PLANIFICACIÓ EDUCATIVA: El dia a dia a l`aula ia l

PLANIFICACIÓ EDUCATIVA:
El dia a dia a l’aula i a l’escola
Mar Oliver
Res no és igual d'un dia a l'altre. Els detalls s'han de vetllar,
fonamenten els avanços dels infants.
<<Si m'ho expliques, me n'oblido, si m'ho ensenyes i ho veig,
tinc por de no recordar-ho; si ho faig ho aprenc>>
Les petites coses de cada dia s'han de veure i s'han de viure, però
sobretot l'infant les ha de poder fer, si volem que contribueixin a la
seva formació global. Tot un repte per els adults.
La nostra programació ha de partir de la planificació de la
vida quotidiana!!


Partir de petites coses conegudes per l'infant.

Aprenentatges sòlids on els infants són partíceps.
LECTURES:
* Descobrint l'autonomia
* En el dia a dia res no és banal,res no és rutina
* La vida quotidiana de 0 -6 anys
* El valor de les petites coses
* La tasca educativa: els bebés.
PRINCIPIS BÀSICS
D'INTERVENCIÓ EDUCATIVA

DOS PRINCIPIS FONAMENTALS. Model Loczy.Emmi
Pickler

La valoració positiva de l'activitat autònoma de l'infant

El valor de les relacions personals estables de l'infant

Moments de la vida diària, bases per al creixement psicomotor i
psicosocial (presa de consciència de si mateix i de l'entorn)!
Millors moments d'estar junts.

Autonomia / dependència
“Intervenir molt menys i observar molt més”
“La qualitat de l'activitat lliure de l'infant és el millor
indicador de l'èxit de la cura rebuda”
“ Durante sus actividades, dirigidas bajo su propia
responsabilidad, el niño aprende a observar, a actuar, a
utilizar su cuerpo económicament, a preveer el resultado de
su propia acción, a sentir los límites de sus posibilidades, a
modificar sus movimientos y sus actos, es decir, aprendre a
aprender”
Tardos, 1988
Eixos bàsics de la intervenció educativa





Partir de l'escolta de l‘infant
Creació d'un clima de calma i seguretat afectiva.
Educació emocional
Respectar la cultura dels infants: el joc com espai de
llibertat i expressió
La professionalització dels gestos de les educadores. El
valor de les relacions estables
Repensar el rol de l’educador. La relació infant-adult: la
coparticipació com a principi.
Clima de calma i seguretat
<<L’assoliment dels objectius de
desenvolupament i dels continguts
d’aprenentatge està sempre en funció de la
calma psicològica del nen o la nena,del seu
sentiment de seguretat com a objecte d’afecte
dels altres, especialment de les persones adultes
més significatives>>
Vicenç Arnaiz
“Si l’adult es dedica un temps intensament i
exclusivament al bebé… després el bebé pot
estar amb si mateix i passar moments tot sol a
diferents distàncies de l’adult”
“L’infant no és un titella en mans d’un adult
totpoderós. S’ha d’estar molt present, però de
forma diferent s’ha d’acompanyar creant un
marc protector”
“La qualitat de l'activitat lliure de l'infant és el
millor indicador de l'èxit de la cura rebuda”
 “Un bebé aprèn molt de l'adult però també ha
de descobrir moltes coses per sí mateix, ha de
fer la seva pròpia tasca com a bebé”
 “Els bebés toquen els altres i els objectes de la
mateixa manera que els toquen a ells”
Emmi Pikler

