El “tsunami” bipartidista, una realidad Reflexions sobre els resultats

FRC16
7/7/08
13:38
Página 24
CARA A CARA
Fernando Vallespín / Gabriel Colomé
El “tsunami” bipartidista, una realidad
FERNANDO VALLESPÍN
Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma
de Madrid
M
Reflexions
sobre els resultats
electorals del 9-M
Les eleccions legislatives
del 9 de març suposaren, com
és sabut, la consolidació del
projecte socialista a Espanya i
un canvi de model electoral a
Catalunya. Si en el número
anterior frc dedicava un ampli
espai a l’anàlisi dels resultats
del 9-M, avui reprenem el tema
amb unes noves reflexions
aportades per dos especialistes
en la matèria: Fernando
Vallespín, catedràtic de Ciència
Política i de l’Administració a
la Universitat Autònoma de
Madrid, i Gabriel Colomé,
director del Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO) de la
Generalitat de Catalunya.
Vallespín i Colomé participaren,
el passat mes de maig, en un
acte organitzat per la Fundació
Rafael Campalans per analitzar
les causes i les conseqüències
dels resultats electorals
del 9 de març.
L’anomenat “tsunami” bipartidista, l’alta participació, el
desgast dels partits nacionalistes
i independentistes i, sobretot, la
importància de Catalunya en el
resultat electoral, varen ser
alguns dels temes sotmesos a
debat, una transcripció resumida
del qual oferim en aquest
CARA A CARA.
24 frc ESTIU 2008
i idea en esta intervención
es analizar los principales
interrogantes que suscitaron los resultados de las elecciones, y
me gustaría empezar con un dato que
no deja de ser irrelevante, que visto
desde ahora podría parecer trivial, que
es el hecho de haber llegado al final de
una legislatura que ha sido tremendamente conflictiva, muy crispada, con
una situación de prácticamente empate. Nuestra encuesta pre-electoral la
hicimos la segunda quincena de enero
y ya apuntaba a una situación de casi
empate, con el PSOE ganando por un
punto y medio (acabó ganando por tres
puntos y medio). La situación no estaba nada clara y sobre todo había varios
precedentes (elecciones previas, como
las municipales) donde las encuestas
en cierto modo acabaron dando al
PSOE más voto del que al final sacó.
Esto alertó a los actores políticos, porque lo mismo ocurrió en las elecciones
catalanas y en las gallegas. La cuestión
de qué partido iba a ganar no era una
cuestión baladí, pues. Eso sí: en las
encuestas, en ningún momento el
PSOE fue por debajo del PP en cuanto
a estimación de voto. En la legislatura
anterior, con motivo de la guerra de
Irak o el Prestige, sí pasó que el partido de la oposición fue por delante del
partido de gobierno. Aquí esto no se ha
producido. Sólo ha habido una aproximación en la estimación de voto en dos
momentos: el proceso de aprobación
del Estatut (organización territorial del
Estado) y el atentado de la T-4 (proceso de paz). Pero fue un fiasco relativo.
Catalunya, clau del 9-M
GABRIEL COLOMÉ
Director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya
C
atalunya ha estat la clau d’aquestes eleccions. En el fons,
el 2008 ha estat la segona
volta del 2004 i, en conseqüència, tota
la darrera legislatura ha estat marcada
per la campanya del Partit Popular de
descrèdit del Govern socialista, del
dubte de la seva victòria. Són les primeres eleccions generals que
Catalunya afronta amb un Govern
d’esquerres i és una legislatura
(2004–2008) on la llista de les coses
que han passat a Catalunya produeix
vertigen; és Perpinyà, és el Carmel, són
les rodalies, és l’apagada, és l’aeroport,
és l’AVE i, finalment, la sequera. Les
eleccions del 2008 a Catalunya es preveien la clau per a Espanya.
