MOVIMENT OBRER Introducció

MOVIMENT OBRER
Introducció
A la Catalunya de mitjan de segle moltes persones treballaven com assalariats a les fàbriques. A la
indústria tèxtil treballaven majoritàriament eren mà d'obra femenina, les quals cobraven salaris més
baixos. També hi havia el treball infantil, el qual els nens i nenes començaven a treballar en fàbriques a
partir dels set anys. Els obrers i obreres provenien d'antigues famílies de pagesos i artesans. Amb la
Revolució Industrial les seves condicions de vida van empitjorar molt, les condicions de treball es
caracteritzaven per la insalubritat, manca de llum i excés de soroll. Els salaris eren molt baixos la qual
cosa feia que les famílies amb prou feines disposaven de diners per pagar el mejar i el lloguer.
Per causa de les desigualtats socials, la classe obrera es va anar organitzant en sindicats i va
desenvolupar noves doctrines socials i polítiques, especialment l'anarquisme.
Les primeres associacions obreres
Del ludisme a l'associacionisme
Al segle XIX els treballadors de la indústria s'organitzen en sindicats i prenen conciència de classe.
Les primeres revoltes obreres estaven motivades per el ludisme, que és l'oposició a les màquines, perquè
provocava l'atur , ja que prenia el lloc als obrers. Va haver−hi diverses revoltes com la de març de 1821 dels
treballadors de la indústria rural de les rodalies d'Alcoi, que van ocupar la localitat i van destruïr els telers
mecanics, igualment al 1823 a Camprodon i el 5 d'agost de 1835 es va destruir el vapor Bonaplata de
Barcelona. Un altre mobilització important va ser la vaga general, contra les selfactines al 1854. Les
selfactines eren uns nous fusos mecànics de gran productivitat.
L'associacionisme obrer es va iniciar al començament de la industrialització al 1830. Les primeres
reivindicacions van ser resistencialistes. Principalment els treballadors es van mobilitzar contra
l'empitjorament de les condicions laborals.
Els sindicats
Al 1840 es constitueix la primera associació obrera de tota Espanya a Barcelona: la societat de protecció
mútua de teixidors de cotó. Aquestes associacions tenien moltes dificultats, ja que el liberalisme considerava
que la relació entre treballador i amo era personal, i per tant negava el dret dels treballadors a organitzar−se
col·lectivament. Va haver repressió patronal, és a dir acomiadament de treballadors conflictius, etc. Els
sindicats es van inspirar en la tradició dels gremis. S'organitzaven per oficis i la seva finalitat era d'ajuda
mútua. Els pagaments que feien els treballadors afiliats servien per ajudar als malalts, als que eren al atur i als
familiars dels que havien mort. De mica en mica es van crear altres organitzacions, com els Cors de Clavé,
ateneus i escoles obreres, que van ser un gran estímul cultural per als treballadors. També va néixer la premsa
obrera. Les primeres organitzacions es van definir com a corporatives i apolítiques però molt aviat eren molt
aprop del republicanisme federal. El sindicalisme va tenir una vida discontinua segons el govern es podien
expressar publicament o sobreviure en la clandestinitat.
Els socialismes
La critica radical al capitalisme: el socialisme utòpic
1
Diversos grups d'intelectuals i professionals van criticar la nova societat idustrial i capitalista definint un altre
model teoric de societat, eren socialismes utòpics, que estaven en contra de la revolució violenta i la vaga i
deien que la lluita havia de ser per la propaganda i l'exemple.
A Catalunya va tenir molt exit les doctrines del frances Étienne Cabet, en l'obra Viatge a Icària. Icària era una
imaginaria illa modèlica amb una societat comunista sense classes ni explotació de cap mena. Aquesta nova
ideologia es va publicar a la revista la fraternidad per Narcís Monturiol, inventor del submarí, que juntament
amb Josep Anselm Clavé van ser el màxim ideoleg al nostre país. A Cadis també es va estendre aquesta
utopia, però a tot arreu va fracassar quan es va voler posar a la practica. Fernando Garrido va introduir l'ideal
cooperativista. La coperativa és una identitat on els treballadors són alhora socis propietaris de l'empresa.
Anarquisme i marxisme
A partir de 1870, neixen dues ideologies socialistes: l'anarquisme i el marxisme. L'anarquisme neix de les
teories del revolucionari rus Bakunin i es basava en una societat sense propietat privada ni cap mena d'estat o
poder, la propietat havia de ser col·lectiva i en plena llibertat individual. Aquesta societat havia de sorgir d'una
revolució. L'anarquisme es va fer fort a Catalunya, País Valencià i a Andalusia. Les tesis anarquistes eren
semblants al federalisme de Pi i Margall.
