L`antiga Grècia en el mirall: individu i societat

Universitat Permanent
Universitat Permanent
NOM DE L'ASSIGNATURA:
PROFESSORAT:
L'ANTIGA GRÈCIA EN EL MIRALL: INDIVIDU I SOCIETAT;
EL SEU REFLEX EN L'OBRA LITERÀRIA. LA SEUA
PROJECCIÓ EN LA CULTURA MODERNA.
Jose Vicente Bevià Pastor ........................................... ([email protected] )
Francisco Aura Jorro ..................................................... ([email protected] )
CURS ACADÈMIC: 2012-13
OBJECTIUS:
L'objectiu del present curs és oferir a l'alumne/a una visió de l'home en el context de la societat
de l'antiga Grècia, al llarg d'un procés que s'inicia en el món homèric i la seua evolució durant
les èpoques arcaica i clàssica.
Conèixer i manejar les fonts clàssiques.
Considerar el seu reflex en la literatura i cultura modernes.
METODOLOGIA:
El curs tindrà un doble vessant, teòrica i pràctica:
El vessant teòric es basarà en l'exposició dels temes que s'indiquen en el programa, d'acord
amb el desenvolupament indicat en el dossier que es lliurara a alumnes/as i amb el matèria
que se'ls oferirà a través del campus virtual.
La part pràctica es desenvoluparà mitjançant el comentari de textos d'autors grecs i moderns
que s'oferiran en el dossier citat. Aquests comentaris hauran de ser preparats prèviament pels
alumnes /as i seran debatuts i explicats posteriorment en la classe.
Lectura i comentari d'una obra d'als indicades en la classe.
SISTEMA D'AVALUACIÓ:
L'avaluació es basarà:
Control d'assistència i participació en la classe.
Valoració dels comentaris de text realitzats
Presentació d'un treball breu amb el comentari de l'obra triada per l'alumne entre les propostes.
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA:
Individu i societat en la cruïlla de dues èpoques. El seu reflex en els poemes d'Homer i
Hesíode. La figura dels herois homèrics en la literatura moderna.
La crònica de dos segles de tensions socials; el seu reflex en la lírica. Atenes en els segles VII
i VAIG VEURE a. de C. Democràcia i tirania a la llum de l'obra de Solón, d'Heródoto i de “la
Constitució d'Atenes” d'Aristòtil..
Esparta i les ciutats arcaiques. Sistema polític i societat. Ideals i costums espartanas. La visió
de Plutarc (Vida de Licurgo) i Jenofonte. Tirteo i els seus exhortaciones a la lluita en defensa
de la pàtria. Reiteració del tema en la literatura moderna.
Marque històric de la democràcia atenesa. La teoria religiosa de l'Estat en Èsquil i Heródoto.
La “Orestea” d'Èsquil i la seua presència en “Les mosques” de Sartre i en “El pa de tots” de A.
Sastre. Heródoto i les causes de l'esdevenir històric.
Pèricles i la societat del seu temps: ciutadans, metecos i esclaus. La dona atenesa. Els ideals
de la democràcia il·lustrada. Els temes del poder i la destinació en els Edipos de Sófocles. La
figura d'Èdip en la cultura moderna.
Societat i política durant la guerra del Peloponeso. Influx de la sofística en l'obra d'Eurípides.
Anàlisi de les figura d'Electra en Èsquil, Sófocles i Eurípides. La reacció conservadora en
Pseudo-Jenofonte (“la Constitució d'Atenes”) i Aristófanes. Electra en l'obra d'O’ Neill i Pérez
Galdós.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA:
Adrados, F.R. La democracia ateniense. Madrid. Alianza Universal, 1975.
-
Adrados, F.R. Democracia y literatura en la Atenas clásica. Madrid, Alianza Editorial, 1997.
-
Austin, M.- Vidal-Naquet, P. Economía y sociedad en la antigua Grecia. Barcelona, Paidós,
1986.
-
Bengston, H. Historia de Grecia. Madrid, Gredos, 1i986.
-
Bowra, C.M. La Atenas de Pericles. Madrid. Alianza Edit., 1974.
-
Capelle, K. Historia de la filosofía griega. Madrid, 1972.
-
Domínguez Monedero- J. Pascual González. Esparta y Atenas en el siglo V a.C.Madrid,
Síntesis, 1999.
-
Forrest, W.G. La democracia griega. Madrid, Guadarrama, 1966.
-
García López, J. La religión griega. Madrid. Istmo, 1975.
-
Howatson, M.C. Diccionario de la literatura clásica. Madrid. Alianza Edit., 1991.
-
López Férez y otros. Historia de la literatura griega. Madrid. Cátedra, 1988.
-
Mossé, C. La mujer en la Grecia clásica. Madrid, Nerea, 1990.
BIBLIOGRAFIA GENERAL:
-
Adrados, F.R. Fiesta, Comedia y tragedia. Sobre los orígenes griegos del teatro. Barcelona,
Planeta, 1972.
-
Alsina, J. Tragedia, religión y mito entre los griegos. Barcelona, Labor, 1971.
-
Dodds, E.R. Los griegos y lo irracional . Madrid. Alianza Edit. 2003.
-
García Gual, C. - Guzmám, A. Antología de la literatura griega. Madrid, Alianza Edit. 1995.
-
Gigon, O. Los oirígenes de la filosofía griega. Madrid, Gredos, 1971.
-
Jaeger, W. Paideia. Los ideales de la cultura griega.México, F.C.E. 1962.
-
Lesky, A. Historia de la literatura griega. Madrid, Gredos, 1968.
-
Lledó, E. Elogio de la infelicidad. Madrid, Cuatro Ediciones, 2005.
-
Lida, Mª.Rosa. Introducción al teatro de Sófocles. Buenos Aires, Losada, 1944.
-
Miralles, C. Tragedia y política en Esquilo. Barcelona. Ariel, 1968.
-
Murray, G. Esquilo, creador de la tragedia. Buenos Aires. Espasa-Calpe, 1955.
-
Romilly, J. de. ¿Por qué Grecia?. Madrid, debate, 1997.
-
Rose, H.J. Mitología griega. Barcelona. Labor, 1970.
-
Tovar, A. - Ruipérez, S.M. Historia de Grecia. Barcelona. Montaner y Simón, 1972.