Vegeu document complet

+ papers · de · tradumàtica
Actes del Primer Simposi sobre l'Ensenyament a distància i
semipresencial de la Tradumàtica
Traducció i Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Bellaterra, 6 i 7 de juny de 2002
http://www.fti.uab.es/tradumatica/papers/
Estratègies i recursos en l'ensenyament de
la Informàtica aplicada a la traducció
Amparo Alcina Caudet
Universitat Jaume I
[email protected]
Resum
L'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció (IAT) entranya dificultats específiques
relacionades amb aspectes tècnics i d'infraestructura, amb el diferent nivell de coneixements
previs dels estudiants i amb el caràcter eminentment pràctic de la matèria. Tenint en compte
aquestes dificultats, es presenten algunes estratègies i recursos utilitzats en els últims cursos i
d’altres que s'estan posant en marxa actualment per facilitar l'aprenentatge significatiu dels
continguts, l'ensenyament distribuït de les destreses i l'estimulació d'actituds positives cap a
l'ús de les noves tecnologies.
Paraules clau
Informàtica aplicada a la traducció, didàctica, pràctica distribuïda
1.
Introducció
La finalitat de la matèria Informàtica aplicada a la traducció és aconseguir que els estudiants
coneguin les tecnologies de la informació i utilitzin l'ordinador i els seus recursos com a
instruments de suport en les diferents tasques que es desenvolupen en el procés de la
traducció, valorant la seva potencialitat i adequació en cada situació.
Així doncs, reconeixem objectius de tipus cognitiu en l'ensenyament de la IAT, relacionats amb
el desenvolupament de capacitats intel·lectuals que s'orienten a estimular la capacitat de
record, però també la capacitat d'interpretar nous continguts relacionant-los amb els previs i a
desenvolupar-se en situacions diferents o davant problemes nous. En segon lloc, reconeixem
objectius de tipus procedimental, orientats a que l'estudiant desenvolupi destreses que li
permetin, a partir de la imitació, arribar a fases de control i automatització dels processos que
s'emmarquen en l'ús de l'ordinador i els programes i recursos informàtics. Finalment, no s’ha
d’oblidar l'estimulació d'actituds positives cap a les tecnologies, que passen tant pel
reconeixement de la seva funció, tan important en el desenvolupament professional de la
traducció, com pel desenvolupament d'actituds d'observació, perseverança i paciència (Figura
1).
2.
Estratègies per a l'ensenyament de la IAT
El disseny d'estratègies per aconseguir els objectius d'aprenentatge han d’adequar-se a les
característiques dels estudiants, la dimensió temporal de l'assignatura i també als factors
relacionats amb la infraestructura i el context institucional.
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
Objectius didàctics
Cognitius
Capacitats
intel·lectuals
♦ Record
♦ Interpretació
♦ Resolució de
problemes
Procedimentals
Destreses
♦ Imitació
♦ Control
♦ Automatisme
Actitudinals
Actituds
♦ Contacte amb la
realitat
professional
♦ Observació,
paciència,
perseverança
Figura 1. Objectius de la IAT
No tots els estudiants parteixen del mateix nivell de coneixements previs i per tant, estan en
desigualtat de capacitats per accedir als coneixements nous que s'imparteixen a les classes
presencials. Les seves actituds pel que fa a les tecnologies també varien considerablement
entre uns i altres. Les actituds negatives cap a les tecnologies fins i tot poden empitjorar quan
l'ensenyament es concentra en unes quantes hores de classe a un ritme accelerat o amb un
nivell alt de profunditat de coneixements, per a la qual cosa els estudiants no estan preparats si
estan mancats de coneixements previs suficients. Cal crear l'oportunitat, deixar-los començar al
seu ritme i que «s’enganxin» a poc a poc segons les seves necessitats. En aquest sentit, és
interessant recordar la tipologia d’adoptadors de Rogers (Rogers, 1995) que distingeix cinc
grups, segons la cronologia en l'adopció de la innovació tecnològica: innovadors, adoptadors
primerencs, majoria primerenca, majoria tardana i triganers. Cadascun d'aquests grups ofereix
un perfil diferent d'actituds cap a les noves tecnologies que segons la meva opinió també pot
aplicar-se als estudiants i és molt convenient tenir en compte en el disseny d'estratègies i
recursos per a l'ensenyament de la informàtica aplicada a la traducció.
