PROJECTE INSTITUCIONAL DE POLÍTICA DOCENT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Primera proposta de document 21-3-06 Projecte de Política Docent 2 Primera proposta SUMARI pàg. Introducció ................................................................................................................................. 3 Objectius generals de Política Docent de la Universitat de Barcelona ...................................... 5 Àmbits de Política Docent ......................................................................................................... 6 1. Acció tutorial i orientació a l’estudiant .................................................................... 6 2. Ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior ............... 9 3. Metodologia, materials didàctics, avaluació dels aprenentatges i innovació docent ...................................................................................................... 10 4. Avaluació de la docència i reconeixement de l’excel·lència docent ......................... 16 5. Suport a la docència .................................................................................................. 18 6. Formació, assessorament i fòrums d’intercanvi del professorat ............................... 20 7. Comunicació en l’àmbit de la política docent ........................................................... 22 Repercussions del Projecte institucional de Política Docent ..................................................... 24 Projecte de Política Docent 3 Primera proposta INTRODUCCIÓ El 3 de novembre de 2005, amb l’aprovació de la Comissió Acadèmica delegada del Consell de Govern de la UB, es va iniciar el procés d’elaboració d’un projecte institucional estratègic sobre política docent de la Universitat de Barcelona, per al període 2006-2009. Des d’aleshores, s’han elaborat diversos documents, s’ha informat i s’ha presentat el procés en diverses instàncies de la UB, s’ha posat en marxa la pàgina web http://www.ub.edu/comint/projdocent/, s’ha reunit la Comissió Assessora del Projecte i, encara més important: en el si dels centres, en consells d’estudis, en departaments, en unitats tècniques i en jornades de treball sobre temes monogràfics s’ha debatut i s’han acordat propostes que han ajudat a configurar aquesta primera versió de document, que ja perfila el que pot ser el Projecte institucional de Política Docent de la UB. Entre aquesta primera proposta de document i el document definitiu que haurà d’aprovar el Consell de Govern, s’obre un període de propostes i suggeriments al document que ara es presenta i continua un procés de debat en els centres, ja que en molts casos les aportacions fetes al Projecte s’han d’entendre com una primera proposta, sovint encara pendent de ratificació per instàncies superiors del mateix centre o bé com una primera aproximació a un document del centre més complet. Aquest període per fer noves aportacions o per completar o matisar les que ja s’han fet es tancarà el 2 de maig de 2006. Les reflexions i propostes rebudes, dels centres1 i dels seus departaments, però també de grups d’innovació docent i de professorat a títol personal, palesen —una vegada més— la diversitat que hi ha a la UB; una diversitat que hem de saber veure com un enriquiment, però que, a la vegada, fa més difícil que el conjunt de la Universitat estableixi criteris comuns. És cert que aquesta circumstància ens ha de portar a polítiques flexibles i que es contextualitzin en cada realitat però cal tenir present que aquesta tendència ha de trobar un punt d’equilibri amb la necessitat d’establir criteris comuns que donin coherència al conjunt de la institució. Les aportacions dels centres han estat diverses, també formalment. És per això i, sobretot, perquè en la majoria dels casos responen a un document encara provisional —sovint pendent que alguna instància del mateix centre l’aprovi— que hem optat per no incloure els documents dels centres en aquesta primera proposta. Caldrà decidir si s’han d’annexar o no en la proposta definitiva. En tot cas, es tracta en general de documents que de ben segur seran molt útils a l’hora d’elaborar la proposta de Contracte-programa academicodocent entre el centre i els vicerectorats corresponents. Pel que fa a l’àmbit docent, els contractes-programa constituiran precisament la concreció en el si de cada centre del Projecte de Política Docent, tal com s’exposa més endavant. En els apartats següents, s’han recollit la major part de les aportacions rebudes, encara que en alguns casos es troben incloses en textos més genèrics; tot i així, les propostes concretes es tindran presents precisament en el moment de portar a terme el Projecte, un cop aprovat. Evidentment, algunes propostes no s’han recollit, bé perquè eren contradictòries amb d’altres, perquè tenien poca relació amb la política docent, perquè eren excessivament genèriques o bé perquè responien a una situació massa particular. La Política Docent es relaciona amb altres polítiques i sovint la interrelació es tan estreta que seria absurd establir una línia divisòria que portés a obviar qüestions que, si bé a la UB depenen d’altres vicerectorats, són temes que interessen directament a la política docent. Per tant, s’ha 1 Aquesta primera proposta de Projecte docent recull les aportacions dels centres següents: Facultat de Belles Arts, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Facultat de Biologia, Facultat de Dret, Facultat de Farmàcia, Facultat de Filologia, Facultat de Física, Facultat de Formació del Professorat, Facultat de Geografia i Història, Facultat de Geologia, Escola Universitària d’Infermeria, Facultat de Medicina, Facultat d’Odontologia, Facultat de Pedagogia, Facultat de Psicologia i Facultat de Química. Projecte de Política Docent 4 Primera proposta optat per incloure les qüestions d’àrea academicodocent2, en les quals l’àmbit docent té quelcom a aportar-hi, tot i que la responsabilitat última sigui d’altres vicerectorats. Aquesta mateixa interdependència i transversalitat es produeix també en l’àmbit docent: moltes de les qüestions que es presenten tot seguit, podrien tractar-se en apartats diferents d’aquells en què s’han inclòs. L’estructuració del document en apartats ajuda a proporcionar una visió més analítica, però la realitat és més global. Aquesta primera proposta de document de Política Docent pot constituir un bon punt de partida per oferir més coherència al desenvolupament d’aquesta política en la nostra Universitat en els propers anys, tot i que les dificultats de portar a terme algunes de les qüestions que s’hi apunten no es poden amagar a ningú. En alguns casos, perquè alguns objectius i accions suposen canvis rellevants respecte de la situació actual, però el context del procés de convergència cap a l’espai europeu d’educació superior és una bona oportunitat per plantejar-se alguns reptes, sempre que entenguem que l’important