Conselleria d`Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i

Num. 7875 / 16.09.2016
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
RESOLUCIÓ de 2 de setembre de 2016, de la Direcció
General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la
qual s’ordena la publicació de la declaració d’impacte
ambiental corresponent a l’expedient 12/16-AIA Vinaròs.
[2016/7016]
25972
Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente,
Cambio Climático y Desarrollo Rural
RESOLUCIÓN de 2 de septiembre de 2016, de la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, por la cual se ordena la publicación de la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente
12/16-AIA Vinaròs. [2016/7016]
De conformitat amb l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de
desembre, d’Avaluació Ambiental, el qual estableix la publicació en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de la declaració d’impacte
ambiental, resolc:
De conformidad con el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de
diciembre, de Evaluación Ambiental, el cual establece la publicación
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de la declaración de
impacto ambiental, resuelvo:
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 12/16-AIA Vinaròs.
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaración de impacto ambiental correspondiente al expediente 12/16-AIA
Vinaròs.
«Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 12-2016-AIA.
Títol: granja porcina d’engreix.
Promotor: SAT Masía San Gil.
Òrgan substantiu: Ajuntament de Vinaròs.
Localització: parcel·la 28 del polígon 1 de Vinaròs (Castelló).
«Declaración de impacto ambiental
Expediente: 12-2016-AIA.
Título: Granja porcina de cebo.
Promotor: SAT Masía San Gil.
Órgano sustantivo: Ayuntamiento de Vinaròs.
Localización: parcela 28 del polígono 1 de Vinaròs (Castellón).
Descripció del projecte
L’objecte del projecte és la posada en marxa d’una explotació porcina d’engreix per a 2.000 animals a la parcel·la 28, del polígon 1, de
Vinaròs que actualment disposa de dos naus sense ús, dedicades anteriorment a l’engreix d’aus, un cobert, una caseta d’eines i una cisterna.
Descripción del proyecto
El objeto del proyecto es la puesta en marcha de una explotación
porcina de cebo para 2000 animales en la parcela 28 del polígono 1 de
Vinaròs que actualmente cuenta con dos naves sin uso anteriormente
dedicadas al engorde de aves, un cobertizo, una caseta de aperos y una
cisterna.
Las naves tienen una superficie de 811 m² (80,71x10,05) y otra nave
de 977,8 m² (80,15x12,2). La nave de menor dimensión se dividirá en
zona de cría y zona de aseos-vestuarios.
Las soleras de las naves, de hormigón armado, se demolerán en
parte para construir las fosas de purines que estarán formados por solera
y muro perimetral de hormigón armado de 15 cm de espesor. La capacidad total de almacenamiento de los fosos será de 1131,17 m³.
La parcela dispone de depósito de agua (cisterna) para almacenar
el agua que se empleará en la explotación. El agua se obtiene de pozo
propio que cuenta con los oportunos permisos. Para abastecer de energía a las instalaciones, en el interior de la nave 1 se instalará un grupo
electrógeno.
La actividad productiva consistirá en el engorde de animales desde
un peso de 20 Kg hasta un peso aproximado de 100 Kg. Una vez alcanzado el peso adecuado se retiran los animales y se realiza un vacío sanitario de 1 mes en el que se acometen tareas de limpieza y desinfección
de las instalaciones.
Se prevé un consumo de agua de 6898,50 m³/año y 1642500 Kg de
pienso al año.
El cálculo de purín generado se ha realizado de acuerdo con el Real
Decreto 324/2000 de ordenación de las explotaciones porcinas que estimándose en 4300 m³/año la cantidad producida. Los purines se extraerán directamente de las fosas para su reparto a campos de cultivo donde
se aplicarán como abono orgánico.
La aplicación del purín se realizará siguiendo el código valenciano
de buenas prácticas agrarias.
Como base de cálculo se ha considerado 170 Kg/N/Ha al año, cifra
que se ha corregido en función de las necesidades de cultivo que se
abonarán a razón de (Kg de nitrógeno/Ha y año) 60 Kg en algarrobo,
170 Kg para cereales, 75 Kg para frutal de hueso y pepita, 170 Kg en
cítrico de regadío, 75 Kg en olivo de secano y 60 Kg en vid de secano.
La época de reparto se ajustará a las necesidades de los distintos
cultivos y será:
– Algarrobo: febrero–junio.
– Cereales: de octubre a febrero.
