Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC): Un recurs extraordinari per a l’atenció de la diversitat a l’ESO · Coordinador del Seminari: Joan Gràcia Osuna · Revisió d’escrits i redacció final del Pla: Joan Gràcia i M. Jesús Laplace · Comissió per a la primera redacció del Pla d’Actuació: Anna Blasco Costa Núria Cort Lluís Joan Gràcia Osuna M. Jesús Laplace Enguídanos Joan Martínez Manent · Han aportat escrits per a l’elaboració d’aquest Pla d’Actuació: Cristina Albadalejo Ribera Anna Blasco Costa Núria Cort Lluís Eva Crivillé Piñol Begoña Díez Aixalà M. José Domínguez González M. Teresa Ferrater Cubells Joan Gràcia Osuna Eduard Guerrero Balañà M. Jesús Laplace Enguídanos Joan Martínez Manent Carmelo Moya González Marta Murria Pons Jordi Piñol Munté M. Encarnación Quílez Valdelvira Emma Roquet-Jalmar Mallol Carles Rué Lleixà Aquest document ha nascut en el si d’un Seminari gestionat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili, dins del marc del Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 1 ÍNDEX Presentació I. Introducció 1. Què és una UEC? 2. Quins són els possibles destinataris de les UEC? 3. Què és el Seminari d’Educació Compartida? II. Les relacions 1. Previ a la derivació 1.1 Analitzar la conflictivitat de l’alumne 1.2 Aprofitar els recursos d’atenció a la diversitat del propi centre 1.3 Criteris orientadors de l’Educació Compartida 1.4 Implicació de la família en el procés de derivació 2. Derivació a la UEC 2.1 Procés normatiu 2.2 Modalitats de derivació A. Protocol de derivació de l’IES Camp Clar B. Protocol de derivació de la UEC d’Aptos C. Protocol de derivació de la UEC Municipal de Vila-seca (Aula 15) 2.3 Participació de la UEC 3. L’Atenció Compartida 3.1 Relacions amb altres institucions 3.2 Tutoria compartida 3.3 Principis bàsics per consensuar el currículum 3.4 Procés d’avaluació conjunta 4. Alternatives posteriors a la UEC 4.1 Retorn a l’IES i continuació de la formació regulada 4.2 Conveniència de l’accés a la formació professionalitzadora 4.3 Accés a la formació ocupacional i al món laboral III. El currículum 1. Marc general de l’ESO 1.1 Objectius generals d’etapa 1.2 Objectius generals d’àrees 1.3 Objectius terminals d’àrees 2. Acords i concrecions sobre el currículum a desenvolupar 2.1 PCC com a punt de partida pels acords 2.2 Acords sobre mínims per acreditar LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 2 3. Referents per a la concreció del currículum 3.1 Adaptacions i/o modificacions 3.2 Les competències bàsiques 3.3 Continguts preferents a desenvolupar V. L’acció tutorial 1. Funcions i objectius 1.1 Descripció 1.2 Objectius de l’acció tutorial 1.3 Funcions del professor tutor 2. Àmbits d’actuació 2.1 Àmbit d’actuació amb alumnes 2.2 Àmbit d’actuació amb els pares 2.3 Àmbit d’actuació amb els professors 3. El Pla d’Actuació Tutorial per l’educació compartida 3.1 Continguts bàsics 3.2 Criteris per decidir les activitats a desenvolupar 3.3 Aspectes previs al desenvolupament del PAT a l’Educació Compartida VI. L’avaluació 1. Funcions de l’avaluació 2. Modalitats d’avaluació a. Avaluació inicial i diagnòstica b. Avaluació contínua i formativa c. Avaluació final i sumativa 3. Presentació dels resultats 3.1 Formats de transmissió de dades de la UEC als IES VI. L’orientació 1. Part integrant del procés educatiu 2. Itinerari formatiu 3. Itinerari laboral VII. Bibliografia VIII. Annexos 1. Normativa connexa 2. Propostes per la millora de l’Educació Compartida LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 3 PRESENTACIÓ L’Educació Compartida és més que compartir l’ensenyament d’una sèrie de nois i noies que tenen necessitats educatives especials de tipus comportamental. Educar va més enllà de la simple escolarització, de l’ensenyament o de la instrucció. L’educació apunta al progrés de les competències individuals i al creixement integral de la persona. Una educació de qualitat aporta, a més a més, una important funció compensadora de mancances i insuficiències del subjecte i/o del seu entorn. Ha de procurar, també, no generar segregació ni fer classificacions rígides de caràcter intel·lectual, i ha de tendir a produir reequilibris i estímuls per a la millora de totes les persones implicades. En conseqüència, podem afirmar que pel fet de trobar-nos treballant en Educació Compartida estem donant compte d’alguna disfunció, d’algun fracàs en el procés, de la interferència negativa d’alguna variable que no hem controlat. Seria poc responsable i molt simplista pensar que el resultat que determina que un alumne hagi d’anar a una UEC és el producte exclusiu de l’evolució dels factors que aporta l’alumne al procés d’ensenyament-aprenentatge. Nosaltres, els docents i tots els adults implicats en aquest procés, també tenim una part de responsabilitat en el producte final (rebuig escolar, comportaments distorsionants, alteració de la convivència normal dels centres, manca de col·laboració...) La lògica més elemental ens mostra que si després de tot el treball realitzat a Infantil, Primària i part de la Secundària, un alumne es troba en aquesta situació és perquè alguna cosa no ha funcionat, alguna cosa hem fet malament, alguna cosa hem descuidat o no hem atès suficientment... I el més important és que a partir d’aquest moment, modifiquem la dinàmica i les maneres d’intervenció per tal de no continuar errant en el procés educatiu dels alumnes que s’han d’atendre en la modalitat d’Educació Compartida. Perquè, si analitzem el perfil dels alumnes que es deriven a les UEC, podem observar que en ells es donen les característiques més extremes de les vivències que es deriven de la situació de fracàs escolar. Generalment, els alumnes que pateixen fracàs escolar presenten una posició subjectiva de rebutjats, tant a nivell escolar com a nivell personal i social. Això ve donat perquè aquest sentiment de fracàs pot esdevenir generalitzat a totes les facetes de la seva vida. Sentir-se un inútil en l’àmbit acadèmic (amb tota la seva dimensió) comporta, des del discurs escolar, ser un fracassat a nivell social i, com a conseqüència, a nivell personal. Si tenim presents aquestes circumstàncies, entendrem la manera de respondre d’aquests alumnes en els IES, com a defensa molt violenta LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 4 davant l’amenaça que reben. Actuen a la defensiva i de forma focalitzada en professors i en objectes que els envolten, com ho demostren les amenaces verbals, els trencaments de materials, la violència física, etc. Senten la necessitat de respondre de forma coherent amb la realitat que viuen i el lloc que se’ls està donant. I encara veurem incrementades aquestes vivències i les seves corresponents respostes davant de la derivació a l’Educació Compartida. En el moment que un/a alumne/a és derivat/da a una UEC, respon a la seva nova situació de l’única manera que sap: emocionalment se sent rebutjat i expulsat de la comunitat escolar i, per tant, incrementa la sensació de malestar i tendeix a defensar-se davant del nou atac. Les seves conductes es fonamenten en actituds com les següents: «Saber coneixements no és necessari per sobreviure» i per tant, es negen tota activitat escolar; «els éssers humans no són bons» i per tant, es mostren suspicaços i desconfiats i tendeixen a l’aïllar-se; «res del que faig em surt bé» i com a conseqüència, senten la impossibilitat de sostenir-se subjectivament a través de la realització d’objectes i tendeixen, a més a més, a la destrucció del que els envolta i de les seves pròpies coses; «no en sé, no puc, no en sóc capaç...» i derivat d’això, senten la incapacitat d’identificar les seves possibilitats i no actuen de forma constructiva perquè creuen que no poden, que no són intel·ligents... A causa de que subjectivament no es consideren capaços d’aprendre, en un primer moment no cal insistir en l’adquisició dels coneixements, ni de les habilitats, sinó a fer-los entendre que són subjectes que poden fer el que ells decideixin (millorar l’autoestima i l’autoconcepte, recuperar la confiança en les persones, projectar un futur més enllà de la immediatesa, introduir el sentiment de pertànyer a una societat i implicar-s’hi...). En definitiva, acabar amb el sentiment d’exclusió i assolir la inclusió social. Posteriorment, caldrà treballar des de l’aplicació i la pràctica, ja que apareix la dificultat de simbolitzar els coneixements. S’aniran introduint els conceptes, les habilitats i tota la gamma de coneixements que implica el seu currículum adaptat. Quant més capaç es veu l’alumne de fer, més realitzat es vivencia i per tant, canvia la seva actitud davant el món i es redueix la violència més immediata. És el moment d’introduir límits i responsabilitzar el subjecte de la seva realitat. Un altre factor decisiu en la formació del subjecte és la dimensió familiar, en la qual es desenvolupen els elements que ajuden que tota persona maduri individualment, s’accepti i confiï en les seves capacitats i competències. I és també en aquest àmbit on la majoria dels subjectes que seran candidats a les Unitats d’Educació Compartida mostren els seus importants dèficits (manca de desig, manca de límits, manca de rols, manca d’afectes, manca d’autoestima, manca de confiança...). Per tot això, l’Educació Compartida, entesa com a l’atenció dels alumnes de l’ESO amb més dificultats per part dels IES i de les UEC, és l’àmbit educatiu més complex de les etapes de l’Educació Obligatòria. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 5 Les problemàtiques específiques que presenten determinats alumnes, que depassen les habituals necessitats educatives dels aprenentatges, generen importants conflictes en els IES, i això en dificulta la normal convivència. El Departament d’Ensenyament preveu que, si es donen determinades circumstàncies, es pugui seguir un procés per derivar un alumne de l’ESO a una Unitat d’Escolarització Compartida, on seguirà la seva educació obligatòria de manera transitòria i sempre essent alumne de l’IES de procedència. Les UEC són un recurs educatiu que han creat determinades entitats privades i públiques per atendre «el residual», «la cua» del sistema educatiu, ja que l’Administració no assumeix directament l’atenció d’aquest àmbit d’alumnat amb importants necessitats educatives. A diferència dels centres concertats, aquestes institucions que funcionen amb serveis diversos (un dels quals és la UEC), reben una subvenció mitjançant un conveni de col·laboració. Les especials característiques que presenten aquests alumnes, les dificultats extremes que genera la seva educació, a més a més de les precàries condicions en les quals s’emmarca aquest àmbit educatiu i, entre d’altres, la necessitat que genera l’haver de compartir tot el procés educatiu d’un alumne durant un determinat període entre un IES i una UEC, van provocar que el curs passat una sèrie de professionals ens reuníssim i ens poséssim a treballar conjuntament per a la millora de l’Educació Compartida. El treball va produir efectes útils i, com a conseqüència d’aquests primers resultats, vam constituir un seminari del Pla de Formació de Zona, gestionat per l’ICE de la URV, que ha funcionat al llarg de tot aquest curs 20012002 amb un alt grau de debat, d’intercanvi d’experiències i de producció de materials i propostes per a la millora de l’Educació Compartida. Els continguts que presentem en aquest document, publicat en format CD, són la mostra i el recull del treball realitzat en equip. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 6 I. INTRODUCCIÓ I.1 Què és una UEC? Amb la implantació de la Llei 1/1990 de 3 d’octubre d’Ordenació General del Sistema Educatiu i amb el consegüent allargament del període d’escolarització obligatòria fins els 16 anys, s’ha constatat un augment de determinades situacions que no sempre poden ser resoltes en l’àmbit del centre ordinari, la qual cosa ha fet necessari l’establiment de mesures educatives extraordinàries i alhora complementàries. Per garantir la funció compensatòria de tota atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el Departament d’Ensenyament ha posat en marxa les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). La intenció d’aquest recurs és donar resposta a una necessitat real, la de proporcionar una proposta educativa adaptada a un col·lectiu de joves d’edats compreses entre els 12 i 16 anys (preferentment a partir dels 14) que presenten fracàs escolar, greus retards en l’aprenentatge, dificultats de comportament i trets d’inadaptació social. L’objectiu bàsic d’aquest recurs és oferir als alumnes la possibilitat de promocionar-se, tant a nivell personal i social com acadèmic i laboral. I.2 Quins són els possibles destinataris de les UEC? Els alumnes susceptibles de participar en la UEC són aquells que presenten necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar, aquells que, a més d’un retard en l’aprenentatge, presenten de forma reiterada: · Desajustaments conductuals greus que es manifesten en situacions d’agressivitat o violència que posen en perill la convivència del centre · Absentisme injustificat, rebuig escolar, existència de conductes predelictives... Es tracta de joves que cursen l’ESO (preferentment el segon cicle) i que han participat dels recursos disponibles al centre per atendre les seves necessitats educatives, però s’ha demostrat que aquells recursos no han estat suficients per aquesta finalitat i, en conseqüència, cal dissenyar activitats de caràcter globalitzador i d’aplicació més pràctica perquè es produeixin millores. La primera finalitat de la UEC és formar persones, unes persones que manifestin una visió equilibrada d’elles mateixes, que manifestin autonomia i iniciativa personal en el camp de l’aprenentatge i que mostrin un tarannà obert, participatiu i respectuós en les relacions amb els altres. Ara bé, com aconseguim els professionals de l’educació aquesta finalitat? Respondre a aquesta pregunta es fa difícil. Són diversos els elements LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 7 que estan en joc, com el fet que la normativa específica es vagi adaptant a les necessitats reals any rere any, que es requereixi cada cop més coordinació entre les UEC i els IES de procedència dels alumnes i que les metodologies i els recursos materials i humans siguin tan diversos. Aquests factors han potenciat el sorgiment d’una iniciativa d’un grup de professionals de les comarques de Tarragona que pretenen fer un treball de posada en comú i que gràcies a la proposta del coordinador del grup, l’han articulat a través d’un Seminari del Pla de Formació de Zona. I.3 Què és el Seminari d’Educació Compartida? El Seminari és un espai de trobada, comunicació i reflexió que respon a la voluntat dels participants de millorar la seva pràctica professional a través d’un procés de comunicació, cooperació i coordinació d’esforços, fonamentat principalment en l’experiència derivada de la corresponent pràctica professional. Els nostres objectius són: · Millorar els processos educatius a les UEC de les Comarques de Tarragona · Millorar la pràctica professional dels i de les participants · Elaborar un fons documental del treball realitzat pel Seminari amb la finalitat de constituir un conjunt d’arguments que donin consistència a allò que anomenem «Educació Compartida» La nostra metodologia es fonamenta en principis que parteixen de la pràctica, principis de caire exploratori i descriptiu, les dinàmiques de treball són comunicatives i participatives, amb reunions mensuals, i els processos d’elaboració dels documents es realitzen individualment o en petit grup, amb la intenció de construir un Pla d’Actuació de l’Educació Compartida coordinat i creatiu. Les àrees de treball que s’analitzen en aquest Pla d’Actuació de l’Educació Compartida es distribueixen en quatre blocs: les relacions, el currículum, l’avaluació i l’orientació (com a quedat reflectit a l’índex general). LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 8 II. LES RELACIONS II.1 Previ a la derivació II.1.1 Analitzar la conflictivitat de l’alumne Abans que un alumne sigui atès amb mesures educatives específiques dins el centre educatiu ordinari, cal que s’hagin esgotat altres mesures d’atenció a la diversitat i, alhora, poden seguir-se els següents passos: · El tutor recollirà, de cada professor de l’alumne/a en qüestió, un full amb observacions acadèmiques i actitudinals · S’establirà un diàleg entre l’alumne/a i el seu tutor/a · El tutor informarà de la situació als pares · S’aplicaran les mesures corresponents Ara bé, el procediment d’avaluació que se seguirà davant la presència d’alumnes susceptibles de rebre les mesures educatives més específiques dins del centre ordinari, és el següent: · · · · · anàlisi de les actes de les juntes d’avaluació valoració d’altres mesures alternatives anàlisi dels dictàmens i informes complementaris de l’EAP anàlisi dels expedients disciplinaris incoats proposta de la Junta d’Avaluació d’aplicar les mesures extremes disponibles al centre Els criteris prioritaris a l’hora avaluar i decidir quins alumnes són susceptibles de rebre mesures d’atenció a la diversitat més específiques són: · Que l’alumne presenti necessitats educatives especials al llarg de la seva vida escolar · Que manifesti important retard en les àrees instrumentals · Que mostri problemes per mantenir l’esforç i l’atenció · Que es pugui constatar que la seva inadaptació al medi escolar es deriva de factors com els següents: 1. Condicions personals de discapacitat i/o de condicions sociofamiliars desafavorides 2. Dificultats en relació amb l’entorn (caràcter i personalitat asocial) 3. Comportament reiteradament pertorbador 4. Necessitat d’una metodologia manipulativa per accedir al currículum i vinculada a la realitat propera de l’alumne, que cerca els resultats pràctics i de forma immediata Els membres de la Comissió d’Atenció a la Diversitat són els que, en última instància, han de decidir quins alumnes han de rebre les mesures més específiques disponibles al centre, d’acord amb els criteris anteriors. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 9 Aquesta comissió estarà formada, bàsicament, per: · · · · · · coordinador pedagògic coordinadors dels equips docents, de la ESO i de la UAC professor de Psicologia i Pedagogia mestre de Pedagogia Terapèutica els Caps de Departament de les Àrees Instrumentals membre de l’EAP O bé per l’equip de professionals de què el centre disposi, en cas que la Comissió no estigui creada. II.1.2 Aprofitar els recursos d’atenció a la diversitat del propi centre Si considerem que a l’alumne se li han aplicat algunes de les mesures educatives específiques de què disposa el centre, com ara: · · · · · · acords i signatura d’un pacte pedagògic atenció individualitzada incorporació de l’alumne a grups de reforç adaptació curricular (prèvia avaluació dels seus coneixements) incorporació a la Unitat d’Adaptació Curricular altres, caldrà avaluar els efectes que han produït per tal d’analitzar si l’alumne ha experimentat una millora i avança cap a les mesures ordinàries. En cas contrari, i contrastat amb els fulls d’incidències i les mesures aplicades, hauria d’intervenir un mediador adient (professor de Psicologia i Pedagogia, mestre de Pedagogia Terapèutica, mestre d’Educació Compensatòria...) amb l’objectiu de procedir per altres vies d’actuació i amb altres mesures (per exemple l’Educació Compartida), que haurà d’acordar la Comissió d’Atenció a la Diversitat. En els casos de retorn a l’aula ordinària, caldrà preveure les possibles repercussions i acordar les mesures pertinents, com per exemple: · Fer una reunió amb el tutor del grup ordinari en què s’integrarà l’alumne · Valorar la possibilitat d’influències o incompatibilitats amb la resta del grup-classe · Preparar els companys per a rebre de forma integradora el nou membre del grup · Informar el propi alumne (motivant-lo a seguir un recurs més normalitzador) i els seus pares sobre la millora evolutiva del seu fill, i seguir requerint la seva col·laboració LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 10 II.1.3 Criteris orientadors de l’Educació Compartida La qüestió del que s’anomena fracàs escolar ha rebut, des de diversos sectors acadèmics i altres àmbits, interpretacions per a tots els gustos, moltes d’elles insatisfactòries. La nostra motivació professional ens fa veure l’alumne des de la globalitat i no només des del problema acadèmic. Entenem que hi ha moltes altres dimensions constitutives de la persona que s’han de valorar acuradament per poder emetre opinions racionals que expliquin com és l’alumne. Cada vegada són més els alumnes que no poden adaptar-se a les exigències acadèmiques de forma favorable i previsible segons unes expectatives educatives. El recurs UEC introdueix elements educatius específics per a reinstaurar els hàbits i les competències socials imprescindibles per afavorir la convivència i dotar l’alumne de noves estratègies per als aprenentatges. Aquests objectius facilitaran que l’alumne recuperi el valor dels sabers i la motivació per projectar-se en el futur a través d’una professió, i que manifesti els seus interessos en la relació amb els altres. L’atenció a la diversitat, també en aquest àmbit, ha de considerar les condicions de l’alumne i les del context escolar (metodologia, agrupaments, materials, normes, estils docents…) per tal d’aconseguir que l’alumne s’integri de manera adient a la nova proposta educativa. S’ha comprovat que un mateix alumne en contextos diferents pot desenvolupar evolucions també diferents. Les UEC juguen amb aquest principi de la influència ecològica, de tal forma que són espais escolars nascuts no de la reproducció de solucions prefabricades i clàssiques, sinó de l’actitud permanent d’indagació, experimentació i recerca per ajustar l’oferta formativa als destinataris. Una resposta adequada a la diversitat en la ESO suposa, essencialment, l’estructuració de situacions d’ensenyament-aprenentatge suficientment variades i flexibles. Això haurà de possibilitar que el major nombre possible d’alumnes accedeixin al conjunt de capacitats que assenyalen els objectius d’aquesta etapa educativa. Per tant, les UEC hauran de procurar que es donin els següents objectius: · Elaborar i estructurar formes d’organització, disseny, desenvolupament i seguiment de les activitats i tasques escolars com més diverses millor · Oferir als alumnes diferents punts d’entrada i de connexió entre els sabers · Possibilitar una major implicació i participació dels alumnes · Facilitar diferents tipus i graus d’ajuda en la realització de les tasques · Estimular l’autonomia dels alumnes i l’adopció d’un rol cada cop més actiu en la gestió i el control del seu propi aprenentatge · Avaluar de manera continuada el procés, adequant-ne els nivells i les dimensions LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 11 La resposta a la diversitat s’ha de contemplar com a consubstancial a l’actuació habitual dels professors, dirigida als alumnes i en la línia d’obtenir objectius generals definits per les àrees i per al conjunt de l’etapa. Per tant, el model d’UEC que caldria oferir no hauria de convertir-se en un espai protegit, antagònic a l’institut i on les circumstàncies siguin artificials, sinó en un espai educatiu alternatiu on prevalgui la formació afectiva i democràtica, facilitadora d’una inserció social i laboral. Els principis que orientaran el funcionament de la UEC seran: A) Principi de normalització L’objectiu primordial de la nostra intervenció és propiciar la reintegració satisfactòria de l’alumne a la dinàmica acadèmica ordinària. El treball que des de l’entitat es fa amb l’alumne té el valor d’acompanyar-lo en l’aclariment del seu paper d’estudiant i en la recuperació emocional si s’escau, perquè funcioni millor a l’institut. B) Principi de temporalitat La permanència dels alumnes en aquestes aules ha de ser la suficient per estar en disposició d’una reinserció als processos ordinaris acadèmics o laborals, si ja han complert els 16 anys. C) Principi de garantia La derivació d’alumnes al recurs UEC tindrà lloc després d’una reflexió compartida on hi participaran el propi alumne, els seus pares, el tutor, els professionals implicats en el cas, el coordinador de la UEC, el psicopedagog de secundària... La determinació ha de sortir de l’acord entre els interlocutors, que hauran de convenir la viabilitat de la derivació per tal d’evitar actuacions innecessàries. D) Principi de responsabilitat Responsabilitat per part de l’entitat d’assumir la formació d’aquests alumnes des de la professionalitat i el compromís. II.1.4 Implicació de la família en el procés de derivació Prèviament a la derivació d’un noi/a a la Unitat d’Escolarització Compartida, els diferents membres de la comunitat educativa implicats en la derivació han d’estudiar la situació d’aquest menor i prendre les decisions més pertinents per a la seva continuïtat formativa. Parlem de comunitat educativa perquè el possible candidat/a a incorporar-se a la UEC està cursant l’escolarització obligatòria a l’Institut, en la qual hi participen membres dels diferents col·lectius de la comunitat escolar. Un d’aquests col·lectius està constituït per les famílies, que poden considerar-se com el primer agent socialitzador base del procés educatiu. De la mateixa manera que la família és informada pels centres educatius quan hi ha el traspàs de l’educació primària a la secundària o quan LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 12 s’esdevé un canvi de cicle o de centre, també cal fer participar a la família en aquelles situacions que aconsellen reconduir el fill/a a la Unitat d’Escolarització Compartida. Ja que la família o tutor legal és qui té l’última paraula pel que fa a l’educació del seu fill/a, la UEC ha de dur-hi a terme un treball de caràcter informatiu, previ a la possible incorporació del fill/a al centre. Aquest treball amb la família s’estructura en els següents passos: 1. El primer contacte el realitza l’IES amb la família per donar a conèixer la proposta de derivació de l’alumne a la UEC. De la mateixa manera, és competència de l’IES avisar el coordinador de la UEC d’aquesta proposta, com també acompanyar la família a conèixer el nou entorn escolar en el qual l’alumne continuarà el seu procés educatiu 2. De l’entrevista del coordinador de la UEC amb la família o els tutors legals se’n derivaran els següents objectius: · Conèixer l’opinió de la família pel que fa a la problemàtica que manifesta el noi/a relacionat amb seu procés educatiu · Conèixer la dinàmica familiar i el tipus de relació que té l’alumne amb la resta de membres de la família · Conèixer els entorns més pròxims del noi/a i les possibles influències que se’n deriven · Donar a conèixer els espais físics i el funcionament del centre (horaris, espais de convivència, continguts curriculars, normes de centre, equip docent, tutors assignats...) · Deduir l’opinió prèvia que té la família en relació al procés educatiu que seguirà a la UEC · Millorar aquells elements d’opinió detectats en l’entrevista que poden interferir en el procés a seguir a la UEC És important la funció que desenvolupi el coordinador durant l’entrevista, que ha de mostrar una actitud d’ajuda i d’orientació, per tal d’aconseguir una col·laboració adequada de la família, la qual cosa facilitarà les decisions que prenguin i la seva implicació futura en el procés educatiu i respecte a l’assistència del fill/a al centre. Un cop acceptada l’assistència del fill/a a la UEC, el director de l’IES informa a l’inspector d’ensenyament corresponent, el qual tramitarà l’alta de l’alumne i ho comunicarà a la UEC i a l’IES. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 13 II.2 Derivació a la UEC II.2.1 Procés normatiu En aquest apartat es fa una síntesi del procediment d’escolarització compartida i del traspàs d’informació sobre l’avaluació a partir de la normativa vigent en el moment de la redacció d’aquest document. Aquesta normativa es troba a les “Instruccions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa per establir el procediment d’Escolarització Compartida i el traspàs d’informació sobre l’avaluació de l’alumnat d’ESO, entre els Instituts d’Ensenyament Secundari i les Unitats d’Escolarització Compartida” (30-6-2001). La síntesi d’aquestes instruccions, seguint la seva pròpia estructura, és la següent: 1. Les Unitats d’Escolarització Compartida Per garantir l’atenció educativa necessària a l’alumnat de l’ESO amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar, de manera excepcional, alguns d’aquests alumnes podran seguir part dels ensenyaments corresponents en una UEC on se’ls oferiran activitats específiques adaptades a les seves necessitats. El Departament d’Ensenyament ha arribat a acords amb entitats i corporacions locals per poder oferir aquestes activitats educatives complementàries des de les UEC. Als acords es considerarà l’experiència i l’especialització en l’atenció a joves amb risc de marginació, amb trets d’inadaptació social, amb conductes agressives, predelictives o d’altres de similars. L’escolarització en aquestes unitats suposa una escolarització compartida amb el centre on l’alumne està matriculat, del qual continua depenent a efectes acadèmics i administratius. 2. Aspectes curriculars i organitzatius Les UEC oferiran la possibilitat de seguir l’etapa d’ESO en un grup reduït, d’acord amb les corresponents adaptacions curriculars individualitzades. Les activitats que s’imparteixin a les UEC tindran com a referent últim els objectius generals de l’ESO, estaran ajustades a les característiques i coneixements de l’alumnat, tindran preferentment un caràcter globalitzador i d’aplicació pràctica i tindran en compte la promoció d’habilitats que facilitin la inserció social i laboral. Així mateix, les UEC prioritzaran les activitats que promoguin l’adquisició de les habilitats necessàries per a la readaptació de l’alumnat al medi escolar ordinari. L’escolarització en aquestes unitats tindrà sempre caràcter temporal i caldrà revisar-la al llarg del curs escolar, segons el que estableix el punt 3.1. d’aquestes instruccions. Sempre que sigui possible, es procurarà que l’escolarització compartida comporti la realització d’algunes activitats en el centre docent al qual pertany l’alumne. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 14 2.1 Desplegament i aplicació del currículum El currículum de referència per a l’alumnat que comparteix escolaritat en les UEC serà el corresponen a l’ESO. A partir del Projecte Curricular del Centre (PCC) de l’IES de procedència, i prèvia consulta dels professors de les diferents àrees, es concretarà el pla d’actuació que realitzarà la comissió de treball formada per: el tutor de l’alumne/a del centre d’ESO de procedència, l’EAP i la persona responsable de l’alumne/a a la UEC. Aquesta comissió serà l’encarregada del seguiment escolar i psicopedagògic en el moment de la seva derivació i de fer una valoració trimestral de l’alumne. Per a l’alumnat que ho necessiti, el director de l’IES sol·licitarà la modificació individual del currículum, referida a canvis significatius en els continguts i objectius d’una o més àrees de l’etapa o bé en la distribució de crèdits comuns i variables establerta amb caràcter general, que tramitarà a la delegació territorial, tal com es disposa a l’Ordre corresponent (24.11.98, DOGC núm. 2807, de 18.1.99). 