CUANDO TE PILLA EL TORO

Imatge Numèrica
B3
NUMÊRIC_Q1_3b_14-15
NIUB: 16481231
Pere Martí
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
BREU INTRODUCCIÓ
El projecte humorístic “CUANDO TE PILLA EL TORO” funciona com a propaganda o missatge
SPAM dirigit als alumnes de la facultat de Belles Arts de Sant Jordi, i parteix de la idea base de
el còmic com a mitjà de divulgació massiva o de canal d’informació i/o manipulació dirigit a la
població.
Partint d’una idea principal basada en referents històrics, els projecta es desenvolupa cap a
una investigació o recorregut dins de possibles nous referents actuals dins el món de la recerca
o investigació artística (creació i execució de projectes) mitjançant el còmic com a eina o fil
conductor.
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
REFERENTS ACTUALS
Un cop repassats els orígens “sociològics” del còmic, cal un petit recorregut per l’actualitat
artística per trobar nous referents que emprin el còmic com a expressió d’una idea o concepte
artístic. D’altre banda, no tant sols he observat els cercles de creació entorn el còmic, ja que
pretenc emprar aquest com a via ràpida d’accés a un grup determinat d’individus, és per això
que cal repassar també els grups artístic que es dediquen a l’art social, polític i cultural, el més
proper possible a la societat d’avui en dia i, en concret, als joves.
La primera mirada a l’artista plàstic Francesc Ruiz sorgeix ràpid, gràcies a la seva exploració de
nous models narratius a partir de l’anomenat còmic expandit, que es basa en la representació
d’un concepte mitjançant el còmic, és clar, però portant aquest més enllà de les vinyetes (és a
dir, fent un trencament de les estructures habituals del còmic per donar un nou sentit a les
obres i la seva interacció amb l’espectador). A partir de la seva feina, Francesc Ruiz fa
referències constants a les subcultures urbanes del món de la ciutat, i per tant es converteix en
un referent clau per el meu projecte, tant en el procés com en el objectiu final.
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
Per aprofundir un pèl més en el treball sociològic, els nous recursos artístics per captar la
conformitat i atenció del públic al qual anirà dirigit aquest projecte, es necessari prendre nota
de les accions ciutadanes més recents i els col·lectius artístics involucrats. Un d’ells (el qual vaig
tenir la oportunitat d’escoltar en directe a la nostra facultat) és ENMEDIO.
“Somos un grupo de profesionales de la imagen (diseñadores, fotógrafas, cineastas, artistas)
que, insatisfechos por la falta de conexiones entre el arte y la acción política, hemos decidido
abandonar nuestro terreno habitual de trabajo y situarnos enmedio, en ningún lugar
determinado y en todos a la vez.” A partir d’aquesta definició queda clar que el terreny d’acció
tant social com polític en el qual s’ha situat aquest col·lectiu artístic (parlant en termes
generals) és clau per arribar al 99% de la població al qual pretenen representar, ajudar i incitar
a reaccionar. És d’aquest últim punt del qual extrec la segona idea principal del meu projecte,
crear un diàleg amb la facultat de Belles Arts, crear un missatge i incitar una resposta.
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
Un cop clar el projecte, l’argument del qual partirà la meva història és senzill:
En el món estressant que suposa la vida de l’estudiant de Belles Arts, plena d’entregues,
projectes i nits sense dormir (acompanyat d’algun examen puntual, per sort), hi ha un factor
que es presenta en la nostra rutina habitualment: “cuando nos pilla el toro”. Aquesta sensació
de saber que un projecte s’està desenvolupant malament, amb poca antelació, de manera
ràpida i barroera i essent conscients de que l’única solució és resar, fugir o fer virtut de la
necessitat.
El guió del projecte explica doncs el seguit de vivències i factors condicionants dels alumnes de
Belles Arts dins la facultat, partint de la meva pròpia experiència (de moment no molt extensa
degut a la meva posició com a alumne de segon curs). Amb clau d’humor i amb un toc de
sàtira, pretenc dur a terme un repàs poc profund però reconeixible dels personatges i
situacions estressants que pateix el cervell, els nervis i el cos de les joves ments creatives que
habiten la nostra universitat.
ORIGINALS I GUIÓ
Realitzats amb llapis i passats a tinta, treball de còmic manual i tradicional.
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
Buenas tardes o buenos días, depende de cuando te encuentres este papel por el suelo.
Este es un tríptico en el cual pretendo ilustrar y poner en común con todas y todos
vosotros la situación en la que todo alumno de bellas artes (más que otros alumnos de
otras carreras, y lo sabes) se ha encontrado, CUANDO TE PILLA EL TORO (por detrás y
bien fuerte). He escogido el castellano para soltar el rollazo porque, ya que vamos a
descojonarnos un poco de nuestras vidas, y de la mía en particular, creo que el català
sempre queda un pèl melancòlic, en cambio con el castellano todo tiene un tono más
cachondo (Quim Monzó y Sergi Pàmies alomejor me dirían que lo que me pasa es que no
tengo ni puta idea de escribir).
A nosotros, maestros de la última hora y adictos al frenesí de ir de culo, nos mola mas
el rollo de empezar la noche anterior a la data límite. Normalmente nos enteramos de
ella con alguna expresión parecida a “mieeeeeerda, es cieeeerto, que gilipooollas soy,
vaaale vaaale no me acordaba”.
Me gustaría plantear pues algunos puntos que hacen que la vida del estudiante de bellas
artes sea más estresante cuando tu especialidad no es ni el gravado ni la pintura sino
el estrés autoinfligido por la falta de rutina (algunos más generales y otros muy
particulares míos, ya veréis q soy rarito de cojones).Si ya soy una persona dispersa de
mente a la que le cuesta centrarse en encontrar una buena idea o hilo conductor para su
trabajo, mis prominentes distracciones del mundo del cómic me distraen e influyen
negativamente a la hora de intentar aportar o construir un concepto artístico potente o
que huya y se aleje de los estereotipos y características tan fuertes que este tiene.
