ud 4: avaluació i control de la condició física

IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
IES ARAN (Vall d’Aran)
CRÈDIT nº5:
FONAMENTS BIOLÒGICS
I BASES DEL
CONDICIONAMENT FÍSIC
(AVALUACIÓ I CONTROL DE LA CONDICIÓ FÍSICA)
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
NOTA ALS APUNTS DE LA WEB:
Aquests documents són una guia resum del realitzat a
classe.
En qualsevol cas, es aconsellable i necessari que
l'alumnat assisteixi a les classes per entendre i acabar de
completar els apunts.
Tota la informació present està extreta de llibres que
estan referenciats en la programació del crèdit.
Per qualsevol consulta podeu posar-vos en contacte al
mail:
[email protected]
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
UD 4: AVALUACIÓ I CONTROL DE LA CONDICIÓ FÍSICA
Al’acabar aquest tema hauríeu de ser saber:
Controlar el nivell i la forma de participació dels usuaris durant el desenvolupament
d'exercicis de condicionament físic, a partir de l'observació.
Valorar els resultats dels exercicis i les activitats de condicionament físic, a partir dels
objectius establerts.
Aplicar els tests de valoració de la condició física segons els protocols establerts.
El guió d’aquesta Unitat Didàctica és el següent:
1. Concepte d'avaluació i control en l'activitat física o esportiva.
2. Característiques i finalitats de l'avaluació.
3. Els tests d'avaluació i control.
-
Tipus de tests.
-
Característiques dels tests: validesa, fiabilitat, objectivitat, normalització i
estandardització.
4. Les bateries de tests.
-
Utilització i criteris de selecció.
-
Nocions estadístiques i tractament de dades.
1. CONCEPTE D'AVALUACIÓ I CONTROL EN L'ACTIVITAT FÍSICA O ESPORTIVA.
Conceptes: Medició i avaluació
Els conceptes de medició i avaluació donen peu a confusió, o no se distingeixen
suficientment. D’ací la necessitat de diferenciar aquests dos conceptes. La paraula
avaluació té una acepció molt més gran que la de medició. Aquesta es refereix a una
descripció quantitativa del comportament, mentre que l’avaluació compren a l’hora, la
descripció qualitativa i la descripció quantitativa, i comporta a més judicis de valor en
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
relació amb el que es volia aconseguir. Mesurar significa indicar una actuació en metres,
segons... Avaluar constitueix pronunciar-se sobre aquella actuació. La medició constitueix
una fase de l’avaluació que subministra dades, informació. L’avaluació, al donar judicis de
valor sobre els aspectes mesurats, supera la mera recollida de dades.
Avaluació = Descripció quantitativa (mesura) + judici de valor.
Avaluació = Descripció qualitativa (no mesura) + judici de valor
MEDICIÓ: acció o accions orientades a l’obtenció i registre d’informació quantitativa
(expressa en números la seva quantitat) sobre qualsevol fet o conducta. En
conseqüència, una tècnica de medició quantitativa és considerada objectiva en sí mateixa,
ja que l’avaluador, a menys que tingui una errada, no exerceix cap influència sobre la
valoració realitzada.
AVALUACIÓ: es considera l’avaluació com un procés sistemàtic que té per finalitat la
determinació de fins quin punt han estat assolits els objectius proposats. Per tant, podem
dir que avaluació es el judici de valor que donem que sorgeix de la diferència entre les
fites proposades i les fites assolides.
2. CARACTERÍSTIQUES I FINALITATS DE L'AVALUACIÓ.
L’avaluació la podem percebre des de diferents punts de vista, són les maneres
d’avaluació:
Segons
Avaluació continua
la
sistematització
de
A. Inicial
A. Formativa
A. Sumativa
l’avaluació
Segons
A. Referida a la norma
A. Referida al criteri
l’àmbit
Avaluació interna
Avaluació externa
la
Heteroavaluació
Autoavaluació (esportista)
de
(tècnic – esportista)
la
referència
Segons
d’aplicació
Segons
participació
l’esportista
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
En tota avaluació - i de fet en tot procés d’entrenament) es parteix d’una situació inicial i
es pretén arribar a uns canvis de conducta, a uns objectius concrets i observables.
