NOM ASSIGNATURA: Moviments socials Professor: Salvador Aguilar Ensenyament: Llic. Sociologia Departament : Teoria Sociològica Curs 2005-2006 INDEX • Fitxa descriptiva de l’assignatura ............................................................... 2 • Descripció i objectius generals de l’assignatura......................................... 3 • Estructura general del programa de l’assignatura....................................... 4 • Bibliografia general de l’assignatura.......................................................... 5 • Desenvolupament del programa de l’assignatura per lliçons: contingut, objectius, conceptes clau, bibliografia i distribució de les hores d’esforç dels alumnes per lliçons (teòriques i pràctiques) ................................................................................................. 6 • Funcionament del curs ....................................................................... 15 • Vinculacions amb altres assignatures del pla d’estudis ....................... 15 1 PLA DOCENT FITXA DESCRIPTIVA D’ASSIGNATURA Curs 2005-2006 ASSIGNATURA: ENSENYAMENT: CARÀCTER: NOMBRE DE CRÈDITS: Moviments Socials Llic. Sociologia x Optativa Lliure elecció Obligatòria 6 HORES SETMANALS: 4 h. Idioma: català Segon cicle DEPARTAMENT RESPONSABLE: Teoria Sociològica CURS I SEMESTRE EN QUÈ S’IMPARTEIX: Curs 3er Sem. Segon Salvador Aguilar PROFESSOR RESPONSABLE: BREU DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTIU I CONTINGUT: Els moviments socials són una de les maneres que fan servir universalment els ciutadans per fer avançar els seus interessos, ja siguin els interessos materials o, sobre tot, els simbòlics i relacionats amb els valors. Els moviments són institucions que practiquen l’acció col.lectiva informal i, en aquest sentit, a més d’institucions que cerquen interessos, constitueixen vehicles per a practicar noves formes de vida, la qual cosa els hi dona l’impronta característica que més els diferencia d’altres actors polítics. L’assignatura parteix d’una consideració de les teories de l’acció col·lectiva més importants dintre de la sociologia sistemàtica moderna; i es centra en dues grans dimensions dels moviments. La primera, el coneixement adquirit per la sociologia (i, en general, les ciències socials) sobre aquesta variant d’acció col·lectiva. Es revisen, en consequència, les teories més importants sobre la qüestió (la psicologia de les masses, la teoria marxista clàssica, la teoria del comportament col·lectiu, la de l’acció racional i la mobilització dels recursos, la teoria dels “nous” moviments socials, la de l’estructura d’oportunitat política i la més recent de la contesa política). La segona dimensió principal de l’assignatura és introduïr l’alumnat en la vesant empírica dels moviments. Això implica, d’una banda, revisar les dades conegudes sobre el desplegament històric dels moviments; i d’una altra, introduir l’alumnat que ho desitgi en la recerca empírica del fenomen dels moviments. Finalment, l’assignatura també presta atenció, perifèricament, al context més ampli on es produeixen els fenòmens centrals de l’acció col·lectiva i els moviments socials, és a dir, el conflicte social i la poliarquia, o democràcia liberal, que constitueix el marc polític on els moviments moderns porten a terme les seves accions. 2 DESCRIPCIÓ I OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura tracta de tres grans objectes sociològics. Primer, de com l’estructura social defineix les pautes principals del conflicte possible entre individus i entre grups socials al sí d’una comunitat. Segon, de quines han estat las formes més habituals d’agregar i mobilitzar els interessos enfrontats inherents a l’estructura social de les societats estratificades i, en aquest context, els principals problemes d’agregació d’interessos i mobilització (protesta social) detectats per les ciències socials. Tercer i especialment (el gruix del curs), de què són, com emergeixen i actuen i com poden estudiar-se els moviments socials. Els tres eixos de l’assignatura són, en consequència, el conflicte social, l’acció col·lectiva, i una de les formes d’aquesta, els moviments socials. Pel que fa els objectius del curs, exposarem a continuació els principals. La sociologia dels moviments té moltes dimensions però una de central, suggerida al paragraf anterior, es pot exposar com un principi que constitueix el primer objectiu del curs: entendre els moviments implica una comprensió previa i acurada dels contextos socioestructurals on apareixen i actuen i, en general, de les connexions entre conflicte social i acció col·lectiva (i moviments). Vist des d’aquesta perspectiva, l’assignatura és una continuació de la troncal de tercer curs “Estructura i canvi de