Manual del ciudadano honrado - Centre de Recerca de l`Escola de

26 LA VANGUARDIA
POLÍTICA
DOMINGO, 22 SEPTIEMBRE 2013
La lucha contra la corrupción
Los diagnósticos
JONATHAN AGAR. Experto en anticorrupción para las Naciones Unidas
“La ONU ha reconocido que existe
una relación directa entre un gobierno e instituciones transparentes, una
gestión eficaz basada en el imperio
de la ley y el crecimiento económico”
VICTÒRIA CAMPS. Catedrática de Filosofía
Moral y Política de la UAB
“Los ciudadanos no deben tolerar a corruptos en listas electorales o en cargos
públicos y deben castigar más a los partidos corruptos, para no estimular la tentación de seguir actuando contra la ley”
JOSEP M. COLOMER. Profesor de Ciencia Política
en el Instituto de Análisis Económico del CSIC.
“En España, un cambio de marca capaz de
repatriar capitales y profesionales requeriría
un gran mensaje de futuro, el relevo en la jefatura del Estado y un gobierno de los mejores
con amplio apoyo multipartidista”
RAMON J. MOLES. Director del Centre de
Recerca en Governança del Risc
“El sector privado es un actor decisivo
del fenómeno: el provecho de la corrupción redunda en bolsillos privados. La
corrupción debe dejar de ser rentable, y
el sector privado debe autorregularse”
Los expertos coinciden en que sólo un control independiente de las finanzas de los partidos frenará la corrupción
Manual del ciudadano honrado
CARLES CASTRO
Barcelona
E
n algunos países del
mundo democrático
los políticos dimiten
por mentir en una
nota a pie de página.
En otros países, en cambio, un
comportamiento digno de Calígula no impide ganar elecciones y
continuar en el cargo sin grandes
sobresaltos. ¿En qué punto se sitúa España entre esos dos extremos? La mitad de los españoles
responde que en su país existen
más casos de corrupción que en
otros estados europeos. Y una
proporción similar considera
que la corrupción habrá aumentado en los próximos cinco años.
El Gobierno de Mariano Rajoy
aprobó el viernes 40 medidas
dentro de su “plan de regeneración democrática”, en un contexto de eclosión de escándalos que
salpican a todas las instituciones
y de sensación de fatalismo e impunidad en la opinión pública.
Varios expertos consultados por
La Vanguardia formulan una valoración de urgencia de esas medidas pero, sobre todo, emiten un
diagnóstico de la situación española y dibujan líneas de salida. Estas son sus respuestas.
¿UNA SINGULARIDAD ESPAÑOLA?
“Corrupción ha habido siempre,
especialmente en los países católicos y con tradición autoritaria
del Sur de Europa, como España”, advierte Josep M. Colomer,
profesor de investigación del
CSIC. Y en esta línea, Ramon J.
Moles, director del Centre de Recerca en Governança del Risc
(Grisc-UAB), señala que “la corrupción forma parte de una manera de gobernar y de una cultura política y económica concreta,
que en nuestro caso se refleja en
nuestra historia. La cultura del
pelotazo y del pan y circo ha con-
tribuido en gran manera a este estado de cosas”. Por su parte, Victòria Camps, catedrática de Filosofía, recuerda que “antes, en el
régimen franquista, había sin duda más corrupción, con el agravante de que no se divulgaba. La
democracia, por lo menos, permite que los casos de corrupción
acaben saliendo a la luz pública”.
Pero ¿por qué se produce el estallido actual? “Por el lado de los
políticos y funcionarios –explica
Colomer–, adquiere más relieve
la búsqueda de riqueza. Y por el
lado de los ciudadanos y los medios, hay más propensión al escándalo precisamente porque no
perciben un desempeño de resultados que compense el robo”. Y
Moles remacha: “Anteriormente
la corrupción era considerada un
elemento ‘tolerado’”.