és anar avançant en la millora de la qualitat de la docència, pas a pas, construint a partir de la trajectòria que tenim. S’han d’afrontar canvis realistes i assumibles, però s’ha d’entendre que la qualitat de la docència sempre pot i sempre podrà ser millor i que, per tant, l’important és anar avançant, si cal, cercant camins alternatius davant dels obstacles però sense defallir, buscant sempre la manera d’ajudar millor l’alumnat en la tasca d’aprendre. Una segona dificultat són els recursos: apostar per una millora de la docència requereix nous recursos i una capacitat de redistribució dels que hi ha disponibles. Sovint, els recursos no són fàcils d’obtenir però saber què és el que realment es necessita i poder-ho argumentar és un primer pas necessari. A partir d’aquí caldrà veure quines possibilitats tenim d’obtenir, si més no, part d’aquests recursos i fins on podem arribar amb aquests. Davant de l’escassetat de recursos, és clau disposar de projectes sòlids per optar a comptar en el moment de les prioritzacions. Si som capaços de consensuar cap a on volem anar, disposem el punt de partida per aprofitar oportunitats. El Projecte de Política Docent aspira a esdevenir aquest document de consens. 2 A la UB, constitueixen l’àrea academicodocent els vicerectorats de Política Acadèmica i Convergència Europea, d’Estudiants, de Professorat i d’Internacional, a més del Vicerectorat de Política Docent. Projecte de Política Docent 5 Primera proposta OBJECTIUS GENERALS DE POLÍTICA DOCENT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA • • • • • Afavorir una millora continuada de la docència en el conjunt de la Universitat de Barcelona, impulsar la innovació docent i proporcionar suport específic als ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior. Desenvolupar metodologies, sistemes d’organització, ús de materials docents, tasques d’acció tutorial i sistemes d’avaluació que contribueixin a un aprenentatge de l’estudiant de més qualitat. Millorar i completar el procés d’avaluació de la docència i impulsar el reconeixement de l’excel·lència docent. Proporcionar suport a la tasca docent, ampliar i contextualitzar les accions de formació i d’assessorament al professorat i impulsar activitats d’intercanvi d’experiències docents. Millorar els sistemes i els criteris de comunicació sobre aspectes docents en el si de la UB. Projecte de Política Docent 6 Primera proposta ÀMBITS DE POLÍTICA DOCENT 1. Acció tutorial i orientació a l’estudiant Punts forts 9 Tradició de la UB en acció tutorial. 9 Existència de plans d’acció tutorial en diversos ensenyaments. 9 Bona valoració de la tutoria per part de l’estudiant quan la fa servir. 9 Il·lusió del professorat promotor. 9 Avaluació dels plans d’acció tutorial. 9 Atenció especial, en alguns centres, a l’alumnat amb discapacitats. 9 Bona coordinació entre el programa de formació i els coordinadors i coordinadores dels plans d’acció tutorial. Punts febles 9 Manca d’una definició clara d’objectius i de criteris generals comuns dels plans d’acció tutorial. 9 Baixa resposta de l’estudiant a l’oferta tutorial. 9 Escepticisme i, fins i tot oposició, de part del professorat a les tutories. 9 Ensenyaments sense plans d’acció tutorial. 9 Poca difusió de l’avaluació sobre els plans d’acció tutorial. 9 Heterogeneïtat en les necessitats dels ensenyaments. 9 Manca de claredat pel que fa a la relació entre la tutoria acadèmica i la tutoria d’orientació. 9 Poca coordinació entre l’acció tutorial i els serveis d’orientació a l’estudiant. 9 Escassa tutorització adreçada a la professionalització. 9 Reconeixement insuficient de les tutories com a tasca docent. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 1.1 Dissenyar un model d’acció tutorial que es refereixi tant a la tutoria acadèmica3 com a la tutoria de carrera4, que parteixi de la trajectòria de la UB i que respongui al marc de l’espai europeu d’educació superior. a) Aprovar un model d’acció tutorial UB per al grau5. Indicador: model aprovat per la CACG6. [2006]. b) Definir les funcions del professorat coordinador d’acció tutorial en el grau. Indicador: document de definició de funcions. [2006]. c) Aprovar un model d’acció tutorial UB per al postgrau. Indicador: model aprovat per la CACG.[2006]. d) Definir les funcions del professorat coordinador d’acció tutorial en el postgrau. Indicador: document de definició de funcions. [2006]. e) Incloure l’acció tutorial com a tasca específica en un nou model de dedicació del professorat de la UB. Indicador: document de dedicació que inclogui l’acció tutorial. [2007-2009]. 3 Tasques d’orientació, seguiment i suport a l’alumnat respecte dels objectius i continguts de les matèries o assignatures. 4 Tasques d’orientació, seguiment i suport a l’alumnat respecte de les decisions que ha de prendre per configurar l’itinerari acadèmic. Es pot estudiar la possibilitat de tutors o tutores d’àrea. 5 La tutoria acadèmica potser s’hauria de tractar en l’apartat 3 d’aquest Projecte («Metodologia, materials didàctics, avaluació dels aprenentatges i innovació docent») però s’ha optat per incloure-la en l’apartat «Acció tutorial i orientació a l’estudiant» perquè encara cal acabar de definir clarament els tipus de tutoria i les seves característiques. 6 Comissió Acadèmica del Consell de Govern. Projecte de Política Docent 7 Primera proposta 1.2 Desenvolupar l’autonomia i la capacitat de resposta dels centres, dels ensenyaments i dels departaments en les activitats de tutoria i d’orientació a l’estudiant. a) Acordar criteris i pautes per desenvolupar i millorar les activitats de tutoria acadèmica. Indicador: criteris i pautes acordats per centres, ensenyaments i departaments. [2006-2009]. b) Posar en marxa nous plans d’acció tutorial. Indicador: implantació de nous plans d’acció tutorial, com a mínim al 25 % dels ensenyaments que no en tenen. [2007-2009]. c) Aplicar decisions per millorar la incidència dels plans d’acció tutorial. Indicador: disminució del percentatge d’alumnat no presentat a una convocatòria d’avaluació, com a mínim en un 10 %. [2006-2009]. d) Dur a terme activitats per a l’acollida del nou alumnat. Indicador: activitats d’acollida que s’han dut a terme, com a mínim en el 60 % dels centres. [2007-2009]. e) Dur a terme activitats de formació de l’alumnat sobre estratègies d’aprenentatge a la Universitat. Indicador: activitats que s’han dut a terme [2007-2009]. f) Dur a terme activitats tutorials lligades a les pràctiques. Indicador: activitats dutes a terme, com a mínim en el 40% dels centres. [20072009]. g) Dur a terme activitats de formació i orientació per a la inserció professional i per a la continuïtat en altres estudis. Indicador: activitats dutes a terme, com a mínim en el 50 % dels centres o en una jornada anual d’abast UB. [2007-2009]. h) Desenvolupar accions encaminades a donar suport a l’alumnat discapacitat. Indicador: accions que s’han dut a terme. [2006-2009]. i) Desenvolupar accions de tutoria i orientació per a alumnat estranger matriculat a la UB. Indicador: accions que s’han dut a terme. [2006-2009]. j) Portar a terme experiències de tutoria entre iguals (acció tutorial desenvolupada per estudiants). Indicador: informe d’experiències . [2007-2009]. k) Establir criteris per a l’assignació de tutors o tutores a l’alumnat en cada ensenyament. Indicador: criteris establerts per centres i ensenyaments. [2007-2009]. 