PROJECTE INSTITUCIONAL DE POLÍTICA DOCENT DE LA

Anuncio
PROJECTE INSTITUCIONAL DE POLÍTICA DOCENT
DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Primera proposta de document
21-3-06
Projecte de Política Docent
2
Primera proposta
SUMARI
pàg.
Introducció ................................................................................................................................. 3
Objectius generals de Política Docent de la Universitat de Barcelona ...................................... 5
Àmbits de Política Docent ......................................................................................................... 6
1. Acció tutorial i orientació a l’estudiant .................................................................... 6
2. Ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior ............... 9
3. Metodologia, materials didàctics, avaluació dels aprenentatges i
innovació docent ...................................................................................................... 10
4. Avaluació de la docència i reconeixement de l’excel·lència docent ......................... 16
5. Suport a la docència .................................................................................................. 18
6. Formació, assessorament i fòrums d’intercanvi del professorat ............................... 20
7. Comunicació en l’àmbit de la política docent ........................................................... 22
Repercussions del Projecte institucional de Política Docent ..................................................... 24
Projecte de Política Docent
3
Primera proposta
INTRODUCCIÓ
El 3 de novembre de 2005, amb l’aprovació de la Comissió Acadèmica delegada del Consell de
Govern de la UB, es va iniciar el procés d’elaboració d’un projecte institucional estratègic sobre
política docent de la Universitat de Barcelona, per al període 2006-2009. Des d’aleshores, s’han
elaborat diversos documents, s’ha informat i s’ha presentat el procés en diverses instàncies de la
UB, s’ha posat en marxa la pàgina web http://www.ub.edu/comint/projdocent/, s’ha reunit la
Comissió Assessora del Projecte i, encara més important: en el si dels centres, en consells
d’estudis, en departaments, en unitats tècniques i en jornades de treball sobre temes monogràfics
s’ha debatut i s’han acordat propostes que han ajudat a configurar aquesta primera versió de
document, que ja perfila el que pot ser el Projecte institucional de Política Docent de la UB.
Entre aquesta primera proposta de document i el document definitiu que haurà d’aprovar el
Consell de Govern, s’obre un període de propostes i suggeriments al document que ara es
presenta i continua un procés de debat en els centres, ja que en molts casos les aportacions fetes
al Projecte s’han d’entendre com una primera proposta, sovint encara pendent de ratificació per
instàncies superiors del mateix centre o bé com una primera aproximació a un document del
centre més complet. Aquest període per fer noves aportacions o per completar o matisar les que
ja s’han fet es tancarà el 2 de maig de 2006.
Les reflexions i propostes rebudes, dels centres1 i dels seus departaments, però també de grups
d’innovació docent i de professorat a títol personal, palesen —una vegada més— la diversitat
que hi ha a la UB; una diversitat que hem de saber veure com un enriquiment, però que, a la
vegada, fa més difícil que el conjunt de la Universitat estableixi criteris comuns. És cert que
aquesta circumstància ens ha de portar a polítiques flexibles i que es contextualitzin en cada
realitat però cal tenir present que aquesta tendència ha de trobar un punt d’equilibri amb la
necessitat d’establir criteris comuns que donin coherència al conjunt de la institució.
Les aportacions dels centres han estat diverses, també formalment. És per això i, sobretot,
perquè en la majoria dels casos responen a un document encara provisional —sovint pendent
que alguna instància del mateix centre l’aprovi— que hem optat per no incloure els documents
dels centres en aquesta primera proposta. Caldrà decidir si s’han d’annexar o no en la proposta
definitiva. En tot cas, es tracta en general de documents que de ben segur seran molt útils a
l’hora d’elaborar la proposta de Contracte-programa academicodocent entre el centre i els
vicerectorats corresponents. Pel que fa a l’àmbit docent, els contractes-programa constituiran
precisament la concreció en el si de cada centre del Projecte de Política Docent, tal com
s’exposa més endavant.
En els apartats següents, s’han recollit la major part de les aportacions rebudes, encara que en
alguns casos es troben incloses en textos més genèrics; tot i així, les propostes concretes es
tindran presents precisament en el moment de portar a terme el Projecte, un cop aprovat.
Evidentment, algunes propostes no s’han recollit, bé perquè eren contradictòries amb d’altres,
perquè tenien poca relació amb la política docent, perquè eren excessivament genèriques o bé
perquè responien a una situació massa particular.
La Política Docent es relaciona amb altres polítiques i sovint la interrelació es tan estreta que
seria absurd establir una línia divisòria que portés a obviar qüestions que, si bé a la UB depenen
d’altres vicerectorats, són temes que interessen directament a la política docent. Per tant, s’ha
1
Aquesta primera proposta de Projecte docent recull les aportacions dels centres següents: Facultat de Belles
Arts, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Facultat de Biologia, Facultat de Dret, Facultat de Farmàcia,
Facultat de Filologia, Facultat de Física, Facultat de Formació del Professorat, Facultat de Geografia i Història,
Facultat de Geologia, Escola Universitària d’Infermeria, Facultat de Medicina, Facultat d’Odontologia, Facultat
de Pedagogia, Facultat de Psicologia i Facultat de Química.
Projecte de Política Docent
4
Primera proposta
optat per incloure les qüestions d’àrea academicodocent2, en les quals l’àmbit docent té quelcom
a aportar-hi, tot i que la responsabilitat última sigui d’altres vicerectorats.
Aquesta mateixa interdependència i transversalitat es produeix també en l’àmbit docent: moltes
de les qüestions que es presenten tot seguit, podrien tractar-se en apartats diferents d’aquells en
què s’han inclòs. L’estructuració del document en apartats ajuda a proporcionar una visió més
analítica, però la realitat és més global.
Aquesta primera proposta de document de Política Docent pot constituir un bon punt de partida
per oferir més coherència al desenvolupament d’aquesta política en la nostra Universitat en els
propers anys, tot i que les dificultats de portar a terme algunes de les qüestions que s’hi apunten
no es poden amagar a ningú.
En alguns casos, perquè alguns objectius i accions suposen canvis rellevants respecte de la
situació actual, però el context del procés de convergència cap a l’espai europeu d’educació
superior és una bona oportunitat per plantejar-se alguns reptes, sempre que entenguem que
l’important és anar avançant en la millora de la qualitat de la docència, pas a pas, construint a
partir de la trajectòria que tenim. S’han d’afrontar canvis realistes i assumibles, però s’ha
d’entendre que la qualitat de la docència sempre pot i sempre podrà ser millor i que, per tant,
l’important és anar avançant, si cal, cercant camins alternatius davant dels obstacles però sense
defallir, buscant sempre la manera d’ajudar millor l’alumnat en la tasca d’aprendre.
