solana obag a

La vall d’Incles
NA
T
U
RA
LA VALL D’INCLES
Sou aquí - Estáis aquí
Vous étez ici - You are here
CG-3
CS-270
CG-2
CG-5
CS-520
Ordino
CG-4
CS-240
Canillo
CG-2
CS-340
La Massana
Encamp
CG-3
CG-2
CS-220
EscaldesEngordany
CS-200
Andorra la Vella CS-101
CG- 6
Sant Julià de Lòria
CS-140
CG-1
L’oposició de vessants
El balegar
Observeu els dos vessants, est i oest, de la vall. El vessant oest és la solana i l’est l’obaga. A la solana hi ha força insolació durant el dia i a l’obaga és
mínima. Aquesta orientació dels vessants fa que la vegetació d’un i altre,
a mateixa altitud, sigui molt diferent: bosc de coníferes a l’obaga i matollar
de bàlec a la solana. La solana està sotmesa a unes condicions molt més
dures que l’obaga. Degut a la major insolació, la neu s’hi assenta tard i en
marxa d’hora i la protecció que proporciona és menor que a l’obaga. Les
gelades, freqüents a la tardor, l’hivern i la primavera, agafen al ras les plantes de la solana. De dia, la radiació solar fa que les plantes transpirin, però
els és difícil obtenir l’aigua del terra perquè sol estar gelada.
El balegar o escobar és el matollar protagonista de la solana de la vall d’Incles. És típic de pendents silicícoles del Pirineu, entre 1.500 i 1.800 m d’altitud. El bàlec o escoba (Genista balansae)
és l’espècie dominant que a primers d’estiu tenyeix els pendents solells de l’alta muntanya d’un
groc llampant i olorós. Sovint va acompanyat de ginebró (Juniperus communis sp. alpina) i boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), amants de la llum i el sol, molt resistents a l’eixutesa de l’estiu i
a les glaçades de l’hivern.
Hi viuen alguns animals adaptats a aquest tipus d’hàbitat. Ocells com el bitxac rogenc (Saxicola
rubetra) són fàcils de veure sobre les tiges de l’escoba. També és un lloc idoni per veure-hi el
llangardaix pirinenc (Lacerta agilis).
La oposición de vertientes
L’opposition des versants
Observad las dos vertientes, este y oeste,
del valle. La vertiente oeste es la solana y
la este la umbría. En la solana hay bastante insolación durante el día y en la umbría
es mínima. Esta orientación de las vertientes hace que la vegetación de una y otra,
a misma altitud, sea muy distinta: bosque
de coníferas en la umbría y matorral de codeso en la solana. La solana está sometida
a unas condiciones mucho más duras que
la umbría. Debido a la mayor insolación, la
nieve se asienta tarde y se marcha pronto
y la protección que proporciona es menor
que en la umbría. Las heladas, frecuentes
en otoño, invierno y primavera, encuentran
al raso las plantas de la solana. De día, la
radiación solar hace que las plantas transpiren, pero les resulta difícil obtener el agua
de la tierra porque suele estar helada.
Observez les deux versants, est et ouest, de
la vallée. Le versant ouest est la soulane et
l’est l’ombrée. La soulane reçoit beaucoup
plus de rayonnement solaire que l’ombrée,
où celui-ci est minime. Cette orientation des
versants fait que les végétations de l’une et
de l’autre, à une même altitude, sont très
différentes : forêts de conifères à l’ombrée et
fourrés de genêts sur la soulane. La soulane
est soumise à des conditions beaucoup plus
dures que l’ombrée. En raison d’une plus
grande insolation, la neige s’installe plus
tard et fond plus tôt ; le protection qu’offre
celle-ci est moindre qu’à l’ombrée. Les gelées, fréquentes en automne, en hiver et au
printemps, trouvent les plantes de la soulane sans défense. De jour, les plantes transpirent en raison de la radiation solaire mais
elles peuvent difficilement obtenir l’eau de la
terre puisque celle-ci est en général gelée.
