VALENCIÀ C1 MITJÀ

PROVES DE VALENCIÀ PAAC 2015
VALENCIÀ C1
MITJÀ
Nom ___________________________________________________________________
1r cognom ___________________________________________________________
2n cognom ___________________________________________________________
NIF _____________________________________________________________________
Localitat de la prova ______________________________________________
25 d'abril de 2015
QUADERN D’EXAMEN
Prova reconeguda per la Junta Qualificadora 2015
Qualificadora
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 1
Instruccions
- Damunt la taula només han de tindre el DNI i el material d'escriptura. No poden tindre cap paper (ni el justificant de taxes).
Tampoc davall dels pupitres ni als laterals.
- El "Quadern d'examen" no es corregirà (no cal entregar-lo i pot endur-se'l a casa en finalitzar la prova) i inclou les propostes de
lectura (Àrea 4 Expressió i interacció oral, p. 15), a més d'espai per a esborrany de la redacció i el dictat (Àrea 3 Expressió
escrita)
- L'únic document que es corregirà és la "Plantilla de correcció" que li hem repartit, en el qual vosté ha d'escriure tant les
respostes del tipus test (Àrea 1, Àrea 2), com també la redacció i el dictat definitius (Àrea 3).
- Està terminantment prohibit fer ús del mòbil durant la prova (ni per a veure l'hora). Tinguen-lo, per favor, apagat (i no amb
vibrador).
- No és permés d'eixir de l’aula d’examen escrit fins que no s'haja realitzat la prova oral. En cas de complir-se l'hora
d'entrega de la prova, si vosté encara no s'ha examinat de l'oral, haurà d'entregar l'examen i quedar-se al seu lloc fins que el
criden.
- La prova oral (Àrea 4) es durà a terme per orde alfabètic. Hauran de desplaçar-se a una aula que els responsables els
indicaran. Hi han de dur el DNI i este "Quadern d'examen" (on tenen els textos de la prova oral). Si acaben la prova escrita abans
que els criden, poden demanar preferència per a ser examinats de la prova oral.
- Per al nivell C1 tenen 2 hores i 45 minuts que compten a partir del moment que s’acabe el dictat.
Estructura de la prova
C1
(Suficiència)
Àrea 1:
COMPRENSIÓ LECTORA
60
Àrea 2:
15
ESTRUCTURES
30
LINGÜÍSTIQUES
15
Àrea 3:
EXPRESSIÓ ESCRITA
Àrea 4:
EXPRESSIÓ I
INTERACCIÓ ORAL
Llegir un text i respondre diverses qüestions de dos o més opcions (mínim 10 preguntes):
textuals, de contingut, de derivació, de síntesi o de sinonímia.
10%
30%
30%
Mínim 200 paraules
Dictat
30%
Llegir en veu alta un text i interactuar amb una altra persona.
Mínim per aprovar: 60%
C1
Descripció
Àrea de comprensió
Àrea d'estructures lingüístiques
Àrea d'expressió escrita
Àrea d'expressió oral
La prova té una duració de 2:45 hores.
Per a superar l'examen cal obtindre un mínim del 60% sobre la puntuació total. Cada prova està dividida en
quatre àrees, i cada una té caràcter eliminatori. En les àrees de comprensió, estructures lingüístiques i expressió
escrita, s'exigix una puntuació mínima del 40% en dos àrees qualssevol i del 30% en l'altra. En l'àrea
d'expressió i interacció oral la puntuació mínima és del 60%.
Les respostes errònies descompten de les encertades. Cada resposta correcta es valora amb un punt. En les
preguntes amb tres opcions de resposta (a, b, c), cada error descompta 0,4 punts i, en el cas de les preguntes
amb només dos opcions (V/F), cada error descompta 0,7 punts. Les preguntes no contestades no descompten.
Cada pregunta d'esta àrea presenta tres opcions de resposta (a, b, c), i només n'hi ha una de correcta. Cada
resposta encertada es valora amb un punt. En canvi, cada error descompta 0,4 punts. Les preguntes no
contestades no descompten.
