Nedant a mar obert

04
MAIG 2016
Informes
Càritas
Nedant a mar obert
Feina amb Cor: l’acompanyament com a element
clau per accedir al mercat de treball
Crèdits
Anàlisi i redacció:
Mercè Darnell i Marta Plujà
Departament d’anàlisi social
Dessirée Garcia
Programa de formació i inserció sociolaboral
Edita:
Càritas Diocesana de Barcelona
Disseny gràfic
ec.lluch
Maquetació
Marta Plujà
Departament d’anàlisi social
Fotografia de portada:
Jocelyn Kinghorn*
Fotografies:
Aah-Yeah*, Abhijit Bhaduri*, Arxiu Càritas, Cristina Aluja,
Cinta Berenguer, Dylan Foley*, Liz M*, Marc Bartomeus, Clint
Mason*, Marta Plujà, Anna Roig
(*) Amb llicència de Creative Commons
© Maig 2016. Càritas Diocesana de Barcelona
Agraïments:
Volem agrair el suport i la feina realitzada pels diferents equips de Càritas Diocesana de Barcelona, sobretot l’equip de Feina amb Cor. Especialment volem
donar les gràcies a l’Anna Maria Romero, al Jhony B. Cabeza i a l’Alejandro Muñoz i l’Àngels Simarro per haver-nos deixat publicar un bocí de les seves vides.
Per últim, hem de donar les gràcies a Jordi Julià Sala-Bellsolell, estudiant en
pràctiques de Comunicació, per les seves interessants aportacions i a Joan
Massanés per les valuoses correccions del document.
© Liz M
Índex
Presentació
7
1. La importància d’avaluar l’impacte de l’acció social
8
2. Noves realitats, vells problemes
11
2.1.Velles receptes per a nous mals
15
2.2. Característiques socioeconòmiques de les persones ateses per CDB
16
3. El programa de formació i inserció sociolaboral de Càritas Diocesana de Barcelona
20
3.1. La història del programa
20
3.2. El programa avui
21
4. L’impacte de Feina amb Cor. Dos anys del servei d’acompanyament a
l’ocupació
4.1. El servei d’acompanyament a l’ocupació Feina amb Cor
28
28
4.2. Aprofitar les xarxes d’expertesa
32
4.3. Sostenibilitat de la inserció
34
4.4. Què opinen les empreses
36
4.5. Full de ruta per a l’ocupació
36
5. Nedant a mar obert
37
5.1. Ana María Romero Palacio: “Quan treballes li veus color a la vida!”
37
5.2. Jhony Bernardo Cabezas Arredondo: “La meva assignatura pendent era
poder estudiar i és així com he trobat feina”
39
5.3. Alejandro Muñoz Bádenas i Àngels Simarro Pérez: Itinerari en parella
40
6. Estratègia de futur i propostes
42
6.1. Prioritats del programa per als propers anys
42
6.2. Propostes d’inclusió en l’àmbit laboral
44
7. Conclusions
46
04 | Informes Càritas
6
© Arxiu Càritas
Presentació
Un treball «decent» és, en qualsevol societat, expressió de la dignitat essencial
de tot home o dona: un treball lliurement triat, que associï efectivament als treballadors, homes i dones, al desenvolupament de la seva comunitat; un treball
que, d’aquesta manera, faci que els treballadors siguin respectats, evitant tota
discriminació; un treball que permeti satisfer les necessitats de les famílies i escolaritzar els fills sense que es vegin obligats a treballar; un treball que permeti als
treballadors organitzar-se lliurement i fer sentir la seva veu; un treball que deixi
espai per retrobar-se adequadament amb les pròpies arrels en l’àmbit personal,
familiar i espiritual; un treball que asseguri una condició digna als treballadors
que arriben a la jubilació.
Encíclica Caritas in veritate. Benet XVI
Us presentem “Nedant a mar obert. Feina amb Cor: l’acompanyament com a element clau per accedir
al mercat de treball”, l’informe de Càritas Diocesana de Barcelona sobre la situació actual del mercat
de treball i allò que, amb tota modèstia, pensem que cal fer especialment amb aquelles persones que
n’han estat expulsades.
És esperançador, perquè mostra com amb les eines adequades ningú no queda exclòs del mercat de
treball. Som conscients que la realitat laboral és complicada, però amb acompanyament i una dedicació
intensa, al ritme que cada persona necessiti, és possible retrobar el rumb i tornar a prendre el timó a
mar obert i no en un entorn protegit.
Sabem que tenim un mercat molt complicat i que les situacions personals i familiars de moltes
d’aquestes persones dificulten encara més el seu procés. Però també, que anem pel bon camí, perquè
quan la mitjana a Espanya de dies per contracte és de 51, a Feina amb Cor és de 184 dies.
Estem d’acord que no sempre és una bona feina, que les condicions no són adequades i que sovint el sou
no és prou digne per cobrir les necessitats bàsiques. Però és una aposta que, a mitjà i llarg termini, acaba
donant els seus fruits: un any després de deixar el nostre servei, el 52% de les persones està treballant.
Mitjançant un seguiment intensiu i personalitzat on cada persona es coneix pel seu nom, aconseguim
preparar-les per afrontar una entrevista de feina, elaborar un currículum o ajudar-les que mostrin una
actitud professional per encarar de la millor manera possible l’oferta laboral que volen ocupar. La
proximitat pot marcar la diferència a l’hora de trobar una feina respecte d’altres factors més tècnics.
Amb Feina amb Cor hem aconseguit que moltes d’aquestes persones hagin recuperat l’esperança. En
aquest informe n’han deixat testimoni l’Ana Maria, el Johny o l’Alejandro i l’Àngels. Tots ells, gràcies
a l’acompanyament de Feina amb Cor i sobretot al seu esforç i valentia han pogut reflotar els seus
somnis i esperances i millorar la seva situació amb una nova feina.
Sense més, us convido a llegir l’informe on, entre d’altres moltes coses, fem una sèrie de propostes
a l’administració perquè aquells que necessiten ajuda per nedar a mar obert puguin comptar amb la
brúixola que els assenyali el rumb.
Salvador Busquets
Director
7
04 | Informes Càritas
1
La importància d’avaluar l’impacte
de l’acció social
Una lectura creient de la realitat requereix de tres moments:
VEURE – JUTJAR – ACTUAR
L’avaluació de l’impacte se situa en els dos primers i és indispensable per arribar al tercer.
8
L’ONU, l’any 1984, defineix l’avaluació com el procés en que es determina, de manera sistemàtica i objectiva, la pertinença,
eficiència, eficàcia i impacte de les activitats en relació amb els objectius plantejats per a la seva realització1. La finalitat de
l’avaluació, d’acord amb aquesta definició, és la millora de les activitats en el seu desenvolupament, per contribuir a la planificació, programació i a la presa de decisions.
El terme impacte, d’acord amb el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana2 prové de la veu impactus, del llatí tardà i significa, en
la seva segona accepció, “impressió molt intensa causada per algú, per algun esdeveniment, alguna acció”.
Tenint en compte tot plegat, avaluar l’impacte vol dir tractar de determinar què s’ha aconseguit amb una determinada acció.
Des de la perspectiva de Càritas, com a part de l’Església, aquest procés només es pot fer a partir del mètode que implica
VEURE la realitat que ens envolta per a després JUTJAR, comparant-la amb l’ideal, l’ètica que es desprèn de l’Evangeli i, des
de la Fe, ACTUAR per transformar aquesta realitat.
És, per tant, un mètode que aporta sentit crític, des de l’òptica creient, però aprofitant les eines que ens proporcionen les
Ciències Socials.
Per poder AVALUAR/JUTJAR, doncs, cal conèixer en profunditat (VEURE) l’objecte d’avaluació.
Ara bé, per llegir la realitat des de la perspectiva de Càritas3, cal partir de la dignitat de la persona com a ésser únic i irrepetible, amb capacitats i potencialitats pròpies, i del fet que el vessant social, la relació amb els altres, forma part de l’ésser
humà de manera inseparable del vessant individual. La forma social pròpia de l’ésser humà és la comunitat, una societat
cimentada en la solidaritat.
La comunitat es construeix sobre el “reconeixement de l’altre”. Així que la base de la fraternitat és l’amor. Un amor que es
concreta en l’establiment de les relacions humanes regides per la justícia, el bé comú, la destinació universal dels béns i els
altres principis de la Doctrina Social de l’Església.
La realitat, especialment la dels més vulnerables, és lloc d’encarnació on Jesucrist continua habitant amb nosaltres. La realitat
és l’espai natural on llegir “els signes dels temps”. Així doncs, cal analitzar la realitat, però hem de fer-ho amb mirada creient,
amb els ulls de Déu, des del lloc del pobre. Una mirada compassiva, que reconeix l’altre, que és capaç de fer-se universal i
que ens implica.
1) Urrutia Barroso L. “El sistema de monitoreo y evaluación en el contexto de los Proyectos APPL/PDL/UNIFEM”. 2004. Observacions no publicades extretes de “Impacto, impacto social y evaluación del impacto”. Blanca Esther Libera Bonilla (Màster en Bibliotecologia i Ciències de la Informació. Biblioteca
Nacional “José Martí”. L’Havana, Cuba).
2) www.diccionari.cat
3) Modelo de Acción Social. Cáritas Española. Madrid, 2009.
La importància d’avaluar l’impacte de l’acció social
La nostra acció ha de testimoniar des del que fa, no des del que diu. Així, la comunicació cristiana de béns, la gratuïtat, una
acció de qualitat i d’austeritat i de transparència són els trets i indicadors d’aquest testimoniatge. La qualitat entesa com a
calidesa, com a acció humanitzada i coherent, més que com una mera certificació.
És a dir, cal establir la pràctica adient en cada moment de la intervenció, considerant els coneixements actuals, l’expertesa
dels professionals, la percepció i l’experiència dels usuaris i les seves famílies i, a partir d’aquí, fer una comparació del que
s’està fent respecte de com voldríem que es fes. Aquesta comparació ens donarà un grau de qualitat i ens permetrà aplicar
els canvis necessaris per millorar.
La qualitat buscada la valida la satisfacció de les necessitats de manera integral i té en els “satisfactors” de les necessitats
aquells elements que donen el “sentit” al valor dels béns, no al preu. És a dir, aquelles formes de relació entre necessitat i bé
que són sinèrgiques, que contribueixen positivament al “desenvolupament humà integral”.
Ara bé, per poder portar a terme aquesta avaluació, cal fer-la havent establert prèviament uns indicadors (ítems que ens
permeten valorar aspectes concrets de la nostra intervenció). Els indicadors actuen com una crida d’atenció o un senyal
d’alerta. Ens adverteixen del que passa per a què siguem capaços de prendre decisions basades en dades objectives.
Es pot utilitzar l’avaluació com a eina de gestió, per rendir comptes o per saber l’impacte de la nostra acció.
Com a eina de gestió ajuda a detectar i esmenar errors d’un programa o servei i permet motivar i recompensar èxits.
Quan l’activitat es troba sota l’escrutini públic, l’avaluació permet certificar l’efectivitat del programa o servei per allunyar-ne
el dubte. Al mateix temps, ajuda en la presa de decisions per millorar-la o reorientar-la.
Quan avaluem l’impacte, ens preguntem qüestions com: si s’assoleixen els objectius marcats, si hi ha millores, si existeixen
efectes col·laterals de l’acció, com incideix l’acció en cada moment i sobre cada subjecte...
9
Figura 1: Fases de l’avaluació
04 | Informes Càritas
En qualsevol cas, l’avaluació és un procés que requereix una metodologia específica en cinc fases4, Com es veu a la Figura 1:
1. Fixar objectius: tant de les diferents parts que participen en les activitats de mesura com del servei mesurat.
2. Analitzar les parts interessades: qui la porta a terme i qui se’n beneficia.
3. Mesurar els resultats: cal planejar com es durà a terme la intervenció, com s’aconseguiran els resultats i quines
repercussions tindran. Caldrà decidir els canvis que es volen aplicar i preveure’n les repercussions.
4. Verificar i valorar l’impacte, per avaluar si els objectius s’han aconseguit realment a la pràctica, si són evidents
per a la part interessada beneficiària i si són importants per a aquesta part interessada.
5. Seguir i presentar informes, amb la finalitat que, a mesura que es presten els serveis i s’obté l’abast de la seva eficàcia,
es comuniquin els resultats amb regularitat i de manera que resultin pertinents per als destinataris interns i externs.
Quan una organització avalua l’impacte de la seva acció (d’un programa, d’un servei...) en treu profit no només internament,
sinó també externa, tal com mostra la Taula 1.
Però pera què això sigui cert, cal que l’avaluació sigui rellevant (estigui relacionada i originada en els resultats que mesura);
útil, en tant que respongui a les necessitats de les parts interessades, internes i externes; senzilla (tant en la forma com en
la presentació); natural, sense ser forçada; precisa (en la forma en la qual s’extreu i com es presenta); entesa i acceptada per
totes les parts interessades rellevants; transparent i ben explicada (el mètode mitjançant el qual s’extreu ha de ser clar, així
com la seva relació amb els serveis i resultats relacionats) i basada en indicis, per a què es pugui comprovar i validar i serveixi
de base per a un procés de millora contínua.
10
Taula 1: Impacte intern i extern de cada fase d’avaluació
4) Mètodes proposats per al mesurament de l’impacte social en la legislació de la Comissió Europea i en la pràctica relativa a: FESE i EaSI. Subgrup de
GECES (Grup d’experts sobre les empreses socials) sobre mesurament de l’impacte 2014. Comissió Europea - Direcció General d’Ocupació,Afers Socials
i Inclusió Unitat C2.