Ha de quedar clar que aquests canvis de conducta deuen aconseguir-se per etapes, el
que significa que per arribar a l’objectiu final deuen aconseguir-se petits objectius parcials.
És important que en aquest procés d’avaluació:
1. No s’utilitzi un sol procediment d’avaluació
2. No es mesuri només els nivells de CF i d’habilitats motrius adquirides
3. Es superi el caràcter de simple comprovació.
Tota avaluació ha de dividir-se en tres fases:
-
Fase inicial
-
Fase formativa o progressiva
-
Fase final o sumativa.
PROCÉS AVALUADOR
FASE INICIAL
FASE FORMATIVA
1. Valoració inicial
1. Regulació del procés
(observació)
2. Plantejament
FASE SUMATIVA
1. Síntesi dels resultats de
d’entrenament
l’avaluació inicial i
(observació)
formativa.
d’objectius finals i
d’objectius parcials
3. Plantejament dels
mètodes d’entrenament
més adients
Observació i valoració individualitzada
PROCÉS D’ENTRENAMENT
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
L’avaluació, com hem vist abans, la podem veure des de diferents punts de vista. A
nosaltres, en aquest apartat ens interessarà saber també que es pot avaluar en base a la
referència:
Segons
la
A. Referida a la norma
A. Referida al criteri
referència
Entenem per avaluació normativa, quan valorem l’actuació de l’esportista en base als
resultats d’una població a la que pertany. Aquest tipus d’avaluació cerca
−
Assignar un espai dins del grup
−
Certificar un nivell assolit
−
Predir resultats futurs
Entenem per avaluació criterial, quan comparem els resultats aconseguits d’un esportista
en una prova amb els que, el mateix esportista, havia assolit abans o amb un criteri
establert prèviament. Amb aquest tipus d’avaluació busquem
−
Fer balanç respecte als objectius fixats
−
Diagnosticar dificultats
−
Determinar si els mètodes emprats han estat correctes.
Com veiem, el concepte d’avaluació es molt ampli. No es tanca només sobre l’esportista,
si no que penetra en tot el procés d’entrenament, incidint sobre totes les variables que el
composen:
-
L’esportista (en la seva vessant física, tècnica, tàctica, psicològica, social i/o
afectiva)
-
El tècnic (metodologia, coneixements...)
-
El sistema d’entrenament (mètodes, planificació,...)
Si entenem la finalitat de l’avaluació com un ajut o millora del procés d’entrenament, serà
important especificar en què aspectes concrets ens ha d’ésser útil. L’avaluació deu
proporcionar-nos:
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
-
Conèixer el rendiment de l’atleta
-
Pronosticar les possibilitats de l’esportista i orienta’l
-
Motivar i incentivar a l’esportista
-
Valorar l’eficàcia del sistema de entrenament
-
Per orientar millor els mètodes d’entrenament
-
Agrupar o classificar si tenim diferent esportistes al nostre càrrec.
-
Per administrar òptimament la càrrega d’entrenament
-
Per controlar e individualitzar l’entrenament
-
Per proposar objectius immediats reals
-
Per prescriure millor programes adaptats.
-
Obtenir dades per investigar
PER A SABER MÉS PODEU LLEGIR EL LLIBRE “EVALUAR EN EDUCACIÓN
FÍSICA” de Domingo Blázquez(Ed. INDE)
Activitats d’ensenyament aprenentatge.
1. Mira la següent taula i planteja les dades que es presenten des de la perspectiva
de l’avaluació normativa i des de la criterial. Extreu conclusions sobre l’esportista,
TEST DE COOPER (avaluació inicial)
1.
2850 MTRS
2.
2150 MTRS
3.
2500 MTRS
4.
2605 MTRS
5.
2640 MTRS
6.
2360 MTRS
7.
3060 MTRS
8.
2780 MTRS
9.
2745 MTRS
10.
2460 MTRS
TEST DE COOPER (avaluació sumativa)
1.
2600 MTRS
2.
2350 MTRS
3.
2750 MTRS
4.
2905 MTRS
5.
2740 MTRS
6.
2860 MTRS
7.
3090 MTRS
8.
3180 MTRS
9.
2980 MTRS
10.
2960 MTRS
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
3.- ELS TESTS D'AVALUACIÓ I CONTROL.
-
TIPUS DE TESTS.
