Nadal és cada dia, quan fem néixer en el cor de l`altre l

Anuncio
“Nadal és cada dia,
quan fem néixer en el cor de l’altre
l’esperança d’una felicitat sense límits
al preu d’un amor generós.”
ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS
D’ALZHEIMER
DEL BAIX LLOBREGAT
BUTLLETÍ NÚM. 25 • Decembre 2006
Av. Sant Ildefons, s/n, ent. (Mercat Municipal)
08940 Cornellà de Ll. • Tel. 93 375 32 61 • Fax 93 379 00 22
1
Serveis que ofereix l’ AFA Baix Llobregat
Recordem tots els serveis que estan a la vostra disposició. No dubteu en demanar-los.
Informació: Sobre tots els aspectes de la malaltia.
Formació: Per entendre, atendre i poder cuidar millor del vostre malalt: cursos, vídeos, llibres…
Divulgació: Edició de butlletins, participació en conferències, xerrades, premsa, ràdio, televisió…
Acollida: Recepció, atenció i informació a les persones que venen per primera vegada.
Suport psicològic: Grups de suport per cuidadors, Teràpies de dol i atenció individualitzada.
Club Jasmin: Punt de trobada, reunió i suport per a les famílies en dies festius. Excursions periòdiques per a familiars.
Psico-Estimulació: Tallers de memòria per a malalts en una primera fase.
Musicoteràpia: Una alternativa per treballar les emocions, estimular la participació mitjançant
la música..
Risoteràpia: Tallers d’autoconeixement, tècniques de relaxació, meditació i teràpia de la risa.
Ajudes tècniques i material. Disposem d’un servei de cessió i préstec de material tècnic (cadires
de rodes, matalassos, caminadors, grues, etc...).
Pedicura i Perruqueria: Per a malalts que no poden sortir de casa. A domicili, gratuït.
Treballadors Socials: Visites individualitzades per a valorar necessitats i recursos (residèn-cies,
centres de dia, prestacions econòmiques…).
Assessorament legal: Informació sobre temes legals, incapacitacions, tuteles…
Servei d’atenció a domicili: Ajuda a les famílies en tasques d’atenció directa al malalt: bany,
cures…
Fisioteràpia: Rehabilitació i millora de les pèrdues motrius.
Centre Alois I (El Prat Llob.), Alois II (Cornellà Llob.) i Alois III (Sant Joan Despí): Alternativa
terapèutica als centre de dia per a descàrrega dels familiars.
Biblioteca, videoteca i pàgina Web: Informació actualitzada sobre la malaltia mitjançant llibres,
articles, documentals, pel·lícules…
PROFESSIONALS COL·LABORADORS
Neuròlegs:
Dr. Ramón Reñé
Dr. Jordi Gascón
Psiquiatre:
Dr. Carles Franquelo
Fisioterapeutes:
Isabel Melero
Francisca Fito Martínez
Treballadors Socials:
Gemma Porta
César Barrachina
Treballadores Familiars: Rosario Oliver
Milagros Torrijos
Col·laborador Butlletí:
Isidoro Pozo
Geriatra:
Dra. Anna Bartomeus
Advocada:
Judith Serra
Psicòlegs Clínics:
Esperança Marsó
Gloria Fité
Olga Puig
Josep Vilajoana
Biòloga clínica:
Ariela L. Schorr
Terapeuta Ocupacional: Elisabet Farré
Educadora Social:
Laura Puente
Musicoterapeutes:
Patrícia Martí
Melisa Mercadal
Luis Fernando Vigatá
Infermers:
Miquel Fuentes
Antonia González
Ediciones Rondas. Tel. 933 721 068. Esplugues L. Barcelona. D.L.: B-49.358-2000
2
EDITORIAL
S
e acercan ya las fiestas navideñas. Esas que a veces algunos de nosotros quisiéramos
que no llegaran o que pasaran de largo por lo que conllevan de añoranza y de nostalgia. Pero hay que ser positivos y procurar vivirlas lo más placenteramente posible,
recargando pilas para empezar el año nuevo con la mente y el corazón llenos de amor,
buena voluntad y sobre todo, con nuevas dosis de serenidad y paciencia.
Y es que en estas fechas todo el mundo nos desea dicha y prosperidad y que el año que
va a comenzar nos sea favorable y venturoso, pero para muchos de nosotros la prosperidad y la dicha vienen de la posibilidad de más ayudas familiares, de nuevos centros
especializados y ahora, sobre todo, de que esa nueva ley
de la Dependencia de la que tanto se habla y se espera,
sea efectiva y dé respuesta a la necesidad imperiosa de
muchas familias que día a día tienen que hacer frente a
las graves dificultades que se derivan de atender a una
persona que es incapaz de valerse por sí misma y que
necesita atención las 24 horas del día.
Si bien es cierto que la ley es bienvenida y en principio es
una buena ley, muy esperada y necesitada, hay que ser
cautelosos y de momento no hay que “echar campanas al
vuelo”. Presenta muchas lagunas aún, puntos oscuros
que hay que aclarar y conceptos que hay que matizar.
Pero lo más importante es que la Ley ya está aquí, está
aprobada y parece ser que hay buena voluntad política
de que se aplique con las máximas garantías posibles.
Sólo así, con mejores servicios, nuevos recursos y más
ayudas económicas y sociales conseguiremos mejorar
la calidad de vida de los enfermos que en algún lugar
del camino dejaron olvidados sus recuerdos y el equipaje de su memoria y también la de
los que les cuidan y protegen, que éstos vean recompensado su esfuerzo y no tengan la
necesidad de claudicar por falta de ayuda ante una enfermedad tan larga y extenuante
como es el Alzheimer.
Con esta esperanza, en nombre de los miembros de Junta y en el mío propio, os deseamos
a todos una ¡Feliz Navidad y un Próspero año 2007!
Mª. Rosa Giner Quiñonero
Presidenta
3
II CONGRESO NACIONAL
DE ALZHEIMER CEAFA
Los días 19, 20 y 21 de octubre tuvo lugar en las
Palmas de Gran Canaria el II Congreso Nacional
de Alzheimer, organizado por CEAFA, la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología y la
Sociedad Española de Neurología.
Gracias a la Asociación tuve la oportunidad,
como neuropsicóloga del centro Alois I, de asistir
y compartir con otras personas conocimientos y
experiencias sobre la enfermedad y los enfermos
de Alzheimer.
Coincidiendo con los 100 años del descubrimiento
de la enfermedad, se inauguró el Congreso hablando de su descubridor, el Dr. Alois Alzheimer,
y de toda la trayectoria de avances científicos
hasta nuestros días. Nos informaron de los nuevos fármacos que se empezarán a comercializar a
partir de Enero del 2007 cuyo objetivo es retrasar
los síntomas de la enfermedad y del estudio con
otros fármacos y vacunas que esperamos también
tengan buen resultado.
También tuve la oportunidad de escuchar la
ponencia de Mª Rosa Giner, “Comunicación con el
enfermo”. Habló de que el cuidado de un enfermo
de Alzheimer requiere una gran dosis de paciencia, comprensión y cariño, ya que el cuidador o
cuidadores recorren “un camino con muy pocas
rosas y muchas espinas”. Es por ello que desde las
asociaciones se intenta ayudar al cuidador a mentalizarse y formarse de la manera adecuada para
que su vida personal y familiar no se deteriore y
pueda cuidar al enfermo conservando su salud y
vitalidad. La sala estaba llena y lo supo transmitir
con tanto sentimiento y cariño que cuando finali-
Los ponentes, en un momento de la presentación de la conferencia de la Presidenta de AFABLL, Mª Rosa Giner.
4
Presentación del Proyecto Alzheimer, a cargo del Secretario de la Fundación Reina Sofía, Don Arturo Luis Coello Villanueva.
zó, más de la mitad de los asistentes e incluso la
propia moderadora, se emocionaron.
Hubo otras charlas interesantes sobre diferentes temas: genética, tipos de demencias o como
hacer una evaluación conductual y funcional de
la demencia. Pero quiero destacar la ponencia
del psicólogo Manuel Nevado “Comunicar malas
noticias. ¿Cómo hacerlo? Elaboración de procesos de
duelo” en la que explica que en el duelo hay un
proceso de aceptación. Procesar significa tiempo
y cambio y por lo tanto la frase “el tiempo lo cura
todo” es muy relativa y “aceptar” significa no pelear con la realidad (dejar de buscar al fallecido).
Todas las personas pasan por unas fases cuando
hay que superar un duelo: negación, ira, culpa,
depresión y aceptación.
Mª Rosa Giner, con el Ministro de Justicia, José Fernando
López Aguilar.
Además y con motivo de la reciente aprobación
de la Ley de Dependencia se realizó una sesión
plenaria sobre el Futuro Sistema Nacional de Dependencia, donde pudimos escuchar el punto de
vista de la Administración, el punto de vista de
los mayores y el punto de vista sanitario.
Felicito a toda la organización por el trabajo y
esfuerzo que ha realizado, ya que ha sido muy
instructivo y enriquecedor poder asistir a estos
actos.
Olga Puig
El Ministro de Trabajo, Jesús Caldera, departiendo con
algunos congresistas.
5
PRESENTACIÓN DE LA GUÍA DE ESTILO PFIZER
En el marco del II Congreso Nacional de Alzheimer, organizado por CEAFA, la SEGG y la SEN,
se presentó la Guía de Estilo Pfizer, Salud y Medios de Comunicación. Extraemos aquí algunos
párrafos de la ponencia de la Sra. Mª Rosa Giner
en dicha presentación.
“Quisiera agradecer a los Laboratorios Pfizer que
a la hora de editar la Guía de estilo “Salud y medios de comunicación”, dedicada a la enfermedad
del Alzheimer, contara con la colaboración y asesoramiento de CEAFA y mi aportación como representante de las asociaciones españolas. Queremos agradecerles sobre todo que se hayan asesorado a través de las asociaciones de familiares.
Es casi inconcebible que hoy en día, en plena era
de la comunicación oral y escrita, haya conceptos,
palabras y expresiones que demuestran las confusiones que aún existen por parte de los medios a
la hora de hablar de la enfermedad de Alzheimer.
Por ejemplo, con motivo de la celebración del Día
Mundial del Alzheimer el pasado 21 de septiembre algunas cadenas de televisión y emisoras de
radio, así como algún periódico diferían en la
cantidad de afectados diagnosticados de Alzheimer. Las cifras oscilaban entre 400.000 y 800.000
personas enfermas de Alzheimer.
La realidad es que se calcula que en España hay
actualmente casi 800.000 afectados y si añadimos
que detrás de cada uno hay una familia que padece la enfermedad nos lleva a contabilizar más
de 2.000.000, lo que le convierte en una de las
patologías con más afectados del país, y es que el
Alzheimer no sólo afecta a quien lo padece, sino
a toda la familia.
Por lo tanto, para nosotros los familiares es importante que se trate con rigor el tema del Alzheimer.