2
Noves realitats, vells problemes
El mercat de treball de l’Estat espanyol –i el català d’igual manera–, és un mercat precari, que de forma estructural es caracteritza per uns nivells molt elevats de mà d’obra poc qualificada, de gran temporalitat i amb uns salaris molt baixos.
Segons l’Eurostat5, l’Estat espanyol és dels països amb un salari mínim interprofessional (SMI) més baix i on menys ha crescut
en el període de crisi econòmica: mentre l’any 2008 el SMI era de 600 euros, el 2016, era de 655,20 euros (en 14 pagues
anuals), és a dir que en set anys tan sols ha crescut entorn del 9%. A més, des de l’inici de la crisi el percentatge de treballadors amb ingressos iguals o menors al SMI no ha parat d’augmentar: gairebé un milió i mig (1.423.000) a penes arriba al SMI.
Un altre milió i mig a penes arriba a mil euros bruts6. El resultat és una pèrdua del poder adquisitiu de les famílies dels més
destacats a l’Europa més propera7. Aquests ingressos es tradueixen en que un 12,2% dels treballadors del nostre país
són treballadors pobres (el 20,1% dels que tenen entre 18 i 24 anys). Cal tenir en compte en aquest tema les conclusions
de l’Organització Internacional del Treball (OIT) en l’últim informe sobre tendències, ja que constata que el nombre de
treballadors pobres està augmentant a tot el món, i especialment a Europa8.
Però la precarietat laboral no ve donada només pels baixos salaris, també descriu un mercat informal, insegur, sense protecció suficient i que no serveix per sostenir una llar.
D’una banda, en el nostre país –a diferència d’altres països europeus– l’economia informal (la que es desenvolupa al marge
dels canals legals, altrament anomenada submergida) es manté estable entorn del 20%.
Segons l’informe de Randstad Flexibilidad en el trabajo 20149, elaborat amb l’anàlisi de prestigioses universitats i que ha comptat amb dades de l’Eurostat, de l’OCDE o de l’OIT, l’economia submergida a Espanya representa entorn de 190.000 milions
d’euros, el 18,6% del PIB, i dobla en proporció la de països europeus com França, Alemanya o el Regne Unit.
Aquest informe, amb càlculs aproximats a partir dels actuals nivells d’ocupació en termes EPA i tenint en compte que la
major part d’aquesta economia submergida es composa d’ocupació en negre, podria fer-se aflorar fins a tres milions de llocs
de treball i reduir fins a un 50% o un 60% la taxa d’atur actual.
D’altra banda, a tot l’Estat, només el 6,7% dels contractes signats el desembre de 2015 foren indefinits, dels quals el 20,87%
eren a temps parcial. El 93,3% (89,13% a Catalunya) del total de contractes signats el mateix mes foren temporals10.
Per últim, segons els experts, aquestes característiques, que s’han agreujat durant els anys de crisi, es deuen principalment al
fet que s’ha potenciat un tipus d’ocupació orientada als serveis (82,22% dels contractes indefinits) –especialment a l’hostaleria i al turisme– i s’ha invertit molt poc en ocupacions d’alta qualificació (tecnologia, investigació...).
5) Eurostat és l’Agència Estadística de la Unió Europea.
6) Institut Nacional d’Estadística (INE) amb dades de l’EPA del tercer trimestre de 2015.
7) Informe INSOCAT núm. 6. Polarització social i pobresa més severa. ECAS.
8) Informe “Perspectivas sociales y del empleo en el mundo – Tendencias 2015”. Organització Internacional de Treball. Ginebra 20 de gener de 2016.
Enllaç: http://www.ilo.org/global/research/global-reports/weso/2015/lang--es/index.htm (26/01/16)
9) www.randstad.es/.../informe-flexibilidad-en-el-trabajo-randstad-2014
10) Resum de dades estadístiques del mes de novembre de 2015. SEPE.
11
04 | Informes Càritas
En definitiva, la crisi ha frenat la contractació indefinida i ha afavorit l’atur (veure Taula 2). I la tendència, segons l’OIT11, és
que l’Estat espanyol es mantingui en el vagó de cua de la UE pel que fa a l’atur, per darrere de Grècia. La perspectiva d’aquesta organització és d’un 22,81% d’atur per a l’any 2016 i d’un 22,16% per al 2017. En aquesta situació, es produeixen
fonamentalment dos fenòmens. D’una banda, els més joves, que han d’entrar per primera vegada al mercat laboral, en trobar
dificultats, han allargat l’etapa de formació. D’altra banda, els que s’han quedat sense feina a causa de la crisi, també triguen
més temps a trobar-ne una altra.
Taula 2: Comparativa de les taxes d’atur a Catalunya (2015 i 2007)
12
Font: Idescat i INE.
Ara bé, el nostre és un mercat altament precari, com hem vist, però que té una gran mobilitat. Els fluxos entre ocupació i
atur són constants (veure Figura 3), cosa que fa pensar que les oportunitats de trobar una feina haurien de ser moltes, encara
que sigui temporal i precària. La bretxa entre l’ocupació i l’atur és molt gran ja que un gran nombre de persones continua
sense feina trimestre rere trimestre, i és en aquestes persones en les que Càritas hi posa l’atenció.
Certament el mercat de treball es mou molt, i per això a Càritas acompanyem les persones que han perdut la feina per
a què puguin adquirir unes habilitats i/o coneixements que els permetin estar preparades per poder aconseguir una feina
i mantenir-la el màxim temps possible tenint en compte el comportament del mercat laboral actual. En definitiva, han de
saber nedar en mar obert i amb fort onatge, per anar entrant i sortint del mercat de treball.
© Dylan Foley
11) Veure nota núm. 8.
Noves realitats, vells problemes
Figura 3. Fluxos trimestrals d’ocupació-atur al mercat espanyol (2T2005-4T2015)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA (Estadística de Fluxos de la Població Activa).
Al mateix temps, la complexitat del mercat de treball s’ha unit al fet que, d’ençà de l’inici de l’actual crisi, el suport públic a
les persones en situació d’atur ha anat disminuint progressivament (veure Figura 4) i actualment a Catalunya hi ha prop de
368.500 persones desocupades que no perceben subsidi o prestació per desocupació, el 55,1% de les persones en situació
de desocupació. De les que sí cobren, el 46% rep una prestació contributiva, és a dir, ha generat el dret a cobrar perquè estaven treballant. Un altre 43% cobra un subsidi (o bé perquè ja ha acabat el dret a la prestació o perquè no hi tenia dret). Hi
ha 100.300 llars on no hi ha cap persona que percebi ingressos. En altres paraules, les poques persones que cobren prestació
ja han exhaurit o estan a punt d’exhaurir la prestació contributiva i ara cobren el subsidi (ajuda familiar).
D’altra banda, excepte les contributives, que han pujat un 7,9%, les prestacions relacionades amb la situació d’atur han
baixat respecte de l’any anterior: els subsidis (-6,6%) i la Renda Activa d’Inserció (-4%)%. Amb les últimes dades disponibles
(3T2015) de les persones que reben una prestació, el 54% cobren un màxim de 426€, tenint en compte que la prestació
contributiva mitjana és de 797,70€ mensuals.
Figura 4. Evolució de les persones beneficiàries de les diferents prestacions d’atur. Espanya 2007-2014
Font: Servicio Estatal de Empleo. Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
13
04 | Informes Càritas
Concepte de les polítiques actives d’ocupació
1. S’entén per polítiques actives d’ocupació el conjunt de serveis i programes d’orientació,
ocupació i formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral adreçades a millorar
les possibilitats d’accés a l’ocupació, per compte d’altri o pròpia, de les persones aturades,
al manteniment de l’ocupació i a la promoció professional de les persones ocupades i al
foment de l’esperit empresarial i de l’economia social.
Les polítiques definides en el paràgraf anterior hauran de desenvolupar-se en tot l’Estat,
i a aquelles comunitats autònomes on ha estat transferida la competència, tenint en
compte l’Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació, els continguts comuns establerts en la normativa estatal d’aplicació, les necessitats de les demandants d’ocupació
i els requeriments dels respectius mercats de treball, de manera coordinada entre els
agents de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral i intermediació laboral que realitzen tals accions, a fi d’afavorir la col·locació de les demandants d’ocupació.
14
2. Aquestes polítiques es complementaran i es relacionaran, si escau, amb la protecció per
desocupació regulada en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social. L’acció
protectora per a desocupació, el fet al qual es refereix l’article 206 de l’esmentat text legal, comprèn les prestacions per desocupació de nivell contributiu i assistencial, així com
les accions que integren les polítiques actives d’ocupació.
3. Els recursos econòmics destinats a les polítiques actives d’ocupació seran gestionats
pels serveis públics d’ocupació, podent desenvolupar els serveis i programes que considerin necessaris, tenint en compte els aspectes contemplats a l’apartat 1 d’aquest article, i
que s’inclouran en els Plans Anuals de Política d’Ocupació i estaran integrats en els eixos
establerts en l’article 10.4.
Aquests serveis i programes es podran gestionar mitjançant la concessió de subvencions
públiques, contractació administrativa, subscripció de convenis, gestió directa o qualsevol
altra forma jurídica ajustada a dret.
(Article 36 del Reial Decret 3/2015 de 23 d’octubre pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Ocupació. BOE núm. 255. Sec. I. Pàg. 100309)
Noves realitats, vells problemes
2.1. Velles receptes per a nous mals
Les dades ens diuen que a Catalunya el 42,37% de les persones que estan a l’atur porten dos anys o més buscant feina
(l’any 2007 aquest percentatge era pràcticament la meitat, 24,4%), és a dir, estem assistint a una cronificació de l’atur on
com més temps passa una persona en situació d’atur menys possibilitats té de trobar una feina. I no tenir una feina és ja un
factor causant d’exclusió social. Cal evitar que es descarti un gruix molt important de persones i també facilitar que, aquelles
apartades temporalment, puguin tornar al mercat de treball quan l’economia torni a arrencar. Les administracions públiques
treballen mitjançant les Polítiques Actives d’Ocupació (PAO), és a dir, un conjunt de serveis i programes d’orientació,
ocupació i formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral adreçades a millorar les possibilitats d’accés a l’ocupació. En resum, les PAO són totes aquelles accions adreçades a la inserció laboral llevat de les prestacions econòmiques
(polítiques passives).
Ara bé, aquestes Polítiques s’adeqüen a les necessitats reals del context actual? Aquesta és la pregunta clau a la qual cal
donar resposta. Avançarem que, per a CDB, l’enfocament de les PAO és obsolet, així ho demostren els resultats del nostre
programa de formació i inserció sociolaboral. Però veiem els motius.
Les PAO han de servir per “activar” les persones, perquè facin ús o adquireixin les capacitats i potencialitats que els han de
donar finalment l’autonomia per entrar i sostenir-se dins el mercat de treball i “volar” soles en un futur.
Actualment, els serveis públics de col·locació fonamenten la seva acció en la formació. Es fan milers de cursos, però la
realitat és que hi ha una desconnexió entre els cursos de formació que s’ofereixen i les necessitats del mercat. Això fa que
tinguem persones fent tot un seguit de formacions diferents que no tenen sentit ni afegeixen ocupabilitat perquè no s’ha
treballat des de les seves capacitats i competències.Val a dir que en aquesta manera de fer dels anys 80 hi observem un cert
intent per impulsar l’orientació de les persones aturades, ara bé, aquest sistema entra en xoc directe amb la fórmula de
subvencions i l’excessiva burocràcia que cal per justificar-les.
Segons la nostra experiència, les PAO de les administracions públiques actualment no estan assumint els canvis produïts en
el mercat de treball i sovint les seves convocatòries són inflexibles i burocràtiques fent que les entitats no puguin adaptar-se
al que la persona necessita donat que es prioritza la justificació de l’acció. D’altra banda, els itineraris com els de la Renda
Mínima d’Inserció (RMI) tampoc estan aconseguint que les persones puguin arribar a tornar al mercat ordinari. I així, el que
hauria de ser una mesura transitòria acaba convertint-se en crònica.
El programa de formació i inserció sociolaboral ha elaborat un esquema en relació a l’impacte de les diferents polítiques
d’ocupació. Aquest esquema que es presenta en la Figura 5 s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de les diferents avaluacions
d’impacte que contenen diversos informes d’organismes internacionals com el National Bureau of Economic Research, la
Unió Europea, i l’OCDE.
Segons aquest esquema, les Polítiques Actives d’Ocupació (PAO) que s’apliquen actualment a nivell general –com ja hem
explicat– no són capaces d’activar les persones i no estan aconseguint el retorn de les persones al mercat de treball
ordinari, fent que les polítiques socials d’assistència primària es mostrin com a insuficients per la seva subsistència. Contràriament al que hauria de ser el seu efecte, estan fent augmentar la precarietat laboral, cosa que comporta directament
una precarietat vital.
Les polítiques actives d’ocupació han de ser aquelles que s’adeqüin a les necessitats dels col·lectius identificats com a més
vulnerables, i que compten amb programes de formació a mida i itineraris d’inserció personalitzats, fomentant entre d’altres,
l’accés a la formació en horaris laborals i els horaris flexibles, en un context de concertació amb les empreses –com plantejava el Pacte per l’Ocupació de Qualitat a Barcelona12–.
Així doncs, les polítiques actives d’ocupació seran efectives sempre que s’identifiquin amb precisió els col·lectius més vulnerables, és a dir, aquells a qui s’adrecen de forma específica.Vegem què ha passat, què ens diuen les dades.
