Programes de vacunaci

Octubre 2015
PROGRAMES DE
VACUNACIÓ
1.
2.
3.
4.
5.
Vacunes. Conceptes generals
Tipus de vacunes
Pràctica vacunal
Programes de vacunació
Calendaris de vacunació
Dra. Magda Campins
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
Tabla 2. Impacto de la vacunación en la enfermedad. España 1930-2009. Casos de enfermedad en el año de máxima
incidencia. en el año 2010 y porcentaje de cambio 2010-año de máxima incidencia.
Enfermedad
Año máxima
incidencia
Nº casos
Nº casos año
2010
% cambio
Tos ferina
1985
60.564
722
98,8
Tétanos
1983
90
8
91,1
Difteria
1940
27.517
0
100
Poliomielitis
1959
2.132
0
100
Sarampión
1983
301.319
274
99,9
Rubéola
1983
161.772
10
99,9
Parotiditis
1984
286.887
2.521
99,3
Fuente: Instituto de Salud Carlos III. Elaboración: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.
Tipus de vacunes
1.
Vacunes de microorganismes vius
(Atenuades)
2.
Vacunes de microorganismes morts
(Inactivades)
3.
Vacunes recombinants (Sintètiques)
Vacunes atenuades
Fabricades a partir de microorganismes que han perdut la seva virulència
després d’un perllongat creixement en cultius, però que conserven la seva
antigenicitat (mutants avirulentes)
Riscos:: - estabilitat de la soca mutada
Riscos
- contaminació per virus
Avantatges:: - reprodueixen la infecció natural de forma controlada
Avantatges
- indueixen la formació d’anticossos sèrics i locals
(IgA secretora)
- sol ser suficient una única dosi
Vacunes inactivades
S’obtenen a partir de microorganismes cultivats i tractats
posteriorment amb irradiació ultraviolada, calor, formol, alcohol
o aldehids
Tipus::
Tipus
1. Vacunes de microorganismes totals o complets
2. Vacunes de antigens purificats (proteïnes,
polisacàrids, extractes ribosòmics,...)
3. Vacunes antitòxiques, anatoxines o toxoides
Vacunes recombinants
S’elaboren a partir de la clonació de
gens, que codifiquen proteïnes
antigéniques específiques en una
cèl·lula hoste
Classificació de les vacunes
1.
Segons el tipus d'antigen
2.
Segons la seva composició
3.
Segons l'ús sanitari
Classificació de les vacunes segons el tipus
d’antigen
•
•
•
•
•
ATENUADES
INACTIVADES
Víriques
Víriques
Febre groga
Poliomielitis (Sabin, VPO)
Xarampió, rubèola, parotiditis (TV)
Varicela
Rotavirus
•
•
•
•
•
•
Bacterianes
• BCG
• Febre tifoidea (Ty21a)
• Còlera (oral)
Ràbia
Grip
Poliomielitis (Salk, VPI)
Hepatitis A
Hepatitis B (recombinants)
Encef. japonesa, papilomavirus...
Bacterianes
•
•
•
•
•
•
Tos ferina (senceres, acel·lulars)
Tètanus, diftèria (anatoxines)
Neumocòccica
H. influenzae b
Meningocòccica
Febre tifoidea (parenteral)
Classificació segons la composició
1. Vacunes monovalents
Contenen un sol tipus antigènic
2. Vacunes polivalents
Contenen diversos serotipus del mateix
microorganisme
3. Vacunes combinades
Associen antigens de diversos
microorganismes
Classificació segons l’ùs sanitari
1. Vacunes sistemàtiques
Són aquelles que s’apliquen a la totalitat de la població i que
formen part dels calendaris vacunals d’una comunitat
2. Vacunas no sistemàtiques
La seva aplicació no és universal, ja que són d’indicació
individual segons les circumstàncies personals o ambientals
de cada individu
Vacunes sistemàtiques a Catalunya
• Diftèria
• Tètanus
• Tos ferina
• Xarampió
• Rubèola
• Parotiditis
• Poliomielitis
• Hib
• Meningocòccica C conjugada
• Hepatitis A i Hepatitis B
• Varicel.la (> 13 a. susceptibles)
• Papilomavirus
Vacunes no sistemàtiques
• BCG
• Antigripal
• Antipneumococcica
• Antimeningococcica B
• Rotavirus
• Febre tifoidea
• Febre groga
• Ràbia
• Còlera
• Encefalitis japonesa
• Encefalitis centroeuropea
Pràctica vacunal
1.
Vies d'administració
2.
Administració simultània
3.
Reaccions secundàries
4.
Contraindicacions
5.
Punts clau
Vies d'administració de les vacunes
•
•
•
•
•
Intramuscular
Subcutània
Oral
Intradèrmica
Altres
Vies d'administració de les vacunes
VIA INTRAMUSCULAR DE
PRIMERA ELECCIÓ EN
ADULTS
I NENS GRANS
VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA
ELECCIÓ EN LACTANTS
VIA SUBCUTÀNIA
SC
Administració simultània de vacunes
OPV
Hib
HBV
DTPa
Separació en el temps entre diferents vacunes
TIPUS DE VACUNES
INTERVAL ENTRE DOSIS
• 2 o més vacunes inactivades
• Cap
• 2 o més vacunes inactivades
i/o atenuades
• Cap
• 2 o més vacunes atenuades
• Administració simultània o
esperar 4 setmanes
Excepció: VPO, tifoidea oral
Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR-2)
Separació en el temps entre vacunes i altres
productes immunobiològics
PRIMER
SEGON
INTERVAL
• Immunoglobulina
• Vacuna inactivada
• Cap
• Vacuna inactivada
• Immunoglobulina
• Cap
• Immunoglobulina
• Vacuna atenuada
• 3 - 6 m.*
m.* (11 m.)
• Vacuna atenuada
• Immunoglobulina
• 2 setmanes
* Cap interval amb polio oral, febre groga i tifoidea oral
Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR(No.RR-2)
Punts clau en la pràctica vacunal
– Dosi posada, dosi vàlida
– No reiniciar pautes, ni repetir dosis
– No hi ha intervals màxims entre dues dosis
– Hi ha intervals mínims entre dues dosis
– Administració simultània de vacunes
– Intercanvi entre vacunes de diferents fabricants
– Només considerar veritables contraindicacions
vacunals
Reaccions secundàries a les vacunes

