Un proyecto que ya da resultados - cepap-uab

Anuncio
4 OPINIÓN
LUNES 12 DE AGOSTO DE 2013
la Mañana
EDITORIAL
Un proyecto que ya da resultados
E
n verano de 2003, un equipo de la UAB
dirigido por Rafa Mora y Jorge Martínez
comenzó a excavar la Cova Gran de
Santa Linya, un inmenso abrigo del Paleolítico
que tuvo ocupaciones hasta el Neolítico y en el
que habitó el hombre de neandertal y el homo
sapiens. Con anterioridad, este mismo equipo
ya excavaba la Roca del Bous de Sant Llorenç
de Montgai, un enclave del que se servían los
grupos de neandertales que durante el Paleolítico Superior seguían las manadas de ganado
por el curso del río. De la excavación de ambos yacimientos salió un ambicioso proyecto
de investigación que se adentra en el análisis
de las poblaciones del Prepirineo en la Prehistoria, una iniciativa que coordina este equipo
y que se complementa con las excavaciones
realizadas también en Tragó de Noguera y en
el Abric Pizarro de Àger. Ahora, tras 10 años de
investigación en la Cova Gran, los arqueólogos
que dirigen las excavaciones ya se atreven a determinar que el neandertal (la especie que precedió al hombre moderno) y el homo sapiens
no convivieron. Las investigaciones realizadas
hasta ahora ya dan suficientes puntos de apoyo para sustentar esta teoría pese a las excavaciones continuarán aún muchos años. La metodología en la que se apoya el equipo de la UAB
se basa en los hallazgos realizados durante estos años de excavaciones. Y es que los instrumentos de piedra de ambas especies aparecen
claramente separados en el yacimiento y no tie-
nen ningún parecido. De estas investigaciones
también se desprende que ambas especies no
se cruzaron genéticamente, por lo que el grupo
de los neandertales acabaron por extinguirse.
De ahí la importancia de la investigación que
se desarrolla desde hace años, un proyecto que
se apoya también en la difusión, pues ciencia y
divulgación no tienen porque estar reñidas. La
iniciativa cobra mayor interés al combinar los
iPads y la tecnología más moderna para explicar cómo vivía, en qué entorno y qué fabricaba el hombre de neandertal cuando recalaba
en la Roca dels Bous de Sant Llorenç. En definitiva, el de la UAB es un ambicioso proyecto
al que queda aún mucho camino por recorrer
pero que ya da sus primeros frutos.
LA MAÑANA
Director: Ramon Pedrós Martí.
Redactores-Jefe: Andrés Rodríguez García, Francesc Guillaumet
Pijuan, Sergi Martí Masip.
Actual: Laia Riverola Pereira. Deportes: David Bachiller.
Fotografía: Tony Alcántara López.
Maquetación y edición: Xavier Ortiz i Carrera.
Publicidad: David González Ramírez.
TALLERES.
Rotativas: Salvador Parramona.
Cierre: Conchita Romeu.
DIARI LA MAÑANA, SA.
Polígono Industrial El Segre, 118. 25191 Lleida. Ap. Correos 11/25080. Tel. 973 001 140. Fax Administración y Publicidad 973 001 148.
Fax Redacción 973 001 149. Internet: www.lamanyana.cat E-mail: [email protected]
Fundada en 1938
LA OPINIÓN DE LOS LECTORES
Pensar el Casc Antic
El casc antic de la ciutat viu entre el
silenci i l’oblit. Una realitat, la del barri, que sembla ser més una qüestió incòmoda, que no pas un motiu actiu i
efectiu de transformació. En els darrers
temps ha sigut notícia el degoteig continuat d’edificis caiguts o enderrocats
–més d’una vintena en els últims dos
anys–, tot i que és prou coneguda la
situació estructural de degradació del
barri i els seus habitatges, el desmantellament de serveix públics i serveis
bàsics o la pobresa creixent. Ho hem
manifestat sovint i de manera específica en cada un dels casos dels darrers
anys: enderrocs, tancament de serveis,
batudes policials, la dualitat entre pisos desocupats i pisos sobreocupats,
etc. La reflexió de fons sobre el barri
poques vegades es posa sobre la taula: ens preocupa el fet que no hi ha un
procés de rehabilització clar, i tenim la
sensació que en l’acció política al barri
s’hi donen pals de cec.
Al casc antic però, més enllà de pisos i edificis hi ha persones. Persones
que viuen una condició de desarrelament: persones que perden la seva
condició de ciutadanes i el reconeixement que hi va lligat. Amb realitats
amagades, silenciades o perseguides.