L’atur juvenil espanyol ha cridat l’atenció, tant a nivell nacional com internacional, fins a arribar a fer-nos pensar que el problema de l’atur era únicament un problema de desocupació dels joves. Encara que el pes dels joves en el total de persones
aturades de fet ha disminuït, ha centrat l’atenció i acaparat els recursos cada vegada més escassos destinats a les polítiques
actives d’ocupació.
12) Pacte per l’ocupació de qualitat de Barcelona. 2008-2011, signat per l’Ajuntament de Barcelona, Comissions Obreres del Barcelonès, la UGT de
Catalunya, Foment del Treball, PIMEC i la Generalitat de Catalunya.
15
04 | Informes Càritas
Figura 5. Classificació de les Polítiques Actives d’Ocupació segons l’impacte
16
Font: National Bureau of Economic Research, Unió Europea, OCDE
Si ens fixem en el moviment del mercat de treball (Figura 6), veiem com els joves no ho tenen fàcil, però són els que millor
s’han adaptat a una nova dinàmica laboral per la qual es pot anar entrant i sortint d’un mercat de treball cada vegada més
estacional. Així, les probabilitats de perdre la feina són majors si s’és més jove però, alhora, els més joves tenen també més
probabilitats de trobar-ne. Per als majors de 45 i, especialment de 55 anys, succeeix tot el contrari: menys probabilitats de
perdre el treball però, si el perden, poques probabilitats de tornar a trobar-ne un de nou.
Això no vol dir, però, que la situació sigui tan favorable com per no seguir parlant d’atur dels joves, d’atur dels majors de 45
i 55 anys, dels que no tenen formació, dels que ja no cobren la prestació, dels que no la poden cobrar, dels aturats de llarga
durada...
2.2. Característiques socioeconòmiques de les persones ateses per CDB
Deixem un moment el context general i fixem-nos en la situació laboral del conjunt de les persones ateses per CDB en
edat de treballar:
• ­En acabar l’any 2015, estava en situació d’atur el 78% de les persones ateses en edat de treballar. El 2008, estaven a
l’atur el 44%. Tenint en compte el nombre de persones, l’augment ha estat del 76%.
• En canvi, les persones ateses que tenien un contracte de feina eren el 12% (4T2015).Al 2008 també eren el 12%. Ara
bé, en números absoluts s’han duplicat.
• ­Pel que fa a l’economia submergida, segueix essent una important font d’ingressos per a les persones ateses per
CDB, tot i que ha baixat com a font de subsistència. Podem dir que fa uns anys allò que les famílies ingressaven en
aquestes ocupacions no regularitzades els permetia cobrir les necessitats més bàsiques. Actualment, segueix havent-hi un mercat negre de treball –sobretot domèstic i d’atenció a la dependència, però també en altres sectors–,
però no genera suficients ingressos per subsistir. Així, si al 2008 hi havia un 16% de persones que podien sobreviure
amb els ingressos que aconseguien en l’economia submergida, al l 2015, només són el 3%. En números absoluts la
caiguda ha estat del 70% en aquest període.
Noves realitats, vells problemes
Figura 6. Evolució de la contractació segons jornada i grups d’edat. Catalunya 2007-2015
17
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa (INE).
04 | Informes Càritas
Aprofitant les dades extretes de l’enquesta realitzada per a la redacció de l’Informe “Canvis en l’habitatge i salut en població
vulnerable”13, podem traçar el perfil socioeconòmic de les persones que s’adrecen a CDB (veure Figura 7).
Aquest perfil posa de manifest com no tenir una feina suposa no tenir ingressos suficients per viure la quotidianitat. Se’n
ressent l’alimentació, hi ha problemes per accedir o mantenir l’habitatge, no es poden pagar les factures o les despeses
escolars amb regularitat... A mesura que passa el temps, la situació s’agreuja, els problemes es fan més grans, com si es
tractés d’una bola de neu que rodola per una muntanya i, de rebot, en sorgeixen de nous: ja no es pot fer la vida que es feia
(sortir a sopar, anar al cine...) i s’acaba en l’aïllament social; costa concentrar-se en els estudis o trobar un lloc adient per
poder fer els deures i es corre el risc de patir fracàs escolar, i l’estrès que generen aquestes situacions, acaben per derivar
en problemes de salut i de salut mental. En definitiva, l’exclusió laboral està essent causa de l’exclusió social.
Figura 7. Algunes característiques socioeconòmiques de les persones ateses per CDB. 2013
18
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l’enquesta realitzada per a l’Informe “Canvis en l’habitatge i salut en població vulnerable”.
A l’informe “Llar, habitatge i salut. Acció i prevenció residencial”14, ja s’evidencià com una elevada proporció de les persones
ateses per CDB presentaven un estat de salut molt dolent i molt pitjor que el del conjunt de persones de Barcelona. El
pitjor estat de salut relatiu també es podia observar en els nens i nenes que vivien en aquestes famílies. En la fotografia de
salut que resulta de l’informe de l’any 2015 (veure Figura 8) segueix vigent aquesta desigualtat.
Per això, si hi ha una demanda que es repeteix de forma constant entre les persones que s’adrecen a Càritas demanant
ajuda és la feina.
13) En el marc del projecte europeu Sophie (Avaluació de l’Impacte de les Polítiques Estructurals en les Desigualtats de Salut), l’Agència de Salut Pública
de Barcelona i Càritas Diocesana de Barcelona van presentar, l’octubre de 2015, l’informe “Canvis en l’habitatge i salut en població vulnerable”, elaborat a
partir d’una enquesta feta a més de 300 persones ateses per CDB amb problemes d’habitatge.
14) L’informe “Llar, habitatge i salut. Acció i prevenció residencial” és el primer elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i Càritas Diocesana
de Barcelona en el marc del projecte europeu Sophie. Es va publicar el desembre de 2013.
Noves realitats, vells problemes
© Arxiu Càritas/CDB
19
Figura 8. Principals indicadors de salut de les persones ateses per CDB comparades amb la població de
Barcelona
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de les enquestes realitzades per als informes “Llar, habitatge i salut. Acció i prevenció residencial” i “Canvis en l’habitatge
i salut en població vulnerable”.
04 | Informes Càritas
3
El programa de formació i inserció
sociolaboral de Càritas Diocesana
de Barcelona
3.1. La història del programa
Una acció que ve de lluny
20
Com hem vist, a la nostra societat, tenir una feina no suposa només tenir una font d’ingressos que permet a les persones i a
les famílies gaudir d’una relativa autonomia per prendre decisions per elles mateixes, sinó que també és un instrument per
poder-se sentir realment integrades, que els reforça el sentit de pertinença i que les fa sentir útils, en tant que són capaces
d’aportar a la societat així com de rebre del seu entorn. El treball és, doncs, un element de dignitat personal, malgrat que
la precarietat i les condicions de treball ens facin repensar quin mercat laboral volem. I és des d’aquest enfocament que es
treballa a CDB.
El programa de formació i inserció sociolaboral de CDB compta amb una trajectòria de més de 30 anys, al llarg dels quals ha anat
adaptant-se a les necessitats de les persones ateses i, per tant, a les circumstàncies del mercat de treball que afecta les seves vides.
Des de molt abans de l’arribada de l’actual crisi financera, econòmica i laboral, i d’acord amb la seva raó de ser, Càritas ha
estat al costat de les persones que no tenien accés als recursos públics en el seu procés de cerca de feina.
El programa va començar com a servei d’atur els anys vuitanta del segle passat (nom que es mantingué fins l’any 1998).Va
ser un dels capdavanters en l’organització d’activitats de formació per a persones adultes amb problemes socials, responent
a les dificultats d’inserció laboral de persones amb una formació, tant acadèmica com professional, molt baixa o nul·la.
La principal tasca del servei d’atur era organitzar cursos de nivell molt bàsic adreçats, no només a l’assoliment dels coneixements tècnics específics d’un ofici, sinó també a les habilitats personals que els havien de donar la confiança en si mateixos
i havien d’esperonar la iniciativa per trobar una feina. De fet, això s’ha anat mantenint al llarg del temps i encara és una part
fonamental de l’actual programa de formació i inserció sociolaboral.
Durant la dècada dels anys noranta, es va reforçar l’alfabetització, principalment de les dones. Moltes eren mares amb fills a
càrrec que no havien tingut la possibilitat d’accedir a l’escolarització.
També es feren cursos de capacitació professional: auxiliar de la llar, treball amb roba usada (que donaria origen a la Fundació
Formació i Treball), confecció i confecció industrial (a l’Escola-taller), cuina i cuina industrial, construcció, sabater ataconador,
fusteria, soldadura...
L’any 1991 s’obria la primera aula-taller adreçada a joves que no havien acabat els estudis obligatoris. L’objectiu principal de
l’aula era prevenir i evitar que els joves arribessin a una situació d’exclusió social per la manca de formació o per la inadaptació laboral.
Ja des dels inicis, a CDB s’ha vetllat pels drets de les persones a les que s’atén. Per això, també des del vessant del treball,
s’ha promogut que totes les persones tinguessin accés a les diferents prestacions públiques de cada moment, especialment
a la Renda Mínima d’Inserció.
El programa de Formació i inserció sociolaboral
Al final dels anys noranta, començaren els tallers de recerca de feina, on l’alumnat dels cursos aprenia tècniques per saber
presentar-se, explicar-se en una entrevista de feina, i se’ls donava l’oportunitat de conèixer millor i perfeccionar llurs aptituds
i habilitats, a més d’utilitzar els mitjans existents per fer recerca activa d’una feina.
Eren anys en els quals també es donava suport tècnic i econòmic a l’auto-ocupació i a l’emprenedoria.
Esforç per adaptar-se al medi
Amb el canvi de segle, comença a guanyar terreny la precarietat laboral entre la gent atesa per CDB, majoritàriament d’origen immigrant. Comença a haver-hi un desajust evident entre les necessitats de les persones i la situació del mercat: impediments legals, mancances formatives, contractacions temporals i baixos salaris. Per això, CDB reforça la formació sociolaboral
creant espais de relació en els quals es treballen les capacitats i aptituds, l’actitud, l’adaptació a les rutines... elements de la
vida quotidiana que alhora són essencials per accedir a una feina.
Nosaltres acollim les persones tal com són i sabem que el més
important és l’escolta i l’afecte. Compartim penes i alegries.
Els diem des de la primera acollida que aquí no donem feina, en tot cas els ajudem a trobar-ne i a desenvolupar al
màxim les seves habilitats per saber fer un currículum,
obtenir informació, preparar una entrevista, fer una trucada...
L’escalfor del sol a la sala i el cafè calent són el mirall de
l’escalfor humana que irradia aquest espai.
Jordi, voluntari d’un espai de recerca de feina
Tenir una feina no sempre garanteix uns ingressos suficients. Pensem, per exemple, en els treballadors que tenen un treball
temporal (la majoria sense voler-lo) i que cobren un 42,2% menys que els treballadors amb un contracte indefinit. O en el
18,6% de les dones i el 8,3% dels homes que tenen uns ingressos iguals o menors al SMI15.
A aquest fet, cal sumar-hi l’enfocament, la manca de recursos públics en polítiques actives d’ocupació i la priorització per
part dels serveis públics d’aquelles persones que encara reben la prestació de desocupació. Aquest context implica que la
gran majoria de les persones que s’adrecen o que són ateses per CDB, independentment de la seva situació administrativa,
no tenen possibilitats reals d’accés a les polítiques públiques d’ocupació. Tant les perspectives econòmiques i de mercat de
treball, com les relatives a la capacitat financera de les administracions públiques, ens indiquen que aquest és l’escenari al
qual ens haurem d’enfrontar al llarg dels propers anys.
3.2. El programa avui
Nous reptes, noves mesures
Aquesta situació suposa un nou repte per al programa de formació i inserció sociolaboral que, tot i tenint present les dificultats i les seves possibilitats reals d’actuació, no pot deixar d’encarar.
Actualment, l’actuació del programa es vehicula mitjançant mesures per a la millora de l’ocupabilitat i la inserció sociolaboral
de les persones, mitjançant l’adaptació dels recursos a les seves característiques i la integració de la prestació de serveis en
l’acompanyament a processos integrals d’inserció de proximitat des del territori.
Els processos d’inserció laboral segueixen fonamentant-se, com en l’inici del programa, en uns coneixements previs i en
l’assoliment de determinades habilitats relacionals i laborals, així com en la presència d’actituds positives davant el procés
de cerca de feina i les exigències del mercat de treball.
15) Enquesta anual d’estructura salarial. INE.
21
04 | Informes Càritas
Les persones que atenem es troben en moments diferents en el seu procés personal i familiar, i poden tenir necessitats
diferents en relació a la inserció laboral. Per això, des de Càritas entenem que cal oferir un ventall de recursos adaptables
mitjançant itineraris personalitzats i que tinguin en compte el coneixement suficient de la llengua castellana i catalana,
l’orientació laboral per competències, el treball dels hàbits prelaborals, la formació transversal (en habilitats necessàries per
a qualsevol feina: treball en equip, puntualitat, iniciativa, saber estar, autocontrol de les emocions, etc.) i professionalitzadora,
el contacte amb l’entorn de treball per posar en valor les actituds i aptituds assolides i l’acompanyament en la cerca de feina,
amb l’objectiu final de la seva inserció laboral.
Amb aquest context i amb la voluntat del programa de poder adaptar-se a les necessitats reals de les persones que atén
CDB, a principis de 2012 es va posar en marxa el Grup d’Experts per a l’Ocupació16 Les conclusions a les quals va arribar
després de quatre sessions de treball posaven de manifest el paper de la formació en l’acompanyament de les persones en
la cerca de feina, en primer lloc i atenent a l’objectiu d’una inserció laboral en el mercat de treball formal, s’evidenciava com
cal tenir present la relació directa entre formació, professionalització i feina de qualitat.
