FULL INFORMATIU 5 Diòcesi de Solsona Març del 2013 L’ARXIPRESTAT DEL LLOBREGAT CARA DE PASQÜES Els cristians hauríem de fer sempre cara de Pasqües, segons la dita popular. D’alegries n’hi ha de moltes menes, des del naixement d’un infant a la d’aquell que s’emborratxa. Els qui creiem en Jesucrist, el Senyor ressuscitat (el fonament de la nostra fe que estem a punt de celebrar per Pasqua), hauríem d’experimentar i testimoniar una alegria tan gran que no té comparació: en virtut del sagrament del baptisme hem estat immersos de tal manera en el misteri de la seva mort i resurrecció, que hem mort amb Ell i hem ressuscitat amb Ell. Imagineu-vos! O sigui, no sols ressuscitarem un dia (aquesta és la nostra esperança). sinó que espiritualment ja hem ressuscitat; som i hauríem de viure com a “homes nous”, tal com ens exhorta sant Pau. D’on la nostra alegria profunda, insubornable: com la d’un pres que ha estat alliberat, com la d’un condemnat a mort que ha estat perdonat, com la d’un infant que reneix però a la vida eterna. I tot per gràcia, perquè Déu ens estima. La cara de Pasqües que hauríem de fer, en conseqüència, no ens priva pas de sofrir, de compadir, de portar la creu... De cap manera. Ara, cuidar un malalt amb un somriure als llavis, acceptar la mort d’una persona estimada amb dolor però amb tot l’amor del món, creure sempre en el sol que hi ha al darrere per negra que sigui la nit i per foscos que siguin els núvols... Les llàgrimes tard o d’hora es transformen en estels. Com Jesús que va passar de suar sang i aigua a l’hort de Getsemaní i de sentir-se abandonat pel Pare, a posar la vida en les seves mans fins a experimentar la joia immensa, inefable de la resurrecció. Aquests dies els cristians hauríem de reviure de tal manera el misteri d’aquells grans esdeveniments pasquals, que els féssim nostres: Com els deixebles d’Emaús que dubten i se’n tornen casa decepcionats, però que reconeixen Jesús en l’Eucaristia i després n’escampen la bona nova. Com Maria Magdalena que sent que la crida amorosament pel nom: -Maria!—Com Tomàs, el bessó, que, d’incrèdul, es rendeix a l’evidència mística: --Senyor meu i Déu meu!--. L’Any de la Fe que estem celebrant ens ho recorda: la fe no és solament un concepte, una doctrina, sinó sobretot una vivència: un encontre íntim, profund amb el Senyor. I no sols individual, sinó comunitari: és sobretot formant Església, formant família, germans com som, fills en el Fill. Just la nostra Església catòlica acaba de viure aquests dies un fet extraordinari: el relleu del papa Benet XVI en la seu apostòlica de Roma i la designació del nou pontífex. Tot això, aquells que vam viure amb goig la celebració del Concili Vaticà II d’ara fa cinquanta anys i que n’hem experimentat una certa decepció posterior, ara ho hauríem viure amb passió esperançada, pregant, treballant tant com puguem a favor d’una Església més fidel a l’Evangeli, més oberta al món i molt més conciliar. I quan diem Església, volem dir la nostra Parròquia, la nostra Diócesi de Solsona, l’Església catalana i la universal. És que l’hem d’estimar com la nostra Mare espiritual. I el nostre Arxiprestat del Llobregat també: hauria de ser molt més que una demarcació geogràfica i administrativa. Això depèn de nosaltres, és clar: capellans, laics i laiques que en formem part. Reunions, aplecs, vetlles de pregària, jornades com la projectada Trobada Primaveral de Sant Pau de Casserres podrien ajudarnos-hi. Com, si voleu, aquest mateix Full Informatiu, per humil i rar que sigui. Au, que no som morts sinó vius i el Regne de Déu ens necessita. No hem ressuscitat amb el Senyor i el seu Esperit és amb nosaltres? Demostrem-ho. Cantant caramelles no n’hi ha prou. Al·leluia! CRONISTA Jorge Mario Bergoglio, ¿el nuevo Roncalli? Cumplidos los 77, encaja en el cliché de Papa mayor, reformista y de transición José Manuel Vidal, 11 de marzo de 2013 a las 07:31 • Bergoglio: "Necesitamos que recen por nosotros" Papable fiable, con experiencia , decidido, de los que no le tiemblan el pulso, "limpio" y con agallas para terminar la limpieza que no pudo o no le dejaron hacer a Benedicto XVI : el IOR, banco vaticano, y la Curia (José Manuel Vidal).