LLENGUA CATALANA 1r ESO

LLENGUA CATALANA 1r ESO
Referències per a la programació
Per realitzar la programació didàctica de les Seqüències didàctiques de llengua catalana
1r d’ESO s'ha tingut com a referent les orientacions reflectides en el document del
Departament d’Ensenyament: Del currículum a la programació.
En el moment que un centre hagi de concretar la seva programació caldrà que
complementi la seqüència didàctica de cada àrea amb els aspectes que tot seguit
remarquem del document citat anteriorment:
Els centres educatius en el moment d’incorporar a la seva programació les Seqüències
didàctiques de llengua catalana 1r d’ESO, caldrà valorar decisions preses entre el propi
projecte educatiu i la normativa curricular, de tal manera que el professorat les analitzi
des d'una doble perspectiva que el porti a la reflexió sobre: com intervenir en el
desenvolupament de les competències bàsiques i quina serà la didàctica més convenient
per a l'alumnat.
De la reflexió sobre les competències es constata que l'alumnat ha de poder desenvolupar
els continguts de cada matèria d'una manera funcional, significativa i així els
aprenentatges adquirits han de poder ser útils perquè possibilitin la resolució de
problemes a la vida quotidiana cosa que les seqüències didàctiques han tingut ben
present.
Les Seqüències didàctiques de llengua catalana 1r d’ESO estan elaborades des d'una
visió competencial dels continguts que permeten la transversalitat i l'aplicació dels
coneixements adquirits en diferents contextos: escolars, familiars, socials...
La programació de cada matèria s'ha sustentat en el plantejament d'activitats
competencials de tal manera que els sabers adquirits s'apliquin en situacions reals i es
consolidin entre el que l'alumnat acaba d'aprendre que li servirà de base per seguir
construint nous aprenentatges.
Es pot constatar com les competències transversals queden reflectides en totes les
unitats, serà la programació d’aula del professorat des d’on es precisaran per donar-los-hi
una presència més o menys rellevant de les unes per sobre de les altres .
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
1
Després de l'anàlisi de diferents metodologies per a un ensenyament aprenentatge
competencial podrem constatar que no n'hi ha cap d'única o que puguem considerar com
la més adient. Les estratègies han de ser diverses i serà el professorat qui seleccionarà
aquella intervenció didàctica més apropiada a cada casuística d'aula i d'alumne/a.
Com ens diuen A. Zabala i L. Arnau1: “(...) qualsevol proposta metodològica ha d'incloure
activitats i tasques articulades per seqüències d'activitats que prevegin diferents formes
d'agrupament de l'alumnat, sistemes d'organització dels continguts, ús de gran diversitat
de materials curriculars i procediments d'avaluació diversos (...)”
L'ensenyament - aprenentatge per competències passa, doncs, per la posada en pràctica
d'unitats de programació o projectes interdisciplinars articulats en seqüències d'activitats
programades de tal manera que el conjunt d'una seqüència didàctica inclogui diverses
tipologies d'activitats, d'aquesta manera l'alumnat rep ímputs de diverses fonts i maneres.
Cada activitat s'ha de poder definir amb més d'un dels ítems que es descriuen en el
quadre de sota, de tal manera que el conjunt de la seqüència d'activitats d'una unitat ha
de contenir totes les possibles tipologies d'activitats descrites per tal de facilitar una
didàctica competencial. Aquesta és la perspectiva amb la qual s’han elaborat les activitats
d’ensenyament – aprenentatge de les Seqüències.
1
Arnau ,Laia i Zabala, Antoni (2008): Cómo aprender y enseñar competencias . 11 ideas clave. Ed. Graó,
Barcelona
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
2
Passos que s’han seguit per elaborar les Seqüències didàctiques de
llengua catalana 1r d’ESO
1. Lectura atenta dels continguts del currículum de l'àrea i de les competències
associades
2. 1r esbós dels possibles projectes en funció de les hores de cada àrea i dels
continguts del currículum
3. Relectura del currículum i distribució dels continguts en el 1r esbós de les unitats
per constatar que tots els continguts hi queden reflectits
4. Selecció dels recursos TAC més adients per a cada projecte.
5. Redacció de cadascuna de les seqüències d'activitats amb la incorporació dels
diversos recursos TAC
6. Redacció dels criteris d'avaluació – objectius d'aprenentatge i activitats d’avaluació
per a cada unitat.
