HISTORIA D`ESPANYA. 2n BATXILLERAT

HISTORIA D’ESPANYA. 2n BATXILLERAT
PRÀCTICA 1
1. Describe el tipo de fuentes utilizadas.
2. Identifica las ideas principales de los textos, situándolas en su contexto histórico y en el
núcleo temático correspondiente.
[Los que constituyeran el nuevo partido tan deseado] tendrían que anunciarse y salir a la luz
Como una asociación sin vaguedades ni generalidades, muy concreta; como partido político:
un partido ni radical ni conservador, ni monárquico ni republicano, ni católico ni anticatólico, ni
individualista ni socialista: oportunista, y aunque diga empírico, a la inglesa, definido por su
programa; programa según una manera nueva, desarrollado en doce o quince proyectos de
ley, decretos, etc., sobre lo fundamental, urgente y hasta ahora desatendido; partido de
maneras conservadoras (y contenido radical más bien), que no arremetiese con los políticos
viejos, presentándose ante ellos petulantemente a pedirles cuenta del pasado, maldecirles e
invitarles a retirarse; que no rompiese con ellos en tanto no rompan con ellos los hechos y los
orillen o los arrastren y transformen; que no pidiese ni rechazase el poder; o más claro, cuyo
fin no fuese, según uso, la conquista de la Gaceta, sino la realización, por sí o por quien quiera
que ocupe el poder, de su programa nacional y humanitario (más humanitario que nacional);
que no se dijera órgano de la opinión (todos dicen lo mismo), ni de la masa neutra (incapaz de
formar partido), etc., sino de las necesidades esenciales, fundamentales de España y de los
españoles.
JOAQUÍN COSTA, carta a Rafael Altamira (verano de 1898)
HISTORIA D’ESPANYA. 2n BATXILLERAT
PRÀCTICA 1
1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades en els textos.
2. Identifiqueu les idees principals dels textos, situant-les en el seu context històric i el nucli
temàtic corresponent.
[Els que constitueixen el nou partit tan desitjat] haurien de anunciar-se i sortir a la llum com
una associació sense vaguetats ni generalitats, molt concreta; com a partit polític: un partit ni
radical ni conservador, ni monàrquic ni republicà, ni catòlic ni anticatòlic, ni individualista ni
socialista: oportunista, i encara que diga empíric, a l'anglesa, definit pel seu programa;
programa segons una manera nova, desenvolupat en dotze o quinze projectes de llei, decrets,
etc., sobre el fonamental, urgent i fins ara desatès; partit de maneres conservadores (i
contingut radical més aviat), que no carreguera amb els polítics vells, presentant-se davant ells
petulantment a demanar-los compte del passat, maleir-i convidar-los a retirar-se; que no
trenqués amb ells fins que no trenquen amb ells els fets i els aparten o els arrosseguen i
transformen; que no demane ni rebutge el poder; o més clar, el fi no fos, segons ús, la
conquesta de la Gaceta, sinó la realització, per si o per qui siga que ocupe el poder, del seu
programa nacional i humanitari (més humanitari que nacional); que no es digua òrgan de
l'opinió (tots diuen el mateix), ni de la massa neutra (incapaç de formar partit), etc., sinó de les
necessitats essencials, fonamentals d'Espanya i dels espanyols.
JOAQUÍN COSTA, carta a Rafael Altamira (estiu de 1898)