molí canyar molino canyar

MOLÍ CANYAR
Els molins han estat associats a un sistema de
producció agrícola i preindustrial tradicional,
on la dependència dels àrids era fonamental. El
proveïment de farines per al consum constituïa,
en altre temps, un factor primordial per a
l’alimentació de la població, i per aquest motiu
eren d’una variada procedència (blat, dacsa, ordi,
faves, cigrons, pésols, etc.). La força necessària
per moure la maquinària d’un molí s’obté
únicament amb un cabal d’aigua permanent
prèviament dirigit, orientat i regulat, que fa girar
una roda i posa en moviment el mecanisme de la
mòlta. La seua àmplia difusió durant el període
feudal respon a la validesa tecnològica del molí
de roda horitzontal, així com a la seua perfecta
adaptació a les característiques ecològiques del
territori, atés que serveix per a la transformació
de primeres matèries, tant a les ciutats o vil·les,
com a les alqueries disperses a l’àmbit rural.
A la comarca de la Safor els molins estaven,
majoritàriament, integrats en la xarxa de regadiu
i responen a la tipologia característica de roda
horitzontal, que va ser introduïda durant l’època
islàmica (segles VIII-XIII). De fet, és al terme
El molí d’Aynat, aleshores molí Canyar, apareix documentat
com a fariner des d’almenys el segle XV i així degué ser fins
a la seua ampliació i transformació, entre la fi del segle XIX i
el començament del XX, coincidint amb la construcció del
ferrocarril Alcoi-Port de Gandia. Ha estat vinculat durant segles
a una influent família de lletrats i funcionaris de la Font d’En
Carròs, els Aynat. És un dels pocs molins hidràulics integrats
en la xarxa de regadiu del marge dret que tenia una bassa
d’acumulació d’aigua. El vell edifici hagué de ser substituït per
un de nova planta, adaptat a les exigències de transformació de
l’època i amb les característiques arquitectòniques de finals del
XIX, però mantenint l’estructura subterrània original. En aquest
nou edifici, a més de mantenir els mecanismes per a la producció
de farines, s’incorporen els propis per a espellofar i emblanquir
l’arròs, s’instal·len turbines elèctriques i màquines de vapor i
gasoil per a la provisió d’energia. Un conjunt fabril característic
de l’època, també instalen espais residencials per a les famílies que
treballen en la indústria, junt a les dependències administratives
i d’oficines, i fins i tot es localitzen tallers per a l’estampació de
l’envasament dels productes transformats, sobretot de l’arròs.
Amb posterioritat s’ampliarà la indústria amb una fàbrica de
gel, adossada al mur nord al costat de la via del ferrocarril, el gel
carregat en el tren servia per abastir Alcoi i Gandia. Aquest vell
molí després de molts anys d’abandó presenta hui un esplendorós
aspecte transformat en un establiment hostaler que rep el nom de
Molí Canyar.
MOLINO CANYAR
municipal de Potries on es localitzen les séquies
amb més cabal d’aigua, documentant-se tres
casals de molins almenys des del segle XV: el
molí de l’Alfàs o dels Frares (hui transformat en
una indústria química), el molí d’Aynat o Canyar
(restaurat com a complex hostaler) i el molí dels
Anouers (en ruïnes). Amb posterioritat, ja al
segle XIX, es construïren el molí d’Àngel o de
l’Espart originalment molí de paper i després
fàbrica d’espart (hui en desús) i el molí de la
Serrería, rehabilitat com habitatge particular.