Al mateix temps, aquest grup va observar que cal tenir present que tota activitat formativa ha de ser coherent amb allò que
demani el mercat de treball, altrament pot suposar un endarreriment en la inserció laboral. Així, l’activitat formativa no pot
ser un fi en si mateixa.
Aquestes conclusions, marquen les principals línies d’actuació, la necessitat d’estar al costat de totes les persones que més
estan patint en aquests moments aquesta nova forma d’exclusió, les quals tenen el següent perfil:
1. Atur de llarga durada.
2. Sense dret a prestació d’atur o havent-la exhaurida.
22
3. Sense opcions reals d’accés a les Polítiques Actives d’Ocupació públiques (en el marc de reducció de pressupost de
més del 50% i havent multiplicat per cinc el nombre de persones sense feina, els serveis públics d’ocupació manifesten com a prioritat aquelles persones que encara reben prestacions amb un nivell de formació mínim).
Amb aquestes premisses, sorgeix Càritas per l’ocupació, és a dir, el projecte marc del programa, el qual plantejava com a
objectius inicials:
1. Arribar a més persones, tant les ja ateses per CDB com d’altres que responen al perfil.
2. Millorar la seva ocupabilitat amb eines adaptades a les seves necessitats i perfils.
3. Disposar d’un model d’acompanyament integral que doni resposta a elements crítics d’habilitats personals i relacionals, d’orientació laboral, d’habilitats per a la feina i d’intermediació.
Un cop feta la diagnosi i la proposta de treball, a partir del 2013 es va iniciar la implementació de l’itinerari als diversos
territoris, buscant el millor encaix de les mesures i tenint en compte els diversos punts de partida en l’àmbit laboral i la
idiosincràsia de cadascun.
16) El Grup de Diagnosi i Prospectiva sobre ocupació creat per CDB estava format per un equip pluridisciplinar de persones externes:Albert Alberich (Fundació
Formació i Treball), Joaquim Cervera (Sociòleg responsable del Departament de Sociologia aplicada del Centre d’Estudis Pastorals), Ignacio González (Grup
CLADE), Javier Ibars (Foment del Treball), Xavier López (Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya), Jorge Nicolau (Accenture), Carlos
Obeso (ESADE), Marc Simón (Fundació “la Caixa”) i Xavier Toll (AED), així com per alguns membres del Consell i de la Direcció de Càritas.
El programa de Formació i inserció sociolaboral
© Cristina Aluja/CDB
Itinerari sociolaboral flexible i personalitzat
El programa de formació i inserció sociolaboral de CDB té com a objectiu principal que tota persona millori la seva ocupabilitat i les probabilitats d’inserció laboral mitjançant un itinerari personalitzat, que contempla diferents serveis agrupats
en cinc fases: acollida i orientació laboral, formació bàsica, formació ocupacional, suport a la contractació i intermediació i
inserció.
Si bé l’itinerari s’estructura en fases (Figura 9), les persones no han de passar necessàriament per totes, ja que en l’acollida
i en l’orientació laboral es fa un diagnòstic inicial on es decideix, conjuntament amb la persona, quins serveis necessita i, a
més, la seva evolució posterior indicarà futures adaptacions en funció de la seva situació personal i ocupacional. L’objectiu
és que l’itinerari s’ajusti a la persona i no a l’inrevés. En totes aquestes fases treballem amb diferents entitats reconegudes
en l’àmbit sociolaboral.
23
04 | Informes Càritas
Figura 9. Itinerari d’inserció de CDB
24
Així, les persones, en funció de la seva situació i de les seves necessitats inicien el seu itinerari enquadrant-se en una
d’aquestes cinc fases:
1. Acollida i orientació laboral: el coneixement de la persona en relació a la seva trajectòria personal/laboral i de les mesures disponibles és quelcom primordial i prioritari per poder fer una bona diagnosi i una correcta prescripció del recurs
que més s’adeqüi per millorar la seva ocupabilitat i, com a objectiu últim, inserir-la en el mercat de treball. Amb aquesta
diagnosi inicial la persona comença l’itinerari que ha acordat i ja sap amb quant temps aproximadament el podrà realitzar.
2. Formació bàsica: adreçada a aquelles persones que necessiten avançar en aspectes bàsics del seu nivell d’integració
personal/social abans de poder iniciar l’acompanyament d’inserció laboral. Té dos serveis:
ƒƒ Llengua: una de les principals barreres que es detecten per a la integració social i laboral és el coneixement de
la llengua de les persones d’origen immigrant (independentment del temps que faci que visquin a Catalunya) ja
que comporta quedar-se al marge de la comprensió d’una nova cultura i d’uns nous costums, fet que es tradueix
també en l’exclusió en l’àmbit laboral.
L’objectiu és que la persona pugui assolir a mitjà termini un nivell d’expressió i comprensió de l’idioma en un grau
acceptable i que li permeti així iniciar un itinerari laboral. CDB posa a la seva disposició cursos d’aprenentatge
de la llengua, espais de conversa i parelles lingüístiques per a l’alfabetització en comprensió lectora i escriptura i
gramàtica comunicativa.
De manera complementària, s’utilitzen els recursos d’altres entitats i del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya.
ƒƒ Habilitats personals i socials: en aquesta etapa la situació de les persones no es tracta des del punt de vista de la
seva ocupabilitat, sinó treballant, des de la proximitat, els factors que afavoreixen o dificulten la seva inclusió personal,
vital i social: formació, salut, relacions –família, amics, parella, lleure...–, entorn, organització de la vida quotidiana, situació
econòmica, estat d’ànim, etc.Tot i no ser àmbits laborals, són els principals motius de les barreres laborals que presenten.
El programa de Formació i inserció sociolaboral
Aquest pas previ a l’àmbit del treball és bàsic per determinar si la persona està en situació d’iniciar un itinerari
laboral o, per contra, es detecta la necessitat d’un altre tipus d’acompanyament.
ƒƒ Competències laborals transversals per a persones adultes: aquest recurs permet a la persona identificar
les habilitats i els trets característics de personalitat per tal que ella mateixa prengui consciència de quines són les
seves competències i quines ha de millorar.
Les persones assisteixen a uns tallers de pràctica reflexiva, que parteixen de la vivència personal i no del saber
teòric, tenint en compte l’experiència prèvia de les persones que hi participen. El tècnic exerceix un rol de facilitador i el taller es planteja entre iguals. L’objectiu que es pretén aconseguir és que les persones participants puguin
ser crítiques, es puguin qüestionar personalment i siguin capaces d’iniciar un nou procés vital. La proposta combina
les accions grupals amb tutories individuals.
Un cop acabat el taller, les persones obtenen un diagnòstic i la prescripció laboral (perfil professional o professiograma) amb els quals començaran la recerca de feina.
En aquesta fase s’inclou una formació en habilitats laborals per a joves: adreçada a menors de 25 anys per tal que
adquireixin les pautes bàsiques que exigeix l’entorn laboral actual.
Un cop s’ha definit el perfil del jove en base als àmbits tècnic-manual, científic-investigador, artístic-creatiu, social-assistencial, empresarial-persuasiu i oficina-administratiu, s’elabora el pla de treball individualitzat. És el seu itinerari
professional per aconseguir una feina.
Les competències que es treballen de manera prioritària són: construcció del projecte professional, disposició
d’aprenentatge, flexibilitat, autonomia, comunicació de les emocions, treball en equip, entre d’altres. També en
aquest cas un informe final establirà l’objectiu professional del jove i què ha de fer per poder aconseguir-lo.
El treball específic amb els joves s’emmarca en el projecte “Joves a l’Atur” impulsat pel cardenal Lluís Martínez
Sistach l’any 2011 en el 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal.
3. Formació ocupacional: quan la persona té assolides les habilitats personals i socials i les competències laborals
adquirides, es pot iniciar el procés, si s’escau, de la formació que més s’ajusti al seu objectiu professional.
ƒƒ Formació d’oficis bàsica: quan una persona necessita una introducció formativa a una determinada professió,
se l’adreça al recurs formatiu que es porta a terme al territori on resideix. Cada zona els desenvolupa en funció
de les necessitats del territori, dels recursos disponibles i del voluntariat amb el que pot comptar. També s’inclou
dins d’aquest tipus de formació l’alfabetització digital, per a aquelles persones que no disposen de les habilitats i
competències mínimes i que són bàsiques en el procés de cerca de feina, així com per poder desenvolupar-se en els
entorns de feina actuals. És una formació que pot anar en paral·lel amb d’altres, donat que la persona pot adquirir
aquests coneixements malgrat que estigui molt a l’inici de l’itinerari.
ƒƒ Formació d’oficis professionalitzadora: quan una persona necessita una introducció formativa a una determi-
nada professió, se l’adreça al recurs formatiu que es porta a terme al territori on resideix. Cada zona els desenvolupa en funció dels recursos disponibles i del voluntariat impulsor de les activitats formatives de que disposa.
Atenent a aquelles ocupacions amb ofertes de treball en el mercat ordinari, també es contempla com una activitat
formativa de mitjana o llarga durada (entre 2 i 4 mesos) i realitzada amb recursos externs. S‘acompanya de pràctiques en un entorn real de feina i d’una borsa de treball.
25
04 | Informes Càritas
4. Suport a la contractació:
ƒƒ Col·laboració per a la contractació en treball protegit amb les empreses d’inserció: adreçat a persones
amb dificultats personals/socials per a la seva incorporació a l’empresa ordinària i que requereixen d’una experiència laboral prèvia en un entorn de “treball protegit”. Per tal d’aconseguir-ho col·laborem amb empreses d’inserció,
les quals poden facilitar l’accés a un lloc de feina. L’objectiu final és la inserció de la persona en el mercat de treball
ordinari, després d’haver assolit les competències mínimes necessàries que aquest demana. Per això es treballa amb
la persona aquells aspectes competencials que siguin necessaris, tenint en compte el procés de cerca de feina que
l’ha de preparar per poder “saltar” cap al mercat de treball ordinari.
ƒƒ Contractació dual: eina que combina feina i formació. S’adreça directament i específica a joves menors de 30
anys. S’ha impulsat projectes en tres sectors diferents, mitjançant la fórmula del contracte per a la formació i l’aprenentatge, amb un any de contractació que permet que la persona treballi en un entorn real alhora que es forma en
un ofici. Els tres sectors han estat el de la logística (2013), el de la neteja industrial i el de l’hostaleria, cambreres de
pis (2014).
26
Posteriorment s’ha iniciat un projecte en l’àmbit sociosanitari conjuntament amb la Fundació d’atenció a la dependència Sant Joan de Déu per tal de poder oferir atenció en domicili a persones o famílies que per manca de recursos
econòmics no podrien disposar d’aquesta atenció a casa.
5. Intermediació i inserció:
ƒƒ Borsa de treball domèstic: CDB és referent posant en contacte les famílies demandants i les persones que s’ofe-
reixen per treballar en l’àmbit del servei domèstic i de la cura de persones dependents. Per tal de poder donar una
resposta ràpida a les demandes de les famílies que per aquest motiu s’adrecen a Càritas disposem d’una borsa de
treball centralitzada, a la qual s’adrecen persones que cerquen feina en aquest àmbit. Es dóna servei a persones ateses per CDB –tant pels equips territorials com pel voluntariat de parròquies– o bé que persones que, essent externes, s’hi adrecen directament i treballem conjuntament amb entitats del sector habilitades per a fer intermediació.
ƒƒ Espai Obert de cerca de feina: és la suma en un mateix espai de dues peces bàsiques del procés de cerca de
feina:
-- Les tècniques de cerca de feina consisteixen en un pas més, necessari per a persones que estan més properes al
mercat de treball (objectiu professional més definit i actitud activa vers la cerca de feina), i que necessiten adquirir
habilitats i coneixements en la cerca de feina mitjançant les TIC i altres recursos més tradicionals com l’entrevista o
l’autocandidatura, entre altres.
-- A l’Espai Obert de cerca de feina, un cop obtinguts els coneixements, les persones poden disposar d’un espai amb
telèfon, ordinadors, impressores, i tot allò que cal per poder iniciar de forma sistemàtica el procés de cerca activa de
feina, incloent-hi la figura d’un assessor que les acompanyi.
ƒƒ El servei d’acompanyament a l’ocupació / Feina amb Cor: el veurem amb més deteniment en el proper
capítol, però d’entrada cal dir que és un mecanisme intensiu d’acompanyament personalitzat per a persones que
han estat fora del mercat de treball durant un llarg període de temps.
El programa de Formació i inserció sociolaboral
© Cinta Berenguer/CDB
© Marc Bartomeus/CDB
© Cinta Berenguer/CDB
27
© Cristina Alluja/CDB
© Cinta Berenguer/CDB
04 | Informes Càritas
4
L’impacte de Feina amb Cor. Dos
anys del servei d’acompanyament a
l’ocupació
4.1. El servei d’acompanyament a l’ocupació Feina amb Cor
Com avançàvem en el capítol anterior, dins dels recursos dels que disposa el programa de formació i inserció sociolaboral
de CDB en intermediació i inserció, s’hi compta Feina amb Cor, el servei d’acompanyament a l’ocupació (a partir d’ara FaC.).
28
Abans, però, d’entrar de ple en el funcionament del servei, cal obrir un parèntesi per incidir en una qüestió bàsica per
entendre l’èxit de l’acompanyament que fem des de CDB en el procés d’inserció sociolaboral.