Al casc antic de Lleida ens dóna la sensació que hi passa. Ja fa massa temps
que la política de l’esponjament urbanístic ha amagat aquest fet. Perquè les
reformes urbanes per sí soles no canvien els patrons de realitat que hi ha, i
les polítiques socials de reconeixement
no arriben. Som del parer que al casc
antic el que s’hi dóna de moment –i
sense que sigui massa clara la voluntat
final de tot plegat– són accions majoritàriament concentrades en iniciatives
de nova construcció urbanística –no de
protecció i recuperació–i la voluntat de
promoure un procés que s’ha donat en
diverses ciutats europees i que és conegut amb el nom de gentrificació.
La gentrificació és l’acció que es dóna en barris degradats del centre d’una
ciutat que es “revitalitzen” a base de
substituir la degradació per un nou barri estructuralment elititzat: això vol dir
un barri “de moda” amb nous veïns de
rendes més altes i amb un públic de
perfil socioeconòmic i consums completament diferent. La gentrificació té
les seves veus a favor i en contra. Des
del punt de vista de la justícia social i
l’esquerra, les veus són crítiques amb
aquestes dinàmiques perquè un procés de gentrificació suposa l’expulsió
dels antics veïns sota un procés encobert de substitució de les classes socials del barri, a més d’una fórmula silenciosa de revalorització del sól, ergo,
d’especulació immobiliària. Això no
vol dir que les iniciatives de revitalitza-
ció en forma d’activitats de lleure, cultura o oci, siguin negatives, totes elles
aporten noves dinàmiques al barri i
s’han de valorar. Les noves manifestacions culturals, les apostes pel disseny
i la creació, són una fórmula de reprendre l’activitat i la vida del barri cert.
Però no en són la única. I aquí, arribats
en aquest punt, és on l’administració
ha de vetllar per generar espais de modernització, si es creu oportú, però sobretot de reconeixement i dignificació
dels seus veïns i veïnes. Les zones blaves en els solars buits, l’enderrocament
continuat d’edificis, el projecte d’outlets
al Mercat del Pla o el parador al Roser, en el seu moment, són apostes que
determinen un model concret de barri. Totes aquestes accions, individualment, poden tenir pros i contres a contemplar, sense cap mena de dubte. El
que ens preocupa en aquesta reflexió
de fons, és que si les avaluem conjuntament, el model de transformació del
barri que s’hi reflexa és un model poc
equilibritat amb les necessitats reals del
barri i gens debatut socialment i sobretot participativament. Existeixen perills
en aquests processos de gentrificació
quan acaben desplaçant i oblidant en
un calaix, les polítiques socials com a
objectiu i mesura per a la rehabilitació,
quan, de fet, n’haurien de ser la peça
fonamental.
Mariona Lladonosa
LLEIDA
Superávit comercial
Los buenos indicadores para nuestra
economía se suceden en los últimos
tiempos. El déficit exterior por cuenta corriente acumulado hasta mayo
se ha reducido un 92,44%, hasta los
1.209 millones, lo que acerca el objetivo del Gobierno de cerrar el año
en superávit, según los datos publicados a finales de julio por el Banco de
España. Esta corrección se debe, fundamentalmente, a la mejoría del saldo comercial y, en menor medida, del
saldo de servicios y de rentas. Después de años de negar la crisis, de
que aparecían falsos brotes verdes y
de medidas duras parece que empieza a ser una realidad lo de empezar a
salir de lo que algunos negaron durante demasiado tiempo, la crisis
Enric Barrull
GIRONA
[email protected]
LA MAÑANA es una publicación plural y abierta a todo tipo de opiniones. En esta sección se publicarán todas aquellas cartas que vayan
debidamente identificadas y que sean de interés general. No se publicarán cartas con seudónimos o iniciales. Los originales deben presentarse
mecanografiados a doble espacio y no superar las veinte líneas de extensión. En caso contrario, LA MAÑANA se reserva el derecho a resumirlas.
El envío de textos a esta sección implica la aceptación de estas normas. No se mantendrá correspondencia con los remitentes de las cartas
ni se devolverán los originales.
Rejuvenece
tu memoria
Refrán: La pereza nunca
hizo cosa bien hecha
Refrany: Pluja d’abril i
sol de tardor, solen fer
l’any millor
Cita: Si quieres conocerte
observa la conducta de los
demás, mira en tu propio
corazón. (Friederich
Schiller).
Humor: Una joven
esposa asustada grita a su
marido que está en la ora
habitación:
-El niño se ha tragado una
caja de cerillas
El marido distraído le
responde:
-Pues coge el mechero”.
Descargar