1.3 Dissenyar, posar en marxa i impulsar un servei de suport a l’estudiant coordinat amb l’acció tutorial. a) Dissenyar i implantar un servei d’atenció i informació a l’estudiant. Indicador: servei implantat. [2007]. b) Desenvolupar el servei d’atenció psicològica a l’estudiant i d’orientació al professorat tutor en aquest aspecte. Indicador: implantació d’un servei amb més prestacions. [2007-2008]. c) Redissenyar i actualitzar el web d’acció tutorial de la UB. Indicador: web actualitzat. [2007]. d) Informar l’estudiant sobre el servei de tutoria i d’orientació. Indicador: accions d’informació que s’han dut a terme. [2007-2009]. e) Proporcionar informació al professorat tutor. Indicador: canals i sistemes d’informació implantats. [2007-2009]. f) Proporcionar una aplicació informàtica per gestionar els plans d’acció tutorial. Indicador: ús de l’aplicació, com a mínim en un 50 % dels plans d’acció tutorial. [2007-2009]. Projecte de Política Docent 8 Primera proposta 1.4 Desenvolupar un pla de formació i d’intercanvi d’experiències per a professorat tutor i per a professorat coordinador d’acció tutorial. a) Desenvolupar un pla de formació per a professorat tutor. Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, un 25 % del nou professorat tutor. [2007-2009]. b) Desenvolupar un pla d’intercanvi d’experiències per a professorat tutor. Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, un 30 % del professorat tutor. [2007-2009]. c) Desenvolupar un pla de formació per a professorat coordinador d’acció tutorial. Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, el 50 % dels nous coordinadors i coordinadores. [2007-2009]. d) Desenvolupar un pla d’intercanvi d’experiències per a professorat coordinador d’acció tutorial. Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, el 75 % del professorat coordinador. [2007-2009]. 1.5 Establir mecanismes d’avaluació i de seguiment de l’acció tutorial per tal de poder fer propostes de millora. a) Acordar procediments d’avaluació i seguiment que incloguin recollir l’opinió de l’estudiant, del tutor o tutora i de la coordinació de l’acció tutorial. Indicador: document. [2007-2008]. b) Aplicar els procediments d’avaluació i de seguiment acordats. Indicador: informe de l’aplicació que s’ha dut a terme. [2008-2009]. c) Fer propostes de millora. Indicador: informe de propostes de millora. [2009]. Projecte de Política Docent 9 Primera proposta 2. Ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior Punts forts 9 Experiència acumulada pels ensenyaments pilot. 9 Experiència de professorat especialment interessat a afavorir l’aprenentatge. 9 Experiència d’alguns ensenyaments en els convenis de pràctiques. 9 Disseny d’un model de pla docent pilot. 9 Experiències de formació del professorat. 9 Existència de grups que treballen de manera reflexiva sobre l’avaluació dels aprenentatges. 9 Experiència docent/avaluadora del professorat. Punts febles 9 Inseguretat en les directrius i prioritats. 9 Experiències innovadores poc esteses. 9 Poca difusió de l’experiència dels ensenyaments pilot. 9 Manca de tradició en el treball docent tenint en compte les competències. 9 Dificultats per establir equivalències entre crèdit/hora estudiant i crèdit/hora professorat. 9 Manca d’experiència en algunes titulacions sobre la manera d’integrar les pràctiques professionalitzadores en la formació. 9 Suport informàtic. 9 Disfuncions en el Campus Virtual. 9 Implantació de postgraus abans dels graus. 9 Normativa no adequada a les necessitats de l’espai europeu d’educació superior. 9 Infraestructura poc adequada a l’espai europeu d’educació superior 9 Poca coordinació entre les assignatures i matèries diferents d’un ensenyament. 9 Dificultat d’establir criteris, per a l’avaluació qualitativa, que facilitin la coordinació entre grups/professorat en una mateixa assignatura. 9 Terminologia confusa. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 2.1 Definir i implantar indicadors de qualitat per a la gestió docent7 a) Definir indicadors de qualitat per a la planificació, interacció i avaluació docents. Indicador: indicadors de qualitat docent. [2007]. b) Implantar els indicadors de qualitat definits. Indicador: avaluació positiva interna i externa de les propostes de grau i de postgrau presentades per la UB, pel que fa als aspectes docents, com a mínim en el 80 % dels casos. [2007-2009]. c) Assessorar en el procés de definició de les competències i de la relació d’aquestes amb els objectius de cada assignatura. Indicador: activitats d’assessorament valorades positivament pels ensenyaments. [2006-2009]. d) Aprovar una normativa de dedicació acadèmica del professorat que s’adigui a les necessitats de l’espai europeu d’educació superior, que reconegui les tasques per a la millora docent —incloses les de gestió—, i que tingui en compte un equilibri entre docència i recerca. Indicador: Normativa aprovada pel Consell de Govern. [2007-2008]. 7 Per gestió docent s’entén la planificació, l’execució i l’avaluació de totes les activitats relacionades amb el procés d’ensenyament - aprenentatge. Projecte de Política Docent 10 Primera proposta e) Impulsar la posada en marxa de grups pilot amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior Indicador: increment, com a mínim, en un 100 % dels grups pilot8. [2006-2009]. f) Partint de l’experiència dels ensenyaments pilot, impulsar la posada en marxa d’ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior. Indicador: nous ensenyaments que s’han implantat. [2006-2009]. g) Impulsar la docència en anglès. Indicador: impartició de la docència en anglès, com a mínim en 15 assignatures de la UB. [2009]. h) Incloure habilitats bàsiques instrumentals transversals en els plans d’estudis de nous ensenyaments9. Indicador: plans d’estudis que inclouen aquestes habilitats. [2009]. i) Revisar l’exigència de matricular un mínim de crèdits i estudiar possibles alternatives. Indicador: acord sobre algun tipus de flexibilitat en la normativa. [2007]. j) Revisar la normativa de permanència. Indicador: posicionament de la CACG. [2007]. k) Estudiar possibilitats i dur a terme experiències per evitar que la docència s’hagi d’impartir necessàriament en grups molt nombrosos. Indicador: experiències desenvolupades. [2007-2009]. l) Analitzar les característiques del suplement europeu al títol, des de la perspectiva docent. Indicador: conclusions de l’estudi. [2007-2008]. m) Difondre el procés de convergència cap a l’espai europeu d’educació superior entre el personal d’administració i serveis per afavorir-ne la implicació i facilitar l’accés a informació relacionada amb la docència. Indicador: accions que s’han dut a terme. [2007-2008]. n) Informar l’alumnat sobre el procés de convergència a l’espai europeu d’educació superior. Indicador: accions que s’han dut a terme. [2006-2009]. o) Avaluar, segons indicadors, la qualitat de la docència i fer propostes de millora. Indicador: propostes de millora a partir de les avaluacions que s’han dut a terme. [2008-2009]. p) Acordar la terminologia docent oficial de la UB. Indicador: acord de la CACG. [2006]. q) Prosseguir en la línia iniciada d’un clar lideratge institucional de la UB. Indicador: avaluació positiva per part de centres i departaments. [2009]. 