Complicacions menors

Reacció local (eritema, induració
induració,, dolor, tumefacció
tumefacció,...)
,...)

Reacció general (febre
(febre,, malestar general, exantema, artralgies
artralgies,,
mialgies,, cefalees
mialgies
cefalees,...)
,...)

Apareixen a les 1212-24 hores i no solen durar més de 48 hores

Complicacions majors

Reacció anafilàctica

Reaccions neurològiques (per ex., vacuna tos ferina)
Contraindicacions de les vacunes

Per la seva tolerància

Malalties infeccioses febrils greus

Transtorns neurològics evolutius greus

Immunodeficiències (vacunes atenuades
atenuades))

Embaràs (vacunes atenuades
atenuades))

Reaccions d’hipersensibilitat a components vacunals (ou
ou,,
antisèptics,...)
antisèptics
,...)

Per la resposta immunitària induida

Edat:: < 1 a.
Edat

Administració recent de sang o hemoderivats

Immunodeficiències o immunosupresió
Falses contraindicacions
 Malalties intercurrents lleus
 Prematuritat
 Malalties al·lèrgiques
 Antecedents familiars d’al·lèrgia
 Reaccions prèvies no anafilàctiques
 Tractament amb antibiòtics (excepte: tifoidea oral)
 Contacte amb una embarassada
 Contacte recent amb un malalt infecciós
 Història d’al·lèrgia inespecífica
 Lactància
Programes de vacunació
Programa de vacunació:
vacunació: Mesura sanitària d'actuació
sobre la comunitat per aconseguir disminuir o
eliminar la presència de determinades malalties
infeccioses
Per conseguir eradicar una infecció és necesari
assolir cobertures vacunals superiors al 90%,
en la majoria de casos
Eficàcia vacunal
I (nv) – I (v)
EV =
x 100
I (nv)
Fòrmula clàssica
de Greenwood i
Yule, 1915
I (nv): Incidència en no vacunats
I (v): Incidència en vacunats
Si la vacuna proporciona una protecció total, no hi haurà casos en els
vacunats: I (v) = 0 i la EV = 100%
Estratègies de vacunació
1.
Programes continuats de
vacunació
2.
Campanyes de vacunació
3.
Actuacions esporádiques
Calendari vacunal de l'adult
Vacuna
Recomanació
Antidiftèrica + antitetànica (dT
dT))
Tots els adults
Antidiftérica + antitetánica +
antitosferina (dTpa
dTpa))
Gestans a partir 27 sem
sem.. EG
Antigripal
>60 anys (o menors d'alt risc
risc))
Antipneumocòccica 23
23--valent
>65 anys (o menors d'alt risc
risc))
Triple vírica
Tots els susceptibles
Varicel·la
Tots els susceptibles
Criteris de vacunació de l'adult
• Edat
• Sexe
• Estats fisiològics (embaràs,...)
• Malalties de base, tractaments
• Ocupació
• Circumstàncias ambientals
• Estils de vida
• Viatjes
Composició vacuna antigripal temporada 2015-2016
Vacunas antineumocócicas
Vacunas polisacáridos planos (23v)
Vacunas polisacáridos conjugados (13v)
• Activación células B, sin respuesta inmune • Genera respuesta inmune Tdependiente e induce memoria inmune
mediada por células T
• No induce hiporrespuesta en
• No inducción memoria inmune
revacunación
• Hiporrespuesta en revacunación
• Reduce estado de portador nasofaríngeo
• Limitado impacto sobre colonización
nasofaringea
1. de Roux A et al. Clin Infect Dis. 2008;46(7):1015-23
2. Pollard AJ, Perrett KP, Beverley PC. Nat Rev Immunol. 2009;9:213-220.
http://www.msssi.gob.es/profesionales/
37
Calendari vacunal en
situacions especials
1. Pacients immunodeprimits importants
2. Pacients amb infecció pel VIH
3. Pacients amb malalties cròniques
Immunosupresió greu:
Recomanacions generals
► No administrar vacunes atenuades
