FRASES FETES

FRASES FETES
-
A balquena  en gran quantitat.
A bastament  suficientment.
A bastança  prou.
A bombo i platerets...  “a bombo i platillo”.
A bots i barrals  molt.
A boqueta de nit  “al anochecer”.
A cabassos  ‘en gran quantitat’.
A cau d’orella  ‘a l’orella, en veu baixa’.
A causa de...  “debido a...”, (no es pot utilitzar: degut a...).
A cegues  ‘amb desconeixement d’alguna cosa’.
A contracor  “de mala gana”.
A corre-cuita  “de prisa y corriendo”.
A doll  abundosament.
A dreta llei  amb justícia estricta.
A dretes  expressament.
A espentes i redolons  ‘amb dificultats i entrebancs’.
A força de...  “a base de...”.
A la babalà  ‘irreflexivament’.
A la bestreta  anticipadament.
A la dula  ‘sense control de ningú’.
A la quinta forca  molt lluny.
A la valenta  ‘amb gran voluntat i esforç’.
A l’abast  “al alcance”.
A l’aguait  vigilat.
A l’engròs  ‘en gran quantitat’.
A hores d’ara  ‘actualment’.
A quin sant...  “ a santo de qué...”.
A repèl  “a contra pelo”.
A rossegons  ‘arrossegant-se’.
A tort  ‘sense raó’.
A tort i a dret  “a diestro y simienstro”, ‘per tots els costats, a tot arreu’.
A tot estirar  “como mucho, como máximo”.
Al cap i a la fi / comptat i debatut  ‘després de tot’.
Al capdamunt / al capdavall  “en la parte más alta / en la más baja”
A les palpentes  ‘ajudar-se de les mans per a evitar topar’.
A manta  ‘en abundància’.
A mitjan  “a mediados de...”
Afluixar els cordons  minorar la tensió en una situació.
A pams  ‘amb molta cura (“cuidado, esmero”)’.
A pleret  “despacito”.
A terminis  ‘a crèdit’.
A saber  ‘potser’.
A ras de  ‘al mateix nivell que’.
A redós  protegit físicament.
A repèl  ‘a contra pèl’.
A trenc d’alba  en clarejar el dia.
A totes passades  ‘siga com siga’.
A tort  ‘sense rao’.
-
A ull  ‘a simple vista’.
A ulls clucs  confiadament.
A una veu  “a una voz”; ‘tots han parlat a una veu’.
A vessar  “hasta derramar”.
Amb escreix  de sobra.
Amb prou faenes  ‘difícilment, penosament, patint’.
Anar a mal borràs  anar cada vegada pitllor.
Anar a raure  anar a parar.
Anar a regna solta  anar lliurement.
Anar de bòlit  atrafegar-se, “ir a lo loco”
Anar a pams  detallar, especificar, “ir por partes”.
Anar com un Adam  anar mal vestit.
Anar calent  enfadat.
Anar-se’n sense dir ni ase ni bèstia  anar-se sense dir res.
Alçar-se en fer-se de dia / a trenc d’alba  “levantarse de madrugada”.
Ara com ara  actualment.
Ara i adés  sovint, “de vez en cuando”.
Arribar i moldre  enllestir (acabar).
Arronsar-se el melic  acovardir-se.
Beure’s l’enteniment  ‘fer coses de boig’ (T’has begut el enteniment?  “¿te has vuelto loco?”).
Bona cosa de  ‘en quantitat considerable’.
Clar i ras  ‘sense embuts’.
D’ara en davant  “a partir de ahora”.
D’arrapa i fuig  ‘de qualsevol manera’.
D’amagat  ‘ocultament’.
D’atuvi  ‘d’entrada, primerament (“de antemano”).
D’allò més  “de lo más, muy, mucho”.
D’esme  ‘mecànicament’.
De bat a bat  “de par en par”.
De bell nou  ‘novament’.
De bracet  ‘agafats del braç’.
De cap a peus  ‘totalment, de principi a fi’.
De colp  ‘sense pensar-ho’.
De colp i volta / de sobte  “de repente”.
De costum  “como de costumbre”.
De debò  “de verdad”.
Debades  “en balde”.
De fit a fit  ‘mirar fixament’.
De franc  “gratis”.
De gaidó  “de soslayo, torcidamente”.
De per riure  “en broma”.
De retop  “de rebote”.
De retruc  “de rebote”.
De soca-rel  ‘totalment, del tot, íntegrament’.
De sotamà  ‘amb dissimulació, dissimuladament’.
Deixar pelat  ‘sense diners”.
De tot cor  ‘amb sinceritat’.
De valent  ‘molt’.
De via estreta  de camí estret.
Donar suport  “apoyar” (estem donant-li suport desinteressadament, ell s’ho mereix).
En amunt  té de vint anys en amunt.
-
En bona hora  ‘sortosament, amb sort’.
En acabant  ‘després, al acabar’.
En dejú  “en ayuno”.
En un tres i no res...  “ en un santiamén...”.
En cos de camisa  “en mangas de camisa” (m’agrada anar en cos de camisa).
Estar a l’aguait  “estar al loro”.
Estar fet una coca  ‘estar malalt o esfotat’.
Estar fins al capdamunt  “estar hasta la coronilla” (estic fins al capdamunt de tu).
Faltar un bull  “faltar un tornillo”.
Fer molta ràbia  “dar mucha rabia”.
Fer creu y ratlla  ‘oblidar-se i perdonar alguna cosa’.
Fer classe  “dar clases” (m’agrada com fa les classes la Maria).
Fer costat  ‘ajudar’.
Fil per randa  ‘a peu de la lletra, de manera detallada’.
Ficar el rem  ‘ficar la cama, equivocar-se’.
Fer aigües  ‘estar en ruïna”.
Fer una ullada  “pegar un vistazo”.
Fer fàstic  “dar asco” (em fa fàstic menjar això).
Fer la guitza  “fastidiar, molestar”.
Fet i pastat  ‘idèntic’.
Fer la visita del metge  ‘estar poc de temps’.
Fer eixir els cabells blancs  ‘fer passar penes’.
Fer salat  ‘ser graciós’.
Fer el borinot  fer el desmenjat.
Fer i desfer  ‘no acabar mai’.
Gata moixa  “mosquita muerta”.
Quedar-se amb l’os i la pell  “quedarse en los huesos”.
Omplir el pap  ‘menjar’.
Ploure a bots i barrals  “llover a cántaros”.
Pel cap alt  ‘com a màxim’.
Per si de cas...  “por si acaso, por si las moscas”.
Must i a la gàbia  ‘a callar’.
Ni fa ni fum  ‘no tindre cap importància’.
No saber avindre’s  ‘no saber convéncer’.
No deixar florir  no deixar-la créixer.
No gens  “nada, nada de nada”.
Sense solta ni volta...  “sin ton ni son”.
Sense cap ni peus  ‘sense raó’.
Ser un clau  ser puntual.
Ser com la cera  se dòcil.
Si més no  ‘almenys’.
Si fa no fa  ‘més o menys’.
Tindre la mà foradada  ‘ser malgastador’.
Traure de polleguera  “sacar de las casillas” (em trau de polleguera quan en diu això).
Tot dret  ‘sense desviar-se’.
Tocar ferro  ‘previndre’s contra la mala sort’.
Tocat i posat  ‘primmirat’.
Tocant a  “en lo referente a..., junto a”
Un ramat de  ‘gran quantitat’.
Vora de  ‘al costat de’.
Vendre a l’engrós  “vender al por mayor”.
-
Xino-xano  ‘lentament, poc a poc’.
De cop i volta  “de repente”.