Una segona dificultat són els recursos: apostar per una millora de la docència requereix nous
recursos i una capacitat de redistribució dels que hi ha disponibles. Sovint, els recursos no són
fàcils d’obtenir però saber què és el que realment es necessita i poder-ho argumentar és un
primer pas necessari. A partir d’aquí caldrà veure quines possibilitats tenim d’obtenir, si més no,
part d’aquests recursos i fins on podem arribar amb aquests. Davant de l’escassetat de recursos,
és clau disposar de projectes sòlids per optar a comptar en el moment de les prioritzacions. Si
som capaços de consensuar cap a on volem anar, disposem el punt de partida per aprofitar
oportunitats.
El Projecte de Política Docent aspira a esdevenir aquest document de consens.
2
A la UB, constitueixen l’àrea academicodocent els vicerectorats de Política Acadèmica i Convergència Europea,
d’Estudiants, de Professorat i d’Internacional, a més del Vicerectorat de Política Docent.
Projecte de Política Docent
5
Primera proposta
OBJECTIUS GENERALS DE POLÍTICA DOCENT
DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
•
•
•
•
•
Afavorir una millora continuada de la docència en el conjunt de la Universitat de Barcelona,
impulsar la innovació docent i proporcionar suport específic als ensenyaments amb les directrius
de l’espai europeu d’educació superior.
Desenvolupar metodologies, sistemes d’organització, ús de materials docents, tasques d’acció
tutorial i sistemes d’avaluació que contribueixin a un aprenentatge de l’estudiant de més qualitat.
Millorar i completar el procés d’avaluació de la docència i impulsar el reconeixement de
l’excel·lència docent.
Proporcionar suport a la tasca docent, ampliar i contextualitzar les accions de formació i
d’assessorament al professorat i impulsar activitats d’intercanvi d’experiències docents.
Millorar els sistemes i els criteris de comunicació sobre aspectes docents en el si de la UB.
Projecte de Política Docent
6
Primera proposta
ÀMBITS DE POLÍTICA DOCENT
1. Acció tutorial i orientació a l’estudiant
Punts forts
9 Tradició de la UB en acció tutorial.
9 Existència de plans d’acció tutorial
en diversos ensenyaments.
9 Bona valoració de la tutoria per part
de l’estudiant quan la fa servir.
9 Il·lusió del professorat promotor.
9 Avaluació dels plans d’acció tutorial.
9 Atenció especial, en alguns centres, a
l’alumnat amb discapacitats.
9 Bona coordinació entre el programa
de formació i els coordinadors i
coordinadores dels plans d’acció
tutorial.
Punts febles
9 Manca d’una definició clara d’objectius
i de criteris generals comuns dels plans
d’acció tutorial.
9 Baixa resposta de l’estudiant a l’oferta
tutorial.
9 Escepticisme i, fins i tot oposició, de
part del professorat a les tutories.
9 Ensenyaments sense plans d’acció
tutorial.
9 Poca difusió de l’avaluació sobre els
plans d’acció tutorial.
9 Heterogeneïtat en les necessitats dels
ensenyaments.
9 Manca de claredat pel que fa a la relació
entre la tutoria acadèmica i la tutoria
d’orientació.
9 Poca coordinació entre l’acció tutorial i
els serveis d’orientació a l’estudiant.
9 Escassa tutorització adreçada a la
professionalització.
9 Reconeixement insuficient de les
tutories com a tasca docent.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
1.1 Dissenyar un model d’acció tutorial que es refereixi tant a la tutoria acadèmica3
com a la tutoria de carrera4, que parteixi de la trajectòria de la UB i que respongui al
marc de l’espai europeu d’educació superior.
a) Aprovar un model d’acció tutorial UB per al grau5.
Indicador: model aprovat per la CACG6. [2006].
b) Definir les funcions del professorat coordinador d’acció tutorial en el grau.
Indicador: document de definició de funcions. [2006].
c) Aprovar un model d’acció tutorial UB per al postgrau.
Indicador: model aprovat per la CACG.[2006].
d) Definir les funcions del professorat coordinador d’acció tutorial en el postgrau.
Indicador: document de definició de funcions. [2006].
e) Incloure l’acció tutorial com a tasca específica en un nou model de dedicació del
professorat de la UB.
Indicador: document de dedicació que inclogui l’acció tutorial. [2007-2009].
3
Tasques d’orientació, seguiment i suport a l’alumnat respecte dels objectius i continguts de les matèries o
assignatures.
4
Tasques d’orientació, seguiment i suport a l’alumnat respecte de les decisions que ha de prendre per configurar
l’itinerari acadèmic. Es pot estudiar la possibilitat de tutors o tutores d’àrea.
5
La tutoria acadèmica potser s’hauria de tractar en l’apartat 3 d’aquest Projecte («Metodologia, materials didàctics,
avaluació dels aprenentatges i innovació docent») però s’ha optat per incloure-la en l’apartat «Acció tutorial i
orientació a l’estudiant» perquè encara cal acabar de definir clarament els tipus de tutoria i les seves característiques.
6
Comissió Acadèmica del Consell de Govern.
Projecte de Política Docent
7
Primera proposta
1.2 Desenvolupar l’autonomia i la capacitat de resposta dels centres, dels
ensenyaments i dels departaments en les activitats de tutoria i d’orientació a
l’estudiant.
a) Acordar criteris i pautes per desenvolupar i millorar les activitats de tutoria
acadèmica.
Indicador: criteris i pautes acordats per centres, ensenyaments i departaments.
[2006-2009].
b) Posar en marxa nous plans d’acció tutorial.
Indicador: implantació de nous plans d’acció tutorial, com a mínim al 25 % dels
ensenyaments que no en tenen. [2007-2009].
c) Aplicar decisions per millorar la incidència dels plans d’acció tutorial.
Indicador: disminució del percentatge d’alumnat no presentat a una convocatòria
d’avaluació, com a mínim en un 10 %. [2006-2009].
d) Dur a terme activitats per a l’acollida del nou alumnat.
Indicador: activitats d’acollida que s’han dut a terme, com a mínim en el 60 % dels
centres. [2007-2009].
e) Dur a terme activitats de formació de l’alumnat sobre estratègies d’aprenentatge a la
Universitat.
Indicador: activitats que s’han dut a terme [2007-2009].
f) Dur a terme activitats tutorials lligades a les pràctiques.
Indicador: activitats dutes a terme, com a mínim en el 40% dels centres. [20072009].
g) Dur a terme activitats de formació i orientació per a la inserció professional i per a
la continuïtat en altres estudis.
Indicador: activitats dutes a terme, com a mínim en el 50 % dels centres o en una
jornada anual d’abast UB. [2007-2009].
h) Desenvolupar accions encaminades a donar suport a l’alumnat discapacitat.
Indicador: accions que s’han dut a terme. [2006-2009].
i) Desenvolupar accions de tutoria i orientació per a alumnat estranger matriculat a la
UB.
Indicador: accions que s’han dut a terme. [2006-2009].
j) Portar a terme experiències de tutoria entre iguals (acció tutorial desenvolupada per
estudiants).
Indicador: informe d’experiències . [2007-2009].
k) Establir criteris per a l’assignació de tutors o tutores a l’alumnat en cada
ensenyament.
Indicador: criteris establerts per centres i ensenyaments. [2007-2009].
