ALCESTE, CH. W. GLUCK «Escene de l`oracle » Le grand prêtre

Anuncio
ALCESTE, CH. W. GLUCK
«Escene de l’oracle »
Le grand prêtre
Apollon est sensible à nos gemissements,
Et des signes certains m’en donnent l’assurance.
Plein de l’esprit divin qu’inspire sa présence,
Je me sens élever au dessus d’un mortel.
Quelle lumière éclatante
Entoure la statue
Et brille sur l’autel.
c. 22
Tout m’anonce de Dieu la présen ce suprème,
c. 27
Ce Dieu sur nos destins veut s’expliquer lui-même;
L’horreur d’une sainte épouvane
Se repand autour de moi;
La terre sous mes pas fuit et se précipite;
Le marbre est animé, le saint trépid s’agite,
Tout se remplit d’un justde effroi:
Il va parler !
Saisi de crainte et de respect,
Peuple observe un profond silence !
Reine, depose a son aspect
Le vain orgueil de la puissance,
Tremble !
www.sonograma.org
-1-
c. 38
c. 55
ALCESTE , CH. W. GLUCK
«Escena de l’oracle»
El gran Sacerdot
Apolo és sensible als nostres gemecs,
Veig signes diversos que m’ho asseguren.
Ple de l’esperit diví que m’inspira sa presència
Sento elevar-me per damunt d’un mortal.
Quina llum enlluernadora.................... . c. 22/ tresets Vl.
Envolta l’estatua
I brilla a l’altar.
Tot m’anuncia de Déu la presència suprema,....... c. 27/ fa m.
Un deu que, sobre nosaltres, vol explicar-se ell mateix;
L’horror d’una santa paura
S’expandeix al meu voltant;
La terra que trepitjo fuig i es precipita........... c. 38/V re m.
El marbre cobra vida, el trípode s’agita
Tot s’omple d’un gran esglai.
Ell vol parlar !
c. 56/ Mi# dismin.
Embargat de temor i respecte,
Poble, observa un profund silenci !
Reina, davant d’ell, deposa
El vanitós orgull de la grandesa.
Esgarrífat !
www.sonograma.org
-2-
ALCESTE , CH. W. GLUCK
«Escena del Oráculo»
El gran sacerdote
Apolo es sensible a nuestra aflicción,
Hay signos diversos que lo aseguran.
Poseído del espíritu divino que inspira su presencia
Siento elevarme por encima de un mortal.
Qué luz tan deslumbrante
Rodea la estatua y brilla en el altar.
Y brilla en el altar.
Todo anuncia de Dios la presencia suprema,
Un dios que, sobre nosotros, quiere explicarse él ismo;
El horror de un santo temor
Se expande a mi entorno.
La tierra, bajo mis pies, huye i precipita:
El marmol cobra vida, el trípode se agita
Todo se llena de un gran espanto.
Él quiere hablar ¡
Embargado de temor y respeto,
Oh Pueblo, observa un profundo silencio.
Reina, depon ante él
El vanidoso orgullo del gran poder!
Tiembla!
www.sonograma.org
-3-
Descargar