Que la información sea verificada y contrastada
y que no se alimenten falsas expectativas a la
hora de su publicación. Muchas veces, cuando se
investigan nuevos medicamentos, la mayoría con
posibles resultados positivos a largo plazo, se lanzan titulares sensacionalistas y se presentan como
soluciones inmediatas, cuando en realidad por el
momento sólo son pruebas de laboratorio.
Mesa presidencial del acto de presentación de la Guía de Estilo Pfizzer.
6
Así pues en esta guía los medios de comunicación
tienen a su alcance los objetivos, servicios y programas que ofrecen las asociaciones de CEAFA y
el directorio de todas las asociaciones españolas
que forman CEAFA con sus datos, teléfonos, correos electrónicos y webs de interés.
Quisiera remarcar la importancia de esta iniciativa de los Laboratorios Pfizer, cuyo objetivo es
proporcionar a los medios de comunicación una
sólida base que les permita aclarar conceptos,
contrastar las noticias y tratar con rigor la información que concierne al colectivo de afectados
por la enfermedad de Alzheimer.
Quiero agradecer de forma especial a la Sra. Mª
Carmen Pérez, de Laboratorios Pfizer, al equipo
de Projecció y a la Sra. Isabel Montraveta, la
amabilidad, paciencia y comprensión con la que
Gran Canaria aportó al Congreso el marco incomparable de
su magnífico Palacio de Congresos Alfredo Kraus.
aceptaron nuestra aportación, haciendo gala de
una gran profesionalidad y una gran sensibilidad
a la hora de confeccionar esta guía.”
IV NEUROFORUM DEMENCIA: ENVELLIMENT I MEMÒRIA
El passat 6 d’octubre es va
celebrar el “IV Neuroforum
Demencia, Envejecimiento
y Memoria” a la Torre Mapfre de Barcelona. En aquest
Neuroforum es va tractar
un tema crucial en la clínica
de les demències: les relacions entre l’envelliment i
els trastorns de memòria i
la seva importància en el
diagnòstic de la demència.
Amb l’edat té lloc un procés de declivi cognitiu que
té unes característiques clíniques i evolutives
radicalment diferents de la demència, tot i que
al començament d’aquesta, els símptomes són
molt subtils i propis de l’envelliment.
En aquest neuroforum van participar ponents
de tot l’estat espanyol, de Catalunya i de New
York i van parlar de com la memòria constitueix un àmbit clau de la clínica en tot el procés
de l’envelliment i a les demències. Moltes vegades, les persones que envelleixen, aprecien
decreixements en la seva
capacitat de memòria, que
els hi genera el dubte sobre
la possibilitat d’un inici de
demència.
El concepte de Deteriorament Cognitiu Lleuger
permet caracteritzar els
subjectes que presenten
trastorns cognitius que no
arriben al grau de demència. La detecció del DTL
permet determinar, en moltes ocasions, els casos que
evolucionaran a demència. A demés, la detecció
de subjectes de risc permet iniciar tractaments
precoços.
Aquest acte, on vàrem estar presents alguns
membres de l’Associació, ha estat organitzat pel
Dr. José Luis Molinuevo, de l’Unitat de Memòria
de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i
pel Dr. Jordi Peña-Casanova, Cap de la secció
de Neurologia de la Conducta i les Demències
de l’Hospital del Mar de Barcelona.
7
LA PONSÈTIA,
LA FLOR
DE NADAL
Pels volts del Nadal, el vermell de la ponsètia,
també coneguda com flor de pasqua, inunda els
aparadors dels carrers, les cases, les botigues
i la majoria dels espais públics dels pobles i
ciutats.
Convertida des de fa uns anys en tot un símbol
de les festes nadalenques, aquesta planta arbusiva de fulles lanceolades, enteres o dentades, és
originària de Mèxic i famosa arreu del món pels
seus colors vius i llampants (vermell o rosa). És
per això que el seu nom, científic pulcherrima,
significa “la més bella”.
TIPUS
Desfent la creença popular, hem de dir que les
flors de la ponsètia són petites i de color groc.
Al contrari del que es pensa, les fulles vermelles
d’aquesta bonica planta no són flors, sinó el que
s’anomena bràctees. Una mena de flors modificades que apareixen just quan la ponsètia floreix.
Malgrat ser una planta bàsicament d’interior, la
ponsètia també pot viure a l’exterior si el clima
és càlid, i fins i tot pot suportar gelades de fins a
-2ºC. Una ponsètia sana pot arribar als 3 m o més
si viu a l’exterior i als 80 o 90 cm si s’ha cuidat
com una planta interior.
Durant els mesos de floració, en canvi, s’ha de
situar a llocs lluminosos (el sol directe només el
suporta a l’hivern) i càlids amb temperatures al
voltant dels 18ºC. A més a més, les ponsèties s’han
d’ubicar sempre allunyades de les calefaccions,
els ambients secs, les corrents d’aire i els espais
foscos.
Pel que fa a la seva reproducció, les ponsèties
poden obtenir-se a partir d’esqueixos tot i que les
probabilitats d’èxit solen ser bastant escasses.
AIGUA
La ponsètia requereix molta humitat i un rec
en la mida justa. Si el terreny és sec i l’ambient
poc humit, aleshores les fulles es posen grogues,
s’assequen i cauen. D’altra banda, l’excés d’aigua
podreix la planta.
Hi ha diverses maneres d’humidificar l’ambient
poc humit: amb un vaporitzador, evitant sempre
de mullar la planta, o bé posant un bol amb aigua sobre l’estufa o el radiador de l’habitació on
estigui situada la planta.
Abans de regar la planta, és fonamental comprovar que la terra estigui seca. En definitiva, el
millor és regar-la sovint, amb poca aigua i deixant
assecar la terra entre rec i rec.
QUAN I COM
La floració de la ponsètia va de finals de novembre a mitjans d’abril, sent l’època de Nadal la més
intensa. En un principi, la ponsètia pot viure d’un
any a l’altre tot i que, per la seva delicadesa i els
molts requisits ambientals que precisa, el més
normal és que mori passada l’època nadalenca.
De no ser així, és important podar-la un cop perdi
les últimes fulles, situar-la a un lloc més fresc.
8
EL SECRET
La principal causa de la mort de les ponsèties
un cop acabada la floració és un rec inadequat,
ja sigui per excés o per deficiència. Per això, si
les fulles es tornen negres vol dir que la planta
s’està podrint i que l’hem regat massa. Aleshores,
haurem de deixar de regar-la, podar-la i situarla a un lloc amb ombra fins que torni a brotar la
temporada següent.
SORTIDA A MONTSERRAT
Com a inici dels actes programats enguany per
commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, un
nombrós grup de socis i amics de la nostra associació vàrem pujar, el diumenge 3 de setembre, a
Montserrat per assistir a una missa a la basílica
i demanar a la Moreneta que ens doni paciència
i pau i ens ajudi a tots en la nostra tasca diària
de cuidar als nostres malalts i millorar al mateix
temps la seva qualitat de vida així com la dels
seus familiars.
La missa, que va ser retransmesa per TV3, va
resultar molt emotiva. En el seu decurs la nostra
presidenta va llegir les pregàries pels nostres
malalts i cuidadors, i varis socis van participar
en l’acte de lliurament de l’ofrena que la nostra
Associació va fer a la Moreneta, consistent en una
preciosa panera de fruita.
Més tard, tots ens vam reunir a la sala d’audiències per celebrar una trobada amb el Pare Abat,
Josep Mª Soler. Un compromís d’última hora va
fer que tingués que ser substituït pel Pare Prior,
Ramon Ribera, que ens va atendre molt amablement, interessant-se per la problemàtica de
la malaltia, i ens va encoratjar a continuar amb
la nostra tasca a favor dels nostres malalts i els
seus familiars.
Finalitzada l’audiència, i després de fer-nos l’obligada foto del grup, vàrem pujar als autocars per
anar al restaurant i gaudir d’un dinar de germanor
La ja clàssica fotografia “de família” amb els participants a la sortida.
9
Una instantània del lliurament
de l’ofrena de la nostra Associació.
que es va celebrar en un ambient de bona companyia, alegria i ganes de passar-ho bé.
En finalitzar l’acte es va obsequiar a tots els assistents amb els vanos que, com dèiem l’anterior
Butlletí, els tallers artístics dels centres penitenciaris de Dones, Figueres, Joves i Quatre Camins
van elaborar per a la celebració del Dia Mundial
de l’Alzheimer, resultat de la col·laboració de la
Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat i el CIRE- Centre de Iniciatives per
a la Reinserció, amb la Federació d’Associacions
de Familiars d’Alzheimer de Catalunya.
No cal dir que a tots ens va fer il·lusió el poder retrobar-nos de nou després de l’estiu, i que ja estem
a l’espera de la propera sortida: la Calçotada.
Els vanos amb els que es va obsequiar a tots el assistents,
inclosos els més menuts.
10
PROPERA CALÇOTADA – 13 de gener
ELS MALALTS D’ALZHEIMER
Estem preparant la propera sortida de l’Associació. En aquesta ocasió farem la “típica calçotada”
a Salomó, al Tarragonés. El poble, envoltat de
muntanyes i turons per tot arreu, es troba al bell
mig de la fondalada, “com en el fons d’un gran
perol”.
Salomó ocupa el sector nord-est del Tarragonès.
Llinda a ponent amb l’Alt Camp, i amb el Baix
Penedès a llevant. Es troba just al mig del triangle Tarragona, Valls i el Vendrell, a una distància
d’uns 20 Km de cada població.
Fou ja poblat a la prehistòria, com demostren
els importants vestigis de la Cova Fonda, o de
Vergerars, amb restes materials del Neolític i dels
primers metalls que es remunten al tercer mil·leni
abans de Crist.
Doncs en aquest meravellós indret tindrà lloc
la nostra propera calçotada al restaurant Ca La
Roser. Les places són limitades. No trigueu en
apuntar-vos. Gaudirem tots plegats de bona
companyia i dels calçots més exquisits.
A més, anirem al Monestir Budista Sakya-TashiLing i el Museu Palau Novella, situat al massís
de Garraf, on els monjos ens acompanyaran a fer
una visita guiada. Se’ns mostrarà, per una banda
les sales patrimonials del Palau premodernista de
la Plana Novella, així com també una col·lecció
d’art i cultura tibetana.
Per apuntar-vos podeu parlar amb la delegada
de la vostra població o bé trucant al 93 379 00 22
i preguntant per la Montserrat Torres.
Sento una gran tristesa
quan persones del meu voltant
familiars, veïns o amics
es tornen com infants.
Els veig tan indefensos
i penso: ara jo estic bé
però el dia menys pensat
qui ho sap si jo així estaré
De pensar-ho m’esborrono
però això sols Déu ho sap
jo sols puc dir una cosa
que es faci sa voluntat
En el que bonament puguem
ajudem aquesta gent
siguin familiars, amics
o desconeguts simplement
Que en la seva família
trobin comprensió i amor
que no els manqui una carícia
ells tenen també el seu cor
Hem de fer tot el possible
per no quedar-nos estancats
cultivar nostra memòria
fer amics i conversar
I si un dia ens toca viure
tal com ells ho estan vivint
pensem que hi ha algú que vetlla
per que no quedem en l’oblit
Concepció Torrens
11
ENTRA EN VIGOR
LA “LLEI DE DEPENDÈNCIA”
La nova Llei de la Dependència entrarà en vigor
a Catalunya a partir de l’any 2007 i no serà fins el
2015 que s’aconseguirà la seva implantació total
per motius evidents de pressupost i de manca
d’infrastructura.