Una de les coses que se’ns planteja arran dels resultats del 9-M és
aquesta teoria de que per sobre del
70% de participació en unes eleccions
la victòria més probable és socialista i,
per sota, dels populars. Quan mirem la
sèrie electoral dels últims anys, observem que només en eleccions de continuïtat la participació és menor que en
eleccions d’alternança. La resta són
eleccions competitives i la participació
és elevadíssima. La contradicció ha
estat tal que, on hi ha baixa participació, a Catalunya i al País Basc, han
guanyat els socialistes mentre que, a
Madrid o Múrcia, amb un índex de
participació que quasi arriba al 80%, el
PP guanya i de manera molt clara.
Fernando Vallespín / Gabriel Colomé
CARA A CARA
Por alguna razón, se generó la
expectativa de que si la participación
era alta, el PSOE tenía garantizada la
victoria, seguramente porque sociológicamente nuestra sociedad es de centro-izquierda (en el eje derechaizquierda parece que estamos en el
4,6; según la Encuesta Social Europea
estamos en el 4,3, o sea, más a la
izquierda aún –la más a la izquierda
de Europa). El razonamiento, pues, es
simple: si el grueso de la población se
ubica en el entorno que compete al
PSOE, lo lógico es que si la participación es elevada, el PSOE acabe
ganando las elecciones, y yo creo que
a este respecto la alta participación en
el 2004 comparada con la del 2000
hizo entrar esta idea, que creo que no
deja de ser un prejuicio. Esta es una
percepción errónea, porque no todos
los sectores sociales tienen la misma
predisposición a votar, pero también
porque ha habido pautas de comportamiento electoral muy diferentes según
el territorio en el que se votaba. Una
de las cosas que se han confirmado en
estas últimas elecciones es que
España es un estado compuesto,
donde las diferencias entre las
Comunidades Autónomas son considerables, y que las culturas políticas
y electorales entre ellas divergen. No
deja de ser una ironía que allí donde
se ha votado menos es donde el
PSOE ha obtenido sus mejores resultados (Cataluña y Euskadi), y allí
donde se ha votado más ha sido el PP
el que ha ganado.
Catalunya compta amb un cicle
de participació molt baixa. Només un
42% va votar el referèndum constitucional europeu o un 48% per l’Estatut
d’Autonomia; un 56% a les eleccions
al Parlament o un 53% a les eleccions
municipals. Però, a les darreres eleccions, el comportament electoral ha
estat completament diferent, amb un
72% de participació.
Des de fa anys, els que ens dediquem a fer enquestes lluitem per a que
Espanya es converteixi en un país
adult en aquest tema. No és normal
Si observem les enquestes de l’últim any, veiem que, paradoxalment,
no s’ha donat l’anomenat “efecte tisora”. Totes les enquestes varen donar
sempre com a guanyador al partit
socialista. El mes de gener de 2008,
va ser el moment en què el PP va
apropar-se més al PSOE; en aquell
punt, el PP havia incorporat a Manuel
Pizarro com a número dos de la seva
llista. És la primera vegada des de
1993 que les enquestes pre-electorals
encerten el resultat.
Una de las cosas que se
han confirmado en estas
últimas elecciones es que
España es un Estado compuesto, donde las diferencias
entre las Comunidades
Autónomas son considerables,
y que las culturas políticas
y electorales entre ellas
divergen
La participación de 2008 ha disminuido en casi tres puntos; lo que se
percibe, claramente, es un aumento
Des de fa anys, els que ens
dediquem a fer enquestes
lluitem per a que Espanya es
converteixi en un país adult
en aquest tema. Les enquestes a les quals podem accedir
dies abans de les eleccions no
reflecteixen l’impacte de la
campanya, element que no es
pot menysprear
que a l’any 2008, amb una societat
que ha superat àmpliament el vell
règim i que compta amb generacions
noves que poden votar, els electors no
puguin tenir totes les dades sobre la
taula per a poder reflexionar de veri-
significativo de la participación cuando las elecciones son competidas. Es
una pauta que se ha venido manifestando a lo largo de los últimos treinta
años. Sin embargo, y en contraposición a lo que pasa en el resto de
Europa, en España no se da un alto
porcentaje de votos cuando hay cambio de gobierno. El dato más significativo de estas elecciones es que tanto
el PP como el PSOE ganan votos, por
lo que se da un resultado de suma
positiva. Se ha producido, finalmente,
el llamado “tsunami bipartidista”, con
la salvaguarda del País Vasco y
Cataluña, con un resultado divergente
al resto de España. Respecto a censo
emitido, el PSOE se mantiene prácticamente igual, mientras que el PP
gana en porcentaje. Consecuentemente,
podemos decir que el PP no ha tenido
un resultado tan malo. Ha sido terrible. Ha perdido las elecciones y no
están en el Gobierno; pero, en términos relativos, no ha sido tan desastroso como algunos apuntaban, sobre
todo, al final de la campaña electoral.