Ja hem vist que el perfil socioeconòmic de les persones ateses per CDB és de gran vulnerabilitat, en molts casos les persones es troben en situacions de risc i fins i tot d’exclusió. La manca d’ingressos les aboca a viure en condicions de gran
precarietat: tenen dificultats per garantir una alimentació adequada, per pagar l’habitatge i els subministraments bàsics, per
assegurar la correcta escolarització dels fills, etc.
No cal dir que si la persona no té garantits aquests mínims, les seves necessitats més bàsiques, no hi valen les millors polítiques d’activació
perquè la persona no està en disposició de fer un bon procés laboral.
I això és el que fem a CDB en primera instància. La nostra és una atenció integral, perquè sabem que l’exclusió depèn de molts
fils i cal teixir-los tots per sortir-ne.Tot l’acompanyament de CDB es fonamenta en aquesta garantia bàsica de subsistència.
Així, les persones que participen del servei saben que tenen la tranquil·litat de seguir el procés sense patir per aquestes
qüestions vitals i, per tant, saben que podran fer-lo sense necessitat d’interrompre’l, seguint el seu ritme i avançant sense
angoixa ni pressió afegides. Tanquem el parèntesi.
Ja hem dit que FaC fa un acompanyament intensiu i personalitzat a persones que fa temps que van quedar excloses del mercat laboral per diferents motius. Aquest acompanyament específic de l’àmbit laboral comprèn tant la definició de l’objectiu
professional, com la cerca de feina i, si s’escau, el suport per mantenir-la.
L’objectiu del servei és facilitar l’accés a l’ocupació de persones sense impediments insalvables per treballar (edat, situació legal, idioma, dependència o condició psicològica) que estiguin motivades i que: siguin aturades de llarga durada, tinguin càrregues familiars, hagin exhaurit o estiguin a punt d’exhaurir la prestació per desocupació i/o estiguin en risc d’exclusió social.
També contribueix a aflorar llocs de treball als quals puguin optar els i les participants, i proporcionar el suport per tal que
la relació amb l’empresa sigui positiva i el més duradora possible.
Si bé és cert que podem parlar d’una base comuna per a tothom, al tractar-se d’un servei personalitzat, es posa molt de pes
en el tractament individualitzat. Així, disposa d’una cartera de seminaris o tallers (accions grupals) que són útils per a totes
les persones, però que es van fent en funció de la situació vital o laboral en la qual es troba cadascú. Per tant, FaC ajuda a
cada participant des de la seva realitat personal, identificant i treballant sobre els factors que impedeixen la seva incorporació laboral, a partir dels valors compartits de respecte a l’individu, comprensió i solidaritat.
L’impacte de Feina amb Cor. Dos anys del servei dacompanyament a l’ocupació
Figura 10. Perfil de les persones ateses pel servei d’acompanyament a l’ocupació Feina amb Cor.
2014-2015
29
Font: Informe desembre 2015. Ingeus
El perfil de les persones ateses per FaC
Des d’aquest servei d’acompanyament sovint s’atenen persones que han arribat trencades per les situacions d’exclusió que
pateixen. Ara, si bé cal que l’equip de professionals detecti qualsevol d’aquestes situacions, que copsi quines barreres els
suposa i miri de suplir les mancances que els generen, en cap cas ha de suposar-los una diferència ni una deferència. Es tracta
que les persones aprenguin a nedar a mar obert, és a dir, que entrin al mercat de treball general i no a un entorn protegit.
Des que es va iniciar FaC el 2014, s’hi ha atès 2.980 persones.
Tal com mostra la Figura 10, es tracta majoritàriament d’homes majors de 45 anys, en situació d’atur (un terç s’hi troba fa
més de tres anys), que ja no cobren cap prestació o que estan a punt d’exhaurir-la. Més de la meitat és de nacionalitat espanyola, tot i així el 41% és d’altres països. Dos terços tenen càrregues familiars. La seva situació és precària i preocupant, a
causa del seu baix nivell d’ingressos hi ha un 16% que viu acollit amb familiars o amistats, i fins en albergs municipals, perquè
no pot tenir una llar pròpia. També és important destacar que més de la meitat té un nivell de formació molt baix, la qual
cosa limita força que puguin accedir a una feina ben remunerada.
Un procés d’acompanyament de gran intensitat
Com ja hem avançat, les persones que segueixen el procés d’inserció, reben un acompanyament personalitzat, que ha de
cristal·litzar en la seva inserció en el mercat laboral.
FaC parteix de la premissa que, independentment del perfil de la persona que inicia el procés, allò que determinarà l’èxit
serà la intensitat amb la qual participa del servei. Per això es dediquen molts esforços a fomentar la participació activa de
les persones en les diferents activitats (entrevistes, seminaris, simulacions, etc.).
Per tenir la foto de com n’és d’intens aquest acompanyament, només cal donar un cop d’ull a les dades resultants de les
diferents activitats realitzades durant l’any 2015:
04 | Informes Càritas
Fases del procés d’acompanyament
Aquestes accions formen part de l’itinerari d’inserció del servei d’acompanyament , que com s’observa en la Figura 11,
consta de quatre fases:
30
1. Activació: consta d’una sessió informativa de benvinguda en la qual se li explica a la persona de quina mena de servei es
tracta per tal que tingui molt clar que no és una ETT, sinó un acompanyament a la inserció laboral. La persona atesa ha de
saber que en cap cas és un servei que li donarà una feina o la compensarà econòmicament per assistir-hi. En aquesta primera
trobada també s’informa que es tracta d’un procés de sis mesos en el que cal un compromís per les dues bandes.
Quan arriba a la cita per a la sessió informativa, a la persona també se li dóna cita per a la primera assessoria amb qui serà
el seu referent. També se li facilita un quadern que anirà utilitzant a mesura que vagi superant les quatre fases del procés
d’inserció. És un quadern molt útil, perquè permet anar-hi anotant les cites d’assessoria, l’horari dels seminaris, portar un
control de l‘assistència al “Club de feina” (que és l’espai on poden utilitzar totes les eines de recerca activa al seu abast) i les
simulacions d’entrevistes. Un cop estan en la fase més intensiva, també poden anotar-hi les entrevistes reals, les webs que
consulten, les autocandidatures que van presentant i el seguiment dels processos de selecció en els quals participen. Diguem
que és el bitàcola del seu procés de recerca de feina.
La primera assessoria serveix bàsicament per recollir informació de la persona: dades personals, vida laboral, currículum,
etc., i per copsar el punt emocional en el qual es troba (si està molt cansada, si és reticent, si desconfia) atès com influeix
l’atur en l’estat anímic de les persones.
Aquesta primera fase, que té una durada mitjana d’un mes, serveix per fer la diagnosi i vincular la persona al servei.
2. Actualització: en aquesta segona fase la persona accedeix als seminaris i tallers bàsics imprescindibles. N’hi ha 23 amb
l’objectiu que la persona faci un procés d’autoconeixement de les seves capacitats i habilitats per obrir un segon i, si es pot,
un tercer perfil professional. Ara bé, no són inamovibles i poden canviar en funció del perfil de les persones ateses i de les
necessitats del mercat que hi hagi a cada moment.
Aquest treball grupal amb tallers i seminaris es va alternant amb cites d’assessoria personalitzada, un cop per setmana com a mínim. A banda, pot haver-hi contacte amb l’assessor/a via telèfon, whatsapp, correu, etc. tant com l’usuari necessiti. Les entrevistes
també s’acorden segons les necessitats i disponibilitats de la persona ja que mira de ser un servei el màxim de flexible.
En aquesta fase la vinculació ja és molt estreta, això permet detectar què és allò que li està fent de barrera, realment, per
avançar en la inserció, i sobretot, allò intangible.
L’impacte de Feina amb Cor. Dos anys del servei dacompanyament a l’ocupació
3. Intensificació: un cop la persona ja sap on està, coneix les eines, sap on vol arribar i quin objectiu té, comença un procés
per afermar-ne l’ús, per agafar seguretat.
En aquesta fase l’objectiu és confirmar que la persona està preparada per sortir al mercat obert a buscar feina, que ja pot
enfrontar-se a una entrevista, per exemple, sense risc de frustració.
Això es fa amb simulacions d’entrevistes, autocandidatures, etc. perquè ja s’ha pogut veure la persona des de totes les perspectives: la perspectiva del seu assessor, la dels formadors en les dinàmiques de grup, la del gestor que l’ha presentat a una
vacant i ha pogut valorar-ne l’evolució...
4. Enlairament: un cop la persona ha passat per totes les fases anteriors, ja és capaç de nedar sola, ja coneix les eines i té
l’empoderament per poder fer recerca de forma autònoma.
Una vegada la persona ha trobat feina, des del servei se li segueix fent un seguiment d’un o dos mesos per assegurar-nos
que realment està en disposició de conservar-la, per resoldre-li dubtes i per donar-li confiança.
En totes les fases hi ha una coordinació entre tots els professionals implicats en el procés de la persona participant: des de
la que està a la recepció, l’equip administratiu, passant per l’equip propi de formació, els gestors, els assessors o la gerència.
Interessa poder tenir una imatge de la persona des de totes les perspectives.
El perfil professional dels assessors és molt variat, hi ha des de psicòlegs i pedagogs, a periodistes, politòlegs, graduats en
relacions laborals, passant per treballadors socials o educadors. Se’ls valora l’actitud, l’empatia, les ganes, la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. És molt important el seu bagatge professional i el què poden aportar a l’equip.
Els gestors, en canvi, tenen la funció de fer prospecció i captar empreses que tinguin vacants que es puguin omplir amb
participants del servei. Els gestors fan un servei de preselecció de personal per a les empreses, que sovint acaba essent la
pròpia selecció de personal.
Figura 11: Fases del procés de recerca de feina del servei d’acompanyament a l’ocupació Feina amb Cor
Font: Ingeus
Ara bé, aquestes dues figures són complementàries i cal que es coordinin perfectament. L’assessor/a (entrenador personal)
ha de tenir al cap què és allò que el mercat laboral li demanarà a la persona i el/la gestor/a ha de tenir present què li està
passant a la persona i el treball que haurà de fer per poder-se enfrontar a una demanda de feina. I això, independentment
de la situació en la qual es trobi.
31
04 | Informes Càritas
Resultats del procés d’acompanyament
Com ja hem dit, per aquest projecte han passat 2.980 persones des que es posà en marxa el 2014. Aquestes persones van
participar en més de 800 seminaris (45 al mes de mitjana).
En aquest periode, des de FaC més de 1.531 persones han obtingut un contracte de feina, de les quals, 989 l’ha tingut de
més de dos mesos de durada, especialment en feines de serveis financers, d’assegurances i administratius, a l’hostaleria, en
serveis d’atenció a les persones i manteniment i neteja.
32
Una gran part (64%) d’aquestes persones van trobar feina en un període de sis mesos, mentre seguien el procés d’acompanyament. Si comptem les persones que van trobar feina en els mesos immediatament posteriors a la finalització del procés,
aquest percentatge puja fins al 71%.
Quines són les claus de l’èxit d’aquest servei? Què diferencia el servei d’acompanyament a l’ocupació Feina amb Cor d’altres PAO?
Aparentment, CDB no fa res de diferent d’allò que es fa en altres serveis semblants, probablement la resposta a aquestes
preguntes no s’ha de buscar en el què, sinó en el com.
És molt important la vinculació, però també és molt important la proactivitat. Hi ha factors com el baix nivell formatiu,
portar més de tres anys a l’atur o l’edat (45-50 anys) que en altres serveis farien que el percentatge d’inserció fos molt
baix, però amb quatre mesos i mig de procés a FaC i una mitjana de 17 accions, aquests factors es neutralitzen. Els índexs
d’inserció que s’assoleixen són similars als que s’obtenen de persones amb altres perfils menys extrems i en mercats amb
nivells d’atur i precarització molt menors.
Segurament la clau de l’èxit està en una barreja de factors, que passa també per la implicació dels professionals involucrats, la
flexibilitat en l’atenció i l’estreta vinculació de la persona participant amb el servei i de l’equip professional amb la persona.
4.2. Aprofitar les xarxes d’expertesa
La implicació d’Entitats amb Cor
Un dels principis de Càritas és aprofitar el coneixement i l’expertesa d’aquelles entitats i empreses que treballen en determinats sectors per utilitzar tant els recursos propis com els existents i no duplicar serveis. És en aquest sentit que des del
programa es va recórrer a Entitats amb Cor (EaC) per desenvolupar una línia de prospecció d’empreses.
L’any 2002, Càritas Diocesana de Barcelona va desenvolupar un innovador programa de col·laboració anomenat Empreses amb Cor com un projecte de voluntariat per tal de promoure accions de Responsabilitat Social Empresarial (RSC) en
empreses compromeses en el desenvolupament del benestar social i amb les quals compartim els valors de la solidaritat, la
justícia, el respecte i la igualtat. En els seus inicis, va comptar amb quatre voluntaris i una coordinadora. Actualment, l’equip
d’Empreses amb Cor està format per 80 voluntaris i dues professionals contractades.
En els últims anys, ha anat augmentant la sensibilitat de les empreses, fundacions, clubs esportius, associacions empresarials
i altres agents socials del nostre país envers les activitats que realitzen les entitats no lucratives.