- Joven, con buena salud y reformador. Hasta ahora, ésas pare-cían ser las premisas ineludibles para comenzar a buscar al nuevo Papa. Pero al final la primera condición parece haber perdido importancia y gana puntos la tríada de reforma-dor, mayor y con no demasiados achaques. Se busca un nuevo Roncalli, papel que puede encarnar el nuevo Papa, Francisco I, el argentino Jorge Mario Bergoglio, arzobispo de Buenos Aires, que se parece en muchas cosas al Papa Bueno menos en su aspecto. Más alto y menos gordo que Juan XXIII, el Papa platense no salió en las quinielas al uso de los papables. Pero, debido al bloqueo entre el "partido romano" de los curiales y el "partido reformista" de los extranjeros, especialmente americanos y alemanes, la opción del argentino parece haberse revelado providencial. Bergoglio ya cosechó muchos votos en el cónclave anterior y se convirtió en el favorito del sector moderadopro-gresista y, por consiguiente, en el principal rival de Ratzinger. Tanto que, según algunas indiscreciones, el purpurado jesuita se habría levantado en el cónclave, para pedir a los cardenales, entre lágrimas, que no lo siguiesen votando. Entonces, el argentino tenía 70 años. Pasados casi ocho, Bergoglio ha cumplido los 77 y encaja perfectamente en el cliché de Papa mayor y de transición. Tampoco se le conocen graves dolencias y podría asumir perfectamente el papel de Papa reformador por el que suspira la inmensa mayoría del cónclave...y del pueblo de Dios. Nadie duda de que el purpurado argentino tenga carácter. Como dice el hermanoRicardo Corleto, agustino recoleto de paso por Roma, "es un hombre tan honrado y tan íntegro que ni siquiera el gobierno Kirchner pudo encontrar mancha alguna en su vida, a pesar de haberla buscado con suma diligencia". La prioridad: Cambiar la Curia: Jesuita recto, dialogante, sencillo y sumamente austero, se desplaza en metro o bus por Buenos Aires y no le gusta que llamen eminencia. Cuando le preguntan cómo han de dirigirse a él siempre contesta diciendo: padre Bergoglio. Capaz, inteligente, profundamente espiritual y hombre de una sólida personalidad, no se arredraría a la hora de meter en cintura o de reformar en profundidad a la Curia romana. Uno de los cometidos que todos los cardenales parecen considerar prioritario en la labor del nuevo Papa. La iglesia se juega en ello su credibilidad social tan dañada últimamente por todos los escándalos del Vatileaks. Una reforma de fondo, que persiga una mayor colegialidad y rescate del ostracismo la sinodalidad ya apuntada en el Vaticano II. Como dice el cardenal Kasper, otro emérito de prestigio, "la Iglesia necesita transparencia y colegialidad. Hay que salir del cerco del centralismo romano". Y añade: "Cambiar la Curia es una prioridad". Con Bergoglio en el solio pontificio la Iglesia no solo podría ganar un nuevo Roncalli, sino que además realizaría un salto epocal al otro lado del Atlántico con red. Es decir en manos de un papable fiable, con experiencia , decidido, de los que no le tiemblan el pulso, "limpio" y con agallas para terminar la limpieza que no pudo o no le dejaron hacer a Benedicto XVI : el IOR, banco vaticano, y la Curia. Un nuevo Roncalli del cono sur con raíces turinesas. Un jesuita para reformar la Iglesia. JORNADA FAMILIAR: PARES, FILLS És una jornada oberta a tothom: pares, fills, grups parroquials i tothom qui senti o vulgui sentir l’esperit parroquial. Es farà, si Déu vol el diumenge, dia 5 de maig, a la tarda, a St. Pau de Casserres. Hi haurà jocs per la canalla, mentre els grans tindran una conferència i diferents activitats. Fem-nos-hi presents! APLEC ARXIPRESTAL Aprofitant l’any de la fe, mirarem de fer l’Aplec Arxiprestal a Verdú o a El Miracle. Ja s’informarà quan estigui tot programat. 1er. MEMORIAL Mn. JESÚS HUGUET a SOLSONA: Es feu el dissabte passat, dia 9 de març. Consistí en diferents projeccions, una taula rodona, un poema de Mn. Climent Forner i la conclusió per l’arcalde de Solsona. Fou un èxit, molta gent, molts capellans (grans), ambient afectuós i de molta cordialitat. En la conclusió l’Arcalde de Solsona: “La ciutat ha fet un acte de justícia a Mn. Jesús Huguet”, “el diàleg amb ell removia la ment i el cor”, “La ciutat el despedí com es mereixia”.