El marxisme definit per Karl Marx, elogiava una societat comunista, semblant a l'ideal de Bakunin, però
diferent en l'estratègia a seguir. Marx deia que la revolució havia de portar a una dictadura del proletariat,
eliminant les classes. Deien que els treballadors s'havien d'organitzar en un partit polític. A Espanya es va
produir a Madrid, Biscaia i Astúries. Al Meditarrani va tenir poc éxit.
La federació regional espanyola de l'AIT
La I Internacional a Espanya
Al 1864 es va constituir a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), format per diversos
sindicats de la Gran Bretanya, Fraança i altres països europeus. L'AIT va ser coneguda com la I Internacional.
L'AIT es va conèixer a Espanya per la visita de l'italià Giuseppe Fanelli, membre de l'AIT i de l'associació
anarquista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Inspirats en Fanelli es crean uns petits nuclis
internacionalistas a Madrid i a Barcelona. Al 1870 es forma a Barcelona el Congrés Obrer formant la
Federació Regional Espanyola de l'AIT, en el que van participar una majoria de sindicats catalans,
representant la indústria tèxtil i oficis artesans. El Congrés va optar per ser apolítics, defensar el dret a la vaga
i la substitució del capitalisme per una societat col.lectivista a través d'una revolució.
Expansió i crisi de la FRE
La Federació Regional Espanyola es va convertir en una de les seccions més nombroses de l'AIT, més de la
meitat eren de la federació local de Barcelona, reflectint la desigual industrialització de la península.
La FRE va viure el debat entre marxistes i anarquistes però es va consolidar la majoria formada per
sindicalistes moderats i anarquistes. Només a Madrid les tesis marxistes van ser majoritaries. Els obrers
marxistes madrilenys van ser expulsats de la FRE i van constituir la nova federació madrilenya, que anys mes
tard va donar lloc al PSOE. La FRE va viure moltes divisions durant la I República, i al 1874, després del cop
d'estat del general Pavía, la FRE va ser declarada il·legal. S'iniciava un periode de repressió contra el
moviment obrer.
El moviment obrer durant la restauració
Entre el sindicalisme i el terrorisme
2
Durant els primers anys de la restauració la FRE va ser clandestina. A partir de l'arribada al govern dels
liberals de Sagasta es produeix la reconstrucció de la FRE. Al 1881 a Barcelona es crea la federació de
treballadors de la regió espanyola. Al 1890 es va celebrar per primera vegada la diada del Primer de Maig, dia
internacional dels treballadors. A començaments del 1892 es produeixen diversos atemptats a Andalusia fets
per jornalers agraris. Al 1893 va haver−hi catorze atemptats amb bomba a Barcelona.
La repressió indiscriminada va afectar a tots els sindicalistes radicals i moderats i també molts intel·lectuals
d'esquerres.
El socialisme: el naixement del PSOE i de la UGT
El principi va viure la repressió de la restauració i al 1879, en la il·legalitat va constituir l'agrupació socialista
madrilenya sent el principal dirigent Pablo Iglesias. L'obertura del regim va permetre la publicació del
setmanari el socialista. El 1888 els socialistes van constituir a Barcelona el PSOE i la UGT. El PSOE es
definia com un partit marxista, partidari de la acció política.
Del catalanisme cultural al catalanisme polític
Opcions ideològiques del primer catalanisme
Durant la restauració el catalanisme va pendre una expressió política, però el nacionalisme polític no serà molt
gran fins a principis del segle XX.
En el model del catalanisme com a ideologia es van barrejar 3 sectors diferents : Republicanisme federal,
alguns sectors de l'església provinents de l'antic partit moderat i alguns intel·lectuals que van optar per fer el
pas de la producció cultural a l'acció política. Es va iniciar un debat intern provocat per el fracàs de
l'experiència de la I República , Valentí Almirall va reconduir el federalisme cap al nacionalisme exigint el
reconeixement de Catalunya com a nació i el seu dret a l'autogovern. Almirall va fundar i dirigir el primer
diari en llengua catalana: El diari català. A l'església alguns sectors, com el bisbat de Vic destacaven per la
seva defensa de la catalanitat, i el poeta Jacint Verdaguer, el bisbe Torres i Bages i d'altres van vincular
catolicisme i nacionalisme. Van haver de lluitar per la oposició d'una part de l'església espanyolitzada i que
s'oposaven a l'ús del català en la vida de l'església. Un grup d'intel·lectuals simpatitzants de la revista La
Renaixença agrupava diversos colors polítics que tenien en comú la defensa de Catalunya com a nació.
Les primeres accions
Aquests sectors es van barrejar en el Primer Congrés Catalanista a l'octubre de 1880, i el Segon Congrés
Catalanista al gener de 1883. EL primer catalanisme es va construir com un moviment de classes mitjanes en
el qual la primera gran acció va ser la presentació d'un memorial de greuges a AlfonsXII amb motiu de la seva
visita a Barcelona. Aquesta acció pot ser considerada el primer acte oficial del catalanisme que va mostrar el
poc arrelament dels partits politics dinàstics i del mateix sistema de la Restauració a Catalunya.