tat. Les enquestes a les quals podem
accedir dies abans de les eleccions no
reflecteixen l’impacte de la campanya,
element que no es pot menysprear. A
l’any 2004, el dia 11 de març, el
PSOE i el PP presentaven un empat
tècnic; tots aquells que diuen que,
sense els atemptats, el PP hauria revalidat la seva victòria no estan del tot
en el cert; precisament aquell dia la
diferència entre ambdós era només
d’un punt. A El Periódico d’Andorra,
a les 23.30h del 8 de març, podíem
llegir el que el dia següent passaria.
Va clavar els resultats i l’índex de participació. La reforma de la llei electoral pot canviar aquesta la situació anòmala.
D’altra banda, és interessant
observar com l’elector, mesos abans
de les eleccions, entra en un període
de stand-by. Si preguntem ara als ciutadans que tenen previst votar al
frc ESTIU 2008 25
FRC16
7/7/08
13:38
Página 26
CARA A CARA
El bipartidismo ha sido el gran
titular de estas elecciones; casi el 85%
de los votos han ido dirigidos a los
dos grandes partidos, lo que supone
un 92% de los escaños. Ahora la gran
pregunta es, ¿va a cristalizarse ese
bipartidismo o, por el contrario, habrá
un salto atrás? Bajo mi punto de vista,
para IU es difícil recuperar su voto y
obtener un discurso unitario. Ante una
situación de escasez y teniendo en
cuenta, como ya he mencionado anteriormente, esa situación de estado
compuesto con una delimitación clara
de las Comunidades Autónomas, va a
ser muy difícil que los partidos nacionalistas no recuperen votos. Se va a
acentuar, de una manera más marcada
que ahora, la redistribución de recursos como ya vemos ahora con el tema
del agua. Tal y como decía Hume, “la
fuente del conflicto es la escasez”. El
discurso nacionalista puede revitalizarse, precisamente, porque representa mejor los intereses regionales.
Hay, también, una interesante
variación territorial. El PSOE ha
2012, gairebé en la seva totalitat, contestaran sense cap problema. En
canvi, si demanem per algunes eleccions properes, minva de manera con-
El resultat extraordinari
d’ERC el 2004 va ser fruit
del vot anti-PP però, en canvi,
al 2008 amb el govern del
PSOE (on les enquestes
reflectien la victòria socialista) gran part del seu electoral
va exercir el vot útil, donant
el seu suport al PSC
siderable la gent que contesta. Gran
part del percentatge de gent que respon “no sap/no contesta” està a l’espera de com evoluciona la campanya,
la qual cosa no significa necessària-
26 frc ESTIU 2008
Fernando Vallespín / Gabriel Colomé
ganado las elecciones gracias a
Cataluña y País Vasco, pero también
debido a que algunas comunidades
donde, anteriormente, había mayoría
conservadora (Canarias o Baleares)
han dado un vuelco beneficioso para
El bipartidismo ha sido el
gran titular de estas
elecciones; casi el 85% de los
votos han ido dirigidos a los
dos grandes partidos, lo que
supone un 92% de los escaños.
Ahora la gran pregunta es,
¿va a cristalizarse ese bipartidismo o, por el contrario,
habrá un salto atrás?
los socialistas. De esta manera, podemos decir que el PSOE se ha convertido en un partido de norte y nacionalidades históricas. En contraposición,
el PP se refuerza en la cuenca mediterránea y en el centro. Andalucía puede
ser la clave electoral de las próximas
elecciones, pues el PP gana voto en
ment que hagi canviat de vot; és més,
majoritàriament no solen canviar la
seva fidelitat al partit.