Colomer lo resume crudamente e introduce el impacto del fenómeno sobre la marca España:
“¿Por qué no hubo escándalos de
corrupción en torno a los Juegos
Olímpicos de Barcelona? Porque
la ciudadanía estaba satisfecha
con las inversiones públicas y la
imagen de España, y por ello no
apetecía levantar alfombras. Ahora es al revés”. Y ya en el escenario presente, Moles añade: “El impacto directo de la corrupción sobre la marca España es difícil de
medir, pero sí parece relevante
su impacto sobre los agentes que
influyen en ella. Un ejemplo puede ser el caso de la gestión del dopaje deportivo y la candidatura
de Madrid 2020”.
LA ENFERMEDAD Y SU TERAPIA
Camps ofrece un diagnóstico
muy crudo sobre los factores que
propician el auge de la corrupción: “Para que los partidos grandes y con responsabilidades de
gobierno puedan hacer frente a
sus enormes gastos, hay que hacer trampas”. Y amplía el cuadro:
“Muchas corrupciones políticas
Actitud de los españoles ante el régimen de libertades
PORCENTAJE DE SATISFACCIÓN CON EL SISTEMA DEMOCRÁTICO
NS/NC
Poco o nada
satisfecho
1984 89
45,7
95
Muy o bastante
satisfecho
98
27,0 44,0
06
26,3 32,5 34,4 39,7
07
08
09
10
2012
39,2 37,2 45,0 47,1 67,5
70,6
67,0
45,3
2000 04
63,7
60,7
51,0
57,0
57,8 59,7
52,1
50,7
29,6
FUENTE: CIS
¿PO R Q UÉ A H O RA ?
Colomer: “Los
ciudadanos no ven
resultados que
compensen el robo”
L A C L A SE PO L ÍT IC A
Moles: “El sistema
genera una raza de
políticos proclive a la
falta de criterio”
C O L A BO RA C IÓ N F UN DA M EN T A L
Agar: “El sector
privado es un socio
crucial en la lucha
contra la corrupción”
LA VANGUARDIA
quedan impunes, las penalizaciones son ridículas, los culpables
son indultados, y todo estimula la
tentación de seguir actuando en
contra de la ley”. A su vez, Colomer señala “la ausencia de una
moral protestante de recompensa del mérito; la selección de los
políticos por las cúpulas de los
partidos y de los burócratas por
amiguismo y partidismo, y una
justicia infradotada y lenta”. Y
Moles formula una explicación similar que ya entraña en sí misma
una lista de remedios: “Una estructura partitocrática clientelar.
Un sistema electoral de listas cerradas. La desconexión entre políticos y electores. La elevada politización de las administraciones públicas. La falta de transparencia y de rendición de cuentas.
Una administración jerárquica y
verticalizada”. Y añade: “Una economía oligopolística en el suministro al sector público y la gran
concentración de poder económico y mediático, sin el contrapeso
de una sociedad civil potente”.
MECANISMOS DE PREVENCIÓN En
el terreno de las respuestas, Colomer recuerda que “algunas estructuras son muy difíciles de
cambiar” pero su terapia coincide bastante con la de Moles:
“Control de las finanzas de los
partidos y las campañas electorales, listas electorales abiertas, reclutamiento de funcionarios por
méritos, concursos abiertos para
contratos y licencias...”. A estas y
otras medidas de fomento de la
transparencia, el director del
Grisc y responsable de programas que abordan específicamente la gobernanza de la corrupción, añade “la educación desde
la escuela” y una “cultura del esfuerzo y del emprendimiento sin
tener miedo escénico al error”.
