Pla Docent Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació
Anuncio
PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació 1 de 7 http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... Pla docent de l'assignatura Dades generals Nom de l'assignatura: Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació Codi de l'assignatura: 570398 Curs acadèmic: 2015-2016 Coordinació: JAUME COLOMER VALLICROSA Departament: Dept. Teoria i Història de l'Educació Crèdits: 5 Programa únic: S Hores estimades de dedicació Activitats presencials Hores totals 125 45 - Teoricopràctica 36 - Seminari 9 Treball tutelat/dirigit 20 Aprenentatge autònom 60 Competències que es desenvolupen • Capacitat de formular diagnòstics, comparar i avaluar pràctiques de gestió cultural en diferents àmbits i contextos socials analitzant-ne els punts forts i dèbils per proposar, amb criteri, millores en les pràctiques de gestió cultural. • Capacitat d’aplicar estratègies comunicatives per analitzar situacions i comunicar-se amb control, professionalitat i eficàcia en el camp de la gestió cultural. • Capacitat d’identificar i analitzar noves tendències de gestió i pràctiques culturals que afavoreixin el desenvolupament de determinats productes culturals amb l’objectiu de comprendre i saber actuar professionalment davant de noves realitats. 07/09/2015 11:48 PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació 2 de 7 http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... Objectius d'aprenentatge Referits a coneixements • Conèixer els conceptes bàsics sobre públics culturals. • Conèixer les tècniques i els procediments més habituals en l’estudi de públics i no públics. • Conèixer les estratègies que poden utilitzar-se en la creació i el desenvolupament de públics culturals. • Conèixer els models i elements d’un procés de programació cultural. • Conèixer les experiències més significatives d’estudi i de desenvolupament de públics culturals. Referits a habilitats, destreses • Ser capaç de definir i interpretar un encàrrec d’estudi de públics o de no públics per a una institució o equipament cultural. • Ser capaç de dissenyar i dur a terme una acció d’aproximació al coneixement dels públics d’un equipament o projecte cultural. • Ser capaç d’analitzar un sistema de gestió de públics en el marc d’una institució o equipament cultural i proposar línies de millora. • Ser capaç de definir una estratègia de desenvolupament de públics en el marc d’una institució o equipament cultural. • Ser capaç d’analitzar una programació cultural i proposar línies de millora. • Ser capaç de confeccionar una programació cultural per a un equipament o institució. Referits a actituds, valors i normes • Valorar els públics culturals com el principal factor de sostenibilitat del sector i la justificació principal de la destinació de fons públics. • Entendre que el màrqueting vol encaixar els processos de creació amb el mercat sense limitar l’acció creativa. • Valorar la utilitat de l’estudi de públics en la presa de decisions estratègiques i operatives de la gestió cultural. Blocs temàtics 1. Els públics de la cultura 1.1. Marc conceptual 07/09/2015 11:48 PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... 1.2. La diversitat d’interessos i de pràctiques culturals 1.3. Impacte dels canvis socials i tecnològics 1.4. Tipologia de relacions entre promotors i públics 2. El coneixement dels públics 2.1. Antecedents 2.2. Els estudis sobre públics culturals 2.3. El coneixement de públics específics 3. Formació i desenvolupament de públics 3.1. Objectius 3.2. Estratègies generals 3.3. Lògiques i models de gestió 3.4. El sistema de comunicació 3.5. El Pla de Gestió de Públics (PGP) 4. La programació cultural 4.1. Anàlisi de condicionants 4.2. Elements de l’experiència cultural 4.3. El procés de programació Metodologia i activitats formatives Exposició del professor dels continguts bàsics del programa. Invitació a professionals a presentar les seres experiències. Lectura de llibres i d’articles continguts en les fonts d’informació recomanades per complementar les exposicions a l’aula. Exercicis a l’aula d’anàlisi de programacions culturals. Descripció i anàlisi en grup d’una programació cultural: ressenya escrita breu. Memòria escrita, presentació i debat a l’aula. Projecte grupal de millora de gestió de públics en un equipament o entitat cultural (anàlisi d’una experiència de gestió de públics i elaboració de propostes de millora): memòria escrita, presentació i debat a l’aula. Avaluació acreditativa dels aprenentatges 3 de 7 07/09/2015 11:48 PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació 4 de 7 http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... Els alumnes que tinguin una assistència acreditada superior al 80 % tindran dret a una avaluació continuada a partir de les evidències següents: 1. Anàlisi d’una programació cultural. Lliurament d’un document escrit no superior a 15 pàgines i presentació a l’aula. Treball en grup. Valor: 3 punts. 2. Desenvolupament d’un contingut del temari en forma d’article de divulgació a partir de la bibliografia recomanada i i altres fonts d’informació. Treball individual. Valor: 3 punts. 3. Anàlisi d’una experiència de gestió de públics i formulació de propostes de millora. Lliurament d’un document escrit no superior a 25 pàgines i presentació a l’aula. Treball en grup. Valor: 4 punts. Els grups no poden ser inferiors a 2 alumnes ni superiors a 4. Reavaluació Els alumnes que ho sol·licitin formalment podran acollir-se a la reavaluació durant els 5 dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal que s’avisarà a través del campus virtual. Aquesta consistirà en un examen escrit sobre el conjunt de la matèria de l’assignatura. Avaluació única 1. Avaluació única Els alumnes que ho prefereixin poden sol.licitar acollir-se a l’avaluació única. Els que hagin optat per aquesta modalitat hauran de desenvolupar dues evidències: 1. Anàlisi d’una experiència de gestió de públics i formulació de propostes de millora. Lliurament d’un document escrit no superior a 20 pàgines. Treball individual. Valor: 5 punts. 