¡Qué moguda la d`aquella nit! - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

¡Qué moguda la d’aquella nit!
(Desbarat en dos actes, divididits en dos escenes o
mogudes i un epílec)
Anna A. M illàs i M ascarós
PERSONAGES
MIQUEL, famós productor i empresari del mon cinematografic. Té
vora els trenta sis anys. Està divorciat. Es un home molt fanfarro,
que té una alta estima de si mateix. Es considera i es comporta com
un Tenorio
VANESSA, chica jove de molt bon vore, d'uns vint i pocs anys,
Actriu en vies de desenroll. Moderna i en ganes de triumfar en la
seua carrera. El seu afa per pujar lo mes pronte possible a lo mes
alt, passa per embolicar-se en Miquel.
ANNA, estrela cinematografica. Molt ben situada economicament.
De la mateixa edat que Miquel, es a dir trenta i tants. Al poc de
contraure matrimoni abandonà la seua professio d´actriu en el
millor moment.
J. J., Juanjo o segons el seu nom artistic “Jean Claude”. Chic jove
d'uns 25 anys. Aspirant a actor. Te molta ilusio de treballar davant
la camera, mes com no te padri ho te cru, aixina que mai es menja
una “rosca” cinematografica.
HONORAT, a punt de complir els sisanta. Es l’amo i tambe el
conserge del motel “El Palmito”. Té un gran defecte i es que,
ademes de ser molt despistat, pert la memoria a velocitat
supersonica.
MABEL, es la cambrera de l’hotel. Jove i molt diligent, llevant-ho
tot del mig.
FOTOGRAF/A I REPORTER/A, este paper ho pot fer tant un home
com una dona, segons convinga al director. Es un personage de
redó.
1
PRESENTADOR/A TELEVISIU, este personage tambe es optatiu.
La seua aparició en escena es produix a traves d´una pantalla de
televisio en un espai d´alvanç de noticies.
ESCENARI:
L'acció o moguda transcurre en Valencia, en el motel de carretera “El
Palmito”.
Mobiliari de l’acte primer:
Situat a la dreta de l´escenari en segon terme hi ha un mostrador,
damunt d´ell un cartell en l´inscripcio de “RECEPCIÓ” i una
campaneta. Adossat a la paret del fondo i darrere del mostrador un
casiller ple de claus. Disseminats per la resta de l´espai escenic hi ha
ademes un sofà, plantes, un espill i qualsevol atre objete propi
d´estos locals. Situada en el forum centre hi ha una porta en dos
fulles que dona pas al menjador. La pujada a les habitacions es fa per
mig de l´ascensor, porta practicable del primer terme del lateral
esquerre. En el lateral opost, el dret darrere del mostrador, hi ha una
porta practicable que conduix a les dependencies privades del
conserge. L'acces al motel des del carrer pel pati de butaques.
Acte segon:
L´escena s´ha transmutat en el menjador de l´esta-bliment hoteler.
Seguix estant present el mostrador, situat en el mateix lloc, pero
transformat, per ad esta ocasio, en una tipica barra americana. Situats
davant de la mateixa es troben un parell de taburets alts. La resta de
l'escena està decorada com correspon al salo-menjador d´un hotel
qualsevol. En el mig de l´escenari, hi ha un biombo que dividix
l'escena en dos. En cada u dels espais resultants està disposta, una
taula rodejada per dos o tres cadires. Ha desaparegut el sofa i en son
lloc s´ha colocat un moble en televisio. L'entrada al menjador es fa
des d´una doble porta situada en el forum que comunica directament
en la recepcio. Atra porta practicable a la dreta, darrere de la barra,
2
conduix a la cuina. Per ultim situades en el lateral esquerre dos portes
mes donen pas als quartos de bany.
Epoca, actual. Pont de Semana Santa. Quan comença l'acció son vora
les 8 del Divendres Sant.
Dreta i esquerra, les de l´actor.
Desbarat comic en dos actes, dividits en dos escenes o mogudes i un
epilec final.
Acte I
Comença la moguda
Escena I
A telo tancat i en el salo a fosques, nomes uns focs allumenant
cap el telo es produix la primera part d´esta escena, en la que els
efectes especials son els interprets absolubts de la mateixa.
Primer s´escolta el sorroll d´una impressionant frenada
produida per una moto de gran cilindrada. A continuacio
s´escampa per tot arreu l´inequivoc so de la sirena d´una
ambulancia acostant-se primer i despres alluntant-se poc a poc.
De sobte deixa d´escoltar-se qualsevol so.
Mentres lentament s´obri el telo, l´escena està en semi penombra.
Abans de que els actors entren pel pati de butaques i comencen
el seu dialec s´escolten en tota claretat els sorolls de trons i llamps
aixina com tambe el d´una frenada procedent d´una moto, la
mateixa d´abans, i un atra d´un coche. Un foc allumena cap els
personages mentres alvancen pel pati de butaques.
MIQUEL .- (Acamina precedint a la seua acompanyant que es
queda ressagada i que no es atra que la seua darrera conquesta.
Encara que al vore-lo ad ell ningu diria que en este precis
moment puguera conquistar a ningu. I es que contemplar-lo es
tot un poema, un poema de venes i mes venes. L´interfecte porta
el braç escayolat fins el colze i la cara plena de blaurons i arraps.
3
Comença a lamentar-se des de que enfila el pati de butaques fins
que puja a l´escenari. Moment en que les llums d´escena omplin
l´espai escenic. Mirant cap l´anfiteatre.) ¿On estas?
VANESSA.- (Alvança rapidament on ell es troba. Porta al cap
un casc de motoriste, que es lleva nomes puja a l´escenari on
comença a interpretar. Vist caçadora i pantalons de cuiro negre
tot molt ajustat. Du un parell de bosses de viage i un atre casc.)
¡On vaig a estar, aci! A mes de ficar-li la caena a la moto i carregar
en el teu equipage he tengut que pagar-li al taxiste.
MIQUEL .- Atre descervellat, conduïa com si perseguira ad algu.
VANESSA.- (En to de chança.) A mi… Quan pujares al taxi li
digueres: “Seguixca ad eixa moto”. (Deixa les bosses en terra i els
cascs damunt del mostrador o del sofa.)
MIQUEL .- ¡Ya! I en lloc d´anar mes espai, chafares l´accelerador
com si estigueres competint en un circuit d´alta velocitat…
VANESSA.- Era convenient aplegar aci abans que comence a
descarregar la tormenta.
MIQUEL .- Eres una inconscient… ¡Ai, ai, ai! Qui me manaria a
mi pujar-me en una moto tan gran i damunt de paquet… ¡Dimoni!
Ahi que anava yo fent-me el gallet intentant agarrar-me lo mes fort
possible a tu...
VANESSA.- Agarrar si que t´agarraves. Casi no em deixaves ni
respirar… Yo diria que mes que agafar-te, t´havies fondit al meu
cos... (Davant l´espill comença a arreglar-se el cabell.)
MIQUEL .- ¡Toca encara com! Ya veus lo que m´ha passat… I no
vullc ni pensar que m´haguera succeit, si en conte d´anar fos a tu vaig
per lliure… Segur que ad estes hores estic fent-li companya a San
Pere en l´antesala del “Purgatori”... ¡Ai! ¡Ai! Quin mal me fa tot. (En
la ma que li queda sana es refrega el colp que lluix en el front
molt prop del pols esquerre.)
VANESSA.- ¡Vinga home! No sigues tan reginyos. Tenint en
conte que per fer-te el valent no volgueres ficar-te el casc, i éste ana
tot el viage adornant el meu colze, lo teu no ha segut casi res…
4
MIQUEL .- (Alucinat.) ¡Casi res! ¡Escolta bonica! Llavors, si es
aixi ¿per qué em sent com si fora "Robocop"? (Pausa.) El mege eixe
que estava de guardia en urgencies deu haver deixat la ferreteria neta
de claus… Es mes yo crec que si en este moment passem prop d´un
electroiman, acave esclafat contra ell donant-li un bes.
VANESSA.- ¡M ira que eres exagerat M iqui! (Posant-se
mimoseta.) I encara com no has perdut el sentit de l´humor, ni
suponc que atres coses...
MIQUEL .- No et poses tan ufana que no se yo si ara sere el mateix
de sempre, perque en el pes que duc açi en el coll i en el mal que em
fa tot el cos no se si aprofitare per a fer filigranes.
VANESSA.- No sigues tan modest. Segons he sentit dir de les
teues “habilitats amatories”, eres capaç de fer l´amor fins botant en
paracaigüdes.
MIQUEL .- (Posant-se molt orgullos.) Puix mira, botant en
paracaigüdes encara no ho he experimentat. Sera cosa de tindrer-la
en conte… (En to de sorna.) Encara que no será en este precis
moment, perque de segur pel sobre pes aplegaria a terra mes
rapidament que la meua parella.
VANESSA.- Aixina m´agrada. I pel braç no et preocupes si ens
destorba, ya el penjarem on siga. (Afalagadora i mimosa, s´acosta
mes prop d´ell per donar-li un bes.)
MIQUEL .- (Queixant-se.) ¡Ai! ¡Ai! Ves espai i dona’m el bes des
de l’atra banda de lo contrari me clave u d’estos maleits claus açi
entre les costelles. (Vanessa seguix la seua recomanacio i li dona el
bes negant en lo cap.) ¿Pero este conserge on estarà? (En resolucio
agafa la campaneta que hi ha damunt del mostrador i la fa sonar
repetidament.)
HONORAT.- (Des de dins.) ¡Ya va! ¡Ya va! (Eixint per la porta
de la dreta.) Vostes perdonen la tardança, pero es que els ultims dies
el reuma em té fotudet. ¿Qué volien els senyors?
MIQUEL .- Soc el senyor Oliver… Despusahir cridi per a fer la
reserva d’una “suite”.
5
HONORAT.- A vore… (Consultant el llibre de reserves.) Puix
aci no veig la seua reserva… Un moment, per favor… (S ´agenolla
darrere del mostrador buscant les seues ulleres.)
VANESSA.- ¿Pero no dies que ho havies dispost tot? Que anaven
a passar un fi de semana inoblidable...
MIQUEL .- Clar que si “caramelet”, lo que passa es que este tio no
es veu be. Normalment porta ulleres.
VANESSA.- ¿I tu cóm saps aixo?
MIQUEL .- Puix es molt facil. En este lloc passarem la nit de
bodes la meua “ex-dona” i yo… Per aquell temps este home, que per
cert li diuen Honorat, portava unes ulleres en unes critals mes grossos
que el cul d’un got de duralex.
VANESSA.- Chico, puix vaja un morbo… ¿Acas no havia un atre
lloc on anar?
MIQUEL .- Llocs hi ha molts, pero no en un pont com este de
Semana Santa. Ademes, a tu per qué t´’ha de molestar, lo mes
important era estar junts, ¿no? (Vanessa assentix, en un gest que se
li dona molt be.)
HONORAT.- (Emergint de darrere del mostrador, triumfant.)
¡Per fi les he trobat!. (Aço ho diu per les ulleres que porta en la
ma.) Portava tot el dia buscant-les. Be anem alla. (Comença a
repassar la llista de les reserves.) Oliveral, Oliveral... ¡Che! Puix sí
que ho lamente, pero la seua reserva no està per cap de lloc... ¡Qué
rar! ¿No s’haura voste equivocat d´hotel?
MIQUEL .- (Impacient perque esta mes que fart de la seua
ineptitut.) Escolte, Honorat, soc Oliver. (A cau d´orella.) El de la
“nit de bodes”… ¿Qué no es recorda de mi?
HONORAT.- (Alça la vista del seu llibre i el mira, en ulleres i
sense elles, posant cara de tractar de recordar.) ¡Ah, clar! Ara si
que caic... Voste es el de la “famosa” nit… ¡Quína nit...! Clar, cóm
anava a oblidar-ho...
VANESSA.- ¿Pero M iqui, qué feres en la teua nit de bodes?
6
MIQUEL .- M illor tindries que preguntar que no vaig fer... Ens
casarem en un dia preçios, o aixo em paregue en el primer moment,
perque despres d´eixir de la cerimonia tot ana de mal en pijor. Fins
arribi a pensar que algu m´havia fet mal d´ull. (Pausa.) Ara que el
remat font la nit, va ser un autentic desastre. Com l´ascensor estava
estropejat, no hague mes remei que pujar per les escales… A punt
d´aplegar al segon pis, vaig tindre la mala fortuna d´enredrar-me el
peu en el maleit vel de novia... Com a conseqüencia d´allo em vaig
capgirar el peu i roidí escales abaix fins aplegar al replanell... En
l´estiro casi deixi calva a la meua dona... El vel va quedar pel arrastre
i yo fet un cromo...
VANESSA.- ¿Poc mes o manco com ara, no?
MIQUEL .- ¡Fes el favor de no burlar-te, vols!