Els beneficiaris d’aquesta llei s’aniran incorporant
poc a poc. Fins el 2015 no es podran establir totalment els serveis ni cobrir totes les mancances. A
partir de llavors aquests serveis seran per llei, serà
un dret dels ciutadans com és ara l’ensenyament
o la sanitat. Serà una feina feixuga i complicada
que requerirà de molts esforços durant aquests
anys.
Valoració de la Llei de la Dependència
De moment només s’atendria a les persones amb
una dependència severa, el que vol dir que en el
cas dels nostres malalts d’Alzheimer l’atenció
estaria garantida en fases molt avançades o en
malalts terminals.
Des de fa dies moltes famílies s’adrecen a
l’Associació esperant trobar resposta a les moltes
preguntes i moltes incògnites que la llei presenta. I és que encara cal establir, entre d’altres
qüestions, els criteris que permetran establir el
grau de dependència que es precisaria per rebre
l’atenció que cobreixi les necessitats que genera
la dependència severa que presenten la majoria
dels nostres malalts.
La llei precisa l’elaboració d’uns barems que els
tècnics hauran d’avaluar per valorar el grau de
dependència i l’accés als diferents serveis previstos per a cada cas. Esperem que amb els nostres malalts aquests barems s’apliquin tenint en
compte que a partir del diagnòstic pràcticament
comença la seva dependència.
Un dels temes conflictius i del qual es tenen molts
dubtes és el que suggereix l’afiliació a la Seguretat Social i el conseqüent pagament de sou a les
persones cuidadores que han de deixar la seva
feina per dedicar-se a cuidar del familiar (un 83%
12
són dones). I si és la pròpia muller o marit qui té
cura de la seva parella, ¿com es valorarà aquesta
ajuda?
Una de les grans novetats i més positives és que
en la valoració del copagament dels serveis només
es tindrà en compte la renda de cada persona i no
la dels fills ni de la família. Així ningú pot quedar
exclòs per una qüestió econòmica, però, com és
lògic, el que tingui una renda alta pagarà més i el
que tingui una renda insuficient no pagarà res.
Aquestes i d’altres qüestions igualment importants hauran d’esperar encara que els experts
decideixin com, quan i a qui s’aplica les primeres
avaluacions que de fet hauran de ser immediates.
El que si és cert, és que de moment no podem fer
volar coloms.
Ja anirem parlant dels avenços que es produeixen,
tot i que confiem que als nostres malalts se’ls va-
lori positivament quan sigui l’hora de passar a ser
depenents, de moment estem a l’expectativa.
Persones amb Dependència de la Generalitat de
Catalunya).
De totes maneres ens hem de felicitar. Benvinguda
sigui aquesta llei i esperem arribi a terme en les
millors condicions possibles. És una llei molt esperada que intentarà donar resposta a les necessitats
de moltes famílies que de moment no reben cap
ajuda i estan pràcticament desemparades.
Amb la presència del Sr. Lluís Pérez, regidor
d’Educació i Benestar Social i la Sra. Etelvina
Partido, Regidora de Tercera Edat. L’acte va ser
moderat per la Presidenta de l’Associació, la Sra.
Mª Rosa Giner Quiñonero.
Mª Rosa Giner
Amb aquesta xerrada es va informar al públic de
com ens pot afectar la nova Llei de la Dependència, quines repercussions tindrà per als afectats
per la Malaltia d’Alzheimer, i quins avantatges
tindrà per aquestes famílies.
XERRADA DEBAT SOBRE LA NOVA LLEI
El dia 21 de setembre es va portar a terme a Can
Massellera una xerrada sobre la nova llei de la
Dependència a càrrec del Sr. Àngel Gil Origüén,
director del PRODEP (Programa d’Atenció a les
El tema va ser molt debatut i els assistents van
mostrar el seu interès formulant moltes preguntes que el Sr. Gil va intentar contestar, tenint en
compte que la llei, encara, té moltes preguntes
sense resposta.
Volem agrair la col·laboració de la Generalitat de
Catalunya, molt especialment al Sr. Angel Gil, i
de l’Ajuntament de Sant Boi. I a tots els que varen
assistir, moltes gràcies.
AGRADECIMIENTO
A LA FUNDACIÓN AURIS 4
D’esquerra a dreta, la Presidenta d’AFA-Baix Llobregat,
Mª Rosa Giner, el conferenciant Angel Gil, i els regidors
d’Educació i Benestar Social, i de Tercera Edat, Lluís Pérez
i Etelvina Partido. A baix: públic assistent.
Queremos agradecer desde estas líneas a la Fundación AURIS4 su colaboración y especial interés
por el trabajo que llevamos a cabo desde la Asociación.
La Fundación AURIS4 nos ayudará a llevar
adelante el proyecto que tiene por objeto fortalecer el programa de voluntariado de AFA Baix
Llobregat.
Gracias a entidades como la Fundación AURIS4
podemos seguir trabajando y procurando una
mejor calidad de vida para los afectados por la
Enfermedad de Alzheimer.
13
LA REINA VISITÓ LAS OBRAS DEL PROYECTO
ALZHEIMER DE LA FUNDACIÓN REINA SOFÍA
EL COMPLEJO SOCIO-SANITARIO QUE SE
LEVANTA EN MADRID QUEDARÁ FINALIZADO ESTE AÑO
El pasado 21 de septiembre y coincidiendo con
la celebración del Día Mundial del Alzheimer,
S. M. la Reina Sofía, acompañada de su hija la
infanta Doña Cristina, visitó las obras del Proyecto Alzheimer de la Fundación Reina Sofía. La
visita contó con la presencia de una delegación
de CEAFA formada por el presidente Sr. Emilio
Marmaneu, por la vicepresidenta Sra. Maria
Rosa Giner, por el Sr. Arsenio Hueros, miembro
de la Junta Directiva y por el Sr. Jesús Mª Rodrigo, Director ejecutivo de CEAFA. Está previsto
que las obras del complejo socio-sanitario que
se levanta en Vallecas finalicen a principios del
año 2007.
Su Alteza Real Doña Sofía, acompañada por el
resto de autoridades, efectuó una detenida visita
a todo el recinto, mostrándose en todo momento
muy interesada en el desarrollo de las obras y
comentando con los técnicos diversos aspectos
de las mismas.
Este ambicioso proyecto bautizado como “Proyecto Alzheimer”, cuenta con el apoyo de CEAFA, que se ha implicado desde el inicio en el
proyecto, que pretende abordar la enfermedad
desde un punto de vista integral: tratamiento, investigación y formación. Se trata de una iniciativa
integradora que, junto a la atención sanitaria a los
enfermos, contempla programas de investigación
sobre la enfermedad, así como la formación de
voluntarios, familiares y personal sanitario. Es un
proyecto abierto a la participación y colaboración
de Administraciones, instituciones, empresas
S.M. la Reina Doña Sofía y la Infanta Doña Cristina, durante su recorrido por las obras del nuevo complejo, acompañadas
por una delegación de CEAFA.
14
y otros colectivos, con el objeto de optimizar
esfuerzos y aportaciones financieras, materiales
o de gestión, en beneficio de las personas que
sufren Alzheimer.
El complejo en el que se desarrollará esta iniciativa comprende la puesta en marcha y el mantenimiento de un Centro de Atención a Enfermos,
constituido por una Residencia en régimen de internado para 156 enfermos; un Centro de día, para
40 enfermos en régimen ambulatorio; un Centro
de Investigación y un Centro de Formación.
En la fotografía, la Reina Doña Sofía saluda a la Vicepresidenta de CEAFA, Mª Rosa Giner, a su llegada a las obras.
La jornada del Día Mundial fue clausurada con
un Concierto benéfico celebrado en el Auditorio
Nacional de Música de Madrid, cuya recaudación ha sido destinada al mencionado Proyecto
Alzheimer.
ABUELITA
¡Abuelita! Me oyes, ¿verdad?
Tus hijas ayer me dijeron que hoy tenía que despedirme de ti... pedirme eso es muy duro y triste pero
ahora les digo que es imposible.
Mi voz quebrada te habla ahora por tus nietas, nos
has visto nacer y nos has ayudado a crecer, nos has
llenado de amor y somos parte de ti, si no estás a
nuestro lado no sabemos seguir... tú y yo teníamos
una relación especial, aprendimos a entendernos, a
querernos y ahora yo guardo dentro de mí el tesoro
más grande del mundo... no te enfades conmigo, tengo
que hacerlo...
“Cerrad los ojos, ¿la veis? Se ríe, está feliz, está guapísima... se lleva todo nuestro amor, miles de besos y
caricias robados. ¿Todavía queréis que me despida?
No se puede, forma parte de mí, de vosotros y no renunciaré a ella nuca. Hemos tenido la suerte de estar
y vivir con la ABUELA más guapa y maravillosa del
mundo y eso no puede olvidarse”
“Cerrad los ojos, ¿la veis? Se ríe, está feliz, está
guapísima...
En memoria de Julia Pinalla Charriel
Hijas y nietas
“Mamá, tía, la abuelita hace tiempo decidió
hacer un largo viaje que le llevó a un mundo
de ilusión, nos embarcamos en su aventura y
hemos vivido momentos duros, tristes… pero olvidaos de eso y descubriréis que también hemos
vivido momentos felices y que nos ha enseñado
a querernos diferente y a ser diferentes... ella es
fuerte y valiente y luchó hasta el final pero todo
ya estaba pactado, ella ha desembarcado en otro
puerto, allí ya la estaban esperando y nosotros
debemos continuar sin despedidas”.
15
10a TROBADA “RECORDA QUE NO ESTÀS SOL”
Com anys anteriors els Departaments de Salut
i el de Benestar i Família de la Generalitat de
Catalunya van organitzar un Dinar de Germanor amb l’objectiu de d’homenatjar a totes les
persones afectades per la Malaltia d’Alzheimer,
malalts, familiars, professionals, voluntaris,
etc.
Aquesta trobada va ser una ocasió per intercanviar experiències i donar a conèixer a la societat
la realitat de la malaltia.
La festa es va celebrar el pasat dia 17 de setembre a la Sala Principal del Palau Sant Jordi amb
una assistència de més de 2.500 persones. Hi
havia gent de tot arreu, dels centres de dia, de
residències, representants polítics i sanitaris, així
com del Departament de Benestar i Família, del
Departament de Salut i de les diferents Associacions de Catalunya.
Tal com deia la Consellera de Benestar i Família,
la Honorable Sra. Carme Figueres, “es tracta
d’un marc privilegiat per reforçar els vincles
entre tots els implicats en la millora de la qualitat de vida de les persones que diàriament
s’enfronten a la malaltia.”
Unes panoràmiques de l’acte al Palau Sant Jordi.