– Frutales: febrero a julio.
– Cítricos: febrero a junio.
– Olivo de secano: febrero a junio.
– Viña secano: diciembre–febrero.
Les naus tenen una superfície de 811 m² (80,71 x 10,05) i una altra
nau de 977,8 m² (80,15 x 12,2). La nau de menor dimensió es dividirà
en zona de cria i zona de lavabos i vestidors.
Les soleres de les naus, de formigó armat, es demoliran en part per
a construir les fosses de purins que estaran formades per solera i mur
perimetral de formigó armat de 15 cm de grossària. La capacitat total
d’emmagatzematge de les fosses serà de 1131,17 m³.
La parcel·la disposa de depòsit d’aigua (cisterna) per a emmagatzemar l’aigua que s’emprarà en l’explotació. L’aigua s’obté de pou propi
que compta amb els permisos oportuns. Per a abastir d’energia les instal·lacions, en l’interior de la nau 1 s’instal·larà un grup electrogen.
L’activitat productiva consistirà en l’engreix d’animals des d’un pes
de 20 kg fins a un pes aproximat de 100 kg. Una vegada aconseguit el
pes adequat es retiren els animals i es realitza un buit sanitari d’1 mes
en què s’escometen tasques de neteja i desinfecció de les instal·lacions.
Es preveu un consum d’aigua de 6.898,50 m³/any i 1642500 kg de
pinso a l’any.
El càlcul dels purins generats s’ha realitzat d’acord amb el Reial
Decret 324/2000, d’ordenació de les explotacions porcines, i s’ha
estimat en 4.300 m³/any la quantitat produïda. Els purins s’extrauran
directament de les fosses perquè siguen repartits a camps de cultiu on
s’aplicaran com a adob orgànic.
L’aplicació dels purins es farà seguint el codi valencià de bones
pràctiques agràries.
Com a base de càlcul, s’ha considerat 170 kg/N/ha a l’any, xifra que
s’ha corregit en funció de les necessitats de cultiu que s’adobaran a raó
de (kg de nitrogen/ha i any) 60 kg en garrofera, 170 kg per a cereals, 75
kg per a fruiter de pinyol i llavor, 170 kg en cítric de regadiu, 75 kg en
olivera de secà i 60 kg en vinya de secà.
L’època de repartiment s’ajustarà a les necessitats dels distints cultius i serà:
– Garrofera: de febrer a juny.
– Cereals: d’octubre a febrer.
– Fruiter: de febrer a juliol.
– Cítrics: de febrer a juny.
– Olivera de secà: de febrer a juny.
– Vinya de secà: de desembre a febrer.
Num. 7875 / 16.09.2016
25973
Les aplicacions previstes es realitzaran en els termes municipals de
Càlig, Sant Jordi, Vinaròs, la Salzadella, Cervera del Maestre, Benicarló, Ares i Traiguera.
D’acord amb aquest pla d’adobament, la capacitat de les fosses seria
suficient per a emmagatzemar els purins en els mesos en què no n’és
recomanable l’aplicació en el camp.
Las aplicaciones previstas se realizarán en los términos municipales de Càlig, Sant Jordi, Vinaròs, La Salsadella, Cervera del Maestre,
Benicarló, Ares, Traiguera.
De acuerdo con este plan de abonado la capacidad de las fosas sería
suficiente para almacenar el purín en los meses en los que no es recomendable su aplicación en campo.
Tramitació administrativa
– El 26 de gener de 2016, té entrada en el Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental l’expedient a l’efecte de l’emissió de la preceptiva
declaració d’impacte ambiental.
– El 23 de febrer de 2016, se sol·licita al promotor, comunicant-ho
a l’òrgan substantiu, la necessitat d’aclarir alguns aspectes del projecte.
El punt més important és l’ajust del pla d’adobament a les necessitats
reals dels distints cultius.
– El 2 de maig de 2016 té entrada en el Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental la documentació concorde amb el que s’ha sol·licitat,
i es considera l’expedient complet a l’efecte de l’inici de l’avaluació
d’impacte ambiental ordinària.
L’expedient conté:
– Informe favorable de compatibilitat urbanística de 2 de juny de
2015.
