Malalties inmunoprevenibles. Vacunacions
Anuncio
MALALTIES IMMUNOPREVENIBLES. VACUNACIONS PREVENTIVES Dra.. Magda Campins Martí Dra Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB IMPACTE DE LES VACUNES, EE.UU. (1900-2005) * CDC. Pink Book, 2007 Tabla 2. Impacto de la vacunación en la enfermedad. España 1930-2009. Casos de enfermedad en el año de máxima incidencia. en el año 2010 y porcentaje de cambio 2010-año de máxima incidencia. Enfermedad Año máxima incidencia Nº casos Nº casos año 2010 % cambio Tos ferina 1985 60.564 722 98,8 Tétanos 1983 90 8 91,1 Difteria 1940 27.517 0 100 Poliomielitis 1959 2.132 0 100 Sarampión 1983 301.319 274 99,9 Rubéola 1983 161.772 10 99,9 Parotiditis 1984 286.887 2.521 99,3 Fuente: Instituto de Salud Carlos III. Elaboración: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. Beneficios anuales de la vacunación en el mundo Enfermedad Muertes evitadas/año Años de vida salvados varicela difteria tétanos tos ferina H. influenzae b hepatitis B sarampión poliomielitis tuberculosis 57.879 60.000 862.000 600.000 287.000 1.172.500 1.100.000 650.000 1.188.476 1.615.252 3.900.000 56.030.000 39.030.000 18.655.000 76.212.500 71.500.000 42.250.000 77.250.940 TOTAL 5.977.855 386.413.692 Ehreth J. Vaccine 2003;21:596-600 Worldwide child deaths: 1 in 12 children die before reaching five Source: The Lancet, June 2003 Mortalidad por enfermedades prevenibles por vacunas en niños < 5 años MMWR 2006;55:511-5 Conceptes generals Definició de vacuna Preparat antigènic obtingut a partir de microorganismes o dels seus fragments proteics, que indueix una immunidad activa front a determinades malalties infeccioses, amb un risc mínim de reaccions locals o generals Evolució històrica de les vacunes 1796: Verola 1967: Parotiditis 1997: DTPa DTPa--Hib Hib--VPI 1885: Ràbia 1969: Rubèola 1998: Lyme 1896: F. tifoidea, còlera 1971: Triple vírica 1999: dTpa 1972: Meningocòccica 2000: Neumocóccica conjugada 7v i pesta 1923: Diftèria 1976: Neumocòccica 1926: Tos ferina 1981: Hepatitis B 1927: TBC, tètanus 1984: Varicela 1935: Febre groga 1988: Hib 1936: Grip 1991: Hepatitis A 1955: Polio (Salk) 1993: DTPDTP-VPI VPI--Hib 1958: Polio (Sabin) 1994: DTPa (EEUU) 1961: DTP 1996: Hepatitis BB-Hepatitis A 1964: Xarampió 2000: MCC 2000: DTPa DTPa--VPI VPI--Hib Hib--VHB 2006: Rotavirus 2006: Herpes zoster 2007: Papilomavirus 2009: Grip A (H1N1) pandèmica 2010: Neumocóccica conjugada 13v 2013: Meningococo B Vacuna de la viruela Edward Jenner, 1796 (1749-1823) Sara Nelmes: viruela bovina (o de las vacas) Eradicació mundial de la Verola, 1979 Figura 1. Poliomielitis, España 1931-2005. Incidencia y cobertura de vacunación 2500 100 Comienzo vacunación 1963 Número de casos nº casos 60 Cobertura vacunación (%) 1500 40 1000 20 500 20 00 20 03 19 94 19 97 19 85 19 88 19 91 0 años Fuente: Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III. 19 79 19 82 19 73 19 76 19 64 19 67 19 70 19 58 19 61 19 49 19 52 19 55 19 43 19 46 19 37 19 40 19 31 19 34 0 cobertura vacunación 80 2000 Último caso de Poliomelitis en la Región Europea de la OMS Melik Minas Agri, Turquía 26 de Noviembre de 1998 Certificado de eliminación en Europa: 21 de Junio de 2002 27.517 casos (1940) Introducción vacuna Último caso en España Último caso en Cataluña Tipus de vacunes 1. Vacunes de microorganismes vius (Atenuades) 2. Vacunes de microorganismes