1.3 Dissenyar, posar en marxa i impulsar un servei de suport a l’estudiant coordinat
amb l’acció tutorial.
a) Dissenyar i implantar un servei d’atenció i informació a l’estudiant.
Indicador: servei implantat. [2007].
b) Desenvolupar el servei d’atenció psicològica a l’estudiant i d’orientació al
professorat tutor en aquest aspecte.
Indicador: implantació d’un servei amb més prestacions. [2007-2008].
c) Redissenyar i actualitzar el web d’acció tutorial de la UB.
Indicador: web actualitzat. [2007].
d) Informar l’estudiant sobre el servei de tutoria i d’orientació.
Indicador: accions d’informació que s’han dut a terme. [2007-2009].
e) Proporcionar informació al professorat tutor.
Indicador: canals i sistemes d’informació implantats. [2007-2009].
f) Proporcionar una aplicació informàtica per gestionar els plans d’acció tutorial.
Indicador: ús de l’aplicació, com a mínim en un 50 % dels plans d’acció tutorial.
[2007-2009].
Projecte de Política Docent
8
Primera proposta
1.4 Desenvolupar un pla de formació i d’intercanvi d’experiències per a professorat
tutor i per a professorat coordinador d’acció tutorial.
a) Desenvolupar un pla de formació per a professorat tutor.
Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, un 25 % del
nou professorat tutor. [2007-2009].
b) Desenvolupar un pla d’intercanvi d’experiències per a professorat tutor.
Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, un 30 % del
professorat tutor. [2007-2009].
c) Desenvolupar un pla de formació per a professorat coordinador d’acció tutorial.
Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, el 50 % dels
nous coordinadors i coordinadores. [2007-2009].
d) Desenvolupar un pla d’intercanvi d’experiències per a professorat coordinador
d’acció tutorial.
Indicador: implantació d’un pla en què hagi participat, com a mínim, el 75 % del
professorat coordinador. [2007-2009].
1.5 Establir mecanismes d’avaluació i de seguiment de l’acció tutorial per tal de poder
fer propostes de millora.
a) Acordar procediments d’avaluació i seguiment que incloguin recollir l’opinió de
l’estudiant, del tutor o tutora i de la coordinació de l’acció tutorial.
Indicador: document. [2007-2008].
b) Aplicar els procediments d’avaluació i de seguiment acordats.
Indicador: informe de l’aplicació que s’ha dut a terme. [2008-2009].
c) Fer propostes de millora.
Indicador: informe de propostes de millora. [2009].
Projecte de Política Docent
9
Primera proposta
2. Ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior
Punts forts
9 Experiència
acumulada
pels
ensenyaments pilot.
9 Experiència
de
professorat
especialment interessat a afavorir
l’aprenentatge.
9 Experiència d’alguns ensenyaments
en els convenis de pràctiques.
9 Disseny d’un model de pla docent
pilot.
9 Experiències de formació del
professorat.
9 Existència de grups que treballen de
manera reflexiva sobre l’avaluació
dels aprenentatges.
9 Experiència docent/avaluadora del
professorat.
Punts febles
9 Inseguretat en les directrius i prioritats.
9 Experiències innovadores poc esteses.
9 Poca difusió de l’experiència dels
ensenyaments pilot.
9 Manca de tradició en el treball docent
tenint en compte les competències.
9 Dificultats per establir equivalències
entre crèdit/hora estudiant i crèdit/hora
professorat.
9 Manca d’experiència en algunes
titulacions sobre la manera d’integrar
les pràctiques professionalitzadores en
la formació.
9 Suport informàtic.
9 Disfuncions en el Campus Virtual.
9 Implantació de postgraus abans dels
graus.
9 Normativa no adequada a les
necessitats
de
l’espai
europeu
d’educació superior.
9 Infraestructura poc adequada a l’espai
europeu d’educació superior
9 Poca coordinació entre les assignatures
i matèries diferents d’un ensenyament.
9 Dificultat d’establir criteris, per a
l’avaluació qualitativa, que facilitin la
coordinació entre grups/professorat en
una mateixa assignatura.
9 Terminologia confusa.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
2.1 Definir i implantar indicadors de qualitat per a la gestió docent7
a) Definir indicadors de qualitat per a la planificació, interacció i avaluació docents.
Indicador: indicadors de qualitat docent. [2007].
b) Implantar els indicadors de qualitat definits.
Indicador: avaluació positiva interna i externa de les propostes de grau i de postgrau
presentades per la UB, pel que fa als aspectes docents, com a mínim en el 80 % dels
casos. [2007-2009].
c) Assessorar en el procés de definició de les competències i de la relació d’aquestes
amb els objectius de cada assignatura.
Indicador: activitats d’assessorament valorades positivament pels ensenyaments.
[2006-2009].
d) Aprovar una normativa de dedicació acadèmica del professorat que s’adigui a les
necessitats de l’espai europeu d’educació superior, que reconegui les tasques per a
la millora docent —incloses les de gestió—, i que tingui en compte un equilibri
entre docència i recerca.
Indicador: Normativa aprovada pel Consell de Govern. [2007-2008].
7
Per gestió docent s’entén la planificació, l’execució i l’avaluació de totes les activitats relacionades amb el procés
d’ensenyament - aprenentatge.
Projecte de Política Docent
10
Primera proposta
e) Impulsar la posada en marxa de grups pilot amb les directrius de l’espai europeu
d’educació superior
Indicador: increment, com a mínim, en un 100 % dels grups pilot8. [2006-2009].
f) Partint de l’experiència dels ensenyaments pilot, impulsar la posada en marxa
d’ensenyaments amb les directrius de l’espai europeu d’educació superior.
Indicador: nous ensenyaments que s’han implantat. [2006-2009].
g) Impulsar la docència en anglès.
Indicador: impartició de la docència en anglès, com a mínim en 15 assignatures de
la UB. [2009].
h) Incloure habilitats bàsiques instrumentals transversals en els plans d’estudis de nous
ensenyaments9.
Indicador: plans d’estudis que inclouen aquestes habilitats. [2009].
i) Revisar l’exigència de matricular un mínim de crèdits i estudiar possibles
alternatives.
Indicador: acord sobre algun tipus de flexibilitat en la normativa. [2007].
j) Revisar la normativa de permanència.
Indicador: posicionament de la CACG. [2007].
k) Estudiar possibilitats i dur a terme experiències per evitar que la docència s’hagi
d’impartir necessàriament en grups molt nombrosos.
Indicador: experiències desenvolupades. [2007-2009].
l) Analitzar les característiques del suplement europeu al títol, des de la perspectiva
docent.
Indicador: conclusions de l’estudi. [2007-2008].
m) Difondre el procés de convergència cap a l’espai europeu d’educació superior entre
el personal d’administració i serveis per afavorir-ne la implicació i facilitar l’accés a
informació relacionada amb la docència.
Indicador: accions que s’han dut a terme. [2007-2008].
n) Informar l’alumnat sobre el procés de convergència a l’espai europeu d’educació
superior.
