un cas fictici

25 de novembre
Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Debat a la UPF
Imagina que un company de la teva classe està enviant, des de que ha començat
el present curs acadèmic, a la resta de companys i companyes de la classe, tot
tipus d’acudits, anècdotes, comentaris de menyspreu, bromes de contingut sexual
i afirmacions que posen de manifest estereotips sexistes. La freqüència amb la
qual es produeix aquest tipus de missatges és, aproximadament, una vegada a la
setmana, encara que de vegades podria ser més d’una.
Per enviar aquest tipus de continguts, l’estudiant fa servir l’adreça de correu
electrònic de la Universitat i també les adreces personals que li han donat els
propis companys i companyes de manera voluntària. Així mateix, l’estudiant
participa a una xarxa social (Facebook) on també es fan aquest tipus de
comentaris, convidant a la resta dels seus companys i companyes a participar-hi.
Aquesta actitud comporta que alguns i algunes estudiants el qualifiquin com a
company molt simpàtic i divertit, que sempre està de broma. Inclús algunes
estudiants parlen d’un molt bon tracte amb les dones en general. No obstant,
d’altres se senten molt molests i incòmodes si reben aquest tipus d’emails.
Alguns estudiants inclús li han comunicat que els esborri del llistat de distribució,
però l’estudiant bromista contesta dient que “quin poc sentit de l’humor que
teniu”.
I tu, què faries envers aquesta situació?1
1
Segons el Informe del INSTITUTO DE LA MUJER, Violencia de Género en las
Universidades Españolas (2006-2008), la majoria dels estudiants enquestats no saben identificar
la situació d’assetjament sexual com a conducta inclosa en el concepte de violència de gènere
perquè ho donen com a conductes socialment acceptades. Segons aquest informe, “en sus
resultados encontramos que los chicos miembros de fraternidades apoyan ideas basadas en un
profundo sexismo y desprecio hacia las mujeres como: a las mujeres les gusta que sean
violentos con ellas; las mujeres quieren que las fuercen a la hora de mantener relaciones
sexuales; las mujeres fantasean ser violadas; los hombres deben ser los que controlen la
relación; las mujeres sexualmente liberadas son promiscuas; las buenas chicas deben sentirse
incómodas cuando escuchen chistes picantes; las mujeres deben ser vírgenes cuando se casan; si
una mujer se va a casa con un hombre se supone que tiene que querer tener sexo con él; a veces
las mujeres “frías” necesitan que las fuerces para excitarlas; las mujeres que toman la iniciativa
en el sexo son chicas fáciles. Todas estas ideas preconcebidas forman parte de lo que estas
investigaciones han identificado como la rape culture o la cultura de la violación” (pag. 19).
Per més informació, consulteu
www.unia.es/images/stories/violencia_genero_universidades2009.pdf