Un repte de l`ensenyament universitari

Butlletí LaRecerca
Institut de Ciències de l'Educació
Secció de Recerca
ISSN: 1886-1946 / Dipòsit legal: B.20973-2006
Número 4. Març, 2006
Àrea: Educació Superior
____________________________________________________________
Un repte de l'ensenyament universitari: desenvolupar competències
per gestionar la informació digital
____________________________________________________________
Autors:
Garcia-Milà, M., Martí, E., Mayordomo, R., Latinjak, A. i Villar, F.
Nom del departament / grup i institució:
Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Facultat de Psicologia.
Universitat de Barcelona.
Contacte:
Mercè Garcia-Milà, [email protected]
Resum:
La universalització de l’ús de les TIC entre l’alumnat universitari, juntament amb la
importància que els crèdits ECTS atorguen al treball autònom de l’alumne, fa que es
plantegin noves competències com ara la gestió de la informació digital. Aquest
treball analitza dos processos essencials en la gestió de la informació: la recerca i la
selecció crítica d’aquesta. En un primer estudi, s’analitzen la selecció crítica de la
informació digital en un entorn obert (Internet) mentre que en un segon s’estudien
els processos de recerca d’informació en un entorn tancat (BD de la biblioteca). Els
resultats preliminars mostren, la pobresa dels criteris utilitzats en la selecció de la
informació quan aquesta prové d’un entorn obert sense filtres (Google). En relació
amb els processos de recerca, s’observen algunes tendències, per exemple la
interrupció del diàleg amb la BD per reiniciar la recerca cada vegada que apareix un
obstacle.
Text:
Les noves possibilitats que l’ús d’Internet ofereix a l’accés i adquisició de la
informació porten associades tant beneficis (s’accedeix a molta més informació,
molt més diversa, de manera immediata, vehiculada mitjançant formats de
representació hipertextuals, etc.), com riscos (sobrestimulació d’informació,
possibilitat de perdre’s en l’hiperespai, exigències d’immediatesa associades a la
manca de reflexió, accés a tot tipus d’informació no filtrada, etc.). Aquesta situació
lligada a la importància que els crèdits ECTS atorguen al treball autònom de
l’alumne universitari, fa que es plantegi la necessitat de noves competències entre
l’alumnat. Una d’aquestes competències és la gestió de la informació digital (Barry i
Schamber, 1998; Salmeron, Cañas, Kintsch i Fajardo, 2005; Spink i Greisdorf,
2001; Tombros, Ruthven i Jose, 2004). Entenem que la gestió de la informació
engloba estratègies de recerca, control de la sobreestimulació mitjançant la selecció
crítica i el processament de la informació vehiculada a través de sistemes semiòtics
diversos (imatges, gràfics, diagrames) i formats representacionals complexos
Institut de Ciències de l'Educació
Secció de Recerca
Butlletí LaRecerca
ISSN: 1886-1946 / Dipòsit legal: B.20973-2006
Número 4. Març, 2006
Un repte de l'ensenyament universitari
Garcia-Milà, M., Martí, E., Mayordomo, R., Latinjak, A., Villar, F..
(hipertextuals, hipermedials). Aquest treball se centra en dos d’aquests processos:
la cerca d’informació i la selecció crítica d’aquesta, i ho fa partir de dos estudis.
Estudi 1. Processos de selecció crítica de la informació digital en un entorn obert
(Internet)
Objectiu
Analitzar els criteris de selecció crítica de la informació davant d’una tasca de
definició de conceptes a partir d’una cerca mitjançant el Google i determinar la
mesura en què el coneixement disciplinari juga un paper en el desplegament
d’aquestes estratègies1.
Tasca
Explicar tres termes (virus, benestar i moneda), la informació dels quals s’ha de
buscar a Internet mitjançant el cercador Google. Els termes pertanyen,
respectivament, a les disciplines de biologia, economia i psicologia. La demanda de
la tasca consisteix a explicar el terme i emfasitza la necessitat d’indicar les pàgines
seleccionades i les descartades durant el procés, així com els motius respectius.
Participants
Per determinar l’efecte del coneixement disciplinari en les estratègies de selecció de
la informació digital, la tasca s’ha plantejat a alumnes de cada una de les
especialitats a les quals pertanyen els conceptes (llicenciatura de
Biologia / Medicina, Psicologia, i Econòmiques / Empresarials), la meitat de primer
cicle i la meitat de segon cicle: Biologia / Medicina2 (15 de primer cicle i 27 de
segon cicle); Psicologia1 (15 de primer cicle i 16 de segon cicle) i
Econòmiques / Empresarials (31 de primer cicle i 23 de segon cicle).