Camps introduce una dimensión cívica: “Los ciudadanos no
deberían tolerar a corruptos en
las listas electorales o en cargos
públicos y deberían castigar más
a los partidos corruptos”. Y desde una perspectiva general, sin
entrar en el caso concreto de España, Jonathan Agar, experto de
la ONU en la lucha contra la corrupción, recuerda que la Convención de Naciones Unidas requiere a cada Estado firmante “la
adopción de medidas legislativas
y administrativas para mejorar la
transparencia en la financiación
de las candidaturas a cargos públicos electivos y de los partidos
políticos”. Agar señala varios ámbitos de acción: “Prevención, penalización y aplicación de la ley,
y cooperación internacional.” Y
sobre todo, recuerda “la relación
directa entre un gobierno e instituciones públicas transparentes
y el crecimiento económico”.
GÜRTEL, ERE, PALAU. ¿Qué medidas concretas habrían evitado los
La corrupción, entre los principales problemas
de los españoles
1988
1993
1998
2003
2008
2013
m a j
Datos en porcentajes
PREOCUPACIÓN POR
LA CORRUPCIÓN
j
22,1
7,2
1,3
0,7
DENTRO DE 5 AÑOS, ¿CREE
QUE EN ESPAÑA HABRÁN
AUMENTADO LOS CASOS?
Datos de 2012
Datos de 2012
Hay más
casos
49,6%
Ni aumentado,
ni disminuido Habrán
disminuido
23,7%
Ns/Nc
Hay menos
casos
5,1%
2009
2011
88
88
83
¿DÓNDE CREE QUE HAY MUCHA
O BASTANTE CORRUPCIÓN?
% del 2009
Autoridades que conceden
permisos de obras
86,6
79,2
Fuerzas
76,5 de seguridad
75,9
Funcionarios
42
19,5%
Más o
menos
igual
% del 2012
Políticos
Habrán aumentado
45,5%
2007
4,1 4 3 6
0,7
¿CREE QUE EN ESPAÑA EXISTEN
MÁS CASOS DE CORRUPCIÓN
QUE EN OTROS PAÍSES?
17,2%
2005
73
17,2
7,6
Las 40 medidas
del Gobierno
Datos en porcentajes
44,5
39,3
37,4
32,5
31,6
2,5
LA VANGUARDIA 27
POLÍTICA
DOMINGO, 22 SEPTIEMBRE 2013
34,7 35,5
22,6
32,2%
LA ACTITUD DE LOS ESPAÑOLES
LOS INDICADORES DE FATALISMO
Datos de 2011
Son tolerantes con
la corrupción
No cumplen las leyes
61,6%
54,6%
No son conscientes
de sus deberes
43,6%
Datos de 2011
Obras públicas
85,9%
La corrupción
existe porque
la Administración
lo permite
85,3
Construcción
81,1
Datos del 2011.
En porcentajes
Lucha contra el crimen
60,5%
La corrupción
ha existido
y siempre
existirá
FUENTE: CIS 2005-2013
principales casos de corrupción
que ensombrecen actualmente la
agenda política española? El profesor Moles brinda una reflexión
previa: “El sector privado es un
actor decisivo: el provecho de la
corrupción redunda en bolsillos
privados”. Y propone “la autorregulación del sector privado, junto a normas regulatorias públicas”, de modo que “la corrupción
debe dejar de ser rentable”. Su
medicina se resume en una “ley
de financiación de partidos”,
que, a juicio de Colomer, se concretaría en “control de las finanzas de los partidos, sus fundaciones, sus juventudes y sus campa-
¿DÓNDE CREE QUE SE
LOCALIZA LA CORRUPCIÓN?
46,3
Sanidad
Educación
28,8
23,3
Camps: “La principal
causa de corrupción,
la desregulación del
suelo que hizo Aznar”
L A G A N G R E N A IN V ISIBL E
Colomer: “La
economía sumergida
es la corrupción del
sector privado”
castiga el síntoma,
no las causas. El problema es estructural, pues
es un medio de vida, no
sólo un delito. Y se pone el acento en el sector público, no en el
privado: prohibir el uso
de tarjetas de crédito es
matar al mensajero;
como prohibir la escritura para evitar la apología del terrorismo. Se
cambia para que nada
cambie: ni cambio de
modelo, ni transparencia ni control efectivo”
RAMON J. MOLES
w“Los objetivos apuntados son obvios: las finanzas de los partidos,
los contratos de las administraciones públicas
y el enriquecimiento
privado de los políticos.