L’impacte de Feina amb Cor. Dos anys del servei dacompanyament a l’ocupació
Fruit d’aquest creixement divers en sorgeix Entitats amb Cor que agrupa els projectes d’Empreses amb Cor, de Clubs amb
Cor i d’Universitats amb Cor. El 2009 es va crear l’Equip de Clubs amb Cor, el 2010 el de Fires amb Cor. Un altre dels equips
és el Universitats amb Cor. Més endavant s’hi han afegit Clubs amb Cor, Cultura amb Cor i Escoles amb Cor.Aquests equips
estan liderats per un coordinador que depèn del departament de Captació de Recursos i Sistemes de la Informació. Tots
aquests voluntaris són jubilats i pre-jubilats que han volgut aportar els seus coneixements, contactes, experiència i il·lusió a
aquest programa de Càritas de relació amb el teixit empresarial, esportiu, cultural…
En l’equip d’Entitats amb Cor hi ha voluntaris que es dediquen a temes logístics, altres al contacte amb les empreses, a la
coordinació d’accions concretes, a la dinamització de les informacions que sortiran a la pàgina web o a L’Informatiu d’Entitats amb Cor, i a la formació de les noves incorporacions.
Tots els voluntaris de l’equip reben una formació inicial sobre la nostra institució i sobre el projecte Entitats amb Cor, que es
va ampliant en un procés de formació continuada. Els nostres voluntaris participen en activitats formatives i de reflexió organitzades per col·legis professionals, associacions empresarials, administracions públiques i altres organitzacions no lucratives,
amb la voluntat d’oferir un millor servei cada dia a la missió que Càritas té encomanada.
Un dels grups de treball de l’equip de voluntariat d’Entitats amb Cor és el que coordina la xarxa d’empreses adherida a Feina
amb Cor. Aquest equip fa recerca d’empreses que vulguin col·laborar i es coordina amb FaC per tal de posar en contacte
les persones que necessiten una feina i les empreses que ofereixen vacants.
El treball amb les persones candidates que presentem a una empresa redunda en la reducció del temps i l’esforç dedicats als
processos de selecció de personal. L’equip del servei FaC pot ajudar a planificar les necessitats de RRHH, identificar candidats per als llocs que necessita cobrir, realitzar la pre selecció i proporcionar informació que ajudi a contractar el personal
necessari i tot això amb professionalitat, flexibilitat i rapidesa.
Sabem que els processos d’incorporació suposen un període d’ajust tant per a la persona ocupada, com per a l’empresa. Per
això, els acompanyem a tots dos, com a mínim, durant el primer mes d’incorporació per tal d’assegurar l’encaix. A més a més, les empreses també poden donar suport esponsoritzant la feina que fem amb una persona que participa al
programa amb una donació de 950 euros per cada persona a qui vulgui donar suport.
Les persones accediran a un lloc perquè acompleixen els requisits i perquè tenen les capacitats i les habilitats per fer la
feina, per res més.
Montserrat Roger, gerent d’Ingeus responsable del FaC
L’experiència d’Ingeus a tot el món
Amb la mateixa intenció d’aprofitar l’expertesa es va decidir delegar la gestió de FaC a Ingeus, una empresa que des dels
seus inicis, l’any 1989, ha acumulat una dilatada experiència dissenyant –i prestant– una àmplia gamma de serveis d’ocupació
pioners per a les persones en situació de desocupació.
A mesura que ha anat creixent, ha anat perfeccionant i millorant els serveis que presta, sumant coneixement i aprenent de
les experiències de l’entorn. Durant els últims 23 anys, ha recolzat més de 330.000 persones en situació de desocupació als
cinc continents.
Ingeus en altres països rep finançament dels serveis d’ocupació públics, dels governs nacionals, regionals i locals, i col·labora de
forma activa amb tots els agents del món laboral –empresariat, proveïdors de formació i altres entitats socials– per vèncer les barreres de la desocupació, estimular l’activitat i, sobretot, recolzar a les persones per a què aconsegueixin una ocupació sostenible.
33
04 | Informes Càritas
Treballa amb persones que es troben en situacions molt diferents, com:
•
•
•
•
•
•
•
•
Aturades de llarga durada.
Persones amb problemes de salut.
Joves.
Famílies monoparentals.
Majors de 45 anys.
Minories ètniques, refugiades i immigrants.
Personal directiu i comandaments intermedis.
Veterans de l’exèrcit.
A cada país en el qual té presència, Ingeus col·labora amb els diversos agents per co-crear solucions basades en la comprensió del mercat laboral i de les necessitats de les empreses locals. Així, desenvolupa solucions orientades als reptes als quals
s’enfronta el mercat laboral, com l’impacte de la globalització, l’envelliment de la població i les condicions econòmiques.
A CDB, com a Ingeus, creiem que el treball ajuda al fet que les persones amb dificultats puguin reconduir les seves vides.
Per això hi dediquem tants esforços.
4.3. Sostenibilitat de la inserció
Sembla clar que el servei d’acompanyament a l’ocupació Feina amb Cor és un bon servei d’inserció, però per tenir-ne la
certesa també cal valorar de quina manera els ha pogut canviar o no la vida a les persones que hi han participat.
34
Per això, a mitjan 2015 es va encarregar a una empresa independent la realització d’enquestes telefòniques CATI17 a una
mostra de 301 persones que havien finalitzat el procés del servei com a mínim sis mesos abans, per conèixer la seva trajectòria laboral després d’haver-hi participat.
La composició de la mostra fou aleatòria, estratificada i representativa de l’univers d’usuaris del programa, amb un error
mostral del 5,8%.
Aquestes enquestes han permès conèixer l’impacte del servei més enllà del període de durada estricte del programa, en
termes de:
a. Taxes d’inserció: quin és el percentatge de persones que ha trobat feina després d’haver passat pel projecte?
b. Nombre de dies treballats: el projecte dóna accés a feines esporàdiques o permet iniciar una trajectòria d’inserció
amb sostenibilitat?
c. Condicions de treball: aquelles persones que s’han reincorporat al mercat de treball amb continuïtat milloren les
seves condicions laborals i/o salarials?
Taxes d’inserció
La resposta a la primera d’aquestes qüestions ha estat aclaparadora: el 71% del total de la mostra ha treballat amb un
contracte després de participar en el projecte.
És més, el 52% de les persones enquestades té un contracte de feina en el moment de respondre. Aquest percentatge puja
al 61% entre aquelles que fa un any o més que van deixar el projecte. Cal afegir que entre el 70% i el 80% de les persones
que han treballat més de dos mesos estaven treballant en el moment de fer l’enquesta. Tan sols hi ha un 29% de persones
enquestades que no ha tingut cap contracte de feina.
Nombre de dies treballats
Vuit de cada deu persones que han treballat un cop acabat l’itinerari del FaC, ho han fet per un període superior als dos
mesos. La mitjana de dies per contracte és de 184, i per intervals, les mitjanes més freqüents són: menys de dos mesos (22
dies), de dos a sis mesos (131 dies) i més de sis mesos (300 dies).
De les persones que han tingut un contracte, un 45% acumula més de sis mesos treballats.
17) El sistema CATI, pel seu nom en anglès Computer Assisted Telephone Interviewing, d’enquesta telefònica assistida per ordinador assegura i incrementa
la qualitat dels resultats en incidir en nombrosos processos, especialment pel que fa a la correcta selecció de l’entrevistat, a la qualitat de la presa de dades
i a la supervisió del treball de camp.
L’impacte de Feina amb Cor. Dos anys del servei dacompanyament a l’ocupació
La mitjana a Espanya de dies per contracte abans de la crisi era
de 82 i ara és de 51 dies. FaC té una mitjana de 184 dies.
Condicions de treball
Es constata que FaC és un primer pas en la reconstrucció de la trajectòria laboral per a la majoria de persones enquestades,
ja que un 71% de les que han tingut algun contracte de feina diuen haver millorat les seves condicions laborals i un 59% diu
que ha millorat salarialment.
La percepció de millora és més intensa en aquelles que acumulen més temps treballat: la comparteixen el 77% de les persones que han treballat entre dos i sis mesos, i més de sis mesos, respectivament. En canvi, el 53% de les que han treballat
menys de dos mesos no han experimentat millores laborals.
Quan es passa a fer la valoració del servei, la perspectiva canvia en funció de si la persona treballa o no en el moment de
respondre l’enquesta, tot i que no hi ha una variació important, tan sols de matís.
Així, vuit de cada deu persones enquestades afirma que el servei les ha ajudades molt o força a trobar feina. Gairebé la
meitat afirma que les ha ajudades o que les pot ajudar molt.
En canvi, la resposta poc o gens és més recurrent entre aquelles que no han tingut cap contracte, tot i que, fins en aquest
segment, suposa només el 16% de les respostes.
Al mateix temps, més d’un terç de les persones que encara no han treballat creu que el projecte les ha ajudades molt.
Grau de motivació per seguir buscant feina
A FaC i a Càritas en general, s’acompanya les persones desculpabilitzant-les de les circumstàncies que pateixen, per això
l’acompanyament és el valor afegit en els nostres projectes. Segurament aquest sigui un dels motius pels quals les persones
que han passat pel servei segueixin molt motivades: vuit de cada deu afirmen estar motivades o molt motivades.
Tenen aquest elevat grau de motivació el 90% de les persones enquestades que han tingut algun contracte de treball després
d’acabar el procés, el 89% de les que estan treballant en el moment de respondre. Però també el 78% de les que no treballen
i el 72% de les que encara no han tingut cap contracte.
Figura 12: Què han trobat a Feina amb Cor les persones que hi han participat
Font: Ingeus
35
04 | Informes Càritas
FaC, el servei d’acompanyament a l’ocupació de Càritas, evidencia que
les Polítiques Actives d’Ocupació poden ser inclusives i efectives i que,
amb acompanyament, la inserció al mercat de treball és possible.
4.4. Què opinen les empreses
Sense formar part de la mateixa enquesta, també s’ha demanat l’opinió de les empreses respecte del funcionament del
servei i de les persones se’ls deriva, a partir de 58 entrevistes telefòniques realitzades als responsables de recursos humans
d’empreses que han contractat personal del servei d’ençà que es posà en marxa. El 19% d’aquestes empreses són Empreses
amb Cor (EaC) que ja col·laboraven amb CDB per altres vies.
A les entrevistes se’ls preguntava sobre l’adequació dels candidats proposats, el grau de satisfacció tant amb el funcionament
del servei com amb les persones proposades, se’ls demanava si tornarien a utilitzar el servei Feina amb Cor en propers
processos de selecció i que n’enumeressin els punts forts i els punts febles.
En el cas de les EaC, totes han pogut cobrir alguna vacant amb el personal proposat pel servei, i se les pot considerar fidelitzades, ja que han demanat candidats en tres o més ocasions. A més, set de les onze EaC entrevistades han contractat més
de tres persones derivades des del servei.
Pel que fa a la resta d’empreses, es pot considerar que el 47% també està fidelitzat, en haver demanat personal tres vegades
o més. A més, el 76% d’aquestes empreses que eren alienes a l’acció de CDB, han cobert les vacants, totalment o parcial,
amb participants del servei i un 62% han cobert totes les vacants amb les persones proposades des de Càritas.
36
D’altra banda, el 42% d’aquestes empreses ha contractat tres persones com a mínim.
Pel que fa a la valoració que les empreses fan del servei d’acompanyament a l’ocupació de CDB el 91% té un grau de
satisfacció bo o molt bo i el 98% pensen tornar a utilitzar el servei en un futur.
Per últim, les empreses destaquen de FaC la preselecció de candidats (52%), que s’està ajudant persones en risc d’exclusió
(45%) i l’efectivitat del servei (31%).
4.5. Full de ruta per l’ocupació
Amb aquests resultats a la mà i tenint en compte allò que les persones que han participat en el procés manifesten (veure
la Figura 12), podem dir que hem trobat el full de ruta que cal seguir per acompanyar les persones en el seu camí cap a una
feina. És clar que en principi segurament no serà ni estable, ni ben remunerada, però tornar a pujar al tren de l’ocupació és
ja un pas molt important i és la palanca per millorar les condicions laborals.
Com hem vist en el capítol segon, als antípodes de les Polítiques Actives d’Ocupació oficials hi ha el servei d’acompanyament
a l’ocupació de CDB. Els resultats de l’enquesta que hem exposat mostren que hi ha dos factors que fan d’aquest projecte
una gran eina d’inserció:
• En primer lloc, fa de la mateixa persona el millor prospector. És a dir que la inserció es produeix, majoritàriament
fruit de l’activació no per places “reservades” ni treball protegit.
• I també, que exerceix de neutralitzador dels factors discriminatoris del mercat de treball (nivell formatiu, edat i
temps d’atur) si se segueix el procés que marca el projecte i es realitzen 17 accions i 4 mesos i mig de programa.
Veiem el servei d’acompanyament Feina amb Cor com un projecte portador d’esperança, perquè demostra que no existeixen les persones excloses del mercat de treball, ja que obté resultats molt similars als que s’obtenen en mercats laborals
molt menys precaritzats que el nostre i amb uns perfils de molta menys vulnerabilitat.
D’altra banda, és un servei que acompleix amb totes les característiques que donen valor a l’economia social, perquè millora
la cohesió social, es rendibilitza el servei ajudant la persona a guanyar benestar, genera ocupació tot tenint en compte el
bagatge personal de cada participant i compta amb voluntariat.
5
Nedant a mar obert
A continuació us presentem algunes de les persones que han passat pel servei durant aquest temps. Algunes, ja volen soles,
d’altres, com en Jhony, encara estan en procés. Però totes han aconseguit el més important en la difícil tasca de trobar feina:
sentir-se acompanyades fins al punt de guanyar la confiança suficient per fer el tomb a la seva vida. Són tres històries de vida
que testimonien que, tot i que no és un camí fàcil, és el camí.
