IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN

Obres d’Ignacio Martínez de Pisón a la Pare Miquel
N Mar
N Mar
N Mar
El Tiempo de las mujeres
Dientes de leche
Carreteras secundarias
Obres d’Ignacio Martínez de Pisón a altres biblioteques
N Mar
N 834 Mar
N Mar
N Mar
JN Mar
I*** Mar
N Mar
N Mar
N Mar
N Mar
JN Mar
Alguien te observa en secreto
Enterrar a los muertos
El Fin de los buenos tiempos
Foto de familia
Una Guerra africana
Los Hermanos Bravo
María Bonita
Nuevo plano de la ciudad secreta
Las Palabras justas
La Ternura del dragón
El Viaje americano
Les guies del
Club
de lectura
Recursos electrònics
http://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Mart%C3%ADnez_de_Pis%C3%B3n
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Martinez/Pison/narra/secretos/herman
as/nueva/novela/elpepicul/20030125elpepicul_6/Tes
http://www.revistateina.com/teina/web/teina5/lit3imp.htm
Comentarem El Tiempo de las mujeres d’ Ignacio
Martínez de Pisón el dijous 27 de novembre de 2008 a
les 19:45 h.
Coordina i modera M. Àngels Fernández (933 719 119)
IGNACIO
MARTÍNEZ DE PISÓN
Ignacio Martínez de Pisón
El Tiempo de las mujeres
L’autor va néixer a Saragossa l’any 1960 i des del 1982 viu a
Barcelona. Fill de pare militar i amb avantpassats carlistes, va viure la
seva infància entre Logronyo i Saragossa, on va estudiar als Jesuïtes.
El Tiempo de las mujeres reflecteix una època de la història
d’Espanya: la transició i els primers anys de la democràcia. L’autor ha
manifestat: no quiero rehuir la responsabilidad de dejar testimonio de
mi tiempo... No es casualidad que el episodio central de El Tiempo
de las mujeres sea el golpe de Estado del 23-F.
Es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Saragossa i
en Filologia italiana a Barcelona.
Especialment dedicat a la novel·la i a les narracions curtes, ha escrit
també guions cinematogràfics, com el de Las 13 rosas, juntament
amb Emilio Martínez Lázaro i per el qual va ser candidat al Goya al
millor guió original.
Ha escrit articles de premsa i crítica literària als suplements literaris
d’ABC i El País. També s’han fet adaptacions al cinema d’obres
seves. Per exemple, Carreteras secundarias fou adaptada el 1997
per Emilio Martínez Lázaro i posteriorment, el 2003, pel realitzador
francès Manuel Poirier.
Ha estat considerat un dels escriptors més destacats de la literatura
espanyola dels nostres temps des de la seva primera novel·la La
Ternura del dragón (1984). També ha publicat: Nuevo plano de la
ciudad secreta (1992), Carreteras secundarias (1996), María
Bonita (2001) i El Tiempo de las mujeres (2003).
Entre els llibres de contes destaquen: Alguien te observa en
secrteto (1985), Antofafagasta (1987), El Fin de los buenos
tiempos (1994), i Foto de familia (1998).
Pensant en el públic juvenil ha escrit: El Tesoro de los hermanos
Bravo (1996), El Viaje americano (1998) i Una Guerra africana
(2000).
Les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes.
Martínez de Pisón va emprar més de quatre anys en la redacció de El
Tiempo de mujeres. Voluntàriament va interrompre l’escriptura
d’aquesta novel·la per treballar en María Bonita, que va publicar al
2001.
La novel·la neix de la curiositat que semblen provocar-li les converses
entre dones i relata la història de tres joves germanes el destí de les
quals es veu alterat arrel de la mort del seu pare. L’autor s’endinsa de
ple en l’univers femení i dóna veu a tres germanes i, sobre tot, als
secrets que guarden entre elles.
La jove Maria, després de la sobtada mort del seu pare, es creu amb
el deure d’ocupar el buit que ha deixat i decideix assumir totes les
responsabilitats per tal de treure endavant la seva peculiar família.
Acaba descobrint els secrets d’un home que que ella imaginava d’una
altra manera.
La segona germana, Carlota, viu una intensíssima etapa mística i
acaba buscant refugi en un matrimoni convencional.
I la petita, Paloma, és la més alliberada de totes tres. Una noia que,
mentre sembla no pensar en una altra cosa que marxar de casa,
descobreix en la literatura el manual
d’instruccions per a la vida.
Adaptant la veu de les tres en cadascun
dels successius capítols, Martínez de
Pisón juga amb el que cadascuna sap de
les altres i el que saben de si mateixes.