Quan parlem del procés d’avaluació hem de tenir present que ho podem valorar, en la
pràctica, des de dos vessants:
1. Avaluació subjectiva: depèn prioritàriament del judici del tècnic, de la diferència
entre l’observació i l’experimentació. Cal tenir clar que aquest tipus d’avaluació es
fonamenta en els procediments d’observació.
2. Avaluació objectiva: Depèn de la utilització de proves mesurables o
quantificables. Aquest tipus d’avaluació es relaciona directament amb el concepte
de medició. Per això, es relaciona amb els procediments d’experimentació.
(veure taula annexa)
Aspectes
afectius
Aspectes
motrius
D’APRECIACIÓ
PROCEDIMENTS D’OBSERVACIÓ
X
Llista de control
X
X
X
Escales
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
anecdòtic
de
classificació
Registre
VERIFICACIÓ
Observació d’esdeveniments
indirecta
Muestreig
de
DE
Aspectes
cognitius
X
A tècnic
X
Observació Registre
directa
A.esportista
A. procés
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
temps
Registre
d’intervals
Cronometratge
Proves
X
X
X
X
D’EXPERIMENTACIÓ
PROCEDIMENTS
objectives
Examen
Entrevistes
Tècniques
X
X
X
X
X
X
sociomètriques
Proves
X
X
X
d’execució
Tests
X
X
Nosaltres ens centrarem en els procediments d’experimentació (tests) ja que la resta de
procediments es veuran amb més profunditat al crèdit de metodologia de les A.F.
Heu de saber diferenciar entre proves d’execució i tests:
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
Proves d’execució: És la realització de qualsevol tasca amb l’objectiu que l’esportista
demostri el seu grau d’aprenentatge. Ens serveixen per controlar l’entrenament.
Tests: “És una situació experimental estandaritzada que serveix d’estímul a una
conducta. Aquesta conducta s’avalua mitjançant una comparació estadística amb la
d’altres persones que estan en la mateixa situació, de manera que així és possible
classificar al subjecte”. Els tests bàsicament ens han de servir per:
-
-
Predir el comportament d’un subjecte
-
Verificar l’evolució de la seva conducta
-
Comparar individus entre sí.
CARACTERÍSTIQUES
DELS
TESTS:
VALIDESA,
FIABILITAT,
OBJECTIVITAT, NORMALITZACIÓ I ESTANDARITZACIÓ.
Qualsevol test es considera un instrument d’avaluació objectiva. Per això sempre s’ha
d’exigir que tingui una sèrie de característiques per poder-ho aplicar. Aquestes
característiques són:
-
Validesa
-
Fiabilitat
-
Objectivitat
-
Normalització
-
Estandarització
1. Validesa:
Un test el considerem vàlid quan està demostrat que medeix allò que pretenia mesurar. La
validesa d’un test no està en funció de si mateix si no de l’ús al que està destinat.
Únicament podem parlar de validesa si un instrument és adequat al seu ús i funció en
relació a un determinat criteri.
Entenem per “coeficient de validesa” al coeficient de correlació resultant del procés de
validació, i aquest serà més alt quanta més comunitat hi hagi entre la variació de les dos
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
sèries de resultats. El “coeficient de validació” ens permet determinar el grau de
possibilitats que tenim de predir un tipus de conducta propi del criteri.
Com a recordatori, dir que una correlació és la correspondència entre dos valors. Hi ha
fórmules matemàtiques que permeten realitzar aquest càlcul, com ja veurem. Tot índex de
correlació ha d’estar entre 0 i 1, en valors absoluts.
2. Fiabilitat:
La fiabilitat és el nivell de consistència o estabilitat dels resultats amb el que una medició
pot ser aplicada. Els mètodes per calcular la fiabilitat d’un tests són:
- Mètode de test – retest: Aquest mètode consisteix en aplicar dos
vegades el mateix test sobre la mateixa població i comprovar que els resultats són
similars.
- Mètode de sèries paral·leles: Consisteix en construir dos o més
tests paral·lels, es a dir, equivalents. Per això s’utilitzen ítems de dificultat semblant,
encara que aparentment siguin diferents. Finalment comprovarem que els resultats siguin
similars.
- Mètode de divisió entre dos meitats: Consisteix en realitzar una
sola aplicació del test i un cop s’ha obtingut els resultats es divideix els elements del test
en dos parts equivalents, es puntuen per separat i es calcula la seva correlació.
