PRIMERA PART - TEST (sense apunts) (temps màxim: 20
Anuncio
IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA - Curs 1999-2000 - Quad.PRIMAVERA - Examen – 22/06/2000 IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA Curs 1999-2000 - Quadrimestre de PRIMAVERA Professor: MIQUEL BARCELÓ Examen Final: 22 de juny de 2000 ----------------------------------------------------------------- PRIMERA PART - TEST (sense apunts) (temps màxim: 20 minuts) Encercleu la resposta correcta Estudiant: __________________________________________________________________ A.1 - Quin és el segle del naixement de la "ciència moderna"? a) - segle XV b) - segle VI abans de Crist c) - segle XVII d) - segle XVIII A.2 - Què caracteritza l'anomenada "Segona revolució industrial"? a) - la màquina de vapor b) - el transport marítim c) - l'electricitat d) - les tecnologies de la informació A.3 - L'eficiència d'una tecnologia és màxima quan: a) - s'obté el major nombre de resultats possibles b) - el sistema productiu funciona a la perfecció c) - s'obtenen resultats addicionals inesperats d) - s'obtenen només els objectius buscats i cap cosa més A.4 - Generalment es pot dir que, en el cicle invenció-innovació-difusió d'una tecnologia,: a) - totes les innovacions tenen èxit b) - totes les invencions es porten a la pràctica c) - la difusió d'un tecnologia depèn de la societat que l'adopta d) - la difusió d'una tecnologia depèn del sistema de producció dels bens A.5 - El determinisme tecnològic vol dir que: a) - la tecnologia depèn de l'estructura econòmica de la societat b) - la tecnologia és del tot autònoma c) - la tecnologia depèn de la ciència i la indústria d) - les estructures ideològiques decideixen quins productes es fan IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA - Curs 1999-2000 - Quad.PRIMAVERA - Examen – 22/06/2000 A.6 - El factor multiplicador de la informàtica és de l'ordre de: a) - 1000 b) - 10 c) - 550 d) - 1.000.000 A.7 - L'efecte més important de les TIC en el món del treball rau en que: a) - augmenten l'atur per la robotització industrial i la informatització administrativa b) - apareix el teletreball c) - la feina es fa avorrida per culpa dels ordinadors d) - les feines surten millor des que estan informatitzades A.8 - Quan es parla de la LPDP i l'APD es fa referència a: a) - la protecció de la propietat privada del software b) - la protecció de la intimitat personal c) - la seguretat dels sistemes informàtics d) - els nous codis ètics que regulen la professió informàtica A.9 - Una característica central i específica d'Internet és que: a) - qualsevol nus de la xarxa té els mateixos drets que els altres b) - les noves eines fan que cada dia sigui més fàcil utilitzar-ho c) - la centralització permet un major control d'accés d) - el fa servir tot el món A.10 - Quan es vol fer referència als sistemes que, com per exemple Windows 98, utilitzen finestres, icones, ratolí i menús desplegables, es parla de tecnologia: a) - WRIM b) - WIMP c) - NETSCAPE d) - WINDOWS A.11 - Per fer un bon contracte informàtic de desenvolupament de programari caldria: a) - incloure una clàusula de limitació de responsabilitats b) - responsabilitzar els usuaris de la feina c) - fer dos contractes separats: especificació i desenvolupament posterior d) - cobrar un marge addicional per subvenir imprevistos A.12 – Amb el sistema MP3: a) - la música ocupa menys espai b) - no hi problemes de copyright c) - la qualitat del só sempre és pitjor que la d’un CD d) - ells llibres electrònics seran més barats ----------------------------------------------------------------- IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA - Curs 1999-2000 - Quad.PRIMAVERA - Examen – 22/06/2000 IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA Curs 1999-2000 - Quadrimestre de PRIMAVERA Professor: MIQUEL BARCELÓ Examen Final: 22 de juny de 2000 ----------------------------------------------------------------- SEGONA PART – 3 PREGUNTES BREUS (sense apunts) (temps màxim: 30 minuts) B.1- Què és, en general, la obsolescència planificada? Com afecta a la Informàtica? B.2 - Indica breument la diferència entre eficiència i eficàcia tecnològica. Posa exemples. B.3 – Quines creus que poden ser en el futur les teves responsabilitats com a informàtic(a) per efecte de la LPDP? ----------------------------------------------------------------- TERCERA PART - COMENTARI D'UN TEXT (temps màxim: 30 minuts) C- INTERNET A una entrevista (EL MUNDO - 10/10/1999) feta per Ana Romero a Manuel Castells (sociòleg i autor de "La era de la información") es deia: Lo que está ocurriendo en Internet tiene importancia, no sólo en la tecnología, sino en todo. Porque Internet no es una tecnología. Es el equivalente a lo que fue la fábrica y la gran organización de la empresa en la Era Industrial. Es una forma de organización, una forma de existencia y de acción económica, social y política. Cuando organizamos una campaña electoral por Internet es otra forma de organización, no una nueva tecnología. La explosión actual de vender cualquier cosa por Internet no es sólo el comercio, es otra forma de comercio. [...] -Parece muy difícil adaptarse a los nuevos tiempos cuando usted mismo explica en su libro que pasados apenas 18 meses ha de volver a reescribirlo porque muchas de las descripciones quedan antiguas. -En realidad, ahora lo hacen en seis