16
Mª Rosa Giner, la presidenta de la Federació Catalana va adreçar també unes paraules encoratjant als
cuidadors i agraint als professionals que els cuiden
en centres i residències la tasca tan important que
realitzen dia rera dia en els seus llocs de treball.
També la Consellera de Salut, la Honorable Sra.
Marina Geli, va destacar el fet de que “és una
oportunitat única per fer palesa la necessitat d’integrar a tots els implicats en el tractament de
l’Alzheimer”
Els usuaris dels Centres Aloïs amb alguns membres
de l’Associació van poder també ser-hi presents i
gaudir d’un dia de festa dedicats a ells.
TURRONES
Lo del origen del turrón no está nada claro, porque ya se sabe que en estas cosas hay distintas
opiniones sobre dónde y cómo empezó a hacerse,
y qué pueblo tiene el honor de haber dado con
una fórmula tan utilizada luego durante siglos.
A pesar de que varios países pretenden atribuirse
la paternidad, lo que parece claro es que el origen
del turrón es árabe; de hecho hay una referencia a
un postre de características similares en “Las mil
y una noches”. No falta quien señala que la cocina
judía tuvo también su influencia en la elaboración
del turrón, porque en Aragón existía un postre
muy parecido, elaborado con nueces, emparentado seguramente con el nougat provenzal, de
origen judío (elaborado con nueces o almendras
y miel) que es muy posible que se quedara en la
zona por imposición francesa.
A partir de esta verdad bastante incuestionable,
hay teorías para todos los gustos. La italiana, por
ejemplo, que ha sostenido durante mucho tiempo
que los turrones procedían de Cremona. Incluso
tenían explicación para el nombre, que en su
caso es “torroni” y que haría referencia al postre
servido en las bodas de unos importantes personajes de la ciudad, que tenía forma de torreón.
Esa presentación en forma de torreón volvería a
aparecer en el año 1529, y de ello existe constancia
escrita: un banquete citado por Cristóforo Massisbugo, mayordomo del cardenal Hipólito de Este,
en el que se sirvieron la friolera de cien platos; el
dulce se presentó en forma de torres. De todo eso
ha surgido la leyenda, que los mismos italianos
cuestionan, puesto que reconocen que el turrón
les llegó de los árabes a través de los españoles.
convocados a un concurso para elaborar un postre
navideño que sirviera para hacer más llevadera la
enfermedad. Según esa historia el ganador habría
sido Pedro Torró (sería por tanto el responsable
de la denominación del turrón), que presentó
un dulce creado a partir de miel cocida, piñones
y avellanas. Esta historia añade que el obispo
ordenó a los sacerdotes que recomendaran a la
feligresía el consumo de este postre en el período
navideño que va desde la Inmaculada Concepción
al día de Reyes.
Ya que estamos hablando de leyendas, hay otra
sobre el origen levantino del turrón (que trataría
de desmentir con más fantasía que realidad la
aceptada y más realista del origen árabe). Según
ella este dulce sería el resultado de una creación
gastronómica duradera realizada para sobrevivir
en una ciudad sitiada.
Por tanto sería árabe el origen del turrón, un
dulce hecho con miel y masa de almendra tostada
fundamentalmente, pero adaptado de maravilla a
la dulcería levantina y catalana (hay que tener en
cuenta la gran cantidad de almendros y panales
que existen en la zona), de donde se exportaría a
Italia. Por cierto que de Barcelona procede la historia siguiente, que tiene que ver con una leyenda
en la que se habla de una peste que asoló la ciudad
en 1703. Los pasteleros barceloneses habrían sido
17
FESTIVAL “MIRA COM BALLEN”
Un any més, es va celebrar el 17 de setembre, en el
Teatre Modern, el ja tradicional espectacle de ball,
enguany batejat com “Mira com ballen”, organitzat per la nostra Associació amb la col·laboració
de l’Ajuntament del Prat.
Com no podia ser menys, el públic pratenc va
correspondre omplint de gom a gom l’aforament
del teatre disposat a gaudir d’una grata velada
plena de música, ball i color.
Actuació d’Amics de la Sardana.
Un moment de la Cloenda del Festival.
18
Voldríem des d’aquí destacar l’entusiasme i l’art
de tots els participants que van oferir-nos amb
balls d’estils diferents, i van arrancar els aplaudiments del públic. No seria just fer distincions
entre uns i altres artistes perquè tots ells, des
dels més grans als més petits, des dels més experimentats als novells, posaren tot el seu saber i
totes les seves ganes per tal de que els assistents
gaudissin d’una grata velada. I a fe que ho van
aconseguir.
No ens podem oblidar del treball dels directors
Isidor Pozo i Alba Estruch, del presentador Xavier
Artiga, així com el de l’equip tècnic i de tots els
voluntaris que, amb el seu esforç, fan possible
celebrar actes com el que estem comentant.
Com és habitual el festival de ball, al que van
assistir varis membres del consistori pratenc, va
finalitzar amb el sorteig dels obsequis cedits per
diferents firmes col·laboradores, a les que agraïm
molt especialment la seva col·laboració, i amb
els parlaments de la nostra presidenta Mª Rosa
Giner i del Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament Sr.
Antoni Rodés.
A les imatges d’aquesta pàgina, dos moments de gran vistositat i colors del Festival.
19
DIA MUNDIAL DE L’ALZHEI
20
IMER AL BAIX LLOBREGAT
21
DESFILADA DE MODA A CORNELLÀ
El 12 de novembre es va celebrar a l’Auditori de
Cornellà, una nova edició de la Desfilada de Moda
a benefici dels afectats per l’Alzheimer. Com l’any
passat eren els ciutadans i ciutadanes de Cornellà
els que passaven per la passarel·la per lluir els
models i accessoris cedits de forma gratuïta pels
principals comerços de la ciutat.
És molt d’agrair la col·laboració dels establiments
de moda, de les perruqueries i maquilladores
i empreses col·laboradores, que fan possible la
celebració d’aquesta desfilada. A més posem de
manifest i agraïm molt sincerament, el suport de
l’Ajuntament de Cornellà, i dels socis i voluntaris
així com les persones que de forma desinteressada
varen desfilar davant dels seus conciutadans.
No cal dir que l’espectacle, dirigit per Antonia
González i el seu equip de col·laboradors, i presentat pel presentador de televisió Xavier Artiga,
va resultar del grat del públic que va gaudir amb
cadascuna de les passades de la Temporada Tardor Hivern 2006-2007.
La Regidora Sra. Mª José Pardo, en el moment dels parlaments.
Un moment de la desfilada.
22
Aquest any els premis que es van sortejar van
destacar per la seva qualitat. A més els comerços
de moda de Cornellà es van unir per iniciativa
pròpia per tal de poder obsequiar als assistents
a la desfilada amb deu viatges a la Pineda de
Salou, a l’Hotel Estival Park, des del dia 16 al 18
de març de 2007.
Aquesta desfilada és l’acte que mou a
més persones
entre models
i voluntaris
de totes les
edats i condicions. A
la desfilada
van participar prop de
200 models,
mentre que
al pati de butaques gaire
bé 500 persones van
gaudir dels
passes dels models.
Sens dubte és tracta d’un dels actes de més ressó
dels programats amb motiu del Dia Mundial,
on es posa de manifest l’implicació amb la nostra Associació de bona part de la ciutadania de
Cornellà.
A dalt: un moment de la desfilada. A sota: la Cloenda.
23
AGENDA
CARDEDEU
JORNADES ORGANITZADES PEL “PLA DE
LA CALMA”
HEM FET
més agreuja la situació és el canvi d’hàbits o de
residència, o l’haver de passar temporades a casa
dels fills de forma alternativa.
A més, la xerrada va ser una trobada molt càlida
a on ens vàrem retrobar molts bon amics.
(Font: Revista El NAS de Cardedeu)
CORNELLÀ
FÒRUM DE PACIENTS
Un moment de la xerrada de Cardedeu. Foto cedida per la
revista El Nas de Cardedeu; © Xavier Navarro.
També aquest any a Cardedeu, la nostra Associació va estar present a les jornades organitzades
pel “Pla de la Calma”. El 8 de setembre Cristina
Molina va presentar al Pla de la Calma la seva
exposició de fotografies “En primera persona”, on
de forma ordenada es presenta el desordre que viu
el malalt d’Alzheimer quan tracta de comprendre
el que passa.
El dia 15 del mateix mes, el Dr. Ramón Reñé, neuròleg de l’Hospital de Bellvitge va fer una xerrada
col·loqui titulada “Parlem de l’Alzheimer, la visió
del neuròleg”.
El dia 29 de setembre a Cornellá i el 5 d’octubre
al Prat, vàrem poder gaudir de la presència de la
Dra. Mª Dolors Navarro, Presidenta del Forum
Català de Pacients, per parlar-nos d’aquest organisme que agrupa a més de 30.000 pacients a
Catalunya.
Ens va parlar des de la perspectiva del ciutadà,
sobre quins drets i deures tenim com a pacients i
com voldríem ser tractats dins del marc de l’actual
sistema sanitari.
Ambdós actes van ser presentats per la Sra. Mª
Rosa Giner, presidenta de l’AFABLL.
A Cornellà l’acte va tenir lloc al “Castell” de
Cornellà i va estar presidit per l’Il·lustríssim al-
A més va presentar un estudi epidemiològic que
es va realitzar al Prat i que és extrapolable a la
resta de Catalunya. Les conclusions d’aquest
estudi són, entre d’altres, que el 2% dels malalts
d’Alzheimer tenen menys de 65 anys, tot i que
és una malaltia que creix exponencialment amb
l’edat i és la més estesa.
Un 10 % de la població major de 70 anys té algun
tipus de demència, de la qual la gran majoria
són Alzheimer. La malaltia no avança progressivament amb uniformitat i una de les coses que
24
D’esquerra a dreta: Mª José Pardo, Regidora de Salut Pública, Consum i Serveis Socials; Antonio Balmón, Alcalde;
la doctora Ma. Dolors Navarro; Mª Rosa Giner, Presidenta
d’AFA-Baix Llobregat.
calde de la ciutat, el Sr. Antonio Balmón. A més
vàrem comptar amb la presència de la Sra. Mª
José Pardo, regidora de Salut Pública, Consum i
Serveis Socials. Al Prat va assistir, en representació
del consistori la Sra. Ana Fernández, regidora de
Serveis Socials.
Agraïm la presència de tots els assistents.
ESPLUGUES
CONCURS DE DISSENY
A Esplugues de Llobregat va tenir lloc el segon
concurs de Disseny que vàrem organitzar amb
l’escola de disseny La Llotja.
L’objectiu era, per una part acostar als estudiants
la realitat de la Malaltia d’Alzheimer, cóm aquesta
colpeja als qui la pateixen i l’impacte físic, mental,
econòmic i emocional que té envers els afectats.
Per altre banda es tractava de que els estudiants
poguessin aproximar-se a la malaltia des del seu
punt de vista com a estudiants de disseny, creant el cartell que l’Associació faria servir per a
la commemoració dels actes del Dia Mundial de
l’Alzheimer.