– Informe de la Direcció Territorial de Castelló en relació amb la
Llei 10/2014, de Sòl No Urbanitzable, on s’indica que l’explotació es
troba a més de 1.000 metres de nucli urbà i d’altres explotacions porcines existents, complint així la normativa del Reial Decret 324/2000
d’explotacions porcines i de la Llei de Ramaderia de la Comunitat
Valenciana.
– Còpia de la resolució de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
sobre la inscripció en el Registre d’Aigües d’un aprofitament d’aigües
subterrànies o de brolladors amb volum inferior a 7.000 m³ a la parcel·la
28 del polígon 1 de Vinaròs.
– Còpia del compromís d’inscripció en l’associació d’usuaris de
casetes de cadàvers de bestiar no boví.
– Còpia del compromís d’acceptació de residus ramaders perillosos
per gestor autoritzat.
– Permís escrit dels propietaris de les parcel·les on s’utilitzaran els
purins amb fins agrícoles.
La informació pública es va realitzar per mitjà de la publicació d’un
anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló de data 15 de
setembre de 2015; la inserció d’un anunci en el tauler d’edictes de l’Ajuntament, i la notificació a veïns contigus, per un període de 30 dies.
Tramitación administrativa
– El 26 de enero de 2016 tiene entrada en el Servicio de Evaluación
de Impacto Ambiental expediente a efectos de la emisión de la preceptiva declaración de impacto ambiental.
– El 23 de febrero de 2016 se solicita al promotor, comunicándolo al
órgano sustantivo, la necesidad de aclarar algunos aspectos del proyecto
siendo el aspecto más importante el ajuste del plan de abonado a las
necesidades reales de los distintos cultivos.
– El 2 de mayo de 2016 tiene entrada en el Servicio de Evaluación
de Impacto Ambiental documentación acorde con lo solicitado considerándose el expediente completo a efectos del inicio de la evaluación
de impacto ambiental ordinaria.
El expediente contiene:
– Informe favorable de compatibilidad urbanística de 2 de junio de
2015.
– Informe de la Dirección Territorial de Castellón en relación a la
Ley 10/2014 de suelo no urbanizable indicando que la explotación se
encuentra a más de 1000 metros de casco urbano y de otras explotaciones porcinas existentes cumpliendo la normativa del Real Decreto 324/2000 de explotaciones porcinas y de la Ley de ganadería de la
Comunitat Valenciana.
– Copia de resolución de la confederación hidrográfica del Júcar
sobre inscripción en el registro de aguas de un aprovechamiento de
aguas subterráneas o de manantiales con volumen inferior a 7000 m³ en
la parcela 28 del polígono 1 de Vinaròs.
– Copia del compromiso de inscripción en la asociación de usuarios
de casetas de cadáveres de ganado no bovino.
– Copia del compromiso de aceptación de residuos ganaderos peligrosos por gestor autorizado.
– Permiso escrito de los propietarios de las parcelas donde se utilizará el purín con fines agrícolas.
La información pública se realizó mediante publicación de anuncio
en el boletín oficial de la provincia de Castellón de fecha 15 de septiembre de 2015, inserción de anuncio en el tablón de edictos del ayuntamiento y notificación a vecinos colindantes por un periodo de 30 días.
Consideracions ambientals
Es destaquen els aspectes següents de l’estudi d’impacte ambiental:
Consideraciones ambientales
Se destacan los siguientes aspectos del estudio de impacto ambien-
1. La parcel·la on s’ubicarà l’explotació s’emmarca en una zona
de cultius caracteritzada per la presència de parcel·les amb cultius de
garrofera, olivera, ametlers i cítrics.
La zona de la parcel·la lliure de construccions es troba ocupada per
ametlers i garroferes.
En la zona d’estudi no hi ha espais de la Xarxa Natura 2000. Com a
elements més pròxims es destaca el LIC de la Serra d’Irta i LIC Tinença de Benifassà, a suficient distància per a no ser afectats per efectes
directes o indirectes.
A uns 230 metres de distància, coincidint amb el barranc situat a
l’oest de l’explotació, es troba una zona on es localitzen els hàbitats
següents:
Vegetació glerícola (3250), comunitats herbàcies higròfiles mediterrànies (86420), canyars amb corretjoles (6430), cap d’aquests prioritaris.
No s’han localitzat espècies de fauna prioritàries en l’àmbit. Es destaca la possible presència del fardatxo i la serp verda.
2. Com a impactes inherents a la fase d’obres es destaquen les accions que podran produir impactes com són els moviments de terra en
l’interior de les naus, la utilització de maquinària pesada, entre altres.
