MEDITACIÓ 5NA I 6NA

 Meditacions 5na/6na
Filosofia
Stefany Agramonte Espino
2nBatx. MEDITACIÓ 5NA I 6NA 1.RESUM DE LES MEDITACIONS 1.1. MEDITACIÓ 5NA Segons he entés en aquesta meditació es questiona d’on prové la nostra idea de Déu (Substància infinita), perquè ja creixem amb l’idea de la seva existència i a més el tenim com a perfecte, per tant, que existeix necessàriament i a partir d’aquestaidea perfecta Descartes justifica l’existència de les altres coses. Primerament, abans d’estudiar la idea de Déu, Descartes analitza l’existència de les idees que ja té; es pregunta si són distintes o confuses i també realitza un estudi sobre l’extensió divisible que segons ell és una idea clara i distinta a partir de la qual es formen les idees matemàtiques. Segons Descartes les idees matemàtiques són idees innates, perquè segons justifica ell; quan imaginem un triangle tot i que no ocupi o no existeixi físicament en cap lloc del món sí que existeix en nosaltres amb una forma o natura que són immutables i eternes i a mésa més es justifica en el fet que aquesta forma no la hem inventat nosaltres i que no depen del nostre esperit i totes aquelles idees que sabem que són veritables, existeixen i aquestes són totes aquelles que són clares, com és el cas de l’existència de Déu. Queda clar que la idea que tenim de Déu és que és absolutament perfecte i d’existència eterna, qualcosa el fa més veritable encara perquè sabem que no morirà mai, per tant, clarament existeix. En aquest cas seogns Descartes, la idea de Déu en ella mateixa, imposa la seva existència i ja que aquesta idea no la podem eliminar de cap de les maneres es presenta Déu com el punt d’origen i garantització de les idees clares i distintes perquè el coneixement de Déu permet deixar de tenir dubtes sobre les altres idees i sobretot les matemàtiques. «... la certesa i la veritat de tota ciència depenen de l’únic coneixement del veritable Déu». 1.2. MEDITACIÓ 6NA En aquesta meditació sisena el problema que se’ns planteja és la vertadera existència dels objectes materials, de l’exterior. Segons diu al text un ésser infinit implica per si sol la seva existència però un de finit només implica la possibilitat de la seva existència, com és el cas dels objectes. Un exemple d’ésser infinit és Déu, el qual garateix l’existència de l’ordre geomètric, per tant, de la matemàtica i partint d’aquest puc s’elimina qualsevol dubte si ens guiem de la matemàtica. En aquesta meditació es posa en debat com demostrar l’existència dels objectes materials i es conclou que si ens guiem de les formes geomètriques, les quals són clares, espot suposar l’existència dels cossos com a possibles. Meditacions 5na/6na
Filosofia
Stefany Agramonte Espino
2nBatx. L’exercici de la imaginació doncs, suposa l’existència dels cossos exteriors. Es pot suposar la seva existència com a probable, però no com a necessària. També es discuteix sobre confiar el que és “veritat” en els nostres sentits, els quals es culpen d’enganyosos. «torres que de lluny m’havien semblat rodones de prop són quadrades». Finalment partint de què tampoc sabem del tot el que es somni i el que és realitat l’única opció que ens queda és guians de què totes les idees clares i distintes corresponen a objectes produïts per Déu, per tant, que el món exterior és produït per Déu. 2.ESCOLLIR UN FRAGMENT I TRANSCRIURE’L Pero aunque, en efecto, yo no pueda concebir un Dios sin existencia, como tampoco una montaña sin valle, con todo, como de concebir una montaña con valle no se sigue que haya montaña alguna en el mundo, parece asimismo que de concebir a Dios dotado de existencia no se sigue que haya Dios que exista: pues mi pensamiento no impone necesidad alguna a las cosas; y así como me es posible imaginar un caballo con alas, aunque no haya ninguno que las tenga, del mismo modo podría quizá atribuir existencia a Dios, aunque no hubiera un Dios existente. Pero no es así: precisamente bajo la apariencia de esa objeción es donde hay un sofisma oculto. Pues del hecho de no poder concebir una montaña sin valle, no se sigue que haya en el mundo montaña ni valle alguno, sino sólo que la montaña y el valle, háyalos o no, no pueden separarse uno de otro; mientras que, del hecho de no poder concebir, a Dios, sin la existencia, se sigue que la existencia es inseparable de El, y, por tanto, que verdaderamente existe. Y no se trata de que mi pensamiento pueda hacer que ello sea así, ni de que imponga a las cosas necesidad alguna; sino que, al contrario, es la necesidad de la cosa misma —a saber, de la existencia de Dios— la que determina a mi pensamiento para que piense eso. Pues yo no soy libre de concebir un Dios sin existencia (es decir, un ser sumamente perfecto sin perfección suma), como sí lo soy de imaginar un caballo sin alas o con ellas. ­
­
TRANSCRIT: ​
Del hecho de no poder concebir una montaña sin valle significa que no pueden separarse uno de otro; como cuando hablamos de Dios, de quien no podemos hablar de él sin omitir su existencia. Esto es debido a que la existencia es inseparable de El, y, por tanto, que verdaderamente existe y es esta existencia misma la que me hace pensar en ella. 2.1. IDEES PRINCIPALS I ESTRUCTURA La idea principal d’aquest fragment és la existència de Déu. Primerament se’ns introdueix el tema amb l’exemple de que automàticament no podem pensar en una montanya sense derivar­nos en l’existència d’una vall i des d’aquí se’ns introdueix en l’existència de Déu i se’ns conclou amb que una existència com aquesta la qual no la podem negar, és la que vertaderament existeix i que per això pensem en ella. 2.2. CONCEPTES BÀSICS I DEFINICIÓ Meditacions 5na/6na
Filosofia
Stefany Agramonte Espino
2nBatx. L’únic concepte bàsic d’aquest fragment és l’existència veritable i indubtable de Déu, el qual ens subministra les idees que ja posseïm. Per definició del diccionari Déu esdevé: ​
Ésser sobrehumà concebut com a exercint el seu poder sobre el món o una part del món i al qual és degut el culte dels humans. 2.3. RELACIÓ AMB L’AUTOR I LA SEVA TEORIA Descartes enceta la recerca sobre la realitat analitzant la idea de Déu. En primer lloc, la defineix de la següent manera: “pel mot Déu entenc una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent, per la qual jo mateix i totes les altres coses que existeixen (si n'existeixen algunes) han estat creades i produïdes”. Accepta, doncs, que és una idea innata. Una vegada assumit això intenta, en segon lloc, demostrar com és possible que la idea de Déu sigui innata. Perquè si ho aconsegueix, podrà garantir la seva pròpia existència com a subjecte que pensa en els moments que no ho faci i, a més, l’existència del món que encara ara és dubtosa.