El caràcter eminentment pràctic de la matèria implica la necessitat de dedicar moltes hores de
treball amb l'ordinador per al desenvolupament de les destreses. Les sessions a l'aula i al
laboratori de traducció serveixen per explicar i practicar el funcionament dels programes
informàtics que ajuden al traductor a desenvolupar adequadament el seu treball, però a causa
de la limitació temporal no resulten suficients per adquirir les fases de control i automatització.1
A més, les destreses i coneixements apresos durant l'assignatura poden oblidar-se fàcilment si
no es continuen utilitzant una vegada l'estudiant ha superat amb èxit l'assignatura. Per això,
davant la pràctica massiva que suposa l'acumulació de les pràctiques a les sessions de classe
presencial i delimitades al període que ocupa una assignatura en el pla d'estudis, cal
desenvolupar estratègies de pràctica distribuïda complementàries, és a dir, estratègies que
1
Sobre l'adquisició de destreses es pot veure Guilbert (1994) i De Juan Herrero (1996).
2
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
ampliïn la interacció i l'ús de les tecnologies més enllà de l'horari de les classes o del període
que els estudiants estan matriculats a l'assignatura.2
A vegades, la utilització de recursos tecnològics està limitada per la infraestructura i les
oportunitats que la institució ofereixi als seus professors i estudiants (disponibilitat de
laboratoris, personal qualificat de suport al professor i al manteniment dels recursos,
programes informàtics) i també per la infraestructura de la qual disposen els estudiants a casa
seva o al lloc on es trobin. Teòricament, quan més gran sigui la infraestructura disponible
(existència de laboratoris, horaris amplis per accedir-hi, personal de suport als laboratoris, etc.),
més gran serà la possibilitat que els estudiants hi accedeixin. A la pràctica, no obstant,
s'observa un aprofitament desigual de la infraestructura i els recursos. L'existència
d'infraestructura és una condició necessària però no suficient per promoure l'ús de les
tecnologies. Per exemple, alguns estudiants no dubtaran a anar al laboratori i utilitzar Internet
per a documentar-se, mentre altres només utilitzaran els recursos de la biblioteca. L'ús del
correu electrònic també varia bastant d'un estudiant a un altre, ja que la motivació per utilitzarlo depèn que les persones amb les quals vulgui comunicar-se utilitzin també aquest mitjà. Per
això, resulta necessari incentivar l'ús dels recursos disponibles, crear nous recursos als quals
difícilment els estudiants accedirien per ells mateixos o mostrar els avantatges que l’aplicació
dels recursos ofereix a la professió de la traducció.
Aquests condicionants previs específics de l'ensenyament de la IAT ens porten a la necessitat
d'implementar estratègies també específiques que facin que els estudiants aconsegueixin els
objectius de l'assignatura. La freqüència d'ús de les noves tecnologies incideix positivament
sobre el rendiment que se n’obté, però si els estudiants no se senten prou motivats per utilitzarles o hi mantenen actituds negatives, no les utilitzaran continuadament i, per tant, no
aconseguiran un bon nivell de
escasses oportunitats d'ús
rendiment. Això pot augmentar
les seves actituds negatives
de l'ordinador
(tots hem escoltat a algun
estudiant dir «jo no em porto
bé amb els ordinadors», «mai
aconseguiré
entendre
l'ordinador», «jo no serveixo
per a la informàtica»). Els
baixa motivació
estudiants
es
desesperen
per utilitzar
encara més quan es comparen
l'ordinador
a si mateixos amb companys
amb més avantatge, i això
contribueix a reforçar la seva
actitud negativa cap
ús infreqüent de creença que no tenen
l'intel·ligència
suficient
per
a l'ordinador
l'ordinador
dominar l'ordinador. Aquesta
situació es pot representar com
un cercle viciós (Figura 2).
baix rendiment en
l'ús de l'ordinador
Figura 2.
negatiu
Cercle
viciós
Cal fer-los entendre que la diferència està en la quantitat d'hores d'ús de l'ordinador que
cadascun ha acumulat i proporcionar-los recursos que els motivin a aconseguir un major
2
Els psicòlegs funcionalistes i cognoscitius han demostrat la importància de la pràctica
distribuïda (Good and Brophy, 1996:132).