2.2 Impulsar el treball en equip del professorat i la coordinació docent a) Impulsar la creació d’equips docents10. Indicador: equips docents reconeguts com a tals. [2007-2009]. b) Impulsar la creació de comissions de docència departamentals. Indicador: comissions de docència que s’han creat. [2007-2009]. c) Impulsar, des dels departaments, la creació de propostes curriculars que vagin més enllà d’una assignatura. Indicador: propostes que s’han implantat. [2008-2009]. d) Impulsar sistemes de coordinació de curs. Indicador: experiències que s’han dut a terme. [2007-2009]. e) Establir mecanismes de coordinació amb el professorat de departaments no adscrits al centre. 8 Es tracta de posar en marxa grups pilots UB, que poden o no tenir reconeixement exterior. El percentatge d’increment s’entén respecte dels grups pilot DURSI i dels grups pilot de Postgrau UB. 9 Especialment, les habilitats relacionades amb la lectura i l’escriptura. 10 Equips de professorat que comparteixen docència en un mateix grup d’estudiants. Projecte de Política Docent 11 Primera proposta Indicador: experiències que s’han dut a terme. [2007-2009]. f) Valorar el compliment en tasques de gestió docent11. Indicador: grau de compliment acreditat com a satisfactori, com a mínim en un 50 % del professorat. [2008-2009]. g) Impulsar la revisió i l’actualització dels continguts de les matèries docents. Indicador: accions que s’han dut a terme per impulsar la revisió i l’actualització. [2008-2009]. 2.3 Aprovar i implantar un model de pla docent coherent amb l’espai europeu d’educació superior, partint de l’experiència dels ensenyaments pilot a) Aprovar un model de pla docent de la UB12. Indicador: Model aprovat per la CACG. [2006]. b) Oferir una aplicació informàtica, comuna a tota la UB però flexible, com a suport per emplenar el model de pla docent13. Indicador: aplicació valorada favorablement per consells d’estudis i direccions de departament. [2007]. c) Informar el professorat i específicament les direccions de departament sobre el model de pla docent. Indicador: sessions informatives. [2006-2007]. d) Assessorar sobre la implantació del model de pla docent. Indicador: activitats d’assessorament que s’han dut a terme. [2007]. e) Implantar el model de pla docent als ensenyaments de la UB. Indicador: implantació del model, com a mínim en el 75 % d’ensenyaments de la UB. [2007-2209]. f) Acordar la figura del coordinador o coordinadora d’assignatura. Indicador: acord de la CACG. [2006]. 2.4 Dissenyar i implantar un campus virtual com a recurs per a la docència a) Decidir quina o quines han de ser les plataformes tecnològiques de la UB els propers anys. Indicador: informació pública sobre la decisió presa. [2006]. b) Relacionar la plataforma o les plataformes de la UB amb les aplicacions actuals. Indicador: valoració positiva dels centres. [2007-2008]. c) Dissenyar un campus virtual UB en concordança amb el futur campus virtual que impulsa el DURSI14. Indicador: informe sobre aquesta concordança. [2007]. d) Facilitar l’accés de l’alumnat al campus virtual. Indicador: valoració favorable per part de l’alumnat. [2007-2008]. e) Incrementar l’atenció virtual a l’alumnat. Indicador: implantació de prestacions. [2007-2008]. f) Posar en marxa estratègies que acostumin l’estudiant a visitar el portal UB. Indicador: increment de les visites, com a mínim en un 100 %. [2006-2009]. g) Oferir un campus virtual que sigui útil per a l’estudiant de programes europeus de mobilitat. Indicador: valoració favorable des del Vicerectorat de Política internacional [20082009]. h) Recollir l’opinió del professorat sobre com millorar el campus virtual. 11 Per exemple: assistir a les reunions, complir els terminis. Entre altres qüestions, cal decidir si s’opta per un sol model de pla docent o per models adaptats als diferents àmbits o a les grans àrees de coneixement. 13 Estudiar la possibilitat que en l’aplicació també s’hi pugui recollir el programa o pla de treball específic per a un grup d’estudiants, si escau. 14 El campus virtual ha de ser un mitjà habitual per a la comunicació entre el professorat, l’alumnat i els gestors. El web s’ha de redissenyar pensant en l’alumnat i se n’ha de facilitar la navegació. 12 Projecte de Política Docent 12 Primera proposta Indicador: propostes de millora. [2008-2009]. 2.5 Millorar els recursos per facilitar el procés de convergència cap a l’espai europeu d’educació superior a) Proporcionar suport informàtic per a la planificació i la gestió docent. Indicador: valoració favorable dels centres. [2008-2009]. b) Oferir suport administratiu i tècnic qualificat per facilitar la gestió docent. Indicador: valoració favorable dels centres. [2008-2009]. c) Definir les responsabilitats de cada estament i els protocols per a la gestió docent. Indicador: valoració favorable dels centres. [2008-2009]. d) Estudiar una redefinició d’espais i iniciar canvis estructurals15. Indicador: inici de canvis, a partir de l’estudi fet. [2008-2009]. e) Millorar la dotació en recursos dels espais relacionats amb la docència. Indicador: valoració favorable per part dels centres i dels departaments. [20082009]. f) Proporcionar suport per integrar les pràctiques professionalitzadores en la formació. Indicador: valoració favorable per part dels centres. [2008-2009]. g) Estudiar i prendre una decisió sobre com ha de ser el futur de les actuals aules d’informàtica. Indicador: acord. [2007-2008]. h) Proporcionar suport específic als ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior. Indicador: valoració favorable per part dels ensenyaments implicats. [2008-2009]. i) Difondre experiències dels ensenyaments pilot de la UB i experiències d’altres universitats. Indicador: activitats de difusió. [2007-2009]. j) Donar suport a les estades a l’estranger del professorat, especialment en la Unió Europea. Indicador: ajuts que s’han concedit. [2007-2009]. 15 Aquesta acció es relaciona amb l’estudi de possibilitats per constituir grups d’estudiants no gaire nombrosos. Projecte de Política Docent 13 Primera proposta 3. Metodologia, materials didàctics, avaluació dels aprenentatges i innovació docent Punts forts 9 Increment dels projectes d’innovació metodològica a la UB. 9 Increment de la formació sobre estratègies metodològiques. 