Resultats
Les explicacions de cada un dels termes es van codificar en una escala de 0 a 4.
Posat que la mostra encara està incompleta, presentem resultats descriptius. Les
mitjanes corresponents es mostren en la Figura 1 (Figura 1a per a virus, Figura 1b
per a moneda i Figura 1c per a benestar). Observem resultats molt similars entre
els tres conceptes, però no entre les llicenciatures o cicle educatiu. Podem observar
que no es produeix un efecte de coneixement específic en l’explicació dels termes.
És a dir, que no hi ha una associació entre la disciplina a què pertany el concepte
amb el segon cicle de la llicenciatura corresponent.
1
El disseny incorpora altres variables (grau de metacognició i experiència a Internet,
mesurades a partir de dos qüestionaris. Les limitacions d’espai juntament amb la
preliminaritat de les dades fan que els resultats relatius a aquestes variables no es presentin
en aquest document.
2
Dades en procés de completar la mostra.
2
Institut de Ciències de l'Educació
Secció de Recerca
Butlletí LaRecerca
ISSN: 1886-1946 / Dipòsit legal: B.20973-2006
Número 4. Març, 2006
Un repte de l'ensenyament universitari
Garcia-Milà, M., Martí, E., Mayordomo, R., Latinjak, A., Villar, F..
VIRUS
VIRUS
60
3 ,2
50
Nombre d'alumnes
3 ,0
2 ,6
40
ECONÒMIQUES
BIOLOGIA
PSICOLOGIA
30
20
10
2 ,4
ob
ad
tíf
ic
Ju
s
tr
na
1ª
tif
ic
pà
ac
gi
ió
la
de
t
us
Aj
a
a
da
m
de
G
m
su
Re
re
Cl
a
ci
en
an
oo
g
gu
in
de
lC
de
t
da
s
pu
Ti
l
cu
do
de
de
a
at
D
le
t
t
en
m
gi
Pà
la
lD
de
t
ita
ua
l
Q
on
t
ny
is
Au
'l
id
Pr
ta
Fi
ab
ili
Psicol ogia
se
to
r
ó
ci
itu
in
st
es
de
t
terce r i qua rt
Biol ogia
tig
la
prim er i segon
2 ,0
Econòmi ques
na
0
cicle llicenciatura
2 ,2
e
Mitjana Qualit at Definició
2 ,8
Criteris de Selecció
Llicenciatura
Figura 1a
Figura 2a
MONEDA
MONEDA
3 ,2
60
3 ,0
50
NOmbre d'Alumnes
2 ,6
2 ,4
40
ECONÒMIQUES
BIOLOGIA
PSICOLOGIA
30
20
10
2 ,2
cicle llicenciatura
ad
ic
Ju
st
tr
1ª
pà
ac
gi
ió
na
ci
ob
en
tíf
m
de
la
ifi
c
de
t
us
Aj
a
a
da
an
oo
gl
lG
de
su
m
Re
at
ed
Cl
ar
Ti
p
e
t
in
on
t
lC
de
de
us
at
a
D
Q
gu
en
m
oc
u
D
la
de
de
at
lit
ua
t
na
gi
Pà
is
lD
L'
id
tig
es
Pr
at
lit
Psicol ogia
e
in
la
de
terce r i qua rt
Biol ogia
Fi
1 ,8
Econòmi ques
se
to
Au
uc
st
it
prim er i segon
ny
r
0
ió
2 ,0
ab
i
Mitjanes Qual itat Definició
2 ,8
Cirtieris de Selecció
Llicenciatura
Figura 1b
Figura 2b
BENESTAR
BENESTAR
2 ,6
60
2 ,4
50
Nombre d'Alumnes
2 ,2
1 ,8
40
ECONÒMIQUES
BIOLOGIA
PSICOLOGIA
30
20
1 ,6
10
cicle llicenciatura
1ª
pà
gi
na
tr
ob
en
tíf
ad
ic
a
a
da
ifi
st
Ju
de
t
us
Aj
ca
ci
ó
la
ci
de
m
an
oo
gl
l
de
m
su
Re
ed
ar
Cl
G
tin
on
lC
de
at
de
s
pu
Ti
e
t
gu
m
en
do
cu
Pà
la
de
a
at
D
t
a
gi
n
ny
lD
de
ua
lit
at
id
Pr
es
tig
la
t
ta
ili
Fi
Psicol ogia
de
terce r i qua rt
Biol ogia
e
in
l'
st
itu
prim er i segon
1 ,0
Econòmi ques
is
se
Au
to
r
ó
0
ci
1 ,2
Q
1 ,4
ab
Mitjana Qualit at Definció
2 ,0
Llicenciatura
Figura 1c
Criteris de Selecció
Figura 2c
Aquests resultats adquireixen un nou significat quan s’interpreten des de l’òptica de
la segona variable de l’estudi: la selecció de la informació. Es va demanar als
alumnes que citessin les raons per les quals triaven o descartaven les pàgines
obtingudes amb el cercador Google. En la Figura 2, podem observar la distribució
3
Institut de Ciències de l'Educació
Secció de Recerca
Butlletí LaRecerca
ISSN: 1886-1946 / Dipòsit legal: B.20973-2006
Número 4. Març, 2006
Un repte de l'ensenyament universitari
Garcia-Milà, M., Martí, E., Mayordomo, R., Latinjak, A., Villar, F..