Indicador: accions que s’han dut a terme. [2006-2009].
o) Avaluar, segons indicadors, la qualitat de la docència i fer propostes de millora.
Indicador: propostes de millora a partir de les avaluacions que s’han dut a terme.
[2008-2009].
p) Acordar la terminologia docent oficial de la UB.
Indicador: acord de la CACG. [2006].
q) Prosseguir en la línia iniciada d’un clar lideratge institucional de la UB.
Indicador: avaluació positiva per part de centres i departaments. [2009].
2.2 Impulsar el treball en equip del professorat i la coordinació docent
a) Impulsar la creació d’equips docents10.
Indicador: equips docents reconeguts com a tals. [2007-2009].
b) Impulsar la creació de comissions de docència departamentals.
Indicador: comissions de docència que s’han creat. [2007-2009].
c) Impulsar, des dels departaments, la creació de propostes curriculars que vagin més
enllà d’una assignatura.
Indicador: propostes que s’han implantat. [2008-2009].
d) Impulsar sistemes de coordinació de curs.
Indicador: experiències que s’han dut a terme. [2007-2009].
e) Establir mecanismes de coordinació amb el professorat de departaments no adscrits
al centre.
8
Es tracta de posar en marxa grups pilots UB, que poden o no tenir reconeixement exterior. El percentatge
d’increment s’entén respecte dels grups pilot DURSI i dels grups pilot de Postgrau UB.
9
Especialment, les habilitats relacionades amb la lectura i l’escriptura.
10
Equips de professorat que comparteixen docència en un mateix grup d’estudiants.
Projecte de Política Docent
11
Primera proposta
Indicador: experiències que s’han dut a terme. [2007-2009].
f) Valorar el compliment en tasques de gestió docent11.
Indicador: grau de compliment acreditat com a satisfactori, com a mínim en un
50 % del professorat. [2008-2009].
g) Impulsar la revisió i l’actualització dels continguts de les matèries docents.
Indicador: accions que s’han dut a terme per impulsar la revisió i l’actualització.
[2008-2009].
2.3 Aprovar i implantar un model de pla docent coherent amb l’espai europeu
d’educació superior, partint de l’experiència dels ensenyaments pilot
a) Aprovar un model de pla docent de la UB12.
Indicador: Model aprovat per la CACG. [2006].
b) Oferir una aplicació informàtica, comuna a tota la UB però flexible, com a suport
per emplenar el model de pla docent13.
Indicador: aplicació valorada favorablement per consells d’estudis i direccions de
departament. [2007].
c) Informar el professorat i específicament les direccions de departament sobre el
model de pla docent.
Indicador: sessions informatives. [2006-2007].
d) Assessorar sobre la implantació del model de pla docent.
Indicador: activitats d’assessorament que s’han dut a terme. [2007].
e) Implantar el model de pla docent als ensenyaments de la UB.
Indicador: implantació del model, com a mínim en el 75 % d’ensenyaments de la
UB. [2007-2209].
f) Acordar la figura del coordinador o coordinadora d’assignatura.
Indicador: acord de la CACG. [2006].
2.4 Dissenyar i implantar un campus virtual com a recurs per a la docència
a) Decidir quina o quines han de ser les plataformes tecnològiques de la UB els
propers anys.
Indicador: informació pública sobre la decisió presa. [2006].
b) Relacionar la plataforma o les plataformes de la UB amb les aplicacions actuals.
Indicador: valoració positiva dels centres. [2007-2008].
c) Dissenyar un campus virtual UB en concordança amb el futur campus virtual que
impulsa el DURSI14.
Indicador: informe sobre aquesta concordança. [2007].
d) Facilitar l’accés de l’alumnat al campus virtual.
Indicador: valoració favorable per part de l’alumnat. [2007-2008].
e) Incrementar l’atenció virtual a l’alumnat.
Indicador: implantació de prestacions. [2007-2008].
f) Posar en marxa estratègies que acostumin l’estudiant a visitar el portal UB.
Indicador: increment de les visites, com a mínim en un 100 %. [2006-2009].
g) Oferir un campus virtual que sigui útil per a l’estudiant de programes europeus de
mobilitat.
Indicador: valoració favorable des del Vicerectorat de Política internacional [20082009].
h) Recollir l’opinió del professorat sobre com millorar el campus virtual.
11
Per exemple: assistir a les reunions, complir els terminis.
Entre altres qüestions, cal decidir si s’opta per un sol model de pla docent o per models adaptats als diferents
àmbits o a les grans àrees de coneixement.
13
Estudiar la possibilitat que en l’aplicació també s’hi pugui recollir el programa o pla de treball específic per a un
grup d’estudiants, si escau.
14
El campus virtual ha de ser un mitjà habitual per a la comunicació entre el professorat, l’alumnat i els gestors. El
web s’ha de redissenyar pensant en l’alumnat i se n’ha de facilitar la navegació.
12
Projecte de Política Docent
12
Primera proposta
Indicador: propostes de millora. [2008-2009].
2.5 Millorar els recursos per facilitar el procés de convergència cap a l’espai europeu
d’educació superior
a) Proporcionar suport informàtic per a la planificació i la gestió docent.
Indicador: valoració favorable dels centres. [2008-2009].
b) Oferir suport administratiu i tècnic qualificat per facilitar la gestió docent.
Indicador: valoració favorable dels centres. [2008-2009].
c) Definir les responsabilitats de cada estament i els protocols per a la gestió docent.
Indicador: valoració favorable dels centres. [2008-2009].
d) Estudiar una redefinició d’espais i iniciar canvis estructurals15.
Indicador: inici de canvis, a partir de l’estudi fet. [2008-2009].
e) Millorar la dotació en recursos dels espais relacionats amb la docència.
Indicador: valoració favorable per part dels centres i dels departaments. [20082009].
f) Proporcionar suport per integrar les pràctiques professionalitzadores en la formació.
Indicador: valoració favorable per part dels centres. [2008-2009].
g) Estudiar i prendre una decisió sobre com ha de ser el futur de les actuals aules
d’informàtica.
Indicador: acord. [2007-2008].
h) Proporcionar suport específic als ensenyaments amb les directrius de l’espai
europeu d’educació superior.
Indicador: valoració favorable per part dels ensenyaments implicats. [2008-2009].
i) Difondre experiències dels ensenyaments pilot de la UB i experiències d’altres
universitats.
Indicador: activitats de difusió. [2007-2009].
j) Donar suport a les estades a l’estranger del professorat, especialment en la Unió
Europea.
Indicador: ajuts que s’han concedit. [2007-2009].
15
Aquesta acció es relaciona amb l’estudi de possibilitats per constituir grups d’estudiants no gaire
nombrosos.
Projecte de Política Docent
13
Primera proposta
3. Metodologia, materials didàctics, avaluació dels aprenentatges i innovació
docent
Punts forts
9 Increment dels projectes d’innovació
metodològica a la UB.
9 Increment de la formació sobre
estratègies metodològiques.
9 Publicacions de l’ICE.
9 Importància creixent del pràcticum en
els ensenyaments.