9 Publicacions de l’ICE. 9 Importància creixent del pràcticum en els ensenyaments. 9 Grau d’experimentalitat elevat en alguns ensenyaments (amb assignatures experimentals). 9 Convenis de cooperació educativa entre les empreses i/o institucions i els centres. 9 Implantació d’un sistema de gestió de la qualitat en els laboratoris de pràctiques d’alguns centres. 9 Plantilla de professorat investigador amb capacitat per formar en la recerca. 9 Impuls i suport que, al seu dia, es va proporcionar per elaborar textos docents. 9 Dossiers electrònics i altres plataformes per a la docència. 9 Preocupació de nuclis de professorat per elaborar material docent de qualitat. 9 Interès a cercar alternatives a l’avaluació tradicional per part de professorat divers de la UB. 9 Constitució d’una comissió del Claustre per revisar la normativa d’avaluació dels aprenentatges. 9 Trajectòria de la UB d’estímul i suport a la innovació docent, incloent-hi les convocatòries d’ajut a la innovació i el reconeixement i la consolidació de grups d’innovació docent. 9 Suport (punts de suport a la docència, etc.) a projectes d’innovació. 9 Convocatòria, cada dos anys, d’ajuts a la recerca sobre docència universitària, per part de l’ICE. Punts febles 9 Dificultat per estendre les experiències innovadores. 9 Experiències sovint molt individualistes. 9 Dificultat per treballar i per avaluar amb grups nombrosos. 9 Manca d’avaluació de l’impacte de la innovació docent. 9 Intercanvi escàs entre el professorat de la UB sobre les experiències d’innovació metodològica. 9 Manca de normatives i de suports que considerin l’especificitat de cada tipus de pràcticum. 9 Poca consideració pressupostària a les necessitats que generen les assignatures experimentals, les pràctiques de laboratori i les sortides de camp. 9 Manca de logística per facilitar els intercanvis entre l’alumnat i les visites de treball de camp entre diferents territoris. 9 Manca d’una definició clara sobre el concepte de semipresencialitat a la UB. 9 Manca d’una decisió institucional a mitjà termini sobre la plataforma tecnològica per a la docència. 9 Dificultats pel que fa al suport informàtic a la docència. 9 Normativa d’avaluació desajustada amb el sistema d’avaluació continuada. 9 Dificultat que suposa el fet que les noves estratègies d’avaluació comportin més dedicació del professorat a la tasca docent i que, a més, no es reflecteixin en el POA. 9 Repte d’aconseguir la implicació activa de l’estudiant en el procés d’avaluació. 9 Manca de reconeixement suficient de l’esforç que fa el professorat per tirar endavant projectes d’innovació docent. 9 Manca de criteris públics i clars per al reconeixement de projectes i de grups d’innovació docent. 9 Amb relació als projectes d’innovació, excessiva paperassa que cal lliurar, sovint sense retorn. Projecte de Política Docent 14 Primera proposta 9 Desconeixement en alguns àmbits del significat de recerca en docència. 9 Manca de plans d’adequació i renovació de les plantilles i de definició de la carrera acadèmica del professorat universitari. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 3.1 Impulsar experiències de millora metodològica i organitzativa a) Difondre experiències d’innovació metodològica en el si de la UB. Indicador: accions de difusió realitzades. [2007-2009]. b) Portar a terme experiències d’innovació metodològica en concordança amb l’espai europeu d’educació superior. Indicador: increment anual del nombre d’experiències reconegudes. [2007-2009]. c) Millorar el pràcticum i les pràctiques dels ensenyaments, considerant l’especificitat de cada pràcticum i la necessitat de sistemes àgils que facilitin el contacte amb les empreses i permetin el seguiment dels convenis de cooperació educativa. Indicador: avaluació positiva per part dels centres i dels estudiants. [2009]. d) Impulsar la recerca sobre innovació en la metodologia docent. Indicador: ajuts concedits a projectes de recerca sobre metodologia. [2006-2009]. e) Millorar el disseny de materials, tant des del vessant de contingut com des del vessant formal. Indicador: increment anual del nombre d’experiències reconegudes.[2007-2009]. f) Acordar quin ha de ser el paper de la semipresencialitat a la UB i prendre les decisions consegüents, valorant la riquesa de la presencialitat16 i les possibilitats de l’aprenentatge virtual. Indicador: document que reculli l’acord. [2006]. g) Mantenir i reposar els equipaments de suport a la docència, incloent-hi el material experimental. Indicador: suport concedit. [2006-2009]. h) Disseny d’una política que defineixi la carrera acadèmica i que permeti la renovació del professorat. Indicador: informe sobre els acords presos. [2009]. i) Participar en programes internacionals i en projectes de docència amb altres institucions. Indicador: participació reconeguda. [2009]. 3.2 Impulsar innovacions sobre avaluació dels aprenentatges a) Aprovar una nova normativa sobre avaluació adequada al procés de convergència cap l’espai europeu d’educació superior17. Indicador: normativa aprovada. [2006]. b) Desenvolupar activitats de formació i d’intercanvi d’experiències sobre l’avaluació dels aprenentatges18. Indicador: increment anual de les activitats realitzades. [2007-2009]. c) Donar suport a la recerca sobre noves estratègies i instruments per avaluar els aprenentatges19 16 Cal valorar si la presencialitat és necessària per a determinats aprenentatges. S’ha d’acordar si s’han d’establir marges (percentatges) per a la no-presencialitat. 17 Aquesta normativa ha de tenir en compte, entre altres aspectes, la consideració de l’avaluació continuada, les diferents tipologies d’estudiants i com es preveu el dret a una avaluació única (no continuada). 18 Entre altres temes, és recomanable tractar sobre la coherència entre l’avaluació formativa i formadora i l’avaluació per acreditar, així com sobre l’avaluació de resultats i l’avaluació del procés. Projecte de Política Docent 15 Primera proposta Indicador: increment d’ajuts concedits respecte de l’anterior convocatòria d’ajuts a recerca en docència universitària. [2006-2009]. d) Proporcionar informació sobre recursos disponibles de suport al procés d’avaluació i crear-ne de nous20. Indicador: informe sobre la informació proporcionada i els recursos creats. [2009]. 3.3 Impulsar la innovació docent a) Acordar criteris per al reconeixement i la valoració dels projectes i dels grups d’innovació docent. Indicador: acord. [2006]. b) Impulsar la difusió i l’intercanvi per a un coneixement més ampli dels projectes d’innovació docent que es duen a terme21. Indicador: increment anual de les activitats que s’han dut a terme. [2007-2009]. c) Consolidar les convocatòries d’ajuts a projectes i a grups consolidats d’innovació docent. Indicador: convocatòries dutes a terme. [2006-2009]. d) Impulsar la recerca sobre docència universitària i específicament sobre l’impacte de les innovacions docents. Indicador: convocatòria bianual que, almenys, contingui ajut a dos projectes sobre impacte. [2006-2009]. e) Desenvolupar bases de dades que simplifiquin els processos de sol·licitud de nous grups i projectes. Indicador: bases de dades creades. [2007-2008]. 