En la fase de funcionament, l’augment de la generació de residus
(sanitaris, animals morts, etc.) i la producció de purins seran els aspectes
que poden generar impactes ambientals.
Els factors del medi susceptibles de ser afectats per l’actuació són:
tal:
1. La parcela donde se ubicará la explotación se enmarca en una
zona de cultivos caracterizada por la presencia de parcelas con cultivos
de algarrobo, olivo, almendros y cítricos.
La zona de la parcela libre de construcciones se encuentra ocupada
por almendros y algarrobos.
En la zona de estudio no existen espacios de la red natura 2000.
Como elementos más próximos se destaca el LIC de la Serra d’ Irta
y LIC Tinença de Benifassà, a suficiente distancia como para no ser
afectados por efectos directos o indirectos.
A unos 230 metros de distancia, coincidiendo con el barranco situado al oeste de la explotación se encuentra una zona donde se localizan
los siguientes hábitats:
Vegetación gleícola (3250), comunidades herbáceas higrófilas
mediterráneas (86420), cañaverales con correhuelas (6430), ninguno
de ellos prioritarios.
No se han localizado especies de fauna prioritarias en el ámbito destacando la posible presencia de «lagarto ocelado» y «culebra bastarda».
2. Como impactos inherentes a la fase de obras se destacan las
acciones que podrán producir impactos como son los movimientos de
tierra en el interior de las naves, la utilización de maquinaria pesada,
entre otros.
En la fase de funcionamiento el aumento de la generación de residuos (sanitarios, animales muertos, etc) y la producción de purines serán
los aspectos que pueden generar impactos ambientales.
Los factores del medio susceptibles de ser afectados por la actuación son:
Num. 7875 / 16.09.2016
25974
– Disminució de la qualitat de l’aire a causa de la generació de pols
en la fase d’obres, per increment del soroll i gasos de combustió i per
generació de males olors a causa de la gestió dels purins.
L’impacte causat per emissions de pols a l’atmosfera es considera
lleu i admet mesures correctores per a la seua minimització.
La generació d’olors es considera un impacte lleu atés que es tracta
d’un impacte reversible a mitjan termini i que aquest impacte pot reduirse aplicant mesures correctores.
L’augment de gasos de combustió en l’atmosfera es considera un
efecte reversible sobre el qual cal aplicar mesures correctores.
L’increment del nivell de soroll es produirà pel trànsit de vehicles,
vibracions de la maquinària, presència d’animals. L’impacte es considera poc rellevant.
– Efecte d’hivernacle: les emissions més importants que es produiran a l’atmosfera són NH3 que és alliberat en la descomposició de
la matèria orgànica i produeix acidificació i eutrofització; N2O que es
produeix durant el procés de desnitrificació produït en l’emmagatzematge dels purins i en la seua aplicació al terreny contribuint al calfament
global; CH4 produït en el tracte digestiu dels animals i en l’emmagatzematge dels fems, i CO2 que juntament amb el metà i l’òxid nitrós és el
tercer gas més important originat en l’activitat ramadera i que contribueix a l’augment de l’efecte d’hivernacle.
– Aigua: en l’emmagatzematge dels purins no s’esperen impactes
sobre l’aigua. No obstant això, la gestió dels purins pot produir la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies.
L’impacte es considera moderat, reversible a curt termini i sobre el
qual es poden aplicar mesures correctores.
– Sòl: la utilització dels purins augmentarà la capacitat productiva
del sòl. L’impacte és de signe positiu.
– Fauna: estarà afectada pel soroll i la presència humana. És un
impacte poc significatiu.
– Disminución de la calidad del aire debido a la generación de polvo
en la fase de obras, por incremento del ruido y gases de combustión y
por generación de malos olores a causa de la gestión del purín.
El impacto causado por emisiones de polvo a la atmósfera se considera leve admitiendo medidas correctoras para su minimización.
La generación de olores se considera un impacto leve dado que se
trata de un impacto reversible a medio plazo y el impacto puede reducirse aplicando medidas correctoras.
El aumento de gases de combustión en la atmósfera se considera un
efecto reversible sobre el que cabe aplicar medidas correctoras.
El incremento del nivel de ruido se producirá por el tránsito de vehículos, vibraciones de la maquinaria, presencia de animales. El impacto
se considera poco relevante.