Redacció: 80 punts
- Adequació, coherència i cohesió (gramatical i lèxica), extensió i presentació: 20 punts
- Correcció: morfosintàctica, lèxica i normativa ortogràfica: 60 punts
Es descompten 3 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Cada dos errors d'accents o dièresis
descompten com un error. Si un error es repetix en la mateixa paraula, cada repetició descompta 1 punt.
Dictat: 20 punts
Es descompten 2 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Els errors repetits no descompten
Puntuació total: 15 punts.
Puntuació mínima per a l'apte: 9 punts.
Lectura: 3 punts
Intervenció oral, competències lingüístiques: 6 punts
Conversa, competències pragmàtiques: 6 punts
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 2
ÀREA 1. COMPRENSIÓ LECTORA
Llija atentament el text següent i pose una creu en la casella corresponent a cada
enunciat segons siga verdader (V) o fals (F): [Les respostes d'esta part han de ser traslladades a la "Plantilla
de correcció"]
El cultiu tradicional del tabac
Fa molts anys el llaurador valencià guanyava diners segurs amb el cultiu del tabac, ja que estava controlat per l’Estat
i pesara els quilos que pesara, sempre li’ls pagaven. Fins i tot, alguns es feien rics amb el negoci de l’estraperlo, és a
dir, venien il·legalment part de la producció sense haver-la declarat, una jugada que els proporcionava diners extra, ja
que l’estraperlo estava molt ben pagat.
La cultura urbana ha anat arraconant progressivament la tradicional rural. Hui en dia, però, encara es conserven
alguns cultius tradicionals que no han caigut en desús, com sí que ha passat amb al tabac, el cotó, l’arròs (excepte
en zones com l’Albufera), etc. Així doncs, no és estrany trobar qui no coneix el món del nom de les brosses o les
varietats de taronges. I tampoc no és estrany trobar-nos amb xiquets de la ciutat que mai no han vist cacaueres
(continuen pensant que el cacauet naix per damunt de la terra) o una pebrera.
És el mateix cas que el tabac, la producció del qual s’ha vist hui en dia molt reduïda, però que fa mig segle era
bastant habitual, com hem dit, perquè era collita rendible. El seu cultiu constava de diverses etapes: sembra en
planters, preparació dels camps, trasplantament, adob i reg, llevar-li males herbes, llevar-li la flor, recol·lecció (fulles i
mata sencera). Es duia a terme durant els mesos d’estiu en plena calor.
Efectivament, el primer que es fa és preparar els camps, regar-los i fer cavallons. Seguidament, les matetes del
planter (prèviament cultivat) van plantant-se una a una manualment , però amb l’ajuda de l’aigua de rec per tal que la
terra estiga molla i puga entrar-hi millor el dit i la mata alhora. Després de la plantació ve el moment de tindre cura
que no isca brossa: cal arrascar-lo amb la llegoneta o el llegó, llevar-li la junça i les verdolagues (diuen “la brossa
d’estiu mor a l’hivern”, i algunes d’estes males herbes són molt costoses de matar). Alguna vegada, es tallen sense
voler amb la llegoneta algunes mates, de tal manera que es diu que hi ha falles o faltes, que poden ser replantades o
reposades.
Passades unes setmanes i diversos regons (de regar amb alguna goladeta), el tabac va fent-se alt i esvelt i cada
vegada costa més rascar-lo, però cal tindre el terreny ben net perquè la brossa no xuple l’aliment de la planta. Això
també, se li tira adob (nitrat i altres) a fi d’ajudar-hi al creixement.
Una vegada el tabac ja ha crescut ve el moment de desbotonar-lo, és a dir, llevar-li les flors a fi que no cresca més
cap amunt i que ho faça en qualitat i amplària. Així, ja està preparat per a la recol·lecció. De primer, el llaurador lleva
les quatre o cinc fulles de davall i les porta amb fardells amb sacs cap a casa, on les penjarà en cordells de pita en
les andanes de les cases o en els canyissos. Si no disposaven de molt de lloc, normalment s’agarraven les fulles i es
passaven per un fil d’aram i després hi afegien una canya entremig i les penjaven també a les andanes.