les societats”. D'altra banda, els moviments exhibeixen dues dimensions vertebradores claus: són actors en el conflicte polític, tant en condicions modernes com premodernes, i són mecanismes institucionals de creació identitària, sentit de pertinença social (creen i recolzen en "xarxes" per a la seva acció) i renovació de valors i estils de vida; com expressa molt bé un dels clàssics del camp, Herbert Blumer, els moviments són abans que res empreses col·lectives orientades a establir un nou ordre de vida (o resistir-s’hi). El segon objectiu del curs consisteix en mostrar el coneixement adquirit que té la sociologia sobre aquestes dues i indisociables dimensions centrals dels moviments, un coneixement que no compren una única forma d'entendre els moviments sinó una varietat d'enfocaments per a abordar el seu estudi. El tercer objectiu del curs consistirà precisament en revisar les principals aportacions de les diverses tradicions i escoles de la sociologia dels moviments socials (i també d’altres disciplines de les ciències socials). Es revisaran aquí, primer, els antecedents, és a dir, l'aportació del marxisme clàssic, de la primera sociologia i de la "psicologia de les masses"; segon, l'enfocament del "comportament col·lectiu", que floreix immediatament abans i després de la segona Guerra Mundial (vinculat tan a l'Escola de Chicago com a l'estructural-funcionalisme); en tercer lloc, es prestarà atenció a l'enfocament de la "mobilització de recursos" (derivat en part de l'obra de Mancur Olson i la teoria econòmica dels bens públics però amb un desenvolupament específic dins la sociologia); en quart lloc, l'enfocament dels "nous" moviments socials, associat al renaixement vigorós dels moviments durant el període 1960-1980, i, posteriorment, a la perspectiva de l'"estructura d'oportunitat política" encara avui amb ampli predicament dins la professió; finalment, l’emergent paradigma de la contesa política (contention), producte del treball conjunt de Tilly, Tarrow i McAdam als darrers anys. El quart objectiu del curs és establir una tipologia dels moviments socials que permeti a l'alumne agrupar els casos empírics de moviments segons els seus trets diferencials més bàsics i, així, permetre-li encarar l'estudi de casos inclosos en el programa que segueix i el treball de pràctica que s'explica allí. Perquè el cinquè objectiu, finalment, consisteix en introduir l’estudiant que ho desitgi en les beceroles de la investigació empírica dels moviments, motiu pel qual aquesta assignatura té una marcada orientació pràctica i empírica. 3 ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Temari Preàmbul (I) Els moviments socials com a actors polítics 1. Emmarcament de l'assignatura: la sociologia política i els estudis sobre la democràcia. 2. La poliarquia i els processos polítics centrals on intervenen els moviments: la presa de decisions i el pluralisme associatiu al sí de la societat civil. Teoria (II) Els moviments, el conflicte social i la mobilització 3. La sociologia del conflicte 4. Teories de l'acció col·lectiva (III) La sociologia dels moviments socials 5. Tipologies dels moviments socials 6. Què són els moviments 7. Enfocaments teòrics a) Els primers passos : la psicologia de masses i el marxisme clàssic b) La conducta col·lectiva c) La teoria de l’acció racional d) L’escola de la mobilització dels recursos e) La teoria dels “nous” moviments socials f) L’”estructura d’oportunitat política” i l’”acció contenciosa” (contention) 8. Dimensió identitaria dels moviments 9. La dimensió simbòlica dels moviments i els medis de comunicació de masses Casos (IV) Estudi de casos 10. Moviments socials premoderns 11. Moviments clàssics: el cas del moviment obrer i el de les accions col·lectives de masses 12. Els "nous" moviments socials: els casos de l'ecologisme, feminisme, pacifisme i anti-militarisme 4 13. Els darrers vint anys: els “novíssims” moviments socials als països de l’OCDE i acció col.lectiva i moviments contemporànis a la periferia mundial. BIBLIOGRAFIA GENERAL 1. Arrighi, G. amb T.K. Hopkins i I. Wallerstein, Movimientos antisistémicos, Akal, Madrid 1999. 2. AA.VV., Movimientos de resistencia al capitalismo global, número 3, monogràfic, de la Monthly Review. Selecciones en castellano, Ed. Hacer, Barcelona, 2005. 3. Hobsbawm, Eric J., Rebeldes primitivos: estudio sobre las formas arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX i XX, Ariel, Barcelona 1968. 4. Ibarra, Pedro i B. Tejerina (eds.), Los movimientos sociales: transformaciones políticas y cambio cultural, Trotta, Madrid 1998. 5. Laraña, Enrique i J. Gusfield (eds.), Los nuevos movimientos sociales: de la ideología a la identidad, CIS, Madrid 1994.. 