meses. Ya estoy rehaciendo la edición, sobre todo por el tema de Internet, que es tan extraordinariamente nuevo. Lo que está ocurriendo en Internet tiene importancia, no sólo en la tecnología, sino en todo. Porque Internet no es una tecnología. Es el equivalente a lo que fue la fábrica y la gran organización de la empresa en la Era Industrial. Es una forma de organización, una forma de existencia y de acción económica, social y política. Cuando organizamos una campaña electoral por Internet es otra forma de organización, no una nueva tecnología. La explosión IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA - Curs 1999-2000 - Quad.PRIMAVERA - Examen – 22/06/2000 actual de vender cualquier cosa por Internet no es sólo el comercio, es otra forma de comercio. Ahora mismo viene él de Seattle, donde ha participado en una conferencia junto, entre otras cyberlumbreras, a Vinton Cerf, el creador de Internet. Transmite entusiasmado que ya se puede adquirir un coche por Internet, no sólo libros o discos: «Hay la tecnología para que usted, desde su casa, vea los catálogos, especifique qué tipo de coche quiere y, una semana después, se lo entreguen en su casa». De allí llega también con datos frescos acerca del número de usuarios de la Red: «Si en el 95, había cinco millones de usuarios, ahora hay 180. Esta es la última estimación de Cerf: para el 2001, de 700 millones; para el 2005 seguro que llegamos más allá de 1.300 millones. Internet se va a difundir como la televisión, todo el mundo lo tendrá, más o menos. Todo el mundo que pueda tener comunicación, ese es el tema. La velocidad de difusión de Internet ha sido hasta ahora seis veces más rápida que la de televisión». A finales de esta semana, otra conferencia. Esta vez, en San Francisco, al otro lado del puente, donde participará en el State of the World Forum, que él compara a Davos «pero mucho más centrada en los valores científicos». Ahí explicará el lado oscuro de las nuevas tecnologías: «La desigualdad tremenda en el desarrollo de Internet. Sin embargo, las tasas de difusión son tales que de aquí a cinco o 10 años ese problema puede estar resuelto. El problema más serio empieza cuando haya acceso generalizado». -¿Por qué? -Porque Internet depende de la capacidad de tratamiento de información, de la capacidad de utilizar esa enorme variedad de fuentes de información. Ahí entonces lo que determina es la capacidad cultural de las personas y de su entorno, y de las instituciones cómo ese instrumento hace que aquellas personas que tengan capacidad cultural, educación, capacidad empresarial, se desarrollen enormemente, y aquéllas que no, van a ir hacia atrás porque van a estar perdidos en ese mundo. Ese es el gran problema: unos serán los interactuantes y otros serán los interactuados. Ya se han hecho estudios, pocos, en las escuelas, analizando qué pasa cuando los niños entran en Internet. Muy sencillo: aquéllos de aprendizaje rápido aprenden mucho más rápidamente, se despegan de los otros, los que se son de aprendizaje lento, se retrasan mucho más. Depende del entorno familiar y también de las escuelas. -Entonces, Internet y la globalización ahondan en las divisiones sociales. -Absolutamente. Conozco las investigaciones que se están haciendo y parece que Internet no es un unificador, sino un amplificador de las diferencias sociales. -En el último informe de la ONU se observa en los últimos 10 años el incremento de la desigualdad en todo el mundo. -La vida que nos espera a la vuelta del milenio será entonces aún más dura. -Lo está siendo ya. Pero no es la culpa de la tecnología, ni de la globalización. Es la forma como hacemos la globalización y la tecnología en un tipo de sociedad. No hay que cambiar la tecnología, hay que cambiar la sociedad. Una vegada llegit aquest fragment, mira de comentar-ho, tal vegada pensant en: - el paper d'Internet no tant com a "tecnologia" sino com a "organització" o "infraestructura" - la visió de Castells amb una Internet d'accés generalitzat, la idea dels "interactuants" i "interactuats" i el creixement de les divisions socials. - creus que Internet és prou segura per bastir sobre ella la societat interactuant del futur tal com pensa Castells i tants d’altres? - serà menys desigual la societat de la xarxa que es prepara a Internet? IMPACTE SOCIAL I ÈTICA PROFESSIONAL DE LA INFORMÀTICA - Curs 1999-2000 - Quad.PRIMAVERA - Examen – 22/06/2000 ----------------------------------------------------------------- QUARTA PART – CAS D’ÈTICA (temps màxim: 20 minuts) L’efecte 2000 ha estat analitzat en les seves causes tecnològiques i, sovint, també econòmiques. Però, des del punt de vista ètic, cal preguntar-se de qui són les principals responsabilitats. Es tracta només d’un problema dels tècnics que, per estalviar espai, van crear l’efecte als anys seixanta i setanta? Hi ha responsabilitats dels qui, estant en càrrecs de direcció a la informàtica, no hi havien posat solució a temps? Tenen responsabilitat els polítics que, havent planificat amb anys de marge per exemple el gran enrenou del canvi a l’Euro, no semblen haver posat la mateixa atenció a l’efecte 2000 amb l’antelació suficient? Algú més? Els usuaris? Els mitjans de comunicació que primer van alertar exageradament al públic i després denunciaven la despesa inútil? Quin seria, al teu judici, el repartiment de responsabilitats? Per què?