Los molinos han estado asociados a un sistema de
producción agrícola y preindustrial tradicional,
donde la dependencia de los áridos era fundamental. El abastecimiento de harinas para el consumo
constituía, en otro tiempo, un factor primordial en la
alimentación de la población, y por este motivo eran
de una variada procedencia (trigo, maíz, cebada,
habas, garbanzos, guisantes, etc.). La fuerza necesaria para mover esta maquinaria se obtiene únicamente con un caudal de agua permanente previamente dirigido, orientado y regulado, que hace girar
una rueda y pone en movimiento el mecanismo de
moltura. Su amplia difusión durante el período feudal responde a la validez tecnológica del molino de
rueda horizontal, así como a su perfecta adaptación
a las características ecológicas del territorio, ya que
sirve para la transformación de primeras materias,
tanto en las ciudades y villas, como en las alquerías
dispersas en el ámbito rural. En la comarca de la
Safor la mayoría de los molinos estaban integrados
en la red de regadío y responden a la tipología característica de rueda horizontal, que fue introducida durante la época islámica (siglos VIII-XIII). De
hecho, es en el término municipal de Potries donde
L’estructura bàsica d’un molí hidràulic consta d’un edifici de planta més o
menys rectangular amb dos nivells, el superior on es localitzen els espais
de vida i treball, com la sala de moles o la resta d’útils de treball (farinera,
tremuja, grua, etc.), i un altre espai subterrani, de contacte amb l’aigua,
on es troba la roda del mecanisme hidràulic del molí. El seu funcionament
consisteix en el fet que l’aigua procedent d’una séquia o bassa es precipita
per un desnivell (cup o rampa) i, a través d’una petita conducció amb forma
d’embut, incideix sobre la roda horitzontal, fent-la girar per pressió, alhora
que aquesta per mitjà de l’arbre transmet el moviment giratori a la mola
superior, mentre que la inferior roman fixa. La fricció entre ambdues moles
permet moldre una variada gamma de productes.
Mola
Muela
Arbre
Árbol
Farinera
Harinera
Roda
Rueda
Cup o rampa
Caz o rampa
La estructura básica de un molino hidráulico consta de un edificio de planta
más o menos rectangular con dos niveles, uno de superior donde se localizan
los espacios de vida y trabajo, como la sala de muelas o el resto de útiles de
trabajo (harinera, tolva, grúa, etc.), y otro espacio subterráneo, de contacto
con el agua, donde se encuentra la rueda del mecanismo hidráulico del
molino. Su funcionamiento consiste en que el agua procedente de una
acequia o balsa se precipita por un desnivel (cubo o rampa) y, a través de
una pequeña conducción con forma de embudo, incide sobre la rueda
subterránea horizontal, haciéndola girar por presión, al mismo tiempo que
ésta, por medio del árbol, transmite el movimiento giratorio a la muela
superior (volandera), mientras que la inferior permanece fija. La fricción
entre ambas muelas permite moler una variada gama de productos.
se localizan las acequias con más caudal de agua,
documentándose tres casales de molinos al menos
desde el siglo XV: el molino del Alfàs o de los Frailes (hoy transformado en una industria química), el
molino de Aynat o Canyar (restaurado como complejo hostelero) y el molino de Anouers (en ruinas).
Con posterioridad, ya en el siglo XIX, se construyeron el molino de Àngel o del Esparto, originalmente
molino de papel y después fábrica de esparto (hoy
en desuso) y el molino de la Serrería, rehabilitado
como vivienda particular.
El molino de Aynat, ahora molino Canyar, aparece documentado
como harinero desde al menos el siglo XV y así debió ser hasta su
ampliación y transformación entre finales del siglo XIX y principios
del XX, coincidiendo con la construcción del ferrocarril Alcoi-Port de
Gandia. Ha estado vinculado durante siglos a una influyente familia
de letrados y funcionarios de la Font d’En Carròs, los Aynat. Es uno
de los pocos molinos hidráulicos integrados en la red de regadío del
margen derecho que tenía una balsa de acumulación de agua. El viejo
edificio debió ser sustituido por uno de nueva planta, adaptado éste a
las exigencias de transformación de la época y con las características
arquitectónicas de finales del XIX, pero manteniendo la estructura
subterránea original. En este nuevo edificio, además de mantener
los mecanismos para la producción de harinas, se incorporan los
propios para descascarillar y blanquear el arroz, se instalan turbinas
eléctricas y máquinas de vapor y gasóleo para la provisión de energía.
Un conjunto fabril característico de la época, donde se disponen
espacios residenciales para las familias que trabajan en la industria,
junto a las dependencias administrativas y las oficinas, e incluso se
localizan talleres para la estampación del envasado de los productos
transformados, sobre todo del arroz. Con posterioridad se ampliará
la industria con una fábrica de hielo, adosada al muro norte al lado
de la vía del ferrocarril, el hielo cargado en el ferrocarril servia para
abastecer las ciudades de Alcoi i Gandia. Este viejo molino después
de muchos años de abandono presenta hoy un magnífico aspecto
transformado en un establecimiento hostelero que recibe el nombre de
Molino Canyar.