B
AG
A
Opposition of the slopes
NA
L
O
S
A
O
Look at the two slopes (east and west) of
the valley. The west slope is the sunny side
and the east slope is shady. The west slope
receives strong sunlight throughout the day
and the east slope only minimal amounts.
This layout of the two slopes means that the
plants on each one are markedly different,
despite sharing the same altitude: coniferous forests on the shady slope and broom
thickets on the sunny one. The sunny slope
is subject to much harsher conditions than
the shady one. Due to the greater amounts
of sunshine, snow falls there late and melts
early, so it affords less protection than it
does for the shady slope. Freezing weather,
which is common in autumn, winter and
spring, punishes the exposed plants on the
sunny slope. During the day, sunlight helps
the plants to transpire, but it is difficult for
them to get water from the soil because it is
often frozen.
narcís de muntanya - narciso
silvestre - jonquille - daffodil
EN
RUTA
grandalla - narciso de los poetas
- narcisse des poètes - poet’s daffodil
El piornal
El piornal es el matorral protagonista de la
solana del valle de Incles. Es típico de pendientes silicícolas del Pirineo, entre 1.500
y 1.800 m de altitud. El piorno (Genista
balansae) es la especie dominante que a
primeros de verano tiñe las pendientes solanas de alta montaña de un amarillo flamante y oloroso. A menudo va acompañado de enebro (Juniperus communis sp.
alpina) y gayuba (Arctostaphylos uva-ursi),
amantes de la luz y el sol, muy resistentes
a la sequedad del verano y a las heladas
del invierno.
Viven allí algunos animales adaptados a
este tipo de hábitat. Aves como la tarabilla
norteña (Saxicola rubetra) son fáciles de
ver sobre los tallos del piorno. También es
un lugar idóneo para ver al lagarto pirenaico (Lacerta agilis).
Bàlec o escoba - piorno - genét purgatif - thickets of broom
lliri dels Pirineus - lirio pirenaico - iris des Pyrénées - English iris
Els prats de dall
Els prats de dall són extensions d’herbes silvestres, altes i tendres, de gran florida. Hom aprofita la
crescuda espontània de l’herba per dallar-la entre dos i tres cops l’any i aprofitar-la com a farratge
per al bestiar. A finals d’estiu serviran de pastura per al bestiar baixat de les muntanyes a l’espera
de passar l’hivern a la cort, on s’alimentarà de l’herba dallada, i assecada, durant els mesos d’estiu.
El color dels prats de dall de la vall d’Incles varia molt segons el mes. Algunes plantes bulboses
com el narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus), la grandalla (Narcissus poeticus), el lliri
dels Pirineus (Iris latifolia) o el safrà bord (Crocus nudiflorus) floreixen successivament i es passa
del groc més primerenc al blanc, al blau i al lila, que ja indica l’arribada del fred.
Le genêt purgatif
Le genêt purgatif est un fourré très présent sur la soulane de la vallée d’Incles.
On le trouve surtout sur les pentes silicotiques des Pyrénées, entre 1 500 et 1 800 m
d’altitude. Le genêt purgatif (Genista balansae) est l’espèce dominante qui, au début
de l’été, couvre les pentes de la soulane de
haute montagne d’un jaune resplendissant
et odorant. Il est souvent accompagné de
genévrier (Juniperus communis sp. alpina)
et de busserole (Arctostaphylos uva-ursi),
espèces qui aiment la lumière et le soleil et
qui sont très résistantes à la sécheresse de
l’été et aux gelées hivernales.
Certains animaux qui vivent dans ce milieu
se sont adaptés à ce type d’habitat. Des
oiseaux comme le traquet pâtre (Saxicola rubetra) sont faciles à observer sur les
genêts. C’est également un lieu idéal pour
voir le lézard des Pyrénées (Lacerta agilis).