3. Identificació de l’alumnat susceptible d’atenció a les UEC · L’atenció educativa de l’alumnat en les UEC té un caràcter excepcional · Es produirà només quan el centre hagi exhaurit totes les seves possibilitats d’adaptació i d’atenció personalitzada, d’acord als seus recursos humans i materials · Pot rebre atenció educativa l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar que, a més d’un retard en l’aprenentatge, presenti de forma reiterada i contínua: - Desajustaments conductuals greus manifestats amb agressivitat o violència que posen en perill la convivència del centre - Absentisme injustificat, rebuig escolar - Conductes predelictives greument perjudicials - Comportaments contraris a les normes de convivència del centre · Preferentment, haver cursat 1r d’ESO o bé tenir ja 14 anys i en cap cas més de 16 3.1 Procediment a seguir per a l’escolarització d’alumnat a les UEC S’establirà a cada Delegació. Aquest procediment inclourà: 3.1.1 Derivació d’alumnat dels centres d’ESO a les UEC a. Proposta escrita (motius) del tutor a la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) b. Anàlisi de la proposta i mesures alternatives per part de la CAD (o equivalent) c. Si s’accepta la proposta, se’n fa un informe i segueix el procés de derivació LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 15 d. El director informa i eleva les propostes a la inspecció, juntament amb un informe de l’EAP que atén el centre i l’acord escrit dels pares o tutors legals de l’alumne e. La inspecció informa a favor o en contra i ho eleva al Delegat Territorial f. El Delegat ho resol i informa al director de l’IES, a la UEC i al SEEPE/DGOIE · L’informe del director de l’IES contindrà informació sobre: - Motius per demanar escolarització a la UEC - Actuacions prèvies dutes al centre per respondre a les necessitats de l’alumne - Acceptació de la mesura pels pares, prèvia informació i comprensió de la mesura esmentada · L’informe d’Escolarització Compartida de l’EAP contindrà informació sobre: - Valoració psicopedagògica de l’alumne, en especial conductes, caràcter, etc. - Aspectes a prioritzar per compensar les dificultats d’adaptació escolar - Justificació de la necessitat i conveniència d’assistir a la UEC 3.1.2 Seguiment escolar i psicopedagògic de l’alumnat que assisteix a la UEC: a. Es crearà una comissió de treball: tutor de l’IES, l’EAP i professor de la UEC b. Funcions de la comissió: · Fer un Pla d’actuació per a l’alumne (període revisable, màxim un curs) amb objectius acotats i avaluables cada tres mesos (CC, CV i CS) on constin: capacitats d’etapa, continguts d’àrees, objectius, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, estratègies metodològiques, d’organització... · Seguiment trimestral del Pla i realització de l’acta de la reunió (annex 2) · Els responsables de les UEC desenvoluparan la programació del Pla · Faran fulls de seguiment acadèmic i d’avaluació del progrés de l’alumne (annex 3) · Trametran al director de l’IES aquests fulls a final de cada trimestre per formar part de l’expedient de l’alumne/a fins a finalitzar la seva escolarització c. A final de cada curs, per a cada alumne, es constituirà una Junta d’Avaluació formada pel director de l’IES, pel tutor de l’IES, altres professors cicle, pel tutor de la UEC i per un membre de l’EAP d. Les decisions de la Junta s’inclouran a l’acta d’avaluació i es traslladaran a l’expedient acadèmic i al llibre d’escolaritat e. La inspecció supervisarà tot el procés d’escolarització de l’alumne/a LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 16 3.1.3 Retorn de l’alumnat al centre d’ESO de procedència: En el moment que es consideri la possibilitat de retorn de l’alumne al centre, s’instrumentarà el següent procediment: a. La comissió de treball comunica a director de l’IES i director de la UEC que l’alumne ja pot reincorporar-se a l’IES i els lliura l’últim informe d’avaluació i seguiment b. El director IES comunica als pares i a la inspecció el retorn de l’alumne al centre. c. La inspecció ho comunica al Delegat Territorial perquè en quedi constància 3.1.4 Motius pels quals un alumne pot causar baixa en una UEC: a. Retorn de l’alumne al centre d’ESO, tal com estableix el punt anterior (3.1.3) b. En el moment que fa els 16 anys d’edat c. Després d’un mes d’absentisme injustificat En tots els casos es procedirà de la manera següent: la inspecció ho comunicarà al Delegat perquè en quedi constància i perquè aquest tramiti la corresponent resolució de baixa (especificant el motiu a la DGOIE). Cada delegació territorial designarà un inspector com a interlocutor amb les UEC. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 17 II.2.2 Modalitats de derivació A) Protocol de derivació de l’IES Camp Clar 1. DEMANDA DEL TUTOR AL PSICOPEDAGOG DEL CENTRE I A L’EAP • Informació inicial del tutor per determinar la situació de partença 2. ANÀLISI COMPARTIDA DE LA SITUACIÓ-PROBLEMA Anàlisidede 1.1.Anàlisi l’historial l’historial 2. Anàlisi de la situació actual Àmbit escolar Continuant la col·laboració amb el tutor i altres professors Context escolar Valorant l’adequació entre el que li ofereix el centre i el que realment necessita Àmbit personal Amb un qüestionari i entrevistes amb el mateix alumne Context familiar Amb entrevistes a la família 3. DISSENY D’UN PLA DE TREBALL - Mesures educatives - Orientacions familiars - Serveis de suport extern 4. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE TREBALL 5. DERIVACIÓ DEL CAS A LA COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. INICI DEL PROCEDIMENT QUE ESTABLEIX LA NORMATIVA El procés previ a la derivació d’un/a alumne/a d’un centre d’ensenyament secundari a una unitat de d’escolarització compartida comprèn les següents fases o actuacions: 1. Demanda del/ la tutor/a al psicopedagog/a del centre i a l’EAP · El/la professor/a tutor/a, derivat de les funcions i tasques tutorials que té assignades, va coneixent i recollint informació de l’alumnat. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 18 És la persona a qui correspon fer la detecció inicial de la problemàtica de l’alumne/a i, per tant, fer la demanda d’intervenció · El/la tutor/a facilitarà un informe que reculli totes aquelles observacions necessàries per determinar la situació de partença en relació a la demanda 2. Anàlisi compartida entre diferents professionals de la situació problemàtica de l’alumne A partir de la informació donada pel tutor/a, el psicopedagog del centre i l’EAP, es decideix iniciar un procediment d’ampliació de la informació que inclourà: · la recopilació d’informació acadèmica, personal i familiar · l’anàlisi dels factors que incideixen en les conductes “problemàtiques” de l’alumne · la identificació del possible o possibles orígens del problema · la concreció dels diferents àmbits (personal, familiar i escolar) en què caldrà intervenir Cal destacar que la intervenció no es pot centrar exclusivament en l’alumne i els seus comportaments, sinó que cal adoptar una perspectiva més àmplia i multidimensional. 3. Acordar i dissenyar un pla de treball A partir dels anteriors aspectes recollits i analitzats, i de la situació actual de l’alumne, caldrà acordar i dissenyar un pla de treball que contempli: · L’aplicació de mesures educatives de més a menys ordinàries. Entre aquestes destaca, per la seva importància, l’assistència a grups d’atenció a la diversitat que segueixen programes d’adaptació curricular més individualitzats i significatius, en funció de les necessitats educatives que pugui presentar l’alumne/a · Orientacions familiars. Serà necessari establir el context de col·laboració i la concreció d’acords entre la família i el centre · Intervenció dels serveis de suport extern. Es valorarà la conveniència de derivació i intervenció dels serveis externs al centre: parlem bàsicament dels Serveis socials d’Assistència Primària (SSAP) i el Centre d’Assistència Psiquiàtrica Infantil Primària (CAPIP) 4. Seguiment i avaluació del pla de treball El pla de treball serà revisat tal i com s’hagi establert. Les valoracions dels resultats del seguiment permetran en tot moment determinar els progressos o dificultats que es puguin donar en el procés de treball iniciat amb l’alumne/a 5. Derivació del cas a la Comissió d’Atenció a la Diversitat · La derivació a la CAD del centre es durà a terme d’acord amb la valoració dels resultats obtinguts al llarg del pla de treball i tenint en compte la situació actual de l’alumne/a · Aquesta comissió inicia el procediment establert a la normativa LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 19 B) Protocol de derivació de la UEC d’Aptos Modalitat de treball: Trucades de professionals (EAP, psicopedagog IES, assistent social...) prèvies a la proposta de derivació, per garantir-ne l’efectivitat: possibilitat de places i adequació del perfil de l’alumne a la UEC (distància de la vivenda, personalitat...) Aproximacions informatives a la UEC, per part de la família, per conèixer el recurs educatiu abans de signar l’autorització Derivació de l’alumne, per part d’Inspecció, amb aquesta informació adjunta: · Nom de l’alumne · Data d’incorporació · IES de procedència · Data de naixement · Curs La UEC ha de sol·licitar: · Informes de l’EAP i dels professionals de l’IES (tutor, director...) · ACI o modificacions, en cas que existeixin ENTREVISTA: –Presentació de l’alumne per part de la família i del representant de l’IES –Autopresentació de l’alumne (recorregut general a nivell personal i acadèmic per valorar la consciència respecte a la seva conducta) –Informació de la UEC: funcionament, tallers oferts, normativa vigent, horari i calendari escolar... –Informació dels serveis oferts pel centre i adjudicació de beques en funció dels següents criteris: · Beca de transport: distància del domicili al centre i renda familiar · Beca de menjador: distància del domicili al centre, renda familiar i continuació de la beca ja adjudicada –Conciliació d’acords: Cal que l’alumne conegui que se li està oferint una oportunitat d’escolarització adaptada a les seves necessitats educatives i això requereix un compromís d’acceptació de ser escolaritzat a la UEC i de responsabilitat (amb la finalitat de fer minvar l’absentisme i la desmotivació i implicar l’alumne en el seu propi procés). En cas que l’alumne es negui a comprometre’s caldrà una col·laboració interprofessional per a conscienciar-lo de la necessitat d’implicar-se en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge Signatura dels pares conforme autoritzen el seu fill a participar en totes les activitats que es realitzen a la UEC i compromís d’implicar-se en el procés formatiu del seu fill a través de la col·laboració amb el centre en totes les propostes educatives Visita de les instal·lacions i presentació dels professors. Incorporació de l’alumne a les activitats ordinàries. L’1 o el 15 de cada mes LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 20 C) Protocol de derivació de la UEC Municipal de Vila-seca (Aula 15) COMISSIÓ D’ABSENTISME • • • • • EAP Tarragonès IES Ramon Barbat i Miracle IES Vila-seca EBASP Ajuntament de Vila-seca AULA 15 IES RAMON BARBAT IES VILASECA POBLACIÓ Policia local Educador Carrer EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA (Ajuntament de Vila-seca) Llistat actualitzat d’alumnes desescolartizats i absentistes Possibles alumnes d’AULA 15 GRUP DE TREBALL IES (2) + EBASP + Inspector de zona + membre EAP + A.15 L’IES afectat Informa a la família de l’alumne de la proposta de derivació UEC 1 representant IES Vila-seca 1 representant IES R. Barbat 1 representant EBASP 1 representant A.15 1 inspector de zona 1 membre d’EAP AULA 15 entrevista família i alumne, visita UEC Informació a EBASP ELABORACIÓ EXPEDIENT TRAMITACIÓ DELEGACIÓ RESOLUCIÓ DEL DELEGAT INCORPORACIÓ AULA 15 LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 21 II.2.3 Participació de la UEC Partim de la necessitat de comptar amb la implicació de la UEC en la derivació d’un alumne des de l’IES. Per què la derivació compleixi veritablement amb el seu propòsit essencial —ésser una mesura vàlida d’atenció a la diversitat— i no es percebi com un càstig (en relació a l’alumne) o com una fugida del problema (en relació al centre docent de procedència), es precís que ambdues institucions implicades en la intervenció específica col·laborin d’una forma estreta i bidireccional. Només des de la col·laboració es poden adoptar decisions vinculants que comprometin les dues institucions a tenir cura de l’acord i a treballar pel seu desenvolupament de la millor forma possible. A continuació s’exposen alguns punts que conviden a la reflexió vers aquest procés de col·laboració interinstitucional. Entenem aquest pas previ, com una fase del continuum de l’escolarització compartida, fase de vital importància, que condicionarà posteriorment en un sentit o un altre, depenent de l’enfocament que tingui. Les UEC: totes iguals, cadascuna diferent Totes les UEC comparteixen trets definitoris bàsics, això es deu a que la seva regulació fonamental es refereix a una normativa única del Departament d’Ensenyament. No obstant, cadascuna es distingeix per desenvolupar un projecte educatiu concret. Així doncs, cada UEC es constitueix com un recurs formatiu amb identitat pròpia, caracteritzat pels següents factors: · · · · · · · dependència institucional (gestió pública o privada) integració en el territori adaptació de les teories educatives i de l’aprenentatge disseny del sistema organitzatiu recursos: humans, materials… tipologia d’alumnes atesos altres Tota aquesta varietat de criteris comporta que la implicació de la UEC en la derivació depengui, en part, de les característiques idiosincràtiques de cada recurs i zona. La col·laboració interdisciplinar: a l’atzar o estructurada mitjançant el consens Proclamar que la implicació de la UEC en la derivació és important i necessària és quelcom fàcil d’assumir i de defensar. Un altra qüestió molt més complicada és concretar aquesta implicació i realitzar-la en temps i formes apropiades. Deixar la concreció de la col·laboració a la improvisació, a la urgència del cas o a la disponibilitat de cada moment ens condueix a la dispersió de l’estratègia. Només a través de protocols i d’estructures de coordinació clares i acordades es pot desenvolupar una col·laboració efectiva (no una LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 22 col·laboració nominal o merament formal). Els protocols fixen els moments clau de reunió i discussió en què cada cas (alumne susceptible de derivació) s’estudia i s’analitza en funció de les diferents variables: actuació prèvia del centre, problemàtica específica de l’alumne, possibilitats d’atenció a la UEC… UEC i IES: les dues cares de la mateixa moneda L’atenció especialitzada —és a dir, sistemàtica i professional— que els alumnes reben a la UEC s’assimila a la formació secundària obligatòria en funció de l’autorització del Departament d’Ensenyament. Segons aquest fet, el recurs UEC complementa els existents en els centres docents i, en conseqüència, la UEC haurà de treballar conjuntament amb el centre ordinari de procedència de l’alumne. Les UEC realitzen un servei determinat en el sistema educatiu, treballen per als alumnes dels IES i, en qualsevol cas, ambdues institucions treballen per a la millora de l’alumne, que és el beneficiari de l’acció educativa (no oblidem que l’ESO és una etapa d’escolarització de caràcter obligatori i per tant, bàsic i amb una decidida orientació civicocultural). Les UEC i els centres docents, doncs, han de tenir sistemes de comunicació i de col·laboració i han d’establir els plans de treball pertinents, amb la finalitat de poder desenvolupar les funcions mútues que tenen assignades i assolir els objectius que es deriven del compliment d’aquelles funcions. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 23 II.3 L’Atenció Compartida II.3.1 Relacions amb altres institucions A causa de la diversitat de les necessitats educatives especials que presenten els alumnes escolaritzats a les UEC i a les diferents respostes que requereixen es fa necessari relacionar-se amb altres institucions i serveis que no formen part del Sistema Educatiu regulat. Però és imprescindible col·laborar-hi per atendre adequadament l’alumnat de les UEC des d’un punt de vista integral. El complement d’atenció que sol·licitarem d’aquestes institucions o serveis vindrà determinat per les necessitats que presentin els alumnes, que estaran en funció de les característiques que han influït en la seva derivació a la UEC. Aquestes característiques poden ser: · trastorn mental · alteració emocional · deficiència mental · malaltia mental · alumnes tutelats per la Generalitat de Catalunya · alumnes amb antecedents judicials · alumnes provinents de famílies desestructurades · alumnes provinents de famílies amb problemàtiques de drogoaddicció, alcoholisme... · alumnes provinents de famílies amb presència de maltractaments físics i/o psíquics · alumnes amb dificultats derivades d’intoleràncies o de desintegració sociocultural Aquestes institucions o serveis poden ser: –Departament de Sanitat: · Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil: per al tractament i/o seguiment dels alumnes amb trastorn mental, diagnosticat o no. Cal dir que més del 50% de la població que assisteix a les UEC ha rebut o necessita tractament i suport psicològic · Hospital Joan XXIII: per rebre serveis d’informació i/o d’assessorament sobre educació sexual o bé sobre malalties que afecten o poden afectar a algun alumne en concret (diabetis, anorèxia, etc.) –Departament de Justícia: · Centres d’Acollida, Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE), Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA): per a aquells alumnes tutelats per la Generalitat, tant si resideixen en centres o en famílies d’acollida · Mesures penals alternatives, Jutjat de Menors, Delegat d’Atenció al Menor (DAM): per a aquells alumnes amb conductes predelictives LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 24 o delictives –Departament de Treball: · Direcció General d’Ocupació: per facilitar l’orientació professional i ocupacional per després dels 16 anys –Departament de Benestar Social: · Institut Català d’Atenció als Serveis Socials (ICASS) i Centre d’Atenció al Disminuït (CAD): per a aquells alumnes que requereixen un certificat de disminució –Ajuntaments: · SMO i IMFE: per a l’orientació professional i ocupacional · Serveis Socials: per a la col·laboració amb educadors i/o treballadors socials i mediadors culturals per fer de pont amb la família i els altres serveis · Servei Municipal de Drogodependència: per obtenir informació i/o assessorament professional sobre aquest àmbit · Policia Local: per rebre mesures de contenció, si s’escau · Centre Cívics: per facilitar alternatives socioculturals i activitats lúdiques –Consells Comarcals: · Serveis Socials: per a l’atenció aquells alumnes que resideixen fora del municipi al qual pertany la UEC –Policia Nacional i Mossos d’Esquadra: per rebre informació, assessorament i mesures de contenció, si s’escau –Empreses i altres entitats: per rebre informació i/o assessorament ocupacional i laboral (ETT, Can Xatarra, Aprendre a aprendre, sindicats de treballadors, centres de formació professional...) II.3.2 Tutoria compartida S’entén per tutoria aquelles funcions d’orientació personal i educativa, durant un període determinat, d’un grup d’alumnes a càrrec d’un professor-tutor. Entenem per Tutoria Compartida el conjunt d’intervencions de l’àmbit de l’acció tutorial que realitzen diferents professionals per als mateixos alumnes. És a dir, un o diversos alumnes reben atencions de tutoria tant del seu tutor de grup com d’un altre professional que, de manera suplementària, fa algunes d’aquestes atencions en funció de les característiques del procés educatiu que està rebent l’alumne. L’Educació Compartida és una situació educativa que evidencia la necessitat d’aquesta modalitat d’acció tutorial. Actualment, encara estem lluny d’una òptima tutoria compartida entre el tutor de l’IES i el tutor de la UEC. Tot i això, s’està avançant (encara molt lentament) en aquest procés. Així doncs, observem que la responsabilitat educativa sobre un alumne LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 25 d’una UEC requereix de la cooperació de dues persones o tutors. Fem notar que si entre aquestes dos tutors no hi ha una coordinació, la tutoria queda incompleta i es posen en evidència mancances rellevants, com les que s’observen en l’actualitat. Les funcions de la tutoria compartida són diverses i, entre altres, n’anomenem les següents: · coordinació i comunicació entre el tutor de la UEC i el tutor de l’IES · participació en el pla d’actuació de l’alumne per part dels dos tutors · acollida de l’alumne per part del seu IES, almenys un cop per trimestre · visita del tutor de l’IES als seus alumnes en el propi àmbit de la UEC, almenys un cop cada trimestre, per tal que aquest conegui els alumnes, així com la realitat i la dinàmica educativa de la UEC · promoció de les activitats d’avaluació per a l’acreditació d’àrees, de cursos, d’etapes... per part dels alumnes · coordinació de les informacions que es generen en els diferents entorns on el/la jove participa, amb la finalitat de potenciar els efectes educatius que se’n deriven Alguns dels factors que dificulten el desenvolupament d’aquestes funcion es produeixen per la manera d’assignar els tutors als grups en els IES. És a dir, que sovint el tutor de l’IES no coneix l’alumne d’UEC que pertany al seu grup, perquè és un professor nou dins l’IES, perquè l’alumne ha vingut derivat d’un altre IES i ha estat inscrit en aquest, perquè l’alumne passa de curs i no el coneix el tutor del grup on ha estat assignat, etc. En aquests darrers supòsits, en la realitat es realitzen part de les funcions de la tutoria compartida amb el coordinador pedagògic o cap d’estudis del mateix IES. II.3.3 Principis bàsics per consensuar el currículum Els alumnes escolaritzats a les UEC parteixen, com la resta dels alumnes de l’ESO, del currículum previst per a aquesta etapa educativa, tot i que després aquest currículum es concretarà en un pla d’actuació individualitzat per a cadascun d’ells. Aquest pla consistirà en una adaptació curricular (tota actuació destinada a adequar el currículum d’una etapa a les necessitats de l’alumnat) o bé en una modificació curricular (canvis significatius en el currículum establert amb caràcter general) que es consensuarà de manera individualitzada i en funció de les pròpies necessitats de l’alumne. El Pla d’Actuació Individualitzada es consensua a partir dels referents educatius del PEC i el PCC del Centre de procedència de l’alumne, adaptant-los a les necessitats educatives d’aquest i en concordànça amb els referents educatius contemplats en els documents bàsics de la institució dins de la qual s’articula el recurs UEC. La concreció d’aquests referents educatius contemplats en els documents LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 26 de l’IES i de la UEC es realitzarà a partir dels principis bàsics següents: · els objectius mínims establerts pels Departaments de les àrees · les competències bàsiques que considera prioritàries el centre de procedència de l’alumne · els objectius bàsics del Pla d’Acció Tutorial i del Programa d’Orientació que se segueixen al centre · la metodologia específica que se seguirà en el procés d’ensenyament-aprenentatge a la UEC · els recursos educatius de què disposa la UEC Tanmateix, conèixer la trajectòria que ha seguit l’alumne i l’evolució de la problemàtica actual que presenta, facilitarà la concreció del Pla d’Actuació Individualitzat. És a dir, els continguts d’aquest pla van més enllà de la funció acadèmica que li és pròpia, ja que també pretén generar efectes educatius vinculats al creixement personal de l’alumne. És per això que cal posar en relleu quines són les estratègies i mesures educatives que han produït major implicació i participació de l’alumne en el seu procés d’ensenyamentaprenentatge per tal d’utilitzar-les de la manera més adient possible. En el moment de la incorporació de l’alumne a la UEC, caldrà avaluar els seus coneixements previs i els seus interessos i motivacions personals, que són els catalitzadors bàsics per iniciar el desplegament del Pla d’Actuació Individualitzada consensuat amb l’IES per a aquest alumne. Una de les raons per les quals es fa pertinent consensuar el currículum per a cada alumne és deixar acotats els criteris per a l’avaluació, per al seguiment i per valorar l’evolució personal d’aquest, tan a nivell trimestral com de la possible acreditació final. II.3.4 Procés d’avaluació conjunta Per tal que no sorgeixin desacords entre l’IES i la UEC, abans de traspassar els resultats assolits pels alumnes, tant en finalitzar els trimestres com a final de curs, cal que s’hagin consensuat els objectius a treballar durant el curs i els criteris d’avaluació. Així doncs, en començar el curs o el període d’escolarització de l’alumne a la UEC, s’acorden els objectius a treballar, que seran extrets del PCC i de les competències bàsiques. Aquests objectius es distribuiran en trimestres i, en finalitzar cadascun d’aquests, entre d’altres controls i activitats d’avaluació, es realitzaran unes proves escrites que poden facilitar la justificació de les qualificacions, en cas que sigui necessari. Els resultats de les proves i dels controls, a més a més del seguiment i la valoració del procés maduratiu personal, tenen com a resultat una nota, que és la que es traspassa als IES i d’aquests a les famílies en l’avaluació trimestral. A aquestes avaluacions trimestrals hi assisteixen els professionals corresponents de cada IES, segons la normativa. Els documents i materials d’avaluació utilitzats a la UEC es donen a conèixer als professors implicats en l’avaluació de l’alumne per facilitar el traspàs de la informació i perquè coneguin els formats mitjançant els LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 27 quals se’ls facilitaran les qualificacions obtingudes. Alguns d’aquests formats de presentació de les qualificacions són: · Avaluació Personal Inicial: realitzada en el moment d’acollida de l’alumne i en la qual es valoren aspectes personals relacionats amb actitud, comportament, problemàtiques personals, situacions de risc, hàbits... Aquesta avaluació inicial ens permet poder anar valorant el procés i l’evolució de l’alumne pel que fa a aquests aspectes · Graelles d’objectius: són formats de recollida de dades sobre els objectius a treballar durant el curs, que s’hauran consensuat prèviament. Amb aquests formats s’avaluen els alumnes en iniciar el curs o en el moment de l’acollida del nou alumne per tal de saber els seus coneixements previs. D’aquesta manera podrem avaluar, en acabar el trimestre, l’evolució que ha realitzat cada alumne · Avaluació Setmanal: aquesta és una altra graella que s’utilitza per avaluar cinc ítems bàsics referents a valors i actituds, com ara la higiene personal, la participació, la presentació, les accions violentes i la companyonia. Aquesta avaluació es realitza en finalitzar cada setmana i s’avalua en grup. Tots els alumnes es valoren a ells mateixos i als altres companys i donen la seva valoració de cada ítem amb un positiu o un negatiu, segons ha anat la setmana. La suma de tots els resultats setmanals dóna un resultat al final del trimestre, aquest surt reflectit en l’informe d’avaluació trimestral És imprescindible que tots els criteris d’avaluació exposats siguin consensuats amb els IES i amb l’EAP en iniciar el curs, d’aquesta manera evitem trobar-nos amb desacords a l’hora de traspassar els resultats obtinguts pels alumnes a l’IES. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 28 II.4 Alternatives posteriors a la UEC II.4.1 Retorn a l’IES i continuació de la formació regulada Com es obvi, un alumne és derivat al recurs UEC en funció de les seves necessitats educatives, per l’equip que prèviament ha avaluat la conveniència d’aquesta derivació. La comissió que avalua trimestralment els progressos realitzats pels alumnes és la responsable de determinar el nivell d’assoliment dels objectius consensuats per cada un dels alumnes i la conveniència o no de continuar l’escolarització en aquest recurs en funció dels nivells esmentats. Si un dels acords de la comissió és que l’alumne ha de finalitzar l’escolarització a la UEC per haver assolit de manera òptima els objectius programats, haurà d’indicar en quina direcció continua l’alumne la seva formació en funció de la seva edat (si és menor o major de 16 anys) i del grau de maduració personal i acadèmica. Els alumnes menors de 16 anys, han de continuar el seu procés d’ensenyament-aprenentatge tal com estableix l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria i per tant han de tornar a un centre que imparteixi l’ESO. La modalitat de retorn a l’ESO es pot estudiar tenint present les característiques del propi alumne i les del centre al qual s’incorporarà per tal de ferla més fluïda i per evitar fracassos derivats d’una incorporació brusca. Una variable útil que s’ha tenir en compte és la de realitzar aquesta incorporació establint un horari distribuït entre els dos centres i durant un període limitat per facilitar la readaptació del alumne al centre i viceversa. Transcorregut aquest període, la comissió tindrà informació per determinar en quin moment farà l’horari complert al centre de l’ESO. Quan la comissió d’avaluació pren l’acord de que l’alumne ha de retornar a un centre d’ESO, segons la normativa, ho ha de comunicar al director del centre de procedència i ha d’adjuntar l’últim informe de seguiment i l’avaluació corresponent. El director de l’IES comunica als pares i a la inspecció el retorn de l’alumne al centre. La inspecció ho comunica al Delegat Territorial perquè en quedi constància. Caldrà tenir present la importància de mantenir implicats l’alumne i la seva família en tot aquest procés de retorn per facilitar l’èxit del nou període educatiu. Els altres alumnes no contemplats anteriorment i que ja han superat l’edat d’escolarització obligatòria, en finalitzar-la a la UEC poden seguir la seva formació en itineraris diferents. Per tal que l’orientació del futur formatiu sigui adient caldrà tenir present que els interessos, les motivacions i les capacitats de l’alumne estiguin en concordança amb l’itinerari orientat. A. Si són alumnes que han acreditat l’ESO, podran cursar Batxillerat, Formació Professional (Cicles Formatius de Grau Mitjà) i les altres modalitats de formació no regulada i/o incorporar-se al món laboral. B. Si són alumnes que no han acreditat l’ESO se’ls haurà d’orientar cap la formació no regulada (PGS, PTT...), la formació ocupacional (ofertes formatives del Departament de Treball, dels gremis...) i la incor- LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 29 poració al món laboral. II.4.2 Conveniència de l’accés a la formació professionalitzadora El fenòmen que rep el nom de fracàs escolar ha rebut interpretacions diverses, però totes són insatisfactòries. Malgrat tot, s’observen esforços i investigacions interessants per situar-lo en el lloc que es mereix dins el debat i l’acció pedagògica. La nostra pràctica educativa ens ensenya que part d’això que anomenem fracàs escolar està vinculat amb la metodologia de presentació dels coneixements. Aquesta metodologia, de forma generalitzada, parteix d’un model de transmissió on l’emissor (que sap i és actiu) es dirigeix al receptor (que no sap i ha de romandre passiu) sense situar-lo com un agent implicat en el procés d’ensenyament-aprenentatge a través dels seus interessos i motivacions. Normalment, des de l’Educació Compartida s’intenta superar aquest model de transmissió de coneixements, situant l’alumne davant d’activitats d’ensenyament-aprenentatge globalitzades, pràctiques, de resultats tangibles, adaptades al temps i a l’estil d’adquisició de coneixements de cadascun. Això facilita que l’alumne s’impliqui personalment en el seu procés educatiu i formatiu. Cal considerar, també, que la utilització de les noves tecnologies pot facilitar la vinculació dels alumnes en el seu propi projecte ocupacional. Com a professionals de l’àmbit de la intervenció socioeducativa, sabem que la formació professionalitzadora proporciona efectes de creixement personal i de millora de la intel·ligència emocional. És per aquesta raó que treballant la formació laboral ajudem l’alumne a ordenar els seus interessos i les seves capacitats en un itinerari de projecció personal. És a dir, que pensar en el futur permet articular diferents preguntes que preocupen l’alumne i li donen la possibilitat d’introduir noves opcions. Un projecte professional individual donarà sentit a l’esforç personal si s’hi integren aspectes significatius per al subjecte. L’objectiu principal és la formació integral de l’alumne, que li permetrà actuar com a persona independent i com a futur treballador. Per aconseguir aquest propòsit, caldrà reflexionar sobre les nostres intervencions educatives, i per estimular aquesta reflexió poden ser útils els següents principis: · Conèixer i entendre els elements bàsics del món laboral i tenir consciència dels drets i deures que tenen com a membres actius d’una comunitat i com a treballadors · Adquirir uns hàbits de treball i responsabilitat que seran imprescindibles a l’hora d’incorporar-se al món laboral · Aconseguir una formació bàsica en les habilitats, els coneixements i les actituds necessàries per al futur laboral · Anar adquirint autonomia per resoldre les situacions quotidianes i noves · Augmentar la capacitat de comunicació i de relació per integrar-se a LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 30 la societat de forma responsable i constructiva · Reforçar o recuperar els coneixements culturals bàsics que no s’hagin aconseguit durant l’ensenyament regulat · Enfortir la personalitat i valorar les pròpies possibilitats de cara el futur · Projectar l’educació més enllà de l’escola II.4.3 Accés a la formació ocupacional i al món laboral Entenem per orientació el conjunt d’intervencions educatives que, en formar part del procés ensenyament-aprenentatge de manera intencional i sistemàtica, es dirigeixen a donar informació i recursos a l’alumne per facilitar-ne desenvolupament personal i social. Aquesta orientació ha d’impregnar tot el procés educatiu ja que la seva influència es correlaciona directament amb altres funcions de les intervencions educatives. L’orientació esdevé un suport a la persona en formació per què aquesta sigui conscient de la seva situació (punt de partida), de les seves possibilitats i limitacions (els seus medis i recursos) i per què elabori de forma responsable i coherent un projecte de futur (punt d’arribada). És per això que l’orientació se sol incrementar en l’etapa final de qualsevol cicle educatiu i ha de complir la funció de millorar la transició que està a punt de succeir. Vivim en un món cada dia més globalitzat, en ràpida evolució social i tecnològica, que repercuteix directament en els perfils professionals i ocupacionals, creant-ne de nous i modificant els existents. Com és obvi, això genera una major diversitat d’alternatives, cosa que fa que en l’actualitat sigui més complexa tota intervenció d’orientació. L’experiència ens demostra que en l’Educació Compartida l’orientació és un factor de primer ordre per aconseguir els objectius educatius que es pretenen assolir. Els alumnes escolaritzats a les UEC requereixen d’una orientació més amplia, més personalitzada i dirigida a reorientar la seva pròpia personalitat. Una adequada orientació incrementarà aspectes personals com l’autoestima, el reconeixement de les pròpies habilitats i capacitats, la confiança en si mateix, l’autoconcepte, l’estabilitat personal i emocional, la capacitat afectiva... i això facilitarà les decisions en relació als seus projectes de futur. La vida de les persones està marcada per una sèrie de decisions i eleccions. Prendre decisions és una competència social que necessita d’un aprenentatge i d’una pràctica per esdevenir de qualitat. L’orientació per a l’accés al món laboral consisteix, fonamentalment, en informar i formar en els continguts, estratègies i recursos necessaris per que els alumnes assoleixin, d’acord amb les seves potencialitats, les expectatives, el nivell de maduració i el grau d’autonomia que els permetin un satisfactori procés d’inserció socioprofessional. Aquesta orientació té com a referència els següents objectius: · Saber estar i relacionar-se amb els altres LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 31 · Conèixer la pròpia personalitat i les pròpies capacitats · Millorar els factors de l’equilibri personal: l’autoconeixement, l’autoconfiança i l’autovaloració personal · Millorar les competències de la intel·ligència emocional: maduresa personal, desenvolupament de la pròpia identitat, sistema de valors i presa de decisions, assertivitat, habilitats socials i resolució de conflictes interpersonals · Potenciar les competències bàsiques cognitives, procedimentals i actitudinals · Saber treballar en grup, amb actitud participativa, compartint experiències i actuant de forma equitativa i honesta · Conèixer els recursos i estratègies útils per a l’accés al mercat laboral · Conèixer els recursos, les institucions i les organitzacions · Adquirir habilitats per a la recerca activa de feina: tècniques de presentació i elaboració del currículum, contracte de treball i relacions laborals · Estructurar els coneixements assolits en el procés de formació relacionant-los amb les opcions i expectatives d’inserció professional · Conèixer les condicions d’empleabilitat: flexibilitat i adequació laboral, mobilitat professional i geogràfica, formació contínua... · Conèixer les característiques i opcions laborals del territori: sectors tradicionals, sectors emergents, nous jaciments d’ocupació... · Conèixer les característiques de les formes d’ocupació: treball per compte aliè (públic o privat), treball per compte pròpi i autocupació i treball en economia social En síntesi, la formació professional ocupacional es concreta, entre altres, en les següents opcions: · · · · · · · · programes de Garantia Social programa E+E projecte Òmnia d’orientació i inserció sociolaboral plans d’ocupació tallers d’ocupació programes europeus empreses d’inserció sociolaboral recursos per a persones amb discapacitats L’accés al món laboral es pot realitzar, entre d’altres, a través dels següents canals de recerca de feina: · empreses de selecció de personal · serveis públics d’ocupació · empreses de treball temporal · agències privades de col·locació · borses de treball · xarxa de contactes · altres fonts d’informació · resposta d’anuncis · treball a l’administració · recerca a internet · treball a l’estranger · autopresentació · anuncis propis · adreces d’interès LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 32 III. EL CURRÍCULUM III.1 Marc general de l’ESO L’ESO és una etapa d’escolarització obligatòria que té com a finalitat possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de la cultura en el marc d’un desenvolupament personal que consolidi la formació instrumental de l’ensenyament primari i completi la formació cultural, amb un triple objectiu: incorporar-se a la vida activa, saber participar com a ciutadà d’una comunitat i desenvolupar una personalitat equilibrada. Aquesta etapa, que consta de dos cicles de dos cursos cadascun, s’inicia als 12 anys i es finalitza als 16 anys, tot i que els alumnes que ho necessitin podran romandre-hi fins als 18 anys. La comprensivitat és una de les seves característiques més destacades de l’ESO perquè suposa la convivència, sota una mateixa estructura, d’una gran diversitat de perfils discents, sense que això hagi d’implicar una subestimació de les fites pròpies de l’etapa. Els principis de l’ESO estableixen que per arribar a un mateix resultat, els alumnes poden recórrer diversos itineraris curriculars, igualment vàlids. Les àrees curriculars que contempla l’ESO són les següents: · · · · · · · · · · · Llengua catalana i Literatura Llengua castellana i Literatura Llengües estrangeres Ciències de la naturalesa Ciències socials Educació física Tecnologia Educació visual i plàstica Música Matemàtiques Religió (voluntària) En acabar aquesta etapa, els alumnes reben una acreditació d’escolarització i, a més, si han assolit els objectius establerts, obtenen el títol de Graduat en Educació Secundària. Amb el Graduat, l’alumne té dues opcions educatives: els Cicles Formatius de grau mitjà i el Batxillerat. D’altra banda, també pot incorporar-se al món del treball (perquè ja té l’edat mínima per accedir-hi) o bé continuar per la via de la formació no regulada, com poden ser els Programes de Garantia Social, la Formació ocupacional, etc. Tot i que en el moment d’elaboració del Pla d’Actuació per a l’Educació Compartida, el Departament d’Ensenyament ha publicat un document que modifica en alguns aspectes l’estructura de l’ESO, incloem a continuació els llistats dels Objectius Generals d’Etapa i d’Àrees i els Terminals. Per a més informació, els remetem a la web del Departament d’Ensenyament, on trobaran més dades sobre aquests i altres temes. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 33 III.1.1 Objectius Generals d’Etapa Els Objectius Generals de l’Etapa són tretze capacitats fonamentals que l’alumne ha de tenir en finalitzar els seus estudis d’ESO (aquesta llista confirma l’orientació cívica de l’etapa, emfatitzant en les habilitats comunicatives i socials): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i de les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva i valorar els beneficis que comporten els hàbits de l’exercici físic, de la higiene i d’una alimentació adequada Formar-se una imatge ajustada d’un mateix i de les pròpies característiques i possibilitats per desenvolupar un nivell d’autoestima que permeti encarrilar d’una forma autònoma i equilibrada la pròpia activitat, valorar l’esforç i la superació de les dificultats i contribuir al benestar personal i col·lectiu Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions per raons d’edat, de raça, de sexe i de diferències de caràcter físic, psíquic, social i d’altres característiques personals Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, especialment d’aquells que fan referència als seus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials més immediats —el centre educatiu, la població, la comarca i la nació—, que li permetin elaborar judicis i criteris personals i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic, valorant-ne les causes i les implicacions sobre les persones, la societat i l’entorn físic Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva pròpia identitat i desenvolupar una actitud d’interès i respecte envers l’exercici d’aquest dret Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si s’escau, en aranesa, i també, almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 34 9. 10. 11. 12. 13. Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics, articulantlos a fi d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratègies per a resoldre’ls mitjançant procediments intuïtius, de raonament lògic i d’experimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit i el resultat obtingut Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en les quals habitualment es troba disponible i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma i crítica Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com a persones Comprendre l’aplicació en l’àmbit professional dels coneixements adquirits, com a preparació i orientació de la futura integració al món laboral III.1.2 Objectius generals d’àrees En aquest apartat, es relacionen les deu àrees comunes anteriorment esmentades i els objectius generals que corresponen a cada una d’elles. 1. Àrea de Llengua Quan diem àrea de llengua ens estem referint a dues àrees acadèmiques: Llengua catalana i Literatura i Llengua castellana i Literatura. Com es obvi, els objectius generals són comuns a ambdues. L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l’edat Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació, de lleure i de projecció personal Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar, elaborar i transmetre informació Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals i no verbals i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 35 7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües 8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les seves obres 9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més significatius 10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu, que afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic i que són un mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles 11. Conèixer la realitat plurilíngüe i pluricultural de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món actual i ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte 12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat 2. Àrea de Llengües estrangeres L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Valorar l’aprenentatge i l’ús de la llengua estrangera com a mitjà de desenvolupament personal, de comunicació i d’aprenentatge Demostrar una progressiva autonomia en el treball individual i un control gradual del propi procés d’aprenentatge Compartir activitats comunicatives i de desenvolupament de la llengua i col·laborar-hi Utilitzar la llengua estrangera de manera efectiva com a vehicle de comunicació general, demostrant que s’han adquirit les habilitats bàsiques receptives i productives, tant del llenguatge oral com de l’escrit Mostrar una certa consciència i comprensió de l’organització interna de la llengua estrangera: de l’existència de diferents varietats (dialectes, registres) i d’alguns aspectes formals (lexicosemàntics, gramaticals, fonològics) com a elements facilitadors de l’aprenentatge Desenvolupar estratègies comunicatives pròpies en àrees de comunicació bàsica Demostrar que ha adquirit un conjunt d’estratègies lingüístiques com a base per a futurs aprenentatges Transferir al coneixement de la llengua estrangera les estratègies de comunicació i els hàbits de reflexió adquirits en les llengües primeres o amb d’altres llengües estrangeres Utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de comunicació amb una actitud creativa i gaudint de l’ús de la llengua LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 36 10. Mostrar una actitud crítica i alhora de respecte envers les opinions i els punts de vista dels altres, la informació rebuda i les activitats i tasques de classe (pròpies i d’altri) 11. Reconèixer la importància que té el coneixement de la llengua estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies i com a llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món multicultural 3. Àrea de Ciències de la naturalesa En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Emprar els coneixements científics per comprendre, a grans trets, l’evolució cientificotecnològica de la nostra societat i donar suport a les opinions envers aspectes que afecten l’organització social, com ara l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia, l’ús adequat i la conservació de matèries primeres, el reciclatge de materials, la solució a problemes medicosanitaris i la invenció i ús d’aparells i nous materials que facilitin la vida de les persones Valorar actituds científiques com ara la curiositat, l’objectivitat, el rigor, l’esperit crític, la perseverança i el treball en equip amb la finalitat de qüestionar-se les pròpies idees i conclusions, buscar evidències i utilitzar-les en l’argumentació Actuar de forma que s’afavoreixi la sostenibilitat de les formes de vida i del medi ambient, cosa que implica anàlisi, avaluació, imaginació creativa, negociació, cooperació i execució d’accions individuals i col·lectives Iniciar-se en el procés d’experimentació científica, tot aprenent amb l’observació, la classificació, el plantejament d’hipòtesis, la recollida, transformació de dades i l’ús adequat de l’instrumental científic, i treure’n conclusions i comunicar-les Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades, tot aplicant adequadament les diferents tipologies textuals característiques de la comunicació científica: la descripció, la justificació, la definició i l’argumentació. Demostrar un coneixement de la terminologia científica i de la simbologia bàsica Buscar informació en diferents fonts, molt especialment a través de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i avaluarne la seva idoneïtat, organitzar-la de forma que faciliti la seva consulta i recollir-la adequadament en el moment d’elaborar informes Reconèixer que l’univers està constituït per diferents tipus d’unitats discretes de matèria (àtoms, molècules, cèl·lules, organismes, astres, etc.) i classificar-les i relacionar-les entre elles LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 37 8. Reconèixer canvis que constantment es produeixen en l’entorn i, més en general, a l’univers; algunes de les seves causes, la possibilitat que siguin cíclics o puntuals i si són observables o s’han d’inferir a partir de dades 9. Conèixer la gran diversitat d’organismes vius i entendre les estretes interdependències entre ells i el medi físic 10. Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionament per tal d’utilitzar aquests coneixements per tenir cura de la salut i adquirir aquells hàbits d’higiene, alimentació i profilaxi que seran útils al llarg de la vida 4. Àrea de Ciències socials En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Descriure, interpretar i representar un espai geogràfic, assenyalant les seves característiques i identificant la seva especificitat (rural, industrial, urbà), tot emprant diferents tècniques i fent una lectura correcta de diferents àmbits territorials representats mitjançant diversos tipus de registre (mapes, plànols, croquis, fotografies) amb especial atenció als àmbits català i espanyol Analitzar i valorar la utilització dels recursos naturals i les seves conseqüències ambientals, en especial pel que fa a la sostenibilitat del medi ambient i als riscos naturals, prèvia identificació dels elements del medi físic i de la caracterització i distribució dels principals medis naturals Identificar i descriure els grans àmbits físics, geoeconòmics, polítics i culturals del món així com els principals trets físics, humans, culturals i polítics que defineixen els espais de Catalunya i de la península Ibèrica Entendre i utilitzar, dins d’un marc cronològic precís i utilitzant dates bàsiques, diferents categories temporals —orientació, (passat, present i futur), mesura (unitats temporals, temps i cronologia històrica), posicions relatives (successió, simultaneïtat) i durades (esdeveniments, ritmes, períodes cojunturals, períodes estructurals)— en vistes a construir significats que permetin, més endavant, una possible perspectiva global de l’evolució històrica Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents o fonts orals d’informació directes i indirectes, aplicant-les a l’estudi d’una determinada temàtica o a la resolució de problemes referits a l’àrea Explorar i utilitzar reculls d’informació estructurada (arxius, bases de dades, taules estadístiques, CD-ROM i documentació de la xarxa) que puguin ser objecte d’accés i interrogació per mitjans informàtics LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 38 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres, fitxes, àudios), les dades obtingudes mitjançant diferents fonts d’informació Identificar i localitzar, tant en el temps com en l’espai, els fets i processos històrics rellevants de Catalunya i d’Espanya, tot identificant els motius i causes que poden explicar-los així com les conseqüències que poden derivar-se’n Entendre que l’estructura i la dinàmica de les nacions, les societats i els territoris són el resultat de processos històrics en les quals incideixen múltiples factors Entendre punts de vista, formes de vida i codis morals diferents als comuns de l’àrea cultural occidental, tot relativitzant les diferències i valorant les aportacions d’altres àrees culturals i situarse en el punt de vista de persones d’altres temps o llocs com a actitud necessària per viure en una societat progressivament multicultural Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor Establir models o conclusions generals senzilles a partir de l’anàlisi de diferents fets o situacions particulars i valorar positivament la correcció i el respecte en tots els àmbits de relació entre persones i institucions Opinar de manera fonamentada, en el nivell adequat a la situació i com a conseqüència de l’adquisició d’una memòria històrica i de sòlids coneixements geogràfics, sobre fenòmens actuals o passats, argumentant les raons, opinions i punts de vista propis Inserir-se activament, participativament, democràticament i críticament en la societat i cultura de Catalunya i projectar la seva actuació a àmbits més amplis, allí on l’alumne la consideri necessària i possible Respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, el patrimoni cultural, lingüístic, historicoartístic i medioambiental, tot reconeixent-hi les diferents aportacions que l’han format i valorar positivament la correcció i el respecte en tots els àmbits de relació entre persones i institucions Relacionar i interrelacionar diferents coneixements adquirits, informacions i expectatives diverses en la interpretació de situacions, fets o esdeveniments socials actuals o històrics LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 39 5. Àrea de l’Educació física En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Conèixer i utilitzar les habilitats i destreses motrius en situacions reals de pràctica i en diferents activitats físiques i esportives Reconèixer les adaptacions dels diferents aparells i sistemes del cos humà en l’exercici físic i augmentar l’eficiència motriu desenvolupant les qualitats físiques Dominar i estructurar el propi cos tot emprant formes de comunicació expressivo-corporals valorant-ne l’estètica i funcionalitat Identificar i utilitzar aquelles activitats físiques tradicionals que estiguin arrelades a l’entorn més proper Conèixer i experimentar diferents activitats físiques a la natura tot formant-se una actitud personal de respecte en la relació amb el medi natural Formar-se hàbits de pràctica permanent, tant pel fet de fruir de l’activitat física com pel coneixement dels efectes que els hàbits higiènics positius tenen per a la millora de la salut i de la qualitat de vida Participar en les diferents activitats físiques i esportives i valorar els aspectes que fomenten el respecte i la cooperació entre els participants Manifestar autonomia personal en la planificació i execució d’accions motrius en diverses situacions i medis, com també el coneixement i respecte del material i les instal·lacions Valorar les diferents activitats físiques i esportives com a recursos adequats per a l’ocupació del temps lliure 6. Àrea de Tecnologia En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li permetin de comprendre els canvis que es produeixen en les formes de vida: relacions ésser humà-natura, relacions socials i de producció i l’aparició de noves tecnologies Reconèixer les necessitats individuals i socials més properes i les solucions més adequades que li ofereix l’entorn tecnològic Conèixer i analitzar l’explotació dels recursos naturals i l’ús dels productes de la tecnologia en el context del desenvolupament sostenible Analitzar el funcionament d’instruments i aparells i dels processos de transformació o fabricació i descriure’n la utilitat Utilitzar el procés tecnològic en les seves realitzacions, projectant i construint objectes senzills, elaborant la documentació necessària i usant la terminologia i simbologia normalitzades LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 40 6. 7. Conèixer i manejar els elements bàsics de maquinari i programari d’un sistema informàtic i de comunicació, tot identificant-ne els efectes en els àmbits personal, social, econòmic i ètic Aplicar les tecnologies de control en el disseny i construcció d’objectes tecnològics, tot emprant els algorismes i llenguatges apropiats 7. Àrea d’Educació visual i plàstica En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. Apreciar els valors estètics de les obres d’art, de disseny i de comunicació visual i entendre-les com a part del nostre patrimoni cultural per poder contribuir activament al seu respecte, conservació i millora 2. Analitzar i interpretar raonadament, a partir de criteris preestablerts, formes i imatges representades de manera objectiva i subjectiva 3. Comprendre el lèxic bàsic propi del llenguatge visual i plàstic i el seu significat conceptual, utilitzant-lo com a eina de desenvolupament de la creativitat personal 4. Representar formes i espais simples de manera objectiva o subjectiva amb mitjans graficoplàstics a l’abast 5. Codificar i descodificar missatges visuals de caràcter tècnic i aplicar-los en els processos de lectura i expressió, de manera que permetin respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres medis d’expressió visual i plàstica diferents del propi per tal d’actuar amb iniciativa i adquirir criteris 6. Reconèixer les tècniques de producció d’imatges bidimensionals i tridimensionals per poder experimentar i apreciar les possibilitats d’autoexpressió que ofereixen 7. Col·laborar en projectes visuals i plàstics realitzats individualment o col·lectivament, mostrant conductes responsables, com també tolerància i autocrítica 8. Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb d’altres llenguatges com a mitjà per transmetre o obtenir informació i elegir-ne l’opció adequada a diferents finalitats comunicatives 9. Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic en l’expressió de vivències, sentiments i idees i com a potenciador de qualitats positives de la pròpia personalitat 10. Realitzar composicions graficoplàstiques (seguint les fases del procés de creació d’una obra) que expressin sensibilitat en el traç, personalisme expressiu i resultats originals LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 41 8. Àrea de Música En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Conèixer els recursos bàsics del llenguatge musical, aplicar-los i expressar-se musicalment a partir dels coneixements adquirits Valorar la bellesa i manifestar opinions i capacitat crítica respecte al fet musical amb autonomia personal Analitzar el fet musical tot aplicant un procés de raonament lògic i sistemàtic Valorar la relació existent entre la música i la resta d’àrees de coneixement Observar l’objecte musical i obtenir i tractar informació referida al seu context, de forma participativa Fer ús de la Tecnologia de la Informació i Comunicació (TIC) per enriquir la seva expressió i percepció musicals 9. Àrea de Matemàtiques En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Entendre la matemàtica com a ciència oberta i dinàmica que ha seguit una evolució històrica i que té capacitat d’adaptació a les noves situacions Valorar especialment el caràcter instrumental de la matemàtica en altres camps del coneixement Aplicar de manera creativa, davant de situacions noves, els mètodes matemàtics apresos Utilitzar tècniques matemàtiques per interpretar i avaluar de manera crítica la informació que rep del seu entorn Conèixer i valorar les pròpies habilitats matemàtiques i emprarles amb flexibilitat (sabent canviar d’estratègia, si cal) i amb constància en la recerca de solucions a les situacions problemàtiques que se li plantegin Emprar, quan convingui, diferents llenguatges matemàtics (algèbric, estadístic, geomètric, gràfic) per tal que les seves possibilitats expressives i de raonament millorin en rigor i precisió Fer observacions sistemàtiques d’aspectes quantitatius, geomètrics i lògics de la realitat i estructurar i presentar la informació obtinguda de manera que se’n faciliti l’anàlisi posterior Analitzar un conjunt de dades i trobar-hi possibles relacions, fent ús de models matemàtics elementals (estadístics, funcionals, algèbrics) Emprar amb soltesa i familiaritat els mitjans tecnològics (calculadores i ordinadors) que facilitin les tasques de càlcul i de representació LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 42 III.1.3 Objectius terminals d’àrees En aquest apartat, com en l’anterior, es relacionen les deu àrees comunes i els objectius terminals que corresponen a cada una d’elles. 1. Àrea de Llengua Com s’ha esmentat anteriorment, quan diem àrea de llengua ens refrim a dues àrees acadèmiques: Llengua catalana i Literatura i Llengua castellana i Literatura. Els objectius terminals, que presentem separats per cicles, són comuns a ambdues. Primer cicle 1. Analitzar missatges orals formals o espontanis, com també el registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no verbals que els acompanyen 2. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les característiques i els elements bàsics que les defineixen, en tant que productes de comunicació 3. Llegir, resumir i comentar (oralment i per escrit) missatges orals formals i explicitar-ne les informacions i les idees essencials i la intenció de l’emissor 4. Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àrees del currículum 5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l’entorn escolar d’acord amb les convencions socials d’aquesta mena de manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quan en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió personal raonadament i modificar-la quan s’escaigui 6. Produir missatges orals (espontàniament o amb preparació prèvia) amb ordre, coherència i claredat acceptables en l’expressió lingüística i en el registre emprat, tot seguint, si s’escau, pautes facilitades pel professorat 7. Dominar i usar apropiadament les diverses convencions o rutines de salutació i comiat, d’agraïment, de disculpa, de felicitació i de condol 8. Produir textos escrits (amb preparació prèvia) dels tipus següents: conversa, descripció i narració 9. Produir textos descriptius, argumentatius, instructius i predictius, d’acord amb l’estructura textual corresponent 10. Aplicar als escrits personals les convencions de presentació adients, el suport informàtic i les normes gramaticals apreses, de manera que aquests tinguin una correcció acceptable i apropiada a l’edat 11. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d’ús corrent, fentles servir en els missatges orals i escrits propis, quan s’escaigui LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 43 12. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals i electrònics: generals, enciclopèdics, de sinònims i d’altres, tot reconeixent, quan escaigui, les parts d’un article i interpretantne les abreviatures 13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d’imatges o d’un guió previ, tot seguint alguna mena d’ordenació que pugui ser reconeguda per altri, d’acord amb les normes ortogràfiques i de puntuació, espais i marges 14. Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres, especialment les que són a la base del nostre món cultural 15. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari, tot adonant-se dels elements que el diferencien dels altres registres 16. Llegir, identificar i comentar textos de diversos gèneres literaris, tot fent referència a les principals característiques que permeten classificar-los 17. Llegir significativament, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana i comentar-les 18. Distingir l’estructura (lexema i morfema) i el significat general d’un mot, el sentit figurat i el significat contextual 19. Usar el vocabulari temàtic específic del cicle 20. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística del món actual, amb especial atenció a les llengües de l’estat espanyol i d’Europa 21. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s’hi reflecteix 22. Conèixer els aspectes bàsics de la història social de la llengua catalana i castellana 23. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema 24. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint en compte el context 25. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el context. 26. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de les diverses categories gramaticals, mitjançant l’anàlisi. 27. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple Segon cicle 28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat pugui tenir un paper receptor, tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social 29. Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin estrictament lligades a la vida escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta 30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (com ara satisfacció, insatisfacció, inte- LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 44 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. rès, intenció) i morals (com disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar) Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodístics de contingut històrico-informatiu (notícia, crònica, reportatge), argumental (carta al director, editorial, article d’opinió) i dialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents i d’altres d’abast més general Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, per tal d’assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis, correu electrònic, etc. segons les normes convencionals (dades d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia) Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de text, correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes d’autoedició Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees Llegir expressivament textos literaris (o de les altres àrees del currículum) en prosa o en vers, amb veu i entonació adequades i d’acord amb les regles ortològiques Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text adient a l’edat de l’alumne, en prosa o en vers, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions, quan s’escaigui Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb manifestacions literàries en altres llengües, especialment les que són a la base de la nostra tradició cultural Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau d’autonomia Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent a la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat Comentar textos poètics i en prosa, atenent als aspectes formals i de contingut, a l’autor/a i a l’època i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, tenint en compte els factors externs sota els quals han estat produïdes LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 45 44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida (l’autor/a, època de producció, elements literaris i humans, etc.) procedents de fonts diverses —explicacions del professorat i consulta bibliogràfica—, de manera que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada 45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat espanyol 46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics 47. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant l’entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir 48. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació 49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament 50. Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i composició 51. Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots de la vida quotidiana i en mots propis d’altres àrees del currículum 52. Utilitzar el vocabulari específic d’aquest cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homonímics 53. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d’adequació al registre 54. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’un paràgraf, d’una oració o d’una paraula 55. Reconèixer el registre lingüístic d’un text a partir dels recursos (lèxics o d’una altra índole) emprats 56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s’apliquin les habilitats lingüístiques practicades durant el curs LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 46 2. Àrea de Llengües estrangeres Primer cicle 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. Tenir una actitud favorable envers la matèria i escoltar de manera activa i receptiva Entendre i utilitzar progressivament la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe Extreure informacions globals i específiques de converses, narracions i exposicions orals senzilles referides a la vida quotidiana i a temes d’interès que reuneixin les següents característiques: suport de tasques que guiïn la comprensió, registre estàndard de la llengua, velocitat d’enunciació adaptada, entonació i ritmes accentuats, condicions d’audició favorables i suport d’elements no-verbals (imatges, gestos) que facin entenedora la situació Extreure informacions globals i específiques i seguir el fil narratiu de textos breus, principalment de publicacions adreçades a aprenents de la llengua (revistes i llibres de lectura graduats) Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com a mitjà per augmentar la comprensió Organitzar el propi treball amb eficàcia i utilitzar el material d’aprenentatge bàsic (material propi i de classe, diccionaris, enciclopèdies, índexs, catàlegs i gramàtiques) de manera adequada i com a font habitual d’informació Impartir instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció adequadament, com ara seguir un mapa fins a arribar a un lloc, ordenar una seqüència o fer un dibuix Adoptar rols socials en petites representacions de situacions habituals o familiars, reals, imaginàries o virtuals, amb l’ajut de guions i models Ressenyar breument un llibre de lectura adequat, incloent-hi informació essencial i l’opinió personal Elaborar un compromís personal o de grup sobre conductes socials desitjables en relació amb la vida personal i familiar, l’escola, la ciutat o la natura, i avaluar el compromís adoptat després del període de temps acordat Entrevistar un company (que adopta una identitat real o fictícia) i demanar-li i donar-li informació sobre qüestions personals, hàbits, preferències, aficions, habilitats, fites, plans per al futur, etc., tot seguint una pauta o model Escriure una postal o una breu carta informal a partir de models amb informació personal, adreçada a un amic o persona amb la qual es desitja establir una relació d’amistat i informar de les activitats que es porten o s’han portat a terme i dels plans per a un futur proper Redactar i recitar poemes, enigmes, raps, cal·ligrames i altres textos lúdics LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 47 14. Endevinar, a través de preguntes o descripcions, la identitat o la localització d’una persona, animal o objecte, demanant aclariments quan calgui 15. Narrar breument (oralment o per escrit) esdeveniments propers, amb suport visual i lingüístic 16. Dissenyar un pla d’activitats per al futur proper i explicar-les als companys, tot seguint una pauta o model 17. Elaborar i presentar cartells amb senzills eslògans propagandístics o publicitaris 18. Compondre un pòster o fulletó amb informació sobre persones, animals o llocs: un personatge popular, l’escola, el barri, un espectacle, una atracció turística, etc., utilitzant models o pautes i presentar oralment el seu contingut 19. Crear i participar en senzills jocs de taula amb preguntes sobre diversos temes d’interès general (cultura, ciència, història, geografia, actualitat) amb suport lingüístic i informatiu 20. Redactar un diari personal durant un temps determinat 21. Crear, amb un company o companya, textos orals a partir d’imatges suggeridores 22. Mostrar coneixements d’aspectes formals bàsics del codi de la llengua estrangera (fonologia, morfologia, sintaxi, ortografia) per mitjà d’activitats contextualitzades i tasques l’expressió oral i escrita Segon cicle (Els 22 objectius terminals del primer cicle són propis també del segon cicle amb un grau superior de fluïdesa, complexitat i correcció.) 23. Discriminar les idees principals i secundàries de textos diversos trets de mitjans de comunicació social no especialitzats, de la premsa juvenil i de publicacions adreçades a aprenents de la llengua 24. Resumir un llibre, un drama televisiu, una pel·lícula, etc., incloenthi informació sobre l’argument i els personatges i l’opinió personal 25. Llegir autònomament i amb comprensió suficient llibres adequats al nivell i interessos dels alumnes 26. Reflexionar sobre regularitats i excepcions pròpies del sistema lingüístic de la llengua estrangera 27. Escriure, en suport paper o per via electrònica, cartes informals i cartes amb un cert grau de formalitat, demanant o donant informació sobre algun aspecte d’interès i utilitzant models 28. Descriure una imatge amb la finalitat que un company/a la reprodueixi amb la més gran precisió possible 29. Confeccionar un pla de treball per a un període de temps limitat, comparar-lo amb els plans de treball redactats pels companys i companyes i avaluar-ne posteriorment el grau d’assoliment LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 48 30. Redactar una autobiografia o una biografia d’un avantpassat o d’un personatge històric o de ficció, explicant els fets més importants de la seva vida 31. Explicar de forma senzilla, amb suport lingüístic, processos tecnològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos 32. Participar en un xat o fòrum d’internet, partint d’una tasca concreta molt estructurada 33. Narrar amb pautes una noticia real o imaginària breu sobre un tema d’interès per a l’alumne, incloent-hi totes les informacions pròpies d’una noticia (qui, què, quan, on, per què, com) 34. Elaborar i interpretar una enquesta destinada a copsar l’opinió d’altres persones sobre un tema d’interès per als adolescents i presentar oralment els resultats, amb el suport de diagrames i esquemes 35. Planificar detalladament una activitat real –simulada o virtual– prèvia obtenció d’informació rellevant pel seu desenvolupament 36. Redactar i llegir en veu alta, amb dicció clara i entonació apropiada, narracions curtes intentant causar un efecte sobre el lector (interès, emoció, por, riure, sorpresa) 37. Resoldre de forma conjunta tasques en les quals s’ha de compartir la informació, que es troba repartida entre tots els membres del grup: trencaclosques informatius, completar una graella, completar una seqüència lògica, tot esdevenint progressivament més independents dels models d’interacció 38. Conversar sobre situacions habituals simulades amb un suport lingüístic (una discussió amb un company o un adult, una situació difícil per a un amic, la celebració d’un èxit, una reunió per prendre una decisió, la difusió d’un rumor) 39. Elaborar i exposar oralment petits treballs sobre una àrea cultural o científica: història, literatura, música, biologia, ecologia o tecnologia, utilitzant models o pautes 40. Simular converses telefòniques informals i semiformals amb la finalitat de demanar i facilitar informació, fer una comanda o concertar una cita 41. Utilitzar els coneixements adquirits dels aspectes formals i pragmàtics sobre la llengua amb la finalitat de millorar les pròpies produccions LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 49 3. Àrea de Ciències naturals Primer cicle 1. Observar objectes, éssers i fenòmens a ull nu i amb instruments senzills i fer-ne una descripció o dibuix, tot indicant-ne els trets significatius 2. Utilitzar les tècniques elementals per a la recol·lecció discreta, etiquetatge i conservació de mostres del medi natural (mostres d’éssers vius o relacionades amb aquests, de minerals, de roques i sòls) atenint-se a les normes prèviament establertes i respectar l’entorn per evitar-ne les espoliacions i el deteriorament 3. Extreure les idees bàsiques de textos i vídeos científics i de simulacions interactives per ordinador i analitzar la informació obtinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogràfics i meteorològics, models i maquetes 4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguir el guió de treball i entendre el fonament científic d’aquesta (inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control), seleccionar els instruments de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst, i si s’escau, construir muntatges senzills emprant el material de laboratori adequat 5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d’ús més freqüent en el treball de laboratori o de camp i aplicar les normes de seguretat necessàries per a la manipulació de materials, estris i equipaments 6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics, químics, biològics i geològics, tot observant l’efecte de la modificació de variables que hi intervenen, i treballar amb pulcritud, netedat, exactitud i precisió en les diferents tasques experimentals 7. Confeccionar una pauta de treball experimental per a la resolució d’un problema o comprovació d’una hipòtesi amb la posterior realització i discussió de l’experiment dissenyat 8. Enregistrar, de forma ordenada i precisa, manualment, informàticament i mitjançant instruments automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències 9. Interpretar i elaborar llistes ordenades, taules de doble entrada, esquemes, diagrames, dibuixos, representacions gràfiques d’una variable, manualment i informàtica, amb diagrames de barres i sectors, histogrames, gràfics cartesians o altres tipus de gràfics 10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns continguts, discutint posteriorment sobre la coherència del resultat, tot utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acord amb el sistema internacional i també altres unitats d’ús quotidià 11. Participar en debats, realitzar exposicions verbals, escrites o visuals i resumir oralment i per escrit el contingut d’una explicació LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 50 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. oral o escrita senzilla, tot emprant el lèxic propi de les ciències experimentals i tenint present la correcció de l’expressió Seleccionar criteris de classificació d’utilitat pràctica, compararlos amb els reconeguts per la comunitat científica i manejar claus dicotòmiques simples per classificar minerals, roques i éssers vius Interrogar-se davant fenòmens i fets per buscar-ne l’explicació científica, tot rebutjant explicacions supersticioses o mítiques, i valorar les solucions històriques donades per la ciència a problemes plantejats pels humans i les solucions tecnològiques que milloren la nostra qualitat de vida Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generació de deixalles, el mal ús de l’energia i de l’aigua, la contaminació i la limitació dels recursos naturals, des de la perspectiva de voler trobar vies alternatives que puguin comportar canvis d’actitud Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realització dels treballs en grup Avaluar l’ús i abús de les fonts i recursos energètics emprats habitualment i de les fonts d’energia alternatives Explicar, en una primera aproximació, el model corpuscular de la matèria, tot assenyalant-ne el caràcter discret i destacant que la matèria té una constitució universal tant en els materials inerts com en els éssers vius i les característiques bàsiques que els diferencien Descriure les modificacions del moviment de les partícules d’un sistema, d’acord amb el model corpuscular de la matèria i en relació amb el bescanvi de calor amb l’entorn en diverses situacions, explicar com varia la temperatura d’un sistema quan, en escalfar-lo, passa de fase sòlida a líquida i després a gas, i descriure, així, les propietats dels tres estats físics de la matèria, prenent com a exemple l’aigua Elegir un mètode apropiat per a la separació de les fases d’un sistema heterogeni o per separar els components d’una mescla amb la finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-lo amb processos com el de la depuració/potabilització de l’aigua i el de separació de components de l’aire, del petroli o altres roques Preparar solucions de solut sòlid i dissolvent líquid, donada una composició determinada expressada en unitats de massa per volum o en percentatges i comparar solucions de diferent composició quantitativa expressades en les mateixes unitats Distingir entre els conceptes fisicoquímics de massa i densitat, i entre substàncies pures i mescles i analitzar les propietats fisicoquímiques més rellevants de l’aigua i de l’aire, tot destacant la importància d’aquestes en els organismes i en alguns processos quotidians LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 51 22. Interpretar canvis químics senzills relacionats amb el fenòmens de la vida quotidiana, com les reaccions de combustió, d’oxidació dels metalls i les que tenen lloc entre àcids i bases 23. Descriure els conceptes de moviment, velocitat i acceleració aplicats a moviments rectilinis i remarcar la importància d’utilitzar un sistema de referència en l’estudi del moviment 24. Interpretar les forces com a resultat de la interacció dels cossos i identificar diversos tipus de forces que actuen en situacions quotidianes. Aplicar el concepte de pressió i pressió atmosfèrica per explicar diversos fenòmens de la vida quotidiana 25. Assenyalar que tota transmissió d’energia a un sistema hi provoca un canvi i distingir diferents formes i manifestacions de l’energia i identificar transformacions energètiques en situacions simples, com en un circuit elèctric, en un escalfament per fricció i en un aparell d’ús quotidià 26. Intrepretar fenòmens d’electrització a partir del model de càrrega elèctrica 27. Interpretar el corrent continu mitjançant els conceptes de diferència de potencial, resistència, intensitat i potència; muntar un circuit elèctric senzill a l’aula i esquematitzar-lo tot emprant la terminologia adequada 28. Analitzar el principi de conservació de l’energia en casos senzills i l’aprofitament de l’energia en màquines i dispositius, tot destacant-ne la idea de rendiment 29. Comprendre la propagació de la llum i el so i la manera de percebre-la 30. Enunciar els trets fonamentals de la teoria cel·lular i de les parts de la cèl·lula eucariota i relacionar l’intercanvi de matèria-energia amb els mitocondris i els cloroplasts 31. Relacionar la distribució de la vegetació amb el clima i el sòl i exemplificar algunes adaptacions rellevants en l’estudi d’una zona determinada 32. Diferenciar els trets fonamentals de la morfologia externa dels grans grups de vegetals: algues, molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes, i també dels fongs i dels seus grans hàbitats i agrupar les plantes superiors segons la seva longevitat, distingint el diferent aspecte que presenten en les estacions de l’any 33. Distingir la nutrició autòtrofa de les diverses formes de nutrició heteròtrofa, explicar la importància de la fotosíntesi en l’ecosistema, com també les fases essencials del cicle biològic d’un vegetal superior, i enumerar d’altres formes de reproducció en el món vegetal 34. Analitzar els principals productes animals i vegetals que es poden trobar al mercat i en el cas dels vegetals, relacionar-los amb la seva funció a la planta LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 52 35. Diferenciar els principals grups d’invertebrats i de vertebrats a partir dels trets fonamentals de la morfologia externa i d’alguns aspectes molt significatius de l’organització interna, exemplificar els mecanismes de reproducció sexual i asexual en animals concrets i els seus grans hàbitats i identificar algunes de les espècies més habituals a les nostres contrades 36. Analitzar un ecosistema aquàtic o terrestre de l’entorn proper: els seus components, els principals tipus d’interrelació entre ells, les cadenes i xarxes tròfiques, el flux de matèria i energia que s’hi estableix i també possibles successions ecològiques causades per la modificació, real o teòrica, de diferents variables de l’ecosistema 37. Representar esquemàticament el sistema solar per tal d’explicar alguns fenòmens relacionats amb el moviment de la Terra i de la Lluna, com ara les estacions de l’any, les fases de la Lluna i els eclipsis i analitzar a grans trets la composició i l’estructura del planeta Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la seva relació amb l’astenosfera 38. Relacionar la pressió atmosfèrica amb el temps atmosfèric i analitzar els factors més importants que determinen el clima, tot exemplificant-ho en el clima local 39. Descriure les diverses formes de presentació de l’aigua a la superfície terrestre, les funcions generals de la hidrosfera i les fases del cicle hidrològic i situar en un mapa comarcal les aigües superficials i subterrànies i el seu abastament per a usos industrials i agrícoles per tal d’adonar-se de la limitació de l’aigua com a recurs per a l’espècie humana 40. Descriure els principals tipus de roques que es troben a Catalunya i relacionar-les amb els processos geològics que les han originades, amb els aspectes essencials del sòl i del relleu català i assenyalar la seva utilització com a recurs Segon cicle (Els 16 primers objectius terminals del primer cicle són també propis del segon cicle.) 41. Explicar la composició de la matèria viva. Relacionar els bioelements i les biomolècules més fonamentals amb la seva funció biològica 42. Identificar i explicar els aspectes principals de les funcions de nutrició i de relació en l’espècie humana basant-se en els òrgans, aparells i sistemes que les duen a terme, descriure també alguna de les malalties més freqüents que s’hi relacionen i la seva profilaxi 43. Analitzar les principals característiques anatòmiques, fisiològiques i psicològiques sexuals de la dona i de l’home i les bases d’alguns mètodes de control de la reproducció LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 53 44. Relacionar les diferents morfologies de les cèl·lules amb les funcions que fan al cos humà 45. Valorar i conèixer els hàbits saludables, tant individuals com col·lectius, en relació amb l’alimentació i l’esport, conèixer els factors que alteren l’equilibri del sistema nerviós i la necessitat de prendre mesures adequades per no consumir drogues i evitar el contagi de malalties, en especial les de transmissió sexual més freqüents 46. Explicar la composició i funció dels cromosomes i la conservació del seu nombre en l’individu i l’espècie i els mecanismes que regeixen l’herència en l’ésser humà i associar Mendel als primers estudis científics sobre genètica 47. Explicar les idees bàsiques sobre la teoria de la selecció natural de Darwin, establir un paral·lelisme amb la selecció artificial emprada pels humans en ramaderia i agricultura i comentar algunes adaptacions concretes d’éssers vius al medi i algunes de les principals estratègies evolutives seguides per aquests per a la conquesta del medi aeri 48. Explicar com l’escorça terrestre es troba sotmesa a canvis continus, d’origen intern i extern (majoritàriament cíclics) a partir dels quals es configura el relleu. Reconèixer a la naturalesa, indicadors (les deformacions i els processos erosius) que palesin aquests processos 49. Representar esquemàticament i analitzar a grans trets la constitució i l’estructura del planeta Terra, en particular la litosfera i la seva relació amb l’astenosfera 50. Interpretar el cicle de les roques com a el resultat de la dinàmica de la terra i explicar els trets fonamentals de la teoria de la tectònica de plaques i la relació d’aquestes amb la distribució de volcans i terratrèmols a la terra 51. Explicar la importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiòtics 52. Analitzar l’impacte dels éssers humans sobre el sòl, l’atmosfera, la hidrosfera, els organismes (animals i vegetals) i també les seves repercussions ecològiques, per tal de prendre actituds de millora i defensa de l’entorn 53. Distingir els conceptes d’element i compost des del punt de vista experimental i utilitzant la teoria atomicomolecular de la matèria 54. Diferenciar entre canvis físics i químics i analitzar la conservació de massa en els dos canvis, i la transferència d’energia més pronunciada en el segon 55. Elegir i aplicar un mètode apropiat per a la separació de substàncies d’una mescla i conèixer el mètode d’obtenció d’alguns elements a partir de matèries primeres 56. Interpretar els canvis químics senzills en els quals participa l’oxigen i els que es provoquen per aplicació de solucions àcides sobre algunes matèries LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 54 57. Comprendre la utilitat de la taula periòdica en agrupar elements de propietats químiques similars 58. Conèixer les idees bàsiques sobre la constitució de l’àtom i sobre les propietats i aplicacions de la radioactivitat 59. Aplicar el model atòmic de la matèria a la interpretació de canvis químics 60. Identificar substàncies mitjançant reaccions químiques senzilles i comentar la utilització d’alguns mètodes analítics en l’alimentació, en l’anàlisi de material d’origen geològic i en altres situacions conegudes; formular els òxids, halurs, sulfurs i hidrocarburs que faciliten la comprensió d’altres continguts 61. Descriure l’origen, les propietats més rellevants i l’ús dels materials ceràmics, combustibles, plàstics i fibres naturals i sintètiques més comunes i aplicar coneixements sobre canvis químics per fer la descripció de processos industrials d’obtenció de materials d’ús quotidià 62. Descriure els moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat 63. Interpretar les forces com a resultat de la interacció entre cossos i identificar diversos tipus de forces que actuen en situacions quotidianes i l’efecte que provoquen, així com el concepte de pressió 64. Associar la noció intuïtiva del pes d’un cos a una força que depèn de la seva massa i de la intensitat del camp gravitatori on es troba i que, per tant, varia segons el planeta de referència. Aplicar les lleis de Newton a situacions senzilles de la vida quotidiana i al moviment d’astres a l’univers 65. Aplicar el principi de conservació de l’energia en casos senzills i exemplificar alguns casos on hi hagi dissipació d’energia. Interpretar fenòmens tèrmics com a conseqüència dels processos de transferència d’energia 66. Explicar les interaccions entre cossos, causades per les seves masses i càrregues, d’acord amb les lleis de la gravitació universal i de Coulomb 67. Aplicar el model d’ones per interpretar processos quotidians de transferència d’energia com la llum, el so i les radiacions diverses 68. Interpretar fenòmens senzills i fàcilment observables que s’expliquen per la interacció elèctrica i la interacció magnètica 69. Aplicar el model atòmic de la matèria a la interpretació de fenòmens elèctrics senzills 70. Comprendre els conceptes elèctrics de voltatge, intensitat i potència i aplicar-los a l’anàlisi de circuits elèctrics senzills LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 55 4. Àrea de Ciències socials Primer cicle 1. Manejar diferents tipus d’imatges i representacions de l’espai terrestre tot establint comparacions i identificar damunt del globus terraqui o mapamundi la situació de diferents continents, mars i països i les diferents línies i punts convencionals 2. Comportar-se respectuosament amb el medi ambient natural, rural o urbà 3. Aplicar correctament les mesures cronològiques (any, segle, mil·lenni) que s’utilitzen en la història, utilitzar les divisions convencionals que s’usen per periodificar-la i elaborar i interpretar formes gràfiques de representació del temps històric 4. Classificar correctament, a partir de fonts concretes, els tipus bàsics de fets amb què se solen organitzar els esdeveniments i processos històrics (polítics, socials, econòmics i culturals) 5. Confeccionar diferents tipus de gràfics, taules, quadres estadístics i mapes temàtics per emmagatzemar, classificar i disposar de fàcil accés o lectura de les informacions recollides 6. Interpretar quadres estadístics, gràfics diversos i mapes temàtics referents a l’estructura dinàmica de la població mundial i dels problemes migratoris, així com d’altres referits estrictament a l’àmbit territorial català i espanyol, referint-se als problemes de sobrepoblació i a les diverses polítiques demogràfiques 7. Identificar i definir els diferents tipus de recursos naturals, localitzant la seva distribució al món, i descriure els canvis mediambientals deguts a l’explotació humana amb una especial anàlisi dels problemes de sostenibilitat a Catalunya i a Espanya 8. Utilitzar, per orientar-se, els mapes i els punts cardinals com a referència tot manejant, confeccionant i interpretant diferents tipus de plànols i mapes de gran i petita escala, correlacionant les informacions de dos o més mapes temàtics i localitzant llocs i espais concrets 9. Crear, mantenir i interrogar bases de dades senzilles amb suport informàtic, fer consultes a la xarxa (internet) per tal de constituir reculls d’informació organitzada i obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informació rellevant a partir de diverses fonts d’observació directa (treball de camp, enquestes, entrevistes, visites), d’observació indirecta (pel·lícules, vídeos, gravats, imatges, obres d’art) i de diferent tipus (documents escrits, gràfics, mapes, estadístiques, bases de dades), distingint les dades, opinions i arguments que proporcionen al voltant d’un tema 10. Descriure a grans trets la forma i dimensions del planeta Terra i del sistema solar, les condicions que hi fan possible la vida i els moviments de la Terra i les seves conseqüències pel que fa a l’existència de dies i nits, estacions i mesura del temps LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 56 11. Descriure, a partir de l’observació de la realitat, de fotografies, mapes, gràfiques o textos, les principals característiques del relleu, les aigües i la climatologia de la Terra, com també les principals unitats paisatgístiques de Catalunya, d’Espanya i del món, tot localitzant-les espacialment i distingint diferents tipus de paisatge segons la intensitat i el tipus d’intervenció antròpica a què hagin estat sotmesos 12. Descriure els canvis mediambientals i els riscos naturals que poden comportar diferents tipus d’intervencions o d’activitats humanes, tot analitzant les respostes, els reajustaments i la localització d’activitats humanes en funció de les condicions mediambientals. Explicar els principals problemes del medi en el territori català, espanyol i mundial en relació amb les condicions ecològiques d’altres països 13. Exposar de manera senzilla l’evolució de l’espècie humana, les principals eines paleolítiques en relació a les formes econòmiques de l’etapa, els canvis essencials del neolític i de l’edat dels metalls, i les formes i interpretacions de les formes artístiques més rellevants de la prehistòria amb exemplificacions en l’àmbit territorial de la península Ibèrica en general i de l’actual espai territorial de Catalunya en particular 14. Identificar els trets essencials de les civilitzacions gregues i romanes, així com les seves principals aportacions artístiques, tot fent referència a les colonitzacions gregues i fenícies de la Mediterrània i exemplificant-ho en la fundació i desenvolupament d’Empúries 15. Exposar, a partir de fonts diverses, el procés de romanització de la península Ibèrica i la importància del seu llegat en l’actual àmbit territorial de Catalunya, esmentant les cultures i aportacions dels pobles preromans 16. Descriure els mecanismes que condicionen el creixement o decreixement de la població, identificant les variables demogràfiques del món d’avui (la dinàmica i l’estructura demogràfiques i les migracions), interrelacionant-les amb indicadors socioeconòmics i analitzant l’actual règim demogràfic de Catalunya i Espanya 17. Diferenciar, a partir de l’anàlisi d’exemples concrets, el funcionament, l’activitat econòmica i la divisió tècnica del treball i l’organització del món laboral, tot destriant els trets generals de l’economia europea, espanyola i catalana 18. Definir correctament els conceptes de nació, d’estat i de capital d’un estat tot localitzant correctament en els mapes polítics els estats del món i algunes de les nacions sense estat a Europa i les comunitats autònomes dins l’organització politicoadministrativa de l’estat espanyol 19. Exposar, identificant idees importants a partir de fonts escrites i cartogràfiques les raons internes i externes de la desaparició de LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 57 20. 