VANESSA.- Perdona´m, pero es que sempre te passen unes coses
tan inverosimils.
HONORAT.- Ya pot voste dir-ho. La meua dona i yo a vegades
ens recordem d´aquella nit, i sempre que ho fem acabem
despixorrant-nos de la risa que ens produix recordar aquell fet. Em
perdo.
MIQUEL .- (Un poquet molest, pero sense que se li note massa.)
No va ser per a menys… Despres de l´incident remati la nit ingressat
en l´hospital mes prop, en la cama dreta escayolada fins l´engonal i
un ull a la funerala… Ya veus, una nit per a guardar en lo mes fondo
del recórt. (Pausa. A Honorat.) Vinga, home, faça el favor de buscar
la meua reserva que tinc ganes d´estirar-me en el llit.
VANESSA.- ¿Pero no anavem a sopar primer? (Mimoseta.) No
tingues tanta pressa que tenim tota la nit per davant. (S´acosta mes
prop ad ell.)
MIQUEL .- (Refugint-la en molt de tacte.) He dit estirar-me, es a
dir pegar una becadeta. No et fases ilusions que pel moment no
estava pensant en res mes.
7
VANESSA.- (Fent un gest de fastidi.) Encara no se per qué, mes
comence a sospitar que el colp tambe te deu haver afectat unes atres
coses…
MIQUEL .- (Enujat pel comentari.) ¿Quínes coses bonica? ¿No
estaras insinuant que estic de baixa forma?
VANESSA.- Yo no insinue res, pero reconeixeras en mi que no
actues normalment... Per lo general sempre estas damunt de mi en
mes braços que un polp.
MIQUEL .- (A part ad ella, i molt ofes per l´insinuacio.) M ira
bonica, lo unic que ha canviat es que ara no tinc mes que un braç…
M es dona´m temps per a recuperar-me de l´esglai i voras tu que poc
tarde en tocar i retocar “mare”… (Fent senyes de jurar.) Te jure per
estes que esta nit no t´escapes... Te vaig a demostrar, encara que
nomes siga en miga maquina, i per a que no et quede cap de dubte
qui es M iquel "El locomotora". (Al conserge.) I tu ¿qué estas
mirant?
HONORAT.- (Mirant-li en cara d´estupefaccio.) No res senyor,
"locomotora" ¡Ui! Vullc dir, senyor Oliveral...
MIQUEL .- (Tractant de dominar-se perque de lo contrari se
pot armar un bon cacau trau, no sense certa dificultat, la seua
cartera, i li ensenya el D.N.I.) ¡Oliver! Veu voste, aci ho posa en
tota claritat… Oliver… ¡M iquel Oliver...!
HONORAT.- (Observa en curiositat el document plastificat i a
continuacio una vegada mes consulta el llibre de les reserves.) Ya
ho veig, ya… (Pausa.) ¡Pero home de Deu! I si el seu llinage es
Oliver, ¿perque abans m´ha dit voste que era “Oliveral”?
MIQUEL .- (A punt d´esclatar.) Puix perque tenia ganes de
perdre el temps… Ens ha fastidiat el tarros este.
VANESSA.- Tranquilisa’t, que et pujarà la tensio. (A part.) I de
pas a vore si en un poc de sort tambe li puja algo mes.
HONORAT.- ¡Per fi! Aci està… Miquel Oliver. En molta menys
cantitat “d´olives” pero molt ben escrit. (Li torna el D.N.I., que ell
8
es guarda en la cartera i gira el llibre cara a d´ell.) Per favor firme
voste aci.
MIQUEL .- (Agafa el boligraf primer en la ma dreta i despres
fent filigranes logra agafar-lo en la ma estropejada. Al moment
comença a riure´s en to nervios, pero no perque tinga cap de
gracia lo que ha dit el conserge, sino perque per a caramull de
totes les seues desgracies ell es esquerrer, es a dir que la majoria
de les coses, incloent escriure, acostuma a fer-les en la ma
esquerra. Dominant la seua angoixa deixa caure el boligraf
damunt el mostrador.) Lo que´m faltava per al chavo… Escolte, no
seria lo mateix que li dibuixara una creueta com fan els que no saben
esciure… El cas es que per a la meua desgracia acostume a escriure
en la ma esquerra, i com ara la tinc un poc averiada… En sinceritat,
en tant de ferro com porte no puc dominar-la.
HONORAT.- Puix la veritat es que mai m´havia passat algo
semejant pero em pense que no té per qué tindre importancia. (Li
oferix de nou el boligraf que MIQUEL intenta agafar de nou en
la ma esquerra. Davant l´impossibilitat de fer-ho acava per
agafar-lo en la dreta, i clar com la te molt menys entrenada,
despres d´intentar inultiment escriure el seu nom, bufant opta al
fi per dibuixar una creu i de mala gaita deixar el boligraf
damunt del mostrador) ¡Un moment! Acabe de tindre una idea per
a que tot siga molt mes legal… (Aço ho diu al mateix temps que
trau de debaix del mostrador un coixinet en tinta, d´eixos que
s´empleen pels segells. I ni curt ni pereos, agafant en una ma el
coixinet i en l´atra el dit gros de la ma dreta del hoste, estampa
en el llibre de registre la senyal feta al pressionar en la molla del
dit.) ¡Aixina es perfecte!
MIQUEL .- (Protestant pel poc tacte demostrat per aquell que
li ha embrutat el dit.) ¡Aço es un abus! ¿Es que acas pensa voste
que me´n vaig a anar sense pagar? (El conserge s´encull de muscles,
segur de que ha complit com calia en el seu deute.)
9
VANESSA.- Deixa-ho estar, M iqui, no et disgustes. Anem a
l´habitacio. (Agafa les bosses que va deixar en terra al entrar,
aixina com els cascs.)
HONORAT.- Aci te voste la seua clau, senyor “Oliveiros”...
(Rectificant en rapidea.) ¡Vullc dir Oliver! Es la “suite romana”
està en el segon pis, numero 222. (La parella agafa la clau i es
dirigix fins la porta de l´ascensor.) Un moment per favor, oblidava
dir-los que el salo menjador estarà obert fins les once i mija…
¡Gracies…! (Abans de pujar a l´ascensor, una vegada mes, el
conserge els dete.) I per favor, senyor Oliveria, li pregue
encaridament que tinga voste molt de mirament on fica el braç, els
llançols del llit de la “suite” son de ras... i en tant de clau es podrien
esgarrar... (M IQUEL, bufant li llança una mirada fulminant i
abans de que decidixca fer alguna barbaritat VANESSA l´agafa
pel braç escayolat arrosegant-lo en totes les seues forces dins de
l´ascensor.)
MIQUEL .- (Desapareix, proferint crits de dolor i improperis.)
¡Ai! ¡Ai! ¡Ai! ¡Fotre, amolla´m! ¡Amolla´m, punyetera! ¡Vas a
deixar-me baldat per a tota la vida…!
HONORAT.- (S ´entrete dotorejant el casiller i deixa les ulleres
en u dels compartiments.) M ira que la gent es mal agraida… Total
perque m´he confos al dir el seu llinage... ¿Pert cert cóm ha dit que li
dien? (Pensant.) ¿Olivera? ¿Oliver? No, no, estic segur que era
Oliveral... (Dubtant.) Va qué mes dona la cantitat d´olives... Lo ben
cert es que començava per “Oli”… (Desapareix uns segons per la
porta que hi ha darrere del mostrador.) Fina, ¿a qué no saps qui
està aci? Aquell home de l´accidentada nit de bodes… “Oliveia”…
(Ix i, mentres continua interpretant comença a buscar les
ulleres.) ¿Cóm dius? Aixo, ¡Oliver!. ¡Sí l´hagueres vist! Està mes
averiat que llavors, i té molta mes mala gaita… (Troba allo que està
buscant.) Vaja ¿qué fan aci? (Consulta una vegada mes el llibre de
registres mentres proseguix monologant.) Ha vengut acompanyat
d´una dona que sospite que no es la seua. Si mal no recorde aquella
era tota una senyora… I ésta d´ara es molt bonica, pero en eixa
10
vestimenta de cuiro negre du pinta d´anar buscant ad algu, com la
“mamelluda” eixa de l´anunci de la colonia i la moto… (Guarda el
llibre i s´acosta cap a la porta del forum.) ¡M abel! Vine un
moment per favor.
MABEL .- (Al moment ix a la recepcio.) ¿M ´havia cridat?
HONORAT.- M abel, ¿saps on s´ha clavat Toni? L´equipage dels
de la convencio està a punt d´aplegar i hi ha que pujar-lo a les
habitacions…
MABEL .- ¿Toni? Està en Sevilla.
HONORAT.- ¡La Sevilla andalusa! ¿Es pot saber qué fa alli?
MABEL .- Li demanà permis per agafar el fi de semana lliure i ha
anat a passar la Semana Santa.
HONORAT.- ¿Qué he fet qué? Pero chiqueta estas be del perol…
En la de faena que hi ha com anava a dir-li que… (La cambrera
s´encull de muscles i despres fa mutis per on ixque. El conserge
una vegada mes aguaita per la porta de la dreta.) Escolta Fina…
M abel acava de dir-me que li he donat a Toni el fi de semana lliure…
(Torna a eixir marmolant.) Esta dona no està be del cap, puix no
diu tambe que fon yo qui li digue que podia anarse´n tranquilament a
Sevilla… ¡Che, che! No recorde haver-ho fet… (Dubta apenes uns
segons.) Segur que he oblidat pendre les pindoles que´l meche em
receptà per al rec sanguini… (Les busca pel mostrador i pel
casiller.) ¡Rejudes! Per aci no estan… (Decidit va cap a la dreta.)
Fina, ¿has vist les meues pindoles? ¿Cóm quines pindoles? (Negant
en el cap.) ¡Aço es la caraba! Entre tots conseguireu tornar-me foll…
Ara resulta que no en prenc cap pindola perque mai he anat al
mege… (Parlant en direcio a la porta.) M ira, Fina tinc el cap pijor
que una atraccio de fira, me´n vaig a pendre l´aire… (Estranyat.)
¿Qeué me por-te les peres? Dona, ara no en tinc fam… ¿Que no son
per a mengar? ¡Che, Fina! ¿de quines peres em parles? ¡Ah, eixes
peres! Per a canviar les que s´han fos del rotul… (Entra un moment
pel lateral dret i inmediatament reapareix carregat en una caixa
de ferramentes i una bosa de peres electriques. Ix de darrere del
11
mostrador i alvança cap a l´escala que comunica la recepcio en el
pati de butaques, per on fa mutis.) Nomes em faltava per al reuma
que banyar-me… En lo roïna que es l´aigua per fora i per dins… (Al
mateix temps que ell baixa els escalons, les llums decreixen
d´intensitat sumint
de nou la
recepcio en una grata
semipenombra.)
Escena II
ANNA .- (S ´escolten en tota claretat els sorolls propis d´una
tormenta electrica al mateix temps que les llums palpepbregen
simulant llamps. Un foc torna a allumenar en direccio al pati de
butaques. Per ell alvança una parella. La dona porta en la ma un
fi de semana i penjada al muscle du una bossa de viaje. El seu
acompanyant, prou mes jove que ella, va carregat en un
radiocasete i al muscle du un atra bossa de viaje. Van agafats de
la ma i se comporten de forma molt carinyosa fent-se
carantonyes i corrucos. Comencen el seu dialec a peu de
l´escenari.)¿Que et pareix el lloc? ¿T´agrada? (Mentres pujen dalt
de l´escena, com en l´ocasio anterior, les llums inunden la
recepcio i en conseqüencia desapareix la produida pel foc.)
J. J..- (Llançant una rapida ullada al seu voltant.) Pareix molt
tranquil… I a banda de que esta un poquet alluntat de la ciutat, la
veritat es que el trobe perfecte.
ANNA .- Puix ya voras, encara que a simple vista no pareix tindre
massa luxes, t´asegure que les habitacions son una passada. No et dic
mes que les millors “suites” disposen fins de "Jaquzzi", llançols de
ras i tot allo que pugues demanar.
J. J..- (Deixant el radiocasette damunt del mostrador.) ¡Caram!
Cóm se nota que no es la primera vegada que vens aci. Encara que
tindre totes eixes comoditats que acaves de nomenar deuen de costar
un renyo…
12
ANNA .- (Una miqueta ofesa.) Escolta, no vullc que penses que
vinc aci molt asovint… No vages a creure que tinc per costum
enrrollar-me en el primer home que s´acosta a mi... T´asegure que
una cosa es que yo tinga ganes de marcha, i un atra molt diferent que
me gite en qualsevol.
J. J.- ¡Che, para el carro! No tens perque donar-me explicacions de
cap classe. No te les he demanades i ademes no me fan falta… Saps
que m´agradares des del primer moment... Lo que mai vaig tindre
massa clar, fins que ahir ens topetarem per sorpresa, es si arribariem
a ser algo mes que bons amics. (Transicio.) Te jure que m´alegrà
molt trobar-te en aquell pub. Feia molt de temps que no es veem i no
sabia res de tu.
