cooperacio davant de la cimera dels 7 paisos mes rics a par/s, la

COOPERACIO
DAVANT DE LA CIMERA DELS 7
PAISOS MES RICS A PAR/S, LA
CIMERA DELS MES POBRES
Davant de la cimera dels 7 pa'isos mes
rics a Paris, la cimera dels m6s
pobres
En ocasi6 de la Cimera dels 7 Estats
m6s rics del m6n el 15 i 16 de juliol es
prepara una Cimera, també dels paisos
mes pobres. Difusi6 del sentit i continguts d'aquesta cimera dels mes pobres,
grups de suport, preparaci6 d'una anada col.lectiva a la Cimera, són activitats
que a CIDOB promovem per a col4aborar en la realitzaci6 d'aquests actes.
Esperem poder informar de la celebraci6 i els seus resultats en el proper
numero.
Aquí teniu el text de la presentaci6 de
la Cimera:
Davant de la Clmera dels mbs rics,
La Cimera dels mbs pobres
La trobada anual de Caps d'Estat i de
govern dels 7 paisos m6s industrialitzats
t6 lloc aquest any a París, del 13 al 16
de juliol, durant la celebraci6 del Bicentenari de la Revoluci6francesa. L'esper ~de
t la Revoluci6 va empenyer el progres i els drets de la persona en defensar I'expressib del tercer estat enfront
del poder.
El tercer m6n 6s el tercer estat d'avui.
La Cimera dels 7 pobles entre els m6s
pobres serh una tribuna no governamental. Conscients de les seves forces
potencials, alguns testimonis del, tercer
m6n vindran a defensar el dret dels pobles a disposar d'ells mateixos. El Nord
i el Sud es trobaran per a dir NO a I'hegemonia dels 7 mes rics sobre I'economia mundial.
M6s de 1.500 persones hi participaran.
Uniu-vos tamb6 vosaltres a aquesta
celebraci6 diferent.
Hi haurh testimonis no governamentals de 7 pobles: Burkina-Faso, Zaire,
Mocambic, Bangladesh, Filipines, Hai-
tí, Indis dlAmazbnia.
Experts i personalitats del Sud i del
Nord intervindran. Debats, conferencies, taules rodones, hudievisuals il.lustraran els projectes, les riqueses socials
i culturals dels pobles del tercer m6n i
les relacions entre les decisions dels
paisos rics i la pobresa en el m6n. Es
presentarh el balanc de I'impacte que
han causat aquestes decisions en els
deu Últims Últims.
A la sala de la Mutualitat es desenroluparan els actes d'aquesta jornada, el
dissabte 15 de juliol de les 9'30 del matí a les 7 de la tarda. Mbs tard hi haurh
un festival musical com a cloenda.
L'organitzaci6 de la cimera esta preparada per la Lliga per als drets i I'alliberament dels pobles, en col.laboraci6
amb entitats de molts paisos.
LES ONG'S CATALANES
I ELS POL~TICS,SIGNEM
COMPROMISOS A FAVOR DE LA
COOPERACIO INTERNACIONAL
Les organitzacions no governamentals catalanes (ONGS) de Cooperaci6 al
Desenvolupament van organitzar el 18
de maig a la seu de CIDOB, un debat
entre els representants dels partits polítics amb candidatura a les eleccions
.del Parlament Europeu.
El debat s'emmarcava dintre de la
Campanya que les ONGS d'Europa han
proposat a traves d'un escrit en deu
punts sobre la relaci6 entre Europa i el
Tercer Mbn. De forma molt resumida
s'ha fet una edici6 catalana d'aquests
deu punts en un tríptic.
UN DESAFIAMENT EN 10 PUNTS
PER ALS CANDIDATS
A LES ELECCIONS EUROPEES
Demanem als candidats que prenguin
una postura clara sobre la política de
cooperaci6 de la CE amb els paisos del
Tercer M6n:
-
D o ~ i e Cldob
r
n. 28 1989
1. Complir I'acord de les Nacions Unides de destinar el 0.7 del PIB dels Estats a I'ajuda al desenvolupament.
2. Suprimir el deute extern dels paisos
pobres que obstaculitza el seu desenvolupament.