21. 22. 23. 24. 25. l’estat romà a occident i la continuïtat i característiques de l’imperi bizantí a l’orient així com el concepte i límits de l’anomenada edat mitjana. Resumir les idees i creences principals de les religions jueva i cristiana tot indicant els punts més importants que han manifestat una continuïtat en el temps en la civilització occidental Resumir les idees i creences principals de l’Islam, així com el procés de la seva expansió, l’ocupació humana de la península Ibèrica, la formació de Al-Andalus i les seves aportacions a la cultura i al territori català Exposar, a partir de mapes i fonts primàries i secundàries, la formació dels regnes cristians a la península Ibèrica i la seva evolució general en el temps i en l’espai al llarg de l’edat mitjana, identificant-ne les peculiaritats més rellevants i alguns dels aspectes comuns Exposar, amb l’ajut i comentaris de diverses fonts, els trets principals que caracteritzen el feudalisme, així com els elements bàsics del procés que va desembocar en els orígens nacionals de Catalunya entre els segles VIII i XII en el marc territorial comprès entre el domini carolingi i el món islàmic Resumir l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, les seves relacions amb el món islàmic i alguns dels aspectes més importants de la institucionalització del poder polític –especialment les Corts catalanes i la Generalitat– en el marc de l’evolució de les ciutats i dels canvis que s’hi donaven, així com la crisi de la Corona catalanoaragonesa Identificar les principals formes estilístiques, les funcions i alguns significats de l’art romànic i de l’art gòtic a partir de l’anàlisi concret d’algunes obres d’arquitectura i de la imatge Segon cicle (Els 11 primers objectius terminals del primer cicle també són propis del segon cicle.) Geografia 26. Analitzar, dins de l’entorn, alguns dels aspectes resultants de la interacció entre l’activitat humana i el medi natural, i utilitzar-lo per explicar la gènesi de les diferents tipologies d’espais geogràfics tot classificant, a partir d’imatges, representacions cartogràfiques o d’observació directa els diferents tipus de paisatges naturals i antròpics 27. Exposar les característiques de l’agricultura als països desenvolupats (exemplificant-ho a Catalunya i a Espanya) i en vies de desenvolupament, identificant i descrivint les tipologies de paisatges agraris, indicant els diferents tipus d’agricultura que s’hi desenvolupen i localitzant la seva distribució al món LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 58 28. Descriure i analitzar, utilitzant imatges i informació gràfica i estadística, la distribució i les formes dels paisatges industrials al món, amb una especial menció a Catalunya i a Espanya 29. Descriure i analitzar el sector terciari, classificant adequadament les seves tipologies i fent una referència explícita als principals eixos de transport i comunicacions i als fluxos d’intercanvi 30. Localitzar les grans àrees urbanes del món actual, valorar els problemes i avantatges de l’entorn urbà i conèixer les mesures necessàries per mantenir una ciutat sostenible. Analitzar la distribució de les xarxes urbanes d’Espanya i de Catalunya 31. Exposar, amb l’ajut de mapes temàtics, textos i altres documents gràfics, l’organització politicoadministrativa de l’Estat espanyol en comunitats autònomes i l’organització comarcal de Catalunya, fent esment del seu origen històric i dels problemes que planteja 32. Sintetitzar, de manera organitzada i a grans trets, la diversitat física i humana de les comunitats autònomes espanyoles amb especial referència als desequilibris territorials i fiscals a partir de fonts gràfiques i estadístiques 33. Definir els conceptes de desenvolupament i subdesenvolupament, localitzant, a grans trets, la seva distribució en l’espai i analitzant la problemàtica dels països en vies de desenvolupament, amb la utilització dels indicadors bàsics per identificar-los 34. Situar les grans àrees de cultura i civilització del Planeta, identificant els components fonamentals del fenomen cultural i exposant els mecanismes de la seva difusió, tot referint-se a la presència d’altres cultures dins les grans àrees culturals i als fenòmens migratoris actuals 35. Identificar i localitzar les grans regions del món, analitzant els trets d’alguns estats representatius d’aquestes 36. Exposar les característiques geogràfiques de la Unió Europea i referir-se a la integració d’Espanya i als efectes que comporta Història 37. Analitzar i sintetitzar, amb l’ajut de fonts, els aspectes estructurals de llarga durada que defineixen l’època moderna: el sistema econòmic, el sistema polític, les formes de l’estat, la deologia dominant (absolutisme) i l’ampliació del món conegut intel·lectualment i geogràficament. Analitzar i sintetitzar els trets bàsics de l’art de la imatge al Renaixement i al Barroc, exemplificant-ho, sempre que sigui possible, en fets rellevants i processos produïts a Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics i de la monarquia hispànica 38. Analitzar el conflicte de la Guerra de Separació (1640-1653) i el de la Successió a la Corona hispànica (1700-1714), situant els conflictes en el seu context europeu, identificant-ne les causes, alguns fets rellevants de la seva evolució i les seves conseqüèn- LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 59 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. cies, així com algunes de les seves pervivències mitificades fins als temps actuals Descriure els canvis i l’evolució de Catalunya en el marc del reformisme il·lustrat espanyol del segle XVIII fent servir fonts senzilles que ajudin a argumentar o fonamentar les afirmacions que es realitzin. Utilitzar altres elements escrits, gràfics i estadístics que manifestin la competència adquirida en la comunicació d’informació Identificar, a través de fonts textuals, els principis bàsics que caracteritzen les ideologies més rellevants del segle XIX (liberalisme, socialisme, anarquisme i nacionalisme) i exemplificar-ne algunes de les conseqüències (la crisi de l’Antic Règim, el parlamentarisme anglès, la independència dels Estats Units, la proclamació dels drets de l’home i del ciutadà a la Revolució Francesa, les unificacions d’Itàlia o d’Alemanya, el sorgiment de la Iª internacional, el colonialisme, etc.). Exposar el concepte de Revolució Industrial, les seves causes, la seva expansió i les seves conseqüències socials, relacionant-les amb l’aparició del moviment obrer i de les ideologies socialistes i anarquistes. Analitzar monogràficament la revolució industrial a Catalunya, les seves causes, la seva localització, la seva evolució i les conseqüències socials i, en particular, el fenomen de les colònies tèxtils Sintetitzar, amb l’ajut de fonts textuals, l’aparició del catalanisme des de la reivindicació lingüística i cultural fins a l’aparició del catalanisme polític en el marc de l’evolució en la construcció de l’Estat liberal a Espanya Sintetitzar els fets més rellevants de la primera meitat del segle XX i analitzar algunes de les causes i conseqüències dels conflictes bèl·lics (1914-1918 i 1939-1945) Sintetitzar, a grans trets, l’evolució política i econòmica d’Espanya entre 1898 i 1931 com a marc per situar-hi l’evolució del catalanisme polític, les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i algunes de les crisis del període de la Restauració com el problema del Marroc, la Setmana Tràgica o l’època del pistolerisme Exposar els fets més rellevants de la guerra freda i la política de blocs i realitzar un treball monogràfic sobre un dels aspectes més importants d’aquest període (la descolonització d’algun país, l’evolució de la Xina des de l’inici de la revolució maoista, la guerra del Vietnam, el conflicte entre àrabs i israelians, la dissolució de la URSS, l’actual situació de l’Europa de l’Est, etc.) Exposar l’evolució del període de la Segona República interpretant, a partir de documents textuals i gràfics, els períodes polítics, les seves realitzacions i també les de la Generalitat Republicana LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 60 47. Analitzar les causes de la guerra civil espanyola comentant, a partir de registres cartogràfics, l’evolució militar, els canvis polítics i econòmics soferts per ambdós bàndols i els tipus de repressió que s’hi van produir 48. Analitzar la naturalesa del franquisme, la seva evolució política i econòmica, la repressió social i nacional, l’actuació dels grups d’oposició i la seva particular acció sobre Catalunya 49. Exposar els principals fets i actuacions que van dur a la transició democràtica els principis generals de la Constitució del 1978, l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979 i les actuacions principals dels governs de la democràcia a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya 50. Explicar la creació de la CECA, la marxa cap a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la creació de la Unió Europea referint-se d’una manera especial a la integració d’Espanya i als principals reptes que suposa 5. Àrea de l’Educació física Primer cicle 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. Utilitzar les tècniques adequades en el desenvolupament de les activitats físiques a la natura Identificar les activitats físiques del territori i els seus elements culturals bàsics Aplicar les regles i normes dels diferents jocs, esports i altres activitats físiques Identificar, valorar i emprar hàbits higiènics que possibilitin la millora de la pràctica física i de la qualitat de vida Identificar les habilitats de les diferents activitats físiques que es desenvolupin Utilitzar diferents tècniques d’expressió corporal per representar, individualment o col·lectivament, estímuls interns o externs Emprar tècniques de control corporal per a la realització de qualsevol moviment o postura Acceptar la pròpia realitat corporal Respectar les regles i normes de les diferents activitats físiques Comportar-se respectuosament amb el medi natural i urbà Prendre part en les activitats motrius i els esports populars de la cultura del propi territori Planificar la millora de la pròpia condició física aplicant els diferents sistemes d’entrenament Descriure els jocs tradicionals del territori Usar les diferents tècniques i habilitats en la pràctica de l’exercici físic LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 61 15. Millorar i combinar les habilitats motrius com a base per posar en pràctica les tècniques i destreses específiques més adequades en cada situació motriu 16. Acceptar les diferencies d’habilitat entre les persones, sense discriminació per raons de sexe o capacitat física 17. Prendre part en les activitats motrius i en els esports populars de la cultura del propi territori Segon cicle (Els 17 objectius terminals del primer cicle són també propis del segon cicle.) 18. Respondre amb motricitat a problemes d’estratègia en jocs o esports d’oposició, de cooperació i de cooperació-oposició 19. Emprar els indicadors fisiològics com a mesura per controlar el rendiment en l’activitat física 20. Descriure les modificacions que produeix l’exercici físic en el sistema respiratori, cardiocirculatori i muscular 21. Realitzar de manera autònoma pràctiques d’escalfament i de mètodes d’entrenament de les qualitats físiques bàsiques 22. Incrementar el rendiment en les diferents qualitats físiques bàsiques 23. Comunicar-se amb els altres mitjançant elements propis de l’activitat motriu 24. Valorar diverses formes de comunicació no-verbal 25. Esforçar-se per vèncer les dificultats aconseguint fites personals 26. Avaluar les pròpies possibilitats motores i adequar-hi les pròpies aspiracions personals 27. Sensibilitzar-se per realitzar activitat física voluntària en temps de lleure 28. Planificar la millora de la pròpia condició física mitjançant l’aplicació els diferents sistemes d’entrenament 6. Àrea de Tecnologia Primer cicle 1. 2. 3. 4. 5. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics Representar i/o projectar, proporcionalment i a escala, l’alçat, la planta i el perfil d’un objecte senzill o d’un habitatge Identificar i descriure els elements estructurals i funcionals bàsics d’ordinadors, perifèrics i elements de comunicació Utilitzar les eines de processament de textos per elaborar, produir i manipular documents de text integrant gràfics i imatges Utilitzar i valorar els entorns de comunicació i de treball cooperatiu LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 62 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i fer-ne ús en l’àmbit tecnològic Manejar amb soltesa les eines de disseny, creació, selecció i processament d’informació estructurada Comparar la producció industrial i l’artesanal en el procés de fabricació d’un determinat material o objecte Ser creatiu en les tasques de disseny i valorar-ne la funcionalitat i l’ergonomia Realitzar balanços econòmics senzills relacionant la qualitat amb el cost i amb el preu en el mercat Analitzar objectes i processos i el funcionament d’aparells senzills de l’entorn immediat Valorar la relació entre les necessitats humanes en l’alimentació i la producció, l’elaboració i la conservació d’aliments Contrastar els principals mètodes de conservació casolana i industrial d’aliments Identificar les fibres i les tècniques de filat i teixit més utilitzades Utilitzar els productes tèxtils i identificar els lligaments senzills Identificar i emprar les magnituds, la simbologia, les unitats elèctriques i els instruments que les mesuren Ser conscient de la tecnificació, la industrialització i la seva evolució com a resposta a les diferents necessitats humanes, tot respectant societats de nivell tecnològic diferent Valorar la planificació del treball en equip, col·laborant-hi activament i respectant l’aportació dels altres membres de l’equip Col·laborar a mantenir en condicions adequades l’aula de Tecnologia, el material propi i el d’ús comú Valorar l’ordre, la polidesa, el rigor i la qualitat, tant del treball intel·lectual com del manual Valorar críticament les condicions de treball i el compliment de les normes de seguretat laboral i acostumar-se a aplicar-les de forma continuada Calcular les mides d’un objecte o d’un habitatge, tant a partir d’un dibuix a escala com amidant-lo Explicar i transmetre a altres persones les pròpies realitzacions en l’àmbit de la tecnologia, tant oralment com per escrit Confeccionar projectes senzills referits a objectes, circuits, instal·lacions o processos Construir objectes a partir d’una necessitat (prèvia selecció dels components), aplicant criteris respectuosos amb el medi Identificar i utilitzar eines, instruments, aparells i utillatges amb propietat, d’acord amb les normes de seguretat Cercar i seleccionar informació en diferents fonts (persones, entitats, empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica) que permetin solucionar un problema tecnològic Muntar alguns circuits o instal·lacions a partir d’esquemes i comprovar-ne el funcionament. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 63 29. Identificar els símbols dels elements elèctrics, electrònics i mecànics d’aparells, circuits i instal·lacions 30. Esquematitzar circuits elèctrics, electrònics o mecànics senzills, fent ús de simbologies convencionals 31. Valorar la necessitat de l’aprofitament, la reutilització, el reciclatge de materials i l’ús de materials no contaminants 32. Valorar la necessitat d’utilitzar la simbologia internacional i la normalització tecnològica Segon cicle (Els objectius terminals del 22 al 32 del primer cicle també són propis del segon cicle.) 33. Conèixer les condicions d’habitabilitat i indicar les principals tècniques de conservació de l’habitatge i els estris necessaris per dur-les a terme 34. Descriure els mecanismes més importants de les màquines, identificant la transmissió de moviment i l’energia utilitzada 35. Identificar i descriure les diferents parts i el funcionament dels motors de combustió interna i elèctrics 36. Identificar els factors que caracteritzen l’eficàcia de les màquines i relacionar-les amb les diferents fonts d’energia 37. Assenyalar els grans sectors industrials de Catalunya i analitzar les condicions naturals, econòmiques, tècniques i socials que afavoreixen la implantació d’una determinada indústria en una zona 38. Descriure el funcionament general de les indústries i les seccions en què estan constituïdes 39. Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecnologies millorin el procés de producció: aplicació de la informàtica, substitució d’eines per la robòtica amb disminució de riscos i millora de l’eficàcia 40. Identificar i seguir les fases del procés tecnològic en les seves realitzacions 41. Muntar un robot o manipulador senzill i el programa que permeti controlar-ne el funcionament 42. Utilitzar entorns de simulació i de modelització de dades 43. Utilitzar instruments informàtics d’adquisició de dades i de control de dispositius senzills 44. Realitzar algorismes de processos senzills i codificar-los en un llenguatge adient 45. Utilitzar les eines de tractament multimèdia per a la creació i la difusió de documents multimedials 46. Adquirir una actitud crítica davant les ofertes i solucions aportades per la tecnologia LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 64 7. Àrea d’Educació visual i plàstica Primer cicle 1. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançant imatges fixes o mòbils, esforçant-se per superar creativament les pròpies realitzacions plàstiques 2. Prendre progressivament consciència de la importància, del protagonisme, de l’eficàcia i de les qualitats estètiques dels missatges visuals que rebem a través dels mitjans de comunicació i de l’entorn cultural 3. Aplicar, amb progressiu domini i acabats suficients, tècniques de creació d’imatges tradicionals o tecnològiques, especialment aquells que estan més relacionats amb la pròpia capacitat expressiva o són més adequats a una determinada proposta 4. Comprometre’s d’una manera activa i responsable en els diversos projectes i empreses que es duguin a terme individualment o en grup 5. Observar formes i imatges i abstreure’n elements bàsics del llenguatge visual i plàstic 6. Seleccionar punts de vista i enquadraments de formes i espais adients a una determinada intenció expressiva 7. Dibuixar formes i espais aplicant lleis de perspectives i la capacitat configurativa de la línia i del clarobscur 8. Emprar adequadament el lèxic bàsic de l’àrea pel que fa al llenguatge visual i a les tècniques de dibuix i de pintura 9. Construir correctament formes geomètriques bidimensionals 10. Distingir les particularitats sintàctiques dels llenguatges seqüencials (auca, còmic, cinema, televisió, animació) i emprar-ne els recursos bàsics en descripcions i narracions 11. Respectar fets i ambients culturals i quotidians i apreciar-ne les qualitats funcionals i estètiques Segon cicle (Els 4 primers objectius terminals del primer cicle també són propis del segon cicle.) 12. Analitzar formes i imatges (o conjunts d’unes i altres) i identificar-hi trets visuals i estructurals 13. Descriure i representar amb correcció formes i espais aplicant les bases de la perspectiva cònica i la capacitat configurativa de la línia i del clarobscur 14. Aplicar formes geomètriques poligonals i corbes en la definició i representació de formes 15. Comprendre i representar correctament formes i espais simples amb els diferents sistemes de representació tècnica 16. Interpretar escales i convencions en representacions gràfiques i aplicar-les en la seva realització LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 65 17. Realitzar composicions bidimensionals i tridimensionals de formes 18. Experimentar les possibilitats de diferents modulacions bàsiques bidimensionals i tridimensionals 19. Emprar adequadament el lèxic bàsic de l’àrea pel que fa al llenguatge, les tècniques i els moviments artístics 20. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançant imatges fixes o mòbils. Esforçar-se per superar creativament les pròpies realitzacions plàstiques 21. Comprometre’s de manera activa i responsable en projectes i empreses que es duguin a terme individualment o en grup 22. Transferir al llenguatge visual i plàstic missatges emesos en altres llenguatges (oral, escrit, musical, gestual) aconseguint definir una situació equivalent o paral·lela 23. Ser conscient de la importància, el protagonisme, l’eficàcia i les qualitats estètiques dels missatges visuals als mitjans de comunicació i a l’entorn cultural. 24. Analitzar i interpretar imatges de l’entorn i obres artístiques, tot abstraient-ne les característiques del significant i copsant-ne els principals valors semàntics temàtics i simbòlics 25. Distingir aplicacions pràctiques o estètiques d’imatges bidimensionals i tridimensionals, identificant-ne les característiques segons la funció que compleixen 26. Reaccionar críticament a manipulacions i discriminacions (socials, racials, sexuals) fomentades per determinats missatges visuals publicitaris 27. Seleccionar, d’entre els diferents recursos del llenguatge visual i plàstic i les diferents tècniques, els més adequats a una determinada proposta o a l’expressió personal 28. Emprar el dibuix i l’animació assistits per ordinador per a la creació visual i plàstica tant en dues com en tres dimensions 29. Planificar i seguir el procés de producció d’un missatge visual d’acord amb una intencionalitat prefixada: recollida d’informació, maduració de la idea, esborranys, proves tècniques i materials, prototips, realització de l’obra definitiva i valoració del resultat LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 66 8. Àrea de Música Primer cicle 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. Reconèixer, identificar i relacionar els elements constitutius de la composició musical (ritme, melodia, harmonia, dinàmica i instrumentació) i les seves bases teòriques Relacionar i diferenciar les diferents qualitats del so en el context d’una audició Reconèixer i diferenciar els elements constitutius de la composició musical (ritme, melodia, harmonia, dinàmica i instrumentació) en les obres o en els fragments musicals escoltats i interpretats Aplicar les lleis més elementals de la teoria musical per fer les pròpies creacions musicals Investigar els aspectes musicals i extramusicals relacionats amb l’obra treballada i expressar-ne els resultats de forma oral i escrita Valorar la tasca de recerca com a complement de la percepció i de l’expressió musicals i com a font d’enriquiment cultural Cantar composicions, a una sola veu i polifòniques, tenint en compte els aspectes inherents a la cançó i les normes que regeixen la interpretació, ja sigui individual o conjunta Interpretar amb l’instrument escolar peces musicals de forma correcta, tant des del punt de vista tècnic com expressiu Interpretar amb l’instrument escolar peces musicals, valorant les consignes preestablertes que fan possible la interpretació conjunta, entesa com a una activitat comunitària, de cultura i de tradició Identificar les bases fisicoacústiques dels instruments musicals treballats Reconèixer de forma visual i auditiva les diferents famílies d’instruments, com també els principals representants de cadascuna d’elles pel que fa a la música culta, actual i tradicional Utilitzar els recursos que ofereix la tecnologia pel que fa a creació, edició, interpretació i reproducció de música Respectar tot fet musical, acceptant criteris i gustos diferents dels propis i exposant el propi criteri amb argumentacions lògiques i raonades Valorar la interpretació i la recepció de música en directe Tenir cura dels materials de què es disposa per fer música Interpretar i escoltar música de forma solidària Identificar les qualitats del so (altura, durada, intensitat i timbre) com a variables de la matèria primera de la música i aplicar-les a la creació i la percepció musicals Llegir i escriure els elements bàsics del llenguatge musical utilitzant la grafia musical i conèixer la teoria que el regeix i la seva nomenclatura LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 67 19. Reconèixer l’estructura interna de determinades composicions musicals organitzades d’acord amb la repetició per seccions i per variació 20. Classificar els instruments musicals d’acord amb els criteris de la classificació sistemàtica 21. Identificar els grups instrumentals i vocals amb més tradició Segon cicle (Els primers 16 objectius terminals del primer cicle també són propis del segon cicle.) 22. Observar, reconèixer i diferenciar els fonaments físics i psicològics del so utilitzant diferents recursos 23. Reconèixer l’estructura interna de determinades composicions musicals organitzades d’acord amb les anomenades repetició per imitació i per desenvolupament 24. Distingir, per mitjà de l’audició, els estils i les estètiques més importants de la història de la música 25. Situar cronològicament els compositors més representatius dels estils i de les estètiques esmentats 26. Relacionar l’obra musical amb el compositor que l’ha creada i amb la societat que reflecteix 9. Àrea de Matemàtiques Primer i segon cicle La majoria dels objectius terminals definits per a l’àrea i detallats a continuació són presents en el primer cicle. Naturalment, cal fer un èmfasi especial en els catorze primers objectius terminals, que proporcionen una base sòlida de procediments i hàbits de treball. Tots els objectius relatius a nombres, càlcul i mesura (del 15 al 28) són presents en el primer cicle, si bé no cal haver-los assolit totalment. En particular, el tractament algèbric en profunditat o el treball amb full de càlcul són aspectes que s’hauran d’afermar en el segon cicle. Els objectius relatius a geometria (del 29 al 37) també són presents en el primer cicle i caldrà tractar-los amb el grau d’aprofundiment que indica la seqüenciació de continguts. En particular, el treball a fons de transformacions geomètriques (34) i tot el relatiu a raons trigonomètriques (36) seran propis del segon cicle. La dependència entre variables (objectius del 38 al 44) és un aspecte en què cal tenir molta cura i treballar en el primer cicle només les qüestions més intuïtives i d’iniciació. Tot l’aprofundiment (objectius 39, 42 i 43) cal reservar-lo exclusivament per al segon cicle. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 68 Pel que fa als objectius d’estadística i als de probabilitat, caldrà anar amb compte i reservar per al segon cicle aquells aspectes més complexos, com ara l’ús de determinats paràmetres estadístics (desviació estàndard) o l’estudi de fenòmens aleatoris compostos i el recompte de possibilitats (51). 