unitat 2. toquem - McGraw

w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
UNIDAD DE
MUESTRA
PROMOCIONAL
cg

ra
w
-h
ill.
es



w
w
w
.m




















es
ill.
w
-h
ra
.m
cg
w
w
w
LLIBRE DE L’ALUMNE/A
Mercè Cano i Nogué
Oriol Comelles i Folch
BARCELONA · MADRID · BUENOS AIRES · CARACAS · GUATEMALA
MÈXIC · NOVA YORK · PANAMÀ · SAN JUAN · BOGOTÀ · SÃO PAULO
AUCKLAND · HAMBURG · LONDRES · MILÀ · MONT-REAL · NOVA DELHI · PARÍS
SAN FRANCISCO · SYDNEY · SINGAPUR · SAINT LOUIS · TÒQUIO · TORONTO
ÍNDEX
4
UNITAT 2. TOQUEM
16
UNITAT 3. BALLEM
28
ill.
es
UNITAT 1. CANTEM
ra
w
-h
CANÇONER
.m
cg
FLAUTA
52
62
DANSES
w
w
w
CONJUNTS INSTRUMENTALS
42
CONTINGUTS
71
72
C
ns
Pst! Prou brogit!
udicio
Da
1i2
UM N E/
C
AL
UM N E/
w
w
w
Poire Vallvé
3
A
.m
cg
Ens saluda la tardor (cànon)
udicio
Da
ns
ra
w
-h
ill.
es
A
AL
Popularitzada
43
Com crear i interpretar un acompanyament
rítmic per a una composició musical.
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
2
16
L
a música està feta de sons. Ja sabem que no tot el que sona és música,
però com explicaries la diferència entre el que considerem música i el
que considerem que no és música?
ill.
es
No has pensat mai que els sorolls del carrer, els sorolls d’un taller o d’una fàbrica, els del tren o del metro, a vegades fan un ritme que sembla música?
E ST R E /
ra
w
w
w
A
M
Mirem aquests vídeos i després
els comentarem entre tots.
.m
cg
DVD
Teler industrial
w
-h
Tren de rodalia
Stomp
Hello Dolly
Dancing in the dark
Activitat
Feu grups de cinc alumnes. Cada component del grup ha de triar un so i un
ritme, que pot fer amb qualsevol objecte o amb el cos. Poseu-vos d’acord a
ordenar els sons fent una sèrie. Reproduïu aquesta sèrie de manera repetitiva.
17
2. TOQUEM
C
Activitat
13
M
E ST R E /
A
El batec del cor, el tic-tac d’un rellotge o el clic, clic de l’intermitent
d’un cotxe tenen en comú que segueixen una pulsació.
udicio
Da
ns
1 Comencem
Busca la pulsació
d’aquestes músiques.
Feu la classe en dos grups i digueu el número o la vocal mentre piqueu
la pulsació.
1
2
2
i 3
I I I I I I I I I I I I I I I I
a
e
e i
i o
u
Ara inventeu...
per parelles.
ill.
La pulsació és el batec regular que té una peça musical.
1.
es
Grup 1
Tots (mans)
Grup 2
ra
w
-h
Per fer música utilitzem habitualment les veus humanes o els instruments musicals. Cada veu i cada instrument té el seu propi so, que fa
que els puguem reconèixer. D’aquesta qualitat del so se’n diu timbre.
.m
cg
El timbre és la qualitat del so que ens permet diferenciar cada
instrument i cada veu.
w
Pràctica musical: INTERPRETEM
w
w
Interpretem aquests ritmes amb les parts del cos indicades.
2.
Ritmes amb
timbres corporals.
18
2 Aprenem a fer polirítmies
Ara aprendrem què és una polirítmia. Poli vol dir ‘molts’ i rítmia vol dir
‘ritme’. Què és, doncs, una polirítmia? Per descobrir-ho començarem
per fer un sol ritme.
Construirem un ritme de quatre compassos de combinant figures i
pauses que tu ja coneixes (negres, corxeres, etc.).
es
En un compàs de hi caben dues pulsacions, i en cada pulsació hi cap una negra, dues corxeres o una pausa de negra.
w
-h
ill.
