Arte barroco europeo del Siglo XVII

BARROC
• Els elements dcoratius es fan servir amb 1 finalitat arquitectònik: X ex, els miralls donen xspctiva i
profunditat.
• Les formes s'inspiren en la natura i en aqlls elements q es kracteritzen xl moviment (aigua, flames...)
• L'arquitctura civil serà tan imp com la .
Arquitectura
Itàlia
Lloc on sorgeixen les primeres formes dl barroc. Krac:
• S'utilitza la columna, la funció és dcorar.
• Els edif s'enriqueixen amb marbres policromats i mosaics.
• Es / en 3 etapes:
• Fins 1630: Stil klmat i formes sns moviment.
• 1630−1700: Formes dsbordads, èspok representativa d l'arquitctura barrok.
• 1700−½ s. XVIII: 2X orientació:
1r: stil amb presència d motius dcoratius, etapa q culmina amb el rococó.
2n: stil d'extrema simplicitat, pretén retornar a l'arquitctura renaxentista i culmina amb l'etapa neoclassicista.
• Fins 1630
Carlo Maderno
La seva obra principal és l'akbament d la basílik d San Pedro. El seu projecte va consistir en eixamplar i
allargar la nau major q serà d planta . Tb realitzarà kplles laterals x tal d donar grandiositat interior d l'edif.
Projecta la façana intgrada x columnes clàssiques d proporcions ggantines, intgrada x 1 àtic d'stàtues el qual
substitueix el frontó i dstak les entrades q no es corresponen amb les naus interiors. L'edif t 2 nivells:
1r: 3 ports d'accés i akbament arquitravat
2n: Conjunt d columnes i pilastres amb 1 akbament arquitravat a sobre dl qual trobm stàtues dls apòstols.
Bernini
Realitza la Plaça de San Pedro del Vatikno. Krac:
• Planta elíptik amb 4 fileres d columnes.
1
• Columnes d gran tamany d material d nit.
• A la part alta d les columnes tnim 1 àtic d'stàtues (140).
• El simbolisme és q l'església rep amb es braços oberts als fidels.
• L'efecte d la xspctiva és accentuat x les mateixes columnes, d manera q la façana qda ampla i
majestuosa.
•
Dstak la columna egípcia q el Papa Sixte V habia situat davant d l'eix d la basílik. Serà el punt central
d la plaça. A costat trobm 2 fonts.Antcednts: Predomina la línia horitzontal igual q a l'arquitctura
greco−romana.
• 1630−1700
Borromini
• Va fer l'església d San Carlos de las Cuatro Fuentes. Stà situada en 1 cruïlla d krrers i x tant s'ha
d'adaptar en 1 solar irregular.
• Dstaka aqst arquitcte x l'ondulació dls elements arquitctònics i x tant hi ha 1 moviment continuu.
• S'utilitza línies convexes i còncaves.
• 3 parts imp a l'església:
− Claustre, d planta octogonal, rodjat d columnes aparellades. Les kntonades són cònkves.
− Església, d planta elíptik, els murs són ovalats i x tant tnen 1 línia corba.
− Interior d l'església, 16 columnes ggants q soporten l'enteulament q aprèn la forma ondulada. 3 nivells:
1r: cúpula ondulada, akbament d llanterna
2n: semicúpules i ptxines
3r: planta elíptik amb columnes q sostnen l'enteulament
França
Palau d Versalles, Mansart
2
Exemple + representatiu d la grandsa d la monarquia francesa. Materials: pedra, marbre i miralls.
Lluís XII va manar construir 1 ptit palau d pdra al voltant d'1 pati. Aqst palau no+ tnia 3 sales.
Posteriorment fou modifikt x l'arquitcte Mansart, el qual va ampliar el palau amb 2 sales + al N i 2 + al S.
El conjunt d les façanes són d'ordre clàssic i d gran majestuositat. Façana=3nivells:
1r: Element dcoratiu d l'encoixinat.
2n: Nivell principal, pilastres i columnes d'ordre jònic. Hi ha 1 pòrtic q sobre surt.
3r: El + ptit dls 3. Hi ha finestres quadrades i 1 voladís sobre el qual hi ha 1 sèrie d'stàtues.
A l'interior dl palau hi ha gran sales amb spais molt amplis i amb 1 gran dcoració. Dstaqn les línies ovalades.
Les 2 sales + imp són la kplla reial i la galeria dls miralls.
Urbanisme
El barroc es kracteritza x integrar els spais en 1 tot unitari, és l'èpok en q sorgeixen els planols d la ciutat
kptal. Les grans vies dsemboqn els centres signifiktius, és a dir, els edif , les places... Les places presentn
elements com x ex columnes, obeliscs...
Scultura
Scultura italiana
Krac:
• Dstak Bernini.
• Retorn al classicisme.
• Materials: marbre, bornze, marfil, or, plata i pedra, aqsta última no+ en obres q stan a l'exterior.
• Dstak xl seu gran dinamisme, on sembla q es representi 1 obra d teatre.
• Tmàtik , mitològik, al·legòrik i civil.
Bernini
Extasi d Sta Teresa
• Es troba a l'sglésia d Sta Maria d Vitoria.
• Tma: Sta Teresa rep 1 fletxa d'1 àngl x obtnir l'amor diví.
• Dstak la 2x expressió: x 1 part l'expressió d plaer d Sta Teresa i x l'altra la serenitat d l'àngl.
• S'utilitza 2x material: el marbre i el bronze, aqst últim no+ utilitzat xl raig d llum.
3
•
Dif tipus d txtures: hi ha 1 txtura en els núvols i les ales i 1 altra en la roba dls xsonatgs. Aqsts robs
dstaqn xl seu moviment, això ve donat x l'efecte dl clar−obsucur, x tant la xspctiva. La llum prové d'1
finestra situada a l'altar.