Es van presentar més de 30 treballs, amb una gran
qualitat, fet que va propiciar la gran dificultat a
l’hora d’escollir el guanyador. El jurat, format per
membres de l’Associació, de la mateixa escola i de
l’Ajuntament d’Esplugues van decidir que el millor treball presentat i la imatge que mereixia representar a l’Associació als cartell i els programes
del Dia Mundial 2006 era el de l’alumna Isabel
Vila Díaz (el seu treball s’anomenava “Filant Records” i que va ser el tema que es va utilitzar en
el Dia Mundial de l’any passat). El segon premi
va ser atorgat a Marc Canals Giménez, el tercer
va ser per a Jonathan López Vázquez. A més es
va concedir un accèssit per la seva gran qualitat
també, que va ser per a Cristina Coll Josende.
El dia 10 d’octubre es va fer el lliurament dels
premis i es va inaugurar l’exposició dels treballs
a la Biblioteca Pere Miquel d’Esplugues, que va
romandre fins al 22 del mateix mes.
A més es va poder visionar el curt Els Peixos del
riu Leteo, de Pere Vilà, guardonat amb el premi
al millor curt de l’Elsa Peretti Foundation.
Vista parcial de l’exposició dels treballs.
Aquest acte va ser presidit per l’alcaldessa de la
població, la Sra. Pilar Díaz i el Sr. Anduix, director de l’escola de Disseny La Llotja. Volem agrair la seva presència i participació. També volem
agrair molt especialment la inestimable ajuda i el
suport de la Dra. Curucelaegui, que una vegada
més ens va ajudar a celebrar aquest concurs. I al
Sr. Jordi Rull la seva col·laboració en el muntatge
de l’exposició dels cartells. Tanmateix expressem
el nostre agraïment a cadascun dels alumnes que
hi varen participar amb els seus treballs. Felicitacions per a tots ells.
SANT BOI
II Trobada Alzheimer al Benito Menni Complex
Assistencial en Salut Mental
El passat dia 20 de setembre, el Benito Menni
Complex Assistencial en Salut Mental de Sant Boi
va organitzar aquesta II Trobada Alzheimer, dirigida per la Dra. Consol Almenar, coordinadora
de l’Àrea de Psicogeriatria del centre.
Aquesta jornada pretenia dedicar un petit espai a
dialogar amb els professionals que estan directament implicats en el tema, per tal d’arribar a un
inici de posada en comú d’alguns coneixements
que facilitin un abordatge interdisciplinar enriquidor del binomi pacient-cuidador.
Vàrem participar a la taula Rodona, moderada
per la Dra. Almenar, la Dra. Pilar Aspiazu, Psiquiatra de l’Àrea de Psicogeriatria del Benito
Menni CASM i la Sra. Raquel Cuevas, psicòloga
de la Fundació Hospital–Asil de Granollers. Elles
van parlar sobre l’experiència en grups psicoeducatius.
Sobre els Recursos Socials va parlar la Sra. Pepita
25
més saben… i els que més pateixen.
César Barrachina
Treballador Social AFA Baix Llobregat
Risoteràpia a la Llar Sant Josep
Una vista de la façana de la Llar Sant Josep, de Sant Boi.
Vergara, Treballadora Social del departament de
Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya
i dels Recursos Sociosanitaris ens hi va parlar el
Dr. Pedro Regalado, Geriatra de l’Àrea de Psicogeriatria del Benito Menni CASM.
La nostra Associació va estar convidada a parlar
sobre les necessitats dels cuidadors dels pacients
amb demència. Personalment vaig fer aquesta
ponència de la que m’agradaria destacar algunes
idees a continuació:
• Amb el diagnòstic de la demència comença
per a la família un procés molt llarg que implica
un sobreesforç i que pot representar un problema
familiar i social.
• El cuidador
– és la persona que assumeix la responsabilitat de la cura del malalt
– necessita el recolzament dels altres, que
moltes vegades no hi són.
– és la base de l’atenció integral al malalt.
– estalvia milers d’euros a les administracions, i
– es qui pateix la malaltia.
• Per tot això és tan important tenir cura del
cuidador com del mateix malalt.
• S’ha d’aprendre a viure amb la malaltia i no a
lluitar contra ella.
• Des dels serveis sanitaris, socio-sanitaris, els
serveis socials, des de les administracions... tots
aquells que treballem amb els afectats per les demències hem de tenir en compte que la resposta
ha de ser una resposta integral, començant per la
pròpia contenció emocional, afectiva i psicològica
de la família.
• Donar una bona atenció al que té cura és imprescindible per a la pròpia cura del malalt.
• Hem d’escoltar als familiars. Ells són els que
26
El passat 17 d’octubre l’Associació de Familiars
d’Alzheimer del Baix Llobregat, va realitzar per
cinquè any consecutiu una xerrada a la Residència
i centre de Dia Llar Sant Josep. Aquestes xerrades
estan adreçades a tots els familiars de residents
i usuaris de Centre de Dia del centre i, especialment, als que tenen familiars amb Alzheimer
o algun tipus de demència. També, es convida
a participar a tots aquells que formen part de
l’Associació.
Aquest any es va organitzar un taller de Risoteràpia i va estar impartit per Mª Jesús Lorenzo
(especialista en Risoteràpia). L’objectiu d’aquesta
sessió, va ser facilitar als familiars un espai distés
i proper a on poguessin oblidar, per un moment,
l’angoixa i estrès que pateixen diàriament. Bona
part dels familiars presents van seguir la dinàmica
molt entusiasmats i van riure molt, d’altres van
tenir més dificultats. Això sí, tots vam passar una
bona estona.
Abans d’acabar voldríem agrair la col·laboració
de l’Associació durant aquests cinc anys, especialment a Rosa Valls, delegada a Sant Boi.
Gemma García
Treballadora Social Llar Sant Josep
EL PRAT
Agraiment a l’Associació de Gent Gran del Prat
Volem agrair al Consell de la Gent Gran per la
seva inestimable col·laboració per l’Associació
de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat amb
la donació de 490 euros, import de la recaptació
de la fira de nadal de 2005, que van instalar a la
Plaça de l’Ajuntament, amb la venda de productes
artesanals confeccionats per ells en tallers, que
realitzen periòdicament destinats especialment
per aquesta finalitat.
Un any més han volgut destinar l’import d’aquesta fira en la que també s’oferien al públic pastissos
i dolços confeccionats per ells mateixos amb molta
cura i molt d’amor.
MOLINS DE REI
TARDA DE CANT I BALL PER RECORDAR
Moltes gràcies a tots ells.
SANT JUST DESVERN
“Xerrada” per a cuidadors
Al local de l’Associació de Gent Gran de Sant Just
Desvern, la Presidenta d’AFABLL, Mª Rosa Giner
va pronunciar una “Xerrada” sobre “Com cuidarse per poder cuidar”, dirigida especialment a
totes aquelles persones que tenen al seu càrrec un
familiar que necessita una atenció continuada.
L’acte va ser presidit per la Sra. Cándida Nevado;
volem agrair a la associació “Gent Gran” de Sant
Just la seva col·laboració i el seu interés.
Pilar Mas, delegada de
Molins de Rei, agraint als
participants i assistents la
seva participació.
Dins dels actes del Dia
Mundial de l’Alzheimer, el dia 1 de novembre, d’enguany, es
va fer a Molins de Rei,
un espectacle musical
organitzat per l’Associació, a l’emblemàtica sala del Foment Cultural
i Artístic de la vila.
Va constar de dues parts, la primera amb les
magnífiques actuacions de l’Escola de ballet Pas a
Pas, dirigida per la Judith Camats, i la cantautora
Isabel Mitats; la segona, a més vam poder gaudir
de l’actuació de la Coral de gent gran Flor de
Neu, sota la direcció de Julià Monje. Al llarg de la
representació no van faltar els acudits del conegut
presentador Carles Vives.
A més hi van col·laborar l’Ajuntament de Molins
de Rei, l’estanc Margarit, la Floristeria Reig, l’Helena Prats i Ràdio Molins de Rei. A tots ells els
volem donar les gràcies, però molt especialment
a la gent del poble que amb la seva participació
van recolzar la diada.
La Presidenta de l’Associació de Gent Gran de Sant Just,
Cándida Nevado, acompanyada de la conferenciant, Mª
Rosa Giner.
Finalment només ens resta donar, novament, les
gràcies a tothom perquè amb la seva cooperació
han fet possible que el dia 1 de novembre sigui
realment una “tarda de cant i ball per recordar”
Pilar Mas
Una vista parcial del públic que va seguir amb molt interès
les explicacions de la conferenciant.
Imatge de la Conferència sobre el Testament vital, realitzat
tambè a Molins de Rei.
27
Carta de una Socia
Mi experiencia en un Centro de Día
Mi esposo, diagnosticado de Alzheimer en fase avanzada, iba al Centro de Día
Torrelavila de Sant Boi desde hacía cuatro años. Hace un año que padece problemas
conductuales, se altera con mucha facilidad, se pone irritable, alza la voz y golpea las
cosas, pero no arremete contra nadie.
En el primer trimestre del año acordamos con el centro que cuando se alterase me
llamarían para llevarlo a casa y hacer contención familiar. Me llamaban cada día para
que fuera a recogerlo. En el mes de junio decidimos pasar todo el verano en mi pueblo
natal. Estuvimos allí hasta septiembre y aunque mi marido no dejaba de alterarse en
ocasiones, yo noté que le relajaba la tranquilidad del pueblo.
Continué pagando la cuota del centro de Día para conservar la plaza, tal como me
aconsejaron en el mismo. Regresamos el día 21 de septiembre por la tarde y al día
siguiente, viernes 22, llevé a mi marido de nuevo al centro.
Mi sorpresa fue enorme cuando, al entrar, me recriminaron que no les había avisado con
antelación, aunque me lo “aceptaron”.
En el transcurso de la mañana se alteró y me llamaron, a la hora y media, para que lo
fuera a recoger. Fui a buscarlo y les comuniqué que estaba preocupada por su conducta
y no sabía qué hacer. Me aconsejaron desde el centro que esperase a final de mes para
ver si se adaptaba nuevamente.
El lunes día 25, cuando lo volví a llevar no me lo admitieron y tampoco me ofrecieron
ninguna alternativa, no me dieron informes y me explicaron que no están preparados
para pacientes “tan agresivos” y que el resto de los usuarios se quejaban del
comportamiento de mi marido.
En dicho centro no han tenido la suficiente paciencia y han decidido no aceptarlo a
pesar de la cuota que he pagado cada mes.
Creo que algunos centros no están preparados o les falta profesionalidad, por lo que
sugiero una inspección y seguimiento de los centros que atienden a personas con
demencias y personas mayores.
¿Hasta qué punto pueden elegir qué tipo de pacientes pueden tener? Y, si pueden elegir,
¿qué hacemos con ellos, con los que no pueden asistir? ¿No somos todos iguales?...
Parece que no.
Pilar Alias
28
EL BRAZALETE COLUMBA
¿Qué es el brazalete Columba?