Posteriorment venia el moment de tallar les mates senceres del tabac, bé amb una falç o una estraleta o la mateixa
aixà o llegó. Es deixava unes hores perquè les fulles s’esplatxaren, però amb molt de compte que si feia molta calor
el sol no planxara el tabac, fet que comportaria la pèrdua d’una part de la collita. Després es carregaven les mates en
el remolc i amb la mula mecànica es duien a casa de nou. Es pujaven amb la corriola (carrutxa) als pisos alts de les
cases, i es penjaven en els mateixos fils que s’havien penjat les fulles, les quals s’havien apartat després que ja
estigueren seques. Estos fils amb el tabac penjat havien d’airejar-se, menejar el tabac, perquè no es podrira.
Quan les mates estaven també seques, venia el moment de despenjar-les i pelar-les, de tal manera que totes les
fulles del tabac es posaven juntes i es feien manilles (amanillar), és a dir, un grup de fulles que s’ajuntaven mitjançant
una altra fulla a la punta més dura, de tal manera que quedaven subjectes. Després, amb l’ajuda d’uns caixons i
d’una taula o entauladora, es construïen unes bales de tabac premsat. El fet d’anar apilant les manilles de tabac es
deia entaular i es feia pujant-hi damunt i anant ballant i saltant perquè el tabac s’atapeïra.
Finalment, s’embalava amb els caixons i s’embolicava amb sacs. El llaurador havia d’omplir unes fitxes que havia de
cosir a les bales que havia construït. Hi anotava el nombre total de bales i les dades del llaurador. Posteriorment es
menaven a la fàbrica de tabac o assecadors (secaderos, nom que també s’aplicava a les cases de camp destinades
a fer-hi assecar les fulles del tabac).
Cal dir que el llaurador que havia estat desbotonant, o fent fulles o rascant la terra quan les mates eren grans o
manipulant les fulles per penjar-les dels fils, etc., havia de llavar-se les mans amb lleixiu calent, perquè la ronya que
produïa el tabac (que és verd abans d’assecar-se) era molt escandalosa: les mans apegaloses, negres, impregnades
d’una espècie de cola. Si així de fastigós és el tabac quan és verd, què deu fer als pulmons i a la persona quan
fuma? No ho mane Déu! Deixeu de fumar ja d’una!
Text manipulat, El Cresol de l'Horta, núm. 103 (2012).
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 3
1
V
F
El cultiu del tabac ha anat en declivi principalment per l'èxode dels llauradors a la ciutat,
cosa que ha propiciat l'aparició d'un sector productiu urbà bastant potent.
V
F
Qui cultivava tabac sabia que tenia diners segurs al final de la collita, ja que la producció
estava controlada per organismes estatals i sempre pagaven el producte final, tinguera la
qualitat que tinguera.
V
F
La primera faena per a la recol·lecció del tabac és llevar-li les fulles del mig de la mata i
penjar-les en les cases amb cordells, a fi de facilitar-ne l'assecat.
2
3
4
El cultiu del tabac...
a) es fa actualment amb les mateixes tècniques d'assecat que fa cinquanta anys, de tal manera que la
producció resulta de molt bona qualitat i compensa el treball invertit, ja que l'Estat sempre el paga.
b) ha experimentat una especialització de la producció de tal manera que ja no es cultiva en els mateixos
llocs que fa dècades.
c) ha anat canviant amb el pas de pares a fills i així mateix han canviat les tècniques de reg i de
recol·lecció.
5
Com i per a què s'evitava que la mata de tabac es fera més gran?
a) Amb la falç o amb les mans, amb la finalitat que la mata més xicoteta prenguera un color daurat al sol.
b) Es tallaven els brots que sobreeixien amb la finalitat que la mata prenguera més consistència i el
tabac tinguera més qualitat.
c) Es trencaven les fulles de davall de la mata, de tal manera que no creixia més amunt el tabac.
6
Quins d'estos factors o instruments intervé en la producció del tabac?
a) llegó, caixó, taula, falles, adob, fil d'aram.
b) bala, manilla, entauladora, junça.
c) cavalló, llegó, destral, fil de pita, botons.