3. Objectivitat:
Un test és objectiu quan els resultats són independents de l’actitud personal de
l’observador. Per exemple, si realitzem un salt a peus junts per a mesurar la força
explosiva del tren inferior, la distància que l’esportista ha saltat no pot ser canviada mai
per l’entrenador. És un cas clar d’objectivitat en el test
4. Normalització:
Consisteix en la transformació comprensible dels resultats obtinguts. Es tracta de donar a
la puntuació realitzada per l’esportista un espai dins o en comparació a la població on està
realitzant la competició. Es a dir, si realitzem un tests de salt a peus junts amb un nen de
16 anys, no el compararé amb un noi de 20 anys.
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
5. Estandarització:
Es refereix a les condicions d’administració i mesura del test i el seu nivell d’uniformitat.
Sempre realitzarem el protocol del test de la mateixa manera evitant canviar qualsevol
variable que pugui disminuir o augmentar el resultat del test. Per exemple, si realitzem el
test de salt a peus junts, no és el mateix que la caiguda sigui sobre una coltxoneta que
sobre el terra. Per tant cal definir-ho prèviament.
COM S’ELABORA UN TEST DE VALORACIÓ DE LA CF?
1.- Establir el objectiu, el contingut que es vol avaluar
2.- Determinar quins recursos materials disposem
3.- Determinar el tipus i el protocol del test
-
Característiques somàtiques (antropometria)
-
Característiques funcionals (capacitats motrius)
-
Població a la que es dirigeix l’estudi.
Activitats d’ensenyament aprenentatge.
1. Planteja un test per avaluar objectivament a un esportista de 16 anys les següent
qualitats:
Força màxima del tren superior
Nivell de resistència anaeròbica alàctica
Força explosiva del tren superior
Força explosiva del tren inferior
Resistència aeròbica
Un cop plantejats els tests has d’establir el protocol d’actuació i concretar si respecten les
cinc
característiques
estandarització)
bàsiques
(validesa,
fiabilitat,
objectivitat,
normalització
i
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
Exemples de tests de valoració de la CF
Els protocols dels diferents tests exposats s’explicaran i es realitzaran en les sessions
pràctiques de classe (els divendres a les 10h)
Tests de velocitat:
Nom del test
Velocitat segmentaria
Velocitat de
Velocitat cíclica
desplaçament
Cursa de 20, 30 o 40
X
mtrs. Sortida a peu
Cursa de 30 mtrs.
X
Sortida llençada
Agafar bastó
X
Tapping test amb mans
X
X
Tapping test amb
X
X
cames
Cursa anada tornada, 5
X
x 10 mtrs
Tests de flexibilitat
Nom del test
Girar braços cap
Espatlles
Tronc
Cames
X
X
X
X
X
endarrere
Flexió de tronc
endavant
Flexió profunda de
tronc
Spagat de cames
Flexió de tronc,
assegut
X
X
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
Tests de resistència:
Nom del test
Resistència aeròbica
Test de Cooper
X
Test de Balke
X
Course navette
X
Resistència anaeròbica
Test de Conconi
Umbral anaeròbic
X
Test de Harvard
X
X
Cursa de 1000 mtrs
X
X
Força màxima
Força resistència
Tests de força:
Nom del test
Salt horitzontal a peus
Força explosiva
X
junts
Triple salt de parat
X
Detent vertical
X
Test d’Abalakov
X
Abdominals
X
Flexions de braços en
X
X
X
barra « pulls up »
Flexions de braços
X
mantingudes
Dinamometria manual
X
Llançament de pilota
X
medicinal
x RM de l’exercici
X
X
X
X
X
X
escollit
Temps de realització
de l’exercici escollit
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
4.- LES BATERIES DE TESTS.
Una bateria de test es un conjunt de test (entre 3 i 9) que serveixen per avaluar amb
profunditat un aspecte de l’esportista. Les bateries de test podem delimitar-se a l’esport, a
la CF, a les habilitats motrius generals,...