6. Markoff, J., Olas de democracia: movimientos sociales y cambio político, Tecnos, Madrid 1999. 7. McAdam, Doug amb John McCarthy i Mayer Zald (eds.), Movimientos sociales: perspectivas comparadas, Istmo, Madrid 1999. 8. McAdam, Doug i Sidney Tarrow i Charles Tilly, Dinámica de la contienda política, Hacer, Barcelona, 2005. 9. Neveu, Érik, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002. 10. Offe, Claus, Partidos políticos y nuevos movimientos sociales, Ed. Sistema, Madrid 1988. 11. Smelser, Neil, Teoría del comportamiento colectivo, Fondo de Cultura Económica, Mèxic 1981. 12. Tarrow, Sidney, El poder en movimiento: los movimientos sociales, la acción colectiva y la política, Alianza Ed., Madrid 1997. 13. Traugott, Mark (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003 (Textos de Ch. Tilly, S. Tarrow, D. McAdam, C. Calhoun, M. Steinberg i d’altres). 5 DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA PER LLIÇONS: CONTINGUT, OBJECTIUS, CONCEPTES CLAU, BIBLIOGRAFIA I TEMPORALITZACIÓ PREÀMBUL PART I • ELS MOVIMENTS SOCIALS COM A ACTORS POLÍTICS -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 1 Títol: Emmarcament de l’assignatura: la sociologia política i els estudis sobre de la democràcia 1. Contingut 1.1 Els moviments socials i la sociologia política. 1.2 Els moviments socials i la poliarquia. 2. Objectius L’objecte d’aquesta lliçó inicial és conéixer el marc general en el qual s’emmarquen els estudis sobre els moviments. D’una banda, disciplinàriament: malgrat l’estudi dels moviments té a veure amb divereses disciplines, la sociologia política és la subdisciplina més idònea per un enfocament pertinent del fenomen. D’una altra banda, la democràcia política contemporània, la “poliarquia” en la conceptualització de R. Dahl y Ch. Lindblom, és un dels terrenys institucionals per excel.lència de la operació dels diversos moviments actius en una societat determinada. 3. Conceptes clau Sociologia. Politologia. Sociologia política. Poliarquia. Política institucional i no institucional. 4. Bibliografia 1. Piotr Sztompka, Sociología del cambio social, Alianza Ed., Madrid 1995. 2. Tom Bottomore, Sociología política, Ed. Aguilar, Madrid. 3. R.E. Dowse i J.A. Hughes, Sociología política, Alianza Ed., Madrid 1979. 4. J. Benedicto i M.L. Morán (eds.) Sociedad y política: temas de sociología política, Alianza Ed., Madrid 1995. 5. S. Lukes, El poder: un enfoque radical, Siglo XXI, Madrid 1985. 6. S. Lukes, "Poder y autoridad", capítol 16 de Tom Bottomore i Robert Nisbet (eds.), Historia del análisis sociológico, Ed. Amorrortu, Buenos Aires 1985. 7. Robert Dahl, La poliarquía: participación y oposición, Tecnos, Madrid 1989. 8. Robert Dahl, La democracia: una guía para los ciudadanos, Taurus, Madrid 1999. 9. Robert Dahl, La democracia económica: una aproximación, Hacer, Barcelona 2002. 10. R. del Aguila et al (eds.), La democracia en sus textos, Alianza Ed., Madrid 1998. 11. C.B. Macpherson, La democracia liberal y su época, Alianza Ed., Madrid 1982. 12. Charles Tilly, Coerción, capital y los Estados europeos 990-1990, Alianza Ed., Madrid 1992. 13. Albert O. Hirschman, Las pasiones y los intereses, Península, Barcelona 1999. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de sessions de classe. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 2 Títol: La poliarquia i els processos on intervenen els moviments: la 6 presa decisions i el pluralisme associatiu 1. Contingut 2.1 El procés de presa de decisions en un sistema polític. 2.2 La democràcia i el pluralisme associatiu. 2.3 El paper dels moviments. 2. Objectius La lliçó s’adreça a observar dos dels principals processos polítics que ajuden a configurar la poliarquia (i on hi intervenen de manera principal els moviments). D’una banda, el procés del decision-making, el qual serveix per a la presa de decisions imperatives en una societat (les polítiques públiques). D’una altra, la formació de la pluralitat d’actors associatius al sí de la societat civil que constitueix un dels trets definitoris de la poliarquia moderna. 3. Conceptes clau Decision-making. Elite del poder. Procés de formació de les polítiques. Societat civil. Associacions polítiques i no polítiques. 4. Bibliografia 1. D. Easton, "Categorías para el análisis sistémico de la política", cap. 9 de Albert Batlle (ed.) Diez textos básicos de Ciencia Política, Ariel, Barcelona 1992. 2. Ch. Wright Mills, La élite del poder, Fondo de Cultura Económica, México 1971. 3. Suzanne Berger (ed.), La organización de los grupos de interés en Europa occidental, Ministerio de Trabajo, Madrid 1988. 4. John Keane, Democracia y sociedad civil, Alianza Ed., Madrid 1992. 5. Tom Bottomore, Élites y sociedad, Talasa, Madrid 1996. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. TEORIA PART II • ELS MOVIMENTS I EL CONFLICTE SOCIAL Lliçó 3 Títol: La sociologia del conflicte 1. Contingut 3.1 La conceptualització del conflicte a la teoria sociològica. 3.2 Taxonomia de les expressions institucionals del conflicte. 2. Objectius La lliçó es proposa mostrar que les institucions d’acció col·lectiva, entre les quals els moviments, són el producte directe o indirecte de les línies divisòries o clivatges que organitzen el conflicte en una societat. La lliçó destaca la influència socioestructural sobre el conflicte i, en particular, sobre l’acció dels moviments. 3. Conceptes clau Conflicte. Conflicte social. Conflicte societari. Conflicte polític. 4. Bibliografia 1. G. Simmel, Conflict and the web of group-affiliations, Free Press, N. York 1969. 2. Lewis Coser, Las funciones del conflicto social, Fondo de Cultura Económica, México 1978. 7 3. Lewis Coser, Nuevos aportes a la teoría del conflicto social, Amorrortu, Buenos Aires, s.f. 4. R. Dahrendorf, Las clases sociales y su conflicto en la sociedad industrial, Rialp, Madrid 1973. 5. R. Dahrendorf, El conflicto social moderno, Mondadori, Madrid 1991. 6. J. Rex, El conflicto social, Siglo XXI, Madrid 1985. 7. A. i E. Etzioni (eds.), Los cambios sociales: fuentes, tipos y consecuencias, Fondo de Cultura Económica, México 1964. 8. José M. Rivera, "Intereses, organización y acción colectiva", cap. 9 de J. Benedicto i M.L. Morán (eds.) Sociedad y política: temas de sociología política, Alianza Ed., Madrid 1995. 9. Salvador Aguilar, “El conflicte social”, pp. 174-197 de S. Aguilar, Ordre i desordre:manual d’estructura i canvi de les societats, Hacer, Barcelona 2001. 10. Ch. Tilly, "Modelos y realidades de la acción colectiva", a Zona Abierta 54-55, monogràfic sobre "Intereses individuales y acción colectiva", 1990. 11. Claus Offe, La gestión política, Ministerio de Trabajo, Madrid 1992. 12. Albert O. Hirschman, Salida, voz y lealtad, Fondo de Cultura Económica, México 1977. 13. Gideon Baker, Civil society and democratic theory, Routledge, Londres 2002. 14. Pedro Luis Lorenzo, Fundamentos teóricos del conflicto social, Siglo XXI, Madrid 2001. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 4 Títol: Teories de l’acció col·lectiva. 1. Contingut 4.1 El concepte d’acció col·lectiva. 4.2 Formes de l’acció col·lectiva 4.3 Teories principals de l’acció col·lectiva. 2. Objectius Els moviments socials són una de les variants existents de l’acció col·lectiva. La lliçó preten transmatre a l’alumnat els contorns generals del significat del terme i les teories disponibles sobre l’acció col·lectiva a les ciències socials. 3. Conceptes clau Acció social. Acció: individual i col.lectiva. Acció col·lectiva: formal i informal. 4. Bibliografia 1. Mancur Olson, La lógica de la acción colectiva: bienes públicos y la teoría de los grupos, Limusa, Noriega Editores, México 1992. 2. Ch. Tilly, "Modelos y realidades de la acción colectiva", a Zona Abierta 54-55, monogràfic sobre "Intereses individuales y acción colectiva", 1990. 3. Claus Offe, La gestión política, Ministerio de Trabajo, Madrid 1992. 4. Albert O. Hirschman, Salida, voz y lealtad, Fondo de Cultura Económica, México 1977. 5. Charles Tilly, From mobilization to revolution, Random House, Nova York 1978, esp. Cap. 2. 6. Salvador Aguilar, “L’acció col·lectiva”, pp. 198-209 de S. Aguilar, Ordre i desordre:manual d’estructura i canvi de les societats, Hacer, Barcelona 2001. 7. Salvador Aguilar, “Movimientos sociales y cambio social: ¿una lógica o varias lógicas de la acción colectiva?”, a Revista Internacional de Sociología, 30, septembre-desembre de 2001, pp. 29-62. 8. Erik Neveu, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002. Aquest breu llibre cumpleix la funció de MANUAL per a una bona part del programa i serà, doncs, d’utilització continua. 9. Mark Traugott (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003, capítols 1 (Charles Tilly: “Repertorios de acción contestataria en Gran Bretaña, 1758-1834”, pp. 17-48) i 4 (Sidney Tarrow: “Ciclos de acción colectiva: entre los momentos de locura y el repertorio de contestación”, pp. 99-129). 8 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------PART III – LA SOCIOLOGIA DELS MOVIMENTS SOCIALS Lliçó 5 Títol: Tipologia dels moviments socials 1. Contingut 5.1 Tipus estructurals. 5.2 Tipus històrics. 2. Objectius L’objecte de la lliçó és presentar la gamma de variació que empíricament, i al llarg de la història, han presentat els moviments socials. 3. Conceptes clau Moviments generals. Moviments específics. Moviments expressius. Moviments primitius. Moviments clàssics. Nous moviments socials. “Novíssims” moviments socials. Moviments perifèrics antisistèmics. 4. Bibliografia 1. Salvador Aguilar, “Movimientos sociales y cambio social: ¿una lógica o varias lógicas de la acción colectiva?”, a Revista Internacional de Sociología, 30, septembre-desembre de 2001, pp. 29-62. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lliçó 6 Títol: Què són els moviments. 1. Contingut 6.1 Dimensions de l’acció col·lectiva 6.2 La component política dels moviments socials 6.3 ¿Una palestra no institucional? 6.4 L’espai dels moviments socials 2. Objectius L’objecte de la lliçó és presentar els arguments més solvents de la ciència social sobre la natura dels moviments socials: quina és la seva lògica primordial; què són; i què fan de manera característica. 3. Conceptes clau Organitzacios i institucions d’acció col·lectiva. Mobilitzacions. Protesta social. Repertoris. 4. Bibliografia 1. Capítol 1 de Erik Neveu, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002, “¿Qué es un movimiento social?”, pp. 25-56. Aquest breu llibre cumpleix la funció de MANUAL per a una bona part del programa i serà, doncs, d’utilització continua. 9 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 7 Títol: Enfocaments teòrics 1. Contingut 7.1 Les primeres passes: la psicologia de les masses i el marxisme clàssic 7.2 La conducta col·lectiva 7.3 La teoria de l’acció racional 7.4 L’escola de la mobilització de recursos 7.5 La teoria dels “nous” moviments socials 7.6 L’estructura de l’oportunitat política 7.7 La contesa política (contention) 2. Objectius L’objecte de la lliçó és aprofondir en els coneixements disponibles a les ciències socials sobre els moviments: la teoria dels moviments. Aquesta ha progressat des d’un inici que avui contemplem com sorprenenment elemental fins a l’acumulació recent (els darrers 30-40 anys) d’informació i teories raonablement complexes i útils. El punt d’inflexió és la publicació pel 1965 de l’obra de Mancur Olson. 3. Conceptes clau Torba (o multitud). Acció col·lectiva de masses. Conducta col·lectiva. Acció racional. Incentius selectius. Mobilització de recursos. EOP. Contention. 4. Bibliografia 1. Capítols Erik Neveu, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002, “¿Qué es un movimiento social?”, pp. 25-56. Aquest breu llibre cumpleix la funció de MANUAL per a una bona part del programa i serà, doncs, d’utilització continua. Els capítols són: Tema 7.1 – Capítol 2. Tema 7.2 – Capítol 3. Tema 7.3 – Capítols 3 i 4. Tema 7.4 – Capítol 4. Tema 7.5 - Capítol 5. Tema 7.6 - Capítol 8. Tema 7.7 - D. McAdam, S. Tarrow i Ch. Tilly, Dinámica de la contienda política, Hacer, Barcelona 2005. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 8 Títol: La dimensió identitària dels moviments 1. Contingut 8.1 Identitat. 8.2 Militància. 8.3 Recreació en microcosmos de noves formes de vida. 2. Objectius 10 Hi ha una extensa literatura a les ciències socials sobre els fenòmens de la identitat, la sensibilitat davant dels processos de canvi social, el comunitarisme, la experimentació de noves formes de vida. Aquesta lliçó explora la qüestió pel que fa els moviments i la complexitat de situacions amb les quals es troba l’observador o observadora. 4. Bibliografia 1. Capítol 6 de: Erik Neveu, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002, “Militancia y construcción identitaria”, pp. 119-137. Aquest breu llibre cumpleix la funció de MANUAL per a una bona part del programa i serà, doncs, d’utilització continua. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 9 Títol: . La dimensió simbòlica dels moviments i els medis de comunicació de masses. 2. Objectius Es conegut el paper dels moderns medis de comunicació de masses de cara a contribuir a modificar les condicions de construcció i escenificació a l’espai públic dels moviments i les reivindicacions. A més, els propis moviments mostren una densa dimensió simbòlica en la seva acció social i política. La lliçó explora aquesta dimensió movimentista. 4. Bibliografia 1. Capítol 7 de: Erik Neveu, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002, “La construcción simbólica de los movimientos sociales”, pp. 139-155. Aquest breu llibre cumpleix la funció de MANUAL per a una bona part del programa i serà, doncs, d’utilització continua. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2 sessions de classe. CASOS PART IV – ESTUDI DE CASOS La Part IV del Temari es dedica a la presentació de casos empírics de moviments socials i repertoris d’acció col·lectiva agrupats, per a simplificar la tasca, en els quatre casos que segueixen. Lliçó 10 Títol: Moviments socials premoderns 2. Objectius Es tractaran aquí un conjunt de formes d’acció col·lectiva i moviments socials “primitius” vigents aproximadament abans del segle XVIII (però amb reminiscències fins ben entrada l’era contemporània), és a dir, abans de la “gran transformació” impulsada per la modernitat i l’arrencada de l’industrialisme. Es presentaran a l’aula materials audiovisuals pertinents pel que fa a fenòmens com aquests: bandolerisme social, motins de subsistència, moviments religiosos de caràcter revolucionari i accions de les “turbes” urbanes. 11 4. Bibliografia 1. E.J. Hobsbawm, selecció de Rebeldes primitivos: estudio sobre las formas arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX i XX, Ariel, Barcelona 1968: Cap. 2, "El bandolero social", pp. 27-47; Cap. 5, "Milenarismo II: los anarquistas andaluces", pp. 108-114 i 120-124; Cap. 7, "La turba urbana", pp. 143163. 2. Norman Cohn, En pos del Milenio: revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media, Alianza Ed., Madrid 1981, pp. 14-17 i 281-287. 3. E.P. Thompson, “La economía ‘moral’ de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII”, pp. 62-133 de Tradición, revuelta y consciencia de clase. Estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial, Crítica, Barcelona 1979. 4. James White, “Ciclos y repertorios de contestación popular en Japón a principios de la era moderna”, Cap. 6 de Mark Traugott (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003. 5. E.J. Hobsbawm, Bandidos, Ariel, Barcelona 1982. 6.George Rudé, Revuelta popular y conciencia de clase, Crítica, Barcelona 1981. 7. George Rudé, La multitud en la historia, Siglo XXI, Buenos Aires 1971. 8. George Rudé, El rostro de la multitud (ed. De H.J. Kaye), Centro Tomás y Valiente, UNED-Alzira, València 2000. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 11. Títol: Moviments clàssics: el moviment obrer i les accions col·lectives de masses 2. Objectius Acció col·lectiva i moviments socials entre aproximadament la segona meitat del segle XIX i 1945, i fins avui amb configuracions ja molt diluïdes o renovades. Es presentaran materials audiovisuals sobre el moviment obrer, les vagues industrials i la vaga general, així com les accions col·lectives de masses, fent-se menció també del moviment socialista i els moviments nacionalistes. 4. Bibliografia 1. W. Abendroth, Historia social del movimiento obrero europeo, Laia, Barcelona 1980. Cap. 3, "La expansión de los partidos obreros nacionales y de los sindicatos en el continente europeo", pp. 51-62. 2. E. Hobsbawm, "Farewell to the classic labour movement?", New Left Review 173, 1989, pp. 69-74. 3. S. Aguilar i J. Roca, 14-D: Economía política de una huelga, Fundació Jaume Bofill 1989. 4. Santos Juliá, La desavenencia: partido, sindicatos y huelga general, El País-Aguilar, Madrid 1989. 5. E.J. Hobsbawm, "La turba urbana", cap. 7 de Rebeldes primitivos: estudio sobre las formas arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX i XX, Ariel, Barcelona 1968, pp. 143-163. 6. A. Touraine et al, Le grand refus: réflexions sur la grève de décembre 1995, Fayard, Paris 1996. 7. Lefranc, Georges, La huelga: historia y presente, Laia, Barcelona 1972. 8. G. Arrighi, T.K. Hopkins, I. Wallerstein, Movimientos antisistémicos, Akal Ed., Madrid 1999. 9. Marc Steinberg, “El clamor de la multitud: repertorios de discurso y acción colectiva entre los tejedores de seda de Spitalfields en el Londres del siglo XIX”, Cap. 3 de Mark Traugott (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003. 10. Murray Bookchin, Los anarquistas españoles. Los años heroicos, 1868-1936, Numa, València 2000. 11. Pierre Favre (ed.), La manifestation, Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, Paris 1990. Lliçó 12 Títol: Els “nous” moviments socials: els casos de l’ecologisme, feminisme, pacifisme i anti-militarisme 12 2. Objectius Moviments socials entre aproximadament 1960 i la dècada de1980, i fins avui, ja consolidats. Es presentaran materials audiovisuals relatius als casos de l'ecologisme, feminisme, pacifisme i anti-militarisme, però també es farà referència als moviments d’alliberament sexual, els d’ocupació de vivendes i altres variants dels NMS. 4. Bibliografia 1. Russell Dalton & Manfred Kuechler (comp.), Los nuevos movimientos sociales, Ed. Alfons El Magnànim, Generalitat Valenciana, València 1992, esp. pp. 29-37 ("El contraste entre los nuevos movimientos y los viejos"). 2. Jaime Pastor, "La evolución de los nuevos movimientos sociales en el Estado español", cap. 3 de P. Ibarra i B. Tejerina (eds.), Los movimientos sociales: transformaciones políticas y cambio cultural, Trotta, Madrid 1998. 3. Enric Tello, "Los próximos 25 años del movimiento ecologista (y los anteriores)", a Elena Grau i Pedro Ibarra (eds.), Una mirada sobre la red: Anuario movimientos sociales, Gakoa-Icaria, Donostia-Barcelona, 2000, pp. 221-245. 4. Claus Offe, “Nuevos movimientos sociales: desafío a los límites de la política institucional”, cap. 5, pp. 215-269, de C. Offe, La gestión política, Ministerio de Trabajo, Madrid 1992. 5. Craig Calhoun, “Los ’nuevos movimientos sociales’ de comienzos del siglo XIX”, Cap. 7 de Mark Traugott (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003. 6. G. Arrighi, T.K. Hopkins, I. Wallerstein, Movimientos antisistémicos, Akal Ed., Madrid 1999. 7. T. Gitlin, The sixties. Years of hope, days of rage, Bantam, N. York 1993. 8. Lluc Peláez, Insubmissió: moviment social i incidència política, UAB, Barcelona 2000. 9. J.Casquette, Acción colectiva y sociedad de movimientos. El movimiento antimilitarista contemporáneo en el País Vasco-Navarro, Eusko Jaurlaritza, Vitoria 2001. 10. Hanspeter Kriesi, "El contexto político de los nuevos movimientos sociales en Europa occidental", capítol 4 de Jorge Benedicto y Fernando Reinares (eds.), Las transformaciones de lo político, Alianza Ed., Madrid 1992, pp. 115-156. 11. Hanspeter Kriesi, Ruud Koopmans, Jan Willem Duyvendak i Marco G. Giugni, New social movements in Western Europe. A comparative analysis, University of Minnesota Press, Minneapolis 1995. Lliçó 13 Títol: Els darrers vint anys: els “novíssims” moviments socials als països de l’OCDE i acció col.lectiva i moviments contemporànis a la periferia mundial. 2. Objectius Moviments i acció col·lectiva durant els 1990s i fins avui. Es presentaran materials o es farà esment de les peculiaritats i heterogeneitat de les accions i moviments que semblen succeir els “nous” als països centrals, des dels okupes fins els moviments d’“exclosos” passant per les accions col·lectives de masses de França (XI-XII 1995) i d’Italia (2002), el moviment per la solidaritat i l’auge de les ONGs, el moviment dels rebuts de l’aigua a Barcelona, el moviment de resistència a la globalització o la protesta contra la manipulació dels medis de comunicació a Praga. Completant aquesta visió, es farà esment de moviments antisistèmics a la perifèria (Sin Tierra a Brasil, Zapatisme a Mèxic, protesta popular renovada a Argentina) que comparteixen la particularitat de produir-se en condicions polítiques poc o no poliàrquiques i de confluir amb els moviments del centre en la lluita per una renovada societat civil i l’exigència de drets de ciutadania; es farà esment aquí també, finalment, de l’acció col·lectiva en situacions contemporànies de sortida de dictadures (el cas de l’acció col.lectiva que contribueix a precipitar la conjuntura de 1989 als països anteriorment de 13 model soviètic), de resistència a autocràcies (el cas, per exemple, de la Madres de Mayo argentines) o de transició política (com ara el cas espanyol de 19761982). La lectura 1 de D. McAdam, conjuntament amb la de S. Tarrow, cap. 4 de Mark Traugott Protesta social, pot ajudar a pensar tot aquest ventall de moviments i accions com part d’un cicle de protesta (noció de Tarrow) almenys en part amb interconnexions entre els episodis que el componen. 4. Bibliografia 1. Doug McAdam, “Movimientos ‘iniciadores’ y ‘derivados’: procesos de difusión en los ciclos de protesta”, Cap. 8 de Mark Traugott (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003. 2. Salvador Aguilar, “Movimientos sociales y cambio social: ¿una lógica o varias lógicas de la acción colectiva?”, a Revista Internacional de Sociología, 30, septembre-desembre de 2001, pp. 29-62. 3. Tomàs Herreros, "El moviment okupa a finals del segle XX", Introducció a AA.VV., Okupació. repressió i moviments socials, Ed. Kasa de la Muntanya-Diatriba, Barcelona 1999. 4. Borja Vivanco, "Movimiento por la solidaridad y la cooperación", a Elena Grau i Pedro Ibarra (eds.), Una mirada sobre la red: Anuario movimientos sociales, Gakoa-Icaria, Donostia-Barcelona, 2000, pp. 277-294. 5. Pedro Ibarra, "Epílogo" a Elena Grau i Pedro Ibarra (eds.), Una mirada sobre la red: Anuario movimientos sociales, Gakoa-Icaria, Donostia-Barcelona, 2000, pp.331-335. 6. A. Maestro i V. Ríos (eds.), Chiapas: del dolor a la esperanza, Los Libros de la Catarata 1995: a) "Manifiesto Fundacional del Movimiento Civil Zapatista" (agost 1985), pp. 283-287. b) "Carta de Marcos a John Berger, 12.V.1995", pp. 169-175. c) "Carta de Marcos sobre el neoliberalismo, 'Caótica teoría del caos económico'" (juliol 1995), pp. 257-265. 7. Manuel Castells, "Los zapatistas de México: la primera guerrilla informacional", pp. 95-106 de La Era de la Información, II: El poder de la identidad, Alianza Ed., Madrid 1998. 8. Charles Brockett, “Una resolución de la paradoja represión-protesta popular mediante la noción de ciclo de protesta”, cap. 5 de Mark Traugott (comp.), Protesta social: repertorios y ciclos de la acción colectiva, Hacer, Barcelona 2003. 