ANNA .- Tens tota la rao… Hem vengut a passar-ho be, i aixo es lo
que anem a fer… Ara per a ixir-nos redo tansols falta que tinguen
habitacions lliures.
J. J..- ¿No digues que no has fet reserva?
ANNA .- Puix no ho dic, pero no et preocupes… Com tu has dit
ades aço està prou alluntat de la ciutat… No crec que tingam cap de
problema… Es mes, ya voras com si es precis, la qüestio quedara
resolta nomes en mostrar un billet dels grans.
J. J..- M ira qué façil. Aixo de tindre “caragols” ha de ser una
autentica gojada… Si et soc sincer en eixe tema estic un prou "ert". I
es que cada vegada es mes dificil trobar un treball ben remunerat.
ANNA .- (Chancejant.) Llavors, et trobes en la mateixa situacio
que la majoria dels espanyols.
J. J..- A vore quin remei. Els ultims treballs que he fet son
esporadics… I t´asegure que he fet de casi tot.
ANNA .- ¿I aquell "casting" al que et presentares en companya dels
teus amics, Toni i M arcel no quallà?
J. J..- Puix no chica… Pasar les probes, les passi… M es quan me
vaig enterar que el paperet que m´oferien era per a fer d´actor en una
pelicula de cine porno em quedi fora de joc… Necessitava treballar
pero no m´havia plantejat mai el fer-lo en un metrage d´eixes
13
caracteristiques i, encara que el sou era mes que esplendit, en torni
arrere. Eixos treballs deixen marcat el curriculum per a sempre...
ANNA .- M ai haguera imaginat que la meua amiga Tania es
dedicara a fer castings d´eixe port… Sí que se ho tenia callat la molt
“moixa”... (Bromejant.) Menuda tapaora tenia montada en el
negoci, segons dia ella, de fer espots per a "Animalets indefensos".
En este mon "qui no corre vola". (Agafa la campaneta i l´agita.) A
vore si ix d´una el conserge perque de veres que m´estime molt
pendre una bona ducha.
J. J..- (En molta picardia.) Llavors el "Jaquzzi" ¿quan l´estrenem?
ANNA .- No sigues impacient. Tenim temps per a tot. Ara lo mes
important es conseguir l´habitacio, ¿no te pareix?
J. J..- Per mi com aquell del chiste.
ANNA .- Espere que no siga tan roïn com el que m´has contat abans
en el coche.
J. J..- Juja per tu mateixa. Tu per eixemple me preguntes: ”Ho fem
o sopem”, i yo et conteste: “Lo que vullgues, pero despres sopem”.
ANNA .- (Pegant-li un calbot amistos.) Eres incorregible... Este
encara es pijor que el d´ades… (Torna a agafar la campaneta i a
fer-la sonar en impaciencia.)
HONORAT.- (S ´acosta a la recepcio accedint pel pati de
butaques.) Vostes perdonen, no els havia sentit… (Ya dalt de
l´escenari.) Estava ahi fora, tractant de substituir les bombilles del
rotul que s´havien fos… Be, vostes diran ¿En qué puc servir-los?
ANNA .- Voldriem una habitacio.
HONORAT.- Aixo es normalment lo que tots venen buscant.
¿Tenen vostes feta la reserva?
ANNA .- Puix, la veritat es que no.
HONORAT.- En eixe cas va resultar prou dificil. Tenim casi totes
les habitacions reservades per a… (Dubtant.) ¡Ai! Ara no recorde
be, si es tracta per a una convencio d´arabics o de “musulmans”...
14
J. J..- ¡Vinga home! Casi no apleguen a ser totes… Veja voste a
vore si hi ha alguna disponible, a ser possible en "Jaquzzi"...
HONORAT.- ¡Puix, no demanen vostes res!
ANNA .- (En to melos.) Faça voste el favor de mirar be les
reserves… Si ho fa, segur que troba alguna “suite” lliure... (De nou
torna a sentir.- se el so dels trons.) Despres d´arribar fins aci, no
crec que vaja a deixar-nos en el carrer en la nit que s´esta
preparant… (El conserge menega el cap en actitut de negacio.)
Ademes, tinc una foto que segur li agradara vore. (ANNA comença
a extraure de la seua bossa la cartera i busca dins del seu
billeter.)
HONORAT.- (Fent-se l´incredul.) ¡Una foto! ¿Es d´algu que yo
conega?
J. J..- Em pareix que es d´un bon amic, prou conegut de tots. Es
molt popular.
ANNA .- (Ya en el billet en la ma, opta per plantar-li-lo davant
dels nassos.) ¿Qué el coneix? Estic segura de que aixina es.
HONORAT.- (Mirant sense ulleres i en elles com ya es costum
en ell.) ¡Ah, ya! ¡Clar que sí…! Tenen vostes mes rao que un sant. Es
un vell amic de la familia, ya ho crec… (Agafa el billet i
rapidament se´l fica dins de la bojaca.) Ara necessite un document
d´identitat… (Pren el DNI que li dona ANNA, i sense mes
dilacions anota els dats en el llibre de registres. A continuacio, en
un somriure d´orella a orella, els dona la clau de l´habitacio.) Aci
tenem vostes la clau, pertany a la “suite grega”. Es troba en el segon
pis, es la 223… Te totes les comoditats i luxes, ademes del
"Jaquzzi"… Espere que la disfruten.
HONORAT.- (Els hostes replegen el seu equipage.) Per favor,
pregue les seues disculpes, havia oblidat que fa falta que algu de
vostes firme aci.
J. J..- Deixa´m , ya ho faig yo… (A part ad ella.) Ya que de
moment no puc pagar tot este luxe, deixa´m al menys que firme.
15
ANNA .- Eres un bromiste… (Mentrimentres ella comença a
dirigir-se cap l´ascensor, ell rubrica en el llibre de registres.)
HONORAT.- (Replega el llibre i el guarda, mentres la parella
continua el seu cami cap la porta d´acces a l´ascensor.)
Disculpe´m una vegada mes, oblidava dir-los que el sopar es servix
fins les once i mija.
ANNA .- (Consultant el seu rellonge.) D´acort, fins ara… (En
segona intencio i adoptant un to molt sugerent.) Crec que a la fi
t´eixiras en la teua… (Ell posa cara d´estranyea.) I abans de
“sopar” encara ens donarà temps de gojar dins d´eixe bany ple de
bambolles.
J. J. ¡Ui! ¡Ui! ¡Ui! Molt efervescent estas posant-te tu. (Enllaçantla per la cintura.)
ANNA .- (En to de chança.) Puix dona´t pressa no siga que em
desvente…. (Els dos entre rialles i bromes fan mutis tras la porta
de l´ascensor.)
HONORAT.- (En cara de satisfaccio.) Quines coses em pasen
esta nit... Puix no m´ha paregut escoltar que eixa senyoreta està plena
de bambolles com la gaseosa... La gent de hui dia no es priva de
res... En fi entre les "Olives", esta parelleta de "colomets" i els de la
convencio, que ya no deuen tardar farem la nit, segur. (Mutis per la
porta del lateral dret. Les llums de l´escenari van minvant
d´intensitat fins deixar la recepcio completament a fosques.
Tornen a escoltar-se de nou el so dels trons i mentimentres les
llums simulen els efectes de llamps rapidament cau el telo.)
FI DE L´ACTE PRIMER
16
Acte II
Segix la moguda
Escena I
Durant els minuts que permaneix tancat el telo, l´escena s´ha de
transmutar en un salo-menjador. Per a fer-ho hi ha que disposar
el mobiliari tal i com s´ha explicat en la descripcio de l´escenari, i
del que passe a resumir breument per a major comoditat del
decorador. Dividint l´escenari un biombo, com els que es troben
a l´entrada dels restaurants chinesos. Un parell de taules, una a
cada banda del biombo, en dos o tres cadires rodejant-les.
Damunt de les taules els utensilis propis d´un restaurant. El
mostrador es pot quedar perfectament en son puesto ya que en
esta escena aprofita com a barra de bar, nomes cal que llevar de
damunt d´ell els objectes propis de la recepcio, i afegir en la
paret del fondo unes lleixes en botelles i gots. Davant de la barra
americana uns taburets propis d´estos establiments En segon
terme, darrere de les taules, hi ha un moble en un aparat de T.V.
Aço mes tot allo que disponga el director d´escena deu de
contribuir a que l´escena tinga l´apariencia de ser el salomenjador del mateix hotel.
Al descorrer de nou el telo, l´escenari passa a estar allumenat en
tota la seua intensitat. L´entrada al restaurant es fa des de la
doble porta del forum centre. La porta de la dreta dona pas a la
cuina, i les portes que donen pas als servicis o “toilettes” es
troben en el lateral esquerre. Es poden situar damunt d´elles uns
cartells que aixi ho indiquen.
J. J..- (Els dos entren pel foro, molt acaramelats i entrellaçats
per la cintura.) Ha segut meravellos, mai ho havia fet entre boletes.
Em sentia surar, estava com damunt d´un nuvol.
17
ANNA .- La veritat es que ha resultat d´antologia. T´assegure que
abans tenia el cap una miqueta emboirat, pero la terapia “aiguasexual” m´ha deixat totalment relaixada i nova.
J. J..- (Assentant-se en u dels taburets que hi ha davant de la
barra americana.) ¿Que hi ha que fer aci per a que el servixquen a
u?
ANNA .- Suponc que tan sols esperar. (Pren assent en atre
taburet, al seu costat.) Et confesse que fea molt de temps que no em
sentia aixina. (Transicio.) Ultimament ma vida estava tornant-se de
lo mes opressiva. En ella no havia lloc mes que per a la
desesperacio… (En to de confessio.) M es d´una vegada, per culpa
de l´alcohol i dels tranquilisants, he estat a punt d´afonar-me dins
d´un pou sense fondo... Sempre he segut una dona molt activa i en
moltes ganes de viure pero, els meus problemes començaren al poc
de contraure matrimoni... Llavors tot ana canviant radicalment... El
meu marit, en poc de temps, s´encarregà de llevar-me-ho tot...
(Pausa.) Bo, tot no. Menys mal que quan ens casarem, el meu
manager m´aconsellà que fera separacio de bens... En aquella ocasio
tingue una brillant idea... En cas contrari, ara eixe mal naixcut, que
un dia va ser mon marit, me les haguera fet passar canutes.
J. J..- El teu manager fon un bon amic... En aixo yo mai he tengut
sort. En dos ocassions que trobi qui me representara, l´unic que feren
fon quedar-se en els meus guanys...
ANNA .- La veritat es que els managers honrats no han abundat
mai. Ferran, era una autentica joya i sempre me va ser fidel... Quan
un
bon
dia me digue que se´n
anava,
vaig sentir-me
irremediablement perduda, ell sempre havia cuidat i defes com a
propis els meus interessos. Tinc que agrair-li moltes cosses, com ya
t´he dit gracies ad ell els diners que vaig guanyar durant la meua
meteórica carrera d´actriu se salvaren de la rapinya del meu “ex”.
J. J..- Aixo es una cosa que sempre m´ha intrigat. ¿Per que deixares
la teua carrera? No fa molt vaig vore una de les teues películes, i
estaves fenomenal.
18
ANNA .- ¡Gracies! Pero no cregues que vaig dispondre de moltes
eleccions. La marcha de Ferran va ser u dels primers passos que
m´alluntà del mon del cine. Encara que l´artifex definitiu fon
l´impresentable del meu “ex”. En aquell moment deuria haver-me
rebelat contra les seues exigencies.. ¡Vaig ser una ilussa! M es llavors
encara el volia, i aixo fon la meua perdicio... Mentres mon marit,
ajudat per les meus influencies, es consolidà com u dels mes
poderosos productors d´espectacles, a mi ana condenant-me a
l´ostracisme… En esta vida sempre hi ha erros que has de pagar…
(Apesarada.) El meu ho fiu molt car, puix el preu fon abandonar la
meua carrera com actriu, o lo que representà lo mateix haver de
renunciar a “ma propia vida”…
J. J..- Allo va ser una crueltat per la seua part... Degueres passar-ho
malament.
ANNA .- M olt pijor de lo que te pugues imaginar. (Pausa.) El meu
marit era excesivament zelos i, com no soportava vore´m en
situacions compromeses en ningun actor, me vaig a vore obligada a
renunciar a molts papers perque al meu “censor” particular tot li
pareixia pecaminos... Aixina que, poc a poc, deixaren d´oferir-me
cap de treball. A la fi ell guanyà, se va eixir en la seua i me deixà
sense lo que mes m´importava en el mon, el meu treball.
J. J..- ¡M enut canalla! I damunt totes les vostres desavenencies
vingueren per part del teu marit, o al menys aixo tinc entes.