Si aquest ritme el repetim d’una manera reiterativa, es converteix en
un obstinat rítmic. Quan l’obstinat és amb ritme i notes se’n diu
obstinat melòdic.
Dictat rítmic.
4.
w
C
Escolta la cançó We will rock you de Queen, amb un dels obstinats
rítmics més cèlebres de la música pop.
Ordena la frase.
udicio
Da
14
E ST R E /
w
w
M
A
3.
ns
.m
cg
Piquem de mans diverses vegades l’obstinat
rítmic anterior.
DVD
M
E ST R E /
A
ra
Activitat
– Queen
– Bruce Springsteen
C
ns
Escolta un fragment de la cançó Waiting on a sunny day de Bruce
Springsteen i acompanya-la picant l’obstinat rítmic:
udicio
Da
15
E ST R E /
A
M
5.
Dictat de ritme
i timbre.
19
2. TOQUEM
Tornem al ritme que hem vist abans i pensem en la manera com podem
fer una polirítmia.
A
DVD
Vegem alguns consells que has de tenir en compte a l’hora de crear el
segon ritme de la polirítmia:
1. Procura que el segon ritme no dupliqui excessivament el primer.
M
E ST R E /
A
Una polirítmia és tocar a la vegada dos o més ritmes diferents.
– Polirítmia amb
bidons i galledes
– Baketomba
– Camut Band
2. Omple alguns dels espais buits del primer ritme.
es
3. Pots utilitzar el recurs de la imitació (repetir el que ha fet el primer ritme però una mica més tard).
w
-h
ill.
4. T’imagines com sonarien els dos ritmes tocats al mateix temps?
Prova-ho!
Per exemple:
.m
cg
w
w
Activitat
w
B
ra
A
Interpretem aquesta polirítmia buscant combinacions de timbres que
siguin interessants. Recorda que també es pot fer música amb objectes que no són instruments musicals!
6.
Pràctica
musical: inventem.
20
3 La varietat tímbrica dels sons
El timbre, en la música, és com el color en les arts plàstiques. Una melodia interpretada per un sol instrument seria comparable a una fotografia en blanc i negre. Una obra musical en què intervenen diferents
instruments o veus seria com una fotografia en color.
DVD
E ST R E /
w
-h
A
Escolta un fragment de la Dansa hongaresa núm. 5 de
Johannes Brahms, primer per a piano i després en una
versió per a orquestra que va fer el mateix compositor.
w
w
A
M
– Dansa núm. 5.
Orquestra
– El gran dictador
(Chaplin)
ra
17 i 18
E ST R E /
.m
cg
udicio
Da
ns
C
ill.
es
M
w
Johannes Brahms
(1833-1897), compositor
alemany
Quina t’ha agradat més? Per què?
7.
Dictat tímbric d’instruments.
8.
Feu versions tímbriques d’un ritme.
21
2. TOQUEM
DVD
M
E ST R E /
A
Alguns compositors han incorporat timbres de sons extramusicals a
alguna de les seves obres. Mirem i escoltem aquests exemples:
– Un americà a París
– Simfonia dels Alps
George Gershwin (1898-1937),
compositor nord-americà
es
Richard Strauss (1864-1949),
Un americà a París
ill.
compositor alemany
Simfonia dels Alps
w
-h
Activitat
compositor català
La filosofia del plat combinat
22
20
M
E ST R E /
A
Pascal Comelade (1955),
udicio
Da
ns
C
w
w
w
.m
cg
ra
Cantem amb nom de nota la partitura, seguint la música de Pascal
Comelade:
ns
C
Ampliem la mirada
udicio
Da
21
E ST R E /
A
M
Trens diferents
(Obra escrita per a quartet de corda i cinta magnetofònica)
Steve Reich (1936),
compositor nord-americà
w
Mapa dels Estats Units
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
Quan Steve Reich era un nen, va viatjar moltes vegades en tren, ja
que els seus pares vivien un a Nova York i l’altre a Los Angeles. Per a
ell, el so dels trens és com una música que guarda a la memòria. Però
als mateixos anys que Reich feia aquests viatges, altres nens, al centre
d’Europa, també viatjaven en tren però en un context molt diferent.