– Efecto invernadero: las emisiones más importantes que se producirán a la atmósfera son NH3 que es liberado en la descomposición
de la materia orgánica y produce acidificación y eutrofización, N2O
que se produce durante el proceso de desnitrificación producido en el
almacenamiento del purín y en su aplicación al terreno contribuyendo
al calentamiento global, CH4 producido en el tracto digestivo de los animales y en el almacenamiento de los estiércoles, CO2 que junto con el
metano y el óxido nitroso es el tercer gas más importante originado en la
actividad ganadera y que contribuye al aumento del efecto invernadero.
– Agua: en el almacenamiento del purín no se esperan impactos
sobre el agua. Sin embargo la gestión del purín puede producir la contaminación por nitratos de las aguas subterráneas.
El impacto se considera moderado, reversible a corto plazo y sobre
el que caben aplicar medidas correctoras.
– Suelo: la utilización del purín aumentará la capacidad productiva
del suelo. El impacto es de signo positivo.
– Fauna: se verá afectada por el ruido y la presencia humana siendo
un impacto poco significativo.
Mesures preventives i correctores. Es destaquen les següents:
– Regatge de la zona d’obres.
– Per a reduir olors en cada buit sanitari, s’ha de realitzar la neteja
de les instal·lacions.
– S’ha de respectar la vegetació existent a la parcel·la.
– S’ha de respectar la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
Medidas preventivas y correctoras: se destacan las siguientes:
– Riego de la zona de obras.
– Para reducir olores en cada vacío sanitario se realizará la limpieza
de las instalaciones.
– Se respetará la vegetación existente en la parcela.
– Se respetará la Ley de patrimonio cultural valenciano.
Programa de vigilància ambiental
– Fase d’obres: setmanalment s’ha de vigilar la pols depositada
sobre la vegetació. S’han de vigilar les operacions de canvi d’oli de la
maquinària i l’adequat reglatge dels vehicles.
– Fase de funcionament: S’ha de vigilar la correcta aplicació dels
purins en el camp.
Programa de vigilancia ambiental
– Fase de obras: semanalmente se vigilará el polvo depositado sobre
la vegetación. Se vigilarán las operaciones de cambio de aceite de la
maquinaria y el adecuado reglaje de los vehículos.
– Fase de funcionamiento: se vigilará la correcta aplicación del
purín en campo.
Consideracions de l’òrgan ambiental
Com a aspectes complementaris a l’anàlisi realitzada es destaca:
Com a elements més característics del territori destaca la presència
del barranc del Surrac i el camí ramader Canyada Reial de Surrac, situats ambdós a més de 200 metres de l’explotació, per tant no es poden
esperar impactes directes sobre aquests elements.
A 1.900 metres aigües avall del mencionat barranc es localitza la
microreserva Barranc d’Aiguadoliva en què es localitzen exemplars de
gran port de Quercus faginea i Quercus cerrioides i una altra espècies
com ara Centaurea linifolia i Cheirolophus intybaceus.
El manteniment en bon estat de l’hàbitat que sustenta aquestes
espècies implica evitar qualsevol actuació que puga degradar el domini públic hidràulic: contaminació per gestió inadequada de purins, per
exemple.
Referent a les instal·lacions i pel fet que s’aprofitaren les naus existents, no es crearà un nou impacte sobre el territori.
Quant als impactes que es generaran, es consideren de rellevància l’augment de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i la possible
contaminació dels recursos subterranis per nitrats a causa d’efectes no
previstos per l’adobament amb nitrats o la realització de pràctiques no
adequades.
En relació amb el primer aspecte, és fonamental l’aplicació en la
granja de bones pràctiques com ara en el maneig de l’explotació i en
l’alimentació del bestiar.
Consideraciones del órgano ambiental
Como aspectos complementarios al análisis realizado se destaca:
Como elementos más característicos del territorio destaca la presencia del barranco de Surrac y vía pecuaria Cañada Real de Surrac
situados ambos a más de 200 metros de la explotación por lo que no
caben esperar impactos directos sobre dichos elementos.
A 1900 metros aguas abajo del mencionado barranco se localiza la
microrreserva barranco de Aiguaoliva en la que se localizan ejemplares
de gran porte de Quercus faginea y Quercus cerrioides y otra especies
como Centaurea linifolia y Cheirolophus intybaceus.