ANNA .- Aixina va ser. Despres de deixar d´actuar, tinguerem una
bona epoca. Em va ser fidel durant algun temps, mes aixo durà mol
poquet. Ell sempre ha segut i s´ha comportat com un “Don Joan”,
tant que no se yo si no desbancaria al verdader si s´enfrontaren els
dos. Hi ha que tindre en conte que el seu treball li posava a les
chiques molt a ma, i al dir aço no estic ni molt manco disculpant-ho.
J. J.- (En to ironic.) I tan a ma. Per a mi vullguera yo un treball
aixina, productor d´espectacles, un caçatalents en "bazooka".
ANNA .- (Amagant una rialla.) Des de sempre la caça de carn
fresca se li ha donat de maravella. Ell es pensava que yo em chuplava
19
el dit, i a lo millor aixina haguera segut al menys, durant un temps.
Fins que la meua amiga Tania em va llevar la vena dels ulls i me
posà sobre avis. Encara que yo ya tenia les meues propies sospites.
Una dona s´apercebix d´eixes coses. Sobre tot quan l´home al que
estas lligada comença a passar, cada vegada, menys temps en tu i,
que quan t´acostes ad ell en intencio de fer l´amor te rebuja, fen-te
sentir menyspreada... (En amargura.) Si trobava el sexe fora de casa
quan li apetia, i cada vegada en uns braços diferents… ¿per a qué em
necessitava?
J. J..- ¡Tranquilisa´t! (Pausa.) I si estaves tan segura de que et fora
infidel, ¿per qué no et divorciares d´ell?
ANNA .- En mes d´una ocasio ho vaig intentar, inclus li pregui per a
que em deixara lliure d´aquella esclavitut que per a mi representava
continuar al seu costat, pero mai volgue concedir-me el divorç.
(Apessarada.) Per ad ell encara era un objecte que podia lluir davant
de les seues amistats. Encara que la majoria d´ells coneixien els seus
amorios millor que yo. Vaig passar-ho francament mal, sobre tot
quan sentia com molts d´eixos “mal amics” se chançaven de mi,
ferint-me en els seus comentaris.
J. J..- (Tractant de consolar-la.) No tots. Recorda que la primera
vegada que te vaig vore fon en una d´eixes festes. Va ser com un
"flash". Despres, quan m´enteri que estaves casada me senti
decepcionat. Te confesse que mes d´una vegada desigi desfer-me del
teu marit en les meues propies mans.
ANNA .- Puix m´hagueres fet un gran favor, perque ya veus lo que
son les coses, "el meu marit" no desijava tindre´m al seu costat mes
que per conveniencia. Explotava el meu nom perque ad ell li
proporcionava nous contactes i l´obria mes d´una porta.
J. J..- ¿No trobares ningu que t´ajudara?
ANNA .- ¿Cóm? M´havia alluntant, aillant-me de tots aquells que
havien segut els meus amics. Aixina es que desquiciada pel tracte
rebut d´ell i d´atres com ell, l´unic refugi que trobi en eixe moment
fon la beguda. Ella se va convertir en la meua aliada per conseguir
20
evadir-me d´aquell malsom. I ani caent i afonant-me, cada vegada
mes, en una espiral encara mes perillosa que la de sentir-me
rebujada. L´alcohol i els tranquilizants me convertiren en una ombra
que ya no aprofitava per a res... Ell m´abandonà a la meua sort abans
que l´escandal puguera salpicar-li... Llavors, me degradi encara mes,
i buscant l´exida ad aquella desesperacio, intenti suïcidar-me.
MABEL .- (Per la porta del forum entra en el salo la cambrera i
es coloca darrere de la barra del bar.) Perdonen els senyors.
¿Voldrien pendre alguna cosa?
ANNA .- Si, per favor, per a mi un suc de pinya.
J. J..- ¡Qué siguen dos!
MABEL .- ¿Van a pendrer’ls aci, o en la taula?
ANNA .- M illor en la taula. (Ad ell.) En el menjador estarem molt
mes comodos. (Agafant a J. J. de la ma i parlant-li en to
confidencial.) No saps quant t´agraixc el que estigues aci en mi.
J. J. .- M ´alegre de veres. Lo unic que lamente es que hages tardat
tant de temps en cridar-me. Des de que te conegui en aquella festa te
convertires per a mi en una obsessio. Estaves tan prop i al mateix
temps tan llunt... (Abraçats es dirigixen fins la seua taula, que esta
situada en el terme de l´esquerra del salo. Els dos prenen assent.
Ell al costat del biombo i ella en la cadira d´enfront.)
ANNA .- M es d´una vegada estigui tentada de cridar-te, pero no
volia embolicar-me en ningu.
J. J..- Puix tenies mes raons que un sant per a pagar-li al teu marit
en la mateixa moneda.
ANNA .- Si, aixo ya ho se. Pero, ironies de la vida yo continuava
sent-li fidel en tant que ell s´encarregava d´adornar-me el front en
banyes cada vegada mes grans.
J. J..- La veritat es que si el "cornut" haguera segut ell, segur que
t´hauria despajat mes pronte.
ANNA .- Tens rao, pero si arribe a ser-li infidel, estic segura que la
seua reaccio haguera resultat molt mes drastica...
21
J. J..- Estas insinuant que...
MABEL .- (Depositant les copes de suc damunt de la taula.)
Disculpe´m ¿Desigen els senyors alguna cosa mes?.
ANNA .- Si, voldriem vore la carta.
MABEL .- M olt be, senyora, de seguida li la porte. (La cambrera
se retira darrere de la barra.)
ANNA .- El meu “ex” mai no ha tengut escrupuls. Sempre ha segut
capaç de cometre qualsevol barbaritat... De fet estigue a punt de
matar a Ferran... Eixe es el motiu pel que tingue que anarse´n,
precisament perque ell l´havia amenaçat de mort... L´acusà de gitarse en mi... i, no hague forma de convencer-lo de que no havia res
entre nosatres.
J. J..- ¿Com es possible que haja gent aixina? que es creu que tot y
tots els pertany…
ANNA .- El mon del celuloide es molt dur. Hi ha que estar a volta
de tot per a poder lluitar contra les persones con el meu “ex” que se
creuen els amos del ”corral”.
J. J..- En fi, qué te pareix si, deixem de recordar temps roïns, i ens
dediquem a gojar d´este moment que tansols ens pertany als dos.
ANNA .- T´ha eixit molt bonic. Ya sabia yo que en el fondo tenies
anima de poeta.
J. J. .- De poeta, d´actor i de vint coses mes per lo manco si aixo me
dona de menjar.
ANNA .- Tens rao, necessite oblidar-me d´ell i del meu passat. Pero,
despres tens que contar-me mes de ta vida i del teu “treball”...
MABEL .- (Porta varies minutes en la ma. Deixa algunes
damunt de la barra i s´acosta als comensals portant-los un
parell.) Aci tenen els senyors. No dubten en cridar-me quan ho
tinguen decidit.
ANNA .- (Agafant una minuta cada u.) M oltes gracies. (La
parella es distrau mirant la carta i conversant entre ells, pero aço
ho fan en veu baixa. Al moment per la porta d´entrada al
22
menjador apareixen MIQUEL i VANESSA. Ella s´ha mudat de
roba.)
MIQUEL .- (Igual de reginyos que abans no deixa de protestar
per tot.) Ai! Agafa´m en delicadea que tot me fa mal. T´havia dit
ben clar que volia descansar i no m´has deixat parar en torreta.
VANESSA.- No se de que et queixes. He fet tot lo possible per a
que estigueres millor que un rei. T´he donat un massage i en tot el
temps, no has deixat de llamentar-te, en uns gemecs que els deuen
haver sentit en el mon sancer.
MIQUEL .- Pero si es que este braç em desespera. No se on posarlo. Per culpa d´este “cabestrell” tinc un mal de coll que no me deixa
viure. I damunt tu t´has passat tot el temps encabotada en que ferem
unes posturetes que tan sols podria fer-les un contorsioniste de circ.
Estic pijor que abans de gitar-me, perque ara ademes me fa mal el
lumbago. (Intentant pujar a u dels taburets que estan front de la
barra.)
VANESSA.- Eixes deuen ser les seqüeles del bac.
MABEL .- Disculpen els senyors. ¿Voldrien pendre l´aperitiu aci o
en la taula?
MIQUEL .- Crec que sera millor en la taula, perque aci no acabe de
trobar l´equilibri.
VANESSA .- (A part.) ¡Que trobaras tu hui! (Agafa una de les
cartes que hi ha damunt de la barra i, pegant rapidament mija
volta, se dirigix a la taula de la dreta, on pren assent en la cadira
mes prop del biombo.)
MIQUEL .- (Seguint-la.) Estas actuant de un modo molt
impertinent. No estaria de mes que recordares qui soc, i que tingueres
en conte que en la meua ma està que pugues formar part de l’elenc de
la meua proxima pelicula.
VANESSA – (En chanceta manifesta.) Començe a dubtar que
algo tingues tu en la teua ma, sobre tot si es l´esquerra.
MIQUEL .- (Assentant-se.) Bo, ya està be, deixa estar el tema i
dona gracies de que no tinc ganes de discutir en tu. Aixina que per
23
esta vegada fare com si no t´haguera escoltat. Mes tin molt en conte
que ningu se riu de mi... (Pausa.) Ya voras com quan recupere forces
torne a ser el mateix de sempre.
VANESSA.- Aixo espere. perque de moment totes les “forces” se
te´n van per la boca. (Ara som ells els que continuen dialogant en
veu baixa fins que ho mane el guio.)
J. J..- ¿Has sentit a eixa parella?
ANNA .- No. ¿Qué diuen de particular?
J. J..- Deuen de ser els que sentiem abans des de la nostra habitacio.
ANNA .- ¡Ah, ya! Eixos que no paraben de gemecar.
J. J..- Sobre tot ell. De segur deuen haver-se montat un numeret de
masoquisme impressionant...
ANNA .- La veritat es que hi ha molta gent rara solta pel mon. Pero
lo millor es que cadascu faça lo que mes l'agrade, i aixina tots
estarem contents. ¿Bo, i conta´m, despres del casting eixe al que
t´envià Tania que has fet fins ara?
J. J..- Poca cosa dins del mon del cine, que es realitat a lo que
desige dedicar-me. Com t´he dit abans he treballat en tot lo que ha
caigut en les meues mans, perque cal mengar... Inclus ultimament he
tengut, bo encara tinc un treball prou especial.
ANNA .- (Molt interessada.) ¿Especial? ¿Cóm d´especial?
J. J..- Puix mira te done una pista i a vore si l´endevines. Estic
rodejat de moltes dones...
ANNA .- (Rient-se molt divertida.) No seras massagista en un
gimnasi femeni... (Posant-se molt melosa i agafant-li les mans.)
Perque la veritat es que tens unes mans molt suaus per a donar
massages...
J. J..- No, no es aixo precisament. A vore te vaig a donar un atra
pista... (De nou son ells els que ara permaneixen dialogant en beu
baixa.)
MABEL .- (Acostant-se a la taula de la dreta.) ¿Que desigen
pendre els senyors?
24
VANESSA.- (En rotunditat.) ¡Champany, vullc champany!
MIQUEL .- Un atra botella. ¿Que no has pres prou abans en
l´habitacio?
VANESSA.- Puix, no. Ademes, sospite que eixes boletes dorades
seran lo unic divertit i excitant d´esta nit. (M IQUEL li llança una
mirada fulminant.)
MABEL .- ¿Llavors?
MIQUEL .- Ya ha sentit a la senyoreta. Porte champany... (En
sorna.) Ofegarém les penes en boletes efervescents.
MABEL .- M olt be, torne de seguida. (La cambrera desapareix
per la porta de la dreta que es la que comunica en la cuina. La
parella continua dialogant entre ells pero sense veu audible.)
ANNA .- Deixa´m que ho pense un moment.... Has dit que hi ha
musica i tambe que balles. (Dubta uns segons.). ¡Crec que ya ho
tinc! (Esbossant un somriure..) ¡No em digues que estas treballant
en un local de striptease...!
J. J..- Puix, si no vols no ho dic, pero has encertat de ple... Te
confesse que al principi no m´entusiasmà massa l´idea i que inclus
em trobava un poc tallat, mes lo que sempre he tengut molt clar es
que he de guanyar-me el pa, sino en el suor del meu front, si al
menys en el del meu cos com succeix en este cas.
ANNA .- No vages a creure que yo sempre he fet lo que mes m´ha
agradat. El dedicar-se al mon de l´espectacul resulta en la majoria de
les ocassions un gran sacrifici, ademes d´una lluita continua per
sobreviure. Moltes vegades has de tancar els ulls i llançar-te al bou...
J. J..- ¡Aixo esta clar!. De totes formes, mentres no vinguen temps
millors, a la fi estic damunt d´un escenari que es lo que sempre he
volgut, i inclus tinc nom artistic: “Jean Claude”.