Apol·lo i Dafne
• Stà situat a la galeria Barghesa. Fou enkrregada x 1 krdnal x situar−la als jardins d la seva vil·la.
• Material: marbre.
• Tma: representació d l'escena dl mite d'Apol·lo i Dafne; és el mmnt d transformació d'ella en llaurer.
• Dsaka l'expressió facial d Dafne i d'Apol·lo.
• Composició: moviment dls cls cossos on dstak la corba.
• 2x txtura: a la base hi ha el tronc i els kblls
Poc volum, quasi no hi ha moviment.
Scultura spanyola (fotocòpies)
Krac:
• Dstak xl su realisme.
• A Andalusia dstak xl seu patetisme.
• A Kstlla dstak x buskr la bllesa xfecta.
• Dstaqn 2 obres: El Crist Jacent, d Gregorio Fernández i Magdalena penitent, d Pedro Mena.
Pintura
4
Pintura italiana
• Figura rincipal: Caravagio.
• Predomini absolut dl color sobre el dibuix.
• Sensació d profunditat.
• Pèrdua d la simetria a les composicions.
• Abundància d les composicions en diagonal.
• Presència d l'escotç
Caravaggio
Vocació d St Mateu
• Escena històrik.
• La llum li dóna l'structura i fixa la composició dl quadre. Llum q pnetra x 1 obertura darrera d la
figura d Crist. Llum q va en diagonal. Dstak els xsonatgs principal (Crist i St Mateu).
• Dstaka el tnebrisme, és a dir, clar−obscur on hi dstaqn els xsonatgs principals d l'obra.
• Punt d vista baix.
• Predomina + el color q el dibuix.
•
Tma .
La mort d la verge
• Tmàtik , on surten la Verge, Magdalena i els apòstols.
• Composició: 3 plànols:
1r: Figura d la Magdalena.
2n: Verge morta
3r: Apòstols; uns expressen sentiment i altres no tenen expressivitat.
• La llum fa l'structura dl quadre, llum en diagonal i x tant mark tnebrisme.
•
5
Predomina el color vermell q qda ressaltat x la llum
Flandes
Rubens
Krac:
• Utilitza 1 gama d colors amplíssima. Sempre stà present el color vermell.
• Treballa la pinzellada solta.
• Moviment dinàmic i amb fortes diagonals. Moviment tb d les robs.
• Les formes corprals són plenes.
• Tmàtik , mitològik i retratista.
Les tres Gràcies
• Tma: 3 joves nues formant part 1 cercle com el modl clàssic.
• Composició: la llum il·lumina els xsonatgs centrals. 2 plan:
1r: 3 dones cobertes x gases molt primes amb 1 moviment molt sensual, stan disposads a començar 1 dansa.
2n: Paisatge idíl·lic.
El desenç de Crist
• Utilització dl clar−obscur, x tant, tnebrisme q serveix x ressaltar la figura d Crist.
• Dstak l'studi d l'anatomia i les postures dls xsonatgs q stan inspirads en les figures clàssiqs.
• S'observa violència, tnsió i 1 dramatisme contingut.
• Totes les figures stan disposades em tot el quadre.
• La línia diagonal mark la disposició d les figures.
•
6
Dstak el dtallisme.
El jardí de l'amor
• És considerat x molts artistes l'antcednt dl rococó dgut al seu kregament.
• Tma al·legòric, representa el knt d la vida o d la joia d viure. Representa 1 festa a ksa dl Rubens.
• Es barreja elements reals i elements mitològics (la vestimenta dls xsonatgs) i elements mitològics (els
àngls).
•
Dtak x la riqsa dls colors i x l'expressivitat dls xsonatgs.
Holanda
Rembrandt
Ronda de nit
• Tma: retrat col·lectiu.
• S'observa 1 sèrie d xsonatgs amb màx realitat (la nena t 1 expressió d criositat, el gos).
• Les llums i les ombres donen xspctiva i ressalten les 2 figures principals: el kpità q t la mà sqrra
aixekda i el tinent q porta 1 spasa.
• Gran dinamisme: gestos, mirades q provoqn q l'spctador participi a l'escena.
•
Proporcions d gran format i xsonatgs són d tamany real (l'spctador se sent idntifikt).
La lliçó d'anatomia del doctor Tulp
• Tma: retrat col·lectiu.
• Composició: tots els xsonatgs stan emmarkts 1 triangle.
• Tenebrisme i clar−obscur. Il·lumina el criminal ajusticiat i els rostres dls 7 studiants. 3 plans:
1r: Mort.
2n: 3 studiants.
3r: Els altres q mostren indiferència.
7
• Dstak l'expressivitat dls xsonatgs dl 2n plà. Les mirads van dirigids a la mà dl dr Tulp.
•
Màx dtallisme on hi ha 1 llibre d'anatomia, 1 full on hi ha inscrit els 7 studiants i tota la mark dls
músculs en el braç.
España
Velázquez
Las Meninas
• Tma: retrat d la família reial.
• Composició: 4 plans:
1r: Infanta Margarita, els 2 nans i el gos.
2n: Velázqz.
3r: Treballadors d la cort.
4t: Xsonatge q stà a la porta, on stà el punt d fuga.
• Dstak la xspctiva aèria i presència d xspctiva lineal.
• Dstak el color sobr el dibuix.
•
Hi ha dtallisme (al mirall hi ha reflexat els 2 reis: Mariana d'Àustria i Felip IV) i el llenç (lienzo), el
quadre on trobm la gran incògnita d sabr el q stà pintant.
La Venus del mirall
• Tma: mitològic
8
•
Predomini dl color
9