Pero el efecto disuasorio no depende tanto
del monto de la pena
como de la probabilidad de ser atrapado y
condenado. Para ello,
está en manos de la justicia empezar con varios castigos ejemplares, que tantos estamos
esperando”
JOSEP M. COLOMER
LA VANGUARDIA
EL ORIGEN
w “Se
ñas electorales por una autoridad judicial independiente, con
medios para sancionar”. Agar redunda en el papel “crucial” del
diálogo con el sector privado en
la lucha contra la corrupción y
apuesta por la “transparencia en
la identidad de las personas involucradas en la creación y gestión
de empresas” y por “restricciones a las actividades de ex funcionarios públicos en el sector privado con actividades directamente
relacionadas con sus anteriores
funciones como funcionario”.
Finalmente, Camps identifica
un punto de partida de los actuales males: “La desregulación del
w “Lo
que más valoro
son las medidas para
controlar mejor los gastos de los partidos y la
propuesta de sanciones
hasta hoy inexistentes
en el tema de la financiación. Pero regular es
relativamente fácil y
nuestro problema no es
hacer leyes sino cumplirlas con la celeridad
necesaria. ¿Se acabará
haciendo todo lo que se
quiere prescribir?”
VICTÒRIA CAMPS
suelo emprendida por Aznar fue
la principal causa de corrupción”. “No sé si es preciso regular
más –reflexiona–. Pienso que la
debilidad está en quienes deben
controlar que las leyes se cumplan adecuadamente”. “Y en todos los casos –concluye–, ha faltado control del organismo responsable de auditar la financiación
de los partidos o de la administración andaluza que permitió el
fraude de los ERE. Y tampoco el
patronato de la Fundación del Palau parecía estar muy enterado
de lo que estaba ocurriendo”.
A partir de ahí, y según Transparencia Internacional, un 83%
de los ciudadanos percibe a los
“partidos españoles como corruptos, más o menos al mismo nivel
que Italia, Grecia y México”.
TRATAMIENTO DE CHOQUE Sacar
a la sociedad española del actual
estado de desánimo que genera
la pléyade de irregularidades, exige propuestas ambiciosas. Colomer se muestra escéptico pero
drástico: “El estado español no
tiene mucho arreglo porque en el
mundo actual ya no volverá a tener poder real de decisión sobre
las políticas públicas mayores”. Y
añade: “El espectáculo político
está sobredimensionado, pues está falto de sustancia y degenera
en riñas personales, insultos y
desplantes”. Su solución, por tanto, es radical: “En España, el cambio de marca capaz de repatriar
capitales y profesionales y atraer
inversiones requeriría un choque
mayor que lanzara un gran mensaje de futuro, con relevo en la jefatura del Estado y formación de
un Gobierno de los mejores con
amplio apoyo multipartidista”.
La receta de Moles no es menos ambiciosa: “A nivel individual, un examen de consciencia
de la responsabilidad personal. A
nivel colectivo, una reforma política, administrativa y económica
a fondo que contemple una visión estratégica realista de país a
largo plazo, con amplio consenso”. Una reforma, subraya, “que
deje fuera del juego político a
aquellos actores que persistan en
un modelo como el actual”. Y todo ellos acompañado, en el ámbito internacional, de “un ejercicio
de sinceridad geoestratégica”.