El Columba es un brazalete de tamaño similar al
de un reloj grande que integra telefonía móvil,
alertas inteligentes y localización por satélite
(GPS). En situaciones de emergencia, necesidad
de asistencia, pérdida o desorientación, el brazalete permite localizar con precisión a su portador
(a menudo una persona que sufre Alzheimer) y
establecer contacto con él gracias a la función de
manos libres integrada en el dispositivo.
¿Cómo funciona?
A través de un sistema de geolocalización (GPS),
el Columba puede ubicar en todo momento a su
portador y transmitir su localización de manera
segura a familiares o cuidadores. Para evitar la
pérdida del enfermo, el brazalete Columba detecta automáticamente cada salida de la zona considerada “segura”. Esta zona ha sido previamente
definida por los familiares o cuidadores del enfermo en función de su espacio geográfico habitual. En el momento en el que la persona sale de
esta zona, una central de atención telefónica que
opera 24 horas al día los 7 días de la semana recibe la alerta. La central puede localizar de manera precisa al portador del brazalete y establecer
una comunicación telefónica con él. Inmediatamente se pone en contacto con la familia, para
coordinar la asistencia.
¿Cuáles son sus ventajas?
• Proporciona autonomía y libertad de desplazamiento, necesidades básicas del ser humano, a
la vez que garantiza la seguridad de aquellas
personas enfermas de Alzheimer con problemas
de desorientación.
• Posibilita una instalación sin restricciones y sin
necesidad de obras en el domicilio.
• Asegura el confort y la tranquilidad de los
familiares del enfermo a través de una alerta automática que les informa inmediatamente de
cualquier salida de la “zona segura”, ofreciendo
la posibilidad de localizar al portador.
¿Cuáles son las funcionalidades del brazalete?
• Resistente al agua.
• De uso permanente
– para poder retirarlo
es necesario emplear
una llave específica.
• Botón de alerta – a
través de la telefonía
móvil permite al enfermo
de Alzheimer avisar cuando tiene un problema, incluso si se encuentra en el exterior del domicilio.
• Comunicación audio bidireccional con función
manos libres.
• Alerta automática de salida de “zona segura”.
• Alerta automática de nivel bajo de batería.
• Batería recargable con una autonomía de larga
duración.
• Posibilidad de recarga sin necesidad de retirar
el aparato del brazo del portador.
• Perímetro de “zona segura” adaptado a las
necesidades del enfermo:
Perímetro de día: determinado por sus familiares en función de sus costumbres.
Perímetro de noche: radio de unos metros alrededor del domicilio.
¿Cómo justificar el uso del brazalete en caso de
rechazo por parte del portador?
En caso de rechazo, sugerimos explicarle al portador del brazalete las tres ventajas principales
del dispositivo:
• Permite localizar al portador y prevenir las
consecuencias dramáticas de los episodios de
pérdida o desorientación que afectan al 60% de
los enfermos de Alzheimer.
• Incorpora un botón de alerta que permanece
funcional incluso en el exterior de la residencia.
• Posibilita la comunicación audio bidireccional,
gracias a la función manos libres del brazaleteteléfono Columba.
¿Dónde se puede encontrar este brazalete?
El brazalete Columba está disponible en toda
España: en todas las tiendas Movistar; en toda la
red de farmacias; a través del número de teléfono
902 44 2006. Para más información consulte la
página web: http://es.eu.medicalmobile.com
29
UNA PELÍCULA ESPAÑOLA ABORDARÁ
LA PROBLEMÁTICA DEL ALZHEIMER
“El Alzheimer es la destrucción de la memoria”.
Así ha descrito esta enfermedad el director Antonio Mercero en la presentación del rodaje de su
última película ¿Y tú quién eres? El filme contará
la historia de un anciano que padece esta enfermedad en una residencia.
Tras el éxito de “Planta 4ª” en donde cuenta la
historia de unos niños enfermos de cáncer, el
director vasco tratará el drama de la vejez y el
Alzheimer. “La idea surgió porque tenía un amigo que padeció esta enfermedad y luego falleció.
Sentía que tenía una obligación moral con él”,
explicó Antonio Mercero.
El papel del protagonista (Ricardo) que padecerá la enfermedad, será encarnado por Manuel
Alexandre que compartirá habitación en la residencia de ancianos con José Luís López Vázquez.
La historia comienza cuando la familia Rivero se
va de vacaciones a San Sebastián y durante ese periodo decide ingresar al abuelo en una residencia
de ancianos. Junto a él se queda en Madrid su nieta, papel interpretado por Cristina Brondo. Será
a lo largo del periodo estival cuando a Ricardo le
diagnostiquen el mal de Alzheimer.
Cristina Brondo, también ha padecido de cerca
esta enfermedad pues contó que el Alzheimer
“ha hecho y está haciendo mucho daño”. Álvaro
de Luna, otro de los actores, subrayó la enseñanza a las familias
como “uno de los principales
problemas”. Todo el equipo puso
énfasis en la importancia de los
cuidadores para afrontar la enfermedad y destacaron la dureza de
este trastorno neurológico.
Millones de afectados
Aunque al principio “me parecía un tema delicado y me daba
miedo, elegí el Alzheimer porque
tenemos que dar testimonio de
esa realidad social, ya que millones de personas están falleciendo
por esta enfermedad”, sentenció
el director.
Loa datos así lo constatan. El Alzheimer es una enfermedad que
afecta a 24 millones de personas
en el mundo y se calcula que en
el año 2040 habrá 80 millones
de enfermos. Más de 100.000
personas mueren al año por esta
enfermedad siendo la cuarta de
las principales causas de muerte
después de las cardíacas, el cáncer
y la apoplejía.
30
II JORNADA SOBRE SOBRE SOCIETAT I ALZHEIMER
La II Jornada sobre Societat i Malaltia d’Alzheimer es va celebrar el passat dia 20 de setembre a
l’Auditori de Caixa Catalunya, a La Pedrera de
Barcelona. Organitzat per la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya, l’Hospital Clínic, Alzheimer Catalunya i la Federació d’Associacions de
Familiars d’Alzheimer de Catalunya, va esdevenir una jornada molt interessant i productiva. En
aquesta ocasió es va abordar des de diferents punts
de vista “La Llei de la Dependència”.
Amb el missatge per videoconferència del president
del Parlament Europeu, el Sr. Josep Borrell, i els parlaments de la Hble. Sra. Carme Figueras, consellera
de Benestar i Família de la Generalitat i del Sr. Miquel Perdiguer, director de l’Obra Social de Caixa
Catalunya es va inaugurar aquesta jornada.
Pel matí vàrem poder escoltar la magistral ponència del Dr. José Manuel Martínez Lage, professor honorari de Neurologia de la Universitat de
Navarra. La seva conferència inaugural es titulava “Alzheimer 2006: cap al control de la malaltia i
la reducció de la discapacitat”. Amb la seva professionalitat i el seu domini va donar una visió positiva on s’obre un camí cap a l’esperança.
Van haver-hi dues conferències més. La primera a
càrrec de José Javier Yanguas, director R+D de Fundación Matia i Instituto Gerontológico Matia, que
tractava sobre “L’anàlisi de l’atenció i intervenció
a persones grans derivades de la nova Llei de la
dependència”. L’altre versava sobre “L’aplicabilitat de la Llei de la Dependència a les persones amb
Alzheimer i altres tipus de demència” a càrrec del
Dr. Antoni Salvà, director de la Fundació Institut
Català de l’envelliment, de La Universitat Autònoma de Barcelona, i en la que s’explicava a grans trets
el camí a seguir per a la posada en marxa.
A més es va fer la presentació de l’estudi “Millora
de la gestió de col·lectius amb dependència aplicant tecnologies de Raonament Qualitatiu Diferencial” a càrrec del Sr. Josep Roses, director general
de CODIMA. Per últim, les conclusions van estar
presentades per la Dra. Mercè Boada, de la Fundació ACE i del Dr. Jordi Roca, director de l’Hospital
Santa Creu de Vic i membre del PRODEP.
Com l’any passat, l’acte va ser un èxit i des d’aquestes línies volem felicitar a la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya per la seva impecable organització. Va ser un acte molt interessant i en el
qual el públic assistent va mostrar molt interès, donat que l’aplicació de la Nova Llei de Dependència els hi afectarà molt properament.
Intervenció, per videoconferéncia, del President del Parlament Europeu, Sr. Josep Borrell.
31
ALZHEIMER: EL ABISMO DEL OLVIDO
LA HISTORIA DE JOSÉ MANUEL
En el boletín anterior publicábamos la carta de
una madre de un joven con Alzheimer. Pocos
meses antes, en julio, en la Revista XLSemanal
aparecía también un impactante documento sobre
un joven llamado José Manuel, que a los 33 años
le diagnosticaban el Alzheimer.
Me gustaría, a modo de resumen, plasmar algunos párrafos de ese documento como homenaje
a todas las personas que padecen la Enfermedad
de Alzheimer, tengan la edad que tengan. Este
documento es especialmente emocionante y muy
impactante... pero es real, muy real. Recomiendo
su lectura completa
“José Manuel dirigía un equipo de informáticos;
tenía mujer, una hija… y 33 años, cuando se manifestaron los síntomas. Hoy, con 37, no reconoce
a nadie y apenas puede expresarse. Poco antes
de que se inaugurara en Madrid la Conferencia
Internacional sobre Alzheimer, hemos estado con
él y con sus padres. Aunque apenas se parezca al
que era su hijo, para ellos es mucho más que un
caso raro.
Cuando se vio en la foto, no se reconoció pero
sí a su gato ‘Rogelio’. Señalaron al animal y dijo:
‘Ro-ge’, sólo dos sílabas pronunciadas despacio,
con la voz cavernosa que se le ha quedado. José
Manuel es un enfermo de Alzheimer muy joven.
Un caso raro. Cuando los primeros síntomas se
hicieron patentes, tenía 33 años.
Ahora, cuatro años después, es como un niño,
pero un niño que tiene una hija y un pasado
laboral, aunque usa pañales y un delantal como
babero. En tan poco tiempo se ha convertido en
un ser totalmente dependiente, incapaz de tomar
la mínima decisión. Su vida la gobiernan otros y,
además, a ciegas. Lo que pueda pensar o sentir
nadie lo sabe. A su edad se tiene toda la vida por
delante, pero, de repente, él está en una cuenta
atrás que no controla. Ya apenas puede expresarse
y su capacidad de respuesta se reduce a un ‘hola’,
‘sí’, ‘no’ y poco más. Ha vuelto al hogar paterno.
Sus padres son la voz de su hijo.
32
Al principio parecía una depresión y lo trataron
los psicólogos –explica su padre–. Pero un día dejó
el ordenador, no acertaba a manejarlo. Otro, no
supo poner un enchufe... nos dijeron que tenía el
cerebro de alguien de 70 años”.
En la puerta del pasillo hay una foto ampliada
de la niña para que su padre la recuerde. La cría
es preciosa, tiene siete años y pasa los fines de semana en casa de los abuelos. «Ella sabe que pierde
la memoria, que no juega con ella, no la besa si
no se lo decimos. Se hace cargo de la situación
porque lo viene viviendo.»