5.1. Ana María Romero Palacio: “Quan treballes li veus color a la vida!”
L’Ana María té cinquanta dos anys, el graduat escolar i està casada amb en Juan.Tenen tres fills: dos nois, de divuit i vint anys
i una nena de deu.
Fins que no va quedar embarassada del primer, fill treballava en una botiga. Era una adrogueria-perfumeria, al barri de La
Verneda, a Barcelona.
Quan tots dos fills van començar a anar a l’escola, l’Ana María va voler tornar a treballar. El seu marit era camioner i es
passava moltes hores sola a casa.
Va trobar feina en una empresa de neteja i va treballar-hi fins el 2004. Quan l’empresa va fer reducció de personal la van
acomiadar. Després d’això només aconseguia feinetes d’un dia o dos, màxim d’un mes; per tenir cura d’una persona gran del
barri... Res d’estable.
Com que els problemes no vénen mai sols, just en aquell moment el seu marit va tenir un accident de treball.Va caure del
camió i es va aixafar dues vèrtebres. Així que va haver de deixar la feina.
Al cap d’un temps el van haver d’operar i, finalment, li van donar una pensió per incapacitat laboral parcial de 700€ (ara són
810€) i amb això se suposava que havia de tirar endavant una família de quatre membres.
Tots dos sense feina, van haver de vendre’s el cotxe, primer, i després el pis, i anar a viure de lloguer. Ara s’estan a Badalona.
Amb el que van treure de vendre-s’ho tot, van pagar deutes i van llogar un bar. El van fer rutllar una temporada, però just
quan van operar en Juan, a la mare de l’Ana María li van diagnosticar Alzheimer i va haver d’anarse-n’hi a viure.Va aguantar
fins que va néixer la petita, però després ja no va poder continuar estirant del carro i va tancar. “Va durar molt poquet
perquè jo no podia estar-me al bar, anar a l’hospital, ocupar-me de la meva filla que llavors tenia un any i, a més, tenir cura de
la meva mare. Estava a punt de tornar-me boja!”, explica.
L’Ana María parla d’aquella època amb una gran tristor. Quan ho explica se li neguen els ulls... “Casa meva se n’anava a la
ruïna. És molt dur i molt trist veure com el teu marit no pot ni aixecar-se del sofà, ni tan sols era bo per dutxar-se! Es va
enfonsar del tot”, recorda.
Un bon dia es va cansar d’aquesta situació i va decidir que hi havia de posar punt i final.Va adreçar-se als serveis socials, però
li van dir que com que, ja tenien una pensió, no podien fer res per ells. Així que va decidir anar a la seva parròquia.Va parlar
amb el mossèn i va ser ell qui la va adreçar al servei d’acompanyament a l’ocupació de Càritas. Això va canviar la seva vida.
37
04 | Informes Càritas
© Marta Plujà/CDB
38
L’Ana María ho explica així: “La feina ho és tot... M’havies d’haver vist quan vaig començar a venir aquí [a FaC], era una ànima
en pena... No m’arreglava ni em pintava... El primer que em va dir el meu assessor va ser: “No, no, no. Aquí has de venir
guapa, com si sortissis a buscar nòvio”. Vaig començar a arreglar-me una mica, a pintar-me i ja em vaig començar a sentir
millor”.
En començar, li van adjudicar un assessor, l’Omar, i amb ell van començar l’itinerari. Un cop recuperada l’autoestima, van
començar a treballar altres aspectes de la recerca de feina com ara el currículum o les entrevistes. Fins que va estar a punt
per iniciar una recerca activa.
Realment, el canvi que li va fer la vida se li nota a la cara només d’explicar-ho. Ja no hi ha ni rastre de les llàgrimes que volien
sortir fa una estona. Ara està alegre i riallera. Estava tan contenta, que va engrescar en Juan per a què també hi anés. I va ser
una sort: al mes d’anar-hi, ell va trobar feina de vigilant d’un pàrquing, i encara hi és.
Ella va trigar una mica més, però al final també va obtenir la seva recompensa. Fa un mes i mig que treballa de mamà
shopper en una empresa que fa poc que funciona i està encantada. Li agrada la feina, li agrada l’ambient que s’hi respira,
li agrada poder tornar a sentir-se útil. “Així li veus color a la vida! Va ser començar a treballar i tot va començar a pujar
com l’escuma. Conèixer això [FaC] m’ha canviat la vida!”, exclama.
El seu fill gran també va recórrer a un servei de Càritas per buscar feina, “Joves a l’atur”, i també en va trobar. Fa de mosso
de magatzem a Ikea. I va ser ell qui va veure l’oportunitat que agafessin son germà. Així que tots dos treballen junts. El gran
ja fa tres mesos, l’altre un mes, però li acaben d’ampliar el contracte un mes més.
El 2015 el recordaran sempre més, perquè és l’any en que tota la família ha trobat feina. Tots tenen contractes precaris,
encara cap està fix, però no perden la fe en si mateixos i l’Ana María està convençuda que un cop trencada la roda, tot
és possible: “Des que vaig entrar fins ara, he fet un canvi total. se’m veu a la cara quan surto per anar a la feina”, comenta.
De no poder ni agafar el metro perquè no es podien permetre la targeta, han passat a poder apuntar la petita a classes de
hip-hop i han pogut celebrar uns Reis com cal.
Abans d’acabar l’entrevista, l’Ana María vol deixar una cosa clara: “No vull que ningú em regali res. Només vull treballar.
Quan vaig trobar feina, el primer que vaig fer va ser anar a l’assistenta i tornar-li la carta que servia pera què em donessin
el paquet d’aliments. Ara ja tinc un sou i m’ho puc pagar, que ho aprofiti algú que ho necessiti més”.
Nedant a mar obert
5.2. Jhony Bernardo Cabezas Arredondo: “La meva assignatura pendent era poder
estudiar i és així com he trobat feina”
En Jhony va néixer a Xile fa 60 anys. És el petit de deu germans.Van quedar orfes de pare quan ell tenia deu anys i de mare
quan en tenia divuit. Recorda amb dolor sobretot la pèrdua de la mare, estava a l’últim any de batxillerat i va veure com
sense el seu suport no podria seguir els passos dels seus germans i estudiar una carrera. Va haver de posar-se a treballar i
es féu conductor d’autobús.
Després d’una separació, va decidir posar-hi distància. Havia triat anar als Estats Units d’Amèrica, però un accident li va estroncar el camí i va acabar venint a Espanya uns mesos més tard. Va fer el viatge l’any 1999 amb un amic i van anar a raure
a Canàries, a casa d’uns coneguts. Fa cinc anys que no veu les seves dues filles, ni els seus germans.
Era l’època del boom immobiliari, i va trobar feina de seguida a la construcció. Va estar un temps a Canàries fins que la
feina va començar a escassejar i es van complicar les relacions de convivència.Va venir a la Costa Brava i, quan allà també va
començar a baixar la feina, va ser quan va decidir venir a Barcelona i va trobar un pis per compartir a El Prat de Llobregat.
Allà va trobar feina a l’aeroport d’El Prat com a conductor d’autobús, però els contingents de feina per a estrangers de la
llei d’estrangeria van complicar-li la vida fins a l’extrem de quedar-se a l’atur.
Ha passat uns anys amb una situació molt precària, compartint un pis de lloguer social i rebent ajuda de Càritas per cobrir
les necessitats bàsiques. Però la seva “força” i la seva “fe” l’han ajudat a no defallir.
Va trobar feina amb un contracte a temps parcial, cuidant d’una persona de 86 anys, fins que, en morir, va quedar-se de
nou sense treball. Va ser un procés molt dur. Per a ell va ser molt difícil comunicar-li a la família que ell mateix “li havia
tancat els ulls”.
© Marta Plujà/CDB
39
Tenia un objectiu clar: “si no puc treballar, m’he de formar, estudiar, fins que trobi una ocupació”. Amb aquest pensament
va ser com en Jhony va començar per homologar el seu batxillerat.
La seva treballadora social li va proposar d’entrar en un itinerari per cercar feina del servei d’acompanyament a locupació i
va estar-hi d’acord. Sempre s’ha mostrat optimista i disposat a fer el que calgui per tirar endavant.
I així ho va fer. Al servei van veure que tot i tenir experiència en diferents sectors no era suficient per definir un perfil
concret i van començar a treballar per aconseguir-ne un. La seva assessora li va recomanar formar-se com a cuidador. “Al
principi no ho acabava de veure, perquè creia que la meva edat em limitava”. Però va acabar acceptant. Li van reconèixer els
mesos treballats per a les pràctiques i va ser el millor alumne de la seva promoció del curs de cuidadors de Sant Joan de Déu.
04 | Informes Càritas
Aquesta bona qualificació ha fet que des del curs mateix li hagin proposat una feina, i a hores d’ara –està a punt de superar
el mes de prova– torna a treballar amb un contracte indefinit d’assistent sociosanitari.
Li apassiona la seva feina. “Tenir feina em dóna una tranquil·litat, una seguretat i una realització personal que m’empeny a
seguir fer plans de futur”.
Els tres propers objectius són: “En primer lloc, poder canviar de pis”. Viu en una habitació rellogada en un pis on no hi ha
massa bona relació. Així que voldria trobar un pis per compartir amb una amics i marxar.
En segon lloc, “voldria poder fer vacances i anar al meu país per veure la família, sobretot per poder abraçar la filla que
s’acaba de casar”.
Però el principal és “seguir treballant per aconseguir cotitzar prou per jubilar-me dignament”. Ho té molt just, perquè només
té vuit anys de cotització, però té prou força per seguir.
5.3. Alejandro Muñoz Bádenas i Àngels Simarro Pérez: Itinerari en parella
© Marta Plujà/CDB
40
L’Alejandro (auxiliar administratiu, 49 anys) i l’Àngels (auxiliar d’infermeria, 55 anys) formen això que ara es diu una família
reconstruïda: fruit de les respectives separacions, han format una nova família, aportant-hi, cadascú, una filla (una de 23 anys
i l’altra de 25). Junts han viscut anys feliços i de relativa abundància.
Tots dos tenien una empresa de muntatge d’alumini i façanes a Mallorca. El primer a marxar de Barcelona va serl’Alejandro.
Un cop la filla de l’Àngels va acabar la carrera i va començar a volar sola, també va anar-se-n’hi. Ell va estar-hi deu anys i
l’Àngels sis.
Els anava molt bé fins que va esclatar la bombolla immobiliària. Llavors van començar a patir les conseqüències derivades
dels impagaments dels seus clients.Van mirar d’obrir mercat, i l’Alejandro fins i tot va marxar a Andorra, però el negoci no
rutllava. No va ser cosa d’un dia per l’altre, però amb uns anys van acabar amb els estalvis i fins i tot van perdre la casa. No
els quedava res que els lligués a les illes, tan sols deutes. Així que van tornar.
Nedant a mar obert
Tenen un pis al barri de la Barceloneta, però no en podien assumir les despeses. Encara tenen els comptes embargats per garantir que pagaran els deutes de liquidació de l’empresa, però tenen l’esperança que aconseguiran cobrar els diners que els
deuen a ells. “Nosaltres vam quedar a deure, ara bé, els únics que van cobrar van ser els treballadors”, sentencia l’Alejandro
amb un to greu. Per sort, un cop aquí, van poder instal·lar-se a casa dels pares de l’Alejandro. I va ser gràcies al seu ajut que
van mantenir el cap fora de l’aigua. En ser tots dos autònoms, s’havien quedat sense feina i sense drets a la prestació d’atur.
Així que només podien accedir a l’ajuda de 426€.
A través d’un amic van conèixer el servei d’acompanyament a l’ocupació de Càritas. L’Àngels diu que no s’ho va pensar dues
vegades, però l’Alejandro no en volia saber res. “Mai m’havia quedat a l’atur –explica– i això d’anar a Càritas em semblava
que no era per a mi”.
L’Àngels va deixar un currículum al servei i al cap d’una setmana l’avisaven per assistir a una reunió informativa. Va tornar
encantada de la presentació, tant que va convèncer l’Alejandro per a què anés a la següent. I va ser aquí quan va començar
el camí de la recuperació. Tot això passava al setembre, pels volts de la Mercè.
Van començar a anar cada dia al FAC. Rebien l’ajuda d’una assessora, assistien a tots els tallers, van dedicar totes les hores
possibles a la “feina de buscar feina”. Per a ells “el secret està en la constància”. I també l’acompanyament personalitzat que
han rebut. Per demostrar-ho m’ensenya un quadern on hi té apuntades les dates de totes les tutories, de tots els tallers, de
totes les simulacions d’entrevista... Cada dia en tenia una o altra.
Tots dos havien participat de Plans Actius d’Ocupació d’altres entitats, però no n’havien pogut treure profit perquè “no
t’expliquen què has de fer. Només et donen les eines, però no t’ensenyen a fer-les servir”, diuen.
Al SAO han après a fer un currículum adequat a cada lloc de feina al qual opten, a encarar una entrevista de feina, a “canviar d’actitud”.
L’Alejandro diu, rient ,“fa deu mesos no hagués estat capaç d’estar aquí responent a aquestes preguntes”.
Tots dos han trobat feina: l’Alejandro ha entrat en una empresa com a muntador de fusteria d’alumini i l’Àngels ha entrat en
una oficina bancària a través d’una empresa de treball temporal.
Encara viuen a casa dels pares, però ja estan arreglant el seu pis “com si ens acabéssim de casar!” –afegeix divertida l’Àngels–
per poder-hi anar el més aviat possible.
Si hi ha una lliçó que han après de tot aquest procés, “és que mai és tard per tornar a començar”, diu l’Àngels mentre
l’Alejandro ho reafirma amb el cap.