7
Un dels perills del cultiu del tabac...
a) és la brutícia tòxica que deixa a les mans, que pot produir malalties infeccioses i que hauria de
conscienciar la gent que fuma per tal que coneguen els orígens del producte.
b) és el fet que els instruments de cultiu tallen les mates i es corre el perill que disminuïsca la producció.
c) és que el sol calfe granment i que les fulles de les mates es puguen cremar per les altes temperatures,
ja que el cultiu del tabac es du a terme en els mesos d'estiu.
8
Per tallar les mates de tabac...
a) s'utilitzaven les mans, de tal manera que s'arrancaven les mates i les rabasses per dur-les a penjar a
les andanes de les cases.
b) es feien servir els mateixos instruments que usaven per conrear la terra, tals com els llegons.
c) s'utilitzaven instruments que tallaren, tals com corbelles o destrals.
9
El producte final...
a) es duia al majorista tal com era despenjat dels fils de les andanes.
b) es posava en forma de fardells o bales premsades.
c) es banyava per tal que s'humitejara el tabac i així prenia forma i pesava més (per guanyar més
diners).
10
Què significa "es menaven a la fàbrica de tabac"?
a) Es portaven als assecadors
b) Es deixaven en bales per tal que augmentaren de pes i així cobrar més diners en la fàbrica.
c) Es classificava segons la qualitat del producte.
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 4
ÀREA 2. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
[Les respostes d'esta part han de ser traslladades a la "Plantilla de correcció"]
Marque en cada qüestió l’opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta.
Lèxic i semàntica
11. Què significa anar “xino-xano”?
a) caminar molt ràpid
b) caminar a poc a poc
c) caminar sense ganes
12. El nou __________ del València prové __________
a) davanter / del planter
b) davanter / de la pedrera
c) delanter / de la cantera
13. Què significa “a cau d’orella”?
a) en veu baixa, prop de l'orella
b) al forat de l’orella
c) totes són correctes
14. Què significa “de gairell”?
a) obliquament, de costat
b) de manera paral·lela
c) cap de les dos és correcta
15. Què significa “a ulls clucs”?
a) amb els ulls tancats
b) amb els ulls oberts
c) amb els ulls cegallosos
16. La __________ dels alumnes que estudien els __________ en les notes
a) diferència / distancia
b) diferencia / distancia
c) diferència / distància
17. Què es el “sagí”?
a) un recipient que servix per a contindre i abocar l’oli i el vinagre
b) el greix d’un animal, especialment del porc i de les gallines
c) un teixit de seda, de cotó o lli, brillant i llis
18. Què significa l’expressió “fer eixir de polleguera (a algú)”?
a) descobrir-li un fet
b) traure-li les gallines del galliner
c) Irritar-lo, fer-li perdre la calma.
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 5
19. El conductor tenia molta __________ i no va tindre un accident __________.
a) són / pèls pels
b) són / pels pèls
c) son / pels pèls
20. Què és un “iot”?
a) un tipus d’embarcació
b) una illa molt menuda
c) un tipus de planta
21. Què es un “escorxador”?
a) una persona encarregada de la selecció i el servici de vins i licors en un restaurant
b) un lloc destinar a matar el bestiar
c) un utensili que servix per a llevar el tap de les botelles
22. Els __________ de comunicació manipulen la realitat
a) mitjos
b) medis
c) mitjans
23. __________ pare és el rei del __________
a) Mon / món
b) Món / mon
c) Mon / mon
24. A la taula i al llit __________ (dita popular)
a) al primer crit
b) perd el sentit
c) mai no s’ha patit
25. No he trobat pa __________, i he menjat un sandvitx __________ un entrepà.
a) en lloc / en lloc d’
b) enlloc / enlloc d’
c) enlloc / en lloc d’
Morfologia i sintaxi
26. Ramon __________ comprat llibres (a Rosa)
a) li ha
b) li n'ha
c) l’ha
27. Per favor, __________ el cinturó de __________.
a) pose’ls / seguretat
b) pose-lis /seguretat
c) pose’ls / seguritat
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 6
28. No sé __________ vols anar a ma casa?
a) perquè
b) per què
c) perque
29. Sempre __________ molt fort __________ els alumnes a parlar en veu més alta
a) reïa / obligant
b) reia / i obligava
c) reía / i obligava
30. Els mobles vells i els electrodomèstics, els llançaven a l’abocador municipal. Per a __________
utilitzaven el servici de recollida gratuït
a) portar-los-en
b) portar-los-li
c) portar-los-hi
31. Esta és una de les raons __________ els professors demanen tindre autoritat
a) per la què
b) per que
c) per la qual
32. Per a fer bé la recepta __________ els ingredients __________ t'indica el llibre de cuina que t'has
comprat.