9 Grau d’experimentalitat elevat en
alguns
ensenyaments
(amb
assignatures experimentals).
9 Convenis de cooperació educativa
entre les empreses i/o institucions i els
centres.
9 Implantació d’un sistema de gestió de
la qualitat en els laboratoris de
pràctiques d’alguns centres.
9 Plantilla de professorat investigador
amb capacitat per formar en la recerca.
9 Impuls i suport que, al seu dia, es va
proporcionar per elaborar textos
docents.
9 Dossiers
electrònics
i
altres
plataformes per a la docència.
9 Preocupació de nuclis de professorat
per elaborar material docent de
qualitat.
9 Interès a cercar alternatives a
l’avaluació tradicional per part de
professorat divers de la UB.
9 Constitució d’una comissió del
Claustre per revisar la normativa
d’avaluació dels aprenentatges.
9 Trajectòria de la UB d’estímul i suport
a la innovació docent, incloent-hi les
convocatòries d’ajut a la innovació i el
reconeixement i la consolidació de
grups d’innovació docent.
9 Suport (punts de suport a la docència,
etc.) a projectes d’innovació.
9 Convocatòria, cada dos anys, d’ajuts a
la recerca sobre docència universitària,
per part de l’ICE.
Punts febles
9 Dificultat per estendre les experiències
innovadores.
9 Experiències
sovint
molt
individualistes.
9 Dificultat per treballar i per avaluar
amb grups nombrosos.
9 Manca d’avaluació de l’impacte de la
innovació docent.
9 Intercanvi escàs entre el professorat de
la UB sobre les experiències
d’innovació metodològica.
9 Manca de normatives i de suports que
considerin l’especificitat de cada tipus
de pràcticum.
9 Poca consideració pressupostària a les
necessitats
que
generen
les
assignatures
experimentals,
les
pràctiques de laboratori i les sortides
de camp.
9 Manca de logística per facilitar els
intercanvis entre l’alumnat i les visites
de treball de camp entre diferents
territoris.
9 Manca d’una definició clara sobre el
concepte de semipresencialitat a la
UB.
9 Manca d’una decisió institucional a
mitjà termini sobre la plataforma
tecnològica per a la docència.
9 Dificultats pel que fa al suport
informàtic a la docència.
9 Normativa d’avaluació desajustada
amb
el
sistema
d’avaluació
continuada.
9 Dificultat que suposa el fet que les
noves
estratègies
d’avaluació
comportin
més
dedicació
del
professorat a la tasca docent i que, a
més, no es reflecteixin en el POA.
9 Repte d’aconseguir la implicació
activa de l’estudiant en el procés
d’avaluació.
9 Manca de reconeixement suficient de
l’esforç que fa el professorat per tirar
endavant projectes d’innovació docent.
9 Manca de criteris públics i clars per al
reconeixement de projectes i de grups
d’innovació docent.
9 Amb relació als projectes d’innovació,
excessiva paperassa que cal lliurar,
sovint sense retorn.
Projecte de Política Docent
14
Primera proposta
9 Desconeixement en alguns àmbits del
significat de recerca en docència.
9 Manca de plans d’adequació i
renovació de les plantilles i de
definició de la carrera acadèmica del
professorat universitari.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
3.1 Impulsar experiències de millora metodològica i organitzativa
a) Difondre experiències d’innovació metodològica en el si de la UB.
Indicador: accions de difusió realitzades. [2007-2009].
b) Portar a terme experiències d’innovació metodològica en concordança amb l’espai
europeu d’educació superior.
Indicador: increment anual del nombre d’experiències reconegudes. [2007-2009].
c) Millorar el pràcticum i les pràctiques dels ensenyaments, considerant l’especificitat
de cada pràcticum i la necessitat de sistemes àgils que facilitin el contacte amb les
empreses i permetin el seguiment dels convenis de cooperació educativa.
Indicador: avaluació positiva per part dels centres i dels estudiants. [2009].
d) Impulsar la recerca sobre innovació en la metodologia docent.
Indicador: ajuts concedits a projectes de recerca sobre metodologia. [2006-2009].
e) Millorar el disseny de materials, tant des del vessant de contingut com des del
vessant formal.
Indicador: increment anual del nombre d’experiències reconegudes.[2007-2009].
f) Acordar quin ha de ser el paper de la semipresencialitat a la UB i prendre les
decisions consegüents, valorant la riquesa de la presencialitat16 i les possibilitats de
l’aprenentatge virtual.
Indicador: document que reculli l’acord. [2006].
g) Mantenir i reposar els equipaments de suport a la docència, incloent-hi el material
experimental.
Indicador: suport concedit. [2006-2009].
h) Disseny d’una política que defineixi la carrera acadèmica i que permeti la renovació
del professorat.
Indicador: informe sobre els acords presos. [2009].
i) Participar en programes internacionals i en projectes de docència amb altres
institucions.
Indicador: participació reconeguda. [2009].
3.2 Impulsar innovacions sobre avaluació dels aprenentatges
a) Aprovar una nova normativa sobre avaluació adequada al procés de convergència
cap l’espai europeu d’educació superior17.
Indicador: normativa aprovada. [2006].
b) Desenvolupar activitats de formació i d’intercanvi d’experiències sobre l’avaluació
dels aprenentatges18.
Indicador: increment anual de les activitats realitzades. [2007-2009].
c) Donar suport a la recerca sobre noves estratègies i instruments per avaluar els
aprenentatges19
16
Cal valorar si la presencialitat és necessària per a determinats aprenentatges. S’ha d’acordar si s’han d’establir
marges (percentatges) per a la no-presencialitat.
17
Aquesta normativa ha de tenir en compte, entre altres aspectes, la consideració de l’avaluació continuada, les
diferents tipologies d’estudiants i com es preveu el dret a una avaluació única (no continuada).
18
Entre altres temes, és recomanable tractar sobre la coherència entre l’avaluació formativa i formadora i l’avaluació
per acreditar, així com sobre l’avaluació de resultats i l’avaluació del procés.
Projecte de Política Docent
15
Primera proposta
Indicador: increment d’ajuts concedits respecte de l’anterior convocatòria d’ajuts a
recerca en docència universitària. [2006-2009].
d) Proporcionar informació sobre recursos disponibles de suport al procés d’avaluació
i crear-ne de nous20.
Indicador: informe sobre la informació proporcionada i els recursos creats. [2009].
3.3 Impulsar la innovació docent
a) Acordar criteris per al reconeixement i la valoració dels projectes i dels grups
d’innovació docent.
Indicador: acord. [2006].
b) Impulsar la difusió i l’intercanvi per a un coneixement més ampli dels projectes
d’innovació docent que es duen a terme21.
Indicador: increment anual de les activitats que s’han dut a terme. [2007-2009].
c) Consolidar les convocatòries d’ajuts a projectes i a grups consolidats d’innovació
docent.
Indicador: convocatòries dutes a terme. [2006-2009].
d) Impulsar la recerca sobre docència universitària i específicament sobre l’impacte de
les innovacions docents.