Finalmente, Camps reitera la
necesidad de “mentalizar a los
ciudadanos para que no toleren
en absoluto listas electorales que
incluyan a presuntos corruptos,
aunque sólo estén imputados”. Y
propone no dejar de “exigir la renovación de los partidos políticos hacia una mayor transparencia y democracia interna”.c
26 LA VANGUARDIA
POLÍTICA
DIUMENGE, 22 SETEMBRE 2013
La lluita contra la corrupció
Els diagnòstics
JONATHAN AGAR. Expert en anticorrupció per a les Nacions Unides
“L’ONU ha reconegut que hi ha una
relació directa entre un govern i unes
institucions transparents, una gestió
eficaç basada en l’imperi de la llei i el
creixement econòmic”
JOSEP M. COLOMER. Professor de Ciència Política. Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC.
VICTÒRIA CAMPS. Catedràtica de Filosofia
Moral i Política de la UAB
“A Espanya, un canvi de marca capaç de repatriar capitals i professionals requeriria un gran
missatge de futur, el relleu en la direcció de
l’Estat i un govern dels millors amb ampli suport multipartidista”
“Els ciutadans no han de tolerar corruptes en llistes electorals o en càrrecs públics i han de castigar més els partits corruptes, per no estimular la temptació de
continuar actuant contra la llei”
RAMON J. MOLES. Director del Centre de
Recerca en Governança del Risc
“El sector privat és un actor decisiu del
fenomen: el profit de la corrupció redunda en butxaques privades. La corrupció
ha de deixar de ser rendible i el sector
privat ha d’autoregular-se”
Els experts coincideixen que només un control independent de les finances dels partits frenarà la corrupció
Manual del ciutadà honrat
CARLES CASTRO
Barcelona
E
n alguns països del
món democràtic els
polítics dimiteixen
per haver mentir en
una nota a peu de pàgina. En altres països, en canvi,
un comportament digne de Calígula no impedeix guanyar eleccions i continuar en el càrrec sense
grans sobresalts. En quin punt se
situa Espanya entre aquests dos
extrems? La meitat dels espanyols responen que al seu país hi
ha més casos de corrupció que en
altres estats europeus. I una proporció similar consideren que la
corrupció haurà augmentat en
els pròxims cinc anys.
El Govern de Mariano Rajoy
va aprovar divendres 40 mesures
dins del seu “pla de regeneració
democràtica”, en un context
d’eclosió d’escàndols que esquitxen totes les institucions i de sensació de fatalisme i impunitat segons l’opinió pública. Diversos
experts consultats per La Vanguardia formulen una valoració
d’urgència d’aquestes mesures
però, sobretot, emeten un diagnòstic de la situació espanyola i
dibuixen línies de sortida. Aquestes són les seves respostes.
UNA SINGULARITAT ESPANYOLA?
“De corrupció n’hi ha hagut sempre, especialment als països catòlics i amb tradició autoritària del
sud d’Europa, com Espanya”, adverteix Josep M. Colomer, professor d’investigació del CSIC. I
en aquesta línia, Ramon J. Moles,
director del Centre de Recerca
en Governança del Risc (GriscUAB), assenyala que “la corrupció forma part d’una manera de
governar i d’una cultura política i
econòmica concreta, que en el
nostre cas es reflecteix en la nostra història. La cultura del pelotazo i del pa i circ ha contribuït en
gran manera a aquest estat de coses”. Per la seva banda, Victòria
Camps, catedràtica de Filosofia,
recorda que “abans, en el règim
franquista, hi havia sens dubte
més corrupció, amb l’agreujant
que no es divulgava. La democràcia, almenys, permet que els casos de corrupció acabin sortint a
la llum pública”.
Però per què es produeix l’esclat actual? “Pel costat dels polítics i funcionaris –explica Colomer–, adquireix més relleu la recerca de riquesa. I pel costat dels
ciutadans i els mitjans, hi ha més
propensió a l’escàndol precisament perquè no perceben un
acompliment de resultats que
compensi el robatori”. I Moles rebla: “Anteriorment la corrupció
era considerada un element tolerat a Espanya”.
