Jletres LA ROSA CARTA ALS REÍS SOÑANDO

Jletres
LA ROSA
Tinc un rosaret petit
Que jo el regó cada dia
amb constancia i amb delit
Per que el vui veure florit
De roses de les mes fines
Aquest matí de maig
He tingut gran alegria
Perquén entre mig del fullam
Un punsella i havia
La punsella que jo he vist
Estava tota arrauUda
Semblava que tingues por
De veure la llum del dia
Cada dia em vell anel
A contemplarla acudía
Mes avui no és capulí no
Ja és una rosa florida
Amb una ilusió infantil
He corragut per collir-la
Mes al anar-ho a intentar
Mi he clavat una espina
Quan a la rosa he mirat
L'he vist tota entristida
Samblava que amb vulgués dir
Perqué amb vols prendre la vida
No mes t'he dat alegrie
I ara tu sens compasió
La vida amb pendries
Quan jo he sentit aixó
Ver la rosa amb dirigia
S'ha pusat a tremolar
Pensant que la colliria
No tremolis rosa no
Ja no amb temis per ta vida
Que amb ton perfum ja en tinc prou
Pero ton recort
Al servaré tota la vida
M. Gabarda Ferrando
SOÑANDO
Llegaré algún día hasta tu puerta
Y, entre miedo y sorpresa, la abriré
Sin prisas, sin rudeza.
Tu casa será grande para aquel que quiera
Te buscaré por los senderos de la vida
32/RUFACA/Desembre
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
CARTA ALS REÍS
Escrita per un nebot del meu amo que passava els hiverns
a Barcelona i pujava els estius a la Cerdanya a estiuejar.
Estimáis reis d'Orient
un servidor es el Climcnt
del carrer d 'en paradís
número trenta, quart pis
heu vos ací el que us demano
(ai, ai la mare del Taño)
vull un cavall de carlró
(ja seré un bon minyó)
un cartipas i dos mapes
(mai fare enfadar els mcus "papes ")
un timbal i una trompeta
(ja duré la cara neta)
un patinet i un carril
(amb tothom haig d'ésser humil)
un jazz - band i tres pilotes
(ja guanyaré bones notes)
Aixó fora mu il. lusió
mes si m'heu de dur carbó
que n 'hi hagi al menys un quintar
que hi podem coure el diñar
l'estalvi que representa
a l'avia fara contenta
i també estara contení
vostre servidor.
Climent.
El Vailet de la Cerdanya
Buscando en ti algo más que unos ojos que observan
Y buscando así. . .
Llegaré algún día hasta tu alma
Y veré en ella con la claridad que nadie vea.
Pero, ¿proqué de pronto me entra esta tristeza?
Porque pensando mejor en todo esto
La verdad, no es más que un loco sueño.
Jamás llegaré a tu casa, ni a tu puerta.
Ni mucho menos a esa sombra tan ligera
Ni a esa alma tan misteriosa e inmensa.
Pero cuando te encuentre. . .
Esta es mi promesa:
Te buscaré en todas partes con firmeza,
Buscaré tu casa y, entrando en ella,
Lo demás será fácil si el amor hasta allí llega.
A. Fullana