ANNA .- (Amagant una rialleta que lluita per eixir a l´exterior.).
Be, “Jean Claude” no tens per que penedir-te de res, es un treball
com qualsevol atre... (Picara.) Ara que si fas actuacions privades, yo
25
vullc una sessio en exclusiva. (En este moment ix la cambrera de
la cuina. En quant la veu li fa senyes per a que s´acoste.)
MABEL .- (Ix carregada en una champanyera i dos copes.
Diligentment ho deixa tot damunt de la taula de la dreta i
despres se dirigix cap la taula ocupada pels atres comensals.) ¿Ya
ho tenen decidit?
J. J..- Si, pendrem els plats combinats numero quatre i cinc, i per a
beure aigua mineral. (La cambrera assentix, replega les cartes i
desapareix de nou per la porta de la cuina. La resta de la
conversacio dels comensals queda, com en les ocassions
anteriors, en segon pla.)
MIQUEL .- (Mentres tant, inutilment, ha estat intentant obrir
la botella sense conseguir-ho.) Ya podies haver demanat una “Pepa
Cola”:
VANESSA.- (Qui no s´ha perdut detall de totes les peripecies
que ha estat fent fet M IQUEL per a intentar agafar i despres
obrir la botella, aprofita l´ocasio per a espetar-li a la cara en to
de chança.). ¿Se pot saber que et passa? ¿Ya pot en tu fins una
botella?
MIQUEL .- (Bufant i marmolant entre dents.) Aço es del tot
insofrible. Tal volta si en lloc de burlar-te tant feres algo de profit la
cosa milloraria
VANESSA.- Dus, perque està vist que esta nit estic yo aci per a
fer-ho tot asoles.
HONORAT.- (Pel forum entra el conserge, mira a un costat i a
atre del biombo i despres se dirigix a la taula que ocupen
MIQUEL i VANESSA.) Bona nit senyor Oliveros. ¿Ya es troba
millor?
MIQUEL .- (Que està que bufa pels acontenyiments de la nit se
sent incapaç de contindre´s per mes temps i esclata cridant ben
fort.) ¡Que collons de Oliveros! Cóm li tinc que dir que me cride
Oliver, ¡M iquel Oliver! Subjecta´m Vanessa o de lo contrari
26
l´ensenye a este monyicot, en l´unica ma lliure que em queda, el meu
llinage a colps.
VANESSA.- (Deixa la botella damunt de la taula i tracta de
subjetar-ho com millor pot.) Tranquilisa´t, home que ya te torna a
pujar la bilirrumina. (A part.) Encara que a lo millor es bona senyal
que comence a pujar-li qualsevol cosa.
MIQUEL .- (S ´alça de la cadira, bramant i bufant com un
bou.). ¿S´ha enterat? M iquel Oliver… Ni Oliva, ni Olivar, ni res que
se li parega. ¿Està clar?... ¡Oliver…! (Fuiros, i tractant de
contindre´s per a no menjar-se al conserge, lletreja el seu llinage
a veu en crit.) O – ele – i – ve – e .- ere.
ANNA .- (Nomes sentir el llinage del comensal de l´atra banda
del biombo, el seu rostre s´ha demudat. Titubejant i en veu
apenes audible, intenta reaccionar.) ¿Ha dit... Oliver, veritat?
M iquel Oliver...
J. J..- (Assentix en el cap, al mateix temps que parla.) ¡Si! Pero,
¿que te succeix?
ANNA .- (Reposta de l´esglai, resoltament s´alça de la seua
cadira i discretament aguaita pel costat del biombo per a
cerciorar-se de que no existix erro possible. Despres, com una
automata, torna de nou a son puesto i es deixa caure abatuda
amagant el rostre ple de llagrimes entre les seues mans.) ¡Deu
meu! No, no es possible, no potser veritat...
HONORAT.- (Continua en escena despres d´haver aguantat el
chaparro del client.) Si, si senyor O... (Dubta un moment abans
de tornar a parlar, en un intent per a no tornar a fallar una
vegada mes.) Està clar, molt clar senyor... Oli... (A part.)
¡Recordons! Ya no ho recorde...
VANESSA.- (S uplicant.) Per favor vajase´n... De lo contrari aço
acabarà malament. (Continua subjectan a M IQUEL i tractant de
calmar-ho i intentant que torne a pendre assent de nou.)
HONORAT.- (Davant l´actitut de baralla adoptada pel client i
veent l´impossibilitat de dir el seu nom correctament, opta per
27
seguir el consell de la jove i es dirigix a la cuina tot indignat i
marmolant.) ¡No entenc res! La gent es de lo mes descortes. Yo
m´he dirigit a ell en tota consideracio i amabilitat i s´ha posat com
una fera. (Musclejant fa mutis per la porta de la cuina.)
MIQUEL .- ¡Deixa´m, deixa´m! Que me´l menge cru.
VANESSA.- (Per fi ha conseguit que prenga assent, li dona un
massage en el bascoll per a intentar tranquilicar-lo.) Tranquil,
tranquil, relaixa´t. (Mentres la parella queda en silenci, actuant
nomes per mig de la mimíca, l´escena es trasllada a l´atra taula.)
J. J..- (Preocupat.) ¿Qué no potser? (Agafant-la de la mà.)
Explica´t.
ANNA .- (Netejant-se els ulls i recuperant. Poc a poc l´assossec.)
Pareix increible… Eixe home d´ahi al costat, no es un atre que el
meu "ex".
J. J..- ¿El canalla del que me parlaves ades?
ANNA .- ¡El mateix, pero mes rebordonit encara!
J. J..- Estigues tranquila... Ell no sap que estas aci. ¿Ademes no dius
que esteu divorçiats?
ANNA .- (Assentint.) No mes falta la sentencia del juge, pero fa
mes d´un any que no vivint junts.
J. J..- Si vas a sentir-te millor, anem-se´n a un atre hotel.
ANNA .- (Recuperant el seu aplom.) No, aixo no... No vaig a
permetre que fins ara, que ya no pot dominar-me estropege la nostra
aventura.
J. J..- Puix res calma´t i no parlem mes del tema.
ANNA .- ¡Val, val! Ya comence a trobar-me millor. (Beu un glop
del seu suc).
MABEL .- (S ´acosta des de la cuina en una safata on du el
sopar. Creua l´escena fins la taula de l´esquerra i el servix
damunt de la taula.) ¡Bon profit! (Despres torna a creuar l´escena
i desapareix de nou per la porta de la dreta.)
28
VANESSA.- (Continua donant-li el massage.). ¿Ya te trobes
millor?
MIQUEL .- (Continua estant de mala gaita.) Estaré millor quan
deixes de fer "rollets de primavera" en el meu coll.
VANESSA .- Estas del tot insoportable, no hi ha qui t´aguante.
T´ha canviat fins el geni... (Pausa.) T´advertixc que com continues
aixina me’n torne a Valencia.
MIQUEL .- (Demostra un poc d´humanitat e inicia una
disculpa.) Si es que esta nit me pareix estar vivint un malson. Primer
el bac; despres l´hospital i per ultim aquell quirofan que pareixia una
cambra del terror en tanta sanc...
VANESSA.- ¡Pero si la sanc era teua!
MIQUEL .- ¡I tan meua! Un poc mes i me quede mes sec que
Espanya en estiu. I per a rematar la trilogia de descalabros, i com a
colofo, el mege aquell, que encara m´estic preguntant on punyetes
obtingue el titul... Perque no em negaras que pareixia la fotocopia del
doctor Frankestein... I la rialleta. ¿Qué me dius de la rialleta? Yo crec
que fruia cada volta que me clabava un nou clau...
VANESSA.- Que exagerat eres, pero si estaves dormint per efecte
de l´anestesia.
MIQUEL .- Estaria dormint yo, pero el meu subconscient estava de
lo mes conscient.
VANESSA.- (Farta d´escoltar tant de desficasi.) Vols tallar ya el
rollo, M iqui... Estas resultant molt queixo...
MIQUEL .- ¡Queixo! Cóm se nota que no es al teu braç al que
l´han posat mes ferros que a un robot... ¡I, clar! Tampoc es tracta ni
del teu cul, ni es el teu cap, qui ha rebut l´impacte... (En to
recriminatiu.) I tot perque a la senyoreta se li va ocorrer pegar una
frenada de campeonat, en la punyetera moto de cinc cents
centimetros cubics....
VANESSA.- ¿I qué vols que fera? Acas atropellar al gosset que
se´n atravessa en mig de la carretera...
29
MIQUEL .- (En furia creixent.) I per a no chafar al gosset,
m´espachurrares
a
mi
contra
l´asfalt,
com
si
fora
una
"hamburguesa"... (Pausa per tractar de recuperar la calma.) Sort
que gracies a la meua “bona estrela”, m´he lliurat d´estar ad estes
hores en l´atre mon, fent-li companya a Sant Pere
VANESSA-. (Empleant un to sarcastic.) Tens rao. Segur que ha
segut la teua “bona estrela”, la que t´ha lliurat de patir un accident
molt mes greu. (Ell li llança una mirada fulminant, i ella a modo
d´excusa prega la seua clemencia juntant les mans en gest de fals
arrepenediment. Continuen despres a dialogar sense veu
audible.)
ANNA .- (A pessar de tots els seus esforços no pot oblidar que
alli molt prop, separat nomes que pel biombo està el seu
abominable "ex" com li diu ella.) ¿Sents algo de la seua
conversacio?
J. J..- Lo impossible seria no sentir-los. Estan parlant en veu molt
alta, sobre tot ell... Per lo vist han patit un accident.
ANNA .- ¡Un accident! I el molt canalla encara està viu.
J. J..- Sí, pero me pareix que es troba prou averiat.
ANNA .- Encara li passa poc. Un d´estos dies te que pagar fins
l´ultima canallada que ha comes en tota la seua vida. (Ara son ells
els que es queden dialogant entre ells en beu baixa.)
VANESSA.- ¿Qué vols ara, que et demane perdo? Val, puix t´ho
demane. Pero, fes el favor de calmar-te ya d´una a vore si per lo
manco tenim la sort de sopar en pau.
MIQUEL .- (En to normal.) D´acort ya me calme… (Cridant.)
¡Cambrera!
MABEL .- (Apareix rapidament per la porta de la dreta.) ¿Me
cridaven els senyors?
MIQUEL .- Si, volem per a sopar el plats numero quatre i huit, i un
whisquy doble en gel. Necessite posar-me en forma com siga. (La
cambrera fa mutis de nou per la porta de la dreta.)
30
VANESSA.- ¿De veres creus que el whisquy t´ajudarà? Yo he
sentit dir que el alcohol, ho deixa tot per terra...
MIQUEL .- ¿Ya tornes de nou? (Ella s´encull de muscles i opta
per fer mutis en la veu, o lo que es lo mateix es queda callada.)
ANNA .- (S ´acosta mes prop de la seua parella per a fer-li una
confidencia casi a cau d´orella.) Escolta, Juanjo, no he parat de
donar-li voltes en lo cap a una idea que em permetra aprofitar esta
ocasio per a venjar-me del meu "ex". ¿Estas dispost a ajudar-me?
J. J..- ¡Clar, dona! ¿Encara ho dubtes?
ANNA .- (Negant satisfeta.) No, no tinc cap dubte... Ara quan
baixe de l´habitacio, puix tinc que fer una telefonada abans de
començar a posar en practica el meu pla, te conte tot lo que he
pensat. ¿Val?
J. J..- Bo, m´agradaria que m´ho digueres ya, pero si no hi ha atre
remei, esperare aci en suspense.
ANNA .- (S´alça de la seua cadira i despres de despedir-se del
seu acompanyant en un carinyos beset donat en la galta, o en els
llavis, fa mutis per la porta del forum.) Fins ara mateix...
MABEL .- (Ix per la porta de la dreta, carregada en una safata
en la comanda feta pels comensals de la taula situada a la dreta
del biombo. Deposita el servici dels plats demanats i el whisquy
damunt de la taula i davant dels clients.) Aci està lo que han
demanat els senyors. Els plats combinats i un whisquy doble en gel.
¡Bon profit! (Una vegada complida la seua missio, torna de nou a
la cuina.) Si desigen alguna cosa mes no dubten en cridar-me.
MIQUEL .- Gracies. (Agafa el got i pren un bon glop. Despres
intenta inutilment agafar forqueta i gavinet per a tallar la carn.
Al fi, fart de la seua torpea i en gest de fastidi, desistix de
l´intent.) Vanessa, bonica... Podies tirar-me una maneta i fer-me
trossets la carn, perque està vist que ser manco no es lo meu. I de
continuar barrallant-me en inferioritat de condicions en el contengut
del plat esta batalla segur que la guanya el “llistell”.
VANESSA.- Vaja lo que mancava... Ara me toca fer de "cangur".