Colomer ho resumeix cruament i introdueix l’impacte del fenomen sobre la marca Espanya:
“Per què no hi va haver escàndols de corrupció entorn dels
Jocs Olímpics de Barcelona? Perquè la ciutadania estava satisfeta
amb les inversions públiques i la
imatge d’Espanya, i per això no
venia de gust aixecar catifes. Ara
és al revés”. I ja en l’escenari present, Moles afegeix: “L’impacte
directe de la corrupció sobre la
marca Espanya és difícil de mesurar, però sí que sembla rellevant
l’ impacte que té sobre els agents
que hi influeixen. Un exemple
pot ser el cas de la gestió del dopatge esportiu i la candidatura de
Madrid 2020”.
LA MALATIA I LA TERÀPIA A
Camps ofereix un diagnòstic
molt cru sobre els factors que
propicien l’auge de la corrupció:
“Perquè els partits grans i amb
responsabilitats de govern puguin fer front a les seves enormes despeses, cal fer trampes”. I
amplia el quadre: “Moltes corrupcions polítiques queden im-
Actitud dels espanyols envers el règim de llibertats
PERCENTATGE DE SATISFACCIÓ AMB EL SISTEMA DEMOCRÀTIC
NS/NC
Poc o gens
satisfet
1984 89
45,7
95
27,0 44,0
98
2000 04
06
26,3 32,5 34,4 39,7
07
08
09
10
2012
39,2 37,2 45,0 47,1 67,5
70,6
67,0
45,3
Molt o bastant
satisfet
63,7
60,7
51,0
57,0
57,8 59,7
52,1
50,7
29,6
FONT: CIS
PER Q UÈ A RA ?
Colomer: “Els
ciutadans no veuen
resultats que
compensin el robatori”
L A C L A SSE PO L ÍT IC A
Moles: “El sistema
genera una raça de
polítics procliu a la
falta de criteri”
CO L · L A BO RA CIÓ F O N A M EN T A L
Agar: “El sector privat
és un soci crucial en
la lluita contra la
corrupció”
LA VANGUARDIA
punes, les penalitzacions són ridícules, els culpables són indultats, i tot estimula la temptació
de continuar actuant en contra
de la llei”. Al seu torn, Colomer
assenyala “l’absència d’una moral protestant de recompensa del
mèrit; la selecció dels polítics
per les cúpules dels partits i dels
buròcrates per amiguisme i partidisme, i una justícia infradotada
i lenta”. I Moles formula una explicació similar que ja comporta
en si mateixa una llista de remeis: “Una estructura partitocràtica clientelar. Un sistema electoral de llistes tancades. La desconnexió entre polítics i electors.
L’elevada politització de les administracions públiques. La falta
de transparència i de rendició de
comptes. Una administració jeràrquica i verticalitzada”. I afegeix: “Una economia oligopolística en el subministrament al sector públic i la gran concentració
de poder econòmic i mediàtic,
sense el contrapès d’una societat
civil potent”.
MECANISMES DE PREVENCIÓ En
el terreny de les respostes, Colomer recorda que “algunes estructures són molt difícils de canviar”, però la seva teràpia coincideix bastant amb la de Moles:
“Control de les finances dels partits i les campanyes electorals,
llistes electorals obertes, reclutament de funcionaris per mèrits,
concursos oberts per a contractes i llicències...”. A aquestes i
d’altres mesures de foment de la
transparència, el director del
Grisc i responsable de programes
que aborden específicament la
governança de la corrupció hi afegeix “l’educació des de l’escola” i
una “cultura de l’esforç i de l’emprenedoria sense tenir por escènica de l’error”.