Finalment, un resum del que han
suposat les eleccions partit per partit
en l’espectre català. Observem que el
PSC ha passat de 21 a 25 diputats,
però cap estudi pre-electoral preveia
aquest augment tan significatiu; d’altra banda, CiU es manté igual. Però,
el que s’ha d’analitzar és que, en els
darrers anys, ha perdut 200.000 vots i
entre 2004 i 2008 aproximadament
60.000 vots. El PP, per la seva banda,
recupera el seu espai natural; ni eren
veritat els dotze diputats de l’any
2000 ni els sis de 2004. ICV perd un
diputat i ho fa la darrera setmana, en
plena campanya electoral; els debats i
el bipartidisme faran que perdi un d’aquests dos escons quasi consolidats.
Finalment, ERC ha disminuït en més
casi todas las provincias, exceptuando
Sevilla.
Qui som?
En cuanto a trasvase de voto, aunque no puedo asegurarlo hasta tener
los resultados de las encuestas postelectorales, el PSOE habría perdido
aproximadamente medio millón de
votos. Me atrevo a decir que se trata
de un voto españolista. El conflicto
centro/periferia ha sido clave en el
cambio de votos. Contrariamente, el
PSOE ha sabido captar votos de IU y,
quizás, de los nacionalistas; así,
habría sabido compensar esa fuga de
votos españolistas. Pero, ¿qué ha
pasado con los votantes del centro?
Claramente ha sido dominado por el
PP durante las últimos elecciones y,
parece ser, que en las del 2008 seguirá siendo así. Otra gran cuestión será
si el PSOE será capaz de mantener los
votos de la izquierda que le ha proporcionado IU. Así pues, el discurso integrador de unos y de otros será fundamental para ganar las próximas elecciones.
La Fundació Rafael Campalans és una entitat sense ànim de lucre que, a través de la recerca i l’anàlisi,
té com a objectiu principal la difusió del pensament socialista democràtic. Laboratori d’idees del PSC,
la nostra Fundació desenvolupa la seva feina al voltant de cinc grans eixos: impulsar la reflexió entorn
al federalisme; seguir l’evolució del debat sobre la socialdemocràcia; elaborar estudis sobre polítiques
de benestar; oferir idees per tal d’avançar en la construcció europea; i avaluar i elaborar propostes d’implementació de polítiques d’immigració.
de 300.000 vots de 2004 a 2008. Però
no els perd perquè, sense tenir en
compte les eleccions d’ara fa quatre
anys, la trajectòria històrica d’ERC se
situava entre 1 diputat o cap; ara en té
tres. És a dir, triplica els seus resultats
i aconsegueix un dels millors resultats
de la seva història, quedant-se a les
portes d’obtenir tres diputats més. El
resultat del 2004 va ser fruit del vot
anti-PP però, en canvi, el 2008 amb el
govern del PSOE (on les enquestes
reflectien la victòria socialista) gran
part del seu electorat va exercir el vot
útil, donant el seu suport al PSC.
Altres han tornat a CiU i la resta es va
quedar a casa.
La Fundació difon la seva recerca a través de l’edició
de diverses publicacions periòdiques, d’entre les quals
destaquen la col·lecció frc Llibres, aquesta revista,
que ha redissenyat el seu format, i els Papers de la
Fundació. A més, des de la Fundació s’impulsa l’organització de conferències i seminaris, i la coordinació de grups de treball, dels quals sorgeixen treballs
monogràfics que s’editen a la col·lecció Debats.
Un dels principals actius de la Fundació és el nostre
Arxiu Històric, fons documental indispensable per
al coneixement de la història política de Catalunya
des de 1939, i particularment de la lluita per la
democràcia i el paper desenvolupat per les organitzacions socialistes. La tipologia documental que hi
trobem és molt variada: des de publicacions periòdiques fins a fulls volants, passant per manifestos,
declaracions, informes i material iconogràfic.
frc ESTIU 2008 27