31
MIQUEL .- (En sorna.) Puix ves espai en els botets, no siga que
mareges la carn... I per a que no me faces lo mateix a mi, mentres fas
de carniçera yo vaig al "minguitorio".
VANESSA.- ¿I això, cau molt llunt?
MIQUEL .- Quina incultura la teua, chica. Lo que vullc dir es que
me´n vaig a pixar. (S ´alça dispost a anar a l ´excusat.)
VANESSA.- (Veent clara l´ocasio de venjar-se d´ell per cridarla inculta.) Recorda que nomes has d´avisar-me si tens problemes
per a trobar-te-la…
MIQUEL .- M olt simpatica la chica, molt simpatica. (J. J. tambe
s´alça i s´encamina cap l´excusat, darrere de M IQUEL. Aixina
que mutis els dos actors per la porta de l´esquerra que es la
d´acces al bany, excusat, toilette.)
VANESSA.- Qué pena d´home... Vaja una situacio mes ridicula…
(De la seua bossa de ma trau un chicotet telefon movil.
Afanyadament, i mentres continua interpretant, marca en ell les
tecles necessaries per a parlar en la seua amiga.) M ai deuria haver
fet cas de les recomanacions de la meua amiga Carla, pero com ella
en aço del cine te molta mes experiencia que yo... ¿Carla? Si, soc
yo… ¿Que cóm va l´assunt? Estic al llimit del meu aguant… Este
“tio” es un cas perdut. En lo que m´ha succeit esta nit es pot fer
l´argument d´una pelicula. (En to recriminatiu.) Tingueres una idea
maravellosa... (Pausa.) ¿Que tu no tens la culpa de res? Tens rao, la
culpa es meua per haver-te fet cas… No degui haver-te escoltat quan
me sugerires que la formula per arribar pronte a lo mes alt passava
per treballar-se be als productors i passar pel seu catre... (Pausa.) Sí,
clar que estava avorrida de que ningu me fera cas, i de no menjar-me
mai ni una rosca en el mon cinematografic… Aixina que, seguint els
teus sabis consells, vaig decidir-me per enrrollar-me en este mecenes
del septim art... (Pausa.) No, en aixo t´equivoques, me pareix a mi
que en este estic apanyada, al pas que anem, ni rosca, ni coca, ni pa
d’ou… (Pausa.) En fi, de moment continue aci… No se encara per
quant de temps, perque estic fartant-me d´aguantar ad eixe
32
“punyeter”… (Pausa.) Esta be, procurare tranquilisar-me, pero no et
promet res… M es a la proxima inconveniencia per la seua part agafe
la meua moto i “si t´he vist, no me´n recorde”. Te jure que´l deixe
mes plantat que un ninot de falla… ¡Fins ara! (Guarda el telefon
dins de la seua bossa de ma.)
HONORAT.- (Ix per la porta de la dreta. La que conduix cap
a la cuina, i es dirigix cap a la taula ocupada per la jove.) ¿Està
tot al seu gust, senyoreta? (Repara en la absencia del cavaller.)
¡Ui! ¿Acas el senyor Olivenza, es troba pijor?
VANESSA.- La resposta a lo primer es sí. En quant a lo segon,
està be “de moment.” H´anat un moment al bany.
HONORAT.- ¿Al bany? En eixe cas anire a vore si li fa falta que
li tire una maneta... (Decidit a ajudar-li s´encamina en direccio al
bany.)
VANESSA.- (S ´alça de la cadira molt esglayada.) No, no, ni se
l´ocurrixca. Si el veu apareixer de nou i torna voste a confondre el
seu llinage, aci pot iniciar-se un conflicte molt pijor que la guerra
freda.
HONORAT.- (Tornant arrere.) Yo ho dia per lo del seu braç. Ha
tengut tan mala pata el senyor Oli.. (Dubta un moment i esta
vegada quan parla ho diu molt despaiet pronunciant silaba per
silaba per a no equivocar-se.) O .- li -ver.
VANESSA.- (Aplaudint l´encert.) Molt be aixina es diu.
HONORAT.- (S atisfet.) Be, puix si no puc servir d´ajuda, me´n
torne a la recepcio a vore si aplegen d´una els de la convencio
¿Arabica?… (Dona un parell de passos cap el forum.) ¡Ah,
senyoreta! Faça el favor de dir-li al senyor Oli... (Incapaç de tornar
a dir correctament el seu llinage opta per no nomenar-lo.) Bo,
diga-li al “senyor “, que no dubte en cridar-me si necessita de la
meua ajuda. (Mutis pel foro marmolant.) Olimar, Olival, Oli...
¡Recordons! ¡Quín llinage mes complicat!
33
MIQUEL .- (Els dos homens tornen junts del bany.) Agrait, molt
agrait… Si no arriba a ser per la seua inestimable ajuda me tire la
resta de la nit intentant pujar-me… la… la... cremallera.
J. J. .- No ha segut res, estes coses ya se sap. Encara que lo pijor deu
ser gitar-se en el braç aixi, ¿no?
MIQUEL .- ¡Gitar-se! No me nomene el llit. He vengut aci en una
amigueta, que es un bombó, i està tota encabotada en que practiquem
el "Kama Sutra" desde el index fins l´ultima pagina… I ya veu voste,
per a fer numeros de contorsionisme estic yo. Ara, en confiança, si
m´arriba a pillar en atre moment, s´enrecorda d´esta nit per a tota la
seua vida. No es que vullga presumir, pero u es tot un home.
J. J..- Yo no ho he dubtat ni un tant aixi. (Fa la senyal que
s´acostuma fer en estos casos i es que no es un atra que la de
juntar els dits polze e index.) De totes formes encara que siga
incomodo, i espere que aço no li parega una indiscreccio per la meua
part… El cas es que com les nostres “suites” son contigües… Fa un
ratet estavem vostes molt afaenats. ¿De qué es tractava? (Sense
deixar parlar a l´atre aprofita per a continuar en to ironic.) No,
no em diga res… Segur que estaven vostes practicant algun numeret
de masoquisme… Perque procedents de la seua habitacio
s´escoltaven uns gemecs que ya, ya...
MIQUEL .- M aso... ¿qué? Voste deu estar un poc sonat. Els crits
que yo donava no eren precisament de plaer, sino de dolor, perque no
podia estar en lo llit de cap de les formes imaginables.
J. J..- Puix si que es una llastima. (Acostant-se mes ad ell.) Pero, en
confiança… (Utilisant un to de chança mal dissimulat.) En
“l´home” que es voste segur que a la fi lconsegui deixar al bombó
satisfet…
MIQUEL .- (Negant en el cap.) ¡Calle, home! (Mirant al seu
voltant abans de continuar,) M ai m´havia passat una cosa aixi…
Pero, hui he “descarrilat.”
J. J..- ¿Vol dir voste, que? (El actor ha de fer un gest molt
expresiu, el que millor li convinga, per a donar a entendre que ha
34
compres perfectament que a l´home que te davant li ha fallat la
seua homenia. L´atre per la seua part assentix fet pols.) Puix res,
home. L´acompanye en el sentiment.
VANESSA.- (Que s´ha percatat de la presencia de MIQUEL.
molt impacient el crida.) ¡M iqui! ¿Vens, o que?
MIQUEL .- (Fent-se el desentes.) En fi aixina estan les coses… I
es que hui estic un poc pansit. (Infonent-se anims.) Pero a mi
sempre m´han dit "el locomotora"… Aixina que no tardaré gens en
funcionar de nou a ple rendiment.
J. J..- ¡Clar que sí, home! ¡Anim! I que no siga res lo del...
(Llançant-li una ullada indiscreta directament a les parts
nobles.) ¡Lo d´aixó…! (A continuacio saludant-lo en un gest de la
ma, se despedix, dirigint-se a la seua cadira. MIQUEL en l´anim
molt tocat se´n va tambe al seu lloc, o siga a la taula situada a la
dreta.)
ANNA .- (Apenes s´haja assentat M IQUEL, ANNA irromp per
la porta del forum. Vist gavardina llarga, que impedix vore la
vestimenta que du baix. Es tracta d´un traje d´odalisca, en una
falda plena de vels i que fa joc en el que du penjant del cap
subjectat per una diadema. En precaucio se dirigix rapidament a
la seua taula.) ¿He tardat molt?
J. J..- ¿Pero on t´havies clavat? Fins m´ha donat temps de tindre una
conversacio en el teu "ex" i, ademes de descobrir que les nostres
habitacions son contigües, m´he enterat d´una situacio que segur
convindrà al teu plà.
ANNA .- (Intrigada, pren assent.) Puix conta´m, que estic sobre
brases.
J. J..- (S ´acosta mes ad ella per a fer-li l´escolteta a cau d´orella.)
Puix voras… El cas es que... (Continua relatant-li els darrers
acontenyments utilisant un to inaudible per al public.)
VANESSA.- (Avorrida, no troba un atra distraccio mes a ma
que ficar-se de nou en el seu acompanyant, al que se dirigix en to
35
sarcastic. Talla un tros de carn del plat d´ell i solicita li l´ oferix.)
Va “chiquet” ¿Vols que la “tata” et done un atra punjadeta.?
MIQUEL .- (Calent d´orella.) Estic fins el capell dels teus
comentaris. Eres insofrible… (Rapidament l´accio passa a l´atra
taula.)
J. J..- Aixina que com t´he dit, el teu “ex” està per a poques festes,
(En changla i rient-se.) Al “locomotora”, l´aparat que mes s´estima
no li funciona a ple rendiment… (Extranyat i fijant-se en la seua
vestimenta.) ¿Escolta, i podries dir-me, a que be eixa gavardina?
ANNA .- (Molt satisfeta per la confidencia que li acava de fer el
seu companyer.) Esta gavardina, junt a lo que m´acabes de contar, i
lo que yo he tramat formen part del numeret que tu i yo anem a
montar, per a que eixe pocavergonya taste una bona cullerada de la
seua propia medicina… (S ´alça de la cadira i s´obri un poc la
gavardina.)
J. J..- (Alucinat.) ¡Pero, chica! ¿Que ara vas a ser tu la que faça el
numeret dels vels o la dansa del ventre? (Divertit.) Escolta que aci el
del striptease, soc yo.
ANNA .- No es aixo… Voras, tota esta parafernalia la necessite per
a possar en practica la meua venjança. Perque esta nit es la meua. Per
fi a aplegat l´ocasio que he esperat tant de temps.
J. J..- ¿D´on has tret eixa roba?
ANNA .- La roba pertany a l´equipaje dels de la convencio… Ells
encara no han aplegat. Les seues maletes estaven apilades en
consergeria, aixina que ningu va tirar en falta cuatre draps que he
agafat.
J. J. .- ¿L´has furtada?
ANNA .- ¡Pero que dius! Nomes l´he pres per a una bona causa…
Una dona ha de dispondre dels recursos necessaris per a lograr
l´objetiu marcat, i si aixo passa per “despullar-me” per a l´enemic…
J. J. .- (Fora de joc.) Estic perdut, no m´entere de res… Lo del
numeret eixe del striptease davant de no se quin enemic, ¿per a quan
dius que es?
36
ANNA .- No es tracta d´un striptease… Acosta´t mes prop que de
seguida t´ho explique, perque tu tambe estas implicat en el meu pla
per a desacreditar i deixar en evidencia a eixe… (Senyalant en
direccio a M IQUEL.) “Tramvia de via estreta”. (Mentres ell escolta
atentament el relat que li fa ANNA i que naturalment el public
no ou perque ho fa en veu baixa. L´accio passa a l´atre costat del
biombo, on l´atra parella està aplegant al llimit del seu aguant.
Els dos estan mes que farts, o siga refarts.)
VANESSA.- Puix si tu estas fins el capell, yo estic mes que farta
d´esta situacio d´opereta.
MIQUEL .- Puix, si es aixina ¿perque no agafes la porta i te´n vas
tu i la teua mala llet a pastar?
VANESSA.- Prou, ya està be, no te consentixc que me parles
aixina. Si lo que vols es que desaparega, vaig a fer realitat el teu
desig i el meu...
MIQUEL .- (Musclejant.) Per mi, si es el teu gust, i en tal de que
no continues cremant-me en les teues impertinecies pots desapareixer
a la velocitat de l´AVE…
J. J.- Fins ara… (S ´alça del seu lloc i fa mutis pel forum.)
VANESSA.- Està be, fins aci hem aplegat. Ya trobaré un atre
productor en millor geni i condicions que tu.
MIQUEL .- (Menyspreador.) Puix arreplega tots els teus trastos i
fuig, que per a despres es tart.
VANESSA.- (Enfurida, s´alça de sobte i abans d´anar-se´n
corrent pel forum, l´aventa una sonora galtada.) ¡Canalla! ¡M al
home!
