Català La sostenibilitat ambiental i del consum energètic estan íntimament relacionades amb el creixement econòmic. Històricament, el creixement del consum energètic ha augmentat amb el creixement del PIB de les economies. Això és així fins i tot tenint en compte els augments de l'eficiència: de fet, els augments de l'eficiència mai han causat una disminució en termes absoluts del consum energètic. En l'escenari que apareix davant nosaltres en el SXXI ens enfrontem a diversos reptes, el denominador comú dels quals és el model energètic. En primer lloc, les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades per l'estructura del nostre sistema energètic posen en perill l'estabilitat climàtica i la capacitat de càrrega del planeta. En segon lloc, els combustibles fòssils, que representen més del 80% del consum d'energia primària mundial i que són causants de bona part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, es veuran sotmesos, especialment el petroli, a una progressiva tensió. Aquesta tensió vindrà donada per la tendència a una creixent demanda enfront de l'esgotament dels jaciments més productius i per la concentració de les reserves en zones geogràfiques políticament inestables o que estan fora de l'abast dels mercats internacionals. En tercer lloc, el sistema econòmic mundial està basat en la necessitat d'un continu creixement en l'ús de recursos, entre ells els energètics, però també recursos minerals, aigua, etc. Atès que actualment existeix un enorme desequilibri entre els consums de recursos i energia per capita dels països industrialitzats i els dels països en desenvolupament, aquesta tendència a un major consum de recursos per a sostenir les economies no farà sinó exacerbar-se a mesura que els països en desenvolupament avancin cap als nivells de consum dels països industrialitzats. Aquesta ponència argumentarà que a més de progressos tecnològics en fonts d'energia renovable i de baixes emissions d'efecte hivernacle, i en avanços en l'eficiència i l'estalvi, serà necessària una nova concepció del procés econòmic que superi el vell paradigma neoclàssic, mecanicista i científicament superat, i que es vagi cap a una concepció de l'economia i els mercats com part del mitjà natural, i no al revés. Donades les dificultats d'escala que l'arribada de milers de milions d'habitants del planeta al desenvolupament produiran en aquest procés, és fonamental que siguin els països ja desenvolupats els quals primer donin exemple amb un esforç d'austeritat que no tingui com objectiu exclusiu augmentar l'eficiència o la disminució de la intensitat energètica de les seves economies, sinó el de disminuir, en termes absoluts, el seu consum energètic i de materials. Aquest lideratge no solament és necessari donats els elevats nivells de consum energètic i de materials per capita de les societats industrialitzades, sinó perquè serà l'única manera per la qual els països en desenvolupament es prendran de debò aquestes propostes: els països rics necessiten predicar amb l'exemple. Español La sostenibilidad ambiental y del consumo energético están íntimamente relacionadas con el crecimiento económico. Históricamente, el crecimiento del consumo energético ha aumentado con el crecimiento del PIB de las economías. Esto es así incluso teniendo en cuenta los aumentos de la eficiencia: de hecho, los aumentos de la eficiencia nunca han causado una disminución en términos absolutos del consumo energético. En el escenario que aparece ante nosotros en el SXXI nos enfrentamos a varios retos cuyo denominador común es el modelo energético. En primer lugar, las emisiones de gases de efecto invernadero causadas por la estructura de nuestro sistema energético ponen en peligro la estabilidad climática y la capacidad de carga del planeta. En segundo lugar, los combustibles fósiles, que representan más del 80% del consumo de energía primaria mundial y que son causantes de buena parte de las emisiones de gases de efecto invernadero, se van a ver sometidos, especialmente el petróleo, a una progresiva tensión. Esta tensión vendrá dada por la tendencia a una creciente demanda frente al agotamiento de los yacimientos más productivos y por la concentración de las reservas en zonas geográficas políticamente inestables o que están fuera del alcance de los mercados internacionales. En tercer lugar, el sistema económico mundial está basado en la necesidad de un continuo crecimiento en el uso de recursos, entre ellos los energéticos, pero también recursos minerales, agua, etc. Dado que actualmente existe un enorme desequilibrio entre los consumos de recursos y energía per capita de los países industrializados y los de los países en desarrollo, esta tendencia a un mayor consumo de recursos para sostener las economías no hará sino exacerbarse a medida que los países en desarrollo avancen hacia los niveles de consumo de los países industrializados. Esta ponencia argumentará que además de progresos tecnológicos en fuentes de energía renovable y de bajas emisiones de efecto invernadero, y en avances en la eficiencia y el ahorro, será necesaria una nueva concepción del proceso económico que supere el viejo paradigma neoclásico, mecanicista y científicamente superado, en pos de una concepción de la economía y los mercados como parte del medio natural, y no al revés. Dadas las dificultades de escala que la llegada de miles de millones de habitantes del planeta al desarrollo producirán en este proceso, es fundamental que sean los países ya desarrollados los que primero den ejemplo con un esfuerzo de austeridad cuyo objetivo no debe ser exclusivamente aumentar la eficiencia o la disminución de la intensidad energética de sus economías, sino el de disminuir, en términos absolutos, su consumo energético y de materiales. Este liderazgo no solamente es necesario dados los elevados niveles de consumo energético y de materiales per capita de las sociedades industrializadas, sino porque será la única manera en la que los países en desarrollo podrán tomar en serio dichas propuestas: los países ricos necesitan predicar con el ejemplo.