a) tens de posar / tal i com
b) has de posar / tal com
c) deus de posar / tal com
33. __________ cal actuar __________ àmbit domèstic.
a) Almenys / des de l'
b) Al menos / desde
c) Almenys / des del
34. Tenia dificultat __________ amb les __________
a) sobre tot / eses
b) sobretot / eses
c) sobretot / esses
35. Ahir vaig vore __________les teues germanes i em van dir que encara no havia anat __________
poble a visitar-te.
a) Ø / al
b) a / al
c) a / el
36. Quina hora és? __________ les tres
a) Igual són
b) Deuen ser
c) Deuen de ser
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 7
37. El iaio va donar diners a __________ dels seus néts
a) cadascú
b) cada un
c) cada ú
38. El meu germà, __________ és economista, està desocupat
a) que
b) qui
c) què
39. Si has trobat els expedients dels clients, dóna __________
a) -m'els
b) -me-los
c) -me’ls
40. He pensat en Maria i Laura i __________ he dit que vinguen a la festa.
a) les
b) lis
c) els
41. L’accident va ocórrer __________
a) ràpida i sobtadament
b) ràpidament i sobtada
c) rapidament i sobtadament
42. Quina xifra està ben escrita?
a) vint mil quatre-centes huitanta-dos peces.
b) vint mil quatre-cents uitanta-dos peces.
c) vint-mil quatre-cents huitanta-dos peces.