El mantenimiento en buen estado del hábitat que sustenta estas
especies implica evitar cualquier actuación que pueda degradar el
dominio público hidráulico: contaminación por gestión inadecuada de
purines, por ejemplo.
Referente a las instalaciones y debido a que se aprovecharan las
naves existentes, no se creará un nuevo impacto sobre el territorio.
En cuanto a los impactos que se generarán se consideran de relevancia el aumento de la emisión de gases de efecto invernadero y la
posible contaminación de los recursos subterráneos por nitratos debido
a efectos no previstos por el abonado con nitratos o a la realización de
prácticas no adecuadas.
En relación al primer aspecto es fundamental la aplicación en la
granja de buenas prácticas tales en el manejo de la propia explotación
como en la alimentación del ganado.
Num. 7875 / 16.09.2016
Quant a la gestió de purins, s’aporten un total de 156,25 ha per
a gestionar els purins produïts que es gestionaran segons el que s’ha
indicat en apartats anteriors.
La necessitat de disminuir en alguns cultius les aportacions de 170
Kh/N/ha deriva del fet que els purins presenten elevades taxes de mineralització anuals i el el seu comportament és més pròxim a un adob
mineral que a una esmena orgànica perquè el nitrogen que contenen
els purins queda ràpidament a disposició del cultiu. Un adobament per
damunt de les quantitats necessàries podria percolar al subsòl i contaminar les aigües subterrànies.
Una vegada realitzat un mostreig de les parcel·les aportades, cal
destacar que el còmput de superfícies s’ha cenyit a les subparcel·les
cultivades i s’han desglossat les superfícies aportades segons el tipus
de cultiu.
Partint de la base que s’aporten 40,8 ha de garrofera, 45,63 d’olivera, 9,57 de fruiter de secà, 52,12 de cereal, 5,91 ha de cítrics i 0,72 ha
de vinya, es consumiran 15.863,12 kg de nitrogen anuals, d’acord amb
els kg de nitrogen produïts.
Cal ressenyar que s’han detectat alguns canvis de cultiu en les parcel·les sense que en general això influïsca en el balanç de nitrogen efectuat. En aquesta declaració d’impacte ambiental es realitzaran una sèrie
de recomanacions en relació amb la gestió dels purins generats.
Finalment, cal indicar que al terme d’Ares, algunes de les parcel·les
proposades per a l’aplicació de l’adob orgànic estan dins de Xarxa Natura 2000 (LIC/ZEPA l’Alt Maestrat), per tant s’han d’establir indicacions
relatives a l’actuació en aquestes zones.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits en què resulta
preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, abans
de la la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprén de l’annex I, grup 1.a de la Llei 21/2013,
de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental i l’annex I.h del Decret
162/1990, pel qual s’aprova el Reglament per a l’Execució de la Llei
2/1989, d’Impacte Ambiental de la Comunitat Valenciana.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en la Llei
21/2013, d’Avaluació Ambiental i les altres disposicions que se li apliquen.
3. L’article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell,
pel qual s’aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
atribueix a la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental
la competència sobre avaluació ambiental estratègica i de projectes.
Per tot l’anterior, es resol:
Resolució
Primer
Estimar acceptable, només a l’efecte ambiental i sense perjudici
de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que se li apliquen,
el projecte de granja porcina d’engreix, a la parcel·la 28 del polígon 1
de Vinaròs (Castelló), sempre que s’hi desenvolupe d’acord amb les
previsions de l’estudi d’impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
1. En la gestió de purins:
a) S’han de revisar els canvis de cultiu a les parcel·les on s’han
d’aplicar els purins prenent com a base el SIGPAC i la informació que
puguen aportar els amos de les parcel·les i s’han de recalcular els purins
consumits.
En el cas que siguen necessàries més parcel·les, aquestes s’han
d’aportar, i en el cas que resulte un excés de parcel·les, s’han d’utilitzar
per a realitzar-hi una rotació d’aplicació de purins.
b) El tècnic responsable del projecte ha de transformar les dosis de
nitrogen a un paràmetre fàcilment comprensible, com ara cubetes (o
part) per unitat de superfície.
c) Sempre ha d’existir un equilibri entre la superfície on s’aplicaran
els purins, la producció i la capacitat d’emmagatzematge, i el promotor del projecte haurà de realitzar les actuacions que siguen necessàries (augment de la capacitat d’emmagatzematge, augment del nombre
25975
En cuanto a la gestión de purines, se aportan un total de 156,25 Has
para gestionar el purín producido que se gestionará según lo indicado
en apartados anteriores.