7. Incorporació de les seqüències didàctiques a la plataforma de treball per tal que
l’alumnat iniciï la seva tasca.
Les activitats i el projecte d’una unitat
Cal tenir en compte que a totes les unitats, l’alumnat haurà d’elaborar un projecte
interdisciplinar en equip o per parelles i en acabar-lo disposarà d’una producció per
mostrar-la als seus companys/es, publicar-la a la web i fer-la visible a tothom. No vol dir
que el projecte hagi de ser d’una gran complexitat ni extensió; s’hi s’han proposat
projectes assumibles en funció de les capacitats i continguts a desenvolupar, de l’edat de
l’alumnat, del temps disponible i dels coneixements previs necessaris per desenvoluparlos.
A l’inici de cada unitat didàctica, es presenta el projecte als alumnes, però no hauran de
desenvolupar-lo immediatament sinó que ho faran a les últimes sessions de la unitat. Cal
deixar temps des del moment que s’inicia la unitat perquè l’alumnat experimenti l’eina amb
la qual farà el projecte, reculli informació fora del centre i tot el grup pacti la pròpia
organització i distribució de les tasques. El pacte, la negociació, la responsabilitat i el
debat per arribar a acords entre iguals són fonamentals per a tot projecte. L’alumnat ha de
constatar que tothom és necessari i totes les tasques són imprescindibles per a la
consecució del seu treball.
Internet i en concret la web2.0 ofereix moltes possibilitats d’eines, recursos i informacions,
però una seqüència didàctica que contingui excés de recursos, manca de priorització del
que és més significatiu o eines complexes desorientaria l’alumnat, per la qual cosa la
quantitat de recursos possibles i d’enllaços s’han seleccionat amb cura per tal que
s’ajustin als objectius d’aprenentatge de la unitat i al temps previst per realitzar-la.
La majoria d’eines, recursos i activitats que es relacionen a les seqüències es troben,
fonamentalment, a www.edu365.cat i són d’ús lliure per a la comunitat educativa.
A la guia didàctica de cada unitat s’hi troben també tasques que no necessàriament s’han
de fer a l’ordinador.
Les sessions intermèdies, entre la presentació i la realització del projecte, es destinaran a
activitats: d’exercitació, pràctiques, lectures, comprensió... relacionades – o sense relació
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
3
directa- amb el tema, el contingut del projecte o els continguts de l’àrea la majoria dels
quals estan previstos per realitzar-se individualment.
En finalitzar la unitat sempre hi haurà una presentació oral del projecte acabat davant de
tota la classe. L’alumnat haurà de participar activament tant en l’exposició del propi treball
com en la valoració i comentaris informals i respectuosos sobre el treball dels altres grups.
Cada unitat incorporarà una activitat individual (en principi) susceptible de ser utilitzada
com d’ampliació i de reforç.
Així, doncs, a cada unitat de Seqüències didàctiques de llengua catalana 1r ESO s’hi
troben reflectides la major part de tipologies d’activitats que tenen un clar component
competencial.
L’esquema d’una seqüència
1.
Exposició i descripció del projecte.
Formació del grup
Exposició - comprensió de l'eina de treball (si escau)
Distribució - organització de les tasques
Primer contacte amb les eines i recursos per a realitzar el projecte
2.
Activitats d'exercitació, paral·leles o relacionades amb el projecte de la unitat.
3.
Recollida d'informació
4.
Elaboració i execució d’una part la tasca del projecte (si és el cas)
5.
Activitats de lectura
6.
Activitats d'exercitació, paral·leles o relacionades amb el projecte de la unitat.
7.
Finalització de les tasques del projecte
8.
Exposició oral dels resultats del projecte
9.
Activitat individual complementària (reforç o ampliació)
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
4
Avaluació
El document que s’ha pres com a referència per dissenyar activitats que possibiliten la
recollida d’informació per a l’avaluació dels continguts és: document del Departament
d’Ensenyament: Avaluar per aprendre.
