Audiovisual i Educació. Un Nou Estil Comunicatiu

MÀSTER EN ESTUDIS AVANÇATS EN COMUNICACIÓ SOCIAL
Títol de l’assignatura: Audiovisual i Educació. Un Nou Estil Comunicatiu
Professor: Dr. Joan Ferrés Prats
Nombre de crèdits: 5
Idioma: Català
Objectius
-
Qüestionar l’eficàcia de l’audiovisual convencional per a la transmissió de
continguts de caràcter educatiu i cultural.
Assajar fórmules alternatives per optimitzar aquesta eficàcia.
Cercar sistemes de mediació entre les exigències acadèmiques i culturals i
la sensibilitat i els interessos dels receptors.
Repensar l’audiovisual educatiu des de la fidelitat als respectius codis
expressius.
Repensar l’audiovisual educatiu des de la capacitat de gestió del potencial
emocional del receptor.
Pla de treball
D’acord amb l’esperit dels canvis impulsats pel nou espai acadèmic europeu,
l’estudiant haurà d’aprendre a base de fer. En aquest cas, l’activitat de l’estudiant
es concretarà en l’anàlisi crítica de productes audiovisuals de caràcter educatiu i
cultural i en l’elaboració de propostes alternatives que en millorin l’eficàcia.
L’anàlisi crítica es farà a partir dels criteris exposats en les sessions magistrals i a
partir dels textos de lectura obligatòria suggerits pel professor.
En una segona fase, l’estudiant haurà d’exercir la seva creativitat preparant
propostes alternatives en forma de clips educatius o, si més no, de guions escrits
en aquesta línia.
Programa
-
Diferències paradoxals entre l’audiovisual educatiu i l’audiovisual que
educa.
La presència del receptor en els missatges audiovisuals educatius i
culturals. Trets diferencials de les noves generacions.
Les complexes relacions entre emotivitat i racionalitat: l’activació de la
central energètica.
L’audiovisual com a sistema diferenciat de processament de les
informacions.
Implicacions educatives de la convergència tecnològica: de l’educació
multimedial a l’educació multimodal.
La interactivitat com a possibilitat tecnològica i com a aspiració educativa.
Criteris d’avaluació
D’acord amb el plantejament de l’assignatura que s’ha presentat abans, l’estudiant
ha de demostrar la seva competència en la matèria a través d’una presència activa
a les sessions expositives i mitjançant els treballs de caràcter analític i dels
creatius.
La capacitat de producció alternativa s’ha de demostrar en relació amb la fidelitat
als receptors, als continguts que s’han de transmetre, als codis propis de la forma
d’expressió i als mitjans que s’utilitzen.
Bibliografia
Chion, M. (1993) La audiovisión. Introducción a un análisis de la imagen y el
sonido, Barcelona, Paidós.
Damasio, Antonio (1996) El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro
humano, Barcelona, Crítica, Grijalbo Mondadori, S.A.
Damasio, Antonio (2005) En busca de Spinoza. Neurobiología de la emoción y los
sentimientos, Barcelona, Crítica.
Ferrés, Joan (19xx) La publicidad, modelo para la enseñanza, Madrid, Akal.
Ferrés, Joan (2000) Educar en una cultura del espectáculo, Barcelona, Paidós.
Ferrés, Joan (2008) La educación como industria del deseo. Un nuevo estilo
comunicativo, Barcelona, Gedisa.
Furth, Hans G. (1992) El conocimiento como deseo. Un ensayo sobre Freud y
Piaget, Madrid, Alianza.
García Matilla, Agustín (2003) Una televisión para la educación. La utopía
posible, Gedisa Editorial, Barcelona.
Gardner, Howard (2004) Mentes flexibles. El arte y la ciencia de saber cambiar
nuestra opinión y la de los demás, Barcelona, Paidós.
Kaplún, Mario (1998) Una pedagogía de la comunicación, Madrid, De la Torre.
Ledoux, Joseph (1999) El cerebro emocional, Barcelona, Ariel y Planeta.
Maturana, Humberto (1997) Emociones y lenguaje en educación y política, 7a. ed.
Santiago de Xile, Dolmen.
Piaget, Jean (1990) El nacimiento de la inteligencia en el niño, Barcelona, Crítica.
Piaget, Jean (1990) La construcción de lo real en el niño, Barcelona, Crítica.