Aquests nens eren transportats als camps de concentració durant la
Segona Guerra Mundial. Això va fer reflexionar Reich i el va motivar a
compondre aquesta obra musical basada en aquests trens diferents.
Nens jueus transportats als camps de concentració
Activitat
Després d’escoltar un fragment de Trens diferents,
com diríeu que està feta
aquesta música? Quines
característiques en destacaríeu? Què tenen en
comú la música de Reich i
les instal·lacions de l’artista visual Dan Flavin?
Instal·lacions de Dan Flavin
23
2. TOQUEM
Pràctica musical: INTERPRETEM
2
A
C
D
Sant Boi
I
I
I
I
I
I
Vi - la I
I
fran - ca
I
I
I
I
I
I
I
I
I
AmI
pos - ta
I
I
I
I
I
I
I
I
Tremp
I
I
I
I
Ba - la - guer Valls Pals
I
I
I
I
I
Pa - la - mós
I
I
I
I
Be - sa - lú GanI
I
I
I
A
E ST R E /
de - sa
I
I
I
I
Or - ga - nyà
I
I
I
C
I
Man - re - sa
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
Es llegeix d’esquerra a
dreta, seguint les files
A, B, C i D.
Cada casella és un
compàs de 4/4.
Vermell: grup I
Verd: grup II
Negre: grup I + grup II
.m
cg
ra
Fem el mateix en escriptura rítmica.
I
M
4
ill.
B
I
22
w
-h
I
3
es
1
udicio
Da
ns
Interpretem aquesta partitura dient els noms de les poblacions que
hi figuren en el moment just i sobre la música de l’audició. Per ser ben
precisos en l’execució hem de seguir les pulsacions i els compassos.
w
w
w
Be-sa-lú
9.
Pràctica
musical: inventem.
24
Connexions: l’art minimalista
udicio
Da
ns
C
Heu sentit a parlar de l’art minimalista? A veure si entre tots arribem a
descobrir en què consisteix aquest estil artístic!
23-25
E ST R E /
A
M
Activitat
Escoltem dos fragments
musicals d’aquests compositors i un fragment
del grup de música tecno
Diamond Version.
Philip Glass
(1937),
compositor
nord-americà
Michael Nyman
(1944),
compositor
britànic
Després d’escoltar aquests fragments musicals, intentem respondre
entre tots a aquestes preguntes:
1. Què tenen en comú els tres fragments musicals?
es
2. Quines característiques en destacaríem?
Donald Judd
w
-h
ill.
3. Què tenen en comú amb l’obra Trens diferents de Steve Reich?
La tornem a escoltar?
.m
cg
Les músiques que hem escoltat i les obres d’art que veiem en aquestes
fotografies pertanyen a l’estil anomenat art minimalista, un moviment
que va sorgir a la dècada dels seixanta i que s’ha desenvolupat en els
camps de la música, la pintura, l’escultura, el disseny i l’arquitectura.
DVD
w
w
Quines d’aquestes frases creieu que defineixen millor una obra d’art
minimalista?
Carl André
w
1. És una obra molt petita.
2. És una obra en què els elements es repeteixen contínuament.
3. És una obra feta a partir d’elements molt simples.
4. És una obra molt curta.
5. És una miniatura.
M
E ST R E /
A
ra
4. Hi ha alguna relació entre aquestes músiques que hem escoltat
i les obres d’art de les fotografies?
– Reich. Música per
a peces de fusta
– Kraftwerk
– Festival Sònar
Barcelona
10.
Tria la frase.
Pràctica musical: CREEM I INTERPRETEM
Fem un exercici musical a l’estil minimalista amb tot el que hem après.
Pensem en la possibilitat de fer sons amb el cos, amb objectes, amb instruments, amb la veu (cantant, fent sons o parlant). Podem fer ritmes o
sèries de notes que es repeteixen (obstinats), polirítmies...
25
Compon una polirítmia
per a Caminant pel carrer,
de Josep M. Mayol
Per inventar-nos una polirítmia que acompanyi una música, el primer
que hem de fer és escoltar molt bé aquesta música.
Ens fixarem en unes quantes coses:
1
En quin compàs està la música, 2/4 o 3/4? Saber això és molt important!
Quantes frases musicals distingim? Podem comptar quants compassos
té cada frase?