3. Defensar canvis en la polltica d'ajustament econbmic del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial per a
protegir les necessitatsfonamentals dels
pobres.
4. Reduir el proteccionisme comercial
del Nord contra les importacions dels
productes de base i promoure una transparencia comercial amb el Sud que no
els faci receptors dels danys i perjudieis dels Problemes d'Europa.
5. Donar suport a mesures per incrementar la participaci6 dels paisos en
vies de desenvolupament en els procesSOS de transformaci6 i comercialitzaci6
dels Productes.
6. Eliminar les subvencions a I'exportaci6 dels productes agrícoles d'Europa
que perjudiquen el mercat mundial i dedicar una bona part de I'ajuda oficial a
afavorir la producci6 dels petits productors i treballadors agrícoles dels paisos
en desenvolupament.
7. Aconseguir que la constituci6 del Mercat Únic d'Europa del 1992 sigui profit6s per als paisos de la Comunitat i per
als pobles del Tercer Mbn.
8. Evitar la destrucci6 del medi ambient.
Tenir en compte aquest factor en tots els
programes de desenvolupament tant en
Europa com en el Tercer M6n.
9. Prendre mesures contra les violacions
dels drets humans a Europa, on els refugiats i treballadors immigrants són objecte de discriminaci6 i de marginaci6.
Actuar per una millor integraci6 econbmica i social d'aquests treballadors i refugiats i de les seves famílies en la
societat europea.
10. Comprometre's a financar les activitats d'un Institut europeu encarregat
d'estudiar els conflictes regionals i de fer
Ph.0
COOPERAC~O
LA COOPERACIO
INTERNACIONAL
COMENTADA PER TRES XILENS
A travbs de les paraules directes i senzilles d'aquests xilens que ens
escriuen, arriba un concepte de desenvolupament i de relacions entre els ciutadans dels pai'sos d'Europa i els dlAmbrica Llatina que cal
considerar atentament. Ens ha de fer revisar les nostres idees i les nostres prepotbncies. La carta ens I'han escrit com a refiexi6 de la seva
estada de tres setmanes entre nosaltres, invitats per IIAjuntament de
Barcelona en el programa d'intercanvi juvenil internacional.
aa
propostes de pau. Posar en marxa un
programa d'educacib per a la pau que
promogui una millor coneixenca dels altres pobles.
Josep Ribera, com a president de la
Coordinadora de les ONGS de I'Estat
espanyol, va presentar I'acte i tamb6 hi
participa com a expert I'economista Luis
de Sebastidn.
En tot moment el dialeg i les exposicions van ser vives i enfocades al paper
que Europa juga i ha de jugar en relaci6 als paTsos en desenvolupament. Les
diverses ideologies i estratbgies dels
partits afloraven en les intervencions.
Les persones que participaren en I'acte, al voltant de cent, van tenir ocasi6 de
poder apreciar les diferbncies i de tenir
mes elements de judici a I'hora de les
votacions. Es van plantejar els problemes reals i no es van amagar les greus
dificultats i resistbnciesa un canvi en les
relacions d'Europa amb els paisos del
Tercer M6n i com, sota paraules positives dels politics, s'amaga forca una voluntat de no avancar en aquesta direcci6, forcats per molts interessos creats
i per la poca sensibilitat de I'electorat
que els vota. Ser mes justos amb els paTsos del Sud comportaria viure amb mes
sacrifici i austeritat en les nostres societats, tindria un cost econbmic, es va dir.
Finalment els representants politics
presents van signar dos compromisos
segons el text següent:
Estudiar les propostes del document elaborat pel comitd d'enllaq
d'ONG i treballar per tal de fer-les
realitat.
Mantenir un contacte perlbdlc,
dues o tres vegades I'any, entre els
eurodlputats catalans Irepmsentants
de les ONGS catalanes, per analitzar
les accions que les dues parts porten
a terme en el camp de la cooperacid
entre la CE i els paisos en desenvolupament.
-
-
Carles Campuzano per CDC
Salvador Lara per IC
Joan B. Fonollosa per ERC
Francesc Martí per UDC
Joan Pluma per PSC
Juan Muiilz pel PCC
Joaquim Ventura per ENE
Phg. 10
La cooperaci6n internacional es un tema del cual se ha hablado demasiado,
pero de una manera unilateral, es decir, s610 se ha discutido y analizado por
parte de 10s paises del Norte, ya sean
instituciones, agrupaciones y/o paises
que cooperan con el Tercer Mundo, dejando excluidos de dicha discusi6n y debate justamente a 10s que reciben esta
cooperacibn.
lndudablemente que el propio t6rmino cooperaci6n lleva en si un sentido de
dualidad, o sea, ambas partes deben intervenir en dicho proceso, de manera
activa y partiendo de la base que tienen
mutuamente algo que decir al respecto, sobremanera si 10s involucra de consumo. Esta hasido unaseria deficiencia
y que se liga íntimamente a otra situacibn: se ha concebido la cooperaci6n
solamente en t6rminos econ6micos, es
decir, destinar mayor o menor presupuesto para ayudar a 10s pueblos subdesarrollados, situaci6n que a nuestro
entender reduce el problema a un pur0
aspecto econbmico, desconociendo
otros pardmetros de andlisis del problema.
La cooperaci6n internacional debe
abarcar tambi6n relaciones de tipo o indole cultural, tecnol6gic0, de experiencias de trabajo, de compromisos para
llegar al desarrollo de 10s paises subdesarrollados, a nivel de la defensa de la
paz a escala mundial, de evaluar las responsabilidadesque le caben a cada uno
en el actual orden de cosas; en fin, un
sin numero de timbitos que lleva en si
la cooperaci6n, y no tan s610 10 econ6mico, que sin despreciar y considerar
importante; es un pardmetro dentro de
otros mds.
El actual orden de cosas a escala
mundial necesita ser cambiado y transformado, pero con la concurrenciade todas las partes involucradas, es la Única
alternativa que nos garantizard un futuro para todos, un futuro que debemos
construir10 hoy. Esa es la exigencia inmediata.
Pasando al programa propiamente tal:
estamos ciertos de haber obtenido una
visi6n bastante especifica del quehacer
social juvenil de Cataluiia en particular
y de España en general, pasando por
t6picos de indole econbmico, cultural,
recreativo y politico que se estdn desarrollando actualmente en Cataluña y sus
perspectivas futuras que dichos procesos pudierentener. De igual forma, creemos que a partir de experiencias particulares, fuimos adquiriendo una concepci6n global de 10s problemas, no
quedtindose en la sola experiencia, lo
que indudablemente es muy positivo.
Tambi6n podemos señalar, reafirmando 10 anterior, que pudimos conocer experiencias de diferentes tipos y teniendo
10 juvenil como denominador comun:
educacional o estudiantil secundario,
sindical, cultural, recreativo, tiempo libre, empleo y la lucha contra el desempleo, politicas de autoempleo, trabajo
con mujeres, entre otras experiencias.
En síntesis: un panorama completo y
variado.
Una situaci6n que consideramos como posible de perfeccionar, es el hecho
de que el programa contemplaba hacia
nosotros un rol rntis de oyentes y recep
tores. Mds que poder nosotros cumplir
un rol de entregar tambien nuestra experiencia concreta en 10s diferentes trabajos que cada uno desempeña en
Chile, en pos de un trabajo comunitariom.
Esperamos que se pueda concretizar
en el futuro la venida de 10s compañeros catalanes a nuestro país y poder trabajar en conjunt0 en el programa de la
visita.
Nos despedimos afectuosamente y
dejando abierta la posibilidad de poder
servirles en alguna oportunidad.
Atentamente,
Bernarda Sandoval
Juan Marin
Oscar DBvila
-
Dossbr Cidob n. 28 1889