morts (Inactivades) 3. Vacunes recombinants (Sintètiques) 4. Vacunes DNA, vacunes VLP Vacunes atenuades Fabricades a partir de microorganismes que han perdut la seva virulència després d’un perllongat creixement en cultius, però que conserven la seva antigenicitat (mutants avirulentes) Riscos: - estabilitat de la soca mutada - contaminació per virus Avantatges: - reprodueixen la infecció natural de forma controlada - indueixen la formació d’anticossos sèrics i locals (IgA secretora) - sol ser suficient una única dosi Vacunes inactivades S’obtenen a partir de microorganismes cultivats i tractats posteriorment amb irradiació ultraviolada, calor, formol, alcohol o aldehids Tipus:: Tipus 1. Vacunes de microorganismes totals o complets 2. Vacunes de antigens purificats (proteïnes, polisacàrids, extractes ribosòmics,...) 3. Vacunes antitòxiques, anatoxines o toxoides Vacunes recombinants S’elaboren a partir de la clonació de gens, que codifiquen proteïnes antigéniques específiques en una cèl·lula hoste Vacunas de polisacáridos capsulares Vacunas de polisacáridos planos Vacunas polisacáridos conjugados • Activación células B, sin respuesta inmune mediada por células T • No inducción memoria inmune • Limitado impacto sobre colonización nasofaringea • Genera respuesta inmune Tdependiente e induce memoria inmunológica • Induce una potente y prolongada respuesta inmune secundaria en lactantes • Reduce estado de portador nasofaríngeo Polisacárido Proteína transportadora “carrier” Lazarus R, et al. Clin Infect Dis 2011;52(6):736-42. Toxoide tetánico Toxoide diftérico CRM197 Proteínas membrana externa: Meningococo HiNT: proteína D Classificació de les vacunes 1. Segons el tipus d'antigen 2. Segons la seva composició 3. Segons l'ús sanitari Classificació de les vacunes segons el tipus d’antigen • • • • • • ATENUADES INACTIVADES Víriques Víriques Febre groga Poliomielitis (Sabin, VPO) Xarampió,, rubèola Xarampió rubèola,, parotiditis (TV) Varicela Rotavirus Herpes zoster • • • • • • Bacterianes • BCG • Febre tifoidea (Ty21a) • Còlera (oral) Ràbia Grip Poliomielitis (Salk, VPI) Hepatitis A Hepatitis B (recombinants) Encef. japonesa, papilomavirus... Bacterianes • • • • • • Tos ferina (senceres, acel·lulars) Tètanus, diftèria (anatoxines) Neumocòccica H. influenzae b Meningocòccica Febre tifoidea (parenteral) Classificació segons la composició 1. Vacunes monovalents Contenen un sol tipus antigènic 2. Vacunes polivalents Contenen diversos serotipus del mateix microorganisme 3. Vacunes combinades Associen antigens de diversos microorganismes Classificació segons l’ùs sanitari 1. Vacunes sistemàtiques Són aquelles que s’apliquen a la totalitat de la població i que formen part dels calendaris vacunals d’una comunitat 2. Vacunas no sistemàtiques La seva aplicació no és universal, ja que són d’indicació individual segons les circumstàncies personals o ambientals de cada individu Calendari vacunal de l'adult Vacuna Recomanació Antidiftèrica + antitetànica (dT) Tots els adults Antidiftérica + antitetánica + antitosferina (dTpa) Gestans a partir 27 sem. EG Antigripal Antipneumocòccica 23-valent Triple vírica Varicel·la >60 anys (o menors d'alt risc) >65 anys (o menors d'alt risc) Tots els susceptibles Tots els susceptibles Pràctica vacunal 1. Vies d'administració 2. Administració simultània 3. Reaccions secundàries 4. Contraindicacions