Indicador: convocatòria bianual que, almenys, contingui ajut a dos projectes sobre
impacte. [2006-2009].
e) Desenvolupar bases de dades que simplifiquin els processos de sol·licitud de nous
grups i projectes.
Indicador: bases de dades creades. [2007-2008].
19
Incloent-hi, en aquest sentit, la recerca sobre canvis organitzatius que permetin grups d’estudiants no
excessivament grans, sobre mecanismes d’avaluació dels aprenentatges previs i sobre activitats que permetin recollir
la veu de l’estudiant. La recerca ha de tendir a ser aplicada.
20
Entre els quals, eines i personal de suport adequat per qualificar proves objectives (lectura òptica, personal de
tractament de dades, etc.).
21
S’ha d’estudiar en què i fins on és possible demanar la implicació dels grups d’innovació docent en relació amb les
decisions sobre política d’innovació a la UB.
Projecte de Política Docent
16
Primera proposta
4. Avaluació de la docència i reconeixement de l’excel·lència docent
9
9
9
9
9
9
Punts forts
Tendència a valorar més el paper de la
docència a les universitats.
Tendència generalitzada a potenciar
els processos d’avaluació de la
docència.
Model pilot d’avaluació de la docència
de la UB aprovat per l’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya.
Experiència de dues convocatòries
d’avaluació de la docència.
Experiència d’un curs en l’aplicació
d’un nou model d’enquesta per recollir
l’opinió de l’estudiant.
Alta valoració social de la docència
d’alguns
ensenyaments
de
la
Universitat de Barcelona.
9
9
9
9
9
9
9
9
Punts febles
Relació dels resultats de l’avaluació
únicament amb la possibilitat d’obtenir
un tram econòmic.
Model
d’avaluació
encara
experimental, que palesa una manca
d’aprofundiment suficient sobre quins
han de ser els mèrits docents que cal
valorar.
Manca d’informació centralitzada que
obliga a qui sol·licita ser avaluat a
cercar molta documentació.
Límit en el màxim de trams docents
que es poden obtenir (desmotiva el
professorat sènior).
Algunes disfuncions en el procés
d’aplicació de l’enquesta d’opinió de
l’alumnat.
Poc reconeixement dels esforços i les
iniciatives per millorar i innovar en la
docència.
Poca valoració de l’excel·lència en
docència22.
Manca d’una base de dades que reculli
el currículum en docència.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
4.1 Generalitzar el procés d’avaluació de la docència al conjunt de professorat de la
Universitat de Barcelona
a) Partint de l’experiència del model d’avaluació experimentat durant tres
convocatòries, elaborar un model d’avaluació que sigui aprovat l’Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya23.
Indicador: model aprovat. [2006-2007].
b) Prosseguir en el procés de digitalitzar la informació per simplificar el procés de
sol·licitud d’avaluació.
Indicador: informe sobre la informació digitalitzada. [2007-2009].
c) Partint de l’experiència de dos anys, avaluar l’enquesta d’opinió i, si escau,
millorar-la, tant quant als continguts com al procés24.
Indicador: informe sobre l’avaluació de l’enquesta. [2007-2009].
22
Cal destacar especialment l’escassa valoració dels mèrits docents en la promoció del professorat (tant en la
contractació com en la promoció del professorat funcionari).
23
L’elaboració d’aquest model demana acordar quins han de ser els criteris de ponderació i valoració de les
aportacions, quines les fonts d’informació i qui ha d’informar i decidir respecte de les sol·licituds d’avaluació. El
model d’avaluació ha de tenir presents les relacions entre docència, recerca i gestió. També es pot estudiar la
possibilitat de preveure una avaluació que vagi més enllà del professor o la professora individualment, i que valori la
tasca col·lectiva. Així mateix, s’haurà de considerar la possibilitat de preveure diferents funcions de l’avaluació de la
docència (diferents tipus d’avaluació amb conseqüències també diferents).
24
Considerar mecanismes per recollir l’opinió del professorat respecte de l’enquesta d’opinió que es va passar al seu
alumnat. Les enquestes s’han de repensar en funció de les coordenades de l’espai europeu d’educació superior. Una
de les possibilitats que caldria estudiar és el disseny d’un aplicatiu informàtic que doni suport a aquest procés.
Projecte de Política Docent
17
Primera proposta
d) Adaptar l’enquesta per recollir l’opinió de l’estudiant a les característiques de
diversos tipus de pràcticum i d’activitats pràctiques.
Indicador: enquestes adaptades. [2006-2009].
e) Relacionar els resultats de l’avaluació docent amb polítiques sobre formació,
innovació i altres que vagin més enllà del reconeixement d’uns trams econòmics.
Indicador: informe. [2006-2009].
4.2 Reconèixer l’excel·lència en docència
a) Acordar quines han de ser les evidències per al reconeixement de l’excel·lència en
la docència25.
Indicador: acord. [2006-2009].
b) Proporcionar un aplicatiu informàtic en què es reculli el currículum en docència.
Indicador: aplicatiu. [2006-2008].
c) Impulsar premis i altres reconeixements a l’excel·lència docent.
Indicador: premis i reconeixements. [2007-2009].
d) Acord sobre el rol dels mèrits docents en els concursos per obtenir una plaça de
professorat26.
Indicador: acord. [2007-2009].
e) Portar a terme una tasca amb les administracions per col·laborar en el
reconeixement de l’excel·lència en docència.
Indicador: informe sobre les accions dutes a terme. [2006-2009].
25
26
Caldrà analitzar fins a quint punt els reconeixements han de ser individuals o col·lectius.
En tot cas, cal afavorir la promoció del professorat també pels seus mèrits docents.
Projecte de Política Docent
18
Primera proposta
5. Suport a la docència
Punts forts
9 Preocupació de la Universitat de
Barcelona per crear serveis de suport a
la docència.
9 Experiència acumulada pels sistemes
de suport que s’han posat en marxa els
darrers anys.
9 Decisió de crear el Centre de Recursos
per a l’Aprenentatge i la Investigació
(CRAI), amb punts de suport a la
docència en tots els campus.
Punts febles
9 Canvis freqüents en el model de
suport.
9 Poc
temps
d’experiència
de
funcionament del CRAI, cosa que
dificulta proporcionar un servei àgil.
9 Disfuncions de coordinació entre
algunes unitats tècniques.
9 Alguns problemes en el suport
tecnològic.
9 Informació insuficient sobre el suport
que s’ofereix.
9 Suport limitat a l’aspecte tecnològic.
9 Absència de suport logístic per al
desenvolupament de les assignatures.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
5.1 Millorar el suport a la docència, prenent el Centre de Recursos per a
l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) com a referència articuladora d’aquest suport
a) Desenvolupar el model de CRAI, consolidant la integració dels punts de suport a la
docència i millorant la coordinació amb altres unitats27.
Indicador: informe. [2006-2009].
b) Reubicar els serveis que presta el Programa de millora i innovació docent per tal
d’optimitzar la coordinació amb altres serveis de suport a la docència.