Les bases de Manresa
La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia
La reflexió sobre el nacionalisme polític va ser a l'any 1891, a la formació de la Unió Catalanista. La funció
de la unió Catalanista va ser durant els primers anys la de actuar com una consciència crítica des d'una
catalanitat ideal. El març de 1892 la Unió Catalanista va fer la seva primera assemblea amb l'objectiu de fer
un projecte de sobirania política per a Catalunya. El text aprovat s'anomenava Bases per a la Constitució
Regional Catalana, però era conegut com a Bases de Manresa que incloïa elements federalistes i
tradicionalistes. Això les Bases de Manresa van ser, durant algunes dècades, el programa d'autogovern del
3
catalanisme i van definir una via noindependentista cap a la sobirania nacional de Catalunya.
La presència pública del catalanisme
L'assemblea de Manresa havia estat presidida per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, intel·lectual en
molta ideologia i poca pràctica, i l'advocat Enric Prat de la Riba, fundador de la Lliga Regionalista, decidit a
l'acció política i la presència social.
Al final del segle XIX la Unió Catalanista va ser molt important, especialment durant la crisi de l'estat
espanyol al 1898 amb la pèrdua de les darreres colònies guanyant en prestigi al sistema polític espanyol.
Moltes entitats locals es van adherir a la Unió Catalanista principalment del Barcelonès, el Maresme, el Vallès
Occidental, el Baix Llobregat, etc. Molts centres tenien un local amb molta vida social, tenien biblioteca,
concursos literaris , conferències, cursos de llengua i historia. El catalanisme va influir en moltes entitats:
grups excursionistes, corals, esbarts sardanistes. La primera intervenció en català a l'Ateneu Barcelonès va ser
al 1895per Àngel Guimerà. A l'església el bisbe de Barcelona Josep Morgades al 1900 exigia l'ús del català en
les seves instruccions pastorals.
EL modernisme: un art global
Els fonaments ideològics
A les darreres dècades del segle XIX i primeres del segle XX a Catalunya es va desenvolupar un nou estil
artístic: el modernisme. Les seves característiques eren la modernitat, és a dir trencar amb tot allò considerat
vell, l'europeïtat, principalment les novetats intel·lectuals d'Alemanya i la catalanitat. L'Avenç va ser la
primera publicació d'aquest corrent, en ella es van expressar una nova generació d'artistes com Ramon
Caselles, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pompeu Fabra. Un lloc de trobada era Els quatre
gats, de Barcelona on es reunien sovint.
La posició d'aquest corrent era fonamentalment en contra de la burgesia, acostant−se a l'anarquisme. El
modernisme es va expressar en tots el camps, teatre, novel·la, poesia, música, pintura i arquitectura on es va
demostrar la seva gran originalitat. Es pot dir que el modernisme era una reacció en contra de la
industrialització i la producció d'objectes en sèrie, donant mes valor als artesans.
L'arquitectura
A partir de 1900 el modernisme comença a ser acceptat per la burgesia industrial. El Passeig de Gràcia és una
mostra de l'empremta del modernisme. Els principals arquitectes van ser: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i
Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Valoració personal del treball
• Sobre el treball realitzat
És un tema difícil de resumir en poques paraules ja que hi ha molts conceptes a descriure i que són importants
per entendre el naixement dels sindicats i les diverses associacions.
• Sobre el tema treballat
És un tema interessant per entendre una mica l'origen dels sindicats i els moviments obrers. També és
important recordar la lluita dels moviments catalanistes per defensar l'ús del català a la vida social, ja que és
un tema vigent a les portes del segle XXI ja que no està resolt. Actualment també s'ha fet molta promoció del
modernisme a Barcelona ja que tenim un gran nombre d'edificis d'aquesta època i que són característics
4
d'aquest moviment.
Moviment obrer
i
catalanisme
Índex
− Introducció
− Les primeres associacions obreres:
• Del ludisme a l'assosciacionisme
• Els sindicats
− Els socialismes
• La crítica radical al capitalisme: els socialisme utòpic
• Anarquisme i marxisme
− La federació regional espanyola de l'AIT
• la I internacional a Espanya
• Expansió i crisi de la FRE
− El moviment obrer durant la restauració
• Entre el sindicalisme i el terrorisme
• Els socialisme; el naixement del PSOE i de la UGT
− Del catalanisme cultural al catalanisme polític
• Opcions ideològiques del primer catalanisme
• Les primeres accions
−Les bases de Manresa
• La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia
• La presència publica del catalanisme
− El modernisme: Un art global
• Els fonaments ideològics
• L'arquitectura
−Valoració personal del treball
• sobre el treball realitzat
• sobre el tema treballat
5