Un día podemos sentarnos en el bar y discutir porque he dibujado a Batman desnudo en la
ducha y no a Catwoman.
Luego existe la problemática de tener que contemplar los comentarios de nuestros
“gurús” académicos a la vez que aplicar-los en nuestros trabajos para no caer siempre
en el mismo tópico o poder evolucionar como entes creativas:
SA PIZZA AMB FRANKFURT ETZ UNA MEDDA! AXÒ NO TE ES CONCCEPTE CLAR…
¡DESARROLLO RIGUROSO DE NUESTRA INTELIGENCIA ANALÓGICA!
PROCURA NO SER TANT MASCLISTA NI UTILITZAR TANTS ESTEREOTIPS…
Es curioso a veces, después de estar durante horas en nuestra facultad inspirándonos,
escuchando y hablando de intelectuales, pensadores y gente con mollera, tener que
tratar con algún individuo relacionado con el hermoso mundo laboral basura que a veces
envuelve la vida del estudiante, por ejemplo algún coordinador o jefe que, con la mitad
de conocimientos o el doble de feliz (o ignorante, quién sabe) que nosotros nos manda u
ordena de arriba para abajo junto al resto de universitarios y cerebros en venta que
tiene como empleados.
¡A VER DE LA “A” A LA “L” PALLÁ, Y DE LA “N” A LA “Z” PACÁ, MIERDA!
(Los apellidados con la “m” somos demasiado ordinarios para ser nombrados)
A veces nos cuesta ponernos manos a la obra con algún proyecto que no nos motiva ni
mueve en absoluto, pues creemos que nos aparta de nuestro camino propio, de nuestra
obra, la cual cada vez observamos menos prolífica, y creemos que haciendo aquello no
nos vamos a sentir creativamente realizados, que a partir de la práctica que se nos
exige nunca llegaremos al imaginario de artista consagrado y modesto, aquel el cuyo
rostro es sereno y tranquilo, curtido por la experiencia, para el cual fama y
reconocimiento solo son puros términos superficiales que no le interesan en absoluto
más que su aportación al contexto artístico en el que se encuentra…
Y nos entran ganas de mandar a algunos catedráticos a tomar por el culo y de hacer lo
que nos sale de..
si alguno de los citados o nombrados durante o mediante el contenido de este pequeño
impreso se ha sentido ultrajado u ofendido y quiere venir a darme una buena hostia en
toda la cara con la mano bien abierta y roja, por favor, que me pegue en la mejilla
derecha que en la izquierda me está saliendo un grano que duele que te cagas.
La idea es que le saquéis una foto al tríptico si os ha hecho tilín y lo colguéis en
facebook, twitter o instagram para saber que opináis sobre la alegría de perder el
tiempo, el planificarse los trabajos con poca antelación (o como el culo) y los
insultos o escupitajos online que me queráis dejar (algún elogio estaría bien, o sino
una donación para comprarme PROZAC, eso ya cada uno a su manera).
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
DISSENY DEL SUPORT, EL TRÍPTIC
Un cop plantejat el contingut del missatge que pretenc difondre arriba el moment de, seguint
els passos dels referents en els quals m’he basat, d’escollir el millor suport per tal de crear un
imprès ràpid, fàcil, massiu, econòmic i, sobretot, que fugi de les estructures més habituals del
còmic. Per aquest procés em va ser molt útil prendre com a model de “repartible” el flyer i el
tríptic dels bancs i fer-ne una fusió, sense perdre mai l’estructura narrativa del còmic partint de
la portada i contraportada (sempre presents en el meu projecte).
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
Posteriorment, un cop escollit el format, i les visites al MUSEU DEL DISSENY i al “mercat de
disseny” els dos inaugurats a Barcelona fa prop d’un més, concloc el meu disseny de tríptic de
la manera més senzilla, de lectura ràpida, partint del fanzine creat per estudiants d’art i
disseny, en blanc i negre o amb dos tocs de color com a màxim (ja que la impressió massiva es
realitzarà a nivell fotocòpia).
TRÍPTIC DINA4 HORITZONTAL (BLANC I NEGRE, TOCS CROMÀTICS)
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
EMISSOR I RECEPTOR, COMUNICACIÓ ARTISTA-PÚBLIC
Un cop finalitzat el disseny i
maquetació del tríptic repartible final,
pensar en la manera d’aconseguir una
resposta dels alumnes, professors i
personal de Belles Arts és la millor
manera de concloure el projecte com a
missatge massiu i resposta massiva (si
és que el missatge és prou interessant.
A través de la creació del hashtag
#cuandotepillaeltoro,es pretén buscar
una resposta ràpida i eficaç a través de
les noves tecnologies i les xarxes socials
més afluents (facebook, twitter i
insatgram). El procés de l’espectador o
en aquest cas receptor del missatge
per fer arribar la seva resposta és
senzill i dins del seu modus operandi
habitual dins la comunicació a través
de la media digital (de la qual parla
Fontcuberat en el seu article), es tracta
de fer una foto al tríptic i penjar-la a la
xarxa social que esculli afegint el
hashtag del projecte i lla seva opinió,
resposta o experiència personal i
envers aquest (ja sigui positiva o
negativa).
Imatge Numèrica
B3
Pere Martí
MAQUETACIÓ I DISSENY DEL TRÍPTIC- SKECH BOOK PRO
La maquetació i disseny del tríptic s’ha dut a terme amb el programa d’il·lustració professional
Autodesk Skech Book Pro.