9. A. Oberschall, "Oportunidades y creación de marcos en las revueltas de 1989 en el Este de Europa", capítol 4 de Dough McAdam, John McCarthy i Mayer Zald (eds.), Movimientos sociales: perspectivas comparadas, Istmo, Madrid 1999, pp. 143-158. 10. Ramón Adell, La transición política en la calle. Manifestaciones políticas de grupos y masas, Madrid 1976-1987, tesis doctoral en 2 tomos, editada en facsímil por la UCM, Madrid 1989, Colección Tesis Doctorales nº 283/89. [Depositada a la Biblioteca de la UB, Facultat C. Econòmiques, Habitació de tesis doctorals, Codi: TP-89ADE] 11. Jesús Albarracín, “La política de los sindicatos y la dinámica del movimiento obrero”, cap. IX de Miren Etxezarreta (coord.), La reestructuración del capitalismo en España, 1970-1990, FUHEM-Icaria, Barcelona 1999, pp. 399-425. 12. Cayo Sastre, “La transición política en España: una sociedad desmovilizada”, a REIS, 80/97, pp. 3368. 13. Marisa Revilla (ed.), Las ONG y la política, Istmo, Madrid 2002. 14. Pedro Ibarra, Los movimientos por la solidaridad: ¿un nuevo modelo de acción colectiva?, a REIS 88/99, pp. 233-258. 15. Pedro Ibarra, Salvador Martí i Ricard Gomà (coords.), Creadores de democracia radical. Movimientos sociales y redes de políticas públicas, Icària, Barcelona 2002. Cap. 2, “Los nuevos movimientos sociales: el estado de la cuestión”, Pedro Ibarra, Ricard Gomà i Salvador Martí., pp. 57-82. Cap. 4, “¿Otro mundo es posible? El movimiento social de solidaridad internacional”, Salvador Martí, Lluc Pelàez, María José Monteserín i Maria Truñó, pp. 83-111. Cap. 5, “La insumisión y otros antimilitarismos”, Lluc Pelàez i Asier Blas, pp. 113-143. Cap. 7, “Okupar, resistir y generar autonomía. Los impactos políticos del movimiento por la okupación”, Robert González, Lluc Pelàez y Asier Blas, pp. 187-219. 16. Doug McAdam, Sidney Tarrow i Charles Tilly, Dinámica de la contienda política, Hacer, Barcelona 2005, pp. 190 i ss. 17. David Ballester i Manel Risques, Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Edicions 62, Barcelona 2001. 18. John Keane, A global civil society?, Cambridge University Press, Cambridge 2003. 14 19. Joan Cohen i Andrew Arato, Teoría política y movimientos sociales, Fondo Cultura Económica, Mèxic 2000. 20. Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern, La consulta social del deute extern a Catalunya, Ed. Mediterrània, Barcelona 2001. 21. AA.VV., Movimientos de resistencia al capitalismo global, número 3, monogràfic, de la Monthly Review. Selecciones en castellano, Ed. Hacer, Barcelona, 2005. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Funcionament del curs 1. Horari de tutoria: Dimarts, 19-20 h., despatx 4115, torre 4 1er pis, tel.: 93.402.90.59 Per a qüestions docents relacionades amb l’assignatura es pot utilitzar l’e-mail: [email protected]. Per a qüestions administratives, cal contactar la secretaria de Teoria Sociològica (tel. 93.402.1801) o bé el Consell d’Estudis (tel. 93.402.1833 o 1831). 2. Organització del curs. L’alumne o alumna pot triar una de les dues maneres següents de fer l’assignatura i l’avaluació, que es detallen a continuació. El mòdul A és per a una dedicació diguem-ne normal. El mòdul B per a una dedicació ampliada. Les persones que no estiguin en cap d’aquestes situacions o no puguin assistir a classe per alguna raó justificada cal que parlin amb el professor tot seguit. MÒDUL A Implica l’assistència a les classes i el seguiment de les explicacions que allí es donen, així com la realització d’alguns treballs (segons s’explicarà a l’aula); l’avaluació és múltiple: 6 punts de la nota depenen de l’examen final; 3 punts, de la realització d’un petit treball en un Quadern; 1 punt, de l’assistència, aportacions fetes a l’aula i, si és el cas, el treball fet sobre les lectures obligatòries (segons s’explicarà a l’aula). MÒDUL B Implica l’assistència a les classes i el seguiment de les explicacions que allí es donen. L’avaluació es continuada: un treball d’investigació tutoritzat (6 punts); la realització d’un Quadern (amb comentaris sobre lectures obligatòries i materials audiovisuals passats a l’aula), 3 punts; 1 punt, de l’assistència, aportacions fetes a l’aula i, si és el cas, el treball fet sobre les lectures obligatòries (segons s’explicarà a l’aula). Poden ser requerits a fer una presentació oral breu a l’aula d’alguna de les lectures. Vinculacions amb altres assignatures del pla d’estudis L’assignatura de Moviments Socials manté vinculacions amb: a. b. Les assignatures troncals “Estructura i canvi de les societats”, “Estructura social de les societats avançades”, “Història política i social contemporània” i “Teoria sociològica”. Les assignatures optatives “Sociologia del desenvolupament i la cooperació” i “Sociologia política” (obligatòria de la Llic. De Ciència Política). 15