3
En quantes seccions es divideix la composició?
ill.
w
-h
— Una secció que es repeteix (AA).
es
2
.m
cg
— Tres seccions totes diferents (ABC).
ra
— Dues seccions que es repeteixen (AA-BB).
Escolteu atentament la composició musical que us proposem.
Amb la col·laboració de tots, i tenint en compte tot el que hem descobert de la composició musical, fem un esquema de l’obra a la pissarra
que ens servirà per fer el treball.
26
C
26
M
E ST R E /
A
w
Som capaços d’escriure el ritme de cada secció de la melodia?
udicio
Da
ns
4
w
— ...
w
— Tres seccions amb alguna repetició (AAB) (ABB) (ABA).
Procediment per fer el treball
1
2
Feu grups de quatre o cinc alumnes.
Treballeu per compondre un ritme que acompanyi la composició musical proposada.
Si teniu el ritme de la melodia us serà més fàcil compondre el nou ritme
per acompanyar-la. Podeu utilitzar el mateix obstinat rítmic per a tota
l’obra o fer-ne un de diferent per a cada secció.
3
4
Interpreteu el vostre ritme amb la música del disc.
5
6
7
Trieu els timbres per a cada ritme: instruments, objectes, sons del cos...
w
-h
ill.
es
Treballeu per compondre un segon ritme per tocar juntament amb el
primer. Recordeu els consells de la pàgina 20. Assageu la interpretació
de la polirítmia en el petit grup.
ra
Us podeu plantejar la possibilitat d’afegir-hi un tercer ritme.
w
w
.m
cg
Quan tingueu la polirítmia decidida, cada grup ha d’escriure al quadern
el treball que ha fet.
Presentació final
w
Cada grup ha d’interpretar davant dels companys de la classe la seva
polirítmia acompanyant la composició musical del disc.
27
es
ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w
es
ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w
es
ill.
w
-h
ra
.m
cg
w
w
w
QUADERN D’EXERCICIS
Mercè Cano i Nogué
Oriol Comelles i Folch
BARCELONA · MADRID · BUENOS AIRES · CARACAS · GUATEMALA
MÈXIC · NOVA YORK · PANAMÀ · SAN JUAN · BOGOTÀ · SÃO PAULO
AUCKLAND · HAMBURG · LONDRES · MILÀ · MONT-REAL · NOVA DELHI · PARÍS
SAN FRANCISCO · SYDNEY · SINGAPUR · SAINT LOUIS · TÒQUIO · TORONTO
ÍNDEX
CANTEM
04
UNITAT 2
TOQUEM
14
UNITAT 3
BALLEM
24
ill.
ra
w
-h
LLENGUATGE
w
w
w
.m
cg
QUÈ HEM APRÈS?
ENS VEIEM A 6È!
es
UNITAT 1
35
47
55
PROJECTE 2
2
A
Números
Pulsacions
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
Pulsacions
Vocals
ra
Números
I
I
.m
cg
B
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
w
-h
Vocals
I
es
Per parelles escriviu una seqüència semblant a la del llibre, amb números a la part de dalt i lletres vocals a la part de baix. Heu de ser capaços
d’interpretar-la.
ill.
1
Com crear i interpretar un acompanyament
rítmic per a una composició musical.
I
I
I
I
w
w
2 Piqueu aquests dos ritmes i mireu de trobar entre tots els timbres cor-
w
porals diferents amb què podeu interpretar-los:
1
Timbre:
2
Timbre:
Nom:
Curs:
Data:
15
PROJECTE 2
3 Dictat rítmic
1
3
2
4
Escolta els tres ritmes que picarà el mestre/a i escriu els números
corresponents dins els cercles:
B
w
w
w
.m
cg
Escriu el que no ha picat:
ra
w
-h
ill.
es
A
Escolta els tres ritmes que picarà el mestre/a i escriu els números
corresponents dins els cercles:
Escriu el que no ha picat:
16
Nom:
Curs:
Data:
PROJECTE 2
4 Ordena les frases següents fent que tinguin sentit. Escriu-les correctament a les línies de sota.
d’una manera reiterativa
obstinat rítmic.
el repetim
es
16
M
E ST R E /
w
.m
cg
ra
w
-h
Escolta atentament i escriu les figures rítmiques que escoltis a la línia
corresponent.
udicio
Da
ns
ill.