MIQUEL .- (Estupefacte i refregant-se la galta.) ¡Fotre la
"kamasutrera"!. No ha tingut prou en deixar-me invalit de mig cos
que damunt m´ha aventat una maimonada de collo de mico. (ANNA
mentres ha succeit este incident s´ha llevat la gavardina,
amagant-la en un raco del menjador, ha cobert el seu rostre en
un vel i, discretament, ha observat l´escena.) Com me diuen
M iquel Oliver que esta impertinent mai s´oblidara de la seua gosadia.
37
Sa incipient carrera d´actriu va a aterrar abans d´alçar el vol… En
quant torne el dimarts a l´oficina, fare unes quantes telefonades. I si
despres de fer-les, eixa “llunatica” torna a treballar en una pelicula
sera sense dubtes perque es bruixa… (S atisfet Pren le seua beguda i
despres de tastar-la, contrariat deixa el got damunt de la taula.)
¡Cambrera!
MABEL .- (Al moment ix de darrere de la barra.) ¿Qué desija el
senyor?
MIQUEL .- Un atre whisquy en gel, este s´ha llançat a perdre.
MABEL .- Clar, senyor d´immediat… ¿Se li oferix algo mes?
(M IQUEL nega menejant el cap i la cambrera desapareix tras la
barra del bar on prepara atra beguda.)
HONORAT.- (Ix cridant per la porta que comunica en la
recepcio.) ¡Senyor Oliver…! (Eixint.) ¡Senyor Oliver! (Es dirigix
on ell es troba.)
MIQUEL .- (Mirant cap al cel i fent un a part.) ¡M iracle, ho ha
dit be! Aço ya comença a funcionar. (Parlant-li ad ell.) ¿Qué
succeix?
HONORAT.- (Sofocat.) Venia a comunicar-li que la seua
acompanyant, s´acaba d´anar corrent. Fa tan sols un moment, ha
montat en la seua moto i ha desaparegut carretera avant en direccio a
Valencia.
MIQUEL .- M olt be, aixo està pero que molt be. Ara me note prou
millor, gracies.
HONORAT.- ¡De res! A manar senyor Oliveiros… (Mutis molt
rapit per la porta que dona a la recepcio.)
MIQUEL .- (S ´alça del seu assent i alvança fins el forum on es
dete tractant de contindre la seua creixent aversio cap el
conserge.) ¡Tranquil, M iquel, tranquil! (Quan es gira per a tornar
de nou al seu lloc repara en la dona que permaneix assentada a
l´atra part del biombo. Mentrimentres la cambrera deposita
damunt la taula el got de whisquy, replega els plats del sopar i fa
mutis per la porta de la cuina.) ¿Pero qué tenim aci? Quina
38
sorpresa mes agradable. (Una vegada mes sent l´imperiosa
necessitat d´iniciar una nova conquista i tot decidit prepara les
seues armes. S´acosta a la seua taula, pren un generos glop del
seu brebage i despres, envalentonat i mes estovat que un titot
s´acosta mes a prop de la dona.) Voste perdone, senyoreta.
ANNA .- (Girant-se timidament.) ¿Oui, monsieur?
MIQUEL .- ¡Pero quina sort! Si parla voste l´idioma de l´amor. ¿I
sent aixi com es possible que estiga aci tan a soletes?
ANNA .- ¡Perdon monsieur! Je parle tres mal su idioma.
MIQUEL .- (Que no vol perdre el temps, i ya ha pres assent
junt ad ella.) No fa cap de falta que siga voste “filologa”. I per lo
tant no importa gens ni miqueta que parle voste be ni mal el meu
idioma. El seu es tan dolç, tan armonios. Si voste m´entenc, segur
que conseguirém entendrer-nos. Yo no parle casi res de frances, mes
com bon amant ho entenc tot. M e presentare, soc M iquel Oliver.
(Mirant-la directa i descaradament ment als ulls,) I estic enchisat
per eixos ulls gitanos.
ANNA .- (Amagant una rialleta.) Je suis, Zoraida. (S ´ajusta el vel
que li cobrix el rostre.) Et je ne suis pas “sola”.
MIQUEL .- I Conta´m, Zoraida, bonica filla d´Alà. (Aço ho diu
amagant un gest de fastidi.) ¿Qui t´acompanya? Tal volta El teu
marit?
ANNA .- Oh, non! N´est pas mon “marido”. No saber como
vosotros decir. Il´ est...
MIQUEL .- (Impacient per endivinar qui es l´acompanyant de
la mora dels seus ulls.) ¿En tal cas, el teu amant? (Ella nega en el
cap.) ¿Potser siga ton tio? (Torna a negar.)
ANNA .- (Començant a fartar-se.) Il est mon frere.
MIQUEL .- ¿Frere? ¿Frere? (Dubtant.) Eixa paraula la conec…
¡Ya està clar! Ell es ton germa… ¡Tu hermano!
ANNA .- M e oui! C´est ça “mi hermano”.
39
MIQUEL .- (A part, i fent-se-li la boca aigua.) ¡Perfecte! ¡Ai,
Zoraida! Reina de les mil i una nit. (Diringuint-se ara ad ella,
mirant-la descaradament de dalt a baix.) Si tu vols esta velada
potser per a tu… (A part.) I per a mi clar està, maravellosa… M e
tens atontat en eixos ulls, en eixes mans i en eixe cos teu tan exotic.
(A part.) I ple de curves.
ANNA .- (Fent-se la desentesa.) Moi ne compre pas tres bien que
tu decir.
MIQUEL .- Puix està mes clar que la llet desnatada. Lo que vullc i
desige es tindre l´oportunitat d´estar en tu en l´intimitat de la meua
habitacio. Per ad eixe modo parlar-te d´este inmens “amor” que per
moments està creixent dins del meu “cor”...
ANNA .- (En to melos.) Toi est, “un lovelace” ¿Como decir
aquí?¡Un Don Juan!
MIQUEL .- En aixo estas un poquet equivocada, sultana meua. En
el teu permis yo te demostraré que al meu costat el "Tenorio" eixe es
nomes que paper banyat.
ANNA .- (Fent-se l´interesant.) Je savoir, que´s que tu querer… Yo
haver compres, pairfaitament. (En tonaeta.) Vous voule couche avec
moi!, ces´t ca?
MIQUEL .- (Admirat.) Chica, parlar no parles massa clar, pero ho
has entes a la perfeccio.
ANNA .- M erçi beaucoup… (A part i en to de changla.) Si de
veres arrive a ser arabica, este no es menja hui un torrat…(Ad ell.)
Mon frere… M on "germa", M ohamed Al Kassardenuit, decir que
moi beaucoup lista.
MIQUEL .- I yo ratifique que eixe "M ojame" te tota la rao del
mon. Bo, puix ya que està tot clar entre nosatres, que et pareix si
quedem aci dins d´una hora. (Consultant el seu rellonge i
monstrant-li a la vegada ad ella l´hora senyalada.) A les dotze
concretament. ¿D´acort?
ANNA .- M e, oui. Beaucoup d´accord! (S ´alça del seu assent i
contonejant-se se dirigix cap a la porta que conduix a la
40
recepcio.) Allors, a bientôt… (Abans de fer mutis per la porta
torna arrere, i eixecutant un simulacre de ball oriental, a modo
de bestreta, es lleva u dels molts vels que conformen la falda,
cobrint-li les cames, i el llança directament damunt del rostre
d´ell.) Salam, queda con Alà... (Mutis forum.)
MIQUEL .- (Enchisat i pertorbat pels moviments d´ella.) ¡Per
Alà! ¡Per aci! ¡I per a mi! ¡Quína nit! Sera una de les mil i una...
(Dubta un moment i es mira suplicant el baix ventre.) Ara no mes
me falta que tu no me tornes a fer figa. I per a que “el locomotora”
torne a ser el d´abans vaig a l´habitacio per a ficar-me a punt… (En
les ultimes paraules fa rapidament mutis per la porta d´entrada
al salo.)
MABEL .- (La cambrera ix rapidament des de la porta de la
cuina al salo carregada en una safata i, diligenment, retira els
servicis de la taula. Despres replega el biombo i el deixa a un
costat de l´escena.) Que pesats resulten alguns hostes. Cregui que
mai se´n anaven a retirar. (Quan ho tinga tot replegat despres de
deixar a fosques el salo, fa mutis per la porta de la cuina. )
Escena II
J. J..- (L´escenari es troba en penombra. Es el mateix salomenjador tal i com l´ha deixat abans la cambrera. Els dos
interprets inicien el seu dialec entre caixes.) Acabe de parlar en el
teu amic i tot està clar.
ANNA .- (Aguaita pel forum, i es gira per a parlar en el seu
comapnyer que permaneix amagat.) ¡Perfecte! Ara, amaga´t be, i
no oblides actuar de la forma que hem convengut, despres que ell
arribe. Tens que estar molt al tant, no siga que ell es llance abans del
moment oportu i descobrixca tot el pastiç. (Entra en el salo i encen
la llum. En la ma porta un radiocasete, que deixa damunt de la
barra.) Ya no deu tardar, per a caure en els braços de les seues
41
“amigues” sempre ha segut molt puntual... ¡El lladre! Encara que està
prou lisiat no pert ocasio de fer conquista... Pero si resulta ser cert tot
lo que m´ha dit Juanjo, en una espenteta mes potser que perga les
ansies de "fornici" per a molt de temps. (S´acosta cap a la porta per
escoltar si
aplega "el
tenorio".
Al
moment es
retira
apresuradament. Abans d´apareixer M IQUEL pel forum
s´escolta un fort colp, com si s´haguera entropeçat, que es
precisament lo que ha fet.) ¡Espai! Em pareix que ya està aci.
(Alvança fins el centre de l´escena des de on interpreta utilisant
un to prou melodramatic.) "La venjança" escena primera i ultima.
Camera… ¡Accio! (Apaga la llum i despres pren assent en una de
les cadires que rodegen les taules.)
MIQUEL .- (Ix a escena refregant-se la cama.) Repunyeta, puix
si que està aço a fosques. Un poc mes i em trenque lo poquet que me
queda sa. (Buscant a palpes pel salo.) ¿On estarà el maleit
interruptor? (Per fi el troba i encen la llum, al fer-ho se dona conte
de la presencia de la seua conquista.) M ora de la moreria ¿qué fas
aci a fosques? (Anant cap on ella es troba.) ¿Has tengut que
esperar-me molt, filla d´Alà? Tant te consumia l´impaciencia, per
tornar a vore´m que has aplegat abans que yo. (Per la seua part ella
s´ha llimitat a assentir menejant el cap cada volta que ell li ha fet
una pregunta. M IQUEL envalentonant-se, cada vegada mes, en
les seues paraules continua la seua perorata.) Puix ara, moreta
meua prepara´t, perque vas a pujar al septim cel...
ANNA .- (Aguantant-se les ganes de riure. A part.) ¡Sera cregut
el molt cinic!
MIQUEL .- ¿Qué fas? ¿Parles a soles? (A part.) Clar l´emocio l´ha
trastornat, segur... I es que aço del amor es lo meu. (Es troba ya al
seu costat. Ella està en actitut de meditacio.) ¿Qué te succeix?
¿Estas resant?
ANNA .- Je ne suis pas tranquila. Moi pedir a mon pere Alà
pourquoi jamai ne pas couche avec “un hombre”.
42
MIQUEL .- (Sorpres.) ¡Un moment! A vore si t´he entes be. ¿Tot
eixe parlament ininteligible d´abans vol dir, que eres verge, donzella
o com se diga en el teu idioma, moreta de les meues entreteles?
ANNA .- (A part. Al mateix temps que torna a assentir.) Sera
coent el "porrito" este. (Dissimulant.) M e oui! J´ai beaucoup de
peur, “miedo”.
MIQUEL .- (A part. S ense entendre molt be lo que ella li ha
dit.) Si, filla, si estas de por aixo ya ho se. Tinc ulls en la cara
ANNA .- ¡No ese miedo! (Titubejant, per a resultar mes
convincente.) Yo… yo beaucoup, “mucho miedo” de couche avec
toi…
MIQUEL .- (L´agafa de la ma i pren assent al seu costat.) No,
dona. No tingues por, bonica. Vine… (S ´arrepreta mes junt ad
ella.) Vine en mi, aixina mes prop. (A part.) A vore si comence a
calfar motors que d´estes ocasions hi han poques en la vida. M ora,
verge i molt bona.
ANNA .- M oi ne compre pas, que´s que tu murmuras.
MIQUEL .- Poc importen les paraules. (A part.) Sobre tot les
teues, quin rebombori de llengües. (Tornant a dirigir-se de nou ad
ella.) Quan dos persones s´atrauen, com nosatres, tan sols conten els
fets. (Agafant-la de la ma mes fermament.) ¡Au! No tardem mes,
pujem sense mes dilacions a la meua habitacio i voras com actua un
"Tenorio" de carn i ossos. (A part.) I algun que atre ferro.
ANNA .- (Ell esta posant-se molt empalagos i ella comença a
posar-se nerviosa perque ya no sap com refugir-lo sense que
sospite que baix aquell disfras es troba la seua “ex”) ¡No, no!
Moi, nes pas preparada... Je voule que mon premier foi “mi primera
vez” c´est especial… (En un to sexy i molt provocatiu.) En mon
pays, hi ha la costum de ballar avant de couche, "hacer amor"
despres. Aixi “Alà” beaucoup “mucho” complacido…
MIQUEL .- (En cara d´estupefaccio per la seua forma de parlar
i impacientant-se per moments.) ¡Recordons! En la diferencia de
cultures. En fi quin remei… Balla, sultana, balla.
43
ANNA .- (Decidida a guanyar temps s´alça i, despres de possar
en marcha el radiocasete, comença a eixecutar el ball que ella ha
dit s´acostuma a fer abans del himeneo.) Un moment sil vos plaît.
MIQUEL .- (Agafa una cadira i s´acosta mes prop d´ella per a
no perdre´s detall. Ella ballant sensualment al so de la musica
arabica li llança damunt, en ademans sugerents, algun que atre
vel.) Al menys deixa´m vore´t eixe tros de lluna clara que deu ser la
teua cara. (Llançat, s´alça de la cadira i tracta de llevar-li el vel
que li cobrix el rostre.)
ANNA .- (Retrocedix molt esglayada.) No, no je ne pouvez pas
encore... M on... (Des de dins i en este moment critic s´escolta el sò
d´un gong. Ell queda sorpres pel so i ella nomes escoltar-ho
sospira aliviada, i muda completament la seua actitud d´esglai.
Monstrant-se totalment sumisa es llança a terra, concretament
als peus de M IQUEL.) Dejà, tu pouvez fer-me teua... Je suis tu
esclava.
MIQUEL .- (Embovat per l´esceneta que l´ha montat la filla
d´Alà, i molt envanit.) Llavors, Zoraida, meua anem, i en el segon
pis seras meua. (A part.) Deixaras de ser donzella me coste lo que
me coste. (Li dona la ma per ajudar-la a alçar-se. Al mateix
temps pel forum irrump un home, vestit al modo arabic i en cara
de pocs amics.)
J. J..- (Porta el cap envoltat en un turbant i lluix un gran bigot.
Penjant de la cintura porta un alfange de grans dimensions
amagat baix la seua capa.) ¡Por Alà! ¿Qué és esto? (En gest
expectant i creuant els braços es planta en el mig del salo,
aguardant explicacions.)
ANNA .- (Cridant i plorant al mateix temps, rapidament es
llança en terra als peus del personage vestit d´arabic.) Poir mon
pere Alà! C´est Mohamed Al Kassardenuit. (Agafant-se en actitud
suplicant a la seua cama.) Piedad, hermano, piedad...
MIQUEL .- (A part.) ¡Recordons, el germa! El "M ojame".
44
J. J..- (Cridant en veu atronadora.) ¡Alà, es mi fuerza i mi
venganza.! ¡Yo acabar con el infiel!
ANNA .- (Intercedint i ya en peu.) No, pardon M ohamed, el nes
pas couche avec moi, encore.
MIQUEL .- Si, senyor "M ojame". Encara res de res… De llit rien
de rien, com diu la canço… Tan sols volia parlar en sa germana. Yo
no... no he fet res.
ANNA .- Rien de rien. Voila, nous allons dejà a son habitacion.
J. J.- ¡Infame cristiano! Allors, querer robar honor de Zoraida. Moi
castigar pourquoi tu querer forzar a mi hermana. (De baix de la
seua roba trau una espasa descomunal.) Toi ser castigado dejà!...
En mi pais los ladrones ser castigados immediatement… M oi
cortar… ¡Una mano!
MIQUEL .- (Esglayat.) Si yo tan sols volia ensenyar-li la... la
lluna. De Valencia… Aixo no es cap delit. (L´arabic inicia l´accio
d´anar cara ad ell amenaçant-li espasa en alt. MIQUEL suplicant
s´agenolla.) No per favor… Li ho suplique… per Alà o per qui
vullga, no em tallle res mes. Que no veu que ya estic prou averiat.
J. J..- Es la ley d´Alà… ¡Su voluntad! M oi cortar cualquier otro
miembro. (Aço ultim ho diu llançant-li una mirada carregada
d´intencio cap les seues parts nobles. Una vegada mes alça
l´espasa i en determinacio es dirigix cap ad ell.)
MIQUEL .- (Aterrorisat fuig per l´escena. Al mateix temps per
la porta del forum apareix un fotograf camera en ma, que
discretament es situa per a obtindre el angul correcte per a
efectuar el seu treball.) Pero home d´Alà, sino fa falta. Si yo ya no
funcione. Ni encara que em posen piles alcalines em sent capaç
d´alçar ni… ni la mà. (Sense mediar paraula el reporter dispara
la seua camera un parell de vegades i torna a desapareixer per
on entra. MIQUEL desconcertat i cegat a conseqüencia dels
flashs cau assentat en una cadira o agenollat en terra.
Mentrimentres ANNA per la seua part, aprofitant el rebombori,
ha conectat l´aparat de televisio.)
45
PRESENTADOR .- (Procedent del televisor es sent una
musica de capçalera com les que anuncien que d´inmediat se va a
escoltar una noticia d´ultima hora. A continuacio la image i el so
d´un presentador/a de televisio comença a expondre l´avanç
informatiu.). "Bona nit senyores y senyors, interrompem la nostra
programacio per a donar-los un comunicat de ultima hora. Fonts molt
fidelignes han fet arribar ad esta redaccio la següent informacio:
Famos productor i empresari del mon cinematografic, conegut per
tota la “jet” en el nom de M iquel Oliver i baix el malnom del
"locomotora". Ha descarrilat esta vespadra, quan viagava de paquet,
en una moto "Harley Davidson". L´accident ha succeit en la carretera
nacional M adrid-Valencia. A conseqüencia de l´incident s´ha trencat
el braç esquerre i s´ha fet pols part de l´homenia. Un reporter de la
nostra redaccio s´ha traslladat al hotel on s´hospedà, despres de eixir
de l´hospital, per a recollir mes dates. I ara per via telefonica podem
escoltar els ultims acontenyiments. Avant companyer...
REPORTER .- Bona nit. Aci Chus Daviria, Intentant recavar
informacio al respecte de l´accident patit esta mateixa vesprada pel
famos productor cinematografic ens hem traslladat a l´hotel on està
hospedat… A pesar del deplorable estat en que queda despres de
l´incident el conegut empresari ha protagonisat, fa tan sols uns
moments un escandal, del que he segut testic d´excepcio, i que podria
tindre repercusions internacionals... El reputat productor es trobava
intentant seduir a una filla d´Alà, en el salo de l´hotel “El Palmito”,
quan irrumpé en ell el germa de Zoraida, nom de la mora en qüestio,
qui espasa en ma amenaçà al senyor Oliver, per macular l´honor de la
seua familia, en tallar-li lo poquet que li quedarà de home despres de
l´accident... Gemecant i suplicant per la seua “homenia” l´empresari
ha fugit corrent perseguit pel moro i la seua descomunal espasa… I
aço es tot fins el moment Segons aplegue mes informacio
continuarém la cronica d´esta noticia.
PRESENTADOR .- ¡Gracies companyer! Senyores i senyors
com ya han escoltat, fins una proxima conexio despedim este avanç
de noticies. Molt bona nit a tots. (Per a indicar el fi d´este
46
informatiu una vegada mes musica de noticies. ANNA
desconecta la televiso.)
MIQUEL .- (Que fins ara ha estat escoltant en cara d´espant tot
lo que ha transmes la caixa “boba”, no sap ni on es troba ni
tampoc si tot allo es veritat o està sent victima d´un malson.
Incredul, es refrega els ulls i acaba per compendre que tot es
realitat quan veu que l´arabic està alli davant d´ell i en l´espasa
en la ma dispost a fer lo que ha promes. S´alça tot esglayat i
corrent pel salo, com anima que porta el dimoni, se dirigix cap la
porta del forum perseguit pel moro i cridant.) No, no per favor no
ho tornaré a fer mai mes, pietat, pietat. (Mutis cami de la recepcio i
del carrer.)
J. J..- (Perseguint-li per tot l´escenari.) ¡El nom d´Ala i el de
Zoraida seran venjats! (Fa mutis darrere d´ell perseguint-lo en to
amenaçador.)
ANNA .- (S atisfeta pel resultat del seu pla, riu divertida.) Ha
triunfat la meua "Venjança" i intentant parodiar a Don M endo, he
conseguit que mi menda, en este cas yo, li asestara al menda del meu
"ex" un colp on mes mal podia fer-li… Dema quan ixquen les fotos
en tots els periodics, i revistes del cor, el “senyor Oliver” es
convertirà en el ninot dels seus “amics”.
J. J..- (Entrant pel forum.) Bo, ya està fet. ¿Pero tu no creus que
ens hem passat una miqueta?
ANNA .- Has fet un paper d´Oscar… I tens rao, en honor a la
veritat, crec que ens en passat quatre pobles... Perque si despres de la
moguda d´esta nit continua tenint ganes de gitar-se en alguna atra
dona, sera un autentic miracle.
HONORAT.- (Aguaitant pel forum.) ¿Quin soroll es este?
(Transicio.) Perdo. ¿M e havien cridat els senyors? (A part al vore
el vestuari dels seus hostes.) ¡Ai! ¿Que ya han aplegat els de la
convencio de “moros i cristians”? Clar, en la rapida i extranya fugida
del senyor Oliverales no els haure vist aplegar.
ANNA .- Se cridaba Oliver.
47
HONORAT.- Puix aixo he dit yo, ¿no?
ANNA I J. J. .- (Els dos menegen el cap en un gest molt
significatiu, al temps que criden a duo.) ¡¡¡Noooo!!! (Els tres
personages es queden estatics. Al mateix temps que les llums
minven d´intensitat fins deixar l´escenari a fosques cau el telo,
moment que aprofiten els personages per abandonar el salo.)
Epilec
En una grata semipenombra arropada per una musica
apropiada al disbarat que s´ha representat, els personages van
eixint a escena per torn i allumenats per un foc que els
acompanya fins el lloc on es queden estatics, cada u adoptant una
pose predeterminada. Per mig d´una veu en off es resumix els
acontenyiments que marcaran l´hipotetic futur dels personages
d´esta comedia. Quan tots estiguen en son lloc les llums d´escena
lluiran en tota intensitat, per a subitament deixar d´existir.
MIQUEL .- Oliver, Oliveiros, Olimar, Oliveral, Oliverales, etc,
etc... Mort de vergonya i desesperat per haver-se convertit en un bufo
davant les seues amistats hague d´abandonar la seua productora, i
fugir cap el Tibet, on una filla del noble poble del Dalay Lama
intenta pujarli l´anim, sense cap de resultad positiu.
ANNA .- Despres del seu exit com a mora es va trobar sumament
atraida pel mon arabic, i es va apuntar a una filà mora de La
Vilajoyosa. En l´actualitat està rodant la pelicula "Baixar-se al moro
II".
J. J.- En l´ajuda de Anna, Juanjo o “Jean Claude” acaba
nacionalisant-se americà, i escomença a fer pelicules a Hollywood
baix el nom artistic de Jean Claude "Va Dame". I efectivament, li
donaren en el cap, en les cames, en l´esquena...
VANESSA.- Deixant-se portar per la passio de la velocitat, i
enfundant el seu cos en roba de cuiro, va sedüir a un “esponsor” de
48
"YAM AHA". Acabà en el “Ricart Tormo” corrent en campeonats de
motocicletes de 250 c.c., baix el malnom de "No t´acostes, que me
mates". ¿Se imaginen vostes per qué?
EL PRESENTADOR/A I EL REPORTER/A .-
Despres
de l´exit obtengut en el exclusiu reportage dels acontenyiments
d´aquella nit, una cadena autonomica de televisio els contratà per a
ser asidus en u dels seus programes “fem”, i els nominà “tomboleros
honorifics de l´any”.
HONORAT.- ¡Ai, Honorat! ¡Pobre infeliç! En la seua ignorancia i
despiste va estar 30 anys sense pagar a facenda. ¡Clar, com era tan
desmemoriat sempre estava en la figuera! Li enbargaren el motel "El
Palmito". En l´actualitat viu en un geriatric, on acaba sent recluit
pels fills que naturalment ell no recordava tindre, en companya de la
seua inseparable Fina que continuament li recorda on té el cap,
CAMBRERA.- Si, si, eixa chiqueta tan calladeta, que nomes
parlava quan ho manava el guio, i que es passejava per l´escena de
tant en quant. Finalment es va quedar per quatre “euros” en l´hostal
"El Palmito". I es que hi ha solta pel mon cada mosqueta morta...
MORALEJA: Si una nit d´aventures vols passar, i al “Palmito”
penses anar… Pensa-ho millor, puix casi segur que malament
acabaras.
TELO MOLT RAPID I FI
49