Camps introdueix una dimensió cívica: “Els ciutadans no haurien de tolerar corruptes a les llistes electorals o en càrrecs públics
i haurien de castigar més els partits corruptes”. I des d’una perspectiva general, sense entrar en
el cas concret d’Espanya, Jonathan Agar, expert de l’ONU en la
lluita contra la corrupció, recorda que la convenció de les Nacions Unides requereix a cada Estat signant “l’adopció de mesures
legislatives i administratives per
millorar la transparència en el finançament de les candidatures a
càrrecs públics electius i dels partits polítics”. Agar assenyala diversos àmbits d’acció: “Prevenció, penalització i aplicació de la
llei, i cooperació internacional”.
I, sobretot, recorda “la relació directa entre un govern i institucions públiques transparents i el
creixement econòmic”.
GÜRTEL, ERO, PALAU. Quines mesures concretes haurien evitat els
principals casos de corrupció
La corrupció, entre els principals problemes dels
espanyols
1988
1993
1998
2003
2008
2013
m a j
Dades en percentatges
PREOCUPACIÓ PER
LA CORRUPCIÓ
j
22,1
7,2
1,3
0,7
D’AQUÍ 5 ANYS, TROBEU
QUE A ESPANYA HAURAN
AUGMENTAT ELS CASOS?
Dades del 2012
Dades del 2012
49,6%
45,5%
Ni augmentat,
ni disminuït
Hauran
disminuït
23,7%
Ns/Nc
N’hi ha menys
5,1%
2009
2011
88
88
83
ON CREIEU QUE HI HA MOLTA O
FORÇA CORRUPCIÓ?
% del 2009
% del 2012
Polítics
Autoritats que concedeixen
permisos d’obres
86,6
79,2
Forces
76,5 de seguretat
75,9
Funcionaris
Hauran augmentat
N’hi ha més
2007
4,1 4 3 6
0,7
PENSEU QUE A ESPANYA HI HA
MÉS CASOS DE CORRUPCIÓ QUE
EN ALTRES PAÏSOS?
17,2%
2005
73
17,2
7,6
Les 40 mesures
del Govern central
Dades en percentatges
44,5
39,3
37,4
32,5
31,6
2,5
LA VANGUARDIA 27
POLÍTICA
DIUMENGE, 22 SETEMBRE 2013
42
19,5%
Més o
menys
igual
34,7 35,5
22,6
32,2%
L’ACTITUD DELS ESPANYOLS
ELS INDICADORS DE FATALISME
Dades del 2011
Són tolerants amb
la corrupció
No compleixen les lleis
61,6%
54,6%
No són conscients
dels seus deures
43,6%
Dades del 2011
Obres públiques
85,9%
La corrupció
existeix perquè
l’Administració
ho permet
85,3
Construcció
81,1
Dades del 2011.
En percentatges
Lluita contra el crim
60,5%
La corrupció
ha existit
i sempre
existirà
FONT: CIS 2005-2013
que enfosqueixen actualment
l’agenda política espanyola? El
professor Moles brinda una reflexió prèvia: “El sector privat és un
actor decisiu: el profit de la corrupció redunda en butxaques privades”. I proposa “l’autoregulació del sector privat, al costat de
normes regulatòries públiques”,
de manera que “la corrupció ha
de deixar de ser rendible”.
La seva medecina es resumeix
en una “llei de finançament de
partits”, que, segons el parer de
Josep M. Colomer, es concretaria en el “control de les finances
dels partits, les seves fundacions,
les seves joventuts i les seves
ON CREU QUE ES LOCALITZA
LA CORRUPCIÓ?
