a eop d`ull Sigamos con el diálogo

Anuncio
voz
a eop
Málgrát-no és com un casal o masía que tingui
la.porta" al mi.g. La porta -l'estació- és a un costat.
L'espina dorsal de Malgrat és el carrer del Mar. Al
final del carrer del Mar -al final de l'espina- hi hauria d'haver la cua, l'estació. No: l'estació és correguda cap a garbí -si el poblé és de marina pot admetre's el vocabulari mariner, Malgrat, per la facana, no cerca la simetría. S'entra a la població per
una porta lateral, per una
porta que no está al centre precís de la superficie
frontal.
A Badalona hí ha també el carrer' del Mar. Es
el carrer del mar per antonomasia: el carrer mes
important i que no para
fins que ateny la sorra. A
Malgrat, de carrers del
Mar -encara que només
un en dugui el nom- n'hí
ha molts. La meitat, apro.•
-ximadament, deis carrers de Malgrat duen al mar
0 sigui a la plátja. L'altra meitat, mes ó menys, deis
carrers no duen enlloc: només atravessen. Malgrat
és, tal com Caleila, una població quadriculada, o
dibuixada.a rectangles. No s'ha extés, pero, al llarg
de la platja. Malgrat és mes estreta i profonda, i algún' carrer, per tal de trencar l'absoluta uniformitar,
no passa. Aixó li treu fredor, encarcarament, el carácter de;planifi.cació massa estricta.
-..•, Malgratté dues capes. L'una és l'antiga, la de
sempfe, amb les virtuts de l'avior: netedat, ordre,
td-menor. L'áltrá capa és formada per les estructu1 les decoraciones mes recents: grans hotels, botigues superbes, molía abudáncia d'enormes cafés
d'ull
-o de «snack bars», segons se'n diu ara. La segona
capa, d'aliuvió, ha canviat Taire de la vella població. Si aquest aire s'imposará decisivament, tal com
passa a Sitges, s'ha de veure: l'esdevenidor és sempre incert. De moment, Malgrat, tal com altres.poblacions de la costa, es troba en plena creixenga,
una creixenca no feta en el temps degut, ais primers anys de la vida, sino, insólitament, en plena
maduresa..
Malgrat no resulta,
com ho és Masnou, una
població costeruda. Tampoc no és, tal com Pineda,
una població discontinua.
Fins a la' carretera i uns
petíts pujols delfons, Malgrat és una població completament plana. És, també, una població compacta, amb una íntima unitat.
Malgrat no té suburbis,
allargassament. Quan la
població s'acaba, s'acaba del tot. Després de la darrera casa no hi ha una introdúcelo gradual al camp
sino, bruscament, el camp mateix, la vida no urbana després del limit.
.
La platja de Malgrat no és minsa i concreta sino espaiosa i ¡Ilimitada. A Malgrat, per tal d'arreplegar sorra, no ha calgut construir espigons. La
platja és natural, rotunda com un eos jove que no
necessita la barnilla de l'eneotillament. Si les eorrenfs s'han menjat, arreu, la sorra, aqüestes corrents manifestades fa pocs anys han passat per Malgrat, tot i ésser platja oberta, sense donar queixalada, i el tou de sorra és com abans: ampie, cóncau
i extés d'una banda a l'altra.
JORDI ELIAS
Sigamos con el diálogo
Con sinceridad, no esperaba respuesta a mi escrito, y reconozco el error, ya
que cabía esperarla. Sin embargo, tengo
mis razones que se fundamentan a la costumbre de muchos años metido en este
ambiente donde abunda el monólogo, la
rutina doctrinal y un total desinterés en
esclarecer conceptos, en esforzar razones, quesaíisfagan la comprensión de la
verdad".
Agradezco su atención y no quiero
ocultar mi deseo de continuar el diálogo
a que Vd amablemente ha dado camino.
Deseó continuar con'la sana intención de
aceptar errores, qué los hay, de defender
razones (posibles-verdades), que las hay.
y- aprovechar conocimientos que nunca
dañan-. Continúo, pues, por donde queda
de inconcreto y confuso. '
'
Para, intentar no salir del tema inicial,
quisiera recordar q'ue de su escrito no es-
Voz de Malgrat. 1/8/1963. Pàgina 8
taba yo de acuerdo, primero en lo de la
conducta, y segundo en su forma de calificar la actividad cristiana como esencialmente sobrenatural, separando y casi excluyendo de.1 hecho de ser cristiano la actividad temporal. En su escrito segundo,
deja bien definido (aunque incompleto
como más.adelante indicaré) la cuestión
conducta.
Así, pues, sigamos por donde Vd. muy
acertadamente hace observar la cuestión
de HECHO y la cuestión.de DERECHO,
desarrollando el tema con tal acierto' que
no cabe objeción y de lo que estoy totalmente de acuerdo. Deduzco por su escrit o q u e Vd. no captó toda la intención del
mío, probablemente porque no supe dar
la debida composición que le induce a
centrar toda su atención en la. conducta,
derivando ésta, hacia una sola de sus variantes «mala, conducta» mientras olvida
qua existe otra derivación que podríamos
llamarla «equivocada inconsciente 4 . Intentaré explicarme:
SOMOS CALIFICADOS POR NUESTRA CONDUCTA EN PERJUICIO DE
NUESTRA IDEOLOGÍA, dice luego Vd.
que esto al aplicarlo en cristiano se transforma a:.NUESTRA.MALA CONDUCTA
DE CRISTIANOS VA EN PERJUICIO
DE NUESTRA IDEOLOGÍA.
- Esta transformación que hace de un
concepto a otro, supone, que el hombre
orientado bien hacia una forma de ser y
de comportarse como cristiano, por varias causas propias, de la imperf(3CCÍón
humana no se comporta tal cual. Partiendo de este aspecto no cabe- duda de que
su escrito acierta sin objeción. Pero suponga esta otra variante:
El hombre orientado hacia una forma
de ser y comportarse como cristiano, si
Descargar