Si recordeu, vam parlar de condició física i la vam definir com referència al moviment
humà (unitat didàctica 2). Com a resum direm que dins de condició física entenem
aquelles capacitats que determinen la qualitat de moviment (i de vida) d’una persona:
-
Les manifestacions de força muscular
-
Els nivells de resistència cardiovascular
-
Els nivells de mobilitat articular
Una bateria de test per avaluar la CF d’una persona es podrà realitzar mitjançant les
proves reunides en els següents apartats:
-
Antropometria
Compren la valoració de:
a.- Nivell d’adipositat
b.- Biotipologia, somatotipus.
-
Valoració de la capacitat fisiològica (cardiovascular)
Compren la valoració de:
a.- Consum d’oxigen i/o
b.- de la freqüència cardíaca.
Es pot fer mitjançant proves de camp o de laboratori, o de mètodes directes o indirectes,
proves màximes o sotsmàximes, progressives o no progressives.
-
Valoració de l’aparell locomotor
Compren la valoració de:
a.- La força màxima, força explosiva, força resistència i/o força ràpida
b.- La velocitat de desplaçament, de reacció i/o gestual
c.- La flexibilitat de tronc, espatlles i/o caderes
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
-
UTILITZACIÓ I CRITERIS DE SELECCIÓ.
Les passes per elaborar un programa d’avaluació els podem resumir en tres parts:
1.- Determinar els objectius que s’avaluaran.
-
Els objectius han de ser clars i definits
2.- Seleccionar i administrar els diferents tests
-
Seleccionar els tests adequats
-
Abans de la realització de les proves, cal conèixer el test, el protocol
d’actuació, el material necessari que farem servir i com registrarem els
resultats.
-
Durant l’execució dels tests tindrem cura de realitzar un escalfament
correcte i d’explicar i motivar als esportistes per la bona execució del test.
-
Després del test, recopilarem les dades, prepararem les taules de
puntuació (estadística) i dibuixarem el perfil de l’esportista. Per últim,
informarem a l’esportista dels resultats i prepararem la seva fitxa personal
(arxiu)
3.-Analitzar e interpretar les dades
-
Distribució de freqüències
-
Representació gràfica
-
Mesures de tendència central (mitja, mitjana, moda)
-
Mesures de variabilitat o de dispersió (variacions, desviació estandar)
-
Percentils
-
Coeficients de correlació
Activitats d’ensenyament aprenentatge.
1. Planteja una bateria de test per avaluar objectivament a un esportista dins del teu
esport:
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
Propostes de bateries de test
Existeixen diferents tipus de bateries de test, a continuació exposem les més conegudes
a manera d’exemple. Cal recordar que cada tècnic hauria de ser capaç de plantejar la
seva bateria de test en funció de les seves necessitats:
•
Bateries de caràcter general, com la bateria Eurofit.
Aquesta bateria pretén establir uns protocols comuns per mesurar la CF escolar en
Europa. Disposa de les següents proves:
1. Equilibri sobre una cama
2. Cops en taules (25 en mínim temps)
3. Flexió de tronc en posició asseguda
4. Salt de llargada a peus junts
5. Tracció en dinamòmetre
6. Nombre d’abdominals en 30’’
7. Flexió mantinguda en suspensió
8. Course navette
•
Bateries de condició física - salut, com la bateria AAPHERD, que consisteix en:
1. Cursa de 1600 mtrs, o 9’ de cursa per a menors de 13 anys
2. Estudi de la composició corporal: plecs cutanis a la zona subescapular i al tríceps
braquial.
3. Abdominals amb les cames flexionades i els braços creuats sobre el pit, durant 30’’
A més d’aquesta bateria hi ha d’altres com la “Texas Test”, “Ymca Test”,...
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
•
Bateries de condició física – rendiment. Dins d’aquest apartat la més coneguda és
la que es realitza per accedir a la llicenciatura d’INEF. Es composa de:
1. Salt a peus junts
2. Circuit d’agilitat
3. Llançament de pilota medicinal
4. Prova d’habilitat aquàtica
5. Course navete
6. Step test (flexibilitat)
7. Prova de coordinació dinàmica general
-
NOCIONS ESTADÍSTIQUES I TRACTAMENT DE DADES (agafat de Badillo,
J.J. 1997).