Indicador: reubicació duta a terme.[2006-2007].
c) Avaluar els serveis bibliotecaris.
Indicador: propostes de millora. [2006-2007].
d) Establir criteris per millorar les prestacions del servei d’audiovisuals en l’àmbit
docent, en coordinació amb la resta de serveis de suport a la docència.
Indicador: criteris. [2006-2007].
e) Col·laborar amb els consells d’estudis i amb entitats equivalents per adaptar el
CRAI a les necessitats dels ensenyaments de l’espai europeu d’educació superior.
Indicador: accions desenvolupades. [2006-2007].
f) Millorar el suport tecnològic a la docència i facilitar l’accés al campus virtual de la
UB.
Indicador: valoració positiva per part del professorat. [2006-2009].
g) Des de la biblioteca, ampliar les subscripcions a les revistes electròniques i garantir
l’adquisició de llibres i revistes per mantenir la qualitat de la docència, a més de la
recerca.
Indicador: informe. [2006-2009].
h) Crear un servei d’assessorament per a la difusió del coneixement (drets d’autoria i
accés a la informació en publicacions digitals).
Indicador: informació al professorat sobre el servei. [2006-2007].
i) Impulsar la generalització de la xarxa Wi-Fi.
27
En aquesta coordinació també s’ha de tenir en compte la participació de l’ICE com a entitat que pot proporcionar
assessorament a projectes d’innovació docent. Així mateix, s’ha d’estudiar la possibilitat que tècnics de suport a la
docència puguin participar en algunes activitats formatives que imparteix l’ICE per al professorat. El
desenvolupament del CRAI inclou també continuar amb la integració de centres d’aprenentatge d’idiomes, consolidar
el servei Pregunteu al Bibliotecari, així com diversificar el tipus de suport que s’ofereix. En tot cas, el
desenvolupament del CRAI afecta també el servei que es presta a l’estudiant, el suport a la recerca i l’àmbit de
Patrimoni tot i que en aquest document només es tracti de l’àmbit de docència.
Projecte de Política Docent
19
Primera proposta
Indicador: presència de punts Wi-Fi, com a mínim al 50 % d’espais per a docència.
[2006-2009].
j) Proporcionar suport institucional per fomentar contactes de docència amb
institucions de la resta de l’Estat i d’altres països.
Indicador: suport proporcionat. [2007-2009].
k) Informar sobre el servei de suport a la docència que ofereix la UB, simplificar-hi
l’accés28, centralitzant la informació per l’usuari i la usuària i establir protocols
d’ús.
Indicador: informe sobre les decisions posades en marxa. [2006-2009].
l) Incrementar l’ús dels serveis de suport a la docència.
Indicador: increment, com a mínim en un 150 %. [2006-2009].
5.2 Impulsar la coordinació del CRAI amb instàncies que afavoreixin el seu
desenvolupament
a) Prosseguir amb la tasca de la Comissió de Biblioteca.
Indicador: reunions de la Comissió. [2006-2009].
b) Col·laborar amb professorat de la UB per a l’organització de cursos i altres
activitats.
Indicador: col·laboracions dutes a terme. [2006-2009].
c) Col·laborar activament amb organitzacions externes a la UB29
Indicador: accions dutes a terme. [2006-2009].
28
Aquesta simplificació ha de suposar ampliar el nombre de serveis accessibles des del web i, a la vegada, la
centralització de la informació de primera consulta.
29
Entre altres: el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el Consell de Biblioteques de Catalunya i la
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
Projecte de Política Docent
20
Primera proposta
6. Formació, assessorament i fòrums d’intercanvi del professorat
Punts forts
9 Demandes creixents de formació per
part del professorat universitari.
9 Oferta creixent i diversificada de
formació del professorat de la
Universitat de Barcelona.
9 Coordinació
de
la
formació
centralitzada en l’Institut de Ciències
de l’Educació.
9 Realització d’algunes experiències de
presentació de projectes d’innovació
docent.
9 Existència del Fòrum Telemàtic de
Docència Universitària.
Punts febles
9 Dificultat
per
adequar
l’oferta
formativa a la gran diversitat de
necessitats específiques.
9 Manca d’un model formatiu de
referència que proporcioni coherència
a les accions de formació institucional.
9 Dificultat per disposar de les
formadores i els formadors necessaris.
9 Oferta de poques places per a la
formació de professorat novell.
9 Dificultats per a la formació del
professorat vinculat als centres
assistencials de pràctiques.
9 Falta d’assessorament metodològic per
als projectes d’innovació docent.
9 Coneixement molt escàs de les
innovacions docents que duu a terme
el
conjunt
de
la
comunitat
universitària.
9 Poca tradició de fer activitats
d’intercanvi d’experiències entre el
professorat de la UB.
9 Ressò limitat del Fòrum Telemàtic de
Docència Universitària.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
6.1 Ampliar i diversificar l’oferta de formació del professorat
a) Impulsar la formació per a professorat novell, mitjançant la introducció de canvis a
partir de l’experiència acumulada que, juntament amb altres modificacions,
permetin ampliar l’oferta a un nombre més alt de professorat novell30.
Indicador: increment del professorat novell que rep formació, com a mínim en un
150 %. [2007-2009].
b) Ampliar i diversificar l’oferta de formació continuada del professorat i incrementar
les decisions conjuntes entre l’ICE i els centres per concretar el tipus d’accions
formatives.
Indicador: valoració positiva per part dels centres. [2008-2009].
c) Impulsar la figura del coordinador o coordinadora de formació de cada centre.
Indicador: professorat coordinador, com a mínim en el 75 % dels centres. [20062007].
d) Acordar un model de formació del professorat que prevegi modalitats i possibilitats
diverses atenent a la diversitat de necessitats i de contextos que tenen lloc a la UB, a
partir de l’experiència acumulada per l’ICE.
Indicador: model de formació. [2006-2007].
6.2 Prosseguir i ampliar l’assessorament a projectes d’innovació docent
30
Caldrà estudiar les possibilitats de preveure també una dimensió de formació a escala de centre. D’altra banda, cal
estudiar com s’estimula la formació de novells i si es pot considerar com una part de la seva dedicació docent. La
formació de novells s’hauria d’enfocar dins d’un marc més ampli d’acolliment del professorat de nou ingrés a la
Universitat de Barcelona.
Projecte de Política Docent
21
Primera proposta
a) Prosseguir amb l’assessorament als ensenyaments pilot de primer cicle d’espai
europeu d’educació superior.
Indicador: valoració positiva per part dels responsables dels ensenyaments. [20062009].
b) Assessorar els postgraus pilot de l’espai europeu d’educació superior.
Indicador: valoració positiva per part dels responsables dels ensenyaments. [20062009].
c) Assessorar als nous ensenyaments de grau i de postgrau amb les directrius de l’espai
europeu d’educació superior.
Indicador: valoració positiva per part dels centres. [2006-2009].
d) Posar en marxa un servei d’assessorament pedagògic a projectes d’innovació
docent.