de les respostes (Figura 2a per a virus, 2b per a moneda i 2c per a benestar). La
llista de criteris esmentats pels alumnes, en l’ordre en què apareixen en el gràfic
són: fiabilitat de la institució, prestigi de l’autor, qualitat del disseny, tipus de
document, data de la pàgina, claredat del contingut, resum del Google, ajust de la
demanda, justificació científica i primera pàgina trobada. Observem un predomini
de les categories claredat del contingut i ajust de la demanda. Curiosament, només
en un segon nivell de freqüència trobem el criteri: fiabilitat de la institució, amb
presència similar al criteri: qualitat del disseny. És sorprenent la baixa freqüència
del criteri: data de la pàgina o justificació científica. Aquests resultats confirmen
dades en el camp de la psicologia cognitiva referents a la manca de pensament
crític entre els universitaris (Correa, Ceballos i Rodrigo, 2003; Du Boulay, 1999;
Kuhn, Garcia-Milà, Zohar i Andersen, 1995; Marttunen, 1994).
Estudi 2. Processos de recerca d’informació en un entorn tancat (BD biblioteca de la
Universitat de Barcelona)
Objectiu
Analitzar les estratègies de recerca d’informació bibliogràfica en la base de dades
de la biblioteca de la UB per tal de detectar problemes i obstacles en els processos
de gestió de la informació.
Participants
33 alumnes de primer curs (1r semestre) de la llicenciatura de Psicologia amb poca
o nul·la experiència en l’ús de la BD de la biblioteca de la UB.
Tasca
Trobar informació bibliogràfica en relació amb tres demandes amb diferent nivell de
precisió, similars a les demandes acadèmiques comunes.
Tasca 1. Donar la signatura corresponent a: Freud, S. (1979). De la historia de una
neurosis infantil y otras obras. Buenos Aires: Amorrortu.
Tasca 2. Trobar un llibre que tracti de «Memòria infantil».
Tasca 3. Trobar un llibre que permeti respondre a la pregunta: «Perceben el món
en color el nadons?».
L’objectiu d’aquesta tasca, a part de conèixer el grau d’èxit en la resolució de la
tasca, era conèixer tot el procés i recorregut que feia cada alumne per resoldre-la.
Per aquest motiu, es van gravar els moviments i les pantalles per les quals passava
cada alumne durant la resolució de la tasca (es va utilitzar el programa Camasia
per gravar les pantalles). Aquests registres permeten analitzar les opcions que cada
alumne tria per tal de respondre a la demanda de recerca d’informació, les
seqüències d’accions, el temps que dediquen a cada pantalla, com un indicador tant
de reflexió com d’obstacle; les interrupcions que es produeixen en el diàleg amb la
BD tornant a la pàgina inicial. L’anàlisi d’aquests registres permetrà detectar els
obstacles principals dels alumnes en la seva interacció amb la interfície de la BD,
tant per manca d’estratègies, com per manca d’informació, i sobretot, fer una
relació de problemes associats a la pròpia interfície de la BD posada a prova. Tot
4
Institut de Ciències de l'Educació
Secció de Recerca
Butlletí LaRecerca
ISSN: 1886-1946 / Dipòsit legal: B.20973-2006
Número 4. Març, 2006
Un repte de l'ensenyament universitari
Garcia-Milà, M., Martí, E., Mayordomo, R., Latinjak, A., Villar, F..
això permetrà, alhora, diferenciar entre problemes relatius a l’usuari i problemes
relatius a la pròpia interfície la BD. D’aquesta manera, es podran proporcionar
pautes per dissenyar cursos d’iniciació a l’esmentada BD.