19 Incloent-hi, en aquest sentit, la recerca sobre canvis organitzatius que permetin grups d’estudiants no excessivament grans, sobre mecanismes d’avaluació dels aprenentatges previs i sobre activitats que permetin recollir la veu de l’estudiant. La recerca ha de tendir a ser aplicada. 20 Entre els quals, eines i personal de suport adequat per qualificar proves objectives (lectura òptica, personal de tractament de dades, etc.). 21 S’ha d’estudiar en què i fins on és possible demanar la implicació dels grups d’innovació docent en relació amb les decisions sobre política d’innovació a la UB. Projecte de Política Docent 16 Primera proposta 4. Avaluació de la docència i reconeixement de l’excel·lència docent 9 9 9 9 9 9 Punts forts Tendència a valorar més el paper de la docència a les universitats. Tendència generalitzada a potenciar els processos d’avaluació de la docència. Model pilot d’avaluació de la docència de la UB aprovat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Experiència de dues convocatòries d’avaluació de la docència. Experiència d’un curs en l’aplicació d’un nou model d’enquesta per recollir l’opinió de l’estudiant. Alta valoració social de la docència d’alguns ensenyaments de la Universitat de Barcelona. 9 9 9 9 9 9 9 9 Punts febles Relació dels resultats de l’avaluació únicament amb la possibilitat d’obtenir un tram econòmic. Model d’avaluació encara experimental, que palesa una manca d’aprofundiment suficient sobre quins han de ser els mèrits docents que cal valorar. Manca d’informació centralitzada que obliga a qui sol·licita ser avaluat a cercar molta documentació. Límit en el màxim de trams docents que es poden obtenir (desmotiva el professorat sènior). Algunes disfuncions en el procés d’aplicació de l’enquesta d’opinió de l’alumnat. Poc reconeixement dels esforços i les iniciatives per millorar i innovar en la docència. Poca valoració de l’excel·lència en docència22. Manca d’una base de dades que reculli el currículum en docència. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 4.1 Generalitzar el procés d’avaluació de la docència al conjunt de professorat de la Universitat de Barcelona a) Partint de l’experiència del model d’avaluació experimentat durant tres convocatòries, elaborar un model d’avaluació que sigui aprovat l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya23. Indicador: model aprovat. [2006-2007]. b) Prosseguir en el procés de digitalitzar la informació per simplificar el procés de sol·licitud d’avaluació. Indicador: informe sobre la informació digitalitzada. [2007-2009]. c) Partint de l’experiència de dos anys, avaluar l’enquesta d’opinió i, si escau, millorar-la, tant quant als continguts com al procés24. Indicador: informe sobre l’avaluació de l’enquesta. [2007-2009]. 22 Cal destacar especialment l’escassa valoració dels mèrits docents en la promoció del professorat (tant en la contractació com en la promoció del professorat funcionari). 23 L’elaboració d’aquest model demana acordar quins han de ser els criteris de ponderació i valoració de les aportacions, quines les fonts d’informació i qui ha d’informar i decidir respecte de les sol·licituds d’avaluació. El model d’avaluació ha de tenir presents les relacions entre docència, recerca i gestió. També es pot estudiar la possibilitat de preveure una avaluació que vagi més enllà del professor o la professora individualment, i que valori la tasca col·lectiva. Així mateix, s’haurà de considerar la possibilitat de preveure diferents funcions de l’avaluació de la docència (diferents tipus d’avaluació amb conseqüències també diferents). 24 Considerar mecanismes per recollir l’opinió del professorat respecte de l’enquesta d’opinió que es va passar al seu alumnat. Les enquestes s’han de repensar en funció de les coordenades de l’espai europeu d’educació superior. Una de les possibilitats que caldria estudiar és el disseny d’un aplicatiu informàtic que doni suport a aquest procés. Projecte de Política Docent 17 Primera proposta d) Adaptar l’enquesta per recollir l’opinió de l’estudiant a les característiques de diversos tipus de pràcticum i d’activitats pràctiques. Indicador: enquestes adaptades. [2006-2009]. e) Relacionar els resultats de l’avaluació docent amb polítiques sobre formació, innovació i altres que vagin més enllà del reconeixement d’uns trams econòmics. Indicador: informe. [2006-2009]. 4.2 Reconèixer l’excel·lència en docència a) Acordar quines han de ser les evidències per al reconeixement de l’excel·lència en la docència25. Indicador: acord. [2006-2009]. b) Proporcionar un aplicatiu informàtic en què es reculli el currículum en docència. Indicador: aplicatiu. [2006-2008]. c) Impulsar premis i altres reconeixements a l’excel·lència docent. Indicador: premis i reconeixements. [2007-2009]. d) Acord sobre el rol dels mèrits docents en els concursos per obtenir una plaça de professorat26. Indicador: acord. [2007-2009]. e) Portar a terme una tasca amb les administracions per col·laborar en el reconeixement de l’excel·lència en docència. Indicador: informe sobre les accions dutes a terme. [2006-2009]. 25 26 Caldrà analitzar fins a quint punt els reconeixements han de ser individuals o col·lectius. En tot cas, cal afavorir la promoció del professorat també pels seus mèrits docents. Projecte de Política Docent 18 Primera proposta 5. Suport a la docència Punts forts 9 Preocupació de la Universitat de Barcelona per crear serveis de suport a la docència. 9 Experiència acumulada pels sistemes de suport que s’han posat en marxa els darrers anys. 9 Decisió de crear el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), amb punts de suport a la docència en tots els campus. Punts febles 9 Canvis freqüents en el model de suport. 9 Poc temps d’experiència de funcionament del CRAI, cosa que dificulta proporcionar un servei àgil. 9 Disfuncions de coordinació entre algunes unitats tècniques. 9 Alguns problemes en el suport tecnològic. 9 Informació insuficient sobre el suport que s’ofereix. 9 Suport limitat a l’aspecte tecnològic. 9 Absència de suport logístic per al desenvolupament de les assignatures. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 5.1 Millorar el suport a la docència, prenent el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) com a referència articuladora d’aquest suport a) Desenvolupar el model de CRAI, consolidant la integració dels punts de suport a la docència i millorant la coordinació amb altres unitats27. Indicador: informe. [2006-2009]. b) Reubicar els serveis que presta el Programa de millora i innovació docent per tal d’optimitzar la coordinació amb altres serveis de suport a la docència. Indicador: reubicació duta a terme.