3
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
nombre d'hores tecnològiques. D'aquesta manera, podrem aconseguir trencar el cercle viciós
negatiu en què alguns estudiants es troben (Figura 3).
Per tot això, una de les línies de treball iniciades com a docent de l'assignatura IAT de la
Universitat Jaume I, ha consistit a incrementar les estratègies encaminades a augmentar la
freqüència d'ús de les tecnologies entre els estudiants. Per fer-ho, s'han implementat nous
recursos que s'han posat a disposició dels estudiants, i s’ha pensat de quina manera aquests
recursos podien oferir un valor afegit de manera que els estudiants se sentissin motivats a
utilitzar-los i sense que constituïssin en cap cas una obligació.
més oportunitats d'ús
de l'ordinador
major motivació per
utilitzar l'ordinador
actitud positiva cap a
l'ordinador
major freqüència d'ús
de l’ordinador
major rendiment en
l'ús de l'ordinador
Figura 3. Cercle viciós positiu
3. Creació i disseny de recursos
La implementació de nous recursos a disposició dels estudiants els ofereix una coartada per
començar a utilitzar l'ordinador i les seves eines de manera més activa i continuada, fora de
l'horari de classes. El paper de la professora consisteix a dissenyar, preparar i posar a
disposició dels estudiants els recursos, realitzar el seguiment del seu funcionament i estimular
la seva utilització.
D'una banda, aquests recursos han de ser necessàriament flexibles, és a dir, han d’oferir
l'oportunitat de ser utilitzats en qualsevol horari i des de qualsevol ordinador, ja sigui a la
Universitat, a casa, o a qualsevol lloc amb accés a Internet. Els recursos, ja que no són d'ús
obligat per als estudiants, han d'oferir algun valor afegit que motivi als estudiants a utilitzar-los.
A més, en la selecció de recursos s'ha tingut en compte que aquests aportessin algun o
diversos dels següents avantatges:
! Que l'estudiant pugui autoregular el ritme d'adquisició de coneixements i destreses, de
manera que es fomenti l'aprenentatge significatiu dels continguts i els estudiants no es vegin
4
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
forçats a una simple memorització de continguts si estan mancats de suficients
coneixements previs per assimilar-ne de nous.
! Que contribueixin a la interacció entre els estudiants i entre la professora i els estudiants, de
manera que s'estimuli l'aprenentatge social.
! Que promoguin la pràctica distribuïda en sessions curtes i espaiades que no quedin
limitades a l'horari de classes i tutories presencials, sinó que s'estenguin més enllà
d'aquestes, de manera que es fomenti el sobreaprenentatge i l'automatització.
! Que destaquin les conseqüències positives de l'ús de les tecnologies tant en el context
immediat de l'estudiant com en el del seu futur professional, de manera que s'aconsegueixin
actituds positives cap a les tecnologies.
Actualment són molts els recursos tecnològics que es poden utilitzar en la docència: pàgines
web, correu electrònic, llistes de correu, grups de notícies, entorns virtuals, xats,
videoconferències. Cadascun d'ells ofereix possibilitats diferents d'explotació segons les seves
característiques (síncron vs. asíncron, sentit del fluix de la informació, codificació de la
informació-text, àudio, imatge, vídeo).
A falta d'una infraestructura pròpia de la Universitat, molts d'aquests recursos es poden
implementar accedint a serveis que s'ofereixen gratuïtament a Internet. La manera com la
institució incentiva als professors a utilitzar els recursos tecnològics en la seva docència
suposa una major dificultat. En general, la implementació d'aquests recursos suposa una
inversió considerable de temps, que generalment no es recompensa.
4.
