Mercé Rodoreda

Alumne:
Curs: 3er C E.S.O.
Professora:
Índex............................................................................ pàg 1
Foto de la Mercè Rodoreda........................................ pàg 2
Vida.............................................................................. pàg 3
Obra............................................................................. pàg 4−5
Bibliografia.................................................................. pàg 6
La Mercè Rodoreda, nascuda a Sant Gervasi (Barcelona) el 1909 i morta el 1983 a Romanyà de la Selva, fou
una escritora en llengua catalana molt important d'aquest segle.
Havent deixat d'anar a l'escola quan encara era una nena, va passar una infantesa solitària de filla única,
lliurada al somni i a la lectura. Des de molt jove va col·laborar a publicacions periòdiques, com Mirador, La
publicitat o La revista, amb cròniques, narracions y entrevistes. Es va donar a conèixer amb la novel·la Aloma,
publicada el 1937. Quan esclatà la Guerra Civil espanyola, va haber d'abandonar la seva prometedora carrera
com a novel·lista i va treballar al Comissariat de propaganda de la Generalitat y el 1939 va emprendre una
dura etapa d'exili a Francia. El 1949 fou proclamada Mestre en Gai Saber. El 1954, va poder establir−se a
Ginebra com a traductora d'organismes internacionals, va començar a pintar seguint Klee i, ja superades les
dificultats de supervivència, va poder tornar a pactar amb la literatura. Repatriada el 1973, va residir a
Barcelona i al poble de Romanyà de la Selva, a prop de Girona, ciutat on morí, el 1983.
La Mercè Rodoreda, atreta fortament per les lletres, començà molt jove l'activitat literària, d'una banda, amb
col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma de contes: Clarisme, La Revista, Revista de Catalunya,
Meridià, Mirador... i d'altra banda, amb la publicació de novel·les. Aquestes novel·les avui dia reflecteixen
nombroses influències, la més importantde les quals és possiblement, la del grup d'avantguarda de Sabadell:
es diu Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), un dia en la vida d'un home (1934) i
Crim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominar d'adolescència, tant com per la seva temàtica
com per la seva inseguretat, va poder escriure, seguidament, una gran obra, que fou la culminació d'aquesta
etapa, Aloma (1938), que fou premi Creixells del 1937. És una obra psicològica, poètica i simbòlica, centrada
en la vida d'una dona, una adolescent enfrontada amb la descoberta del món. És l'única obra que l'escritora
reconeixia com a seva i que refaria posteriorment, el 1969.
Després de la pausa de la seva carrera durant la guerra civil, va escriure Vint−i−dos comptes (1958), que va
obtenir el premi Víctor Català del 1957. Aquesta obra assenyala la incorporació de la Mercè Rodoreda al món
de la literatura catalana i a una carrera que es desenvoluparà amb normalitat, novament. Seguidament publicà
La plaça del diamant (1962), novel·la clau d'aquesta segona etapa, que ens mostra la seva gran maduresa.
Tracta d'una dona d'estament popular, que domina tota la ficció amb la seva visió del món, que varia segons la
seva edat i circumstàncies. la novel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida i aquest és possiblement un dels
mèrits principals d'una obra que ha assolit un èxit extraordinari tant de crítica com de públic (100.000
exemplars venuts i nombroses traduccions: txec, francès, anglès, espanyol...). El carrer de les Camèlies (1966)
va ser la continuació de La plaça del diamant, però aquesta vegada enfocant la marginació de la dona, les
seves relacions amoroses frustatòries... Va guanyar els premis Sant Jordi (1966) i Llull (1969).
1
Jardí vora la mar (1967) és una típica obra de crisi en la qual comença a qüestionar−se el tractament realista
que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora i que serveix de pont entre aquesta etapa i la següent,
que podem denominar de vellesa, on domina el tractament fantàstic.
La meva Cristina i altres contes (1967) recull tant temàtica com formal i incorpara el mite a les ficcions, amb
la què la prosa esdevé més lenta i es carrega de ressonàncies misterioses. Mirall Trencat (1974) és la
culminació d'aquesta etapa, en aquest cas una mena de gran saga familiar, més inquietant i plena de misteri.
Més endavant es publicaren altres llibres, ja no tan populars, com són Semblava de seda y altres contes
(1978), Tots el contes (1979) i Viatges i flors (1980). Fins aquí arriba la seva obra durant els seus 74 anys de
vida. Posteriors a la seva mort, es publicaren La mort i la primavera (1986) i Isabel i Maria (1988).
La narrativa de Mercè Rodoreda avança des de l'adolescència per anar−se apropant lenta i sàviament cap al
mite. I tracta, en definitiva, del temps i del seu pas que fa sorgir noves identitats en la persona humana, tema
universal que inclou també d'altres (la soledat, l'amor...), mitjançant una prosa molt personal, simbòlica i
poètica. Aquest és un dels màxims atractius d'una novel·lista que aconsegueix la més alta qualitat literària,
amb un èxit de públic extraordinari.
GRAN LAROUSSE CATALÀ
Editorial Planeta
Barcelona, 1991
ENCICLOPEDIA MICROSOFT ENCARTA 98
Microsoft Corporation
ENCICLOPEDIA MULTIMEDIA
Planeta Agostini/La Vanguardia
GRAN LAROUSSE CATALANA
2
6
2