La Vicaria; Fortuny

La vicaria − FORTUNY Làmina 100
Títol: La Vicaria
Autor: Fortuny
Cronologia: 1867−1870
Estil: realisme
Tècnica: oli
Suport: taula; petites dimensions
Localització actual: Museu d'Art Modern (Barcelona)
Tema: representa la signatura d'un contracte matrimonial a les oficines eclesiàstiques. L'artista presta una gran
atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient.
Elements Plàstics:
− La pinzellada destaca per la llibertat i pel preciosisme.
− El color és desbordant en vitalitat i riquesa.
− Predominen les tonalitats càlides (més a primer terme i ocupant una part del quadre més gran) per damunt
de les fredes.
− La llum es reparteix homogèniament per tota la superfície del quadre.
Composició:
Les figures humanes estan disposades de manera asimètrica, hi ha una marcada concentració de personatges a
la dreta. L' acció principal, la signatura del nuvi sota la mirada del vicari i el testimoni.
Els convidats semblen més interessats a parlar entre ells que en l'esdeveniment.
El fet que no s'observi a la banda esquerra cap paret que limiti físicament la sala impedeix a l'observador de
fer−se una idea real de les seves dimensions.
La verticalitat predomina per damunt de l'horitzontalitat.
A la dreta de la taula hi ha un grapat de personatges més humils que semblen esperar el torn. La catifa
groguenca als seus peus contrasta amb el terra marronós de la resta de la sala i serveix d'element distintiu
entre ambdós grups, malgrat la presència d'una de les dames en un racó de la catifa, que podria simbolitzar
una certa amabilitat cap als menys afortunats.
Estil:
Fortuny combinà una tècnica virtuosa amb temes anecdòtics i jovials, lluny de tota clínica social. Malgrat
1
enquadrar−lo habitualment dins del realisme, també se l'ha considerat un membre destacat de la pintura
preciosista.
Les seves obres tingueren un èxit desbordant a França. La crítica de la època arribà a relacionar−lo amb els
impressionistes (per la seva tècnica base de taques i per la llum i el cromatisme dels seus quadres), però l'ús
del clarobscur tradicional l'allunyava d'aquests.
Fortuny admirava a Renoir quan acabava de començar.
En la seva estada al Prado, Fortuny va copiar i estudiar els venecians, El Greco, Velázquez, Ribiera i, sobretot,
Goya.
La gran acceptació de les seves obres per part de la crítica i el públic provocà que una gran quantitat d'artistes
s'inspiressin en la seva manera de concebre la pintura (Fortunyistes− Fortunyisme), amb representacions a
Espanya, França i Itàlia.
Un detall que dóna fe del seu renom és el fet de que a Roma, en vida de l'artista, hi hagués nombroses
falsificacions amb el seu nom.
Contingut i significació:
És un quadre consumista inspirat en els tràmits burocràtics d'un casament.
Un motiu de canvi de rumb de l'art pictòric fou l'aparició de la burgesia com a nou client dels artistes, que se'ls
disputava amb l'Estat i que per a les seves cases preferia obres menudes.
El marxant de Fortuny exposà La Vicaria a París. La fama que adquirí Fortuny tingué abast europeu.
Funció:
Estava destinat (en un principi) a decorar la llar d'algun personatge adinerat que desitgés decorar alguna
estança amb una obra de tema consumista.
*Has vist el quadre de Fortuny? Aquesta és la salutació que s'adrecen els artistes i afeccionats quan es
troben*
2
2