folleto

Tresors
de l’Arxiu
del
Regne
Butla del papa Paulo V
Arxiu del Regne de València
L
luís Bertrán Eixarch va nàixer en la ciutat de
València el dia 1 de gener de 1526, fill del
notari Lluís Bertrán i de Joana Eixarch. La
seua besiaia Ursula Ferrer, casada amb Joan
Bertrán, va ser neboda de Sant Vicent Ferrer.
Amb 16 anys abandona la casa familiar per a
pelegrinar al sepulcre de l'apòstol a Santiago de
Compostel·la. A la seua volta expressa el seu
desig d'ingressar en el Noviciat dels Dominics
de València, però a causa de la negativa dels
seus pares ha de posposar-ho fins a l'any 1544,
data en què, amb 18 anys, rep l'hàbit dominic.
Conclosos els estudis institucionals va ser
ordenat sacerdot en 1547.
Poc després va ser enviat al recentment fundat
convent de la Santa Cruz a Llombai. En 1549
mor son pare i és destinat a València i anomenat mestre de Novici i d'Estudiants, ja que la
transparència i austeritat de la seua vida, fa que
siga considerat com l'encarnació vivent de
l'ideal dominic.
Arran de la gran pesta que va assolar València
entre 1555 i 1557, molts religiosos van ser
repartits per altres convents, tocant-li anar al de
Santa Anna d'Albaida, al capdavant de la comunitat del qual va estar algun temps, tornant a
València en 1560.
(1608, abril, 21. Roma
ARV. Pergamins Pere Mª Orts, núm. 1.
Va ser missioner a Amèrica com molts altres
dominics. El 14 de febrer de 1562 partia rumb a
Nova Granada, on va estar vivint per espai de
set anys, però va centrar la seua activitat
missionera a Cartagena d'Índies. Davant de la
impossibilitat de frenar els abusos dels
encomenders
espanyols
que
impedien
l'evangelització i després de consultar amb fra
Bartolomé de las Casas, també dominic, va
optar per tornar a Espanya. Era l'any 1569.
En 1570 va ser elegit Prior del convent de Sant
Onofre a Museros i en 1575 va passar a ostentar
el càrrec de Prior del convent de Predicadors de
València. Conclòs el temps de mandat va
exercir encara, per última vegada, el càrrec de
Mestre de Novici, exercint este ministeri durant
3 anys.
Després d'una llarga i penosa malaltia mor a
València el 9 d'octubre de 1581, als 55 anys,
junt amb el seu gran amic el Patriarca Sant Joan
de Ribera.
Va ser beatificat en 1608 pel papa Paulo V i
canonitzat en 1671 per Clemente X.
El text del document que exposem està escrit en
lletres daurades, rodejat per una orla policromada de motius florals i vegetals, destacant en la
part superior els escuts del papa Pau V, en el
centre, el del rei Felip III a l'esquerra i el de la
ciutat de València a la dreta. Porta segell
pendent de cera roja, protegit per una caixa
metàl·lica.
BIBLIOGRAFIA
Sant Lluís Bertran [Text imprés] : reforma i
Contrareforma espanyola. - València : Caixa
d'Estalvis i Mont de Pietat, D.L.
1973
(València:Arts Gràfiques Soler)
Sant Valero Aparisi, Julià
Un missioner valencià a Colòmbia [Text
imprés] : Sant Lluís Bertran / Julià Sant Valero
Aparisi, Llorenç Galmes Mes. - València :
[s.N.], 1982 (València : Nácher) 30 p. : il·ltre.
bl. i n. ; 22 cm
Tesoros
delArchivo
del
Reino
Bula del papa Paulo V
Archivo del Reino de Valencia
L
uis Bertrán Eixarch nació en la ciudad de
Valencia el dia 1 de enero de 1526, hijo del
notario Luís Bertrán y de Juana Eixarch.
Su bisabuela Ursula Ferrer, casada con Juan
Bertrán, fue sobrina de San Vicente Ferrer.
Con 16 años abandona la casa familiar para
peregrinar al sepulcro del Apóstol en Santiago
de Compostela. A su vuelta expresa su deseo de
ingresar en el Noviciado de los Dominicos de
Valencia, pero debido a la negativa de sus
padres tiene que posponerlo hasta el año 1544,
fecha en la que, con 18 años, recibe el hábito
dominico. Concluidos los estudios institucionales fue ordenado sacerdote en 1547.
Poco después fue enviado al recién fundado
Convento de la Santa Cruz en Llombay. En
1549 muere su padre y es destinado a Valencia
y nombrado maestro de Novicios y de
Estudiantes, ya que la transparencia y austeridad de su vida, hace que sea considerado como
la encarnación viviente del ideal dominico.
A raíz de la gran peste que asoló Valencia entre
1555 y 1557, muchos religiosos fueron repartidos por otros conventos, tocándole ir al de
Santa Ana de Albaida, al frente de cuya comunidad estuvo algún tiempo, volviendo a Valencia en 1560.
1608, abril, 21. Roma
ARV. Pergaminos Pere Mª Orts, nº 1.
Fue misionero en América como muchos otros
dominicos. El 14 de febrero de 1562 partía
rumbo a Nueva Granada, donde estuvo viviendo por espacio de siete años, pero centró su
actividad misionera en Cartagena de Indias.
Ante la imposibilidad de frenar los abusos de
los encomenderos españoles que impedían la
evangelización y tras consultar con fray Bartolomé de las Casas, también dominico, optó por
volver a España. Era el año 1569.
En 1570 fue elegido Prior del Convento de San
Onofre en Museros y en 1575 pasó a ostentar el
cargo de Prior del Convento de Predicadores de
Valencia. Concluido el tiempo de mandato
desempeñó aún, por última vez, el cargo de
Maestro de Novicios, ejerciendo este ministerio
durante 3 años.
Después de una larga y penosa enfermedad
muere en Valencia el 9 de octubre de 1581, a los
55 años, junto a su gran amigo el Patriarca San
Juan de Ribera.
Fue beatificado en 1608 por el papa Paulo V y
canonizado en 1671 por Clemente X.
El texto del documento que exponemos está
escrito en letras doradas, rodeado por una orla
policromada de motivos florales y vegetales,
destacando en la parte superior los escudos del
papa Paulo V, en el centro, el del rey Felipe III
a la izquierda y el de la ciudad de Valencia a la
derecha. Lleva sello pendiente de cera roja,
protegido por una caja metálica.
BIBLIOGRAFÍA
San Luis Bertrán [Texto impreso] : reforma y
contrarreforma española. -- Valencia : Caja de
Ahorros y Monte de Piedad, D.L. 1973
(Valencia:Artes Gráficas Soler)
San Valero Aparisi, JuliánUn misionero valenciano en Colombia [Texto impreso] : San Luis
Bertrán / Julián San Valero Aparisi, Lorenzo
Galmes Mas. -- Valencia : [s.n.], 1982 (Valencia
: Nácher) 30 p. : il. bl. y n. ; 22 cm