Clima facilitador










Seguretat física i afectiva
Sentir-se estimat, escoltat...
Possibilitat relacionar-se amb els altres
Possibilitat relacionar-se amb l’entorn
Possibilitat d’expressar-se
Possibilitat d’aprendre a aprendre
Ambient d’aprenentatge
Tenir temps
Tenir oportunitats
Possibilitat de ser com és
Professionalització dels gestos
És la vida diària, pensada en els més petits detalls,
qualitat de l'atenció als infants, la cosa que garanteix
presència o absència d'estimulació necessària per a
salut, desenvolupament i creixement psicomotor
psicosocial dels infants.
la
la
la
i
- el nin mai es tractat com un objecte, sinó un ser que sent,
observa,...
- res de presses, l'educadora mai té aspecte de presses, estrés...
- les atencions mai s'interrompeixen.
“Cultura de las manos y de los movimientos
conscientes” Emmi Pikler
Mecànic,
repetitiu i
ràpid.
Què suposa per
l'infant aquest
moment?
•La individualització
•La desautomatització de les activitats quotidianes
•La comunicació no verbal
•L’esforç per entendre els missatges. El temps
•Les paraules
•El contacte, el tacte
Gran atenció a la qualitat dels gestos de l'educadora, a
l'harmonització amb els moviments espontanis i l'estat de
tonicitat de l'infant. Tot el que crea dependència està limitat
(moxaines, carícies, contactes corporals...són moderats)
Cal saber quins són els gestos agradables per els infants i partir
de la postura espontània, sense forçar moviments.Els moviments
suaus i delicats expressen atenció i interès.
Les educadores aprenen a fer més lents els moviments, a esperar
resposta de l'infant i a contar-ne amb la participació.
“La construcció psíquica d'un bebé solament pot fer-la un adult atent,
que sàpiga el que s'ha de mirar i quan s'ha d'esperar”
Emmi Pikler
Pedagogia de l'escolta
Poema “ La oreja Verde”
Un día, en el Expreso Soria Monteverde, Vi subir a un hombre con una
oreja verde. Ya joven no era, sino maduro parecía, Salvo, la oreja que
verde seguía. Me cambié de sitio para estar a su lado y observar el
fenómeno bien mirado.
Le dije: Señor, Usted, tiene ya cierta dead, Dígame, esa oreja verde, ¿le es
de alguna utilidad? Me contestó amablemente: yo ya soy persona
vieja, Pues de joven sólo tengo esta oreja. Es una oreja de niño, que me
sirve para oír cosas que los adultos nunca se paran a sentir:
Oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan, las piedras, los ríos
y las nubes que pasan, oigo también a los niños, cuando cuentan cosas
que a una oreja madura, parecerían misteriosas.
Así habló el Señor de la oreja verde.Aquel día, en el Expreso Soria
Monteverde. Gianni Rodari
Repensar el rol de l’educador. La relació
infant - adult: la coparticipació com a
principi.
La construcció conjunta dels coneixements
 Procés de participació guiada de l'educador:
l'adult acompanya i participa del procés dels
infants
 La interacció

“...Si, durante las atenciones, la educadora se acerca al niño, desde
muy pequeño, con diligencia y delicadeza, si le explica de entrada
todo aquello que le hace y que le pasa, si se esfuerza siempre por
comprender los signos y las manifestaciones por los cuales expresa
sus deseos y sus necesidades, crea la posibilidad de que el pequeño,
sea cual sea su edad, «intervenga» en ese momento en el proceso de
atención y en la manera de satisfacer sus necesidades. Animando al
pequeño a participar, y gracias al comentario verbal con el cual
explica, incluso al bebé, qué está haciendo, observando las reacciones
del bebé, formulándolas en palabras, reconociendo sus acciones y
realizaciones, la persona que está a su cargo le ayuda a percibirse, a
conocerse y a expresarse; es decir, a afirmarse como persona.
Tratado de esta manera, el bebé se siente apreciado, muestra interés,
toma parte activa en las atenciones, demuestra a los que lo cuidan
afecto y placer. El conocimiento y la aproximación crecen a la vez
que se desarrolla el pequeño…”
J. Falk
El joc. Cultura pròpia dels infants

Joc: activitat pròpia dels infants

Joc: element educatiu, eina d'aprenentatge

Activitat lúdica no sempre referència a joc reglat

Activitat lúdica com a joc relaxat, divertit, divergent que genera
molta motivació

En aquesta edat difícil diferenciar entre joc i treball. És simplement
VIURE!!!

Joc representa espai de llibertat i expressió, desenvolupa actituds i
estratègies de relació

El joc a l’escola significa creació d’un clima de llibertat
Panera dels tresors
jocs de transició
Joc heuristic
Petits projectes
Safates d'experimentació
PERFIL DEL MESTRE
Lectura:
“Ser mestres dels més petits!”