Garrit, un bestiario natural: los acantilados Garrit, un bestiari natural

Garrit, un bestiari natural: els penya-segats
Garrit, un bestiario natural: los acantilados
L’ull és l’Amo de la mirada i mana, governa. Decideix si un penya-segat és una paret rocosa, un
buit fet barranc o una espurna de lava que brota per separar la mar de la terra.
L’ull és el límit, la frontera entre caure i tremolar, entre tirar-se i resistir.
La mà és la Madona del pes, de la consistència, de la pinzellada vertical. Es mou mentre pondera
les profunditats i les textures, mentre destria entre fer-se puny i ferir o obrir-se i regalimar.
La mà és l’estri, el contacte entre allò que no era i allò que ara serà.
L’ull i la mà prenen consciència de la natura exterior i de les visions que serven a dins. Les
barregen sense por perquè contagiar i contaminar és l’única manera que posseeix l’art per
poder existir. La malaltia que sana talment la fusió que restitueix la darrera unitat.
Abans de cada tela de Garrit hi ha un ull i una mà. Hi ha uns materials que es contaminen entre
ells: ciment, pedres, pigments. Hi ha un paisatge que contagia una visió i una personalitat que
contagia el seu propi entorn. A la tela, finalment, hi ha una mostra de penya-segats com si
fossin un bestiari d’il·lustracions naturals o un mapa de viatges geològics.
Els quadres de Garrit sorgeixen de la terra i s’imposen en la seva corporalitat vertical i abrupta.
Els penya-segats, a mig camí entre art figurativa i art abstracta, són esquenes de gegants,
colades de lava incandescent i pedres erectes. Engabien i alliberen en la seva majestuositat que
anul·la l’existència dels contraris. Una majestuositat que ve de la carrega plàstica del ciment i
al mateix temps de les proporcions de les imatges.
Un penya-segat no és un subjecte innocent. És un fragment d’història, un eco mitològic, una
suma de capes geològiques. Un penya-segat és la concreció física més propera a l’adjectiu
“sublim”, és un element del paisatge que fascina i espanta, que atreu i terroritza.
La força de Garrit resideix en l’expressivitat de les seves pinzellades fetes de matèria i de color,
unes pinzellades decidides, però sempre canviants perquè capaces de jugar amb la llum i amb
la distància que s’interposa entre l’observador i les teles. El joc de força queda obert i provoca
la inquietud del contacte frontal, el vertigen vertical d’unes roques que podrien custodiar vides
o ésser bressol pervers d’un salt final.
Aquest bestiari natural fa que la terra i les pedres es converteixin en les feres més sublims
i perilloses del nostre paisatge. No hi ha bellesa que pugui sobreviure sense acaronar la
possibilitat de la caiguda. No hi ha visió capaç de sobreviure a la colera del temps sense aferrarse a la pedra.
El ojo es el Amo de la mirada y conduce, gobierna. Decide si un acantilado es una pared rocosa,
un vacío hecho barranco o un torrente de lava que brota par separar el mar de la tierra.
Lucia Pietrelli
Calonge, desembre de 2013
El ojo es el límite, la frontera entre caer y temblar, entre tirarse y resistir.
La mano es la Dueña del peso, de la consistencia, de la pincelada vertical. Se mueve mientras
pondera las profundidades y las texturas, mientras escoge entre hacerse puño y herir o abrirse
y gotear.
La mano es la estría, el contacto entre aquello que no era y aquello que ahora será.
El ojo y la mano toman consciencia de la naturaleza exterior y de las visiones que conservan
dentro. Las mezclan sin miedo porqué contagiar y contaminar es la única manera que posee el
arte para poder existir. La enfermedad que en verdad la fusión que restituye la última unidad.
Antes de cada tela de Garrit hay un ojo y una mano. Hay unos materiales que se contaminan entre
ellos: cemento, piedras, pigmentos. Hay un paisaje que contagia una visión y una personalidad
que contagia su propio entorno. En la tela, finalmente, hay una muestra de acantilados como si
fueran un bestiario de ilustraciones naturales o un mapa de viajes geológicos.
Los cuadros de Garrit surgen de la tierra y se imponen en su corporalidad vertical y abrupta. Los
acantilados, a mitad de camino entre arte figurativo y arte abstracto, son espaldas de gigantes,
coladas de lava incandescente y piedras erectas. Enjaulan y liberan en su majestuosidad que
anula la existencia de los contrarios. Una majestuosidad que viene de la carga plástica del
cemento y al mismo tiempo de las proporciones de las imágenes.
Un acantilado no es un sujeto inocente. Es un fragmento de historia, un eco mitológico,
una suma de capes geológicas. Un acantilado es la concreción física más cercana al adjetivo
“sublime”, es un elemento del paisaje que fascina y espanta, que atrae y aterroriza.
La fuerza de Garrit reside en la expresividad de sus pinceladas hechas de materia y de color,
unas pinceladas decididas, pero siempre cambiantes porque son capaces de jugar con la luz
y con la distancia que se interpone entre el observador y las telas. El juego de fuerza queda
abierto y provoca la inquietud del contacto frontal, el vértigo vertical de unas rocas que podrían
custodiar vidas o ser cuna perversa de un salto final.