La necesidad de disminuir en algunos cultivos las aportaciones de
170 Kh/N/Ha deriva del hecho de que los purines presentan elevadas
tasas de mineralización anuales siendo su comportamiento más cercano
a un abonado mineral que a una enmienda orgánica por lo que el nitrógeno que contiene el purín queda rápidamente a disposición del cultivo.
Un abonado por encima de las cantidades necesarias podría percolar al
subsuelo contaminando las aguas subterráneas.
Realizado un muestreo de las parcelas aportadas cabe destacar que
el cómputo de superficies se ha ceñido a las subparcelas cultivadas desglosándose las superficies aportadas según tipo de cultivo.
Partiendo de la base de que se aportan 40,8 Has de algarrobo, 45,63
de olivo, 9,57 de frutal de secano, 52,12 de cereal, 5,91 Has de cítricos
y 0,72 Has de vid, se consumirán 15863,12 Kg de nitrógeno anuales,
acorde con los Kg de nitrógeno producidos.
Cabe reseñar que se han detectado algunos cambios de cultivo en
las parcelas sin que en general esto influya en el balance de nitrógeno efectuado. En esta declaración de impacto ambiental se realizarán
una serie de recomendaciones en relación con la gestión de los purines
generados.
Por último indicar que en el término de Ares. Algunas de las parcelas propuestas para la aplicación del abono orgánico están dentro de
red natura 2000 (LIC/ZEPA L’Alt Maestrat) por lo que se establecerán
indicaciones relativo a la actuación en estas zonas.
Consideraciones jurídicas
1. El proyecto examinado constituye uno de los supuestos en los
que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto
ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la
aprobación definitiva de aquel, según se desprende del anexo I, grupo
1.a de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental y
anexo I.h del Decreto 162/1990 por el que se aprueba el Reglamento
para la ejecución de la Ley 2/1989, de impacto ambiental de la Comunitat Valenciana.
2. En el expediente se han observado los trámites previstos en la
Ley 21/2013, de evaluación ambiental y en las demás disposiciones que
le son de aplicación.
3. El artículo 13 del Decreto 158/2015, de 18 de septiembre, del
Consell, por el que se aprueba el reglamento orgánico y funcional de
la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y
Desarrollo Rural atribuye a la Dirección General de Medio Natural y
Evaluación Ambiental la competencia sobre evaluación ambiental estratégica y de proyectos.
Por todo lo anterior se resuelve:
Resolución
Primero
Estimar aceptable, a los solos efectos ambientales y sin perjuicio
de la previa obtención de las autorizaciones sectoriales que le sean de
aplicación, el proyecto de granja porcina de cebo, en la parcela 28 del
polígono 1 de Vinaròs (Castellón) siempre que el mismo se desarrolle
de acuerdo con las previsiones del estudio de impacto ambiental y los
condicionantes y modificaciones establecidos a continuación:
1. En la gestión de purines:
a) Se revisarán los cambios de cultivo en las parcelas donde se
aplicará el purín tomando como base el SIGPAC y la información que
pueda aportar los dueños de las parcelas y se recalculará el purín consumido.
En el caso de que sean necesarias más parcelas, se aportarán y en
el caso que resulte un exceso de parcelas se utilizarán para realizar una
rotación de aplicación de purín en ellas.
b) El técnico responsable del proyecto transformará las dosis de
nitrógeno a un parámetro fácilmente comprensible como cubas (o parte)
por unidad de superficie.
c) Siempre existirá un equilibrio entre la superficie donde se aplicará el purín, la producción y la capacidad de almacenamiento debiendo
el promotor del proyecto realizar cuantas actuaciones sean necesarias
(aumento de la capacidad de almacenamiento, aumento del número de
Num. 7875 / 16.09.2016
de parcel·les, gestió per mitjà de gestor autoritzat, etc.) per a garantir
aquest equilibri.
d) Qualsevol variació en parcel·les, dosi d’aplicació o modificació
de la capacitat d’emmagatzematge haurà de ser comunicada a l’Ajuntament de Vinaròs i al Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
25976
4. S’ha de controlar la dieta dels animals i les condicions de les naus
a fi de reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, i serà l’òrgan
competent qui fixe els límits d’emissió.
