BARBAFORMOSA

Anuncio
BARBAFORMOSA
del 8 al 29 de setembre de 2016
INAUGURACIÓ dijous 8 de setembre a les 19:00h.
Enric Granados, 28. Barcelona 08008. T 93 451 04 66
www.francescmestreart.com — [email protected] HORARI de dimarts a divendres: de 16:30 a 20:00 h. Dissabte 16, obert d’11:00 a 20:00 h. sense interrupció
La conozco por Isabel: ella firma Barbaformosa.
La conozco en el torno.
Y sus piezas huyen del torno.
La conozco charlando.
Y el silencio acompaña sus porcelanas.
Tozuda.
Una y otra vez tornea, modela, pellizca.
Y el barro le replica, le lleva la contraria.
Hace lo que le da la gana: como ella.
Pero no.
Es la lucha del oficio –palabra hoy maldita-,
el diálogo con la materia, la convicción firme que en ella
está el origen, las formas no dichas, las formas inefables.
No es el azar, es la forma escrita antes de que nosotros hablásemos.
Ceramista: aquella que reconoce que sus manos y el barro
son la misma cosa. Y que no sabe quién manda:
si las manos o el barro.
Sabe que tiene la cabeza en las manos, y que a veces
el corazón respira entre las formas que surgen. Y entonces,
se nos corta el aliento.
Después el fuego, a puerta cerrada, tiene la última palabra.
Milagro o revelación. Error o consuelo.
Que nadie hable de arte: la cerámica estaba antes.
ISABEL
Jo la conec com Isabel: ella firma Barbaformosa.
Jo la conec al torn.
I les seves peces fugen del torn.
Jo la conec xerrant.
I el silenci acompanya les seves porcellanes.
Tossuda.
Una i altre vegada torneja, modela, pessiga.
I el fang se li retorna, li porta la contrària.
Fa el que vol: com ella.
Però no.
És la lluïta de l'ofici –paraula maleïda–,
el diàleg amb el material, la ferma convicció
que en ell està l'origen, les formes no dites,
les formes inefables.
No és l'atzar, és la forma escrita
abans que nosaltres parléssim.
Ceramista:
aquella que reconeix que les seves mans i el fang
són una mateixa cosa. I que no sap qui mana:
si les mans o el fang.
Sap que té el cap a les mans, i que de vegades
el cor respira entre les formes
que van sorgint. I aleshores, se'ns talla l'alè.
Després el foc, a porta tancada,
te la darrera paraula.
Miracle o revelació. Error o consol.
Que ningú parli d'art: la ceràmica hi era abans.
Jes ú s -Àngel Pr iet o
La Floresta, juliol 2016
I know her as Isabel: she signs Barbaformosa.
I know her at the wheel.
And her pieces run away from the wheel.
I know her talking.
And silence stands by her porcelains.
Stubborn.
Again and again turns, molds, pinches.
And clay revolves, swims against her.
Does what it wants: just like her.
But no.
It's the struggle of craft –damned word–,
the dialogue with material, the firm conviction that in it
remains the origin, the unspoken forms, the unspeakable forms.
It's not random, it's the written form before us to talk.
Ceramist: that who recognizes her hands and clay
are just the same thing. And that who does not know who rules:
hands or clay.
She knows she has her head in her hands, and sometimes
the heart breathes between the emerging forms. And then,
we are breathless.
Later the fire, behind closed doors, has the latest word.
Miracle or revelation. Error or consolation.
Let no one speak of art: pottery was before.
INAUGURACIÓ dijous 8 de setembre a les 19:00h.
Enric Granados, 28. Barcelona 08008. T 93 451 04 66
www.francescmestreart.com — [email protected]
HORARI de dimarts a divendres: de 16:30 a 20:00 h.
Dissabte 16, obert d’11:00 a 20:00 h. sense interrupció
Descargar