[2006-2007]. c) Avaluar els serveis bibliotecaris. Indicador: propostes de millora. [2006-2007]. d) Establir criteris per millorar les prestacions del servei d’audiovisuals en l’àmbit docent, en coordinació amb la resta de serveis de suport a la docència. Indicador: criteris. [2006-2007]. e) Col·laborar amb els consells d’estudis i amb entitats equivalents per adaptar el CRAI a les necessitats dels ensenyaments de l’espai europeu d’educació superior. Indicador: accions desenvolupades. [2006-2007]. f) Millorar el suport tecnològic a la docència i facilitar l’accés al campus virtual de la UB. Indicador: valoració positiva per part del professorat. [2006-2009]. g) Des de la biblioteca, ampliar les subscripcions a les revistes electròniques i garantir l’adquisició de llibres i revistes per mantenir la qualitat de la docència, a més de la recerca. Indicador: informe. [2006-2009]. h) Crear un servei d’assessorament per a la difusió del coneixement (drets d’autoria i accés a la informació en publicacions digitals). Indicador: informació al professorat sobre el servei. [2006-2007]. i) Impulsar la generalització de la xarxa Wi-Fi. 27 En aquesta coordinació també s’ha de tenir en compte la participació de l’ICE com a entitat que pot proporcionar assessorament a projectes d’innovació docent. Així mateix, s’ha d’estudiar la possibilitat que tècnics de suport a la docència puguin participar en algunes activitats formatives que imparteix l’ICE per al professorat. El desenvolupament del CRAI inclou també continuar amb la integració de centres d’aprenentatge d’idiomes, consolidar el servei Pregunteu al Bibliotecari, així com diversificar el tipus de suport que s’ofereix. En tot cas, el desenvolupament del CRAI afecta també el servei que es presta a l’estudiant, el suport a la recerca i l’àmbit de Patrimoni tot i que en aquest document només es tracti de l’àmbit de docència. Projecte de Política Docent 19 Primera proposta Indicador: presència de punts Wi-Fi, com a mínim al 50 % d’espais per a docència. [2006-2009]. j) Proporcionar suport institucional per fomentar contactes de docència amb institucions de la resta de l’Estat i d’altres països. Indicador: suport proporcionat. [2007-2009]. k) Informar sobre el servei de suport a la docència que ofereix la UB, simplificar-hi l’accés28, centralitzant la informació per l’usuari i la usuària i establir protocols d’ús. Indicador: informe sobre les decisions posades en marxa. [2006-2009]. l) Incrementar l’ús dels serveis de suport a la docència. Indicador: increment, com a mínim en un 150 %. [2006-2009]. 5.2 Impulsar la coordinació del CRAI amb instàncies que afavoreixin el seu desenvolupament a) Prosseguir amb la tasca de la Comissió de Biblioteca. Indicador: reunions de la Comissió. [2006-2009]. b) Col·laborar amb professorat de la UB per a l’organització de cursos i altres activitats. Indicador: col·laboracions dutes a terme. [2006-2009]. c) Col·laborar activament amb organitzacions externes a la UB29 Indicador: accions dutes a terme. [2006-2009]. 28 Aquesta simplificació ha de suposar ampliar el nombre de serveis accessibles des del web i, a la vegada, la centralització de la informació de primera consulta. 29 Entre altres: el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el Consell de Biblioteques de Catalunya i la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Projecte de Política Docent 20 Primera proposta 6. Formació, assessorament i fòrums d’intercanvi del professorat Punts forts 9 Demandes creixents de formació per part del professorat universitari. 9 Oferta creixent i diversificada de formació del professorat de la Universitat de Barcelona. 9 Coordinació de la formació centralitzada en l’Institut de Ciències de l’Educació. 9 Realització d’algunes experiències de presentació de projectes d’innovació docent. 9 Existència del Fòrum Telemàtic de Docència Universitària. Punts febles 9 Dificultat per adequar l’oferta formativa a la gran diversitat de necessitats específiques. 9 Manca d’un model formatiu de referència que proporcioni coherència a les accions de formació institucional. 9 Dificultat per disposar de les formadores i els formadors necessaris. 9 Oferta de poques places per a la formació de professorat novell. 9 Dificultats per a la formació del professorat vinculat als centres assistencials de pràctiques. 9 Falta d’assessorament metodològic per als projectes d’innovació docent. 9 Coneixement molt escàs de les innovacions docents que duu a terme el conjunt de la comunitat universitària. 9 Poca tradició de fer activitats d’intercanvi d’experiències entre el professorat de la UB. 9 Ressò limitat del Fòrum Telemàtic de Docència Universitària. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 6.1 Ampliar i diversificar l’oferta de formació del professorat a) Impulsar la formació per a professorat novell, mitjançant la introducció de canvis a partir de l’experiència acumulada que, juntament amb altres modificacions, permetin ampliar l’oferta a un nombre més alt de professorat novell30. Indicador: increment del professorat novell que rep formació, com a mínim en un 150 %. [2007-2009]. b) Ampliar i diversificar l’oferta de formació continuada del professorat i incrementar les decisions conjuntes entre l’ICE i els centres per concretar el tipus d’accions formatives. Indicador: valoració positiva per part dels centres. [2008-2009]. c) Impulsar la figura del coordinador o coordinadora de formació de cada centre. Indicador: professorat coordinador, com a mínim en el 75 % dels centres. [20062007]. d) Acordar un model de formació del professorat que prevegi modalitats i possibilitats diverses atenent a la diversitat de necessitats i de contextos que tenen lloc a la UB, a partir de l’experiència acumulada per l’ICE. Indicador: model de formació. [2006-2007]. 6.2 Prosseguir i ampliar l’assessorament a projectes d’innovació docent 30 Caldrà estudiar les possibilitats de preveure també una dimensió de formació a escala de centre. D’altra banda, cal estudiar com s’estimula la formació de novells i si es pot considerar com una part de la seva dedicació docent. La formació de novells s’hauria d’enfocar dins d’un marc més ampli d’acolliment del professorat de nou ingrés a la Universitat de Barcelona. Projecte de Política Docent 21 Primera proposta a) Prosseguir amb l’assessorament als ensenyaments pilot de primer cicle d’espai europeu d’educació superior. Indicador: valoració positiva per part dels responsables dels ensenyaments. [20062009]. b) Assessorar els postgraus pilot de l’espai europeu d’educació superior. Indicador: valoració positiva per part dels responsables dels ensenyaments. [20062009]. c) Assessorar als nous ensenyaments de grau i de postgrau amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior. Indicador: valoració positiva per part dels centres. [2006-2009]. d) Posar en marxa un servei d’assessorament pedagògic a projectes d’innovació docent. Indicador: ús del servei. [2006-2009]. 