Vies d'administració de les vacunes • • • • • Intramuscular Subcutània Oral Intradèrmica Altres Vies d'administració de les vacunes VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA ELECCIÓ EN ADULTS I NENS GRANS VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA ELECCIÓ EN LACTANTS VIA SUBCUTÀNIA Administració simultània de vacunes OPV Hib HBV DTPa Separació en el temps entre diferents vacunes TIPUS DE VACUNES INTERVAL ENTRE DOSIS • 2 o més vacunes inactivades • Cap • 2 o més vacunes inactivades i/o atenuades • Cap • 2 o més vacunes atenuades • Administració simultània o esperar 4 setmanes Excepció: VPO, tifoidea oral Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR-2) Contraindicacions de les vacunes Per la seva tolerància Malalties infeccioses febrils greus Transtorns neurològics evolutius greus Immunodeficiències (vacunes atenuades atenuades)) Embaràs (vacunes atenuades atenuades)) Reaccions d’hipersensibilitat a components vacunals (ou ou,, antisèptics,...) antisèptics ,...) Per la resposta immunitària induida Edat:: < 1 a. Edat Administració recent de sang o hemoderivats Immunodeficiències o immunosupresió Falses contraindicacions Malalties intercurrents lleus Prematuritat Malalties al·lèrgiques Antecedents familiars d’al·lèrgia Reaccions prèvies no anafilàctiques Tractament amb antibiòtics (excepte: tifoidea oral) Contacte amb una embarassada Contacte recent amb un malalt infecciós Història d’al·lèrgia inespecífica Lactància Reaccions secundàries a les vacunes Complicacions menors Reacció local (eritema, induració, dolor, tumefacció,...) Reacció general (febre, malestar general, exantema, artralgies, mialgies, cefalees,...) Apareixen a les 1212-24 hores i no solen durar més de 48 hores Complicacions majors Reacció anafilàctica Reaccions neurològiques (per ex., vacuna tos ferina) Programes de vacunació Programa de vacunació: vacunació: Mesura sanitària d'actuació sobre la comunitat per aconseguir disminuir o eliminar la presència de determinades malalties infeccioses Per conseguir eradicar una infecció és necesari assolir cobertures vacunals superiors al 90%, en la majoria de casos Eficàcia vacunal I (nv) – I (v) EV = x 100 I (nv) Fòrmula clàssica de Greenwood i Yule, 1915 I (nv (nv): ): Incidència en no vacunats I (v): Incidència en vacunats Si la vacuna proporciona una protecció total, no hi haurà casos en els vacunats:: I (v) = 0 i la EV = 100% vacunats Nuevos logros de la moderna vacunología Combinación de antígenos (vacunas combinadas) Prolongación protección (vacunas conjugadas) Incrementar la respuesta vacunal (adyuvantes) Mejorar aplicación (oral, intranasal,…) Prevención enfermedades “no infecciosas” (cáncer, ..) Protección nuevos virus pandémicos (gripe) y surge la controversia….. La Vanguardia, 10 febrero 2009 La Vanguardia, 22 abril 2009 Diario Médico, 16 de octubre de 2009 El País, 27 de enero de 2010 La Vanguardia, 18 de octubre de 2009 La Vanguardia, septiembre de 2009 Evolución de los programas de vacunación Época prevacunal Aumento de cobertura Pérdida de confianza Retorno de confianza Erradicación Final vacunación Enfermedad Brote Cobertura vacunal Efectos adversos Tiempo Erradicación De: Bayas JMª “ los datos científicos y las realidades históricas pierden valor cuando compiten con opiniones o historias emotivas que aparecen en los medios de comunicación”