Tres experiències per fomentar la pràctica distribuïda en la IAT
A més de l'ús habitual del correu electrònic amb els estudiants per a la consulta de diversos
aspectes de la matèria i el manteniment d'una pàgina web personal en la qual s'ofereix
informació als estudiants, durant els dos últims cursos s'han posat en marxa tres nous
recursos: la llista INFOTRAD, l'entorn virtual de treball cooperatiu i el xat, que es descriuen a
continuació. A través d'aquests recursos, d'una banda es pretén fomentar l'autonomia de
l'estudiant en el desenvolupament dels seus coneixements i destreses en l'àmbit de
coneixement de la IAT i, d'altra banda, augmentar la freqüència d'ús de les tecnologies i per
tant, el desenvolupament de destreses i actituds positives.
4.1
Llista de correu INFOTRAD
La llista de distribució INFOTRAD es va crear amb l'objectiu de fomentar l'ús del correu
electrònic i la familiarització amb les llistes de distribució dels estudiants de Traducció i
Interpretació (Alcina-Caudet, en premsa). Les llistes de distribució constitueixen un excel·lent
recurs per practicar l'ús del correu electrònic. L'estudiant deixa de dependre de si els seus
amics tenen o no adreça electrònica o li envien o no missatges. En subscriure's a una o
diverses llistes, cada dia tindrà algun missatge nou a la seva bústia.
A Internet hi ha un gran nombre de llistes de distribució relacionades amb les llengües i la
traducció. No obstant, durant uns anys, en els quals s'explicava als alumnes les
característiques principals i funcions de les llistes de distribució, i se'ls animava a participar-hi,
es va poder constatar que les llistes existents no tenien cap al·licient per a ells, a causa del seu
alt grau d'especialització temàtica, o que els resultava difícil seguir els procediments de
subscripció.
Per tot això, es va considerar que el més adequat era crear una llista que tingués un atractiu
específic per als estudiants de Traducció i Interpretació de la UJI. Així sorgeix la idea de crear
INFOTRAD. Per motivar-los a subscriure's a una llista, aquesta havia de respondre als
interessos particulars dels estudiants. Atès que una de les majors preocupacions dels
estudiants és trobar feina quan es llicenciïn, es va pensar que la idea de crear una llista de
distribució que donés a conèixer ofertes de treball per a llicenciats en Traducció i Interpretació
seria ben rebuda pels estudiants.
5
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
La llista es va crear gràcies al suport del Servei d'informàtica de la Universitat Jaume I, que
ofereix el servei de creació i manteniment tècnic de llistes de distribució. No obstant això, és
possible implementar llistes de distribució a través de proveïdors com Rediris (
http://www.rediris.es/list/poli.es.html ) o eListas ( http://eListas.net ).
Els missatges remesos a la llista INFOTRAD procedeixen d'altres llistes de distribució, de la
premsa o d'ofertes de treball de la pròpia Universitat, que són enviats per la professora i per les
becàries de col·laboració del departament i alguns professors. Durant el primer any de
funcionament, en el curs 2000-01, es van subscriure 104 alumnes i exalumnes a la llista. La
llista va rebre i va distribuir una mitjana de 33 missatges al mes, que va variar entre un mínim
de 28 al mes de març i un màxim de 52 al mes de maig. Tots els missatges han estat adequats
al tema de la llista. Em consta que alguns estudiants han aconseguit beques i treballs a través
de les ofertes enviades.
A l'enquesta que es va realitzar a finals del curs passat per conèixer el grau de satisfacció amb
aquesta iniciativa i indagar sobre el compliment dels objectius que preteníem aconseguir, es va
poder constatar que la totalitat d'estudiants van considerar satisfactòria l'experiència i que hi va
haver un augment significatiu en la freqüència d'ús del correu electrònic. També es va triplicar
el nombre d'estudiants que s'havien subscrit a altres llistes.
Com a conclusió, els objectius que es perseguien quant a fomentar l'ús del correu electrònic i
les llistes de distribució dins i fora de l'horari de classes es van aconseguir satisfactòriament. Al
mateix temps, s'ha aconseguit oferir als estudiants el panorama d'ofertes d'ocupació existents
en aquesta professió.
Es pot aconseguir més informació sobre la llista visitant la pàgina <
http://www3.uji.es/~alcina/infotrad.htm >. En aquesta pàgina, a més, es proporciona informació
als estudiants sobre altres llistes de correu sobre traducció o llengües a les quals poden
subscriure's.