1. Planificar i realitzar observacions sistemàtiques, enregistrar les dades obtingudes, classificar-les i presentar-les de manera ordenada i entenedora 2. Trobar relacions entre les dades obtingudes o donades, reconèixer-hi els conceptes i les relacions matemàtiques que continguin i saber-los expressar mitjançant el llenguatge natural, expressions algèbriques, figures o gràfics 3. Planificar la resolució de situacions problemàtiques: distinció del que es coneix i el que és desconegut, distinció de la informació útil i la supèrflua, anticipació i estimació de possibles solucions, elecció del mètode a emprar i comprovació de la validesa dels resultats trobats interpretant-los en la situació de partida 4. No abandonar la recerca de la solució a una situació problemàtica quan l’estratègia que s’ha escollit en primer lloc no ha estat adequada o quan s’ha obtingut un resultat insatisfactori 5. Acceptar, sense precipitar-se, la necessitat de canviar d’estratègia en la recerca de solució quan la situació ho requereixi i, en aquest sentit, actuar amb esperit de cooperació, respecte i interès envers la tasca dels companys amb els quals es treballa 6. Reduir problemes complexos a d’altres més senzills que en facilitin la comprensió i la resolució 7. Trobar relacions o propietats senzilles raonant-les a partir de la pròpia intuïció, fent ús de mètodes inductius o de manera deductiva i a partir d’unes premisses establertes 8. Situar cronològicament aspectes rellevants relacionats amb la gènesi històrica d’alguns coneixements matemàtics que es treballen a l’etapa: la geometria grega, el problema de l’arrel quadrada de dos, els orígens de l’àlgebra i la probabilitat i les unitats de mesura 9. Mostrar una disposició a interrogar-se davant de situacions que es plantegin: formular hipòtesis, buscar exemples o contraexemples i fer comprovacions experimentals o raonades 10. Mostrar una actitud crítica enfront de la informació que es rep i analitzar-la mitjançant els coneixements matemàtics i les possibilitats de raonament que estiguin a l’abast 11. Interessar-se per contrastar i relacionar els aprenentatges nous amb el que ja se sap 12. Interessar-se per revisar i reordenar periòdicament el material elaborat (treballs, exercicis, apunts, proves) i posar un èmfasi especial en l’ordre lògic, l’expressió acurada i la pulcritud de la presentació LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 69 13. Valorar la importància de realitzar exercicis i treballs de manera sistemàtica i metòdica per tal de consolidar i assimilar els procediments i conceptes que s’aprenen 14. Autovalorar el que s’ha après i conèixer-ne els límits. Tenir consciència i confiança en les pròpies capacitats 15. Identificar diferents tipus de nombres (naturals, enters, racionals) i les seves propietats, reconèixer les diferents formes d’expressió (entera, decimal, fraccionària, percentual, mixta, científica) i utilitzar-les per quantificar situacions de la vida quotidiana 16. Ordenar i representar diferents tipus de nombres: naturals, enters, racionals, irracionals (pi i quadràtics) i utilitzar-los per quantificar situacions de la vida quotidiana 17. Aplicar algorismes de comparació i de càlcul amb nombres enters i racionals en les seves diverses expressions i conèixer les propietats que els fonamenten, sabent-ne justificar alguns casos senzills 18. Davant de situacions problemàtiques que admetin un tractament numèric, plantejar expressions numèriques que possibilitin la seva resolució i efectuar els càlculs que se’n derivin amb nombres enters, racionals i irracionals (pi i quadràtics) donats en diferents expressions (entera, decimal, fraccionària, percentual, mixta, científica) i fent servir les operacions de suma, resta, multiplicació, divisió, potenciació i radicació quadrada 19. Escollir, de forma raonada, el mètode més convenient per a la realització d’un determinat càlcul: mentalment, per escrit, amb calculadora o amb ordinador 20. Aplicar algorismes de càlcul amb calculadores o implementats en fulls de càlcul informatitzats per trobar els resultats d’expressions aritmètiques, construir taules funcionals o explorar pautes i regularitats numèriques 21. Valorar la conveniència i emprar, segons el cas, aproximacions per excés o per defecte de nombres, amb coneixement de la magnitud de l’error comès 22. Ser conscients de les limitacions en la precisió que posseeixen els mitjans automàtics de càlcul, així com dels avantatges per a la comprensió dels conceptes 23. Emprar les unitats de mesura més usuals en el cas de longituds, amplituds d’angles, superfícies, volums, capacitats i temps, i també les seves relacions 24. Aplicar les relacions de divisibilitat al càlcul d’expressions numèriques (mcd i mcm en els nombres naturals), a problemes de recompte de possibilitats i a altres situacions que ho requereixin 25. Calcular àrees de superfícies planes (limitades per segments i arcs de circumferència) i volums de cossos geomètrics (prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes) ja sigui aplicant fórmules o usant altres mètodes LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 70 26. Reconèixer equacions, inequacions i sistemes, classificar-los pel seu grau (fins a segon grau), pel nombre d’incògnites (fins a dues) i pel nombre de solucions. Distingir una equació d’una identitat 27. Afrontar situacions problemàtiques mitjançant el plantejament i la resolució d’equacions (de primer i de segon grau amb una incògnita, sistemes de dues equacions de primer grau amb dues incògnites) i inequacions (de primer grau amb una o dues incògnites) per mètodes analítics o gràfics o per tempteig 28. Operar (sumar, multiplicar i treure el factor comú) amb expressions algèbriques de primer i segon grau. 29. Identificar figures planes (polígons, cercles i sectors i corones circulars) i espaials (prismes, piràmides, cilindres, cons, esferes i políedres regulars), construir-ne models a partir de criteris donats i descriure els seus elements i les relacions entre ells 30. Definir conceptes geomètrics elementals (incidència, paral·lelisme, perpendicularitat, angles, moviments i semblança), incorporar-los a la seva expressió i al seu raonament i enunciar relacions entre ells i propietats senzilles 31. Obtenir i utilitzar representacions planes de cossos geomètrics (prismes, piràmides, cilindres, cons, esferes i políedres regulars) i també, donada una representació plana, saber-la interpretar 32. Reconèixer què són figures semblants i equivalents (en àrea o volum) i els mètodes que cal emprar per obtenir-les 33. Utilitzar correctament aparells de dibuix i mesura (regle, transportador, escaire, compàs) i programes informàtics per fer construccions geomètriques planes 34. Reconèixer i aplicar transformacions geomètriques del pla (translacions, simetries puntuals i axials, girs i homotècies) a formes planes 35. Interpretar representacions a escala (plànols i mapes) i mesurar els elements que contenen, sabent-ne extreure les dades necessàries 36. Obtenir raons trigonomètriques d’angles aguts per mètodes gràfics o mitjançant calculadores i, un cop donada una raó trigonomètrica, saber trobar l’angle al qual correspon. Aplicar-ho a la resolució de triangles rectangles 37. Identificar els teoremes de Thales i de Pitàgores, enunciar-los i aplicar-los a situacions pràctiques 38. Representar en un sistema de coordenades cartesianes, a partir de parells de valors donats o obtinguts de manera empírica o amb la utilització de l’expressió funcional, fenòmens en què pugui haver-hi algun tipus de dependència, amb especial atenció als que hi hagi dependència afí, lineal, quadràtica o de proporcionalitat inversa LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 71 39. Representar punt a punt, en un sistema de coordenades cartesianes, altres tipus de gràfics (exponencials, periòdics, esglaonats) lligats a exemples concrets 40. Emprar calculadores gràfiques o l’ordinador per a la representació cartesiana de gràfics analitzant-ne les característiques per mitjà de desplaçaments, canvis d’escala o comparació de diferents gràfics relacionats 41. Descobrir, a partir de la representació gràfica i en casos senzills, l’existència de relacions entre parells de valors corresponents a dues magnituds en situacions concretes i expressar-la en els casos de proporcionalitat directa i dependència afí, fent ús dels conceptes i termes adequats 42. Reconèixer, per les seves equacions i gràfics, les funcions de proporcionalitat directa o inversa i de dependència afí i quadràtica 43. Llegir i interpretar gràfics funcionals fent ús intuïtiu de les nocions de continuïtat, simetria, creixement, valors extrems, periodicitat i tendència 44. Aïllar una variable en funció d’una altra en situacions de dependència afí 45. Distingir els diferents conceptes d’ús corrent en estadística (població i mostra, intervals i marques de classe, freqüències absoluta i relativa, mitjana aritmètica i ponderada, moda i mediana, recorregut i desviació estàndard) i incorporar-los a l’expressió pròpia de manera correcta 46. Construir taules de freqüències, representar gràficament dades estadístiques i emprar calculadores i programes informàtics adequats 47. Calcular paràmetres de centralització (moda, mitjana aritmètica i mediana) i de dispersió (recorregut i desviació estàndard) que facilitin l’estudi d’una variable estadística i explicar-ne el significat 48. Llegir i interpretar informació estadística donada en forma de taules, gràfics o paràmetres i treure’n conclusions 49. Distingir els fets o les situacions aleatories de les que no ho són i saber descriure, de manera entenedora i útil, successos en els experiments aleatoris simples i compostos 50. Distingir els diferents conceptes d’ús corrent en probabilitat (possible i probable, probabilitat i freqüència relativa) i incorporarlos a l’expressió pròpia de manera correcta 51. Fer recompte de possibilitats mitjançant diagrames en arbre, tècniques combinatòries o altres mètodes 52. Calcular probabilitats de successos a partir del coneixement de les principals lleis i regles que hi fan referència (llei de Laplace, llei dels grans nombres, regles de pas al contrari, unió i intersecció) LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 72 III.2 Acords i concrecions sobre el currículum a desenvolupar III.2.1 PCC com a punt de partida pels acords Partint del disseny curricular de l’ESO i de les característiques que defineixen el centre (recollides en el PEC), els membres del claustre acorden i concreten el Projecte Curricular de Centre (PCC) que conté el currículum a desenvolupar en els diferents nivells de l’etapa. Des de la possibilitat que tenen els centres d’adaptar el currículum general al seu entorn (PCC) per una millor atenció a la diversitat del seu alumnat, queda justificada una nova adaptació d’aquest projecte curricular a les necessitats d’alguns dels seus alumnes que han de ser atesos en una UEC. És a dir, el PCC constitueix el punt lògic de partida per a l’anàlisi de les necessitats de l’alumne, les quals determinaran la quantitat i les característiques dels acords que hauran de consensuar entre els professors de l’IES i de la UEC. La nova adaptació queda plasmada en els Plans d’Actuació Individualitzada que es consensuen en cada una de les UEC que acullen alumnes del centre, tal com hem especificat anteriorment. L’objectiu últim és que els alumnes derivats a la UEC consolidin la formació bàsica que els permeti retornar al sistema educatiu ordinari o bé incorporar-se al món laboral. III.2.2 Acords sobre mínims per acreditar Una de les prioritats que ha de tenir tot recurs UEC és la de promoure l’adquisició de les habilitats necessàries per a la readaptació de l’alumnat al medi escolar ordinari i la continuació dels estudis regulats per tal de, com a objectiu final, poder acreditar l’ESO. Som conscients que de la trajectòria escolar que haurà seguit un alumne fins al moment de ser proposat per a continuar el seu procés d’escolarització en el recurs UEC se’n deriven llacunes i mancances importants que dificulten el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, per la qual cosa l’alumne tindrà dificultats rellevants per poder assolir els objectius previstos per acreditar aquesta etapa. Malgrat això, tots els alumnes que segueixen una escolarització compartida poden adquirir coneixements i obtenir millores en la seva maduresa personal i, en conseqüència, acreditar àrees, cicles o tota l’etapa. Tal com estableix la normativa vigent, la comissió de treball formada per: el tutor/a de l’alumne/a del centre d’ESO de procedència, el membre de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) i la persona responsable de l’alumne/a a la UEC s’han de reunir per establir el Pla d’Actuació Individualitzat. Aquest pla, a més a més de contenir els objectius, les capacitats i les activitats adients per a l’alumne, hauria de contemplar la priorització consensuada dels objectius que permetrien obtenir diferents possibilitats d’acreditació. Aquestes possibilitats bàsicament són tres: LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 73 · Per consensuar l’acreditació de les àrees, el punt de partida podrien ser els llistats de mínims per àrees, cicles i cursos, que han elaborat els diferents departaments de l’IES. En el seu defecte, podrien ser una selecció dels objectius generals de les àrees comtemplades en el Pla d’Actuació Individualitzat · Per consensuar l’acreditació d’un cicle, el punt de partida podria ser la selecció dels principals objectius terminals de les àrees contemplades en el Pla d’Actuació Individualitzat i del cicle en qüestió · Per consensuar l’acreditació de l’etapa, el punt de partida podria ser l’assoliment dels objectius generals d’etapa, degudament concretats en activitats d’avaluació, per a tal fi. Una altra alternativa podria ser una selecció de les Competències Bàsiques previstes per a tot alumne en acabar l’escolarització obligatòria LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 74 III.3 Referents per a la concreció del currículum El consens del currículum és un punt fonamental per tal que els alumnes/as derivats a la UEC puguin adquirir els conceptes, les habilitats, les actituds i els valors que els condueixin a l’autonomia personal, a la construcció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de ser capaços d’assumir els seus deures i exercir els seus drets. L’objectiu últim és que els alumnes/as derivats a la UEC consolidin la formació bàsica que els permeti retornar al sistema educatiu ordinari o bé incorporar-se al món laboral. El currículum consensuat suposa un llenguatge comú entre les UEC i els IES amb el qual se superen moltes de les dificultats en el camp de les relacions entre ambdues institucions. La seqüència que se segueix a la UEC per proposar el Pla d’Actuació Individualitzat corresponent a cada alumne s’estructura en els següents passos: · Selecció d’activitats d’ensenyament-aprenetatge que connecten amb les possibilitats d’intervenció i amb la idiosincràsia del recurs UEC · Agrupació de les anteriors activitats per nuclis d’afinitat, que permetrà treballar-les de manera globalitzada i interdisciplinar. A efectes pràctics, aquests agrupaments els amomenem tallers · Avaluació inicial de l’alumne derivat a la UEC, amb la finalitat de determinar-ne els coneixements previs · Priorització dels objectius a desenvolupar, que s’han extret de les Competències Bàsiques i dels objectius terminals de les àrees, en funció de l’avaluació inicial · Contrastació dels objectius anteriorment prioritzats amb els objectius mínims determinats per a cada àrea del centre (que representen aquells objectius del PCC que s’han consensuat) per acreditar les diferents àrees. · Concreció dels continguts que conformaran el Pla d’Actuació Individualitzat distribuïts en els diferents tallers de la UEC i establir les concordances entre els objectius de les àrees i les activitats dels tallers III.3.1 Adaptacions i/o modificacions Abans d’introduir-nos en l’abordatge del currículum de l’Educació Compartida hem d’aclarir la diferència entre dos conceptes importants per a la concreció d’aquest currículum: el d’adaptació i el de modificació. Aquests conceptes estan definits a la Resolució de 19 de juny de 1997, per la qual s’aproven les instruccions relatives a l’organització del currículum a l’educació secundària obligatòria per a l’atenció a la diversitat d’alumnes: · Una adaptació curricular és tota actuació destinada a adequar el currículum d’una etapa a les necessitats de l’alumnat. Entesa en aquest sentit ampli, l’adaptació curricular és, de fet, inherent a l’acció educativa, ja que tot ensenyant, de manera inconscient o siste- LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 75 màtica, adequa la seva intervenció pedagògica a les diferents situacions educatives. Així doncs, parlar d’adaptacions del currículum no vol dir necessàriament parlar d’adaptacions significatives, ni tampoc d’adaptacions curriculars individualitzades, sinó adequar l’acció del professor/a a les característiques dels diferents alumnes · Una modificació curricular és tota aquella adaptació que comporti la introducció de canvis significatius en el currículum establert amb caràcter general. És per aquesta raó que, normalment, les modificacions han de ser autoritzades pel Departament d’Ensenyament L’Educació Compartida implica, habitualment, una adaptació i, en alguns casos, una sol·licitud de modificació del currículum de l’ESO, ja que la derivació d’un alumne a la UEC dóna compte de la necessitat d’unes intervencions molt específiques, després d’haver esgotat totes les mesures d’atenció a la diversitat disponibles en el seu centre. Així doncs, ens trobem davant una gran majoria de derivacions d’alumnes a les UEC que no porten modificació sinó una adaptació curricular individualitzada per facilitar l’assoliment dels objectius generals de l’ESO. III.3.2 Les competències bàsiques El document d’Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori es presenta classificat en els cinc àmbits següents: · Àmbit matemàtic: comprèn les dimensions de càlcul, resolució de problemes de mesura, geometria, tractament de la informació, atzar, interpretació espacial i simbologia · Àmbit social: comprèn les dimensions de història i territori, pensament crític, diversitat cultural, participació i habilitats socials · Àmbit tecnocientífic: comprèn les dimensions de coneixement d’objectes quotidians, processos tecnocientífics, medi ambient, salut i consum · Àmbit lingüístic: comprèn les dimensions d’expressió oral, expressió escrita, comprensió oral, comprensió escrita, llenguatge plàstic i iconogràfic, valoració sociocultural, valor estètic del llenguatge i ús mediàtic · Àmbit laboral: comprèn les dimensions de selecció del lloc de treball, compromís, avaluació, promoció, qualitat, drets i deures, treball en equip i iniciativa Aquestes relacions de competències bàsiques que es presenten a continuació, indiquen també a quina dimensió pertanyen dintre de l’àmbit i a quin grup de continguts (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments i actituds, valors i normes) corresponen cada una d’elles. Com a etapa terminal del període d’escolarització obligatòria, l’ESO té com a finalitat última la preparació dels alumnes per a la incorporació a la vida adulta i per a la integració professional en la societat, però no podem oblidar el paper que té l’ESO d’etapa preparadora d’estudis posteriors. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 76 RELACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CLASSIFICADES PER ÀMBITS –ÀMBIT MATEMÀTIC Dimensions Coneixements Habilitats Càlcul · Conèixer les quatre regles de càlcul.(+, -, x, :) · Identificar els símbols matemàtics més habituals · Conèixer el concepte i el significat específic de les operacions i els operadors matemàtics · Interpretar el concepte de proporció · Calcular mentalment operacions senzilles · Utilitzar amb facilitat la calculadora per calcular i comprovar · Calcular percentatges i proporcions · Relacionar costos i despeses · Presentar ordenadament i amb claredat les operacions de càlcul · Utilitzar amb facilitat l’ordinador per calcular i comprovar Resolució de problemes · Comprendre l’enunciat dels problemes matemàtics · Conèixer conceptes bàsics de l’economia · Resoldre problemes amb operacions senzilles · Resoldre situacions que es presenten en la vida diària aplicant les habilitats matemàtiques · Administrar rendes pròpies d’economia domèstica · Plantejar problemes prèvia identificació d’incògnites · Calcular el tipus d’interès · Efectuar una compra mitjançant transaccions monetàries Mesura · Conèixer les unitats de mesura més comunes (massa, pes, volum, espai, temps, capacitat, velocitat, longitud, superfície, densitat...) · Relacionar els conceptes matemàtics amb els d’altres matèries · Relacionar magnituds de temps i espai · Conèixer el concepte de magnitud · Saber convertir les unitats d’una mateixa magnitud · Representar gràficament algunes mesures Actituds · Tenir predisposició per analitzar i corregir les errades · Ser crític amb els missatges de naturalesa numèrica · Aplicar les unitats de mesura a la vida quotidiana LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 77 Dimensions Coneixements Habilitats Geometria · Conèixer els conceptes bàsics de geometria: longitud, superfície, perímetre i àrea · Interpretar les dades de plànols i gràfics senzills · Aplicar la geometria a la vida quotidiana mesurant espais i volums · Calcular àrees i volums dels cossos geomètrics regulars · Dibuixar figures i cossos geomètrics amb instruments tècnics adients Tractament de la informació · Interpretar les estadístiques referides a la vida quotidiana · Conèixer diferents tipologies de gràfics i taules · Conèixer conceptes estadístics senzills (mitjana, moda...) · Saber representar gràficament variables estadístiques senzilles Atzar Actituds · Valorar la utilitat de la geometria a la vida quotidiana · Diferenciar entre probabilitat, intuïció, atzar i predicció · Diferenciar entre probable, possible i impossible · Conèixer les limitacions de l’atzar · Conèixer en quins àmbits actua l’atzar LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 78 –ÀMBIT SOCIAL Dimensions Coneixements Habilitats Actituds Interpretació espacial · Tenir el concepte de temps històric (passat, present i futur) · Tenir coneixements elementals de geografia econòmica · Dominar el vocabulari bàsic relacionat amb la interpretació de l’espai · Saber-se orientar respecte als punts cardinals · Tenir habilitats per donar orientacions espacials, per preveure rutes, per circular i per situarse dins d’un espai, a partir de mapes · Elaborar mapes i esquemes propis · Llegir correctament els documents cartogràfics a escala Simbologia · Conèixer el significat de símbols bàsics: codis alimentaris, etiquetatge de roba, etc. · Interpretar instruccions d’electrodomèstics · Interpretar símbols religiosos · Identificar símbols estètics: moda, estils · Respectar els símbols religiosos Història i territori · Conèixer els moments clau de la història del propi país · Conèixer els trets característics de la pròpia identitat com a poble · Conèixer fets rellevants de la història mundial · Comprendre processos conflictius de caràcter social i polític · Identificar les característiques bàsiques d’una societat · Conèixer algunes manifestacions d’art propi i d’altres cultures · Identificar els estils artístics principals: romànic, gòtic, renaixentista, etc. · Conèixer els organismes bàsics de la Unió Europea · Interpretar fets històrics i relacionar-los · Comprendre el moment en què es viu per tal de fer una prospectiva de futur · Respectar institucions diverses: museus, parcs, teatres... · Respectar i defensar el propi patrimoni cultural, historicoartístic i mediambiental, com també el de les cultures més properes · Valorar característiques de la convivència actual · Apreciar els valors estètics de les obres d’art, de disseny i de comunicació visual LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 79 Dimensions Coneixements Habilitats Actituds Pensament crític · Contrastar informacions, opinions, etc. · Conèixer el dret fonamental del territori on es viu · Conèixer les diverses opcions polítiques · Identificar la relació causa-efecte en un fet històric o present · Entendre els conceptes de canvi i evolució dels fets socials · Assolir l’hàbit d’autoinformar-se · Utilitzar d’una manera conscient els mitjans de comunicació · Interpretar els drets i els deures de caràcter politicosocial (votar, participar...) · Copsar diferents punts de vista d’un mateix fet · Saber comentar un text històric senzill · Relacionar una societat amb l’espai físic de la seva ubicació · Tenir actitud dialogant · Tenir una actitud positiva enfront de la vida · Tenir un codi ètic i moral per destriar i decidir entre diverses opcions · Utilitzar la crítica com a eina positiva · Tenir criteri enfront del dirigisme dels mitjans de comunicació (arts, esports...) Diversitat cultural · Conèixer el concepte de diversitat cultural · Conèixer i acceptar el relativisme cultural · Tenir habilitat per observar · Acceptar les diferències físiques, culturals, socials... · Manifestar respecte envers les altres cultures Participació · Conèixer el concepte de democràcia i el seu funcionament · Conèixer els principals òrgans de participació social (ONG, voluntariat…) Habilitats socials · Diferenciar entre actituds conscients i raonades i actituds inconscients · Tenir sentit de la realitat, saber-se comportar segons el llocs i el moment · Conèixer els estereotips socials · Respectar les normes per a la vida social, esports, etc. · Mostrar-se participatiu en les accions de la vida quotidiana · Acceptar la crítica · Saber escoltar · Ser capaç de comunicar-se amb els altres per diferents mitjans i relacionar-se en una societat plural i canviant · Saber formalitzar i interpretar formularis bàsics de la vida quotidiana (nòmines, instàncies, matrícules, etc.) i consultar documents oficials · Tenir habilitat de recerca, d’anàlisi i de processament d’informació · Tenir habilitat de negociació · Tenir habilitats en la conversa telefònica o equivalent · Conèixer-se a un mateix · Tenir actituds solidàries, ésser comprensiu, tolerant... · Ésser prudent davant de situacions de conflicte LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 80 –ÀMBIT TECNOCIENTÍFIC Dimensions Coneixements Habilitats Coneixement d’objectes quotidians · Conèixer les normes de protecció i els riscs dels aparells domèstics · Observar, analitzar i classificar objectes, fenòmens i processos relacionats amb l’entorn físic · Tenir nocions bàsiques de bricolatge i de mecànica · Interpretar la relació qualitat/preu · Tenir habilitat per fer raonaments científics senzills · Saber utilitzar les pàgines grogues Processos tecnocientífics · Conèixer la perillositat de productes químics habituals a la llar · Reconèixer canvis a la natura i comprovar-los científicament (erosió, fusió…) · Conèixer els conceptes bàsics de transmissió, connexió i força · Saber com estalviar energia · Dissenyar un projecte planificant-ne les tasques i seguint criteris d’economia i eficàcia · Avaluar el resultat d’un projecte tècnic senzill Medi ambient · Conèixer la importància de la recollida selectiva i del reciclatge · Conèixer la importància de trobar energies alternatives · Conèixer les zones adients per viure · Entendre i conèixer la gran diversitat d’organismes vius i les estretes interdependències que hi ha entre aquests i el medi físic · Conèixer les propietats bàsiques característiques dels materials · Saber interpretar un mapa del temps · Conèixer els principis de la dinàmica i l’estàtica · Saber conviure amb el medi Actituds · Valorar el manteniment i el bon ús de les màquines i eines específiques de cada treball · Tenir predisposició positiva davant dels canvis tecnològics · Valorar la senzillesa i utilitat dels objectes · Respectar i protegir el medi · Evitar riscos en situacions contaminants · Valorar l’ordre d’un entorn natural LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 81 Dimensions Coneixements Salut · Conèixer els mètodes de prevenció de malalties com el càncer, la sida... · Conèixer els efectes bàsics de l’educació sexual · Conèixer aspectes bàsics de nutrició i portar una alimentació sana · Conèixer els efectes nocius de certs productes, com ara estimulants, excitants... · Conèixer els processos interns i externs del propi cos · Tenir coneixements de primers auxilis · Conèixer el llenguatge específic bàsic per comunicar-se amb els serveis sanitaris Consum · Saber valorar la relació qualitat/preu Habilitats Actituds · Formar-se hàbits higiènics positius per a la millora de la salut i de la qualitat de vida · Identificar els símptomes de les malalties més freqüents: tenir febre, mal de cap... · Saber manipular aliments: congelar, descongelar, cuinar... · Saber preveure l’estrès i conèixer alguna tècnica de relaxació · Dominar i estructurar el propi cos emprant formes de comunicació expressivocorporals · Valorar el propi cos i respectar-lo · Evitar situacions de risc · Manifestar respecte envers les malalties dels altres · Valorar les diferents activitats físiques i esportives com a recursos adequats per a l’ocupació del temps lliure i la salut · No automedicar-se · Saber comprar el que és necessari LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 82 –ÀMBIT LINGÜÍSTIC Dimensions Coneixements Expressió oral Habilitats Actituds · Expressar amb ordre i amb fluïdesa les pròpies idees i les dels altres · Comprendre el vocabulari bàsic dels discursos orals simples · Reconèixer les frases fetes i els refranys d’ús freqüent · Respectar les formes d’expressió d’altres persones i valorar la pluralitat lingüística · Valorar la presentació i l’ordre en la comunicació escrita Expressió escrita · Tenir coneixements de les tècniques bàsiques de redacció (conèixer les normes ortogràfiques, narratives, de discurs...) · Expressar-se per escrit amb correcció i coherència · Saber extreure conclusions · Tenir habilitats per descriure situacions Comprensió oral · Conèixer la construcció i la sintaxi de les frases orals · Tenir capacitat per atendre i escoltar · Tenir capacitat de concentració i de síntesi · Saber objectivar un missatge Comprensió escrita · Conèixer la utilitat de la lectura pel que fa a la recerca d’informació · Utilitzar eines del llenguatge (diccionaris, enciclopèdies, etc.) · Comprendre discursos escrits · Tenir habilitat de relectura · Comentar textos atenent aspectes formals i de contingut · Identificar les parts d’un text · Valorar la importància de l’ús de les biblioteques · Gaudir de la lectura d’un text · Ésser perseverant en la lectura · Descobrir la necessitat de trobar tècniques diferents per millorar la capacitat de comunicació · Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic en l’expressió de vivències, sentiments i idees i com a potenciador de qualitats positives de la personalitat Llenguatge plàstic i iconogràfic LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 83 Dimensions Coneixements Habilitats Actituds · Valorar l’aprenentatge i l’ús de les llengües estrangeres com a mitjà per al desenvolupament personal Valoració sociocultural · Conèixer que les llengües no són immutables, que evolucionen · Conèixer la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat espanyol i la Unió Europea Valor estètic del llenguatge · Conèixer el disseny de les pàgines “web” per a la consulta · Reconèixer les tècniques de producció d’imatges bidimesionals i tridimensionals en el temps · Tenir habilitat en la utilització del llenguatge per transmetre sentiments · Fer ús del llenguatge no verbal com a mitjà per ficsar i desenvolupar el propi pensament · Codificar i descodificar missatges visuals de caràcter tècnic i aplicar-los en els processos de lectura i expressió Ús mediàtic · Interpretar la relació gestual i verbal · Saber transformar els tipus d’informació: recuperar dades, emmagatzemar dades o imatges compactes i comprendre les dades · Respectar els sentiments de les persones respecte el seu territori i la seva pròpia llengua LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 84 –ÀMBIT LABORAL Dimensions Coneixements Habilitats Actituds Selecció del lloc de treball · Conèixer els drets i deures dels treballadors · Conèixer la manera de presentar una feina resolta · Saber llegir les ofertes de treball · Saber analitzar quines són les condicions de treball · Conèixer la realitat laboral i adaptar-se a la situació de polivalència que ha de tenir un treballador · Conèixer i respectar la legislació bàsica vigent (laboral i d’empresa) · Saber-se presentar i buscar feina · Saber redactar textos per oferirse per a un lloc de treball (currículum vitae) · Saber distingir entre les famílies professionals · Conèixer les pròpies habilitats · Avaluar les pròpies possibilitats Compromís · Analitzar les tasques pròpies de determinats treballs · Saber que el treball és un contracte per rebre un sou · Preveure el temps de dedicació d’una feina · Ser solidari amb l’equip de treball · Superar-se en la feina · Gaudir la satisfacció de la feina ben feta · Tenir esperit crític (constructiu) en el lloc de treball · Ser creatiu en el lloc de treball · Implicar-se en la feina · Promoure actituds positives envers l’empresa Avaluació · Conèixer l’avaluació i l’autoavaluació · Acabar les tasques que es comencen · Saber avaluar el treball en equip · Tenir capacitat d’esforç en un moment determinat · Saber ser autocrític · Tenir capacitat d’adaptació a les innovacions · Manifestar autonomia personal en la planificació i en la realització d’accions LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 85 Dimensions Coneixements Promoció Habilitats Actituds · Consolidar les pròpies capacitats · Tenir autoestima · Desitjar aprendre i millorar · Ser prudent · Tenir un projecte de vida i de futur laboral · Tenir afany de promoció · Acceptar l’entrada al món laboral a través de la base de la piràmide Qualitat · Garantir la realització d’una tasca amb els temps i l’esforç d’execució previst · Conèixer què vol dir la qualitat i quins són els seus processos · Tenir un hàbit de treball · Reconèixer la feina ben feta · Saber aconsellar i convèncer Drets i deures · Conèixer l’estructura dels sindicats · Seguir les normes d’actuació i de seguretat · Admetre la figura de l’autoritat com a membre responsable de la feina · Acceptar decisions irreversibles Treball en equip · Conèixer els beneficis i els desavantatges de treball en equip · Saber-se distribuir les feines · Saber encaixar en la cultura d’empresa · Ésser honest · Saber assumir responsabilitats · Saber col·laborar · Saber valorar el propi treball i el dels altres · Tenir generositat per aportar coneixements importants per al grup · Saber prendre decisions · Saber resoldre problemes autònomament · Saber analitzar el moment de partida per presentar una bona iniciativa · Ésser constant Iniciativa LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 86 III.3.3 Continguts preferents a desenvolupar Les actituds, els valors i les normes són un dels tres blocs de continguts del currículum (fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments i actituds, valors i normes) que, per l’especificitat del seu contingut, suposen una aproximació diferent al saber i al coneixement. La característica essencial d’aquests continguts és el component afectiu, que actua de manera determinant en el seu procés d’aprentatge. És per això que, amb la finalitat de que aquests coneixements es converteixin en pauta d’actuació, cal mobilitzar tots els ressorts relacionats amb el component afectiu. Com ja hem dit en diferents apartats, els alumnes que són derivats al recurs UEC manifesten unes característiques personals específiques que fan encara més complex l’assoliment d’aquests continguts, que són fonamentals per al seu procés educatiu. Seguint la lògica psicoeducativa, s’arriba a la conclusió de que per poder desenvolupar la motivació, la participació i la col·laboració s’han de generar uns previs en l’ambient de relació de la UEC, fonamentats en les actituds, els valors i les normes que regulen aquest procés d’ensenyamentaprenentatge. La programació i el desenvolupament d’activitats i seqüències d’activitats que participen d’aquests continguts normatius, actitudinals i de valors com a eix preferent poden afavorir una possibilitat d’implicació de l’alumne en les activitats i seqüències d’activitats acadèmiques i en els tallers proposats per les UEC. És a dir, l’èxit final de les activitats acadèmiques depèn, en gran mesura, de la dinamització d’aquests continguts actitudinals. A l’IES, aquests continguts, desenvolupats fonamentalment a través d’eixos transversals, s’integren en els continguts de les diferents àrees de l’ESO i adquireixen un aspecte més global i general. En les UEC, el tractament dels continguts d’actituds, valors i normes s’ha de programar d’una manera intensiva i amb un temps específic (activitat d’autoconeixement) i, a més a més, s’ha d’abordar des dels diferents àmbits de les activitats desenvolupades. L’equip docent de la UEC dissenya els continguts d’actituds, valors i normes amb la finalitat d’obtenir una oferta educativa coherent. Posteriorment, s’analitzen amb detall les particularitats dels alumnes escolaritzats a la UEC i s’ajusten les activitats docents a les diverses necessitats dels alumnes. Adequar les caraterístiques a cada persona i a cada moment és el que ens permet de progressar en l’aprenentatge. Cal destacar que és tan necessari el treball preferent i intensiu d’aquests continguts en un temps específic com la coherència de tot l’equip docent a l’hora d’aplicar les estratègies educatives vinculades amb aquells continguts. Són dues vies que serveixen perquè l’alumne s’orienti i prengui consciència de l’abast de les seves conductes més desfavorables, que dificulten la integració social i laboral. El desenvolupament d’aquestes activitats en un taller específic on s’aborden aquests continguts d’una manera més directa incideix molt espe- LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 87 cialment en les dificultats individuals de cada alumne per tal d’afavorir la millora de la conducta causant de la incorporació a la UEC. És imprescindible arribar a conscienciar l’alumne de les seves pròpies característiques individuals per rendibilitzar aquesta dinàmica curricular de la UEC, que situa els continguts actitudinals com a eix de l’acció educativa. El fet que els grups de la UEC siguin d’un nombre reduït d’alumnes afavoreix la millora de la presa de consciència de les pròpies particularitats de cada alumne. L’acció tutorial que es desplega a la UEC es realitza a través d’un seguit d’intervencions d’aquests àmbits de continguts amb la finalitat d’implicar l’alumne en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, trencant la desmotivació i facilitant la interrelació entre els coneixements que ha integrat i la percepció que aquests estan associats a la millora de la seva conducta. Això facilita la integració a l’aula i al procés d’ensenyamentaprenentatge. Els drets i deures dels alumnes, contemplats al Reglament de Règim Intern, són l’eina bàsica de referència per establir i ordenar els límits consensuats i ajuden els alumnes a identificar els referents socials de la convivència. Els continguts actitudinals, en síntesi, pretenen aconseguir els següents objectius: · · · · · · Implicar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge Potenciar la motivació en el saber Ajudar a trobar solucions positives en situacions de conflicte Millorar la convivència Afavorir la tolerància i reconèixer l’existència de les diferències Adquirir habilitats comunicatives que permetin una millor relació interpersonal · Propiciar l’autoestima i destacar els propis aspectes positius LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 88 IV. L’ACCIÓ TUTORIAL IV.1 Funcions i objectius IV.1.1 Descripció S’entén per acció tutorial el conjunt d’actuacions educatives que es porten a terme als centres d’ESO i que tenen com a objectiu afavorir l’ajustament de les activitats docents a les necessitats dels alumnes i a la seva orientació personalitzada. En els centres de secundària aquesta orientació es dirigeix, fonamentalment, a millorar l’àmbit personal, curricular i d’orientació professional. L’orientació personalitzada és aquella que parteix del coneixement de l’alumne, de les seves característiques personals i dels requeriments de l’entorn (particularment l’educatiu) als quals ha de respondre en cada moment del seu procés de maduració. Es refereix a l’àmbit curricular i professional, atès que vol facilitar una tria ajustada d’opcions per part de l’alumne en aquests dos àmbits. L’acció tutorial comprèn, entre d’altres, totes aquelles intervencions que conformen el que denominem la tutoria i l’orientació dels alumnes. L’acció tutorial és, per tant, un conjunt d’activitats que compromet l’actuació de tots i cadascun dels professors del centre escolar mentre exerceixen la seva funció com a docents. L’acció tutorial és part integrant de la funció docent: tots els professors d’un centre, d’acord amb la normativa, poden exercir les funcions de professor/tutor quan correspongui. Tot docent té la funció de programar l’ensenyament de la seva matèria tenint en compte els objectius, els continguts, les activitats d’ensenyament-aprenentatge i els criteris d’avaluació i de recuperació en la perspectiva de les necessitats de cada alumne i dins del projecte educatiu del centre. Això suposa fer una revisió constant d’aquesta programació i adaptar-la a les necessitats concretes de cada alumne, dels grups d’alumnes i dels cursos escolars, tal i com s’especifica a les corresponents instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents d’ensenyament secundari obligatori i a les instruccions de començament de cada curs escolar. Partint d’aquesta descripció general de l’Acció Tutorial, quan ens referim a l’àmbit de l’Educació Compartida hem de tenir present que l’Acció Tutorial ha de caracteritzar-se per una sèrie d’objectius i per unes funcions prioritàries per part del tutor que la faran més contextualitzada a l’entorn UEC. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 89 IV.1.2 Objectius de l’Acció Tutorial En un sentit ampli, l’acció tutorial es refereix a activitats adreçades a aconseguir diferents objectius, com per exemple: a) b) c) d) e) f) El coneixement personal de l’alumne La dinamització del grup-classe La facilitació d’estratègies i de tècniques d’estudi i d’aprenentatge enteses com a continguts propis del currículum La facilitació de l’elecció per part de cada alumne de les diferents opcions professionals La implicació de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge La participació dels pares en el procés educatiu dels alumnes IV.1.3 Funcions del professor/tutor Com que els grups d’alumnes de les Unitats d’Educació Compartida són reduïts, el professional que coordina les relacions entre els centres de procedència dels alumnes i la UEC generalment realitza la funció de tutor del grup. Les actuacions d’aquest tutor s’adrecen a tres àmbits d’intervenció: alumnes, pares i professors de la UEC. L’acció tutorial, a més de la coordinació dels professors, comporta la relació amb cada alumne del grup (tutoria individual) i la relació amb el grup sencer (tutoria de grup). El professor/tutor del grup d’alumnes té les següents funcions: Funcions generals: a) b) c) d) e) f) g) h) i) Aconseguir informació (dels centres de procedència) sobre els alumnes de nova incorporació Reunir-se amb els pares dels alumnes del grup abans de començar el curs i tantes vegades com sigui necessari Informar i orientar els alumnes en la seva adaptació curricular, de manera grupal i individual Informar els pares corresponents o recollir-ne informació davant qualsevol problema d’un alumne Revisar l’agenda dels alumnes i fer complir les funcions d’aquest document Coordinar els acords sobre incidències disciplinars del grup i treballar a la tutoria els continguts adients per tal de millorar les actituds dels alumnes Orientar els alumnes acadèmicament i professionalment Recollir les informacions individuals o col·lectives facilitades pels professors del grup i altres serveis educatius Informar la resta de l’equip sobre les reunions i contactes mantinguts amb els pares dels alumnes LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 90 Funcions en relació amb la tutoria individual: a) b) c) d) e) f) g) h) i) Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitar el procés d’aprenentatge i el de desenvolupament personal Fer un seguiment individualitzat de l’alumne utilitzant els diversos procediments habituals (entrevista personal, fitxa de registre, reunions, etc.) Ajudar i orientar els alumnes en la planificació i realització de les seves tasques escolars Orientar l’alumne en l’elecció d’estudis i professions d’acord amb els seus interessos i capacitats Ajudar a trobar solucions positives quan s’esdevinguin situacions de conflicte Informar els alumnes, especialment els de nova incorporació, sobre el funcionament del centre i mantenir-los informats durant tot el curs Propiciar l’autoestima dels alumnes i destacar els aspectes positius de la seva persona per millorar la seva capacitat de relació interpersonal i el seu rendiment Col·laborar amb els pares en el procés educatiu i informar-los de l’aprofitament acadèmic de l’alumne Atendre individualment els alumnes quan ho necessitin, bé per iniciativa pròpia o bé perquè ho cregui convenient el tutor a partir de determinades dades sobre l’alumne Funcions en relació a la tutoria de grup: a) b) c) d) e) f) g) Desenvolupar, amb el seu grup-classe, les activitats corresponents al crèdit de tutoria Tenir cura de la coherència de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i de les activitats d’avaluació desenvolupades per tots els docents que intervenen en el procés educatiu del seu grup d’alumnes Coordinar les actuacions tutorials conjuntes i l’avaluació acadèmica i educativa dels alumnes, i formar part de les Comissions d’Avaluació dels centres corresponents. Fer constar en acta els acords presos a les sessions de la Comissió d’Avaluació i fer el seguiment de les mesures consensuades per a la millora Vetllar pel bon funcionament del grup d’acord amb les normes de règim intern del centre Dur a terme les tasques d’informació acadèmica i d’orientació educativa dels alumnes a nivell de grup i de manera individualitzada, segons correspongui Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares o representants legals dels alumnes per informar-los del procés d’aprenentatge i de l’evolució personal dels alumnes i de la seva assistència a les activitats escolars, d’acord amb els criteris estaLES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 91 h) blerts en els documents consensuats per la comunitat educativa del centre (Pla d’Educació Compartida, Projecte Curricular de Centre, Pla d’Actuació Tutorial, etc.) Vetllar per la convivència i participació del grup d’alumnes en les activitats de la UEC, estimulant iniciatives per a la millora dels hàbits de treball i les actituds tolerants i democràtiques IV.2 Àmbits d’actuació Tal com s’ha esmentat anteriorment, les actuacions del tutor s’adrecen a tres àmbits d’intervenció: alumnes, pares i professors. Tot i que participen d’unes mateixes funcions i es dirigeixen a uns objectius generals comuns, les actuacions bàsiques del tutor en relació a cadascun d’aquests tres col·lectius de la dinàmica educativa es poden concretar de la manera següent: IV.2.1 Àmbit d’actuació amb alumnes a) Objectius: 1. Ajudar l’alumne a assumir la conveniència d’un currículum adaptat a les seves necessitats, capacitats i interessos 2. Fomentar la participació activa dels alumnes en la vida del centre 3. Fer el seguiment del progrés individual dels alumnes b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius): 1.1 Conèixer cada alumne 1.2 Conèixer les programacions de cada matèria que l’alumne pot o ha de seguir 1.3 Conèixer acuradament les diferents opcions educatives i professionals posteriors 2.1 Facilitar la participació activa en la dinàmica del grup-classe 2.2 Facilitar l’actitud crítica i responsable en la dinàmica del centre 3.1 Ajudar cada alumne a planificar i portar a terme les tasques escolars, en col·laboració amb els altres professors: procediments i hàbits d’estudi 3.2 Adaptar el currículum als alumnes que ho necessitin, en col·laboració amb els professors de cada matèria que es vegi afectada IV.2.2 Àmbit d’actuació amb els pares a) Objectius: 1. Vehicular l’intercanvi d’informació entre els pares i el centre, tot afavorint-ne la col·laboració i participació 2. Afavorir la participació dels pares en les decisions de l’alumne en relació als temes curriculars i d’elecció de noves etapes educatives i professionals LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 92 b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius): 1.1 Donar a conèixer als pares: 1.1.1 les característiques del funcionament de l’organització dels centres i dels serveis educatius que hi actuen 1.1.2 les activitats relacionades amb l’acció tutorial en el context del projecte educatiu de centre 1.2 Transmetre periòdicament als pares l’evolució de l’aprenentatge dels alumnes 2.1 Donar informació als pares sobre l’adaptació curricular dels alumnes i la relació amb opcions educatives o professionals posteriors 2.2 Valorar conjuntament amb els pares la conveniència que l’alumne triï determinats itineraris educatius i professionals de fonamentar aquestes eleccions amb el màxim d’objectivitat possible i facilitar la inserció laboral IV.2.3 Àmbit d’actuació amb professors a) Objectius: 1. Col·laborar amb els altres professors que intervenen al grup d’alumnes amb la finalitat de que cadascun d’aquests professors incorpori a la seva tasca aquells elements que facilitin als alumnes l’aprenentatge i l’estudi en les diferents àrees i matèries 2. Aportar a cadascun dels professors del grup informació en relació amb les característiques i necessitats de cada alumne per tal que els professors puguin adequar la seva intervenció convenientment a aquestes característiques i necessitats b) Actuacions (corresponents als anteriors objectius): 1.1 Aportar a cada professor la informació relativa als alumnes que els serveixi per facilitar-los l’aprenentatge i estudi de cada matèria 1.2 Facilitar la col·laboració entre els professors —sobretot els de matèries afins— amb la finalitat d’aplicar metodologies, criteris d’avaluació, etc. 1.3 Col·laborar amb els altres professors perquè a cada matèria tinguin present la facilitació de procediments referents als hàbits d’estudi i de treball, i hi intervinguin 2.1 Identificar les necessitats educatives dels alumnes en relació a cada matèria i en col·laboració amb cada professor per tal de poder prioritzar determinats continguts curriculars i metodologies d’ensenyament i proporcionar informació sobre els aspectes més bàsics del currículum 2.2 Transmetre a cada professor la informació relativa a les necessitats educatives dels alumnes per facilitar els acords en relació amb enfocaments metodològics concrets 2.3 Facilitar la col·laboració entre els professors perquè arribin a formular les seves programacions i ajustar la seva intervenció de tal manera que l’assoliment dels continguts bàsics per part dels alumnes quedi el màxim de garantit en cada àrea o matèria LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 93 IV.3 El Pla d’Acció Tutorial per l’Educació Compartida IV.3.1 Continguts bàsics Cada any, al mes de juny, es publica al DOGC una resolució que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents per al curs següent. En aquestes resolucions es determinen els documents o Projectes de Centre que han de tenir elaborats els centres, entre aquests projectes destaquen l’acció tutorial i l’acollida dels alumnes, que són el nucli central del Pla d’Acció Tutorial del centre. L’acció tutorial inclou un conjunt d’actuacions educatives dels professors d’un centre adreçades a afavorir l’ajustament de les activitats docents a les diverses necessitats dels alumnes, fonamentalment en l’àmbit curricular i d’orientació acadèmica i professional. L’acció tutorial, per tant, compromet l’actuació de tots els professors del centre i requereix treball en equip dels professors, d’acord amb una programació concreta. Els equips de professors han de decidir i programar els aspectes de treball prioritari per a cada curs. La programació d’aquestes activitats, que comprèn aspectes que corresponen a la tutoria individual i a la tutoria de grup, constitueixen el Pla d’Acció Tutorial del centre. D’acord amb el que disposa l’Ordre de 5 de maig de 1989, per la qual s’estableix un programa d’actuació tutorial que orienta la planificació i l’organització dels plans d’acció tutorial en els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, el Pla d’Acció Tutorial de centre és el conjunt d’accions d’orientació personal, acadèmica i professional dissenyades pels professors amb la col·laboració dels alumnes i de la comunitat educativa basant-se en les seves necessitats. L’acollida d’alumnes ha de desenvolupar-se, fonamentalment, al primer cicle d’ESO. Els centres d’Educació Secundària (segons la normativa), en la programació d’activitats de preparació del primer trimestre del primer curs, hauran de preveure la realització d’un seguit d’activitats, reunions i entrevistes per tal de completar la informació sobre els alumnes i garantir la coherència en el desplegament curricular i en les actuacions educatives de les diferents àrees. L’acollida d’alumnes ha d’incloure, també, activitats amb els pares dels alumnes amb la finalitat d’informar-los adequadament de l’organització i de les activitats educatives del centre. Quan en el centre s’hagin matriculat alumnes amb necessitats educatives especials, es convocaran els pares d’aquests alumnes per informarlos del conjunt de mesures específiques que s’adoptaran en l’atenció educativa dels seus fills. Si considerem que tot Pla d’Acció Tutorial s’articula a partir de les premisses anteriorment esmentades, el Pla d’Acció Tutorial per l’Educació Compartida, a més a més, haurà de prioritzar uns determinats objectius i LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 94 els continguts concordants per poder assolir-los i aprofitar així la potencialitat per a la resolució de conflictes de l’acció tutorial. Es per això que la programació segueix una dinàmica flexible, per adequar-se a les necessitats personals i de convivència que dificulten el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes de la UEC. 3.1.1 Elements específics que inclou el PAT a) b) c) d) e) f) La relació dels objectius acordats, sobre l’acció tutorial, que es volen aconseguir La selecció dels continguts sobre l’acció tutorial que formaran part de les programacions previstes La seqüenciació dels continguts i de les activitats previstes Les sortides educatives previstes que estan relacionades amb els objectius de l’acció tutorial Les visites tècniques i les intervencions informatives de professionals externs al centre, relacionades amb els objectius programats per l’acció tutorial Les activitats que es realitzaran al centre, específicament programades en relació als objectius de l’acció tutorial 3.1.2 Blocs de continguts prioritaris Proposem aquesta relació de 24 blocs de continguts, en ordre lògic i cronològic, a partir dels quals es dissenyaran les activitats de tutoria de la UEC. Aquests blocs són: A) B) C) D) E) F) G) H) I) J) K) L) M) N) O) P) Q) R) S) T) U) acollida d’alumnes dinàmica tutorial a seguir coneixement de l’alumne per part del tutor coneixement dels alumnes entre ells dinàmica de grups drets i deures dels alumnes organització i planificació del treball preparació de l’avaluació del 1r trimestre orientació personal i educativa elecció i presa de decisions anàlisi, individual i de grup, de resultats i dinàmica del 1r trimestre afavorir l’autoconeixement de l’alumne avaluació d’aptituds i hàbits personals millora dels aprenentatges significatius estratègies d’aprenentatge preparació de l’avaluació del 2n trimestre informacions educatives complementàries habilitats socials anàlisi, individual i grup, de resultats i dinàmica del 2n trimestre resolució de problemes sortides, visites i activitats diverses LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 95 V) preparació de l’avaluació del 3r trimestre W) anàlisi, individual i grup, dels resultats i la dinàmica del 3r trimestre X) orientacions per al període estival o per accedir al món laboral A partir d’aquestes temàtiques, es fa una proposta d’activitats per a treballar amb el grup classe a la UEC, articulant-les de la manera més idònia per les característiques dels alumnes. En el següent apartat especifiquem la lògica que hem de seguir per elaborar aquestes propostes i les orientacions que hauran de tenir en compte els tutors per fer-ne l’adaptació pertinent a les característiques dels grups-classe i als acords i previsions en relació amb l’acció tutorial. IV.3.2 Criteris per decidir les activitats a desenvolupar Els 24 blocs de continguts enumerats a l’apartat anterior han de tenir diferent pes específic en funció de les particularitats de cada alumne. És a dir, tots els alumnes poden realitzar activitats corresponents als diferents blocs de continguts, però ni el nombre d’activitats ni els objectius que es pretenguin aconseguir amb ells no han de ser pas els mateixos perquè cal que estiguin ajustades al nivell i a la singularitat de cada alumne. Aquestes activitats s’organitzen a partir de l’estudi de les necessitats (edat, nivell maduratiu i educatiu, etc.) i les característiques (físiques, psicològiques, etc.) dels alumnes. Amb la finalitat de respondre a les premisses anteriorment esmentades, agruparem alguns blocs de continguts per afinitat lògica (almenys en relació al moment educatiu) i per poder plantejar algunes activitats connexes entre els blocs, que poden ser una continuació de les activitats realitzades per separat en cursos anteriors, o bé una introducció de les matèries corresponents als blocs que aquí s’agrupen. Un mateix bloc de continguts pot aglutinar diverses activitats sobre una temàtica concreta, i una mateixa activitat pot ser desenvolupada a diferents nivells de dificultat o complexitat. Les diferents activitats han de seguir una seqüència lògica i cronològica però flexible. Com és lògic, la dinàmica tutorial que seguirà cada tutor amb el seu grup és particular i flexible perquè les característiques resultants dels factors que conflueixen en cada grup humà també ho són. Per això, cal que cada tutor ajusti les anteriors indicacions a les necessitats del seu grup i als acords i previsions ja existents al centre sobre l’acció tutorial i el seu desplegament. IV.3.3 Aspectes previs al desenvolupament d’aquest Pla En el període de preparació d’inici de cada curs escolar, és adient seguir una seqüència lògica de preparació del desenvolupament coherent del PAT, ja que és un instrument fonamental en l’àmbit de l’Educació Compartida per assolir els objectius de reequilibri personal que caracteritza aquesta modalitat educativa. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 96 1. Formació equilibrada d’agrupaments, per: · · · · · · afavorir la convivència i col·laboració entre els alumnes del grup facilitar el creixement personal i la formació integral dels alumnes millorar la dinàmica i la participació del grup en la vida del centre ampliar les mesures i recursos per atendre la diversitat millorar la resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes, a partir de la informació, suggeriments i propostes d’atenció rebudes millorar dinàmiques i problemàtiques detectades anteriorment 2. Traspàs d’informació dels centres de procedència a la UEC, amb la finalitat de: · · · completar, matisar i fer més entenedora i útil la informació rebuda sobre cada alumne de nou ingrés recollir suggeriments, propostes i experiències útils per a l’atenció de les necessitats educatives dels alumnes i la col·laboració de famílies traspassar informacions i documents que són adients per donar continuïtat a la resposta educativa que venien rebent alguns alumnes 3. Desenvolupament del pla d’acollida als professors nous a fi de: · · · · · crear el clima favorable per al treball en equip, millorar la seguretat i evitar tensions derivades dels canvis, les novetats i el procés adaptatiu presentar-los als diferents professionals vinculats a la UEC, al membre de l’EAP i l’inspector mostrar-los els diferents espais del centre i explicar-los el seu ús, el funcionament que seguim i les normes que fem complir als alumnes explicar-los les normes que regulen el funcionament de la UEC explicar-los les característiques de la UEC, de l’entorn i dels alumnes, i com queden reflectides als documents bàsics: PEC, PCC, PAT, RRI 4. Reunió de professors, amb la finalitat de: · · integrar en la pròpia dinàmica els professors nous, explicant-los quins materials utilitzem, amb quins acords i normes ens regulen, com funcionen els recursos que tenim, com resolem els conflictes... revisar i millorar els acords, les normes, els recursos i els materials, i establir noves directrius a compartir, noves activitats a realitzar, etc. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 97 · analitzar la formació prèvia dels alumnes i la informació que s’ha traspassat del centres de procedència per tal d’aportar l’experiència de l’equip a la millora de les diferents mesures educatives adoptades per aquests alumnes 5. Reunions de professors per planificar l’acció tutorial, amb la finalitat de: · · · · analitzar el contingut del PAT del curs passat, el desenvolupament que es va seguir i les propostes de millora que es van recollir avaluar els aspectes citats i proposar millores al PAT d’aquest curs ajustar les activitats a les característiques dels alumnes i previsions pel curs acordar uns mínims criteris de coordinació, seguiment i avaluació del grau d’acompliment del PAT, per tal de rendibilitzar el treball 6. Desenvolupament del pla d’acollida als pares d’alumnes nous, a fi de: · · · · · · · donar-los elements per a la tranquil·litat i l’eliminació de les pors i els dubtes que generen els canvis de centre i d’hàbits educatius mostrar-los els espais del centre i explicar-los l’ús que en fan els alumnes informar-los dels serveis i dels recursos de què disposa la UEC i d’alguns processos que cal seguir. Demanar col·laboració per millorar explicar-los les normes que regulen el funcionament d’aquesta UEC i quins són els membres de l’equip i les seves funcions explicar-los les característiques de la UEC i dels alumnes (derivades de l’entorn) que recullen els documents bàsics: PEC, PCC, PAT, RRI informar-los de les característiques de l’Educació Compartida i de l’edat evolutiva dels alumnes, a fi que entenguin les diferències amb el centre de procedència informar-los de la dinàmica i funcionament del curs, les classes, la tutoria, l’horari i el calendari, els permisos i les sancions. La seva participació 7. Desenvolupament del pla d’acollida dels alumnes nous amb l’objectiu de: · · facilitar-los el pas a l’Educació Compartida, un pas que comporta angoixes, dubtes i expectatives pels canvis de centre, companys, professors... mostrar-los els diferents espais del centre i explicar-los el seu ús, el funcionament adient i la col·laboració que s’espera de tot l’alumnat LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 98 · · · · informar-los dels serveis i dels recursos de què disposa el centre i d’alguns processos que cal seguir per al bon funcionament de les coses explicar-los les normes que regulen el funcionament d’aquest centre i quins són els membres de l’equip i les seves funcions informar-los de les característiques de la UEC i de l’edat evolutiva, a fi que entenguin les diferències amb el centre de procedència i la UEC. Informar-los de la dinàmica i funcionament del curs, les classes, la tutoria, l’horari i el calendari, els permisos i les sancions, etc. presentar-los als professionals vinculats a la UEC i explicar les seves funcions i atencions LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 99 V. L’AVALUACIÓ V.1 Funcions de l’avaluació L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà un element de cohesió del procés educatiu i ha de facilitar el desenvolupament d’estratègies per a la integració dels alumnes. Aquesta avaluació va més enllà de la funció específica de mesurar el grau de coneixements acadèmics assolits per l’alumne. Des d’un plantejament més global, ha de respondre, com a mínim, a dos aspectes: · Permetre decidir el tipus d’ajut psicopedagògic que necessiten els alumnes segons les seves característiques i la seva evolució personal i acadèmica · Permetre determinar el grau en el qual s’han aconseguit les intencions educatives, que han de ser prèviament explicades El tipus d’ajut, en funció de les caractrístiques de l’alumne, es pot concretar en tres moments del procés d’ensenyament-aprenentatge: · a l’inici: avaluació inicial · durant el procés: avaluació contínua · al final d’un determinat període: avaluació final El Projecte Curricular de tot centre d’ESO, d’acord amb la normativa, ha de contemplar, com a mínim, els seguents aspectes: · · · · criteris criteris criteris criteris generals del centre sobre l’avaluació d’avaluació de les àrees de promoció de l’alumnat per al disseny dels crèdits de síntesi Les UEC s’orientaran a partir dels criteris sobre l’avaluació contemplats al PCC dels centres de procedència dels alumnes derivats. Ara bé, l’especificitat de l’Educació Compartida determinarà que cada UEC elabori els seus propis criteris sobre l’avaluació amb la finalitat de poder ajustar les funcions d’aquesta per determinar el grau d’assoliment dels objectius previstos al Pla d’Actuació Individualitzat de cada alumne. El seguiment i l’avaluació trimestral dels alumnes implicarà que els professors dels IES que es relacionen amb les UEC coneguin aquests criteris propis d’avaluació, amb la finalitat d’entendre els resultats recollits sobre els alumnes i elaborar les qualificacions que s’han de transmetre als alumnes i a les seves famílies. Es podria descriure la seqüència bàsica de l’avaluació d’un alumne d’UEC de la següent manera: · observació, controls i proves durant el desenvolupament de les diferents activitats d’ensenyament previstes en cada un dels Plans d’Actuació LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 100 · controls i proves sobre determinats continguts curriculars · reunió de les dades recollides durant el trimestre i articulació de les conclusions avaluadores que es transmetran als membres de la comissió d’avaluació i seguiment · sessió d’avaluació de l’esmentada comissió per consensuar la proposta de qualificacions i els acords sobre l’evolució del procés educatiu de l’alumne En relació amb l’avaluació del grau d’assoliment de les intencions educatives, que hem esmentat a l’inici d’aquest apartat com a una de les funcions bàcsiques de tot procés d’avaluació, s’hauria de convertir en una pràctica habitual el fet que aquesta comissió o una altra instància designada amb aquesta fi avalués periòdicament els programes individualitzats i les dinàmiques de relació seguides entre l’IES i la UEC. V.2 Modalitats d’avaluació a. Avaluació inicial i diagnòstica És aquella que es realitza a través de l’entrevista inicial i de l’observació i/o proves diverses i té la finalitat de mesurar el nivell de coneixements previs de l’alumne. Els resultats obtinguts es reflecteixen en uns instruments de recollida de dades que, al mateix temps, faciliten la contrastació periòdica dels resultats obtinguts mitjançant altres modalitats d’avaluació sobre el grau d’assoliment dels objectius acordats als Plans Individuals. Tanmateix, aquesta avaluació inicial orientarà l’elaboració d’estratègies educatives dirigides a millorar els comportaments de l’alumne, tant en relació amb el grup com a nivell individual. b. Avaluació contínua i formativa L’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes serà contínua, d’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts educatius, integradora de les variacions de totes les àrees i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge de l’etapa. L’avaluació contínua és aquella que es realitza durant un període determinat de temps, a través de diverses proves i exercicis, per mesurar els progressos que s’han produït (en relació amb avaluacions anteriors) pel que fa a l’assoliment dels objectius programats. El procés d’avaluació contínua a les UEC necessita un horari i una dedicació més intensa per tal d’atendre la diversitat dels alumnes i els seus diferents ritmes d’aprenentatge. c. Avaluació final i sumativa Tota avaluació final, com a resultat sumatiu dels progressos realitzats pels alumnes en la direcció dels objectius programats i consensuats prèviament, ha de permetre treure conclusions en la perspectiva d’obtenir algun tipus d’acreditació. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 101 L’avaluació final d’un període a la UEC s’ha de fer en relació amb els objectius consensuats en el Pla d’Actuació Individualitzada i tenint presents molts altres elements sobre l’evolució personal de l’alumne i la millora dels estils d’aprenentatge del mateix. Aquestes intervencions d’orientació específica a un alumne, relacionades amb les possibles alternatives de futur educatiu o professional, estaran vinculades amb els processos d’avaluació i seguiment del mateix. Les alternatives escolars de futur d’un alumne atès en un recurs UEC estan determinades per algun tipus d’acreditació educativa. Diferents tipus d’acreditació tenen com a conseqüència alguna d’aquestes dues possibles vies: · retorn a l’IES · continuació del procés en el recurs UEC Aquestes acreditacions educatives poden ser de diferents categories: · · · · acreditació de l’etapa acreditació del cicle acreditació de les àrees valoració de l’evolució del procés d’ensenyament-aprenentatge V.3 Presentació dels resultats L’objectiu final de tota l’avaluació és poder presentar, amb un llenguatge comprensible per als destiantaris, els resultats obtinguts amb el procés de recollida de dades. Aquestes dades recollides per la UEC són articulades, en un primer moment, per transmetre la informació a l’IES i després aquest les ha de convertir, a través de les juntes d’avaluació, en els butlletins de notes que reben tots els alumnes. Per tant, hi ha tres tipus de destinataris de la informació que ha elaborat la UEC: · els professors de l’IES · els mateixos alumnes · les famílies dels alumnes Paral·lelament, els alumnes i les seves famílies també reben informació de la UEC, encara que menys formal, amb la finalitat de motivar l’alumne i vincular la família amb el procés d’ensenyament-aprenentatge que s’està seguint. V.3.1 Formats de transmissió de dades de la UEC als IES En aquest període inicial de l’Educació Compartida, cada UEC ha elaborat diferents formats de recollida de dades i presentació de les mateixes. A través del Seminari d’Educació Comartida s’està produint un procés d’unificació de criteris que facilitarà el consens de determinats documents (formats, graelles, actes…) i s’han iniciat un seguit de dinàmiques de relació. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 102 Presentem a continuació uns exemples de documents de transmissió de dades i d’avaluació de la UEC als IES de la zona. Aquests exemples corresponen, de manera aleatòria, als documents de la UEC de Cambrils. MODEL D’AVALUACIÓ PERSONAL INICIAL 1- Dades de l’alumne –Alumne/a: –Nivell que cursa: –Data de naixement: –Data de derivació: –IES de procedència: –Tutor a l’IES: –Responsable/s de les UEC: 2- Avaluació inicial –Descripció de l’actitud, del comportament i de la problemàtica de l’alumne en els primers dies a la UEC (tenir en compte la seva adaptació, la relació amb els companys i educadors i el respecte vers la normativa de centre i les normes socials) –Característiques personals (estat d’ànim, autoestima…) 3- Conductes de risc (predelictives, de violència, robatoris, etc.) 4- Hàbits i estils de vida –Higiene personal: –Neteja i cura dels materials: –Hàbits alimentaris (impulsius, deficients, desordenats, etc.): –Hàbits laborals 5- Dificultats rellevants 6- Aspectes a prioritzar 7- Observacions Signatura dels responsables de la UEC LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 103 INFORME PER ALS PARES, D’AVALUACIÓ DEL TRIMESTRE ...............: 1-Dades de l’alumne/a –Alumne/a: –Nivell que cursa: –Data de naixement: –Data de derivació: –IES de procedència: –Tutor a l’IES: –Responsable/s de les UEC: 2- Treball de classe. Valoració de l’esforç i del progrés de l’alumne 3- Valoració de les actituds i els valors NOM ÍTEM 1r MES 2n MES HP PA PR AV C HP PA PR AV C 3r MES HP PA PR AV C TOTAL HP PA PR AV C HP: Higiene personal PA: Participació PR: Presentació AV: Accions violentes C: Companyonia 4- Valoració dels procediments i continguts assolits –Els aspectes valorats amb més mancances a l’inici eren: –L’evolució del procés d’aprenentatge és: –La millora que manifesta en la majoria dels punts citats és: –Falta, però, continuar treballant per millorar: 5- Resultats de les proves escrites Llengua Catalana Tecnologia Llengua Castellana Música Racó de Pensar Ed. Visual i Plàstica Matemàtiques Educació Física Ciències Naturals Cine-fòrum Personatges Històrics Teatre LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 104 6- Resultats finals de l’avaluació del trimestre –Tenint en compte la valoració de cadascun dels apartats anteriors, els resultats finals de l’avaluació són els següents: Llengua Catalana Tecnologia Llengua Castellana Música Racó de Pensar Ed. Visual i Plàstica Matemàtiques Educació Física Ciències Naturals Cine-fòrum Personatges Històrics Teatre Signatura dels responsables de la UEC LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 105 ACTA PER L’IES D’AVALUACIÓ DEL TRIMESTRE……………… Nom de l’alumne: IES de procedència: Curs: Tutor: Resultats finals de l’avaluació Els resultats finals de l’avaluació del ……… trimestre són els següents: Crèdits comuns Ciències Ciències Socials Educació Física Educació Visual i Plàstica Llengua Catalana Llengua Castellana Matemàtiques Tecnologia Suficient Insuficient Insuficient Insuficient Insuficient Notable Suficient Insuficient Crèdits variables Teatre Insuficient Els responsables de la UEC, Nota: A diferència de l’avaluació per als pares, l’avaluació per a l’IES és una acta que inclou la transformació dels resultats en notes oficials per a l’ESO, les quals s’obtenen a partir de: · resultat de les proves, que poden ser de diferents tipus · treball a classe, que valora l’esforç i el progrés de l’alumne · valoració dels procediments i dels continguts assolits El primer apartat tindrà el valor del 70% de la nota final i els altres tres apartats tenen un valor del 30% de la nota final. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 106 MODEL DE GRAELLA Una graella com aquesta es realitza per a cada àrea. La utilitat d’aquestes graelles es deriva de la possibilitat de realitzar anotacions successives per valorar periòdicament el nivell de coneixements previs de l’alumne i els seus progressos. Àrea de matemàtiques Seguiment d’objectius de l’alumne/a Objectius Avaluació inicial Alt Mitjà Baix Res Identificar els nombres enters Identificar les operacions de suma, resta, multiplicació i divisió a l’hora de resoldre els problemes Utilitzar les següents operacions: suma, resta, multipliació i divisió a l’hora de resoldre problemes Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions Expressar, mitjançant operacions combinades, la resolució d’un problema d’aplicació en la vida quotidiana Calcular de manera correcta alguns exercicis de càlcul mental Orientar-se en un plànol Identificar angles rectes Distingir direccions i sentits en moure’s en un pla Identificar, mitjançant la construcció de diferents figures geomètriques, els diferents polígons Dibuixar i diferenciar triangles quadrilàter LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 107 Objectius Avaluació inicial Alt Mitjà Baix Res Mesurar superfícies de manera directa, utilitzant una superfície que pot ser manipulada i que es pren com a unitat Conèixer les unitats de superfície Calcular l’àrea del quadrat, del triangle i del rectangle Expressar l’àrea de les figures en la unitat corresponent Observar la simetria que poden presentar algunes figures Traçar eixos de simetria en una figura Conèixer el concepte d’escala i aplicar-lo a situacions reals Valorar la necessitat dels nombres decimals per expressar numèricament situacions reals Calcular, en nombres decimals, les operacions bàsiques Reconèixer i operar amb mesos, setmanes, dies i hores Participar en converses espontànies i preparades Ús bàsic de la calculadora LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 108 VI. L’ORIENTACIÓ VI.1 Part integrant del procés educatiu Al llarg d’aquest document, l’orientació ha estat esmentada en diferents apartats i per diferents raons, totes elles derivades de la importància que té el conjunt d’accions que conformen aquest àmbit educatiu. D’una manera clàssica, l’orientació és entesa en un triple vessant: · orientació personal · orientació acadèmica-educativa · orientació professional-vocacional Quan fem referència al terme “orientació”, fem esment d’aquest triple vessant d’una manera integrada, encara que en diferents moments tingui més pes un o altre àmbit. En intentar definir més específicament què entenem per orientació, considerem que és el conjunt d’intervencions educatives que, formant part del procés d’ensenyament-aprenentatge de manera intencional i sitemàtica, es dirigeixen a donar informació i recursos a l’alumne amb la finalitat de facilitar el seu desenvolupament personal i social. Aquesta orientació ha d’impregnar tot el procés educatiu, ja que la seva influència es correlaciona directament amb les altres funcions de les intervencions educatives. Però no totes les accions (aquelles interaccions que produeixen algun efecte) ni les intervencions (aquelles accions conscients que pretenen produir efectes concrets) que es realitzen des de l’àmbit de l’orientació estan programades prèviament ni són avaluades ni es fan de manera conscient perquè intenten atendre les necessitats personals i educatives de manera directa, immediata i espontània. És a dir, la primera resposta que es dóna davant de la manifestació d’una necessitat per part d’un alumne és una acció de tipus orientador. Si actualment s’entén que el procés educatiu no finalitza en les primeres etapes de l’ensenyament sinó que l’educació es perllonga durant tota la vida d’un subjecte, cal tenir present que aquestes primeres etapes i el paper que juagarà l’orientació en la construcció de les bases de la intel·ligència són fonamentals. Tota la formació posterior es pot considerar fonamentada en una reorientació periòdica de la persona. Un cop hem arribat a aquesta conclusió, es fa necessari donar compte de la importància de l’orientació en l’Educació Comparida, ja que seran els processos d’orientació els que dinamitzaran l’èxit de les accions educatives que es realitzen en les UEC. La pròpia evolució que s’està esdevenint a l’Educació Compartida dóna compte d’un moviment que va des d’una funció de contenció a una funció activa de reordenament dels interessos i les motivacions per al coneixement LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 109 i la formació personal dels alumnes derivats. Aquesta evolució evidencia que el nou posicionament de les UEC té conseqüències en el posicionament d’implicació dels alumnes en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest moviment s’ha demostrat que l’orientació juga un paper fonamental per facilitar la implicació dels alumnes i poder valorar l’adquisició dels diferents coneixements com a un factor imprescindible per a la futura integració social i laboral. VI.2 Itinerari formatiu L’itinerari formatiu de tot alumne d’Educació Compartida, en finalitzar la seva escolarització obligatòria, s’haurà d’orientar a partir de la seva evolució personal, de la seva edat i del grau d’assoliment dels objectius previstos que hagi obtingut. Per tal que l’orientació del futur formatiu sigui adient, caldrà tenir present que els interessos, les motivacions i les capacitats de l’alumne estiguin en concordança amb l’itinerari orientat. Com ja hem dit, aquest itinerari formatiu té dues opcions bàsiques i cadascuna d’elles és un bloc d’alternatives: · Si són alumnes que han acreditat l’ESO, podran cursar el Batxillerat, la Formació Professional (Cicles Formatius de Grau Mitjà) i les altres modalitats de formació no regulada. També podran incorporar-se al món laboral. · Si són alumnes que no han acreditat l’ESO, hauran de ser orientats cap a la formació no regulada (PGS, PTT, etc.), la formació ocupacional (ofertes formatives del Departament de Treball, dels gremis, etc.) i la incorporació al món laboral. D’una manera més específica, enumerem algunes de les alternatives anteriorment incloses en el segon bloc: –Formació no regulada, que ofereix un ampli ventall d’opcions formatives complementàries a les regulades pel sitema educatiu i a la que es pot accedir des de qualsevol nivell de formació: · Programes de Garantia Social (PGS), que articulen una formació professional bàsica per incorporar-se al món laboral a partir d’un conjunt d’accions d’orientació i formació bàsica i professional destinades a facilitar una sortida laboral o el retorn a l’ensenyament regulat dels joves majors de 16 anys, especilament dels que no han assolit la titulació de graduat d’ESO · Programes alternatius de formació, que faciliten la incorporació de l’alumne al món del treball i completen la seva preparació amb la finalitat d’ajudar-lo a superar la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i a prosseguir els estudis de formació professional regulada. Aquesta oferta formativa es desenvolupa mitjançant la col·laboració dels Departaments d’Ensenyament, de Treball, d’Agri- LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 110 cultura, Ramaderia i Pesca i de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i altres entitats. Compta també amb el suport del Fons Social Europeu · Pla de Transició del Treball (PTT), programa formatiu dissenyat per proporcionar als nois i noies els recursos personals i professionals per tal de que puguin trobar feina i/o continuar la seva formació. S’organitza en col·laboració entre els Departaments d’Ensenyament i de Treball de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament o el consell comarcal del lloc on es realitza el programa –Formació i orientació professional que oferten les empreses o gremis professionals de l’entorn per promoure les professions i els oficis que representen. Té com a objectiu que els joves: · Coneguin directament el món laboral, les professions existents i els requeriments i recursos per accedir a un lloc de treball · Realitzin una formació professional que els faciliti l’accés al món laboral · Es replantegin continuar la seva formació · Torbin una primera feina a partir de les ofertes de treball que ofereixen aquestes empreses o gremis Per acabar, recordem que cada UEC, a partir de les línies bàsiques previstes per a les intervencions d’orientació i, en funció de la situació particular de cada alumne, dissenyarà un pla d’orientació personal per facilitar la transició de cada alumne a la posterior formació i/o accés al món laboral. També s’ha de tenir en compte el professional de la UEC més adient per desenvolupar aquest pla d’orientació, per aprofitar al màxim els vincles establerts, que facilitaran totes aquestes intervencions. S’assessorarà les famílies dels alumnes de tot aquest procés d’orientació per rendivilitzar el més possible les intervencions realitzades. VI.3 Itinerari laboral En síntesi, l’orientació per a l’accés al món laboral consisteix, fonamentalment, a informar i formar en els continguts, en les estretègies i en els recursos necessaris per que els alumnes assoleixin, d’acord amb les seves potencialitats, les expectatives, el nivell de maduració i el grau d’autonomia que els hi permetin un satisfactori procés d’inserció socioprofessional. Recursos i tècniques de recerca activa de feina L’accés al món laboral es pot realitzar a través dels següents canals de recerca de feina: · serveis públics d’ocupació · agències privades de col·locació · xarxa de contactes LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 111 · · · · · · · · · · · resposta d’anuncis recerca a internet autopresentació empreses de selecció de personal empreses de treball temporal borses de treball altres fonts d’informació treball a l’administració treball a l’estranger anuncis propis adreces d’interès Algunes vies d’accés al món laboral –Serveis públics d’ocupació: Els organismes públics que oferiexen serveis d’ocupació són, bàsicament, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions). El Departament de Treball gestiona les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i el Servei Català d’Ocupació (SCO) mentre que les administracions locals ofereixen Serveis Locals d’Ocupació, Centres d’Informació Professional i accions d’Informació i Orientació per a la Recerca de Treball (IORO). Els serveis oferts per aquests organismes poden ser d’informació i orientació per a la recerca de feina, de formació ocupacional, d’inserció laboral, d’autoempresa i altres programes específics per millorar l’ocupació. –Dispositiu d’Inserció Econòmica (DIE): És un servei que té com a objectiu ajudar les persones a trobar feina i a les empreses a trobar treballadors. A partir dels perfils definits per les empreses, es porta a terme una selecció entre les presones inscrites al DIE per presentar a les empreses els candidats més idonis per cobrir els llocs de treball. Les ofertes de treball que es reben són molt diverses, però fonamentalment responen a llocs de treball que no requereixen una titulació universitària: dependents i caixers de comerç, auxiliars administratius, cambrers, ajudants de cuina, netejadors, aprenents, operaris de fàbrica, peons, repartidors, mossos de magatzem, etc. –Àrea de Promoció Econòmica: Té com a missió la superació de les desigualtats i la millora i el reequilibri social i econòmic d’una ciutat en un context de desenvolupament sostenible tant en la seva vessant mediambiental com socioeconòmica. L’Àrea de Promoció Econòmica ciutadana s’encarrega de desplegar un model de desenvolupament socioeconòmic d’acord amb les necessitats i potencialitats de la ciutat, un model que superi les desigualtats i desequilibris existents, que dinamitzi el teixit econòmic, industrial, comercial i de LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 112 serveis, que faciliti la integració de tots els col·lectius al mercat de treball, que ajudi a crear condicions que possiblilitin a les empreses locals innovar i ser més competitives, que propiciï els acords permanents dels agents socials en la recerca d’aquests fins i ajudi així al creixement harmònic i integral del municipi. –Empreses d’inserció sociolaboral: Amb el terme “empreses d’inserció” es fa referència a aquelles empreses de producció de bens i serveis que permeten l’entrada directa al mercat de treball de persones en situació de risc d’exclusió social. El seu objectiu general és permetre la continuïtat dels processos d’inserció d’aquests col·lectius, més enllà dels tallers i de les fases prelaborals o formatives. Per tant, les empreses d’inserció treballen per a la consolidació d’un conjunt d’estructures estables d’inserció per la via econòmica i per a la realització de projectes que tendeixin al desenvolupament d’una activitat econòmica en el context del mercat, introduint la contractació laboral de tots o d’alguns dels participants. En definitiva, la carcterística principal de les empreses d’inserció laboral és l’acolliment de treballadors que tindrien greus dificultats per incorporar-se a qualsevol altra empresa, tot oferintlos la possibilitat d’assolir la inserció laboral i d’accedir a un lloc de treball en qualsevol altra empresa del mercat. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 113 VII. BIBLIOGRAFIA : La orientación vocacional a través del currículum y la tutoria. Editorial Graó, Barcelona 1996. BLANCO, J.; CANELA, A.; DOMINGO, M.; FERRÉ, E.; GRÀCIA, J.; NOVELL, R.; VALVERDE, P.; VILÀ, M.: Què en fem del PCC? Eines per a l’elaboració i revisió del projecte curricular del centre. ICE-Universitat Rovira i Virgili, Edicions El Mèdol, Tarragona 2001. BLANCH, X.: Cinc cèntims sobre la reforma educativa. Edicions Proa SA, Barcelona 1996. GENERALITAT DE CATALUNYA: Atenció a la diversitat a l’ESO: 50 idees per a l’acció. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, octubre de 1996. GENERALITAT DE CATALUNYA: L’avaluació a l’ESO. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, octubre de 1996. GENERALITAT DE CATALUNYA: Instruccions curs 2000-2001. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, maig del 2000. GENERALITAT DE CATALUNYA: Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori. Servei de Difusió i Publicacions, Barcelona, juliol del 2000. GONZÀLEZ, F.; NOVAK, J.: Aprendizaje significativo: técnicas y aplicaciones. Ediciones Pedagógicas SA, Madrid 1996. HERNÁNDEZ, F.; VENTURA, M.: La organización del currículum por proyectos de trabajo. Editorial Graó, Barcelona 1992. MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA: Ley Orgánica, 1/1990 de 3 octubre, de Ordenación General del sistema educativo: LOGSE. ONRUBIA, X.: L’atenció a la diversitat als centres de secundària: el cas de les unitats d’Adaptació Curricular (UAC). Departament de Psicologia Evolutiva i Educació, Universitat de Barcelona i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sant Cugat 1997, 98, 99 i 2000. ONRUBIA, X. i altres: Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Departament de’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Ordenació Educativa, Barcelona 1995. SELBY, D.: “Educación global: hacia una irreductible perspectiva global en la escuela.” Aula nº51, Editorial Graó, Barcelona. TORRES, J.: Globalización e interdisciplinaridad: el currículum integrado. Ediciones Morata, Madrid 1996. ÁLVAREZ, M. LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 114 VIII. ANNEXOS VIII.1 Normativa connexa GENERALITAT DE CATALUNYA · Decret 75/1992 de 9 de març d’ordenació general dels ensenyaments de l’ESO a Catalunya · Decret 96/1992 de 28 d’abril d’ordenació dels ensenyaments de l’ESO · Decret 223/1992 de 25 de setembre de modificació dels decrets 95/ 1992 i 96/1992 de 28 d’abril d’ordenació curricular de l’ESO · Llei Orgànica 9/1995 de 20 de novembre de participació, avaluació i govern dels centres docents · Ordre de 3 de juny de 1996 d’ordenció i avaluació dels ensenyaments de l’ESO a Catalunya · Resolució de 19 de juny de 1997 sobre l’organitzacó del currículum a l’ESO per a l’atenció de la diversitat dels alumnes · Resolució de 30 de juny de 1997 sobre l’organització i el funcionament dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 19971998 · Instruccions d’organtizació i funcionament de les UAC als instituts d’ESO i del funcionament i condicions d’ascripció d’alumnat a les UEE de setembre de 1997 · Decret 299/1997 de 25 de novembre sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials · Resolució de 12 de juny de 1998 sobre l’organització i funcionament dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 19992000 · Resolució de 21 de juny de 1999 sobre l’organització i funcionament dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 20002001 · Resolució de 18 de maig de 2000 sobre l’organització i funcionament dels centres docents públics de secundària de Catalunya per al curs 20002001 · Instruccions de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa per establir el procediment d’Escolarització Compartida i el traspàs d’informació sobre l’avaluació de l’alumnat d’ESO, entre els Instituts d’Ensenyament Secundari i les Unitats d’Escolarització Compartida (30-62001) LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 115 VIII.2 Propostes per a la millora de l’Educació Compartida La primera normativa que regulava la derivació d’alumnes a les UEC i l’organització d’aquestes va ser millorada a partir de les propostes que vam fer un grup de professionals implicats en l’Educació Compartida a l’inspector ponent d’aquest àmbit. Aquelles propostes van sorgir del treball realitzat durant el curs 2000-2001 que, a més a més, s’ha projectat al Seminari d’Educació Compartida que hem desenvolupat durant el curs 2001-2002. A partir de l’anàlisi d’aquesta realitat escolar i de la normativa que regula l’Educació Compartida, els membres de l’esmentat seminari hem elaborat una sèrie de conclusions i propostes: 1. Poder tenir reconegudes, per escrit, les adaptacions significatives i les modificacions curriculars dels alumnes 2. Que la programació individual, l’avaluació i l’acreditació es realitzin a partir de les adaptacions i/o modificacions curriculars reconegudes 3. Que els alumnes de la UEC piguin acreditar l’ESO a partir de la proposta fonamentada de la Comissió Avaluadora 4. Cal reconèixer que les necessitats dels alumnes d’UEC són diferents a les de la resta de companys dels IES 5. Que pugui continuar escolaritzat a la UEC, si la Comissió Avaluadora ho demana, aquell alumne que té 16 anys però no ha cursat 4rt d’ESO 6. Que pugui continuar escolaritzat a la UEC, si la Comissió Avaluadora ho demana, aquell alumne que evoluciona bé, encara que tingui 16 anys i ja hagi cursat 4rt d’ESO 7. Que pugui continuar la seva escolarització a l’IES, si la Comissió Avaluadora ho demana, fins als 18 anys, com la resta dels companys de l’IES 8. Que pugui continuar la seva escolarització a l’IES, si la Comissió Avaluadora ho demana, aquell alumne que ha evolucionat bé a la UEC, encara que tingui 16 anys 9. Que els IES assumeixin les seves competències en compartir l’educació dels seus alumnes derivats 10. Que els alumnes de les UEC puguin participar d’algunes activitats periòdiques als centres de procedència 11. Que els alumnes de les UEC es beneficiïn dels mateixos serveis que els companys de l’IES (campanyes, revisions periòdiques, etc.) 12. Els alumnes d’UEC han de tenir garantits tots els serveis (psicològics, psiquiàtrics, mèdics, educatius, etc.) que tenen els seus companys dels IES LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 116 13. Anar incrementant les visites a la UEC dels responsables de l’alumne de l’IES 14. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge organtizades per les UEC han de poder ser equiparades als crèdits corresponents de l’IES i avaluables, per als alumnes que assoleixin els seus objectius 15. Les UEC han de poder organitzar els seus pròpis crèdits de síntesi amb la col·laboració dels IES 16. Les UEC han de rebre, de l’IES i d’altres serveis, la màxima informació útil per a l’educació de l’alumne derivat 17. Les UEC han de tenir el mateix reconeixement i supervisió dels altres centres docents 18. Les UEC ha de ser concertades, i no simplement subvencionades per conveni 19. Els professionals de les UEC han de poder participar, com els altres, dels plans de formació, dels ajuts, de les llicències, etc. 20. Els professionals de les UEC han de tenir la titulació i la preparació adients per a la complexa feina que duen a terme 21. Els professionals de les UEC han de poder tenir contractes d’un curs que incloguin les vacances, la preparació del curs, etc., com la resta dels professionals de l’ensenyament 22. S’han d’anar incloent dins la normativa actual les propostes argumentades dels professionals de l’Educació Compartida 23. S’han d’anar incloent aspectes necessaris i útils per a l’educació dels alumnes de les UEC a la normativa que les regula 24. Des de l’administració educativa s’ha d’estimular la participació dels emebres de les diferents UEC en el treball obert pel Seminari d’Educació Compartida, que ha proporcionat les següents funcions: · · · · · Unificar criteris sobre l’Educació Compartida Resoldre problemes comuns a les diferents UEC Intercanviar informació i experiències útils Crear criteris de programació i d’avaluació Articular les relacions amb els IES, les famílies i els serveis públics · Crear materials per a la recollida i transmissió d’informació LES UNITATS D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 117