Los prados de hierba de siega
Los prados de hierba de siega son extensiones de hierbas silvestres, altas y tiernas, de gran florecimiento. Se aprovecha
el crecimiento espontáneo de la hierba para segarla entre dos y tres veces al año y aprovecharla como forraje para el
ganado. A finales de verano servirán de pasto para el ganado bajado de las montañas a la espera de pasar el invierno
en el establo, donde se alimentará de hierba segada, y secada, durante los meses de verano.
El color de los prados de hierba de siega del valle de Incles varía mucho según el mes. Algunas plantas bulbosas como
el narciso silvestre (Narcissus pseudonarcissus), el narciso de los poetas (Narcissus poeticus), el lirio pirenaico (Iris latifolia) o el alazor (Crocus nudiflorus) florecen sucesivamente y se pasa del amarillo más temprano al blanco, al azul y al
morado, que indica la llegada del frío.
Broom thickets
Boixerola - gayubabusserole - bearberry
Ginebró - enebro nano - genévrier nain - mountain juniper
Llangardaix pirinenc - lagarto pirenaico- lézard des souches - sand lizard
Bitxac rogenc - tarabilla norteña
- traquet pâtre - whinchat
safrà bord - alazor - crocus à fleur nue - autumn crocus
Thickets of broom (Genista balansae)
dominate the sunny side of Incles valley. It is typical of the siliceous slopes
of the Pyrenees between 1,500 and
1,800 metres above sea level. At the
beginning of summer, broom fills the
sunny slopes of the high mountains
with a bright and fragrant yellow. It is
often found alongside mountain juniper
(Juniperus communis sp. alpina) and
bearberry (Arctostaphylos uva-ursi),
which thrive in sunlight and can withstand the aridity of summer and freezing
cold of winter.
Some animals have adapted to this
type of habitat and live here. Birds such
as the whinchat (Saxicola rubetra) are
easy to spot above the stalks of broom.
This is also the ideal place for observing the sand lizard (Lacerta agilis).
Les prairies de fourrage
Les prairies de fourrage sont des extensions d’herbes sylvestres, hautes et tendres, de grande floraison. Cette herbe
pousse spontanément et elle est fauchée deux ou trois fois par an pour en faire du fourrage pour le bétail. À la fin de
l’été elles serviront de pâturage pour le bétail descendu des montagnes en attendant de passer l’hiver à l’étable, où il
s’alimentera d’herbe fauchée et séchée pendant les mois d’été.
La couleur des prairies de fourrage de la vallée d’Incles varie beaucoup selon le mois. Certaines plantes bulbeuses comme le jonquille (Narcissus pseudonarcissus), le narcisse des poètes (Narcissus poeticus), le iris des Pyrénées (Iris latifolia) ou le crocus á fleur nue (Crocus nudiflorus) fleurissent successivement et l’on passe du jaune, au blanc, puis au bleu
et enfin au violet qui indique l’arrivée du froid.
Grassy meadows
Grassy meadows are expanses of tall and tender wild grasses that are glorious
in bloom. People take advantage of the grasses’ spontaneous growth to cut it
two or three times per year and use it as fodder for livestock. At the end of the
summer, the meadows are used as pastures for livestock that come down from
the mountains to spend the winter in the sty, where they feed on the hay made
from the grasses that were cut and dried during the summer.
The colours of the grassy meadows in Incles valley vary greatly by the month.
Some bulbous plants such as daffodil (Narcissus pseudonarcissus), poet’s
daffodil (Narcissus poeticus), English iris (Iris latifolia) and autumn crocus (Crocus nudiflorus) bloom one after another, gradually changing from the yellows of
spring to white, blue and then purple, which announces the arrival of the cold.
Idea, textos, il·lustracions, fotografia i disseny:
BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL
Aquesta cartellera pertany al conjunt de la
Xarxa de punts viaris
d’interès ecoturístic
d’Andorra Turisme.