Maquetación 1 - Victor Küppers

DdG
www.diaridegirona.cat
RECICLEU-ME
DIARI DE GIRONA
DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.
L’APUNT FINAL
Carmen Echazarreta
PROFESSORA DE LA UDG
 [email protected]
L’ART DE
CONVIURE
n aquesta època de cerca
permanent de la felicitat,
de rebuig de tot allò que
no siguin moments agradables i divertits, es parla molt sobre
l’art de viure. Per exercitar-nos-hi,
ens podem endinsar en les tècniques orientals que donen sentit a
força llibres d’autoajuda. Sembla ser
que a través de pràctiques ayurdèviques, de la meditació o de reflexions
per viure en harmonia, ho podem
aconseguir. Els he de confessar que
no ho tinc tan clar.
Del que es parla menys és de conviure, un art bastant més complicat i
menys glamurós que les tècniques
zen, perquè es tracta de gestionar no
ja la pròpia vida sinó el fet de viure
amb els altres. En definitiva, la convivència és l’essència de l’ésser humà, viure en societat porta implícit
buscar el suport i l’estimació d’aquells que ens envolten i ens pateixen i els patim. Viure és conviure,
necessitem els altres i els altres ens
necessiten. Els vincles són molt diferents amb la nostra parella, amb la
família, els amics, els companys de
feina, l’estrany de l’ascensor, amb tot
aquell amb qui ens relacionem, i la
nostra conducta també és diferent.
Viure en companyia demana respecte, empatia, flexibilitat i unes dosis de renúncia, requisits que topen
frontalment amb aquest pragmatisme imperant. El resultat ja el sabem,
tots patim, poc o molt, en alguns del
àmbits de la nostra vida, els abusos
dels que desconeixen o no volen assolir les regles del joc de la convivència. I les seves conseqüències poden
arribar a l’extrem més traumàtic. Els
problemes derivats de la desigualtat,
la discriminació, les actituds intolerants i inflexibles, l’obstinació o la visió prepotent, són conductes que
violenten les bases d’una convivència pacífica. Conviure és un art, necessari i universal, i per sort mai és
massa tard per intentar-ho.
E
CONTRACORRENT
Victor Küppers
«Entre ser pessimista
i ser il·lús, hi ha una
cosa intermèdia
que és l’optimisme»
Victor Küppers (Eindhoven, 1970) es
dedica a la formació de les persones,
a fer que desenvolupin el seu
potencial. Fa uns dies va dur a terme
una xerrada a Girona, convidat per la
Clínica Cervera
P Un holandès hauria de ser més introvertit que els meridionals, i no venir
aquí a donar-los una empenta.
R És que també em considero molt català,
sóc aquí des de ben petit. A més també hi
ha holandesos que són molt oberts... i jo
sóc del sud.
P Sosté que depèn de nosaltres que el dia
sigui bo. Perdoni però no m’ho crec.
R És culer, vostè?
P Per favor! El dubte ofèn.
R Doncs així m’entendrà. Aquest dia que
el Reial Madrid va guanyar la Copa del Rei
de bàsquet al Sant Jordi, vaig tancar la tele
quan vaig veure que el Barça ja perdia de
15, i l’endemà no vaig mirar ni Punto Pe-
lota, ni Cuatro ni res.
P Això no és amagar el cap?
R No, això no significa que defugi la realitat. Ens van guanyar i ens van guanyar
bé. Li vull dir que està clar que a la vida
sempre hi ha coses que no ens van bé, però
no cal ser masoquistes i donar-li tantes voltes. Ens hem de fixar més en allò positiu.
De què serveix pensar 24 hores al dia en
els problemes?
P Ara entenc per què les seves paraules
favorites són passió i entusiasme...
R Sempre hi ha un costat positiu de les coses, sempre. Tornem al Barça: estem a 10
punts? Sí, però podem guanyar la Champions.
P Massa entusiasme no és contraproduent?
R La realitat del món no la canviarem pas,
però hem d’intentar no ser pessimistes i
veure-ho tot negre. Ara bé, no ser pessimista no significa ser il·lús. Entre ser pessimista i ser un il·lús, hi ha una cosa in-
FORMADOR I
CONFERENCIANT
«Quan ajudes
els altres et
sents molt
millor. No és
una frase
abstracta: quan
fas un favor
a algú, et sents
de meravella»
 Victor Küppers
assenyala que
el gran error
és creure que
al felicitat està
en tenir, ja
que en realitat
està en ser.
ENTREVISTA DE
Albert Soler
GIRONA
termèdia que és l’optimisme.
P La seva família no s’afarta de vostè
i d’aquest optimisme vital a tothora?
R He, he, hi ha moments i moments.
Tampoc no vull fer demagògia, segur
que actualment hi ha molta gent que
està passant moments durs, perquè no
té feina o perquè algun estimat està malalt.
P He vist que entre les seves lectures
favorites hi ha Teresa de Calcuta i
Joan Pau II.
R Efectivament, hi ha coses molt positives en tots dos, i parlo més enllà de
la religió. Per exemple: «Que ningú arribi mai a tu sense que en anar-se’n sigui una mica millor i més feliç». Oblidi’s que ho va dir Teresa de Calcuta.
P Què ens falla davant la vida?
R Ens falla que volem tenir, no volem
ser. Pensem que la felicitat l’hem de buscar en el tenir, quan és en el ser. A ser
bon pare, bon professional, bon amic...
al final, a ser bona persona. També fallem perquè sempre estem buscant
culpables.
P Ajudar els altres? I per què?
R Perquè paradoxalment, quan ajudes
els altres et sents millor. No és una frase abstracte: quan fas un favor a algú, et
sents de meravella.
P És cert que algun cop s’ha dedicat
a comptar quanta gent el saluda en un
ascensor?
R Vaig fer-ho per comprovar empíricament que efectivament, hi ha ben
poca gent que saludi. Les coses s’han
d’experimentar.