Manifest Cultura i les Arts - Associació de Professionals de la Gestió

Manifest en defensa de la cultura i les arts
Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions
que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també
autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar
la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura,
incloses l’educació i la recerca científica.
Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri
en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política
cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha
costat molts anys de construir.
Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’IVA al
21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques.
En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les
arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els
espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat.
En pocs mesos aquesta pujada de l’IVA ha començat ja a destruir allò que milers de
persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys.
Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar
després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat
directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la
cultura. Per això mateix hem de recordar que:
Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per
al diàleg i la cooperació.
Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie.
Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense
coneixement i sense responsabilitat.
Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot
funcionar amb plenitud l’economia.
Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la
societat.
En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la
cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots
els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur.
Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural.
En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de
l’IVA al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions
artístiques i culturals.
Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si
no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i
grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les
manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional.
Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires,
centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que
abans de la pujada de l’IVA no només eren viables, sinó fins i tot plenament
reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a
nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound
es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de
l’IVA és un símptoma inequívoc i preocupant.
La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si
mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors
que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural
proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural
(restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços…). L’efecte
resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels
beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari
del que aquesta mesura pretenia.
Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos,
sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota
societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les
operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i
dels ciutadans a causa dels interessos bancaris.
Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si
es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada
vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una
Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un
responsable d’Hisenda l’hi impedeix.
Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor
econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i
atractiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura
l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin
en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un
fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu
haguessin estat possibles sense un generós mecenatge.
Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard.
Barcelona, 19 de desembre de 2012
Manifiesto en defensa de la cultura y las artes
Nos dirigimos mediante este texto a la opinión pública y a las distintas
instituciones que regulan o condicionan la política cultural, sobre todo a nivel
estatal, pero también autonómico y local. Lo hacemos porque consideramos que es
necesario y urgente replantear la política y la legislación que afecta a las artes y a
todas las ramas de la cultura, incluidas la educación y la investigación científica.
Entendemos que la actual crisis exige más que nunca responsabilidad, mesura y
buen criterio en las inversiones en cultura, educación e investigación, pero
consideramos que la política cultural debe evitar en cualquier caso la destrucción
de un tejido social y cultural que ha costado muchos años construir.
Queremos señalar como especialmente ineficaz y dañina la reciente subida del IVA
al 21 por ciento aplicada a las artes plásticas, la música, el cine y las artes
escénicas. En primer lugar esta medida se sustenta en una equivocada
consideración de las artes como mero espectáculo. Ello es especialmente grave si
tenemos en cuenta que los espectáculos deportivos como el fútbol gozan de un
trato fiscal privilegiado.
En pocos meses esta subida del IVA ha empezado ya a destruir lo que miles de
personas han logrado construir con esfuerzo a lo largo de muchos años.
Consideramos que la desproporción entre las cantidades que se van a poder
recaudar tras esta subida y la enormidad de los daños causados directamente por
ella es tal que no tiene sentido alguno, a no ser que el propósito sea aniquilar la
cultura. En este sentido, debemos recordar que:
Si se desprecia la cultura vamos hacia un pensamiento único y hacia la incapacidad
para el diálogo y la cooperación.
Si se destruye la cultura estamos condenados a la barbarie.
Sin cultura no puede haber libertad, pues no hay libertad de elección sin
conocimiento y sin responsabilidad.
Por ello sin cultura no puede haber democracia, y en consecuencia tampoco puede
funcionar con plenitud la economía.
Si se descuida la cultura se produce una rápida decadencia general de toda la
sociedad.
En resumen: sin cultura no hay futuro. Un país que descuida y destruye la
cultura, la educación y la investigación científica está destinado a la
decadencia en todos los ámbitos y a la pobreza material y espiritual. Es un
país sin futuro.
Pedimos que el gobierno español rectifique su actual política cultural. En
primer lugar y con carácter urgente pedimos que se anule la subida del IVA
al 21 por ciento y que se aplique un IVA reducido a todo tipo de
manifestaciones artísticas y culturales.
Sabemos que incluso a corto plazo esta subida está siendo ya muy dañina y que, si
no se rectifica, va a causar una cadena de quiebras y cierres de pequeñas, medianas
y grandes empresas culturales y en pocos meses nos puede privar incluso de las
manifestaciones que gozan de mayor prestigio y éxito a nivel local e internacional.
Corren peligro de cierre o de degradación incluso prestigiosas galerías, ferias,
centros y museos de arte, así como festivales de música y de artes escénicas que
antes de la subida del IVA no sólo eran viables, sino incluso plenamente exitosos. Y
que ahora son inviables, pues sus precios ya no son competitivos a nivel
internacional. Que un festival musical de gran éxito como el Primavera Sound se
plantee abandonar Barcelona y trasladarse a Francia y a Portugal a causa del IVA
es un síntoma inequívoco y preocupante.
La destrucción de estas manifestaciones artísticas y culturales es grave por sí
misma, pero comporta además una gran disminución de ingresos en todos los
sectores que hasta ahora se habían beneficiado del atractivo turístico que la buena
oferta cultural proporcionaba. Para empezar, todos los sectores vinculados al
turismo cultural (restauración, turismo, hostelería, viajes, transportes,
comercios…). El efecto resultante de todo ello será una grave destrucción
económica, una gran disminución de los beneficios y, en consecuencia, una
recaudación de impuestos mucho menor. Justo lo contrario de lo que esta medida
pretendía.
Consideramos que el gobierno español debe buscar otras vías para recaudar
impuestos, sin dañar la economía productiva y sin destruir a la clase media, base
de toda sociedad digna y de toda economía competitiva. Bastaría con gravar las
operaciones claramente especulativas y con evitar el endeudamiento excesivo del
Estado y de los ciudadanos a causa de los intereses bancarios.
Queremos recordar que al Estado no le haría falta aumentar las inversiones en
cultura si se decidiera a hacer una ley capaz de fomentar el mecenazgo. El
problema es que cada vez que un responsable de Cultura del gobierno español
intenta llevar a cabo una Ley del Mecenazgo comparable con la de los países
civilizados más eficaces, un responsable de Hacienda se lo impide.
Por ello queremos finalmente recordar que la cultura es, además, un excelente
motor económico, que tiene una extraordinaria capacidad para proyectar una
imagen positiva y atractiva de un país o de una ciudad, y que indirectamente
fomenta en gran medida la actividad económica en otros sectores, por ejemplo el
turístico y el comercial. Piensen en lo que sería Barcelona sin Gaudí o Madrid sin el
Museo del Prado. Es un hecho que ni las obras de este arquitecto ni las colecciones
de este museo hubieran sido posibles sin un generoso mecenazgo.
Dicen que rectificar es de sabios. Rectifiquen antes de que sea demasiado tarde.
Barcelona, 19 de diciembre de 2012
Signen / Firman:
1. Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)
2. Associació Art Barcelona (Abe)
3. Associació Art Catalunya (AC)
4. Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC)
5. Gremi d’Antiquaris de Catalunya
6. Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
7. Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA / AICA-Catalonia)
8. Associació Centre Museu de la Fotografia (ACMF)
9. Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC)
10. Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)
11. Foment de les Arts i el Disseny (FAD)
12. The Photographer+s Company
13. Arts Santa Mònica
14. Centre d'Art La Panera
15. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
16. Foto Colectania
17. Fundació Godia
18. Fundació Privada Espai Guinovart
19. Fundació Sorigué
20. Fundació Tàpies
21. Fundació Vila Casas
22. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
23. Museu del Modernisme Català
24. Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol
25. Pere Almeda, director de la Fundació Palau
26. Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró
27. Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)