Mecánica de motos

Lluita per la supervivència
La informació en el mundial de motociclisme com en qualsevol competició que
requereixi de la mecànica es tan important com el pilot mateix, ja que no serviria de res
tenir el millor corredors de motos si no tingués una moto decent amb material d'última
generació.
Aquí veurem els últims avanços tecnològics significatius pel que fa a la mecànica de les
motos:
Sistema de frenada integral (1975)Seguretat activa: El dispositiu permetia
accionar els frens a l'hora, gràcies a una sèrie de vàlvules especialment
condicionades. Abans, si es premia la maneta de fre s'utilitzava un fre de disc
davanter i una part del fre de darrera i si es premia el pedal de fre, es feia servir
tota la potència del fre de darrera i parcialment del fre davanter.
El Monoamortidor progressiu amb bieletes (1981)Comença l'estabilitat: El
1
sistema d'amortització més comú ha estat des de sempre el famós parell
d'amortidors que surten del basculant. No fou fins 1981 que les marques van
començar experimentar i implantar a les motos de sèrie els sistemes de
monoamortidor progressius amb bieletes. Així van néixer l'Uni−Trak de
Kawasaki, el Monocross de Yamaha o el Pro−Link d'Honda.
Turbo (1977/1981)La força bruta: Aquest sistema d'alimentació àmpliament
utilitzat en molts automòbils va aparèixer al mon de les dues rodes al 1977 amb
la Horex 1400 Turbo, una moto fabricada per Friedel Munich sota petició. Això
no va ser popular fins que a l'any 1981 Honda va llançar al mercat la CX 500
Turbo. El turbo es basa a l'utilització de la força dels gasos d'escap per moure
els àlabs d'una turbina que, a l'hora, comprimeix l'aire d'admissió l'injecten al
motor.
2
Injecció electrònica (1981)Injecció tecnològica: Allò que avui dia comença a
posar−se de moda va tenir origen a la mà d'Honda i la seva CX 500 Turbo.
Aquesta moto va ser tota una revolució ja que va ser una de les poques motos
models de l'època. L'injecció electrònica és un sistema d'alimentació del motor
que prescindeix del clàssic carburador i el substitueix per un injector controlat
per una centraleta electrònica.
3
Utilització de sensors per la gestió del motor (1981)L'invasió del chip:
L'electrònica va començar la seva invasió al voltant de 1981, any on els sensors
van cobrar protagonisme, un altre cop, amb l'Honda CX 500 Turbo. Aquests
petits però sofisticats aparells s'encarreguen de prendre dades de pressió,
temperatura, posició..., per després enviar−la a la memòria de l'encès digital.
4
Antidive (1981)¡Això s'enfonsa!: Un d'aquells invents que no funcionar mai
del tot, va ser l'antienfonsament. Aquest dispositiu s'instal·lava a l'agulla
davantera i evitava l'enfonsament excessiu amb frenades fortes. Els primers
antidive daten al 1981; a competició es van utilitzar tant el de tipus hidràulic
com els de tipus mecànic. Els més moderns i eficaços eren els hidràulics o
electro−hidràulics. A les motos de carrer, és a dir, les que es comercialitzaven,
se'ls podia veure els TRAC d'Honda i els AVDS/ESCS de Kawasaki, entre
d'altres.
Discos de fre autoventilats (1983)Solució d'emergència: Degut a que les
aleacions dels frens de disc de 1983 rescalfaven amb excés sota forta pressió, es
va optar per fabricar uns discos de fre que estiguessin buits, això és, com si
uníssim dos discos i deixéssim un espai buit entre ell. Aquesta solució procurava
una ventilació pròpia, sens dubte, però d'altra banda augmentava el pes dels
discos.
5
Xassís amb doble biga d'alumini (1982)Un xassís per l'història: El pare
d'aquesta creació és Antonio Cobas amb la que va donar lloc a la Kobas 250. Va
ser al voltant de 1982 quan la Kobas de Gran Premi va veure la llum i va obrir la
nova etapa a la construcció de bastidors. El nou concepte de doble biga
d'alumini en U va ser ràpidament copiat i imitat, avui dia és la base de totes les
motos de competició de G.P. i de les de carrer hypersport.
6