“Hace un año y medio cuando Juan Manuel empezó con la terapia deportiva, no era capaz ni de
hacer punta-tacón. Hoy no sólo juega al baloncesto, también consigue hacer algunas canastas”
La ilusión del matrimonio (los padres) era vivir
en Torrevieja cuando llegara la jubilación, ahora concentran todas sus fuerzas en sobrellevar
la situación hora a hora. Ángel cree que mirar
más allá les haría polvo. Se le llenan los ojos de
lágrimas y confiesa: «Pensar en el futuro me da
hasta miedo». Y añade: «Hacerle todas las cosas
no nos importa, lo que nos cuesta es ver cómo se
va. No recuerda nada, no sabe hacer nada, vive
en el vacío».
Elena Butragueño
(Fuente: Revista XLSemanal)
Para leer el documento completo se puede consultar
la página web www.xlsemanal.com
FILANT RECORDS
EL BRASER
Braser: Pila de brases. Recipient de metall (de ferro, d’aram, etc.) o
de terra refractaria, quadrat o, més generalment, circular, que conté
brases enceses o en el qual hom fa cremar piujolada o carbonet, i que
serveix per escalfar l’ambient.
(Definiciò de l’Enciclopèdia Catalana)
Els que actualment tenim certa edat moltes vegades comentem que anys enrera feia molt més
fred. Ben mirat, és possible que no sigui del tot
cert, sinó que la causa d’aquesta apreciació podria
ser la conseqüència d’una insuficient calefacció,
que en la majoria de les cases no “gaudiem” en
aquell temps.
Jo recordo que a l’hivern, en entrar del carrer, el
primer que fèiem era anar directament a la taula
rodona que teníem al menjador, a remenar el braser i d’aquesta manera escalfar-nos les mans.
Com ens podíem escalfar? Si ens posàvem de
cara la part del darrera se’ns quedava freda, si
ens escalfàvem d’esquena era la part davantera
la que no ens podíem escalfar...
El de casa nostra era de llautó daurat, col·locat
damunt un suport de fusta que el feia transportable d’un lloc a l’altre de la casa. Naturalment
també hi havia categories de brasers i segons
era d’elevada la posició social dels propietaris
(del braser) així era ell d’elegant i refinat. Alguns
tenien belles tapadores de formes arabesques i
delicades filigranes amb nanses entrecreuades i
treballades, que els feien al mateix temps motius
d’extremada decoració.
L’art d’encendre el braser, era tot un ritual. No
tothom era capaç de
fer-ho a la primera. No
era tan fàcil. En primer
lloc s’havien de fer les
brases amb carbonet
i un cop encés, s’hi
tirava pel damunt una
espècie de barreja de
carbó vegetal i pinyolada, la qual el cobria
d’una cendra molt atapeïda, que mantenia
el caliu i evitava que
el carbó es consumís
ràpidament.
El secret estava en tapar les brases de tal manera,
que la cendra no les “ofegués”. Tot això es feia
amb una gran parsimònia, remenant (amb la pala)
amb molta cura, agrupant la cendra tot al voltant
i deixant un clot al mig, com si es tractés de fer el
cràter d’un volcà.
Aquesta cerimònia del “soterrament” de les
brases, era molt relaxant i al mateix temps, el
fet de seure la família al voltant de la taula per
escalfar-se propiciava el diàleg i la relació entre
els que l’envoltaven.
Un dels inconvenients era la seva toxicitat. Es donaven casos d’intoxicacions, de vegades, mortals.
Hi havia gent que s’endormiscaven al seu costat i
les emanacions de monòxid de carboni que desprenia, els donava un amodorrament que feia que
ja no despertessin. Això sí, era una mort càlida i
dolça, sense tremolors ni esgarrifances de fred.
En finalitzar l’hivern, teníem tots les cames plenes
de nafres i taques vermelles de tan escalfament,
amb l’agreujant d’haver passat tot l’hivern gelats
de fred.
Era millor aquest sistema de calefacció que el
refinament dels aparells que tenim avui dia
per escalfar-nos? No,
rotundament no. Però
jo encara tinc viu el
record d’aquell caliu
tan directe i penetrant
que “m’escalfava” les
cames i... ho trobo a faltar... el que vull dir, és
que segurament sento
una gran enyorança del
temps que ha passat i ja
no tornarà.
La veritat, la veritat,
és que a casa meva no
teníem braser.
Mª Rosa Giner
33
EL
TESTAMENTO
Aunque parezca de mal agüero, es una buena
idea plantearse lo que va a ocurrir con sus bienes
cuando usted desaparezca, pues si una persona
no distribuye su patrimonio, la ley se encarga de
hacerlo en su lugar.
El Código Civil, que se aplica en todo el territorio
nacional excepto en las comunidades con normas
forales, se basa en la libre voluntad de la persona
cuyos bienes se van a transmitir para organizar su
patrimonio como crea conveniente, pero impone
un sistema de freno a favor de sus familiares más
próximos. Conocer todas estas disposiciones le
ayudará a organizar su sucesión.
Cuando fallece una persona que no ha hecho
testamento, el reparto que impone la ley es el
siguiente:
1º.- Si tenía hijos, éstos heredan todo a partes
iguales. En caso de que alguno de los hijos hubiera
fallecido, su parte les corresponde a sus hijos, los
nietos del fallecido.
2º.- El viudo o viuda tiene derecho al usufructo
de un tercio de la herencia.
3º.- Cuando no hay hijos ni nietos, heredan los
ascendientes, es decir, los padres a partes iguales
o el que viva de ellos. Si faltan los padres, pasa a
los abuelos. Al viudo le corresponde el usufructo
de la mitad de la herencia.
34
4º.- Si el fallecido no tenía descendientes ni ascendientes, el cónyuge lo hereda todo, siempre que
no esté separado legalmente o de hecho.
5º.- Si tampoco hay cónyuge, heredan los hermanos por partes iguales. En caso de que alguno
de los hermanos hubiera fallecido, su parte les
corresponde a sus hijos, esto es, los sobrinos
del finado. Si sólo hay sobrinos, éstos heredan a
partes iguales.
6º.- A falta de todos estos parientes, la herencia
pasa a los tíos carnales.
7º.- A falta de tíos, heredarán los primos.
8º.- En último termino, si no sobrevive ninguno
de los familiares, la herencia pasa al Estado.
Algunos consejos testamentarios
• Otorgue testamento notarial abierto si el reparto
de la herencia que la ley prevé no se ajusta a sus
deseos o no es el más conveniente, desde el punto
de vista económico y fiscal, para su familia.
• Si cree que habrá conflictos entre sus herederos
y si desea dejarles bienes concretos para evitar
la comunidad de bienes, lo mejor es nombrarles
herederos y, en el mismo testamento, ordenar la
adjudicación de los bienes mediante cláusulas o
normas particionales. Repartir toda la herencia
en legados tiene el inconveniente de que resulta
difícil saber exactamente de que patrimonio dis-
pondrá cuando se produzca su fallecimiento. Si
quedaran bienes por adjudicar, hay que hacer una
declaración “ab intestato” para repartirlos, que es
precisamente lo que se quería evitar.
• Si tiene un préstamo hipotecario, no es conveniente que el seguro de vida esté vinculado a
él, ya que el banco podría amortizar el préstamo
directamente si el titular fallece, cuando, a veces,
es más conveniente para la familia seguir pagando
las cuotas con el capital que reciben y deducirse
por vivienda habitual.t
• Si no dispone de patrimonio, no tiene necesidad
de hacer testamento, pero puede ser conveniente
contratar un seguro de vida. En ese caso, interesa
designar beneficiarios a los hijos, sobre todo, si
son menores de 21 años, porque pagan menos
impuestos.
¿Se pueden heredar las deudas?
Herencia no siempre es sinónimo de ingreso, también puede significar que acabemos asumiendo
las deudas del difunto. Puede ocurrir que nos
veamos reconocidos como herederos de personas
de dudosa solvencia. ¿Merece la pena aceptar la
herencia si hay que hacer frente a pagos pendientes del fallecido?
Consulte a los expertos. Lo mejor es ponerse en
manos de un abogado, pero aquí le indicamos las
tres opciones que se pueden adoptar.
• Aceptar la herencia simplemente, cuando haya
seguridad de que las deudas del fallecido no superan al patrimonio que deja. Si el endeudamiento
es mayor, el heredero tendrá que responder con
su propio patrimonio.
• Aceptar la herencia a beneficio de inventario.
Permite que los herederos hagan frente a las deudas del fallecido exclusivamente hasta el límite
del valor de los bienes que le son adjudicados en
la herencia y nunca con su propio patrimonio.
• Repudiar la herencia. El heredero está en su derecho de rechazar la herencia; eso sí, esta decisión
es irrevocable.
Mercedes López
(Fuente: Revista Dinero y derechos)
CON EL OPTIMISMO
SE GANA SALUD Y VIDA
No lo decimos nosotros, son varios estudios que
demuestran que las personas solidarias y aquellas
que tienen una mentalidad positiva viven más
años y con mejor salud.
Seguro que usted tiene algún familiar o amigo
optimista, que se ríe con frecuencia o que colabora
con alguna asociación. Pues bien, ser así tiene
muchos beneficios; tantos, que no sólo aumenta la
calidad de vida sino que además reduce el riesgo
de padecer enfermedades. Reír es gratis y es una
de las mejores vacunas contra la tristeza.
Ver el vaso medio lleno y no medio vacío y reírse a menudo tiene muchísimas ventajas para el
organismo:
• La cantidad de anticuerpos en la sangre aumenta, por lo que el sistema de defensa queda
fortalecido. Por ejemplo, cuando una persona se
ríe con amigos, con una película o un libro, los
anticuerpos que se estimulan duran más de 36
horas. Eso hace más fuerte y resistente ante las
infecciones.
• Se produce mayor cantidad de endorfinas, una
sustancia natural que provoca mayor bienestar y
placer.
• Mejora el funcionamiento de los pulmones y
llega más cantidad de oxígeno a todas las células,
especialmente a las del cerebro, que así trabajan
mejor.
• También mejora la salud del corazón y de la
tensión arterial. Por lo general, sentirse bien y
estar alegre supone una mejor tensión emocional,
menos estrés, menos nerviosismo.
Quererse a sí mismo es el motor de cualquier persona y, para alimentar ese sentimiento, es básico
sentirse útil y cuidar la relación con los demás.
Le proponemos que lo consiga participando en
asociaciones culturales, en grupos deportivos o
en alguna agrupación que tenga cerca de casa.
Sin darse cuenta, tendrá una visión más positiva de la vida y hará nuevos amigos, porque el
optimismo y el buen humor atraen a los demás.
Además, se estará alejando de la monotonía, las
preocupaciones y la tristeza.
Doctor Pedro M. Ramos Calvo
35
NECROLÒGIQUES
Cuid.: Elena Sagrè Pérez
Difunt: Francisca Pérez Vera (Martorell)
Cuid.: Hnas. Mayor Pinalla
Difunt: Julia Pinalla Charriel (Cornellá)
Cuid.: María Piera Requesens
Difunt: Manel Pérez i Casals (L’Hospitalet)
Cuid.: Fills Consuelo, Deco i Jaime
Difunt: Paula González Albarrán (Madrid)
Cuid.: Manuela Márquez García
Difunt: Pedro Fco. Muñoz García (El Prat de Ll.)
Cuid.: Neus Aguilñera Mani
Difunt: Milagros Mani Deixens (El Prat de Ll.)
Cuid.: Benjamín Torà Morcillo
Difunt: Jaume Torà Latorre (Sant Boi)
Cuid.: Joana Riera Avellán
Difunt: Alexandra Avellan Giménez (Mora
d’Ebre)
Cuid.: María y Bienvenida Molina
Difunt: Juan Molina (Castelldefels)
Cuid.: Pepita Pérez.
Difunt: Antonio Martínez Soler (L’Hospitalet).
DE SENTIDO COMÚN
Un hombre estaba colocando flores sobre la
tumba de su esposa, cuando vio a su lado a
un hombre chino depositando un plato con
arroz hervido sobre la tumba vecina.
El pasado 15 de junio se celebró en todo el
mundo el Día de Conciencia del Maltrato de
Personas Mayores promovido por La Red
Internacional para la Prevención del Abuso a
las Personas Mayores (INPEA en sus siglas en
inglés) y la Organización de Naciones Unidas
(ONU).
Las organizaciones españolas más representativas de mayores quisieron sumarse a esta
celebración y realizaron diversos actos en los
que pusieron de manifiesto su posición respecto a las situaciones de maltrato a las que
se ven sometidos algunos colectivos que han
superado los 65 años de edad.
Según numerosas encuestas de carácter internacional, uno de cada 20 ancianos es víctima
de abusos en todo el mundo. En España se
estima que 357.190 personas fueron maltratadas durante 2004. Ante tal realidad, la
Confederación Española de Organizaciones
de Mayores (CEOMA) y el Centro Reina Sofía
para el Estudio de la Violencia hicieron público
un manifiesto que reconoce y denuncia esta
situación.
Un informe advierte de que el maltrato a las
personas ancianas es una de las formas de
violencia y discriminación “más encubierta”
en la sociedad actual. El presidente de CEOMA, Eduardo Rodríguez Rovira, planteó la
reflexión sobre si la violencia a los mayores
va en aumento o si, por el contrario, es un
problema que “siempre ha estado ahí, si bien
ahora empieza a relucir”.
–Disculpe señor,¿de verdad cree usted que
el difunto vendrá a comer el arroz?
A su juicio estos datos suponen sólo “la punta
del iceberg” y reclama a la sociedad y a los
medios de comunicación que presten a este
problema “un nivel de atención similar al de
la violencia de género”.
–Sí –respondió el chino–. Cuando el suyo
venga a oler las flores.
(Fuente: Revista Entre Mayores)
El hombre se dirigió al chino y le preguntó:
36
Las Asociaciones de Mayores se pronuncian ante los
ABUSOS A LA VEJEZ
ENVEJECIMIENTO
como
PROYECTO DE VIDA
Envejecimiento como proyecto de vida.
La Organización Mundial de la Salud ha lanzado
la iniciativa innovadora de promover un enfoque
integral de envejecimiento a través de una red
titulada Movimiento Mundial por el Envejecimiento Activo, reflejando tal expresión el compromiso de mantener y reforzar la independencia, la
participación social, y el bienestar emocional de
las personas mayores.
El principal problema del envejecimiento, cualquiera que sea la edad de la persona, es la contradicción entre los deseos y la realidad. Desengaño
por intentar alcanzar objetivos imposibles, imponiéndose la capacidad de dejar de presumir de
joven y hacerlo como persona digna, disfrutando
de lo que es propio de la persona mayor: tiempo
libre de urgencias; serenidad de espíritu, lejos
de impulsos juveniles; reflexión como producto
de la experiencia; y paz interior como premio al
abandono de rivalidades.
Ser joven o mayor no es producto de elección
personal sino secuencia de naturaleza biológica.
Llegar a persona mayor no es volver a la infancia
o a la juventud pero sí perfilar un modelo donde
se atienda sus intereses participativos. Hay experiencia de vida previa; conocimientos; capacidad
de aprendizaje; y expectativas de futuro. No se
trata de llenar un tiempo muerto y vacío sino
continuar construyendo un proyecto de vida.
Nuestra sociedad ha sido seducida por la juventud. Nadie lanza un mensaje que diga ¡que grande
es ser mayor!, como si no fuese una edad en que
no se puede contribuir al bien común. Esto supone
una clara discriminación catalogando al mayor
como un “inútil social”.
Se le administra su bienestar, su diversión, sin
respetar su autonomía. Los mayores están más
tutelados que respetados, más dirigidos que
orientados, más sometidos a nuestros pareceres
que estimulados por nuestros cuidados. La comprensión que una sociedad muestra hacia la persona mayor, es un indicador muy sensible sobre
el grado de mayoría de edad de esa sociedad.
Al llegar a los 65 años y tener que afrontar, no
todos pero si la gran mayoría, la jubilación, aún
queda mucha vida por delante: y sería un error
apartar este colectivo y dejarlo aparcado, como
si fuese inservible.
Se ha de imponer la aceptación serena de los elementos propios de la edad, con una posición optimista en relación con las propias posibilidades;
y con una estructura lo suficientemente autónoma
como para poner en primer plano el propio proyecto vital, y seguir conectado al entorno social,
familiar y personal. Ello llevará consigo un mayor
crecimiento personal y un mayor bienestar.
Enrique Pozón Lobato
Catedrático Jubilado
37
EL ALZHEIMER, UN SIGLO DESPUÉS
A cien años de que se identificaran por primera
vez los síntomas de la que sería llamada Enfermedad de Alzheimer, los científicos destacan
que todavía falta bastante para encontrarle una
solución a ese mal.
Los expertos señalan en la última edición de la revista médica Lancet que aunque la ciencia médica
puede ayudar a reducir el grado de progresión
de la enfermedad y sus síntomas, todavía no es
posible tratar definitivamente ese padecimiento
neurodegenerativo.
El artículo dice que los principios fundamentales
del cuidado de los enfermos siguen siendo “apoyo
y compasión”. Pero integrantes de la comunidad
científica se mantienen esperanzados.
Optimismo y cautela
“En los próximos años, podríamos ver varios
niveles de progreso en la búsqueda de un tratamiento”, dijo el profesor Simon Lovestone,
presidente del Fondo británico de Investigaciones
del Azheimer.
“Aunque no se podrán recuperar completamente
todas las funciones perdidas del cerebro, algunos
efectos de la enfermedad serán reversibles. Muchos, muchos más pacientes mejorarán su calidad
de vida”, expresó.
A pesar del optimismo de Lovestone, otros expertos mantienen la cautela. El doctor Hugh Pearson,
de la Universidad de Leeds, en el Reino Unido,
38
estima que aún son demasiado grandes los principales obstáculos para hallar un remedio.
“Si logramos superarlos –dice– sólo así sería posible encontrar una cura. Estos obstáculos son la
imposibilidad de hacer un diagnóstico temprano
de la enfermedad y el hecho de que la muerte de
las neuronas en el cerebro no puede ser fácilmente
revertida”.
A falta de una solución, los expertos insisten en la
prevención, que incluye una dieta equilibrada y
ejercicio regular tanto físico como mental. En cuanto a este último, sugieren un mejor entrenamiento
de la capacidad para “lidiar” con el estrés.
Kraepelin-Alzheimer
Fue hace cien años que se identificaron por primera vez los síntomas de la enfermedad: el neurólogo y psiquiatra alemán Alois Alzheimer dio a
conocer en 1906 sus observaciones tras el estudio
del caso de una paciente, Auguste D.
En una conferencia titulada “Sobre una enfermedad específica de la corteza cerebral”, el doctor
Alzheimer informó sobre las particularidades del
caso en el Congreso de médicos de Dementes de
Alemania.
Poco después su colega Emil Kraepelin –a quien
se considera el codescubridor del mal– propuso
denominar el padecimiento como “enfermedad
de Alzheimer”.
(Fuente: BBC Mundo.com)
DELEGACIONS AFA BAIX LLOBREGAT
Molins de Rei - 08750
Sra. Pilar Mas
C/ Puigcerdà, 46, 1er.
Telèf. 93 668 02 76
661 050 927
Castelldefels - 08860
Sra. Elida Sánchez
c/ Rafael Casanovas, 33
Telèf. 649 591 361
Cervelló - 08758
Sra. Lolita Gardiel
Casal Municipal dels Avis
C/Major s/n
Telèf. 93 660 02 53
93 660 16 15
Sant Joan Despí - 08970
Sra. Andrea Oses
Centre Antonio Machado
Passatge Sant Miquel, 5. (Les Planes)
Telèf. 680 567 297
Cornellá de Llobregat - 08940
Sra. Clara Avellán
Avgda. Sant Ildefons s/n, 1ª planta
(Mercat Municipal)
Telèf. 93 375 32 61
93 474 31 98
639 82 05 08
El Prat de Llobregat - 08820
Sra. Montserrat Torres
Centre Cívic Jardins de la Pau
Plaça Jardins de la Pau, s/n.
Telèf. 93 478 70 01
93 379 00 22
639 81 94 40
Pallejà - 08780
Sr. Miquel Fuentes
Castell de Pajellà
Avgda. Generalitat
Telèf. 93 663 20 44
Esplugues de Llobregat - 08950
Sra. Mercé Navarro Ciércoles
Telèf. 93 371 21 53
Masquefa - 08783
Sra. Rosa Valls
c/ Major, 93
Telèf. 93 772 83 86
686 453 681
Sant Feliu de Llobregat - 08980
Sra. Victòria López
Casal Municipal de la Gent Gran
C/ Pi i Margall, 43
Telèf. 93 666 06 53
639 82 23 11
Sant Just Desvern - 08960
Sra. Rosa Ros
c/ Roquetas, 33, 2n. 3a.
Telèf. 600 882 888
Sant Boi de Llobregat - 08830
Sra. Rosa Valls
Can Massallera
C/ Mallorca, 30
Telèf. 93 661 46 57
686 45 36 81
Sant Vicenç dels Horts- 08620
Sra. Ma. Rosa Valls Rusinès
Telèf. 607 951 286
Olesa de Montserrat - 08640
Sra. Mercè Alert
C/ Francesc Macià, 88, 1er. 1a.
Telèf. 93 778 30 33
Torrelles de Llobregat - 08629
Sra. Meritxell Marty López
Telèf. 607 201 664
CENTRES ALOIS
Centre Alois I
Avgda. Apel·les Mestres, 33 b. 1a.
08820 El Prat Ll.
Telèf. 93 370 45 29
Centre Alois II
Avgda. Línea Eléctrica, 13 baixos
08940 Cornellà Ll.
Telèf. 93 375 59 25
Ajuntament de
Cornellà de Llobregat
Centre Alois III
Taller de memòria
Passeig Maluquer, 1
08970 Sant Joan Despí
Telèf. 93 373 91 14
40
Descargar