L’EMBOLIC Algú em va dir, dubi dubi duà! vaig escoltar bé, va dir: dubi duié! I li vaig contestar: Xirupiflai, i ell entengué: xirupiié! Múisca i lletra: Pep Puigdemont CARAI, CARAI, CARAI, CARAI, QUIN EMBOLIC! CARAI, CARAI, CARAI, CARAI, QUIN EMBOLIC! QUIN EMBOLIC! QUIN EMBOLIC! QUIN EMBOLIC! BIS La mare em va dir, has de menjar molt. vaig escoltar bé, va dir: menja una col, i li vaig contestar: no m’agrada par, i ella entengué: posa-me’n més! Algú em va dir: ai! Quin embolic, vaig escoltar bé, va dir que_ets eixerit, i li vaig contestar: ja m’ho havien dit, i ell entengué: que_ets retorcit! VAYA QUÉ LIO (Original en catalán: L’embolic) Música i letra original i traducción al español: Pep Puigdemont Alguien me dijo -Dubi dubu duwa Escuché mejor, Dijo dubi duyé Y le contesté. -Xiirupiflai. Y el entendió Xirupiyé Vaya que lio, Vaya lio,vaya lio, Vaya que lio, Vaya lio,vaya lio, Vaya lio,vaya lio, vaya lio! (Bis) Mi mamá me dijo: -mucho debes comer! Escuché mejor, dijo cómete un pez. Y le contesté -No, que no me gusta! Y ella entendió: Que sea trucha! Alguien me dijo -vaya, vaya lio Escuché mejor, Dijo que era bonito Y le conteté: -siempre me lo han dicho! Y él entendió Vaya vaya bicho.