46,3
Sanitat
Educació
28,8
23,3
Camps: “La principal
causa de corrupció, la
desregulació del sòl
que va fer Aznar”
L A G A N G R E N A IN V ISIBL E
Colomer: “L’economia
submergida és
la corrupció del
sector privat”
RAMON J. MOLES
w “Els objectius apuntats per les mesures
aprovades són obvis:
les finances dels partits,
els contractes de les
administracions públiques i l’enriquiment
privat dels polítics. Però l’efecte dissuasiu no
depèn tant de la suma
de la pena com de la
probabilitat de ser atrapat i condemnat. Per
això és a les mans de la
justícia començar amb
diversos càstigs exemplars, que tants estem
esperant”
JOSEP M. COLOMER
LA VANGUARDIA
L ’ O R IG E N
w “Es castiga el símptoma, no les causes. El
problema és estructural, ja que és un mitjà
de vida, no només un
delicte. I es posa l’accent en el sector públic,
no en el privat: prohibir l’ús de targetes de
crèdit és matar el missatger; com prohibir
l’escriptura per evitar
l’apologia del terrorisme. Es canvia perquè
res no canviï: ni canvi
de model, ni transparència ni control efectiu”
campanyes electorals per una autoritat judicial independent, amb
mitjans per sancionar”.
Agar insisteix en el paper “crucial” del diàleg amb el sector privat en la lluita contra la corrupció i aposta per la “transparència
en la identitat de les persones involucrades en la creació i gestió
d’empreses” i per “restriccions a
les activitats d’exfuncionaris públics en el sector privat amb activitats directament relacionades
amb les seves anteriors funcions
com a funcionari”.
Finalment, Camps identifica
un punt de partida dels actuals
mals: “La desregulació del sòl em-
w “El que més valoro
són les mesures per
controlar millor les despeses dels partits i la
proposta de sancions
fins avui inexistents en
el tema del finançament. Però regular és
relativament fàcil i el
nostre problema no és
fer lleis sinó complirles amb la celeritat
necessària. S’acabarà
fent tot el que es vol
prescriure?”
VICTÒRIA CAMPS
presa pel govern d’Aznar va ser
la principal causa de corrupció”.
“No sé si cal regular més –reflexiona–. Penso que la debilitat està
en els qui han de controlar que
les lleis es compleixin adequadament”. “I en tots els casos –conclou– ha faltat control de l’organisme responsable d’auditar el finançament dels partits o de l’administració andalusa que va permetre el frau dels ERO. I tampoc
el patronat de la Fundació del Palau no semblava estar gaire assabentat del que hi estava passant”.
A partir d’allà, i segons Transparència Internacional, un 83%
dels ciutadans perceben els “partits espanyols com a corruptes,
més o menys al mateix nivell que
Itàlia, Grècia i Mèxic”.
TRACTAMENT DE XOC Treure la societat espanyola de l’actual estat
de desànim que genera la plèiade
d’irregularitats exigeix propostes ambicioses. Josep M. Colomer es mostra escèptic però dràstic: “L’Estat espanyol no té gaire
solució perquè en el món actual
ja no tornarà a tenir poder real
de decisió sobre les polítiques públiques principals”. I afegeix:
“L’espectacle polític està sobredimensionat, ja que està mancat de
substància i degenera en baralles
personals, insults i insolències”.
La seva solució, per tant, és radical: “A Espanya, el canvi de marca capaç de repatriar capitals i
professionals i atreure inversions
requeriria un xoc important que
llancés un gran missatge de futur, amb relleu en la direcció de
l’Estat i formació d’un Govern
dels millors amb un ampli suport
multipartidista”.
La recepta de Moles no és
menys ambiciosa: “A nivell individual, un examen de consciència
de la responsabilitat personal. A
nivell col·lectiu, una reforma política, administrativa i econòmica
a fons que inclogui una visió estratègica realista de país a llarg
termini, amb ampli consens”.
Una reforma, subratlla, “que deixi fora del joc polític aquells actors que persisteixin en un model com l’actual”. I tot això acompanyat, en l’àmbit internacional,
d’“un exercici de sinceritat geoestratègica”.
Finalment, Victòria Camps reitera la necessitat de “mentalitzar
els ciutadans perquè no tolerin
en absolut llistes electorals que
incloguin presumptes corruptes,
encara que només estiguin imputats”. I proposa de no deixar
d’“exigir la renovació dels partits
polítics cap a una transparència i
una democràcia interna més
grans”.c