4.2.
Entorn virtual de treball cooperatiu
L'entorn virtual és un espai en un ordinador servidor gestionat per un programa de treball
cooperatiu que permet l'accés restringit als membres que hagin estat convidats a aquest entorn
a través d'Internet per compartir els diferents recursos disponibles. Pel que fa a la nostra
experiència, s'ha utilitzat el programa BSCW, que ja havia estat utilitzat amb èxit en
experiències docents dins l'àmbit de la traducció (Bolaños Medina, 2001, Bolaños Medina i
Máñez, 2001).
El programa BSCW té l'avantatge que s'ofereix gratuïtament a les Universitats, ja que la seva
finalitat és docent i no comercial, i s'adquireix a través d'Internet en la pàgina web <
http://bscw.gmd.de >. Cal disposar d'un servidor, que ens va proporcionar el CENT, Centre
d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I. Finalment, també cal que un tècnic
informàtic supervisi periòdicament el funcionament del servidor i del programa.
Entre els serveis que ofereix l'entorn virtual podem destacar:
! Intercanvi de documents en qualsevol format electrònic (textos, imatges, vídeo...). Tots els
membres de l'entorn poden dipositar documents als quals poden accedir els altres
membres. Els estudiants dipositen les bases de dades, memòries de traducció i esborranys
dels seus treballs. La professora diposita els materials del curs (guions de treball,
esquemes, diapositives, etc.). Qualsevol esdeveniment nou que es produeix a l'entorn es
marca amb una icona que permet als membres de l'entorn reconèixer immediatament la
informació nova.
! Debats. Qualsevol membre de l'entorn pot introduir comentaris, preguntes, notícies, etc. que
poden ser resposts o continuats per la resta de membres. Aquesta funció la utilitzen els
estudiants per sol·licitar informació o preguntar dubtes de l'assignatura o de la seva feina; la
6
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
professora respon a les seves preguntes o fa comentaris una vegada revisats els
documents dels seus treballs.
! Inserció d'enllaços a pàgines web. Qualsevol membre pot introduir enllaços a pàgines web
interessants. Els estudiants ja no són només receptors passius d'informació, sinó que poden
comunicar als seus companys la informació interessant que han trobat a Internet.
El treball a l'entorn afegeix flexibilitat al treball en grup i proporciona autonomia a l'estudiant.
S'ha utilitzat sobretot com a eina complementària per a la tutorització dels treballs dels
estudiants. El seu funcionament és asíncron, de manera que els estudiants poden introduir els
seus documents i comentaris en qualsevol moment i la professora pot anar revisant-los entrant
periòdicament a l'entorn i comprovant les novetats.
La creació d'un entorn virtual implica una reflexió profunda dels objectius que es persegueixen i
la manera de posar-los en pràctica, de manera que el disseny de l'estructura sigui transparent i
còmode per a la professora i els estudiants (Alcina Caudet, 2002).
L'experiència ha resultat positiva, ja que els estudiants se senten satisfets de poder obtenir els
materials del curs sense haver de fotocopiar-los (alguns fan una estada a l'estranger) i que els
seus treballs siguin revisats sense haver d'anar a les tutories presencials. Durant el primer
semestre del curs 2001-2002, quaranta-tres estudiants de tercer curs van sol·licitar
voluntàriament l'alta a l'entorn virtual de l'assignatura IAT. D'ells, tretze van utilitzar l'entorn per
dipositar els seus treballs de classe i fer consultes. La resta el va utilitzar només per a
l’obtenció de documents. Durant el segon semestre, la professora va donar d'alta
automàticament als cent estudiants de tercer curs matriculats a l'assignatura Terminologia a
l'entorn virtual d'aquesta assignatura. La majoria dels estudiants de les dues assignatures
coincideixen, ja que són del mateix curs, per la qual cosa alguns estudiants ja estaven
familiaritzats amb l'entorn virtual o els seus companys els n’havien parlat. En aquest cas, es va
aconseguir que quaranta-tres estudiants l’utilitzessin activament per realitzar consultes i
dipositar documents relacionats amb els seus treballs.