6.3 Impulsar i desenvolupar fòrums d’intercanvi d’experiències i propostes docents a) Impulsar i donar suport a activitats d’intercanvi d’experiències d’innovació docent entre el professorat de la UB31. Indicador: activitats dutes a terme. [2006-2009]. b) Organitzar activitats d’intercanvi sobre projectes i experiències d’innovació docent amb professorat d’altres universitats32. Indicador: activitats dutes a terme. [2007-2009]. c) Redefinir i impulsar el Fòrum Telemàtic de Docència Universitària. Indicador: increment en la participació en el Fòrum de, com a mínim, un 150 %. d) Ajudar a la participació de professorat de la UB en congressos i actes similars sobre docència universitària33. Indicador: decisions preses. [2007-2009]. 31 S’ha d’estudiar quins canals de comunicació (generals d’UB, per àmbits, de grups d’innovació, etc.) i quines metodologies de treball (seminaris, xarxes, etc.) s’han d’impulsar. Cal donar suport als fòrums per a l’intercanvi d’experiències que ja s’estan desenvolupant, al marge dels institucionals. Així mateix, cal estudiar possibles decisions organitzatives i estructurals per afavorir espais i temps d’intercanvi que no coincideixin amb activitats docents. 32 Entre altres qüestions, cal estudiar com impulsar convenis amb altres universitats per facilitar intercanvis i estades del professorat i com impulsar les xarxes d’intercanvi i de reflexió sobre la mateixa docència. 33 Entre altres qüestions, cal estudiar com es pot facilitar la participació del professorat en congressos i similars organitzats per la pròpia UB. Projecte de Política Docent 22 Primera proposta 7. Comunicació en l’àmbit de la política docent Punts forts 9 Existència d’un Vicerectorat específic de Política Docent. 9 Consens en la necessitat de millorar la comunicació en el si de la Universitat de Barcelona. 9 Existència d’un servei d’Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona. 9 Publicacions de l’ICE. 9 Possibilitat de fer edicions en suport digital. Punts febles 9 Dificultats en la comunicació a causa de les dimensions de la Universitat de Barcelona. 9 Criteris diferents segons els centres respecte dels canals i sistemes de comunicació més adients. 9 Certes reticències en alguns sectors a l’ús habitual de les possibilitats comunicatives que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. 9 Dificultats tecnològiques. 9 Excés d’informació que fa difícil poder discriminar. 9 Manca de tradició a difondre experiències i innovacions docents. 9 Poc coneixement sobre les possibilitats de les edicions digitals. 9 Manca de criteris polítics clars per part de la UB sobre la difusió de les experiències i innovacions docents de qualitat. Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa 7.1 Establir canals i sistemes de comunicació que millorin la informació i les possibilitats de participació en l’àmbit de la política docent. a) Establir un canal de comunicació directa entre l’equip del Vicerectorat de Política Docent i la comunitat universitària. Indicador: canal establert. [2006-2007]. b) Dur a terme sessions de treball de l’equip del Vicerectorat de Política Docent amb els equips deganals. Indicador: sessions dutes a terme. [2006-2009]. c) Dur a terme sessions de treball de l’equip del Vicerectorat de Política Docent amb els caps d’estudis. Indicador: sessions dutes a terme. [2006-2009]. d) Dur a terme sessions de treball de l’equip del Vicerectorat de Política Docent amb les direccions dels departaments. Indicador: sessions dutes a terme. [2006-2009]. e) Posar en marxa, d’acord amb els centres, mecanismes que facilitin l’intercanvi entre els caps d’estudis de diferents centres. Indicador: intercanvis duts a terme. [2006-2009]. f) Posar en marxa mecanismes que facilitin l’intercanvi entre departaments. Indicador: intercanvis duts a terme. [2006-2009]. g) Millorar la coordinació de l’estructura tècnica de la UB amb l’equip del Vicerectorat i entre les mateixes unitats tècniques. Indicador: valoració positiva per part dels responsables de les unitats tècniques. [2006-2009]. h) Utilitzar el web per tal d’aconseguir una informació més clara, completa i actual de l’àmbit de la política docent. Indicador: valoració positiva per part dels centres i dels departaments. [2007-2009]. Projecte de Política Docent 23 Primera proposta 7.2 Difondre les innovacions i les experiències docents de qualitat a) Establir una política de publicacions que faciliti la difusió d’innovacions i propostes docents de qualitat34. Indicador: informe. [2007-2009]. b) Potenciar les publicacions i edicions d’innovacions i propostes docents de qualitat en suport electrònic, amb les màximes garanties de preservació dels drets d’autoria. Indicador: edicions i publicacions en suport electrònic. [2007-2009]. c) Crear un dipòsit digital institucional de projectes i experiències docents consultables35. Indicador: projectes i experiències consultables. [2007-2009]. 34 35 En aquesta política, s’ha de vetllar perquè les publicacions de la UB tinguin reconeixement en l’àmbit universitari. Aquest dipòsit hauria de ser un espai que recollís bones pràctiques docents. Projecte de Política Docent 24 Primera proposta REPERCUSSIONS DEL PROJECTE INSTITUCIONAL DE POLÍTICA DOCENT Els objectius, les accions i els indicadors d’avaluació del Projecte institucional esdevindran referents per establir prioritats i per elaborar els plans de treball anuals, en el període 20062009. Atenent al Projecte aprovat, es posaran en marxa determinades accions de política docent, es convocaran ajuts per desenvolupar els objectius i, en general, es fomentarà i es donarà suport a les accions i activitats que s’adiguin al Projecte. El Projecte de Política Docent confluirà en un Pla estratègic academicodocent, que recollirà també els projectes estratègics de l’àmbit acadèmic i de l’àmbit d’estudiants. En concret, el Projecte de Política Docent —en el marc del Projecte academicodocent— servirà de referència per a les decisions següents: a) Contracte-programa academicodocent entre el centre i els vicerectorats corresponents. b) Convocatòries d’ajuts del Vicerectorat de Política Docent. Contracte-programa academicodocent Pel que fa a l’àmbit docent, el Contracte-programa signat per cada centre, per un període màxim de dos anys, haurà de desenvolupar en el si del centre (ensenyaments, departaments i accions transversals) objectius i accions36 que desenvolupin objectius i accions del Projecte institucional de Política Docent, corresponents als anys que abasti el Contracte-programa. El Contracte-programa podrà incloure accions finançades amb partides que els vicerectorats tindran destinades a aquesta finalitat —i que ja es preveuran en el pressupost de 2007— i accions cofinançades amb el centre. 36 Amb els corresponents indicadors d’avaluació.