43. Els alumnes de primer __________ ESO han fet un viatge a __________
a) de / L’Eliana
b) d’ / l’Eliana
c) d’ / L’Eliana
44. Era presoner del dimoni __________ el món modern coneix com a timidesa
a) qui
b) que
c) què
45. __________ les paraules del sacerdot volien expressar això
a) Pot ser
b) Potser
c) Provablement
46. Era alt i refinat, __________ uns muscles ben amples.
a) amb
b) en
c) de
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 8
47. No ens veurem __________ demà.
a) hasta
b) fins a
c) fins
48. En un d’aquells carrers, __________ sa casa i la fusteria del pare
a) hi havia hagut
b) havia
c) n’havia hagut
49. Este és el paisatge nou que __________ ha dut la riquesa
a) ens
b) mos
c) nos
50. Anar al Mercat Central de València és un goig __________ tots els sentits
a) desde
b) per
c) per a
51. Josep __________ esmolar l’enginy i __________ a les necessitats actuals
a) ha hagut d' / adaptar-se
b) ha degut / adaptar-ne
c) ha tingut que / adaptar-s’hi
52. Si un crepuscle __________ no és decadent, com ha de __________ el crepuscle de Venècia?
a) mai / ser-ho
b) mai / ser-hi
c) sempre / ser-ho
53. Han __________ el presumpte assassí __________ les proves que l'inculpaven.
a) detingut / a causa de
b) detengut / si més no
c) detés / degut a
54. En quina paraula la grafia "s" no sona igual que en les altres dos?
a) ansa
b) endinsar
c) salut
55. No tenia __________ d’aprendre anglés, __________ el curs.
a) gens d'interés / i va abandonar
b) res d'interés / i va abandonar
c) cap interés / abandonant
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 9
Normativa ortogràfica
56. Una __________ implica el celibat
a) estatua gotica
b) estàtua gótica
c) estàtua gòtica
57. Quin grup de paraules està ben escrit?
a) tómbola, tórtora, església
b) tómbola, tórtora, esglèsia
c) tòmbola, tòrtora, esglèsia
58. Estem __________ un cartell
a) colocant
b) collocant
c) col·locant
59. Les emissions de __________ a l'atmosfera
a) gaços
b) gassos
c) gasos
60. Les façanes de les cases estaven __________
a) deslluídes
b) deslluïdes
c) deslluides
61. Les oportunitats d’acció __________ al llarg del dia
a) se succeïxen
b) se succeíxen
c) se succeixen
62. El __________ havia esdevingut el __________ de la seua vida.
a) fenomen / cànon
b) fenòmen / cànon
c) fenomen / canon
63. __________ és un bon exercici per a la __________
a) correr / salut
b) córrer / salud
c) córrer / salut
64. L'immigrant tenia __________. El receptor va manar: "__________ aigua de seguida!"
a) set / dóna-li
b) sed / dóna-li
c) set / dona-hi
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 10
65. __________ de l’ __________ és molt recomanable
a) El ús / ordenador
b) L’ús / ordinador
c) L’us / ordinador
66. Quina paraula és la correcta?
a) Immensa
b) Imposible
c) Excesiva
67. Quina paraula va amb doble s?
a) Melodio__a
b) Abu__iva
c) Nece__itat
68. Assenyale la resposta correcta
a) Vaig comprar fruïtes i verdures al Mercat Central
b) Has fruït de les fruites del Mercat Central
c) Les fruites fruides al Mercat Central
69. Els __________ d'amistat que els unien a la comunitat
a) trosos
b) trossos
c) troços
70. El seu amic li va __________ que deixara de prendre __________
a) sugerir / cocaina
b) sugerir / cocaína
c) suggerir / cocaïna
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 11
ÀREA 3. EXPRESSIÓ ESCRITA
Tant la redacció com el dictat s’han d’escriure en la “Plantilla de correcció”. Pot utilitzar esta part de la
prova com a esborrany.
Trie una de les dos propostes següents.
1. Escriga un text d'opinió en què expose i argumente el seu parer sobre l'edat dels jóvens per independitzarse dels pares i anar-se'n a viure a un altre lloc, bé en companyia o bé a soles (200 paraules).
2. Escriga una carta al Rectorat d'una universitat on demane millores en el campus (200 paraules).
ESBORRANY
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 12
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 13
Dictat
ESBORRANY
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 14
ÀREA 4. EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL
Esta prova es durà a terme simultàniament a la prova escrita. Els responsables d’aula els cridaran alfabèticament. Si
vosté acaba la part escrita abans que el criden, pot sol·licitar fer la prova oral directament. A l'aula de l'oral haurà de
dur el DNI i este "Quadern d'examen". Per tant, pot escriure tot el que considere oportú..
Trie un dels dos textos següents i prepare’s per a dur a terme:
a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposició i una conversa breu, amb els examinadors, sobre el tema de la
lectura.
L'existència passatgera i fugissera
Vivim emmanillats per la urgent actualitat. És el preu que hem de pagar per
existir en esta societat consumidora fins a l'extrem. Tot és devorat a una
velocitat de vertigen. Quan t'has adonat, ja no està el llibre a l'aparador, el
DVD a la prestatgeria i la pel·lícula a la cartellera; tots han desaparegut de la
circulació com per art d'encanteri. De pressa, de pressa!, és l'angoixa de la
immediatesa que tot ho inunda. Pel que fa al cinema, l'espectador ja ha
perdut fa anys el reciclatge de les sales de reestrena que permetia allargar un
temps la vida de les pel·lícules. Només ens resta el consol dels DVD o la
projecció per televisió per vore el film que se'ns va escapolir durant la curta
estrena.
L'educació decisiva
La millor decisió que podria prendre qualsevol govern europeu, fins i tot en els
temps de recessió o tal vegada per això, és fer que l'educació, la formació i
l'aprenentatge permanent siguen una prioritat nacional. L'educació no
constituïx una política sectorial més; condiciona el model productiu, els estils
de vida i de participació social i el futur de generacions. Com a bé personal
actua com a ascensor social per als fills dels col·lectius més vulnerables, però
també resulta ser una font de desigualtats tan profundes com irreversibles.
Grans fractures socials troben l'explicació en la segregació educativa i
comencen des d'edats primerenques. Pobresa i exclusió social correlacionen
bé amb abandó prematur i pobres resultats acadèmics.
Valencià C1 | Quadern d'examen | 25 d'abril de 2015 | 15