4.3
Xat
El xat és un servei de missatgeria a través d'Internet que permet la comunicació síncrona, és a
dir, en temps real, i que requereix que els interlocutors estiguin connectats simultàniament. La
conversa pot ser escrita o oral, si es disposa de micròfon i altaveus o auriculars. Durant aquest
curs s'ha provat experimentalment aquest servei precisament a causa de la complexitat que
comportava en algun cas concret el debat que es plantejava i la incompatibilitat d'horaris dels
estudiants per assistir a les tutories presencials.
En aquest cas, la Universitat no va poder proporcionar els mitjans necessaris i es va utilitzar el
servei de missatgeria instantània de Yahoo. Cal obrir un compte a Yahoo i descarregar el
programa de missatgeria. Les persones que volen conversar a través del servei han de
comunicar el nom d'usuari al sistema per donar-se d'alta mútuament a la seva llibreta d'adreces
i establir el contacte.
Després dels primers problemes tècnics, l'experiència va ser satisfactòria, ja que es va
aconseguir realitzar tutories virtuals síncrones. No obstant, aquesta experiència ha demostrat
que l'exigència de temps de dedicació és excessivament alta per al benefici obtingut. En aquest
cas, es va tractar de tutories entre professora i un estudiant. Probablement, aquest sistema
podria resultar més rendible si els estudiants connectats fossin més, de manera que els
estudiants reaprofitessin les mateixes preguntes i respostes i s'aconseguís un rendiment més
gran, però no hem dut a terme cap experiència d'aquest tipus i no sabem si podria comportar
problemes d'una altra naturalesa.
7
+ papers · de · tradumàtica
Estratègies i recursos en l'ensenyament de la Informàtica aplicada a la traducció Amparo Alcina Caudet
5.
Conclusions
Amb les experiències que hem descrit, hem pogut constatar que la implementació de recursos
tecnològics flexibles per fomentar la pràctica distribuïda incideix positivament en el
desenvolupament de les destreses i actituds positives cap a les tecnologies en els estudiants.
La quantitat de temps que s'inverteix en la creació i manteniment d'aquests recursos és elevat,
per la qual cosa la seva utilització a gran escala hauria d’anar acompanyada del suport i el
reconeixement institucional, ja que si no, la sobrecàrrega del treball pot portar a la desmotivació
del professorat. D'altra banda, també serà convenient assajar estratègies orientades a obtenir
un major rendiment, ja sigui aconseguint que un nombre més gran d'estudiants s'aprofiti dels
avantatges dels recursos, o bé aconseguint que el professor o professora no sigui l'únic
responsable del manteniment dels recursos.
Finalment, cal destacar que hi ha un gran nombre de serveis disponibles gratuïtament a
Internet i que la creació de recursos no està limitada als recursos que la pròpia Universitat posa
a disposició dels seus professors i estudiants.
Bibliografia
Alcina Caudet, M. A. (2002). "Tutorizar trabajos terminológicos en un entorno virtual de trabajo
colaborativo", Sendebar, 13.
Alcina-Caudet, M. A. (en premsa). "Encouraging the use of e-mail and mailing lists among
translation students", Meta.
Bolaños Medina, A. (2001). "Las unidades de traducción técnica en red: una experiencia
formativa", a Valero Garcés, C. i I. de la Cruz Cabanillas (eds.) (2001), Traducción y nuevas
tecnologías. Herramientas auxiliares del traductor, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá,
pp. 153-162.
Bolaños Medina, A. y P. Máñez. (2001). "Estrategias comunicativas para la didáctica de la
traducción en un entorno virtual de trabajo cooperativo", a Posteguillo, S., I. Fortanet i J. C.
Palmer (eds.) (2001), Methodology and New Technologies in Languages for Specific Purposes.
Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
De Juan Herrero, J. (1996). Introducción a la enseñanza universitaria. Didáctica para la
formación del profesorado. Madrid: Dykinson.
Good, T. y J. Brophy. (1996). Psicología educativa contemporánea. México: McGraw-Hill.
Guilbert, J. J. (1994). Guía Pedagógica. Para el personal de salud. Valladolid: Universidad de
Valladolid.
Rogers, E. M. (1995). Diffusion of innovations. New York: Free Press.
8