Este bestiario natural hace que la tierra y las piedras se conviertan en las fieras más sublimes
y peligrosas de nuestro paisaje. No existe una belleza que pueda sobrevivir sin acariciar
la posibilidad de la caída. No existe visión capaz de sobrevivir la cólera de los tiempos sin
agarrarse a la piedra.
Lucia Pietrelli
Calonge, diciembre de 2013
Llorenç X. Vidal Lledó “Garrit”
Llorenç X. Vidal Lledó “Garrit”
(Santanyí, Mallorca, 1981)
(Santanyí, Mallorca, 1981)
Estudis
Grau superior d’Il·lustració a l’Escola Superior de Disseny de Palma de Mallorca
Estudis de Magisteri (especialitat de música)
Diversos cursos de creació de còmics, photoshop i disseny de pàgines web
Estudios
Grado superior de Ilustración en la Escuela Superior de Diseño de Palma de Mallorca
Estudios de Magisterio (especialidad de música)
Varios cursos de creación de cómics, photoshop y diseño de páginas web
Obra
Becari com a dissenyador gràfic de l’Ajuntament de Palma
Il·lustració del còmic “El Senyor Voltor” per a la conselleria de Medi Ambient del Govern de
les Illes Balears.
Disseny de cartells de diversos concerts clàsics
Il·lustració de les rondalles “L’Endevineta”, “L’amor de les tres taronges” i “el viatge d’en Martí”
Disseny de logos per a bars i restaurants
Disseny de la pàgina web per el Patronat d’escoletes de Palma
Disseny de books fotogràfics i flyers per a diverses galeries d’art
Il·lustracions, tríptics i imatges corporatives per a diverses empreses hoteleres
Il·lustracions de “Pere i el llop” per a l’escola Santa Maria del Mar de Cala d’Or
Il·lustracions per a la planta infantil de l’Hospital de Manacor. Fundació Alcover
Disseny, maquetació i fotografia per a festes a hotels així com per a varis artistes plàstics
Creació de la imatge corporativa de Sergi Drumz
Creatiu de l’empresa Es Taller
Redactor i fotògraf de la revista “Dies i Coses”. Calonge
Diverses col·laboracions a la revista “Santanyí Magazine”
Rondalla de la “Cabra i el cabrit”, Institut d’Estudis Baleàrics (2013)
Artista convidat a l’Art Nit, Campos (2013)
Exposició de fotografia, Galeria Can Manresa, Santanyí (2011 i 2012)
Exposicions col·lectives “Joves Artistes”, Santanyí (2010, 2011, 2012 i 2013)
Exposició individual de fotografia, Galeria FCM, Santanyí (2013)
Exposició individual “Turris Eburnea I”, Ajuntament de Llucmajor (2013)
Exposició individual “Turris Eburnea II”, Ajuntament de Vélez Rubio, Almeria (2014)
Obra
Becario como diseñador gráfico del Ayuntamiento de Palma
Ilustración del cómic “El senyor voltor” para la consejería de Medio Ambiente del Gobierno
de las Islas Baleares
Diseño de carteles de varios conciertos clásicos
Ilustración de los cuentos “L’endevineta”, “L’amor de les tres taronges” y “El viatge d’en Martí”
Diseño de logos para bares y restaurantes
Diseño de la página web para el Patronato de guarderías de Palma, Ayuntamiento de Palma
Diseño de books fotográficos y flyers para varias galerías de arte
Ilustraciones, trípticos e imágenes corporativas para varias empresas hoteleras
Ilustraciones de “Pere i el llop” para la escuela Santa María del Mar de Cala d’Or
Ilustraciones para la planta infantil del Hospital de Manacor. Fundación Alcover
Diseño, maquetación y fotografía para fiestas en hoteles así como para varios artistas
plásticos
Creación de la imagen corporativa de Sergi Drumz
Creativo de la empresa Es TALLER de Santanyí
Redactor y fotógrafo de la revista “Dies i coses”, Calonge
Diversas colaboraciones en la revista “Santanyí Magazine”
Rondalla de la “La cabra i el cabrit”, Institut d’Estudis Baleàrics (2013)
Artista invitado en Art Nit, Campos (2013)
Exposición de fotografía, Galería Can Manresa, Santanyí (2011 y 2012)
Exposiciones colectivas “Jóvenes artistas”, Santanyí (2010, 2011, 2012 y 2013)
Exposición individual de fotografía, Galería FCM, Santanyí (2013)
Exposición individual “Turris Eburnea I”, FCM, Ayuntamiento de Llucmajor (2013)
Exposición individual “Turris Eburnea II”, Ayuntamiento de Vélez Rubio, Almería (2014)
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 80 x 100 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 60 x 70 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 70 x 50 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 40 x 50 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 30 x 40 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 30 x 40 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 30 x 40 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 30 x 40 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 50 x 40 cm
Sense títol, 2013 · Tècnica mixta damunt tela · 100 x 80 cm