Para poder tomar decisiones sobre la aceptación o no de determinados resultados
siempre es necesario estudiar las diferencias entre las puntuaciones de los tests que
estemos aplicando. Generalmente, los datos se agrupan o se reducen en determinados
estadísticos que los representan y que nos dan información sobre las características de
los mismos. De ellos, la Media como medida de tendencia central, y la Varianza como
medida de variabilidad de las puntuaciones son imprescindibles para cualquier tipo de
análisis. Ellos mismos, por sí solos, ya nos indican algunos aspectos relevantes de los
datos, pero, además, son el paso previo para cualquier cálculo posterior.
La media
La media, en este caso la media aritmética, cuyo cálculo todo el mundo conoce, se
caracteriza porque en ella influyen todos los valores de la serie de datos y en proporción a
la magnitud de cada uno de ellos. No es sensible a la dispersión o variabilidad, es decir,
su valor puede ser el mismo tanto si las puntuaciones son muy próximas como si son muy
dispares. Su mayor importancia radica en que es el valor que se compara, generalmente,
entre dos grupos o pruebas para determinar si las diferencias entre ellos son significativas
o debidas al azar.
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
La varianza
La varianza nos indica la variabilidad de una serie de puntuaciones, es decir, el grado en
el que las puntuaciones difieren entre sí. El primer paso para su cálculo es saber las
diferencias entre la media de la serie y cada una de las puntuaciones. Estas diferencias
se elevan al cuadrado, eliminándose así los signos negativos, se suman todos los
cuadrados y esta suma se divide por el número de puntuaciones.
A título de ejemplo, calculemos la varianza de las siguientes puntuaciones:
Suma
x
x
x2
2
-4
16
4
-2
4
6
0
0
8
2
4
10
4
16
30
Suma 40
Media = 6
Varianza = 40 / 5 = 8
x
= puntuaciones
x
= desviación de media
2
x
= cuadrado de las desviaciones
Con mucha frecuencia se suele utilizar la Desviación Típica como medida de variabilidad,
que no es más que la raíz cuadrada de la varianza.
Cualquier tipo de comparación de datos con el fin de conocer si dos resultados son
diferentes o no, si son válidos, si están o no relacionados, etc. pasa por la comparación de
las varianzas.
Las varianzas se pueden producir por numerosas razones, y pueden encontrarse, en
primer lugar, en la propia muestra de sujetos que utilizamos para validar un test. Aun
cuando hayamos distribuido a los sujetos al azar de forma correcta siempre habrá
diferencias entre las medias de las puntuaciones de los distintos grupos antes de empezar
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
un estudio, como, por ejemplo, la aplicación de un entrenamiento. Generalmente estas
diferencias son pequeñas si se ha tenido la precaución de hacer bien la distribución de los
sujetos, y no invalidan los resultados. Estas desviaciones se supone que son producto del
azar, y tienden a autocompensarse por el propio efecto de una adecuada distribución de
los sujetos. Si la varianza ocasionada por las diferencias entre los sujetos fuera
considerable, lo que significaría que el diseño de trabajo es pobre, se podrían ocultar las
diferencias reales producidas por el entrenamiento o por el hecho de poseer una cualidad
más o menos desarrollada.
Covarianza
Otra fuente de variación es la que se produce por la relación entre pares ordenados de
puntuaciones. Esta tendencia de dos o más variables a variar conjuntamente ha recibido
el nombre de covarianza. Con ella se indica el grado en el que están relacionadas las
variables.
El análisis de la covarianza tiene su utilidad cuando no se puede agrupar a los sujetos,
aparearlos o distribuirlos al azar, y, sobre todo, cuando sospechamos que hay una o
varias variables relacionadas con el rendimiento (nuestra variable dependiente) que
podrían interferir en los resultados. De hecho esto es lo que ocurre en la mayoría de los
casos en el ámbito del entrenamiento. En estas circunstancias, corremos el riesgo de no
controlar las posibles variables que van a incrementar la varianza de error, puesto que los
sujetos pueden diferir entre sí fuertemente en algunas de las variables relevantes para
nuestro estudio. Este problema puede resolverse a través del control estadístico, que
consiste en hacer una medida de las diferencias iniciales en la o las variables relevantes y
relacionarlas con las diferencias finales producidas en la variable objeto de nuestro
estudio (variable dependiente). Esto se hace a través del análisis de la covarianza.