Resultats
Una primera anàlisi dels registres dels participants ha permès observar els patrons
de dificultat següents:
La no-identificació de l’opció catàleg fons modern com l’opció correcta per iniciar la
recerca bibliogràfica. Només un terç dels participants arriben a l’opció amb dos
passos. La resta, o bé van provant o bé van a l’ajuda «com trobar». El temps de
mitjana emprat per iniciar la recerca és d’1:16 minuts (mínim 0:05 equivalent a 2
passos i màxim 4:28 equivalent a 25 passos).
Dins el catàleg fons modern, la majoria de les cerques es fan utilitzant l’opció de
cerca simple (66,9 %) en què es tria majoritàriament la modalitat de cerca per
paraula clau (35 %). Vint dels 24 analitzats opten per la paraula clau, però
introdueixen frases senceres o signes de tot tipus, que entorpeixen la cerca (i. e.
interrogants, signes de suma, i ””).
Quan la paraula clau no dóna el resultat esperat, però en canvi dóna un conjunt
d’obres més o menys pertinents, hi ha dues opcions: continuar analitzant la seva
pertinença, per tal de trobar pistes per l’obra que cerquen (paraules clau més
ajustades a la demanda) o tornar a la pàgina inicial, reiniciant la cerca amb la
conseqüent interrupció del diàleg amb la BD. Els alumnes que opten per no
interrompre el diàleg tenen més èxit en la recerca que els que opten per reiniciar la
cerca. La BD està dissenyada de tal manera que l’èxit de la cerca depèn de les
paraules de la cerca. En interaccionar amb la pàgina, quan l’usuari arriba a una
informació bibliogràfica, se li ofereixen altres termes relacionats amb l’obra sovint
més precisos que els que l’usuari pugui trobar per ell mateix. És a dir que és molt
més efectiu establir un diàleg amb la BD que no reiniciar com fa la major part dels
participants.
Consideracions finals
En relació amb el primer estudi, veiem que una primera anàlisi no confirmaria la
hipòtesi de l’efecte del coneixement específic en els processos de cerca i anàlisi
crítica de la informació, discutida en un treball clàssic en relació amb les estratègies
de raonament (Lehman, Lempert, Nisbett, 1988). D’altra banda, observem la
confirmació de les mancances en la població universitària respecte de la capacitat
de ser crítics amb la informació que els arriba, tan necessàries en el context de
treball autònom i en l’ús de les TIC esmentat en la introducció.
Respecte als resultats del segon estudi, ja podem avançar que amb unes petites
modificacions en el disseny de la interfície de la BD de la biblioteca es podria
incrementar considerablement l’eficàcia de la recerca per part dels estudiants.
L’anàlisi en profunditat de les dades obtingudes ens perpetren completar la
radiografia preliminar que presentem en aquest document.
5
Institut de Ciències de l'Educació
Secció de Recerca
Butlletí LaRecerca
ISSN: 1886-1946 / Dipòsit legal: B.20973-2006
Número 4. Març, 2006
Un repte de l'ensenyament universitari
Garcia-Milà, M., Martí, E., Mayordomo, R., Latinjak, A., Villar, F..
Bibliografia:
Correa, N.; Ceballos, E.; Rodrigo, M.J. (2003). El perspectivismo conceptual y la
argumentación en los estudiantes universitarios. A: C. Monereo; J.I. Pozo (Ed.), La
universidad ante nueva cultura educativa. Barcelona: Síntesis / ICE UAB (pp. 6377).
Barry, C.L.; Schamber, L. (1998). Users’criteria for relevance evaluation: A crosssituational comparison. Information Processing Management, 34 (2/3), 219-236.
Du Boulay, D. (1999). Argument in reading: What does it involve and how can
students become better critical readers?. Teaching in higher education, 4 (2), 147162.
Kuhn, D.; Garcia-Mila, M.; Zohar, A.; Andersen, C. (1995). Strategies of knowledge
acquisition. Monograph of the Society for Research in Child Development, 60, 1-58.
Lehman, D.R.; Lempert, R.O.; Nisbett, R.E. (1988). The effect of graduate training
on reasoning. Formal discipline and thinking about everidaqy-life events. American
Psychologist. 43 (6), 431-442.
Marttunen, M. (1994). Assessing argumentation skills among finish university
students. Learning and Instruction, 4, 175-191.
Salmeron, L.; Cañas, J.; Kintsch, W.; Fajardo, I: (2005). Reading strategies and
hypertext comprehension. Discourse Processes, 40 (3), 171-191.
Spink, A.; Greisdorf, H. (2001). Regions and levels: Measuring and mapping
users’relevance judgements. Journal of the American Society for Information
Science and Technology, 52 (2), 161-173.
Tombros, A.; Ruthven, I.; Jose, J.M. (2004). How users assess Web pages for
information seeking. Journal of the American Society for Information Science and
Technology. 56 (4) 327-344.
6