2. Examen escrit. Es formularan 10 preguntes sobre diferents aspectes del contingut del temari que caldrà respondre breument sense material de consulta. Valor: 5 punts. Per tal d’aprovar la convocatòria cal aprovar cada evidència. Reavaluació Els alumnes que ho sol·licitin formalment podran acollir-se a la reavaluació durant els 5 dies posteriors a la publicació provisional de la qualificació en l’expedient personal que s’avisarà a través del campus virtual. Aquesta consistirà en un examen escrit sobre el conjunt de la matèria de l’assignatura. Fonts d'informació bàsica Llibre 07/09/2015 11:48 PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació 5 de 7 http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... ARIÑO, A. (2010). Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad. Barcelona: Ariel. BOURDIEU, P. (1988). La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus (primera edición francesa, 1979). BONET, L. ; SCHARGORODSKY, H. (2011). La gestión de festivales escénicos: conceptos, miradas y debates. Sant Celoni: Quaderns Gescènic. BOURDIEU, P ; DARBEL, A. (2003). El amor al arte: los museos europeos y su público. Barcelona: Paidós. CARR, E. ; PAUL, M. (2011). Rompiendo la quinta pared: marketing para las artes en la era digital. Madrid: Fundación Autor. COLBERT, F. et al. (2008). Planification du marketing pour la culture et les arts. Montréal: HEC. COLBERT, F. ; CUADRADO, M. (2003). Marketing de las artes y la cultura. Barcelona: Ariel. COLOMER, J. (2006). La gestió de les arts escèniques en temps difícils. Quaderns Gescènic. Sant Celoni: Bissap Consulting. COLOMER, J. (2013). La formación y gestión de públicos escénicos en una sociedad tecnológica. Madrid: Fundación Autor. CUADRADO, M. (1998). La planificación de marketing en las artes: la realidad de su aplicación en las entidades escénicas. València: Servei de Publicacions Universitat de València. CUADRADO, M. et al. (2010). Mercados culturales: doce estudios de marketing. Barcelona: Editorial UOC. DEVOS, F. (2006). Jóvenes pero alcanzables: técnicas de marketing para acercar la cultura a los jóvenes. Madrid: Fundación Autor. FUNDACIÓN AUTOR (2005). Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España 2002-2003: análisis descriptivo. Madrid: Fundación Autor, Ministerio de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2003). Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya, 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. FUSTÉ, A. (2006). Kursaal: horitzó 2015. Pla Director d’Objectius per al Teatre Kursaal de Manresa. Barcelona: UOC, Treball de Final de Lllicenciatura d’Humanidats. JIMÉNEZ, L. (2000). Teatro & públicos: el lado oscuro de la sala. México D.F.: Escenología C.A. KOTLER, N.; KOTLER, P. (2001). Estrategias y márketing de museos. Barcelona: Ariel. 07/09/2015 11:48 PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació 6 de 7 http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... KOTLER, P. (2005). El marketing según Kotler: cómo crear, ganar y dominar los mercados. Barcelona: Paidós. KOTLER, P. (2005). Los 10 pecados capitales del márketing: indicios y soluciones. Barcelona: Gestión 2000. LEAL, A. ; QUERO, M.J. (2010). Manual de marketing y comunicación cultural. Observatorio Cultural Atalaya. Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz. PEPPERS, D. ; ROGERS, M. (1996). Uno por uno: el marketing del siglo XXI. Buenos Aires: Vergara. NÉGRIER, E. et al. (2005). Les publics des festivals. Paris: Michel de Maule : France Festivals. PUIGGRÒS, E. (2005). Los museos para el público, un público para los museos. Girona: Xarxa d’Escoles de Turisme, Universitat de Girona. SELLAS, J.; COLOMER, J. (2009). Màrqueting de les arts escèniques: creació i desenvolupament de públics. Quaderns Gescènic. Sant Celoni: Bissap Consulting. NOGUERO, J. (ed.) (2011). El espectador activo: MOV-S Madrid 2010. Barcelona: MOV-S, Mercat de les Flors. TOMLINSON, R. ; ROBERTS, T. (2011). Aforo completo: cómo convertir los datos en audiencias. Madrid: Fundación Autor. DUBATTI, J. (2006): El convivio teatral. Teoría y práctica del teatro contemporáneo. EOL, Buenos Aires. Revista CUADRADO, M. (2008). Marquèting i cultura: un binomi per consolidar. Barcelona: Revista Cultura, Generalitat de Catalunya, número 2, pp. 256-271. Article TOMLINSON, R. (2011). "Anónima o personal: ¿cómo quieres que sea tu relación con las personas?". Conectando Audiencias, núm. 1, pp. 4-6. CUADRADO, M. (2001). "La gestión de marketing en las entidades escénicas: una evidencia empírica". Dirección y Organización. Revista de Dirección, Organización y Administración de Empresas, núm. 25, pp. 80-88. Comunicacions, ponències ARIÑO, A. (2010): ¿Qué está cambiando en las prácticas culturales? Jornadas "Conocer los públicos de la cultura", Universitat de Barcelona. Pàgina web MINISTERIO DE CULTURA (2011). CulturaBase. Sistema de difusión de estadísticas culturales. 07/09/2015 11:48 PD:Anàlisi de Públics i Polítiques de Programació http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePDInfes?curs=2015&assig... Text electrònic SGAE (2014). Anuario SGAE de las artes escénicas, musicales y audiovisuales. Madrid: Ministerio de Cultura ; Fundación Autor. ARTS COUNCIL ENGLAND (2008). Arts audiences: insight. 7 de 7 07/09/2015 11:48
