Paraules per salvar el món

CEIP SANT JOSEP DE CALASSANÇ
AIELO DE MALFERIT
 Aquesta
exposició representa els
4 elements necessaris per a la
vida: la terra, el vent, el sol i
l’aigua a través de l’arbre de la
vida. Un grup de mares s’ha
encarregat de dissenyar i crear
estos 4 elements.
 Aquest
projecte ha estat dirigit i
coordinat per la comissió de
biblioteca de l’escola.
La comissió de la biblioteca ha
seleccionat llibres que parlen
dels 4 elements per a cada
cicle. Cada classe ha elegit un
o varis llibres per a treballar i al
final han realitzat una producció
plàstica o literària. Aquest
treball ha estat afegit a
l’exposició.
Els alumnes visiten l’exposició.
- Lligen
- Miren
- Consulten
Completen el carnet de lectura
Busquen el personatge misteriós
Juguen als eco-jocs
Escriuen paraules en positiu en els rajos
del sol.
Gaudeixen de l’exposició

Un grup de mares ha col·laborat en el
projecte fent l’ambientació de
l’exposició: l’arbre de la vida, els núvols,
l’aigua, el sol...
 A més, coordinats per la comissió de
biblioteca, han preparat sessions de
conta contes per a cada nivell sobre el
tema dels quatre elements.


Resum: Quan Wangari era menuda, el seu pais era verd i ric
en plantes i peixos. Però quan va tornar a Kènia després dels
seus estudis en Amèrica tot havia canviat. La major part dels
arbres havien desaparegut donant pas a camps cultivats,
les collites eren venudes, els aliments eren cars i els seus
habitants estaven empobrint-se. Sense arbres, sense arrels , la
terra no pot conservar l’aigua i les collites cada vegada eren
menors. Wangari aleshores té una idea: ensenya a les dones
del seu poble a plantar arbres i a cuidar-los. A poc a poc les
famílies poden de nou alimentar-se de les seues pròpies
plantacions. La seua acció s’exten per tot el pais. Gràcies a
esta iniciativa, 30 milions d’arbres han sigut plantats.
Hem donat a coneixer el nostre projecte
utilitzant diversos mitjans de difusió que
ens ofereix internet: blogs, pàgina web
del centre, xarxes socials, e-mails, etc. a
gent relacionada amb el món de la
literatura infantil i juvenil.
 Els hem demant que ens regalen
algunes paraules ( o sols una). Ací hi ha
unes quantes:

La palabra PALABRA es la más fuerte de
todas las que existen. A través de la
palabra podemos conseguir todo aquello
que queramos y si no lo conseguimos, no
nos quedaremos vacíos de esperanza. La
palabra es el mayor arma tanto para amar
como para la destrucción, para avanzar
como para involucionar, para la paz como
para la guerra. Usemos la palabra para lo
positivo. La PALABRA nos hace buenos.
Un abrazo.

Cuando una iniciativa persigue la
reflexión de niños y niñas, ya está
salvando al mundo; sobre todo, porque
en ese momento se nos quita el miedo
de soñar

Hay muchas palabras enormes, pero en
esta ocasión y haciéndonos cómplices de
las bibliotecas, comparto la palabra
CUENTOS. Con ellos alentamos la
capacidad de sentir, de conmovernos
ante la fragilidad o la belleza, de prolongar
el mundo de la ternura de la infancia, de
acercarnos a otro lenguaje y de
encontrarnos un mundo más justo.
Ana Nebreda

Os mando la palabra ÁRBOL. Es una de las que
puede salvar el mundo, sin duda. Primera
observación: cada semilla guarda un árbol en su
interior; un “estuche” tan pequeño tiene esa enorme
potencialidad. Segunda observación: cada árbol
que nace y crece sujeta la tierra, evapora agua,
devuelve oxígeno, proporciona frutos, ofrece
sombra, sirve de refugio, invita a la conversación
bajo su copa... Tercera y última observación: si llega
el caso, muere de pie, nunca de rodillas y de su
madera, de su leña, el ser humano hará los últimos
aprovechamientos. Los árboles sí pueden salvar al
mundo; tendríamos que plantarlos incesantemente.

En trio quatre que tenen un significat semblant: Fraternitat,
interdependència, cohesió i cooperació.
Són sinònims de solidaritat que és un sentiment col·lectiu
que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de
manera constant i indissociable.
Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim
nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema
dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure
junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un
reconeixement mutu, de crear uns vincles afectius entre
les persones, que ens facin millors com a societat perquè
el benestar del grup es correlaciona amb el de la
persona. Intercanvi, interrelació o interacció vol dir
conèixer els altres, i conèixer-nos a nosaltres mateixos.
El dia que entenguem que la solidaritat no és un dret sinó
que és un deure, crec que podrem dir que estem
millorant com a país.
La palabra PALABRA es la más fuerte de
todas las que existen. A través de la
palabra podemos conseguir todo aquello
que queramos y si no lo conseguimos, no
nos quedaremos vacíos de esperanza. La
palabra es el mayor arma tanto para amar
como para la destrucción, para avanzar
como para involucionar, para la paz como
para la guerra. Usemos la palabra para lo
positivo. La PALABRA nos hace buenos.
Un abrazo.

Cuando una iniciativa persigue la
reflexión de niños y niñas, ya está
salvando al mundo; sobre todo, porque
en ese momento se nos quita el miedo
de soñar

Hay muchas palabras enormes, pero en
esta ocasión y haciéndonos cómplices de
las bibliotecas, comparto la palabra
CUENTOS. Con ellos alentamos la
capacidad de sentir, de conmovernos
ante la fragilidad o la belleza,de prolongar
el mundo de la ternura de la infancia, de
acercarnos a otro lenguaje y de
encontrarnos un mundo más justo.
Ana Nebreda

Os mando la palabra ÁRBOL. Es una de las que
puede salvar el mundo, sin duda. Primera
observación: cada semilla guarda un árbol en su
interior; un “estuche” tan pequeño tiene esa enorme
potencialidad. Segunda observación: cada árbol
que nace y crece sujeta la tierra, evapora agua,
devuelve oxígeno, proporciona frutos, ofrece
sombra, sirve de refugio, invita a la conversación
bajo su copa... Tercera y última observación: si llega
el caso, muere de pie, nunca de rodillas y de su
madera, de su leña, el ser humano hará los últimos
aprovechamientos. Los árboles sí pueden salvar al
mundo; tendríamos que plantarlos incesantemente.

En trio quatre que tenen un significat semblant: Fraternitat,
interdependència, cohesió i cooperació.
Són sinònims de solidaritat que és un sentiment col·lectiu
que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de
manera constant i indissociable.
Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim
nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema
dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure
junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un
reconeixement mutu, de crear uns vincles afectius entre
les persones, que ens facin millors com a societat perquè
el benestar del grup es correlaciona amb el de la
persona. Intercanvi, interrelació o interacció vol dir
conèixer els altres, i conèixer-nos a nosaltres mateixos.
El dia que entenguem que la solidaritat no és un dret sinó
que és un deure, crec que podrem dir que estem
millorant com a país.