La càrrega; Ramon Casas

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
1.1 Catalogació
­ Títol: La càrrega
­ Pintor: Ramon Casas
­ Cronologia: 1899 ­ 1903
­ Moviment artístic: Modernisme
­ Localització actual: Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot.
1.2 Elements materials i tècnics
­ Tècnica: oli
­ Suport: tela
­ Material: Pigments, oli, vernís, ...
­ Instruments: pinzells i paleta
­ Mesures: 2,98 m x 4,7 m
2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC
­ Descripció: Representa una vaga o manifestació obrera i la repressió brutal de la guàrdia civil. En primer pla hi ha un treballador que ha caigut al terra (postura de l’escorç) i està a punt de ser aixafat per un guàrdia civil que va sobre un cavall que està aixecant l’espasa amb un to amenaçador cap a l’individu que ha caigut. Hi ha un gran espai buit en el quadre perquè els treballadors han fugit deixant­lo. Al fons hi ha una massa de treballadors representada amb taques de color. I els guàrdies civils reprimint­los. Aquesta imatge és en una ciutat. Al fons hi apareixen edificis: una fàbrica, una catedral, una església i una torre. Tot queda diluït en un ambient de boira pel fum de les xemeneies. I és el capvespre. ­ Elements plàstics: • Dibuix: Té importància en les figures que són a primer terme. És precís, les formes estan definides.
• Color: A la resta del quadre n’és el protagonista. Predominen tons ocres, marrons, taronges, ... I en les figures hi predominen els grisos.
• Llum: Natural, del capvespre. Està matisada per la boira i el fum que fa que les formes es vegin difuminades. ­ Composició: Oberta, asimètrica, equilibrada i profunda. Predominen les línies horitzontals dels caps i verticals de les xemeneies de les fàbriques, de la torre, de l’església i la catedral. I diagonals de l’home que és al terra i del cabell. Les figures es poden agrupar en l’espai buit. I el centre d’interès és l’obrer al terra a punt de ser atropellat. ­ Temps: Quan el guàrdia civil reprimeix els treballadors
­ Espai: El fons és tridimensional. La perspectiva és aèria amb un fons borrós. Té dos punts de vista diferents; el de baix des del cap de l’home caigut i des de dalt en la massa de treballadors.
­ Estil i artista: El modernisme s’inicia entre finals del S. XIX i principis del S. XX. El modernisme català ha estat influenciat per corrents europees amb l’objectiu de modernitzar Catalunya. L’impressionisme va influir molt en el modernisme. Un dels seus principals pintors és Casas. Va ser el pintor més important de la burgesia catalana i era molt valorat. 3. INTERPRETACIÓ
­ Tema: Social. És la representació d’una brutal repressió policíaca sobre els treballadors que protesten per les seves indignes i dures condicions de treball.
­ Iconografia: Barcelona no és la veritable ciutat. No correspon a la vaga general del 1902, ja que el quadre va ser pintat el 1899; i, en conseqüència, el manifestant no és un ferit real. ­ Iconologia: Denúncia social i de la brutalitat utilitzada per la Guàrdia Civil per tal de reprimir els ciutadans. ­ Funció: Testimonial. Té un contingut de denúncia social.
­ Context històric: En conseqüència de la Rev. Industrials els treballadors tenen unes condicions econòmiques i laborals, fan protestes i s’organitzen en sindicats. A Catalunya el més important és la CNT. L’anarquisme estava tenint un gran ressò. A Barcelona es van donar una onada d’atemptats durant els últims anys, per això tenia el sobrenom de <<ciutat de les bombes>>.
4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ
Casas està considerat com un dels representants més importants del modernisme. I va influir en els pintors joves modernistes.