► Vacunar 2 setmanes abans de l'inici del tractament
inmunosupresor ó 3 mesos després de la seva finalització
finalització,, per
obtindre una bona resposta immunògena
immunògena..
► Vacunes atenuades (1 mes abans o esperar 3 meses després
(1 mes en el cas dels corticoides)
► Revacunar, si s’ha vacunat durant el periode de temps anterior
Immunosupresió greu: no
administrar
•
•
•
•
•
•
•
•
Triple vírica
Varicel·la
Rotavirus
VPO
Febre tifoidea oral (Ty21a)
Febre groga
Còlera atenuada
BCG
Immunosupresió greu: si es
poden administrar
Vacunes inactivades
• Tos ferina
• VPI
• Grip
• Hepatitis A
• Hepatitis B
• Ràbia
• Febre tifoidea parenteral
• Còlera inactivada
• VPH
Toxoides
• Tetànic
• Diftèric
Polisacarídiques
• Pneumocòccica
• Meningocòccica
• Hib
Corticoides i vacunes
Dosis immunosupresores
immunosupresores:: 2 mg/kg (pes < 10 kg)
(prednisona o equivalen)
dosis total >20 mg/dia
mg/dia
Tractaments curts (<2 setmanes
setmanes),
), dosis baixes
baixes,,
tractament substitutiu a dosis fisiològiques
fisiològiques,, tractaments
per via tòpica
tòpica,, intraarticular o en aerosol: no
contraindicacions vacunals
Calendari vacunal en nens infectats pel VIH
Naixement
VHB
1 mes
VHB
2 mesos
DTPa, VPI, Hib, MCC, VNC13
4 mesos
DTPa, VPI, Hib, VNC13
6 mesos
DTPa, VPI, Hib, MCC, VNC13, VHB
7 mesos
Grip (anual)
12 mesos
Triple vírica*, Varicel·la*, VHA
13 mesos
Triple vírica*, Varicel·la*, VNC13
15-18 mesos
DTPa, VPI, Hib, MCC
24 mesos
Neumo-23 (revacunació 3 anys), VHA
4-6 anys
DTPa
12 anys
VPH (nenes)
14-16 anys
Td
Adaptat de: CDC.MMWR 2002;51(RR2002;51(RR-8)
Infecció pel VIH: vacunes triple vírica i
varicel.la
Vacunació indicada si:
Immunosupresió no greu
(limfòcits CD4 >15%)
Edat
Limfòcits CD4/mm3
< 1 any
>750
1-6 anys
>500
> 6 anys
>200
* Pauta: 2 dosis (0, 1 m per TV) (0, 3 m per varicel.la)
Pautes d'administració de la vacuna antigripal
en el nen
Utilitzar sempre vacunes de virus fraccionats o de subunitats
No administrar abans dels 6 mesos d’edat
La primovacunació en nens de 6 mesos a 9 anys es farà amb 2
dosis en un intèrval d’1 mes (només la primera vegada)
Dosis: - nens <3 anys (0,25 ml)
- nens >3 anys (0,5 ml)
Calendari vacunal en adults infectats pel VIH
Vacunes indicades
Pauta
Vacuna dT
1 dosi
dosi/10
/10 anys
Vacuna antigripal
1 dosi
dosi/anual
/anual
Vacuna antipneumocòccica
1 dosi 13v + 1 dosi 23v
Vacuna antihepatitis B
3 dosis (0,1,6 mesos
mesos))
Vacuna antihepatitis A
2 dosis (0,6 mesos
mesos))
Vacunes indicades en pacients amb malalties
cròniques (1)
1. Insuficiència renal crònica:
crònica: hepatitis B (doble dosi),
antigripal i antipneumocòccica
2. Diabetes
Diabetes:: hepatitis B, antigripal i antianti-pneumocòccica
3. Hepatopaties cròniques:
cròniques: hepatitis A i B, antiantipneumocòcica, antigripal
4. Malalties cardiaques o respiratòrias cròniques:
cròniques:
antigripal, antipneumocòccica
Vacunes indicades en pacients amb malalties
cròniques (2)
5. Asplenia
Asplenia:: antipneumocòccica
antipneumocòccica,, antimeningocòccica
antimeningocòccica,, Hib
Hib,, antigripal
6. Dermopaties cròniques
cròniques:: varicel·la
7. Fistules LCR:
LCR: antipneumocòccica
8. Tractament crònic amb AAS
AAS:: antigripal, varicel·la
9. Síndrome de Down:
Down: hepatitis B, antigripal, antipneumocòccica
antipneumocòccica,,
hepatitis A
10. Coagulopaties
Coagulopaties:: hepatitis B, hepatitis A