Indicador: ús del servei. [2006-2009].
6.3 Impulsar i desenvolupar fòrums d’intercanvi d’experiències i propostes docents
a) Impulsar i donar suport a activitats d’intercanvi d’experiències d’innovació docent
entre el professorat de la UB31.
Indicador: activitats dutes a terme. [2006-2009].
b) Organitzar activitats d’intercanvi sobre projectes i experiències d’innovació docent
amb professorat d’altres universitats32.
Indicador: activitats dutes a terme. [2007-2009].
c) Redefinir i impulsar el Fòrum Telemàtic de Docència Universitària.
Indicador: increment en la participació en el Fòrum de, com a mínim, un 150 %.
d) Ajudar a la participació de professorat de la UB en congressos i actes similars sobre
docència universitària33.
Indicador: decisions preses. [2007-2009].
31
S’ha d’estudiar quins canals de comunicació (generals d’UB, per àmbits, de grups d’innovació, etc.) i quines
metodologies de treball (seminaris, xarxes, etc.) s’han d’impulsar. Cal donar suport als fòrums per a l’intercanvi
d’experiències que ja s’estan desenvolupant, al marge dels institucionals. Així mateix, cal estudiar possibles decisions
organitzatives i estructurals per afavorir espais i temps d’intercanvi que no coincideixin amb activitats docents.
32
Entre altres qüestions, cal estudiar com impulsar convenis amb altres universitats per facilitar intercanvis i estades
del professorat i com impulsar les xarxes d’intercanvi i de reflexió sobre la mateixa docència.
33
Entre altres qüestions, cal estudiar com es pot facilitar la participació del professorat en congressos i similars
organitzats per la pròpia UB.
Projecte de Política Docent
22
Primera proposta
7. Comunicació en l’àmbit de la política docent
Punts forts
9 Existència d’un Vicerectorat específic
de Política Docent.
9 Consens en la necessitat de millorar la
comunicació en el si de la Universitat
de Barcelona.
9 Existència d’un servei d’Edicions i
Publicacions de la Universitat de
Barcelona.
9 Publicacions de l’ICE.
9 Possibilitat de fer edicions en suport
digital.
Punts febles
9 Dificultats en la comunicació a causa
de les dimensions de la Universitat de
Barcelona.
9 Criteris diferents segons els centres
respecte dels canals i sistemes de
comunicació més adients.
9 Certes reticències en alguns sectors a
l’ús habitual de les possibilitats
comunicatives que ofereixen les
tecnologies de la informació i la
comunicació.
9 Dificultats tecnològiques.
9 Excés d’informació que fa difícil
poder discriminar.
9 Manca de tradició a difondre
experiències i innovacions docents.
9 Poc coneixement sobre les possibilitats
de les edicions digitals.
9 Manca de criteris polítics clars per part
de la UB sobre la difusió de les
experiències i innovacions docents de
qualitat.
Objectius, accions, indicadors d’avaluació i temporització orientativa
7.1 Establir canals i sistemes de comunicació que millorin la informació i les
possibilitats de participació en l’àmbit de la política docent.
a) Establir un canal de comunicació directa entre l’equip del Vicerectorat de Política
Docent i la comunitat universitària.
Indicador: canal establert. [2006-2007].
b) Dur a terme sessions de treball de l’equip del Vicerectorat de Política Docent amb
els equips deganals.
Indicador: sessions dutes a terme. [2006-2009].
c) Dur a terme sessions de treball de l’equip del Vicerectorat de Política Docent amb
els caps d’estudis.
Indicador: sessions dutes a terme. [2006-2009].
d) Dur a terme sessions de treball de l’equip del Vicerectorat de Política Docent amb
les direccions dels departaments.
Indicador: sessions dutes a terme. [2006-2009].
e) Posar en marxa, d’acord amb els centres, mecanismes que facilitin l’intercanvi entre
els caps d’estudis de diferents centres.
Indicador: intercanvis duts a terme. [2006-2009].
f) Posar en marxa mecanismes que facilitin l’intercanvi entre departaments.
Indicador: intercanvis duts a terme. [2006-2009].
g) Millorar la coordinació de l’estructura tècnica de la UB amb l’equip del
Vicerectorat i entre les mateixes unitats tècniques.
Indicador: valoració positiva per part dels responsables de les unitats tècniques.
[2006-2009].
h) Utilitzar el web per tal d’aconseguir una informació més clara, completa i actual de
l’àmbit de la política docent.
Indicador: valoració positiva per part dels centres i dels departaments. [2007-2009].
Projecte de Política Docent
23
Primera proposta
7.2 Difondre les innovacions i les experiències docents de qualitat
a) Establir una política de publicacions que faciliti la difusió d’innovacions i propostes
docents de qualitat34.
Indicador: informe. [2007-2009].
b) Potenciar les publicacions i edicions d’innovacions i propostes docents de qualitat
en suport electrònic, amb les màximes garanties de preservació dels drets d’autoria.
Indicador: edicions i publicacions en suport electrònic. [2007-2009].
c) Crear un dipòsit digital institucional de projectes i experiències docents
consultables35.
Indicador: projectes i experiències consultables. [2007-2009].
34
35
En aquesta política, s’ha de vetllar perquè les publicacions de la UB tinguin reconeixement en l’àmbit universitari.
Aquest dipòsit hauria de ser un espai que recollís bones pràctiques docents.
Projecte de Política Docent
24
Primera proposta
REPERCUSSIONS DEL PROJECTE INSTITUCIONAL
DE POLÍTICA DOCENT
Els objectius, les accions i els indicadors d’avaluació del Projecte institucional esdevindran
referents per establir prioritats i per elaborar els plans de treball anuals, en el període 20062009.
Atenent al Projecte aprovat, es posaran en marxa determinades accions de política docent, es
convocaran ajuts per desenvolupar els objectius i, en general, es fomentarà i es donarà suport a
les accions i activitats que s’adiguin al Projecte.
El Projecte de Política Docent confluirà en un Pla estratègic academicodocent, que recollirà
també els projectes estratègics de l’àmbit acadèmic i de l’àmbit d’estudiants.
En concret, el Projecte de Política Docent —en el marc del Projecte academicodocent— servirà
de referència per a les decisions següents:
a) Contracte-programa academicodocent entre el centre i els vicerectorats corresponents.
b) Convocatòries d’ajuts del Vicerectorat de Política Docent.
Contracte-programa academicodocent
Pel que fa a l’àmbit docent, el Contracte-programa signat per cada centre, per un període màxim
de dos anys, haurà de desenvolupar en el si del centre (ensenyaments, departaments i accions
transversals) objectius i accions36 que desenvolupin objectius i accions del Projecte institucional
de Política Docent, corresponents als anys que abasti el Contracte-programa.
El Contracte-programa podrà incloure accions finançades amb partides que els vicerectorats
tindran destinades a aquesta finalitat —i que ja es preveuran en el pressupost de 2007— i
accions cofinançades amb el centre.
36
Amb els corresponents indicadors d’avaluació.
Descargar