S’ha considerat que serà el professorat en la seva programació d’aula qui redacti aquells
objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació que marquin el tipus i grau de l’aprenentatge
que s’espera hagin assolit l’alumnat del seu grup en finalitzar la unitat.
A cada seqüència s’hi ha inclòs activitats que aporten informació valida per a l’avaluació
del progrés de l’alumnat i per a l’avaluació formativa. El fet de disposar, en un entorn
d’aprenentatge com Moodle, d’un registre de totes les accions educatives, com:
intercanvis de missatges entre professorat i alumnat, activitats de registre automàtic,
activitats corregides i comentades pel professorat, debats entre iguals en un fòrum,
rúbriques consultables prèviament a la realització de les tasques…, possibilita la recollida
d’informació per diversos mitjans i un coneixement per part de l’alumnat d’aquells ítems
que seran considerats fonamentals per a l’avaluació; d’aquesta manera s’amplia les
possibilitats de coneixement de l’aprenentatge individualitzat per a cada alumne/a
Posar en marxa el procés d'avaluació dels alumnes, dels materials d’aula i de la
pràctica docent obliga a preguntar-se des de quina perspectiva i amb quina finalitat es fa.
L'avaluació formativa queda inserida en el treball de l’aula des d'una doble vessant: en
primer lloc per la valoració del procés més adient per a l'aprenentatge de cada noi i noia i
en segon lloc per la constatació dels resultats dels aprenentatges assolits en funció dels
coneixements previs de cada alumne/a i dels objectius d’aprenentatge definits a la
programació.
L'avaluació formativa comporta, doncs, que les preses de decisions estiguin definides i
que es puguin concretar de la millor manera per oferir als alumnes l'ajuda i l’orientació
necessàries en funció de les dificultats que presentin en el procés d'aprenentatge, en les
estratègies, en els objectius plantejats, etc.
L'avaluació formativa integrada en el propi ensenyament-aprenentatge implica
l'alumne/a, fa que prengui consciència de la necessitat que té d'aprendre i de com cal ferho, adaptant-se a les diferents situacions individuals amb esperit flexible i obert. El treball
a l’entorn d’un projecte que vertebra activitats de diverses tipologies es basa en el
compromís i la responsabilitat, i en el fet del desenvolupament de la competència
d'aprendre a aprendre tot preparant-lo cap a una major autonomia en les decisions.
Podríem concloure que s’han dissenyat les activitats des dels paràmetres de l’avaluació
formativa i contínua per tal de recollir, en diferents ocasions durant el desenvolupament
d’un programa d’estudi o d’un curs, informacions útils amb la finalitat de verificar
periòdicament la qualitat de l’aprenentatge 2, que pressuposa un treball del dia a dia, que
reculli els avenços i les dificultats que va manifestant cada alumne/a.
2
Scallon,G Notions d'évaluation. a Abrecht, R. L'évaluation formative, une analyse critique.
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
5
Instruments per a la recollida d’informació per a l’avaluació
A la seqüència de cada unitat didàctica s’hi troba:
•
Activitats autocorrectives per a una avaluació quantitativa que s’estableix en el
moment que es marquen els paràmetres a l’aula virtual, des d’on el professorat
podrà marcar el valor i el pes que cadascuna tindrà en el conjunt de l’avaluació.