Supongamos que queremos saber qué tiene más influencia en el rendimiento, si la mejora
de la cualidad A o la de la B. Para ello trabajamos durante un tiempo haciendo un
entrenamiento especial de la cualidad A con un grupo de sujetos mientras que otro lo
hace para la B y un tercero continúa con el tipo de entrenamiento que se venía realizando
hasta ese momento. Como suponemos que el nivel inicial de rendimiento específico
puede tener influencia en los resultados finales, se toma como referencia o como medida
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
inicial (como covariante) la mejor marca personal de cada sujeto. También habría que
medir, por supuesto, el rendimiento inicial en las cualidades que vamos a estudiar. Al final
tendríamos que medir por un lado la mejora de estas cualidades en cada uno de los
grupos, y, por otro, la mejora en el rendimiento específico. En ambos casos emplearíamos
en primera instancia el análisis de la varianza, para ver si la varianza producida en los
resultados finales (la variante o variable dependiente) es suficiente estadísticamente. Pero
hasta ahora no estaríamos teniendo en cuenta las puntuaciones iniciales. Si este análisis
indica que no se han producido diferencias, y se dan ciertas condiciones entre los datos,
expresados por la correlación (la correlación la veremos a continuación) entre los grupos y
dentro de los mismos, tendría sentido continuar con un análisis posterior, el de la
covarianza. Es decir, buscaríamos si se dan diferencias significativas entre los grupos
pero teniendo en cuenta las puntuaciones iniciales. En muchos casos ocurre que,
efectivamente, por no tomar en consideración las puntuaciones iniciales, cuando esto es
necesario, se pierde control y no se puede rechazar una hipótesis nula, es decir, podemos
llegar a la conclusión de que no se han producido diferencias, cuando realmente sí las ha
habido.
Una serie de consideraciones habría que tener en cuenta en un estudio de este tipo,
como por ejemplo: el hecho de que un mayor rendimiento específico va a operar en
sentido negativo en los resultados; la múltiple combinación de efectos que podrían
producirse por la mejora o no de cada una de las cualidades y su correspondiente
rendimiento específico, etc.
Veamos un ejemplo de algunas posibles combinaciones:
Combinación de los cambios en una de las cualidades y en el rendimiento específico.
Sí:
hay mejora
No:
no hay mejora
C.:
cualidad
R.:
rendimiento específico
C
R
Sí
Sí
No
No
Sí
No
No
Sí
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
También habría que ver las combinaciones entre la evolución de las dos cualidades y la
del rendimiento específico conjuntamente.
Correlación
La covariación entre dos variables nos lleva al concepto de correlación entendida como la
tendencia de dos fenómenos a variar concomitantemente. Cuando una de las variables
cambia su valor, la variante relacionada con ella tiende a variar también el suyo, en el
mismo sentido o sentido contrario. En ambos casos existiría la correlación.
Como sabemos, los valores de una correlación oscilan entre 1 y 0 en términos absolutos.
Cuanto más se acerque a 1, mayor será la correlación, y menor cuanto más se acerque a
0.
Significado de la correlación
En general determinamos los siguientes resultados para una correlación:
- Más bajo de 0’69 la correlación se considera baja
- De 0’70 a 0,74 la correlación se considera moderada
- De 0’75 a 0,84 la correlación se considera aceptable
- Más de 0,85 la correlación se considera alta
Sin embargo, prescindiendo de cuestiones de cálculo puramente estadístico, que
vendrían a confirmar una cosa u otra, podemos decir que el que una correlación sea
significativa depende en gran medida de la naturaleza del estudio y del tamaño de la
muestra: una correlación de 0.6 es baja como índice de fiabilidad de un test y, sin
embargo, sería suficiente para la validez del mismo; por otra parte, una muestra de 10
pares de valores necesita una correlación mínima de 0.63 para ser significativa, mientras
que con 30 pares sería suficiente con un valor de 0.36.
Pero lo más interesante de la correlación es su interpretación en términos de proporción
de varianza compartida entre las dos variables. Esta proporción o porcentaje se deriva de
la elevación del valor de la correlación al cuadrado. El resultado es denominado
coeficiente de determinación. Si, por ejemplo, tenemos una correlación entre el salto
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
vertical sin contramovimiento y la carrera de 50 metros de 0.6, significa que la variable
"salto vertical" explica el 36% de la varianza en la carrera de 50 metros; lo que quiere
decir que ambas variables ponen en juego un 36% de elementos o habilidades comunes.