parcelas, gestión por medio de gestor autorizado, etc) para garantizar
este equilibrio.
d) Cualquier variación en parcelas, dosis de aplicación o modificación de la capacidad de almacenamiento deberá ser comunicada
al Ayuntamiento de Vinaròs y al Servicio de Evaluación de Impacto
Ambiental.
e) El técnico responsable del proyecto deberá informar al empresario ganadero sobre las buenas prácticas a realizar en el empleo del purín
como abono agrícola. En caso necesario recordará las buenas prácticas
establecidas en el código valenciano de buenas prácticas agrarias aprobado por Orden 7/2010 de la Conselleria de agricultura, Pesca y Alimentación y recomendará solicitar el auxilio de las oficinas comarcales
del órgano competente en agricultura y ganadería para la realización de
planes de gestión o planes de abonado.
f) En el ámbito de Red Natura 2000 (término de Ares) y en el ámbito de la microrreserva barranco de Aiguadoliva se evitará que en el
transcurso del abonado se produzcan escurrimientos del purín en zonas
con vegetación natural, se controlará y evitará cualquier tipo de vertido
accidental a zonas con vegetación natural, cursos de agua o zonas de
escorrentía que pueda afectar a cursos de agua o zonas naturales.
g) Una vez realizada la aplicación del purín este se enterrará con la
mayor brevedad.
2. El purín se gestionará con preferencia, siempre que sea posible, a
través de planta de tratamiento.
3. A la terminación de las obras se procederá a la limpieza de los
residuos que hayan podido generarse y se gestionarán de acuerdo con
la legislación vigente.
4. Se controlará la dieta de los animales y las condiciones de las
naves a fin de reducir la emisión de gases de efecto invernadero debiendo fijar los límites de emisión el órgano competente.
Segon
La declaració d’impacte ambiental no serà objecte de cap recurs
sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en via administrativa i judicial davant de l’acte pel qual s’autoritza el projecte.
Segundo
La declaración de impacto ambiental no será objeto de recurso alguno sin perjuicio de los que, en su caso procedan en vía administrativa y
judicial frente al acto por el que se autoriza el proyecto.
Tercer
Publicar aquesta declaració d’impacte ambiental en el Diari Oficial
de la Comunitat Valenciana de la forma reglamentària, d’acord amb el
que disposa l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental.
La regulació de la vigència d’aquesta declaració d’impacte ambiental serà l’establida en l’article 43 de la Llei 21/2013 esmentada.
Tercero
Publicar la presente declaración de impacto ambiental en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana de la forma reglamentaria, de
acuerdo con lo dispuesto en el artículo 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de
diciembre, de evaluación ambiental.
La regulación de la vigencia de la presente declaración de impacto
ambiental será la establecida en el artículo 43 de la citada Ley 21/2013.
València, 16 de juny de 2016.– El director general de Medi Natural
i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»
Valencia, 16 de junio de 2016.– El director general de Medio Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»
València, 2 de setembre de 2016.– El director general de Medi
Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.
Valencia, 2 de septiembre de 2016.– El director general de Medio
Natural y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.
e) El tècnic responsable del projecte haurà d’informar l’empresari
ramader sobre les bones pràctiques que s’han de realitzar en la utilització dels purins com a adob agrícola. Si cal, ha de recordar les bones
pràctiques establides en el codi valencià de bones pràctiques agràries
aprovat per Ordre 7/2010, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i recomanar sol·licitar l’auxili de les oficines comarcals de
l’òrgan competent en agricultura i ramaderia per a la realització de plans
de gestió o plans d’adobament.
f) En l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 (terme d’Ares) i en l’àmbit de
la microreserva Barranc d’Aiguadoliva s’ha d’evitar que en el transcurs
de l’adobament es produïsquen escorriments dels purins en zones amb
vegetació natural, s’ha de controlar i evitar qualsevol tipus d’abocament
accidental a zones amb vegetació natural, cursos d’aigua o zones d’escolament que puga afectar cursos d’aigua o zones naturals.
g) Una vegada realitzada l’aplicació dels purins, aquests s’han de
soterrar com més prompte millor.
2. Els purins s’han de gestionar amb preferència, sempre que siga
possible, a través de planta de tractament.
3. Quan acaben les obres es netejaran els residus que s’hagen pogut
generar i es gestionaran d’acord amb la legislació vigent.