Vegeu a tall d’exemple les activitats de la unitat 1 Avatar:
DICTAT «B / V»
JCLIC «Pretèrits»
JCLIC «Morfologia verbal»
QÜESTIONARI «Muds de Mots (Com som)»
COMPRENSIÓ «El futur és blau»
•
Les rúbriques són una eina que faciliten el registre de les valoracions per
ambdues parts (professorat i alumnat) i permeten l’autoavaluació del projecte i de
l’actitud de l’alumne i el grup davant la tasca encomanda. Vegeu a tall d’exemple
les rúbiques que s’ofereixen per al professorat i per a l’alumnat per avaluar el
projecte i les activitats orals de la unitat 1 Avatar:
FITXA AVALUACIÓ PROJECTE.pdf (amb rúbriques per a l’avaluació del
treball realitzat, de l’actitud del grup i de l’alumne individualment)
FITXA D’AUTOAVALUACIÓ.pdf (amb rúbriques per a l’atoavaluació
del compromís amb el treball realitzat i del resultat obtingut)
•
La coavaluació per revisar la tasca feta amb l’alumnat individualment o amb
reflexions amb tot el grup permet en tot moment que els criteris d’avaluació siguin
compartits i dels errors en sorgeixi una reflexió i un aprenentatge. Serien
susceptibles de coavaluació
TASCA: LECTURA (Per a totes les unitats)
PROJECTE (Per a totes les unitats, en l’apartat destinat a l’exposició oral)
Per a aquelles unitats que la seqüència disposi d’aquests apartats:
TEXT PER LLEGIR
WEB RECOMANADA
DOCUMENT
D’altres instruments per a la recollida d’informació per a l’avaluació
Cada professor/a disposa d'estratègies de recollida d'informació pròpies que li permet
obtenir per mitjans diferents dels citats informació sobre el procés d’aprenentatge de
l’alumnat. Tot seguit es relaciones alguns dels instruments d’avaluació susceptibles de ser
utilitzats per avaluar la tasca realitzada a les Seqüències didàctiques de llengua catalana
1r ESO tot i que no hi quedin reflectides deforma explícita:
1. Proves orals i/o escrites, preparades específicament per saber el grau d'assoliment
dels criteris d’avaluació. Poden ser necessàries en funció del grup, de les necessitats
de constatar uns determinats aprenentatges o de valorar la idoneïtat d’uns materials.
2. Disposar d’un dossier de treball per recopilar, organitzar, classificar, etc. el treball o
aprenentatges de cada unitat. Podria ser l’inici del ‘portafolio’ - ’eportafolio’ per tal que
l’alumnat s’acostumi a recollir i organitzar els aprenentatges, les capacitats o les habilitats que adquireix en la seva escolaritat.
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
6
3. Notes i observacions informals sobre aspectes que vulgui recordar posteriorment,
errors lingüístics, incidències, actituds o idees dels alumnes sorgides espontàniament
en els debats, les exposicions de les activitats, els moments de treball autònom dels
alumnes etc. La conversa del professor/a amb els nois i noies mentre estan treballant
aportarà informació molt diversa; especialment ajudarà a conèixer les interrelacions
dels grups i les possibilitats d’ajudar els alumnes en la formació dels grups de treball
per tal que funcionin adientment.
4. La classe pot disposar d’un diari d’aula per anotar les reflexions dels debats, pautes
generals per recordar, etc.. Hi escriuria un secretari/a, per torns, i es procuraria que en
una o altra ocasió tots els alumnes hi anotessin alguna observació.
Aquests instruments d'avaluació es poden valorar com a eines que aporten la
informació necessària des de punts de vista diferents per ajudar el professor/a a orientar
l'alumne. La valoració que el professorat faci d'un determinat instrument o d’una tipologia
d’activitats per sobre d'uns altres pot condicionar l'encert d'una avaluació que s'hauria de
portar a terme des de la perspectiva d'allò que l'alumne/a ha après i abans no sabia;
d'aquesta manera la informació obtinguda serà quelcom constructiu i estimulant per als
nois i noies.
Distribució del temps per a cadascuna de les unitats
Per a la programació de les Seqüències didàctiques de llengua catalana 1r d’ESO s’ha fet
la distribució temporal tenint en compte la possibilitats de distribuir les 105 hores del curs
en 3 h. setmanals.
Per a cada unitat didàctica s’hi destinen unes 9 hores aproximadament i s’han elaborat 10
seqüències didàctiques la qual cosa ens dóna 90 hores lectives de l’àrea. Ara bé cal
considerar que les 15 hores restant són necessàries per a la flexibilitat de la programació:
visites escolars, coincidència de festivitats, celebracions, activitats transversals.
Els blocs amb els quals s’han distribuït les hores per a cada seqüència són els següents:
Projecte
4h.
Ortografia
2h.
Lèxic
1h.- 2h.
Morfologia / Sintaxi
1h.
Comprensió
1h.- 2h.
Lectura
1h.- 2h.
Anna Pujol / Lluís Rius: Llengua catalana i literatura 1r ESO
7