Podemos decir que tienen un factor común como fuente de varianza. El 64% restante que
queda por explicar se denomina coeficiente de no determinación, de alienación o
proporción de varianza no explicada. Si además del salto vertical hubiésemos utilizado
otras variables explicativas del rendimiento en 50 metros, como por ejemplo la fuerza
máxima y la fuerza explosiva, hubiéramos reducido la proporción de varianza no
explicada, con lo que tendríamos un mayor control y conocimiento de la variable objeto de
estudio. En este caso estaríamos hablando de la aplicación de una correlación múltiple.
Por tanto, interpretar la correlación en términos de proporción de varianza explicada nos
permitirá conocer en mayor amplitud cuáles son las cualidades o exigencias del deporte
en cuestión que determinan su rendimiento específico.
La varianza explicada en relación con el número de parejas de puntuaciones se utiliza
como criterio para determinar la confianza que se puede otorgar a un coeficiente de
correlación. La relación entre la varianza no explicada y el número de pares de
puntuaciones (realmente la raíz cuadrada de n-1, representa la desviación típica del
coeficiente de correlación.
Desviación típica =
1 – r2 / √n-1
La comparación entre la desviación típica y el valor de la correlación nos indica si
podemos considerar como suficiente dicho valor o no. Cuanto menor sea el valor de la
desviación típica, mayor confianza nos merecerá la correlación. No se suele otorgar
ninguna confianza a coeficientes que no sean al menos 2,5 veces superiores a su
desviación típica, y sólo se consideran como dignos de confianza aquellos coeficientes
cuyos valores sean iguales o superiores a 3 veces su desviación típica.
Aplicaciones de la correlación en el deporte
La correlación es una de las técnicas de análisis de mayor aplicación en el ámbito
deportivo. Veamos algunas de ellas:
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
-
Conociendo el valor de una de las variables se puede hacer una estimación de
la otra. Esto nos llevaría al campo de la predicción de los resultados, lo que
constituye un modelo de análisis aplicable en la búsqueda de las cualidades
que determinan el rendimiento deportivo.
-
Con ella se puede conocer la importancia relativa de las distintas cualidades en
los resultados en función del valor de la varianza explicada por cada una de
ella.
-
Para valorar la influencia del entrenamiento de una de las cualidades sobre las
demás.
-
Para conocer la evolución de las distintas cualidades entre sí a través de un
ciclo de entrenamiento. El control periódico del estado de rendimiento de cada
una de las cualidades y su relación con el rendimiento específico nos indica
qué cualidades y en qué medida son responsables de dicho rendimiento.
-
Conociendo la relación entre ciertas variables y el rendimiento, el entrenador
puede poner en marcha las acciones pertinentes para equilibrar globalmente la
preparación y evitar desviaciones no deseadas. Esto también permite estudiar
la situación de cada deportista, descubriendo sus características técnicas y
físicas. Si un sujeto tiene un rendimiento específico por debajo de lo que le
correspondería por el nivel de desarrollo de sus cualidades físicas, lo
calificaríamos como un deportista no técnico, es decir, que no aprovecha
correctamente o de forma suficiente sus cualidades físicas. Esto, por supuesto,
llevaría al entrenador a orientar el entrenamiento de forma individualizada en
cada caso. La apreciación de la situación de cada sujeto se puede hacer de
manera sencilla sobre la representación gráfica de la correlación.
IES ARAN
FONAMENTS BIOLÒGICS I BASES DEL C.F.
Manel Serrabona Mas
Activitats d’ensenyament aprenentatge.
1. Planteja una bateria de test per avaluar objectivament la CF dins de l’àmbit
d’actuació que vulguis tenint present la població a la que va adreçada.
Concreta si els tests respecten les cinc característiques bàsiques
(validesa, fiabilitat, objectivitat, normalització i estandarització)
Estableix l’objectiu i el contingut que es vol avaluar per cada test
Determina quins recursos materials disposes per cada test
Determina el protocol de cada test i la temporalitat de la bateria
Defineix la recopilació de les dades (fitxa personal i perfil)
2. Un cop has planteja’t la bateria de test, parla amb el professor per que et doni les
dades pensant que tens 8 esportistes al teu càrrec. Realitza el tractament de dades
pertinent i extreu conclusions sobre la millora de cada capacitat.