© Arxiu /CDB
41
04 | Informes Càritas
6
Estratègia de futur i propostes
6.1. Prioritats del programa per als propers anys
Atenent la realitat de les persones ateses i del context laboral en el qual ha de treballar, CDB es marca com a objectius per
al 2016 esmerçar esforços en l’acompanyament de persones de col·lectius específics:
42
• Dones privades de llibertat:
Es tracta de dones que han passat anys apartades de la societat complint condemna de presó i que estan immerses en el
procés de reinserció a la casa d’acollida Llar Betània.
Aquestes dones porten un temps seguint les activitats de cura personal i d’habilitats per a la vida quotidiana. Per això es
considera que ja estan preparades per iniciar un itinerari laboral.
Des del programa de formació i inserció sociolaboral, s’ha establert un circuit i s’ha treballat les especificitats necessàries
per a què es pugui fer realitat la seva inserció definitiva a la societat a partir d’una feina.
• Persones sense llar:
Les persones en situació de sense llar necessiten enfortir i restablir els vincles i la xarxa social, familiar i comunitària. I una
de les eines imprescindibles per a la integració és, clarament, l’àmbit laboral.
En aquest sentit, és un repte per al projecte aconseguir l’activació de les persones ateses dels serveis del programa de sense
llar i habitatge de CDB.
Per això, s’està treballant en els circuits de derivació i en la comunicació per tal que, tant en les fases d’orientació com el
propi procés d’acompanyament, puguin treballar amb les persones d’aquest col·lectiu.
• Conciliació per a mares soles:
Una part molt important de les famílies que s’atenen des de CDB són monomarentals (18%), amb l’agreujant que moltes
d’aquestes mares no tenen suport d’altres familiars ni xarxa relacional que puguin ajudar-les en la criança dels seus fills.
En aquestes condicions, poder trobar una feina i poder-la compaginar amb el paper de mare és pràcticament un miracle!
Des del programa de formació i inserció sociolaboral cal valorar els recursos existents i elaborar mesures transversals per
poder acompanyar aquestes dones a iniciar un itinerari laboral.
• Usuaris amb RMI:
La Renda Mínima d’Inserció es va gestar per a persones amb greus dificultats econòmiques i socials amb el propòsit
d’atendre les necessitats bàsiques per viure en societat i per afavorir la seva inserció o reinserció social i laboral.
Estratègia de futur i propostes
Les elevades taxes d’atur i les retallades en la prestació d’atur han convertit la RMI en l’últim recurs per a moltes persones.
És a dir, han convertit un recurs d’urgència en una necessitat vital, reconfigurant l’objecte pel qual s’havia creat.
L’administració es va veure desbordada i va reaccionar amb una reforma que restringia, i molt, l’abast d’aquesta prestació.
No entrarem ara a valorar aquesta decisió (ja ho vam fer en el seu moment18), però sí que cal que, fruit d’aquests canvis, pensem
com podem ajudar les persones per tal de poder treballar el seu itinerari laboral abans que s’exhaureixi la prestació.
• Persones amb dificultats lingüístiques:
Tot i que segueix augmentant el nombre de persones ateses amb nacionalitat espanyola, la meitat de les persones que reben
atenció de CDB tenen nacionalitat extracomunitària.
Vénen, entre d’altres, d’Hondures i la República Dominicana, del Pakistan, d’alguns països subsaharians, com Nigèria o Senegal, i també d’algunes repúbliques caucàsiques, com Geòrgia.
Això fa que calgui adaptar les metodologies per a què puguin iniciar l’itinerari laboral mentre, en paral·lel, estudien la nostra llengua.
• Persones refugiades:
Donar respostes a persones que estan patint situacions de guerra als seus països d’origen també forma part de la missió de
Càritas. És per això que, davant la realitat d’aquestes persones cal tenir preparats els serveis que els permetin, en un primer
moment, poder cobrir les seves necessitats bàsiques, perquè posteriorment puguin iniciar processos d’inserció laboral al
país d’acollida. És per això que, en la mateixa línia de l’acompanyament, s’estan estudiant quines són les necessitats perquè
aquestes persones puguin augmentar les seves possibilitats de trobar una feina.
43
© Arxiu /CDB
18) http://www.caritasbcn.org/sites/default/files/20110905_Dossier%20aparicions.pdf.
04 | Informes Càritas
El treball hauria de ser l’àmbit d’aquest múltiple desenvolupament personal, on es posen en
joc moltes dimensions de la vida: la creativitat, la projecció del futur, el desenvolupament de
capacitats, l’exercici dels valors, la comunicació amb els altres, una actitud d’adoració. Per això,
en l’actual realitat social mundial, més enllà dels interessos limitats de les empreses i d’una
qüestionable racionalitat econòmica, és necessari que «se segueixi buscant com a prioritat
l’objectiu de l’accés al treball per part de tots».
Encíclica Laudato sí. Papa Francesc
6.2. Propostes d’inclusió en l’àmbit laboral
1. Garantia d’ingressos per a les llars en situació de pobresa severa:
Càritas planteja posar en marxa amb caràcter d’urgència un sistema de garantia d’ingressos mínims per lluitar contra la
pobresa en general i, especialment, contra la pobresa severa. Les claus d’aquest sistema són: una prestació econòmica, creada
des de la lògica del dret, per a cada llar situada sota el llindar de pobresa i condicionada tan sols a la renda de la llar.
44
2. Feina digna i salari just:
Des de Càritas proposem que el Salari Mínim Interprofessional tendeixi a equiparar-se amb el salari mitjà i que s’asseguri
que s’actualitza per damunt de la inflació.
3. Apostar per l’economia social i solidària en la contractació pública:
En els procediments d’adjudicació i en la gestió i execució dels serveis, obres i polítiques públiques, Càritas proposa aplicar
clàusules per donar prioritat a les empreses d’economia social i solidària, en especial cooperatives i pimes, d’acord amb
criteris d’eficiència, transparència, qualitat, democràcia interna i responsabilitat ambiental i social.
4. Evitar la irregularitat sobrevinguda:
Plantegem la renovació de les autoritzacions de residència de les persones estrangeres sense vincular-les a tenir un contracte
de treball o a una oferta de feina.
5. Reforçar les polítiques actives del mercat de treball:
Incrementant la capacitat d’ocupació dels serveis públics, millorant-ne l’eficàcia, augmentant el nombre d’ofertes formatives
o contractant més assessors laborals.
6. Crear programes específics d’ocupació adreçats als col·lectius amb més dificultats per accedir al
mercat:
Cal adaptar les Polítiques Actives d’Ocupació a les noves realitats i invertir recursos, tant en l’acompanyament de les persones en
la seva activació per a la reinserció en el mercat laboral, com en la prospecció per identificar els nínxols de feina. Esmerçant una
atenció especial a les persones amb discapacitats, les aturades de llarga durada i les immigrades.
En aquest sentit, ens fem nostra la proposta de la Taula del Tercer Sector de preservar el model català de treball protegit,
mantenint el sistema d’ajuts als Centres Especials de Treball.
Estratègia de futur i propostes
© Anna Roig/CDB
45
7. Apostar per incrementar la inversió en I+D+R:
És necessari incrementar la inversió en I+D+R per tal d’evitar la fugida de talent i, al mateix temps, per ajudar a diversificar
l’activitat empresarial, fugint dels sectors tradicionals vers un mercat d’alta qualificació.
8. Incrementar les taxes d’ocupació de les dones:
Introduint canvis en els serveis d’educació i atenció a la primera infància o revisant la normativa sobre permís parental de
cara a la millora de la conciliació de la vida laboral i familiar i al foment de la coresponsabilitat en les tasques domèstiques
i de cura.
També tindria un gran impacte en l’ocupació potenciar l’accés a l’atenció i a l’educació de la primera infància, la millora dels
drets de jubilació en persones que allarguin la seva vida laboral o la revisió dels sistemes d’atenció sanitària i de protecció
social. Mesures, aquestes, que impactarien, al mateix temps, en una reducció de les situacions d’exclusió.
9. Apostar per la Responsabilitat Social Corporativa:
Cal que les empreses apostin per la contractació de les persones en situació més vulnerable i estableixin protocols que permetin
la sostenibilitat d’aquestes persones en el lloc de feina, sense que això suposi anar en detriment de la productivitat.
10. Apostar per la formació i la transició de l’escola al món del treball:
Fomentant l’aprenentatge de les persones adultes, implantant mesures que facilitin la transició de l’escola a la vida laboral
dels joves i revisant la normativa que permeti una major transparència de les qualificacions en l’àmbit europeu.
04 | Informes Càritas
7
Conclusions
No hi ha pitjor pobresa material que la que no permet guanyar-se el pa i priva de la dignitat
del treball.
La desocupació juvenil, la informalidad i la manca de drets laborals no són inevitables, són
resultat d’una prèvia opció social, d’un sistema econòmic que posa els beneficis per sobre de
la persona.
46
Papa Francesc, Encontre Mundial de Moviments Populars, Santa Cruz 2015
Sintetitzar l’experiència acumulada per Càritas en matèria d’ocupació durant aquests últims anys no és una qüestió senzilla. La nostra feina està plena de matisos que, moltes vegades, requereixen d’àmplies consideracions.Tanmateix i assumint
el risc d’oblidar-nos d’elements rellevants, destaquem les següents conclusions al respecte:
1. Qualsevol política o programa d’ocupació que estigui adreçat a persones que formen part de col·lectius allunyats del
mercat de treball, ha de partir de dues premisses essencials:
a. Aquestes persones necessiten un mínim d’estabilitat i cobertura de les necessitats bàsiques per poder iniciar
un procés de retorn al mercat de treball;
b. I requereixen també d’un acompanyament a la cerca de feina personalitzat, flexible (totalment adequat a les
característiques de cada persona) i molt professionalitzat. Aquests tres atributs són condicions imprescindibles
per a l’èxit de l’actuació.
2. L’experiència d’aquests anys ens ha demostrat que les possibilitats de les persones van molt més enllà del que elles
mateixes pensen. El propi bagatge vital és un focus d’oportunitats immens per redreçar la vida professional i fins i
tot recomposar el projecte vital.
3. A Càritas reivindiquem un canvi necessari en el funcionament del mercat de treball sobretot en termes de feina
decent i de qualitat. Els treballadors pobres s’estan convertint en una nova i àmplia classe social, el precariat, que no
cobreix les seves necessitats bàsiques a causa dels salaris i les condicions actuals. Malgrat aquestes condicions, les
nostres anàlisis ens demostren dos fets cabdals per a les persones a les quals acompanyem:
a. El “no treball” cronifica la marginació i l’exclusió laboral i per tant la social.
b. Aconseguir una primera feina legal amb un acompanyament adequat acostuma a ser la millor porta d’entrada a
la sostenibilitat i a l’estabilitat laboral.
Conclusions
4. No hi ha motius per llençar la tovallola. És un pensament generalitzat que una part de les persones aturades, especialment aquelles amb més de 55 anys, molts anys a l’atur o sense estudis, estan desnonades de la vida laboral.
Creiem haver demostrat, després d’haver acompanyat a més de 3.000 persones molt allunyades de la feina que això
no és cert. La reincorporació al mercat de treball d’aquestes persones és factible; només es requereix voluntat,
determinació i professionalitat.
5.
Estem davant d’un repte ètic i social, però també econòmic. L’exclusió dels col·lectius que acompanyem suposa una
pèrdua inassumible de potencial de creació de riquesa, però també un augment extraordinari de costos de tot tipus
(sanitaris, socials, de prestacions, etc.).
6. Projectes d’acompanyament personalitzat com aquest s’intueixen amb un elevat retorn de benefici social, no obstant, una de les properes passes a realitzar serà l’anàlisi i quantificació del seu retorn social.
Amb tot, i recollint la iniciativa de l’Església catòlica per al treball decent19, la política econòmica ha d’estar al servei del
treball digne i per això, “és imprescindible la col·laboració de tothom, especialment d’empresaris, sindicats i polítics, per
generar aquesta ocupació digna i estable, i contribuir, així, al desenvolupament de les persones i de la societat.”
Per tant —com bé recull aquesta iniciativa—, “és ineludible posar en primera línia de les agendes de les nostres organitzacions la necessitat d’un treball decent per a totes les persones. Ha d’estar en l’agenda política, en les agendes de les
entitats socials i empresarials, en les nostres agendes personals… i també en les propostes de la nostra Església. És una
destacada forma de caritat i justícia social.”
47
© Abhijit Bhaduri
19) Sis organitzacions d’inspiració catòlica d’abast estatal, especialitzades en l’àmbit de justícia social i el treball –Càritas, CONFER, HOAC, Justícia i Pau,
Joventut Estudiant Catòlica i Joventut Obrera Cristiana— han sumat els seus esforços i capacitats per impulsar al nostre país la iniciativa “Església unida pel
treball decent”. La iniciativa compta amb l’adhesió de més de 65 entitats socials, organitzacions d’Església, congregacions i comunitats parroquials de tot
l’Estat, que comparteixen l’objectiu de defensar uns drets laborals —cada vegada més precaris— i promoure al nostre país una iniciativa de sensibilització
i denúncia.Veure: http://www.caritas.es/noticias_tags_noticiaInfo.aspx?Id=8251.
04 | Informes Càritas
48
Càritas Diocesana de Barcelona
Pl. Nova, 1
08002 Barcelona
Tel. 933 013 550
Fax 933 013 961
[email protected]
www.caritasbcn.org
www.facebook.com/caritasbarcelona
www.twitter.com/caritasbcn