5 Dictat de ritme i timbre
A
es converteix en un
C
Si un ritme
w
w
6 Pràctica musical: CREEM.
Fem grups de quatre o sis alumnes i inventem una polirítmia de quatre
compassos de 2/4. Escriviu-la al quadern.
Després busqueu timbres diferents per a cada part de la polirítmia i
interpreteu-la als altres companys de la classe.
També podeu provar d’interpretar dues polirítmies de grups diferents
al mateix temps.
Nom:
Curs:
Data:
17
PROJECTE 2
7 Escolta aquests fragments musicals de dife-
udicio
Da
ns
C
rents instruments i ordena’ls segons l’audició. Fixa’t en els diferents timbres. Escriu el
nom de cada instrument sota la seva imatge.
19
E ST R E /
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
A
M
18
Nom:
Curs:
Data:
PROJECTE 2
8 Feu versions tímbriques diferents d’aquest ritme.
Versió A:
Podeu utilitzar timbres diferents per a cada figura rítmica, timbres diferents per a cada compàs... Escriviu els timbres que heu utilitzat sota
el ritme.
ill.
es
Versió B: ara canvieu els timbres i feu-ne una altra versió.
C
w
-h
22
ra
C
D
I
I
I
I
.m
cg
I
I
w
I
3
E ST R E /
4
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
w
B
I
w
A
2
M
A
Ara inventeu vosaltres un nou exemple (semblant al del llibre) amb els
noms de les poblacions que ha de dir cada grup.
1
udicio
Da
ns
9 Pràctica musical: CREEM.
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
Es llegeix d’esquerra a dreta, seguint les files A, B, C i D. Cada casella
és un compàs de 4/4. Escriviu en diferents colors (marqueu-los als requadres) les poblacions que ha de tenir cada grup.
: grup I
Nom:
: grup II
Curs:
: grup I + grup II
Data:
19
PROJECTE 2
10 Observa aquestes imatges. Recorda el que hem comentat a classe i as-
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
senyala quina d’aquestes frases creus que correspon a l’art minimalista.
Obra de l’artista Dan Flavin
w
w
w
Obra de l’artista Carl André
1. Peces musicals que tan sols utilitzen unes poques notes.
2. Peces pictòriques molt petites.
3. Poemes que només utilitzen unes poques paraules.
4. Peces musicals escrites per a pocs intruments.
5. Repetició d'elements simples.
6. Peces musicals molt curtes.
20
Nom:
Curs:
Data:
Compon una polirítmia
per a Caminant pel carrer,
de Josep M. Mayol
C
udicio
Da
ns
Escoltem la composició musical.
26
E ST R E /
ill.
es
M
A
Copiem l’esquema de l’obra que s’ha fet a la pissarra.
.m
cg
ra
w
-h
Treballeu per compondre un ritme que acompanyi la música del disc i
escriviu-lo aquí.
w
w
w
Inventeu ara un segon ritme per tocar juntament amb el primer. Recordeu els consells de la pàgina 20. Assageu la interpretació de la polirítmia
en el grup. Us podeu plantejar la possibilitat d’afegir-hi un tercer ritme.
Trieu els timbres per a cada ritme. (Si voleu fer una polirítmia diferent a
cada part, feu els mateixos passos anteriors).
Nom:
Curs:
Data:
21
Presentació del vostre treball
Escriviu la o les polirítmies que heu decidit fer a cada part de l’obra en aquesta
partitura. Interpreteu-la acompanyant la composició musical del disc davant dels
companys de la classe.
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
Partitura de la polirítmia creada
22
Nom:
Curs:
Data:
PROJECTE 2
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
&
Nom:
Curs:
Data:
23
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
PROJECTE 2
24
Nom:
Curs:
Data:
es
ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w
Telf. contacto: 902 656 439
http://mghlibros.distriforma.es/
McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros
¡No esperes más para tenerlos!
Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu domicilio
Contacta con MGHLibros
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
www.mcgraw-hill.es / www.mhe.es
Distriforma y MGHLibros: Distribuidor de ebook y venta tradicional
McGraw-Hill y Distriforma colaboran gestionando la librería virtual
En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo